Explorar los documents (1 total)

Vignette_ms6.jpg
Poésies diverses de Demoiselle Suzon de Terson
Terson, Suzon de (1657-1685)

Aquel manescrit conten las òbras de Suzon de Terson. Data de la  fin del sègle XVII. Se compausa de quasèrns de papièr de 26x18cm. Foguèt escrit per un dit Pons, que lo signèt a la fin del tèxte p. 115, e tanben p. 47. Aquel Pons es probable Louis Pons, grafièr, consol de puèglaurenç en 1682 a un moment que se ven de convertir al catolicisme. La religadura del manescrit es recenta (v. 1945).

L’istòria recenta del manescrit ofrís de ligams interessants amb l’escritura de l’istòria literària occitana al sègle XX. Lo manescrit foguèt primièr crompat a Masson, librari de Montalban, en 1920 per Antonin Perbòsc. Ne comencèt l’estudi mas la persiguiguèt pas, e transmetèt lo manescrit a Renat Nelli a una data inconeguda, mas sans dobte abans sa mòrt. Nelli lo faguèt religar devèrs 1945. Ne comencèt el tanben l’estudi, prononcèt una conferença sus Suzon de terson, mas publiquèt pas res. Donèt apuèi lo manescrit a Pierre-Louis Berthaud, que publiquèt qualques articles puslèu genealogiques sus la familha de Terson, e que pensava a l’editar. A sa mòrt, lo manescrit passèt a Cristian Anatòli que l’editèt en 1968. Lo manescrit dintrèt en 1979 al CIDO amb lo fons Anatòli, qu’es ara del CIRDOC.

Suzanne de Terson nasquèt en 1657 a Puèglaurenç (Tarn) dins una familha de marchands fortunats que s’apròchan de la pichona noblesa. Èra l’ainada de 9, filha d’Antoine de terson e de Marie Delcruzel. La familha es protestanta, que fòrces emigraràn en 1685 a Amsterdam. En 1677 marida lo pastor Élie Rivals, que n’aurà un filh que morirà pichon. Morís a 28 ans en 1684 o 1685. Son paire e son oncle correspondon amb l’Academia de castras, qu’es en ligam amb los literators de París, mai que mai los precioses. De sa vida sabèm pas res, a despart de son maridatge amb lo novèl pastor de Puèglaurenç.

Lo manescrit a mai d’un interès. Es plan cèrtas un exemple d’escritura provinciala influençada per las mòdas de París. Mas es surtot un exemple rare d’escritura feminina en occitan al sègle XVII (un autre exemple es l’albigesa Antoinette Salvan de Saliès). Lo menescrit conten 81 pèças en vèrs, que 14 ne son en occitan, presentadas per òrdre cronologique d’escritura, e que son escritas entre 1672 e 1684. La màger part son dins un monde de bergièrs, ambe las figuras de Titire, Tircis o Dafnís.

Cristian Anatòli rapròcha sas pèças en occitan del folklòre e de la cançon. La màger part son d’alhors titolats en cançon o en conte. Per el, son mens marcats per la literatura de París que los tèxtes en francés, en particulièr per de que se servís de mètres impars, lo vèrs de sèt sillabas qu’es frequent dins lo tèxte tradicional :

XLV CHANSON

Tu non n’aimas  gaire,
Tant de mal me’n sap.
Cap que tu non me pòt plaire,
E tu m’aimas mens que cap.

No’n trobaràs gaire
De còr coma l’meu.
Benlèu coma es tròp amaire,
Aquo fa vergonha al teu.

Lo tèxte occitan escrit per de femnas foguèt, duscas i a gaire, una excepcion. Trobairitz coma preciosas son paucas, e la màger part del temps daissadas al manescrit mai qu’a l’imprimat. A pròba lor abséncia totala dins d’antologias coma la de Nelli. Las femnas, emai se’n parlèsse, son mai dins aquela literatura un orizon absent que non pas una presença activa.

Bibliografia :

Anatole, Christian (1968). Poësies diversses de Demoizelle Suzon de Terson 1657-1685. Nimes : Lo Libre Occitan, collection Fabri de Peiresc 1.

Berthaud, Pierre-Louis (1954a). Suzon de Terson. Le Cadet de Gascogne.

Berthaud, Pierre-Louis (1954b). Suzon de Terson. "Bulletin de la Société d’Histoire du Protestantisme Français". Septembre 1954, p. 120-125.

Berthaud, Pierre-Louis (1956). Suzon de Terson. "Revue du Tarn". p. 113-138.