Explorar los documents (569 total)

vidal pierre.jpg
Contaire, cantaire e musician aussalés, Pierre Vidal acompanhaire montanha de mestièr, que sabes restituir dens aqueths contes tota l'umanitat de las gents qui crotza, deus mei comuns aus mei atipics. Passionat per la montanha bearnesa, que sèrv de decòr ad aqueras istòrias e las soas caminadas. Aqueth ancian futur aulhèr e ancian tornèr sus husta e artisan d'art qu'a sabut concéber la soa vita entà perméter aus qui l'escotan, en bearnés (occitan gascon) o en francés, de compréner la vita, la lenga e la cultura en particular en vath d'Aussau, e mei generaument dens los Pirenèus.
Que s'acompanha a còps d’autes contaires, d'asos o d'Arrosecs !
Conference_Jean_Moulin.jpg
L'occitan dins la tormenta de la Segonda Guèrra mondiala
Martel, Philippe (1951-....)
Lahieyte, Jean-Michel
Noilhan, Cécile (1991-....)
Lespoux, Yan

Introduction

Le CIRDOC - Institut occitan de cultura a reçu quatre conférenciers pour évoquer l'histoire méconnue de la langue occitane dans la Seconde Guerre mondiale.

Langue de maquis, de connivence avec les autochtones, de création littéraire dans les camps de prisonniers allemands, des «vieilles patries» exploitées par la Révolution Nationale, du testament d'un prisonnier politique à Carcassonne à la veille de son exécution...

Au moment de la Seconde Guerre mondiale, l'occitan est encore la langue vernaculaire de son espace traditionnel, dans une France où échouent des langues du monde entier que le conflit déplace de drames en drames.

Pour évoquer tous ces aspects linguistiques minorés mais capitaux de la Seconde Guerre Mondiale, le CIRDOC - Institut occitan de cultura a réuni Philippe Martel, Cécile Noilhan, Jean-Michel Lahieyte et Yan Lespoux pour revenir sur les douleurs de la Guerre et de l'Occupation, à travers les portraits de figures de l'occitanisme ou d'occitans ordinaires.

Ces conférences ont été organisées dans le cadre de l'Année Jean Moulin en 2023, lancée par la Commune de Béziers pour commémorer le 80e anniversaire de l'arrestation de Jean Moulin, originaire de cette ville.

PHeiniger.jpg
Patricia Heiniger-Casteret, mèsta de conferéncia en etnologia, au laboratòri ITEM (UR-3002) de l'Universitat de Pau e deus País d'Ador. Especializada sus la literatura orau, lo teatre popular e lo patrimòni culturau immateriau, las soas recèrcas que pòrtan mei precisament sus las practicas popularas e las lors patrimonialisations.

Especialista deu conte gascon, qu'obsèrva los espacis navèths deu conte contemporanèu amator e professionau, las soas recèrcas que'u mia qu'a costejar las experiéncia deu centre d'Euròpa e d'America deu nòrd. Qu'ei référente dens lo maine de l'inventari deu patrimòni culturau immateriau tribalhant regularament dab lo ministèri de la cultura e de las institucions entà la sauvaguarda deu PCI.
Que s'esfòrça de practicar ua antropologia deu pròche virada cap tà la societat civila, sensibla a las expressions locaus.
Manciet .jpg
Sèrgi Javaloyès
Sèrgi Javaloyès, escrivan d’expression occitana e francesa, tanben cronicaire, que perpausa ua introduccion a l’òbra de Bernat Manciet : non pas lo punt de vista d’un cercaire, mes lo d’un escrivan qui’u deu hèra e mei qu’aquò !


Aquera prosejada sensible, sus l’òmi e l’escrivan Manciet, que desvolòpa l’idea de la geologia de l’òbra de l’autor : l’enradigament deu mainatge a l’escòla de Sabres, la lenga de segur de la soa bona mair e deu pair, tanben lo sons estudis e lo son parcors en Alemanha au senh de la 2au DB e com diplomata. Tanben, lo son investiment prumèr en lo felibritge bearnés e gascon – las soas relacions a Simin Palay e Miquèu de Camelat – puish la soa adesion a l’occitanisme dens l’I.E.O.
Que disera tanben l’òmi qu’a conegut de noveme de 1998 dinc a la soa despartida lo 27 de mai de 2005, quin Manciet vivè a Trensac e quin escrivè, quin geriva la revista Òc dab l’equipa animada peu Joan Pèire Tardiu.


Enfin, la specificitat de la soa òbra « continent » dab los archipèls e islas com per exemple las soas prestacions sus l’empont d'Usèsta dab Bernat Lubat o dab un grop de ròc.
Tot aquò en presentar mei d’un exemple : Accidents reclams rimbaldians e alucinats de l’Alemanha avalida e copabla de la Shoah; L’Enterrament a Sabres dont lo reclam francés ei Le Triangle des Landes o l’auta epopèa Lo Brec, Le Golfe de Gascogne.


La conferéncia que’s hara en francés.
Philadelphe-DE-GERDE.jpg
Los tèxtes picats de pèças de teatre inedits escritas per Filadelfa de Yèrda
Duclos, Claude (1871-1952)

Qual es Filadelfa de Gerda ?

De son nom vertadièr Claude Réquier nascuda Duclos, originària de Gerda pròche de Banhèras de Bigòrra. Poetessa e felibressa occitana, amiga de Mistral, coronada a l’Acadèmia dels Jòcs Floraus e als Grands Jòcs Floraus del Felibritge. A la debuta de las annadas 1910, se sarra del partit politic Action Française de Charles Maurras. Catolica e regionalista, es fòrça activa dins la defensa e la valorizacion de las tradicions localas.

Vignette-IC-ODT004.jpg
L'associacion Ostal del Telh collabòra amb de liceans per un projècte artistic a l'entorn de la lenga d'òc
Lycée Saint Géraud (Aurillac)
Aquelas afichas son estadas fargadas dins l'encastre d'un projècte nommat « Fasèm de mascaraduras », a l'iniciativa de l'associacion Ostal del Telh, pel qual foguèt convidat l'artista plastician occitan Joan-Carles Codèrc per tal d'animar una setmana de talhièr amb la classa de 1ra Bac Pro Comunicacion Visuala e Pluri Mèdia del licèu St-Géraud a Orlhac, en coordinacion amb lor professor d'arts aplicadas, Fred Le Falher.
Per una setmana al mes de genièr de 2023, los liceans avián coma mission de realizar cadun una aficha que corresponde a l'estetica de las afichas reivindicativas de Mai 68 o de la lucha de Larzac, en trobant un eslogan novèl sus un tèma de lor causida e en lenga d'òc.

Cada licean trabalhèt sus un projècte d'aficha, dels borrolhons fins a la serigrafia. La darrièra etapa del projècte consistissiá a placardar las afichas per las carrièras d'Orlhac suls panèls d'afichatge liure.
Alain Abadie.jpg
Alain Abadie
Mòbles e Hustas
Alain Abadie, ebenista e restaurator de mòble mes tanben militant de la lenga e de la cultura occitana, que'ns perpausa ua immersion dens las soas coneishenças tant tecnicas qui sociaus deu mòble bearnés. Aquera conferéncia que permet de préner consciéncia de la riquessa e de la diversitat exprimidas dens la fabricacion d'aqueths mòbles deu quotidian. Aquera conferéncia qu'entra dens l'encastre de las activitats de l'associacion Mòbles e Hustas.

https://hadiu.eu/2022/11/14/en-ondas-setm-46-alan-abadia/?fbclid=IwAR0nvlw-bWM14FOw9qUoAtM4FSNndJd0fWndfrMWw9N6vJgQm7wg86LLtHs
Mòbles e Hustas.jpg
Amators deus mòbles tradicionaus bearnés, que desiram portar lo noste sostien a la coneishença de la lor rica istòria atau com deu noste patrimòni forestièr, honts de la matèria que bevi .
vignette_veici_ven.jpeg
Malika Verlaguet
Céline Mistral

PRESENTACION

Céline Mistral (cantaira e comediana) e Malika Verlaguet (contaira). 
Céline Mistral e Malika Verlaguet an trabalhat en residéncia sul territòri del PNR d'Aubrac : a partir de rencontres e d'entretens amb d'elevaire.a.s de la raça bovina (Aubrac), nos convidan a un raconte que mèscla conte, teatre, cant e poesia : " vosautres, costumièrs de la salas d'espectacles o de la salas de mólzer, venètz partejar aquel agach sensible pausat sul monde de l'elevatge, qu'interròga l'Aubrac e sas raices paisanas."
Espectacle deambulatòri (mas pas tròp), folastre e poetic en occitan e en francés (comprensible per totas e totes). 
 

FICHA TECNICA

Sus demanda al près de l'agéncia Sirventés. 

CONTACTE DIFUSION

Agence Sirventés. 
conte.rue@sirventes.com
vignette_julonpiupiu.jpg

PRESENTACION

Conte teatral e musical d’après un tèxte de Jean-Paul CATHALA

L’istòria

« Es pas aisit d’esser un pichòt aucèl, tot gris. S’imagina que sèm mai fòrt que los autres, que podem traversar la mar tot solèt, per l’originalitat, per la libertat, s’imagina… »
«JULON piu-piu e LA BALENA» es una delicata recepta contada amb un peçuc d'ecologia, una còça de solidaritat, confit a pichon fuòc d'actualitat e salpicada de diversitat. L'istòria d'un aucèl e d'una balèna, del "petit" e del "grand", del "ieu tot sol" e del "unissèm nos". 
La descobèrta d'una escritura precisa, leugièra e generosa, la de Jean-Paul Cathala, enjolivada per la ritmica e la poesia de l'occitan.
Un dialòg entre 3 instruments e 1 votz : 
Priscille Paccoud compausa e interprèta sus scèna, las melodias en resonàncias amb lo jòc de Bernadette Boucher. A cada personatge, que li es atribuit un instrument : violon, alto, basson, acordeon e un tème musical recurrent per mièlhs servir la dramaturgia e colorar lo prepaus. 

Lo rencontre de doas artistas : 
Bernadette BOUCHER  pausèt sas validas dins lo país audenc aquò fa mai de trente ans. 
Estacada a la tèrra que pautrís, a creat d'espectacles nombrises, jove public, tot public, en francés, en occitan, passejadas teatralas, contes, lecturas, enregistraments votz... teissa son mestièr amb de fials colorats nombroses. Directritz artistica de la Cie de La Loue, collabòra tanben amb d'autras companhiás (Avant Quart, Juin 88, Le Chariot, Le TIO-CIe La Rampe...), s'esfòrça tanben, dempuèi totjorn, de transmetre a d'autres son amor dels mots e de la scèna. Estagis, classas teatre al licèu, formacions divèrsas. 
Priscille PACCOUD es altista, violonista e bassonista de formacion classica (conservatòri), apond l'acordeon cromatic a sa paleta per i portar una tòca de polifonia. La direccion de còr, lo trabalh amb los non-cantaires, l'escritura musicala e l'arrengament son tanben dins sas còrdas. Es en acompanhant de cantaires que prenguèt tast a la scèna, e es tot naturalament que l'aventura a contunhat amb lo teatre. 

EQUIPA ARTISTICA

Creacion coproduita per : TIO-La Rampe / Cie de La Loue

DISTRIBUCION
Traduccion occitana : Sergi Granier e Pascal Thomas
Agacj artistic : Jean-Louis Blénet
Creacion e interpretacion : Bernadette Boucher
Violon alto, basson e accordeon : Priscille Paccoud
Decòrs e illustracions : Marc Peyret ‘L’Imagineur’

FICHA TECNICA

Sesilha e projèctes escolars : 3 a 8 ans o Sesilha public familial

Audiéncia
⇨ Sesilha escolara = 80 spectateurs
⇨ Sesilha tot public = liura (segon confòrt - rapòrt scèna/public intimista)

Durada : 40 mn
Espaci de jòc /scèna : 5 m d’ouv. min. x 4 m de prig. x 2,50 m de nautor (planchat de scèna al plafon)

Sala
Sorna (fenèstras a ocultar per l’organisator en jornada)
Intimista s'es possible (si granda sala – l’organisator deurà preveire de paravents per crear e delimitar un espaci / Rapòrt intimista scèna e public). Preveire  tapís, petitas cadièras e bancs pel  public fòrça jove.
Espectacle tecnicament autonòme
Esclairatge fornit per la companhiá
Potença electrica PC 16A / 220 V
Montatge 1h30 / Demontatge 1h

CONTACTE DIFUSION 

La Rampe-TIO
Site internet : larampe-tio.org
Contact Service diffusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA au 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
sus 57