Explorar los documents (57 total)

ai escalat sus la cima.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 3" las poesias que convenon a d'enfants de CM1, CM2, 6ena (9 a 11 ans). Las ressorgas presentas dins "cicle 3" son tanben adaptadas als collegians e liceans. Son de tèxtes que demandan mai d'abstraccion que las tièras precedentas.


Tornar al somari del recuèlh

adiu_paure.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
1_2_3_goarre.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 1" las poesias que convenon a d'enfants de pichona, mejana e granda seccion de mairala (3 a 5 ans), mas que pòdon èsser legidas o cantadas tre la naissença.


Tornar al somari del recuèlh

00-matilda-baccou-recuelh-poesia-tiera.xml
Matilda Baccou
Projècte menat per Matilda Baccou dins l'encastre de l'annada de Professora de las Escòlas Estagiaria (PEE) 2017-2018

Dins l'encastre de mon annada de professora de las escòlas estagiaria, sosquèri a quin trabalh podiái far per facilitar un pauc lo quotidian de las regentas e dels regents. Aprèp discutidas amb d'autras regents, me mainèri que mancava una ressorga que recampariá de poesias per pichons e per grands, ressorga ont cada regent podriá aver una granda causida, descubrir d'autors, bastir de sequéncias a l'entorn d'un tèma...

Traparetz dins çò que seguís la realizacion d'aquela idèia. Lo recuèlh de poesia occitana que vos prepausi es perfectible, mas permet als regents que prepausan jà de poesias en classa de diversificar lor repertòri, e benlèu qu'aquel recuèlh balharà un pauc de vam a los qu'an pas encara gausat s'escampar dins la poesia en classa.La causida foguèt facha de publicar los poèmas dins l'occitan de totes los parsans, sens dinstinccion.

La tradicion poetica orala qu'existís en Occitania pausèt lo problèma de la sorga : de comptinas e poesias presentas dins aquel recuèlh son pas signadas. Se malgrat los esfòrçes de recèrca que foguèron faches, conneissètz lo nom de l'autor d'una poesia non signada, vos demandi de plan voler me contactar per que las modificacions se faguen.

Per las poesias signadas, los dreches de publicar foguèron demandats. Tanben, se volètz portar la vòstra contribucion a aquel recuèlh, mercé de me contactar.
Bona lectura.

Matilda Baccou


Ensenhador :

Recuèlh de poesias pel Cicle 1
Recuèlh de poesias pel Cicle 2
Recuèlh de poesias pel Cicle 3
Recuèlh de poesias : familhas de lengas

lemaure.JPG
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
L'Atelier in8
Entre BD de talha XXL, jòc vidèo e murder party, Qui a matat Francés Canat ? es una enquèsta interactiva imaginada per l’Atelier In8.


Dins aquesta version integralament en occitan coprodusida pel CIRDÒC, cabussatz dins l’univèrs del polar mercés a la realitat aumentada. Lo dispositiu, basat sus la reconeissença d'imatge, es compausat de 7 panèls autoportants amb que lo jogaire interagís mercés a una aplicacion. Pòt èsser manlevat al CIRDÒC - Institut occitan de cultura o aquesit alprèp de l'editor In8.

Qui a matat Francés Canat ? propausa atal una mesa en practica ludica de la compreneson orala de l'occitan dins sas variantas divèrsas (gascon, lengadocian, lemosin e provençal son representats).

Per anar al delà del jòc, la Maleta met a vòstra disposicion de ressorsas complementàrias :

1. Lo fascicul Autopsia del polar

Un livret de 40 pages en occitan pour tout savoir sur le roman policier



2. Qui a matat Francés Canat ? Lo verbal

  • Transcripcion integrala (fichièr pdf)
  • Dialògs per telecargar (fichièrs son)



Crèdits

 
Qui a matat Francés Canat ? es una coproduccion CIRDÒC/Atelier In8 sus un concèpte original de l'Atelier In8  (Qui a refroidi Lemaure ?).
Adaptacion : Danís Chapduèlh / Institut occitan d'Aquitània sus Qui a matat Francés Canat ; Yan Lespoux & Cecila Chapduèlh sus Autopsia del polar.
Comedians votz : Danís Chapduèlh, Carolina Dufau, Ives Durand.
premiostana.jpg
Lo « Premio Ostana - Scritture in lingua madre » : un festenal internacional de la creacion en lenga minorizada al còr de las Valadas occitanas d’Itàlia
CIRDÒC-Mediatèca occitana

1/ Autras apellacions conegudas del prèmi :

« Premio Ostana - Scritture in lingua madre »
« Prèmi Ostana - Escritura en lenga maire »

2/ Data(s) :

Datas costumièras de remesa dels prèmis :

La remesa dels prèmis se debana en general la primièra dimenjada del mes de junh.

Darrièra data coneguda de remesa dels prèmis :

Del 31 de mai al 2 de junh de 2019

3/ Presentacion e istoric del prèmi :

Creat en 2008 per la comuna d'Ostana (província de Coni, region del Piemont) e l'associacion culturala Chambra d'Òc, lo « Prèmi Ostana – Escritura en lenga maire » es un festenal internacional que sa programacion es concebuda a l'entorn d'una seleccion oficiala d'escrivans e traductors – espandida en 2016 a de musicians e de cineastas - que lor òbra, totalament o parcialament compausada dins una lenga minorizada reconeguda internacionalament, participa a la diversitat culturala e linguistica del monde del sègle XXI. Organizat dins una comuna de l'espaci occitan (Valadas occitanas d'Itàlia) e un actor important de la promocion de la cultura occitana en Itàlia (Chambra d'Òc), lo « Prèmi Ostana » decernís a cada edicion un o mantun prèmis a d'artistas e escrivans d'expression occitana.
L’iniciativa nais de l'enveja de conéisser e de faire conéisser d'escriveires, de cineastas, de compositors que venon de divèrses cantons del mond e que a travèrs lors qualitats artisticas representan lor lenga maire.
Las lengas representadas al « Prèmi Ostana » an la caracteristica comuna d'èsser malgrat elas confinadas dins la condicion d'aver pas gaire d'oportunitats fàcia a la lenga dominanta dins lors Estats de referéncia. Per aquesta rason caduna d’elas encarna una especificitat e una biodiversitat de defendre, gardar, ajudar…
Lo « Prèmi Ostana » nasquèt dins l'amira de celebrar e de preservar la biodiversitat culturala de l'umanitat.
Aqueste prèmi es tanben una escasença importanta de rencontres, reflexions e partatge, per metre en contacte, per l'intermediari de lors autors, de lengas minoritàrias e donar vida a una ret, cada an mai ampla.

4/ Personalitats premiadas :

2008 : Max Roqueta
2010 : Ives Roqueta
2011 : Aurelià Lassaca
2012 : Sèrgi Bec
2013 : Joan Roqueta - Joan Larzac
2014 : Danièla Julien
2015 : James Thomas
2016 : Joan Ganhaire
2017 : Rotland Pecot e prèmi de la composicion musicala : Mans de Breish
2018 : Matieu Poitavin
2019 : Gerard Zuchetto

RPCO_vignette_FONS.jpg
Bibliothèque de Genève, Fonds Jules Ronjat
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Jules Ronjat avocat à la cour d’appel de Paris, puis au barreau de Vienne est l’un des fondateurs de l’Escolo parisenco dóu Felibrige (1894) et de la Ligue de décentralisation (1895) avant de devenir majoral du félibrige en 1904 (Cigalo de Zani). Sous le capouliérat de Pierre Devoluy, il exercera les fonctions de secrétaire général du félibrige de 1902 à 1909. Docteur ès-lettres en 1913, il est obligé de quitter la France en raison de l’origine allemande de sa femme. Il se réfugie alors à Genève où il enseigne de 1915 à 1925 comme privat-docent. Il meurt à Lyon le 16 janvier 1925 et est enterré dans le caveau familial du cimetière de Vienne.

  À la mort de Jules Ronjat, sa bibliothèque est cédée par sa veuve à Pierre Devoluy (1862-1932). À la mort de ce dernier, sa veuve, de concert avec Madame Ilse Odier (veuve de Jules Ronjat, épouse en secondes noces de Charles Odier psychanalyste genevois disciple de Freud), ont cédé les manuscrits de Jules Ronjat à la Bibliothèque de la Ville de Genève. Elles rendaient ainsi hommage à la fois à la ville qui avait accueilli Jules Ronjat lors de son exil et à la patrie exaltée par Devoluy, romancier des Cévennes protestantes.

Modalités d'entrée :

Fonds cédé à la Ville de Genève par Madame Ilse Odier et Madame Veuve Devoluy en 1932.

Accroissement :

fonds clos

Description du fonds

Manuscrits
Ms Suppl. 1707 : 35 cahiers de notes et documents sur la littérature provençale

Lettres autographes
20 lettres et cartes postales autogr.

Ms fr. 2553, f. 411-418
3 lettres au professeur Eugène Ritter Vienne en Dauphiné, 3 rue des Clercs, 9 avril – 11 mai 1901
1 lettre au même, en occitan, 5 mai 1905
Correspondance mondaine concernant l’invitation aux noces d’argent de Frédéric Mistral.
- invitation de Ritter au grand anniversaire mistralien de 1901 ;
- remerciements pour avoir répondu favorablement à l'invitation
- annonce de l'annulation de la fête, irrévocablement refusée par Mistral lui-même.

Ms fr. 5004, f. 40-59
12 cartes et lettres au professeur Charles Bally,
Vienne, 11 quai du Rhône, 11 octobre 1912 et sans date
Genève, [sans adresse], 11 novembre 1916 – 10 mai 1917
Genève, 9 Florissant, okm 1918, en occitan 
Correspondance très spécialisée sur des questions de linguistique

Ms fr. 2535, f. 146-147 (papier de deuil)
2 lettres au professeur Edouard Naville
Genève, 4 chemin Faller, 16 et 21 mars 1918
Correspondance sur un problème de phonétique romane

2 cartes de visite de 1918-1920 (dont une à Marie de Saussure) et deux billets d'octobre 1920 à Max van Berchem.

Dates extrêmes :

1911-1920

Langues représentées dans le fonds :

Occitan, français

Importance matérielle :

0,90 cm

Supports représentés :

manuscrits

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

Ms Suppl. 1707
Ms fr. 2553, f. 411-418
Ms fr. 5004, f. 40-59
Ms fr. 2535, f. 146-147

Instruments de recherche disponibles :
Bibliothèque de Genève

 Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Libre, sur demande le jour même, aux heures d'ouverture de la Bibliothèque de Genève.
Informations sur le site:
Bibliothèque de Genève

Conditions de reproduction :

Plusieurs possibilités selon l'état du document.
Informations sur le site:
Bibliothèque de Genève

 

bateloc.jpg
BaTelÒc : Basa Textuala per la Lenga d'Òc / CLLE-ERSS
CLLE-ERSS (Université Toulouse - Jean Jaurès)

BaTelÒc es un otís en linha que permet de cercar de mots, de partidas de mots o de sequéncias de mots dins lor contèxt d'emplec, a partir de tèxtes informatizats.
Recampa d'òbras de differents genres, escrichas del sègle XIX fins a uèi. Se pòt constituïr un còrpus de trabalh en seleccionant las datas, los autors, los genres, los dialèctes e las grafias (classica, mistralenca o autra).
Los dialèctes que trobarètz per ara son lo lengadocian, lo provençal, lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs e lo vivaro-alpenc, mas d'autres, coma lo nissard per exemple, i traparàn sa plaça.

L'interfàcia propausa una recèrca simpla per los mots o avançada per las partidas e sequéncias de mots. Servís tant per los estudis linguistics, que per las recèrcas literàrias, las scienças umanas, la didactica o l'ensenhament de la lenga.

Podètz contribuïr a aumentar lo nombre de 95 tèxtes (3,37 milions de mots) e de 49 autors en mandant o en senhalant de tèxtes a bateloc@univ-tlse2.fr

La basa foguèt desvolopada dins lo laboratòri de linguistica CLLE-ERSS, Unitat Mixta de Recèrca del CNRS e de l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés (Campus del Miralh). Se bastís sul modèl de la basa Frantext pel francés.

Los partenaris del projècte son d'una part los editors IEO Edicions, Reclams, Lo Clusèl, ADEO e Edicions dels Regionalismes e d'autra part Lo Congrès permanent de la lenga occitana, lo CIRDÒC, lo GIDILÒC e lo CIEL d'ÒC.

Far una recèra dins BaTelÒc

FRB340325101_Ms890-04_00001_B.jpg
Table de la cinquantième félibrée
Maintenance félibréenne du Limousin
Menu du banquet de la cinquantième félibrée tenue à Rochechouard en Haute-Vienne le 3 juillet 1977. Exemplaire de René Jouveau.
dagnas.JPG
IEO Limousin, Collection Françoise Etay, fonds Dagnas
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Robert Dagnas (27/01/1922 - 07/02/1976) a animé pendant plus de vingt ans une émission hebdomadaire, Chas Nos (Chez Nous) sur la radio Limoges Centre Ouest qui deviendra Radio France Limoges puis France Bleu Limousin. Dans ces émissions, il fait intervenir des témoins locaux qui livrent le répertoire dansé, chanté, conté de la région, ou témoignent de la vie quotidienne passée et des traditions orales.

Créateur en 1941 puis animateur du groupe folklorique Lous Velhadours de Sen Junio, Robert Dagnas est très impliqué dans la vie locale. Il sillonne le territoire limousin à la recherche de chanteurs, conteurs, danseurs, musiciens ou plus largement de témoins du temps passé.

Chaque rencontre faisait l’objet d’un enregistrement qui tient lieu de repérage pour ses émissions radiophoniques. Si la rencontre s’avérait concluante, un second enregistrement était réalisé avec le matériel de la radio. C’est ce dernier qui servait de matière principale pour les émissions de radio.

Un ensemble de 450 bandes magnétiques a été récupéré suite au décès de Robert Dagnas par Françoise Etay qui a décidé de les confier à l’IEO Limousin. En partie détérioré, le fonds a été restauré et numérisé par Fabrice San Juan et a été monté, séquencé, décrit et mis en ligne par Pascal Boudy.

Accéder à plus d’informations sur l’histoire de ce fonds sur La Biaça, le portail documentaire de l'IEO Limousin.

L'IEO Limousin a réalisé deux documentaires sur le fonds Robert Dagnas et son histoire :

Modalités d'entrée :

Dépôt de Françoise Etay

Accroissement :

Fonds clos

Description du fonds

Ce fonds contient des enregistrements réalisés par Robert Dagnas dans le cadre de la préparation de son émission Chas Nos, diffusée sur Radio France Limoges.

On y trouve ainsi des émissions montées et prêtes à être diffusées mais également des collectages bruts réalisés auprès d’habitants de la région qui livrent chansons populaires et/ou traditionnelles, musiques traditionnelles, contes, récits de vie, la plupart en occitan.

Des sermons religieux en occitan ainsi que des enregistrements de Félicie Brouillet, conteuse de la région figurent également dans le fonds.
En savoir plus sur Félicie Brouillet et accéder aux enregistrements la concernant.

Parmi les noms des informateurs et figures locales interrogés par Robert Dagnas, nous pouvons mentionner : Mmes Basset, Besson, Chabeaudie, Ducouret, Fauroit, M. Biossac, Trarieux. Des musiciens locaux de grande valeur figurent également dans ce fonds : le duo Colon et Secours, Eugène et René Thomas, Marcel Auger, Eugène Tarrade, Alfred Pineau ou encore Berthe et Henri Chevalier.

Aux côtés de ces documents, on trouvera également des enregistrements d’émissions de radio diverses ainsi que des archives sonores familiales.

Enfin, le fonds comprend également 50 fiches descriptives rédigées par Robert Dagnas : elles contiennent des informations sur les personnes interrogées, lieux et dates de collecte.

Dates extrêmes :

1954-1974

Langues représentées dans le fonds :

Occitan (Limousin)

Français

Importance matérielle :

450 bandes magnétiques

Supports représentés :

Enregistrements sonores

Manuscrits/Tapuscrits

Pour le consulter

Ressources en ligne

L'ensemble du fonds a été numérisé, une partie (240 bobines) est consultable en ligne sur La Biaça. Accéder à l'ensemble des enregistrements disponibles en ligne.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Enregistrements consultables sur demande. Accéder au formulaire de contact de l'IEO Limousin.

Conditions de reproduction :

Consulter les conditions générales d'utilisation de La Biaça.

sus 6