Explorar los documents (812 total)

vignette_57659.jpg
Almanac patoues de l'Ariejo. - 1929
Cada almanac compren un calendièr e las datas dels mercats e fièras dels departaments d’Arièja, d’Aude e de Nauta-Garona. Lo recuèlh conten tanben tèxtes de tradicion orala : cançons, contes e provèrbis.


vignette_57658.jpg
Almanac patoues de l'Ariejo. - 1928
Cada almanac compren un calendièr e las datas dels mercats e fièras dels departaments d’Arièja, d’Aude e de Nauta-Garona. Lo recuèlh conten tanben tèxtes de tradicion orala : cançons, contes e provèrbis.


vignette_57657.jpg
Almanac patoues de l'Ariejo. - 1892
Gadrat, Léon (1847-1906). Directeur de publication
Cada almanac compren un calendièr e las datas dels mercats e fièras dels departaments d’Arièja, d’Aude e de Nauta-Garona. Lo recuèlh conten tanben tèxtes de tradicion orala : cançons, contes e provèrbis.


vignette_56097-1.jpg
Los halhars aus Pirenèus occitans
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Aus Pirenèus centraus (candaus francés, espanhòu e andorran), los huecs de Sent Joan que s'alucan tot an, tradicionaument dens la nueit du 23 au 24 de junh. A nueit caduda, los abitants de Catalonha, d'Aragon e d'Andòrra que baishan dab halhas alucadas deus soms de las montanhas dinc aus lors vilatges, en botant lo huec a tot un seguici de halhèras preparadas de faiçon tradicionau, mentre que dens lo parçan occitan deus Pirenèus, un arbo (en generau un sapin o un hac) ei desapitat, henut dab conhs puish hicat a secar dinc a la halhèra a l'escadença de Sent Joan. Aqueth arbo tribalhat e a còps capurat d'un flòc que pòrta lo nom de "brandon" (francisme) o "eth har/halhar" en gascon.
Haro de Les (Val d'Aran) - © Mathilde LamotheHaro de Les (Val d'Aran) - © Mathilde Lamothe

En Comenges e Varossa, un recensament actualizat e precís de las comunas francesas qui hèn lo brandon/halhar qu'ei en cors : qu'a permetut d'identificar au mensh 87 vilatges qui hèn enqüèra aqueth tipe de huec de la Sent Joan en dus departaments (Hauts Pirenèus e Hauta Garona). Aqueth estat deus lòcs que permet d'identificar lo dinamisme de la practica, deus modèles d'organizacion recurrents (la comuna que pren sovent en carga la crompa e lo tribalh de l'arbo, mentre qu'ua associacion e s'ocupa de la partida animacion de la hèsta) e de las innovacions com los sistèmas de « huecs caminaires » qui altèrnan enter mei d’ua comuna.

© Matèu Bares© Matèu Bares© Matèu Bares

Que s’i considèra las hèstas ligadas aus huecs de Sent Joan com ua oportunitat de regenerar los ligams sociaus e d'en·hortir los sentiments d'apartenéncia, d'identitat e de continuitat de las comunautats, per’mor de ‘quò la lor celebracion que s'acompanha de sopars de grop e de cantas e danças tradicionaus. A bèths còps, que s’i atribueish foncions especificas a uas quantas personas : en comunas qui i a, qu'ei lo maire qui ei encargat d'ahuecar lo halhar/brandon de Sent Joan, aulhors, qu'ei un caperan qui l'aluca o lo benedeish. Bèth temps a, en vilatges qui i a, lo darrèr coble fresc maridat que devè alucar lo huec o sautar per dessús las eslamas.

Juzet-de-Luchon (Haute-Garonne) - © Patricia Heiniger-CasteretLuchon - © Patricia Heiniger-CasteretCierp-Gaud (Haute-Garonne) - © Patricia Heiniger-CasteretSarp (Hautes-Pyrénées) - © Patricia Heiniger-Casteret

Prometheus : Lo projècte de las hèstas deu huec

Lo 1èr de deceme 2015, l'UNÈSCO qu'a inscriut las "Hèstas deu huec deu solstici d'estiu dens los Pirenèus" sus la Lista representativa deu patrimòni culturau immateriau de l'umanitat. Au darrèr d'aquera reconeishença, lo projècte PROMETHEUS que cèrca a valorizar lo patrimòni commun d'Andòrra, d'Espanha e de França, los tres país concernits per aquera inscripcion.

Lo projècte qu'a tà tòca de transferir a la societat las coneishenças sortidas deu procèssus de recèrca universitària a l'entorn de las "Hèstas deu huec deu solstici d'estiu dens los Pirenèus" a travèrs accions de formacion e de sensibilizacion (maleta pedagogica, musèu virtuau, senhaletica territoriau...), a destinacion de las institucions publicas, de las associacions e de las enterpresas deu sector culturau deu territòri transfronterèr.

L’Etnopòle CIRDÒC-Institut occitan de cultura qu'ei implicat dens PROMETHEUS autant per çò qui ei de la coordinacion d'actors deu candau occitan deus Pirenèus, la mobilizacion de ressorsas numericas com per çò qui ei de la lor valorizacion numerica.

Lo portau deu projècte

© CC Neste-Barousse
vignette_55921.jpg
correspondéncia / Théodore Calbet
Calbet, Théodore (1862-1949)

Théodore Calbet a  suivi  les  cours  par  correspondance  du  Collège  d’Occitanie  à  partir  de septembre 1943.
Dans les archives du Collège d’Occitanie conservées à la médiathèque occitane de Béziers, quatre  lettres  (cote  CP  012/10)  adressées  à  Joseph  Salvat  (un  des  fondateurs  du  Collège d’Occitanie en 1927 à Toulouse, avec Prosper Estieu) témoignent de sa volonté de parfaire ses connaissances de la graphie normalisée occitane. 

Pour en savoir + sur Théodore Calbet et voir la transcription des lettres : lien vers le mémoire universitaire de Laëtitia Maux

vignette_55921.jpg
Ensags poeticas de 1943 / Théodore Calbet
Calbet, Théodore (1862-1949)
Recuèlh factici de poèmias e cançons datadas de 1943.
Conténe tanben qualques remarcas generalas sus la prononciacion e l'escritura de la lenga d'òc.

Per ne saber + sul Théodore Calbet : consutar lo memòria universitari de Laëticia Maux
vignette_occ-nova-06.jpg
Occitania nòva
Penent, Jean. Directeur de publication
Occitania nòva est publiée à Toulouse de 1970 à 1976 (soit 20 numéros) sous la direction de Jean Penent.
C’est une publication indépendante qui traite des sujets politiques et culturels. Première revue du domaine occitan qui ne sera ni intellectuelle ni folkloriste et sans appartenance à aucun groupe ou parti politique, Occitania nòva analyse tous les aspects de la société occitane d’une façon objective et donne la parole à toutes les composantes du mouvement occitaniste.
La revue est illustrée et contient des articles en français et en occitan. On peut y lire, entre autres, des textes de Robert Lafont et une chronique d’Yves Rouquette.
vignette-algsc-1909.jpg
Armanac de la Gascougno. - 1919
Sarran, Fernand (1873-1928)
L'Armanac de la Gascougno est une publication périodique annuelle. Chaque numéro comprend un calendrier en occitan et des textes (contes, chansons) principalement issus de la tradition orale. En fin de volume les dates des foires et marchés de toutes les villes du Gers sont mentionnées.


vignette-algsc-1909.jpg
Armanac de la Gascougno. - 1918
Sarran, Fernand (1873-1928)
L'Armanac de la Gascougno est une publication périodique annuelle. Chaque numéro comprend un calendrier en occitan et des textes (contes, chansons) principalement issus de la tradition orale. En fin de volume les dates des foires et marchés de toutes les villes du Gers sont mentionnées.


vignette-algsc-1909.jpg
Armanac de la Gascougno. - 1912
Sarran, Fernand (1873-1928)
L'Armanac de la Gascougno est une publication périodique annuelle. Chaque numéro comprend un calendrier en occitan et des textes (contes, chansons) principalement issus de la tradition orale. En fin de volume les dates des foires et marchés de toutes les villes du Gers sont mentionnées.

Ce volume contient la Table générale de la publication de 1898 à 1912.
sus 82