Explorar los documents (2 total)

vignette_Panazo.jpg
Le Journal de Panazô / Monique Lavaud-Sarazy
Lavaud-Sarazy, Monique
Mémoire de Master 2 (Université Paul-Valéry - Montpellier III) soutenu le 25 septembre 2014 par Monique Lavaud-Sarazy.

Résumé

Le Journal de Panazô est un journal populaire publié à Limoges de 1957 à 1961, presque entièrement rédigé en dialecte limousin. A travers l'étude de son contenu et la biographie de son auteur André Dexet (1921-1997) dit Panazô, ce mémoire analyse l'impact de cette publication sur la socialisation de la langue occitane. Témoin et observateur attentif de la ruralité limousine, le journal a aussi favorisé une prise de conscience linguistique et culturelle en faveur de l'occitan.

Table des matières

Introduccion

1- La genesi dau Journal de Panazô

2- Sociologia dau monde rurau

3- La formidabla popularitat d'un contaire lemosin de talent

4- Panazô defendaire de sa linga

Conclusion, annexes 

 


Escarpit.jpg
L'écrit politique en occitan en Gironde (1860-1914) / David Escarpit
Escarpit, David
Tèsi de doctorat en literatura francesa, francofòna e comparada (Universitat de Bordèu Montaigne) presentada e sostenguda publicament lo 4 de febrièr de 2016 per David Escarpit jos la direccion de Guy Latry.

L'escriut politic en occitan en Gironda (1860-1914) prepausa una analisi daus usatges non-literaris de l'occitan en Gironda entre 1868 e 1914, mei que mei dens e alentorn de la premsa. Lo projèct es servit per l'existéncia d'un còrps abondós d'artigles, bilhets, cançons mei poèmas en lenga d'òc, pareishuts dens lo temps d'aquera periòda au sen de mantuns organes de premsa girondins. S'agís d'un occitan dishut "de connivéncia" utilizat dens un una vista politica : s'agís de tocar las massas d'electors salhits daus mitans ruraus, que ne mestrejan pas encara, per lo grand nombre, lo francés. 
A permés aqueste estudi de botar en lutz un panèu quasi inexplorat dau monde de l'edicion bordalesa dau siègle XIX: l'escriut politic d'expression occitana. S'integrant a de las practicas lengatgèiras occitanas anterioras pròpias a Bordèu, s'a sabut renovelar dinc a çò que jonhèsse las marcas dau moviment reneishentista occitan, per alhors quasi-inexistent en Bordalés d'aqueth temps. Desvelant l'interèst pr'aus mitans politics d'utilizar l'idiòma minoritari dincas au dedens de l'aglomeracion bordalesa, aqueth escriut nos permet de tocar dau dit una realitat sociolingüistica encara mau coneishuda, dens laquau la conscientizacion de las massas dens un projècte republican (o perqué de s'i oposar) passa per l'usatge de l'occitan.
Enfin, l'autor compara aqueth corpús aus estudisats pr'aus autes espacis occitans, e se propausa se cercar elements de convergéncia dens l'usatge de la lenga, veire mei largament de las lengas minoritàrias, dens lo camp de la premsa politica aus siègles XIX e XX.