Recèrca

sus 4
Filtrar
Filtres actifs
Type de Document : Texte electronique
Portail : Mediatèca
oci (24)
fre (17)
ita (1)
pro (1)
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2014-10-31
La question linguistique demeure curieusement absente de l'historiographie de la Première Guerre mondiale en France. Parmi les soldats bretons, basques, « ch'tis » - le terme est d'ailleurs sorti des tranchées, créé par des soldats mis au contact de ces gars du Nord qui parlaient une langue particulière - provençaux, languedociens, auvergnats ou encore gascons pour l'espace occitanophone, une grande majorité a témoigné de son expérience de la guerre dans des carnets, lettres, mémoires et souvenirs, en français. Partant de ce constat, les historiens ont semble-t-il définitivement clos le dossier des langues dans la guerre.

On ne peut s'empêcher de penser, au regard de la littérature et des discours « anti-patois » qui dominent encore largement la pensée officielle au XXe siècle, que nombre d'historiens ont été détournés du sujet linguistique par l'idée, désormais classique, du faible intérêt de la réalité sociolinguistique d'un pays dont la langue est réputée, depuis l'abbé Grégoire, « une et indivisible ».

L'histoire de la Grande Guerre en France a pourtant considérablement évolué ces quarante dernières années, grâce à une plus grande considération pour les documents produits par les combattants eux-mêmes, au détriment des sources traditionnelles de l'administration et de la presse, plus aptes à véhiculer, en temps de guerre et de censure, l'idéologie officielle – le fameux « bourrage de crâne » - que la réalité des expériences vécues de la guerre. On aurait pu penser que ce retour à la « masse », aux sources directes des combattants et des populations de l'Arrière, à la question sociale, voire territoriale, aurait permis de mettre à jour les nombreuses questions linguistiques que le conflit met en lumière pour comprendre la France de 1914, comme celle, bouleversée, de l'après-1918. Force est de constater que ça n'a pas encore été le cas malgré un certain nombre de chantiers (enfin) ouverts, en majorité pour les soldats bretons ou, en ce qui concerne la question « occitane », avec l'analyse de l'affaire du 15e corps qui permit un nouvel examen de la doctrine de l'Union sacrée, comme dans le temps plus long, de la suspicion de nombreuses élites françaises pour un « Midi » culturellement et linguistiquement si différents.

Les traces et les documents sont pourtant bien là : mots, expressions voire passages entiers dans les carnets et correspondances de soldats, articles et journaux de guerre entièrement rédigés en occitan, en breton, en basque. De l'occitan, on en trouve finalement partout : sur les affiches, en légende de cartes postales et de caricatures de propagande, dans les journaux de tranchées, dans la presse y compris nationale de l'époque, et jusque sur les monuments aux morts et autres lieux de mémoire de la guerre.

Le CIRDÒC-Mediatèca occitana a entamé en 2014 un grand chantier de repérage, d'étude, de sauvegarde des documents occitans de la Grande Guerre, auquel tous les détenteurs de documents, institutionnels et privés, sont invités à participer en signalant une documentation parfois unique, souvent rarissime, et, dans la grande majorité des cas, encore inconnue des historiens.
Mise en ligne : 31/10/2014
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2015

Amb aquela edicion critica nòva Joan-Ives Casanòva rend omenatge a Robert Ruffi, òme de letras marselhés de la fin del sègle XVI e de la debuta del sègle XVII, que los importants estudis istorics, gaireben desconeguts, e los escriches poetics an pas reçauput la renommada que meritavan. Sas òbras literàrias foguèron pas l’objècte d’una publicacion especifica del temps de sa vida, mas dos de sos sonets apareisson totun dins las pèças liminaras de l’edicion des las Obros e Rimos de Belaud de la Belaudiera en 1595. Robert Ruffi daissa dos manuscrits, qu’un es poetic e l’autre istoric1. Joan-Ives Casanòva a causit d’editar aquí las òbras poeticas. Aquelas avián ja fach l’objècte d’una edicion en 1894, mas èra pas que parciala e demandava doncas un trabalh d'edicion critica.

Una version abreujada d’aquesta edicion a paregut jos lo títol Contradiccions d’Amor en 2000 a las edicions Atlantica a Biàrritz.

A prepaus de l'editor

Nascut en 1957, Joan-Ives Casanòva es Professor a l’Universitat de Pau e dels païses de l’Ador dempuèi 1996 e especialista de la poesia baròca occitana. Es l’autor d’estudis de referéncia sus d’autors coma Jean de Nostredame (1507?-1577), Belaud de la Belaudiera (1533?-1588) o encara Robert Ruffi (1542-1634).
Es tanben l’un dels especialistas màgers a l’ora d’ara de l’òbra d’autors coma Victor Gelu e Frederic Mistral2. Joan-Ives Casanòva es estat tanben President del Pen-Club de Lenga d’Òc.

-----------------------------------------

 

1. Conservats al Musée Paul Arbaud, los dos manuscrits pòrtan respectivament las còtas de MQ111 e MQ112.

2. Véser son obratge L’Enfant, la mort et les rêves. Trabucaire, Perpignan, 2004, 418 pp

Mise en ligne : 14/12/2015
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2016
Aquela seleccion s'adreça a totes los que son curioses de connéisser la cosina occitana - que foguèsse romanesca, cortesa o simplament gormanda - e totas las especialitats regionalas que fan sa riquesa e sa diversitat, de las Valadas occitanas d'Italia al Lemosin, de las Cevenas al Medòc. En mai de las recèptas « a vista de nas » o escrupolosament transcrichas, permet de se regalar del patrimòni lingüistic ligat als biaisses culinaris. De tastar sens moderacion !

Seleccion de saborar, tanben, sus la Fabrica.
Mise en ligne : 12/04/2016
Tipe : Tèxte electronic

Carnaval arriba e amb el aquesta Seleccion novèla dels bibliotecaris e de las bibliotecàrias del CIRDÒC !
Avís a totes los curioses e a totas las curiosas de la fèsta, de l'intriga, de la musica, de la dança etc.
Traparetz aquí de recomandacions bibliograficas de lectura per vos ajudar a comprene melhor l'evolucion e lo debanament d'aqueste moment de transicion e de revelh entre ivèrn e prima.

Mise en ligne : 01/02/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2006
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Aital dins aqueste jutjament d'Òc Cellus de 2006 òm vei aparéisser la gripa aviariá H5N1, lo virus del Chikungunya e las marcas ombrèlas tan coma las òbras de la carrièra Fustariá, al centre vila de Limós, o encara los grèuges contra lo Comitat de Carnaval que limita la durada del jutjament a 10 minutas.
Mise en ligne : 02/10/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2007
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

L'annada 2007 vei lo retorn d'un carnaval ja jutjat e brutlat ! Es fait un rampèl dels dos jutjaments precedents d'aqueste meteis carnaval en 1996 e en 2002. Seriá doncas una trèva... O un cas de recidiva. En efècte, aqueste jutjament, juste abans las eleccions presidencialas, es plan centrat suls discorses securitaris en vòga en aqueste moment. Mas l'accent es mes sul fait que la seguretat de la vila es plan assegurada amb l'arribada de pompièrs e gendarmas novèls. S'i fa tanben referéncia al « carchériser » de Nicolas Sarkozy.
Mise en ligne : 08/10/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2005
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 2005 es un grevista mascat en Pierròt qu'es jutjat. Lo Tribunal se daissa pas enganar, es un fals Pierròt ! Lo Grevista auriá doncas pres l'aparéncia d'un Pierròt per èsser pas brutlat.
Fòra d'aquesta engana, aqueste jutjament soslèva las tematicas de las novèlas leis d'informatica e libertat del trabalh, los jorns de RTT (amb una colèra particulara contra los siglas), del sosten vocal de Johnny Hallyday, lo chardonnay e la blanqueta venduts als russes, lo despart a la retirada d'un perruquièr, las sèrras en veire del florista copadas per una granissada e l'incendi que cremèt las entòrchas abans d'ora.
Mise en ligne : 08/10/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 2003
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 2003, sus fons de represa del mite d'Orfèu als Infèrns, los personatges son acusats dels diferents incendis que i aguèt al burèu de La Cavala e tanben dins los de Mauroux. Una guinhada es faita al limosencs s'anèron installar a La Reünion o a Nomea e es tanben question del passatge del Torn de França per la vila blanquetièra.
Pasmens de punts positius son avançats per la Defensa : de salons de cofadura novèls que dobrisson, la naissença d'una banda novèla de carnaval del dissabte, un centre de tria del corrièr a Flassian e d'autres. 
Enfin, i a una allusion a l'usatge de l'article 49-3 de la Constitucion francesa.
Mise en ligne : 08/10/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 1990
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

En 1990 es la Bèla Elena que passa davant lo Tribunal. Los principals tèmas abordats dins son jutjament son l'eleccion de Jean-Paul Dupré al pòste de conse de Limós, l'intervencion policièra que sofriguèt lo president del comitat de carnaval, Vincent Pérez, la secada, la venguda del Primièr Ministre, Michel Rocard, la marrida sason de l'equipa de rugbi, los problèmas que i aguèt al moment de la celebracion del bicentenari de la Revolucion Francesa, l'accident de veitura sus la plaça de la Republica etc.
Mas la Bèla Elena es tanben acusada de causar aqueste grand vent del Nòrd (cèrç) que bufèt pendent longtemps e plan fòrt. En efècte, seriá degut a sas flatuléncias per de que auriá manjat de mongetas.
Mise en ligne : 08/10/2018
Tipe : Tèxte electronic / Data : 1989
Cada an, aprèp gaireben tres meses de festivitats cada fin de setmana, lo carnaval de Limós s'acaba amb coma apogèu la nuèch de la Blanqueta. Aquel dimenge a mièjanuèch, carnaval, que demorèt totas aquelas setmanas sus la plaça de la Republica, es jutjat.

Aquestes jutjaments permeton de reglar en plaça publica totes los problèmas de la societat limosenca de l'annada passada. Qualques còps, es complicat de comprene e d'explicar las allusions, los noms de vilatges o de personas, per de que fan referéncia a de luòcs, de personatges o d'eveniments locals. Mas aquestes jutjaments permeton tanben de faire un recapitulatiu dels eveniments internacionals e nacionals màgers de l'annada.

Carnaval es invariablament acusat de totes los mals, quin que ne siá lo nivèl, local, nacional o internacional, jutjat colpable e executat.

Dins aqueste jutjament dels Buòus de 1989 es question de la casèrna novèla dels pompièrs, de la secada de l'annada passada, de la venda de l'usina Chausseria, del nombre tròp important d'eleccions, del cambiament de president del comitat de carnaval mas tanben d'un projècte de botelha de blanqueta giganta sul Taich, de Brigitte Bardot e de la proteccion dels animals, e de la folia dels projèctes propausats pels diferents candidats a las eleccions. D'autra part de compliments son faits als organizators de la Nuèit de la Chòta.
Enfin, coma dins totes los jutjaments las calholadas son aquí quand aqueste buòu es declarat sacrat per de que fa omenatge a totes los cocuts de Limós en referéncia a sas banas.
Mise en ligne : 08/10/2018
sus 4