<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22028" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/exhibits/show/corpus-xvi/item/22028?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-06T10:59:02+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="142972">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/ebe5b8005d46e35fa1ca45ab1c669134.jpg</src>
      <authentication>b664f5f6309907d74871d3f2f2d7efd3</authentication>
    </file>
    <file fileId="142975">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/8e490672fbac2eb2f25d6d829faac752.pdf</src>
      <authentication>c2cefa5fd3de0432729c6847869ba608</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="707355">
                  <text>��������P S A V M E S
D E DAVID

VIRATZ

EN RHYTHME GASCON PEU

PEY

DE GARROS

LAYTO-

RB S j D E D I C A T Z A I A HUA MAIS»

ftat de Ja Regina de Nauarra.

A TOLOSA,
Perïacques Colomes Impremedo lu.
rat de l'Vniuerfitatjdam priuilegi deu R.ey.
i 5 6 j.

�p Ï.ROï.
L f/î pemua matftreTtertede Gítros confeìller dt'ìa Royne àf tourne,
faire imprimer les finîmes de Dawd,
par iuytr*dmt\en langue Gafcone felo
j, la vérité Hebraique,par tel Imprimeur
du Royaume que bon luy femblera,f*ns que aucun AU
tre Imprimeur le putffe faire fans expr s congé dudiët
GwoSyde neuf^ansaprès la première jmprefiion, fur
feyne de confifca'ion des tiures et amande arbttiairet
Comme pluf j plain eft contenu &amp; dtclaré par lettres
patentes du priuilege donné par le Rgy a T»lofe le cinquiefme tour de Mars^tan de grâce MtHinq cens foixante &amp; ánq, &amp; du regne dudidl Seigneurie cinquief
me,fignees parleB^oy en fon Confeil. De labres, &amp;
feellees du grand Seel R^ynl tn cire taune &amp; [impie
guette pendant.

F335R \

�A

ÎRESILLVSÏRA Ç
TRESHAVT A PRINCESt A, LA REGINA

DE

NAVARRA,

Scnorcífa MqorefTa de Bearn,&amp;c.Pey
de Garros fon hurniu fubjéc,e dcvor.
fervido. S.
Egina tresilluftra,e treshauta Princefïà,
Infpirada amplament de cœleita /àuieíïà,
Qui fes corre ta' Ion en Terra PaleiHna,
Apres de Salomon as ]a fancta doctrina,
E d'vn mefteplus grann queSalomóno hoc,
Ede qui Salomon iâsvertut2 aprengoc.
Admiratió deu môde,e glòria de nofte atge
Quant jocótépli en my toninvëiut coratge
Com vn Roc marterat d'ardétas peyrafladas,
De tempeftas batuf,liurtac de cornaifadas
Deus vens e de la ma,qui no dina pertant
Se maue de fa plaíïa, ans fe manten confiant:
Labetz jo vezi en tu trencada, e deiTobuda
D'aqet Rey mentagut la queftion nozeruda,,
Quan' et emperpenfat dizéd'aqeíta forta,
Qui poyrá rêcótrá hemna cóftára e horta?
Perqe tu n'as pafTat la natura hemnenca
Solament,mes çenfut la vertut homenenca
A ij

R

�Don ven aqo?de tít q'enDiu plaças ta hizsi
E qu'et ès de tos pés la lanterna„e la guiza:
Ec quaurès tudebèn fid'èt tu no l'auésf
Tu reconeixes plan,qe tot ço que tu é's,
Tas valoSjton podèta'rnagniphic corn' s'ès,
E ton bon efperit tengues de fàs mercès.
Aixi Dauid deu grann Goliath malfado,
E de tribulatios gloriós vencedo,
De deipullas cargat,prezas fur Amalech, \
Sîrïa, Ammon,Moab,a Diu l'auno balhéc:
No pas a fon carrèy,ny a fa man adextrada,
Aus combatz perilhos en goerras vzitada,
PlagosaDiu qu'aiTo hiqés en la memòria,
Lo Gafcon qui fe da de las armas la gloria:
E quedauant los oeilhs toftçmagos la vita
De Dauid,qi a lauza Diu folet,nos incita:
Eben que fia adromit,et nos exhortarà
Per íbn libe daurat,tant qe u monde íêrá:
Son libe de canibs on et ès plan pertreyt,
Muftra de dize,e ha,com et a dit,e heyt:
Tot home plus fçabent e milho fe h»rá,
Qjjd'vn bon e fancè coratge u legirá.
Certas la razon vó,qe las mas om nete/e,
Dauant qu'vn ta'fagrát libedegun maëje:
Peu qau fe pafTeján tota amna alaguiada,
Se defaueja k'u,e fe troba ajeujada,

�Qui íçabèpeú menat vón fiïs vtilitatzi
Legifcan Athanazi,e ferán contentatz.
AíTegurát jo fon,que u Gafcon y pot prené
De bonàs inftrudios,més et lo qau entenc.
Perqè donq libe plen de doctrina tant bons
Sia comunicat a la nation Gafcona,
Per l'amo deu pays qau qe jo m' diligente,
E qe David Gafcon en puplíc jo prefente:
Pux qe lo Rey ac vó,e tant de gens fçabens
Me pican,accusans mos trigotejamens.
lo fon acertenác,qu'aqó fon caufas granas:
Vertat es,qe raus gatz om no pré fes mitanas:
Mon lezè n*ès pas grannjo no fon ics deftríc
Ny fes occupatiosre lo íèns Prophétie
Es volen te's efcu;de mon cos las mení gas
Horfas,fonn de repaus alternatiu amigas
Lo lengatge Gafcon no s' Ieixa coeytiuáî
E ma veá no s* pót bonament aviuá.
Mes dam lo bon fècos deu Creato jo íperí,"
Qetu veyrás en breu Gafcó tot lo PfauterK
Qide bon co déjà t'es dat e confagráf,
Si lo cantét aqeft te plat2 de prenc en gratt
E mon vplède t* da dauant qe jo m*en leixci
Lo plus be't e milho qcde my poyrè neixe. ■
A ta grandeíTa donq agrade de boutá
Qauqe pauc de lezè,per David efcoutá
A iij

�Comenfànt de parlà ta lenga Laytoreza,
Qui m'hoc groíferamét en l'atge bas apreza:
Mes pux qe Diu mercè dâ lo tèps s'es cábiada
Au íervicedeDiueraferámeríada
Seno hé m'en la gratia,e pux qe charamcnt
M'as amat deqí acy ,ima m'tternaument:
Héper noíta falut,c l'amo de ta glòria,
Que nofautes Gafcos celebrem ta Memòria;
E qe deu bon David las tralhas íeguiícám,
E tas.glorias cantin nos arregauzifcám.
Seno tu qi Jauzát vos elle en totas lengas,
Sur nofautes Gafcos ton oeilh amorós tégas
E volhas qe chore's de ta fanóla Capera,
Nos te cantem O Diu deu Ceu qi tot capera*
Susdóq auát hilhotz n'auzètzDauid qi crida
Ede fymphonizá fos Canticz vos convida?
Cantatz ara com' et,pux q'ara l'entenetz,
De íéguí fos acordz e fos cantz aprenetz.
E tu Regina, entenn coma Dauid t'apera,
E vó qe fas canfos entoês la prumera.
lom' gauzi aíTegurá,q'eras Gafconizadas
Per aqó not' feran rudas ny mefprefadas.
î,o fon hora de my,fi canta jo no t'auzi
Qauqe pfaume d'aqetz qe prezétá jot' gauzi.
Etmefemblade;á qe ta votz Angèlica
Penetranta au deíTus de la vota ccelica
Apazauga^oísix^itíga lo corros

�beu ferío juílament corroflat contra nos.'
Çerras de tas cáfos tant doíTas la mes braca:
Goírirè d'vn Saüí la huro maníaca :
Ton cant melodios lo herr amodirè,
Ton rant harmoniós los rochs arromperëi
Perqeno fer-è donq per ta Mufica doita
Virât ce noslo dard de Diuqi fe corrofTa?
Mes qenofautz fubje'cz halTám a ton exéple
Deu laus Je l'Eternau refoá tot lo temple.
Donqas ÔU loc d'vn gay de doloslimitât,
Noftas amnas pefcám d'ua fancìa voluptát,
Comenfament deu ben qe nofautz efperám,"
E deu gay confommat au qau nos aípirám:
Hont d'aigaagilamet deqiau Ceu fe Janfanta
Confolation lo fens de l'home furpafTanta,
Qi^peus eix«perotz,e broez d'aqeflavita,
Nos myâ akgramêt aus Ceus on Dius habit
Haflám regnà Dauid,a&lt;:qplem (êt es hora)
Dam la Gafcona votz fa harpa cantadora.
La lenga a detracia de noftas gensauzarda
Coheiïe,Etz an lo cos e. l'amna en- Diu goa
Uarda
ristmotss r - i cmo&gt; taiV
Regina atau regna pofeas hurofâment:
Atíü nos gobernátu pofcásìongament,
Atau pauze ton hilh ornat de gratias raras
Lo jurî de feruitúd fur las natios Babaras.
A iiij

�P 5 A V M E. x.
'Home qui dam gens fçele ratz
No s'acofl*ella,ny camina,
E dam Tacans aiîcguratz,
Gaynardz,mauparlés,no gorrina:
Qi^no pren plaíía en Ja fetina
Deus mefprezius de difcipiina:
Més de tota fa volentát
Amorós de la ley diuina,
Toftem la contempla e ruminas
Qi feguix aquefta doânna,
Huros pot efte nomcntát.
iiî.iiìntl'S îlsD UK •'; sàrnsii £tgi&amp;t&gt; .&lt;•
Serà coma l'arbe plantât
Au long d'ua ribera corrent a,
Qui porta a l'opportunitát
Phruta faboroza e plazenta,
De qui la hoelha n'es cajenta:
Atau la perfona crenenta
La Ley de Diu,proiberarà:
Mes coma l'auratge e tonnent»
En l'aire las palhas esventa:
Com un eíporbilhjl'amna atent*
D'impiëtat,fe perderá
En iudici no s'leuará

�Deméft los bos prcne afsiíìefltia,
E de comparé hugirá
Déjà damnada en fa confcicntia.
Perqè lo feno d'excellcntia
D'aqetz qi l'an en reuerentia
m
Coneix plan lo camin tengut:
Mes abusà de la clemència,
Amya tarda pœnitentia:
Per camin de tau confequentiaj
A bon port degun n'es vengut.
P S A V M E.

i.

Erquè h en brut ,e s'amaifan las gens
Dam lo colîelh deusPrinces e regês?
Perqe baftix caftetz en l'aire u pople
Brutos,c moble?
Contra u feno,é contra fon vncKt.
En plen record s'es lo monde apunctát:
Petitz e grans tau fententia acordada
An pronuntiada.
Trenqèm los lafs de lou domination,
E los colás de longa fubiè&amp;ion
Qi,debac ccz,fi régnantes demora.

.

-

�Gitèm la hora.
Mes lo qi au Ceu a fon feti,e repaus,
Se trupha e ridz de totz aqetz prepaus,
Deqia q'vn jorn fa huro qan'qe s'triguey
Contra etz darrigue.
Labetz fà votz herotja toârá,
E totz de paou los eftrementirá,
E no y aura qui u gauze contradize,
Qan' virà dize,
Qui prefumix au contra de mon grat,Sçapia qe jo ion lo qui e confagrat
Rey en Syón mamontana fagrada,
Rey qi m'agrada.
ïo narraré, e no tyré fegrèt
Deu tot-potent lo perpetuau Deçrèt:
Perqe de totz l'ordenanfa entenuda
Sia recebuda. .
Lo ièno m'a d'aqeftes motz ondrát,
Monhilb es tu,]ot'f oey engendrat.
Demandam' tot en que plazè tu prengaî,-.
E tel'obtengas.

�Ton heretatge efienut amplament
Serin las gens íèmoatz eípeíTament,
Tapoí/eísion qi de tot ben abonde,
Lo Torn deu Monde.
Verga de herr en ta man portaràs,
Com vn Topỳs de fon vaixét,harás
Qant te plairá,de ta contraria tourba
Caicalh, e pom ba.
Epertant donq vofautz Reys entenetz,
Gobernados de ia Terra aprenetz,
Vodatz a Dm,netz e porgatz de vici,
Vofte feruici,
Sos feruidos trerriolatz dam plazè,
En gay crenetz de ly ha defplazè,
L'amo, lo gay,la crerlenfa s'amaflen,
E phrem s'abraífen.
Baizatz las mas de fon hilh tant arnat,
Qe_ contra vos no u vejatz animat,
Perqe degun fon camin nophalhifca,
E noperifea.
Qe_fi vncop et pren,tant fia petit»

�De Ce venja fon ardent appétit:
Oh q'abon dret huros aqet s'apers
en et eipera.
P S A V M E. j.
pH Coma qe fèno multiplicatz
Sonn los mutis qi m* moleftá e greuá,
lOh qe de gens contra my rebecatz^
Plesdedeipieytedevereng le leuan.
ça ditz de my trop vn,
Heytès,perduts'en vá,
Adjutori degun
En Diu no pot trobà.
Si es Diu pertantmonbroqéíaubado,
lo tengui d'et ma glòria e dignitát:
Si es et lo men ballon dehenedo,
£ qi mon cap de corona a cinctát
Lo crid a entemit
De ma votz fupplicanti,
E fi m'a refponut
De Ta mon una ianâs.

�îaze m'en fon anit harhidament,
Plan £ dromic,e paou no m' deshoraua:
Pux revelhat me fon alegrament,
perçó qe Dius entretant me goardaua:
Vengacent cops autant
De pople m'embarrá,
Etz no poyrèn pertant
De paou mon co farrá.
Leua t' feno:qe ta* leu no ferás
De mon co{tat,q*aus Enemicz mordens
De trucz peaans las gaunas macaràs,
£ deus maixans arromperás las dens.
Salut,efecospreft
De tu vèn,eta fanda
Benediâion,demeíl
Ton pople es habitanta
P S A V M E. 4.
i I V de ma iuftitia en tu fjperiî
tenn
P ^J'1 k"
me donc qant jo t'aperis

hs^Â' E cora au larg foen m'as boutât
Au tems de mas tribulatios, .
Volhas auè de my pietât,
E reiponn a mas oratioi»

�Deqiaqant fuperbios Jiâtge
Homes, dam vofte greu coratge
Ma glòria defeftimamz,
Mefprefaratz ma dignitat,
Elos Coflelhs abraiTaratz
Pies de meflonja e vanitat?
Siatz afTeguratz,qe l'alheyta
D'vn debonari Diu s'a heycs,
Q]et l'a miraculofament
Approbat,e leuatfur totz:
Sçapiat?,qeDiu gratiofament
Auzirá lo crit de ma votz.
Corroifatz vos, mes nobs efcaja
Ç^en peccat voile corros caja;
Dam vofte co en vofte Iheyc
Parlamentatz fegretament,
E Tes mautalent,ny defpieyt,
Viuetz arrepauzadament.
Dam las mas voeytas de malitia
Hetz facriphicis de iuftitia:
Damb vn co batut,e matât
De contrition,ependiment,
Declaratz vofta praubetat,

�T iperatz en Piu phremament »
Trop vn demanda, q'om fenferîe
Com et poyrá lo ben aterîe:
Mes de ma part,per cite huros,
Lo camin qe voli cauzi
Es de t' fupplicá que fur nos
HaiTas ton vifatge luzi.
Qant los autz an fazon mofloza
E de blat l'annada abondoza,
ïo n'ac porti dam corracó,
lo no n fon dolent ny jaulïbs:
Ans ferîo tu m'as dat vn co
De lou profperitat gaujos,
Tu m'das folèt affèguranfa,
Tu m'ahortixes d'efperanfa:
Tant qe io t' ièntiré dam my,
Anga com fanga,jo poyré
Ses nada crerîenfa dromi,
£ de dosrepaus gauziré,

PSAVME. s;

�Mas clarhos fcno prcfta l'aurelhs*
jjMon Diu m&lt;3Rey,mó cnd fegrètauzf
'E i'oration que mon co t'aparelha
Volhas doman au matin exauzí.
De bon matin,íi tu m'en hes la gratia,
Prumerament en tu jo penfaré,
En y penfán,Diu te coheíTaré
No pas aqet a qui maubeftat plafsia.
famés dam tu n'habitará malitia:
Lo mauhazéc dauant tu no ftara:
Enoditgrann tuprenesinjuftitia:
Lo meflbngé de ta man perirá.
Gens carnalîés.gens de íang abhominas,
E deíplazent t'es l'home cautelos
Qijc defguiza en contrarias colós,
Trazix darré,dauant he beras minas.
Mes pux que tu abondas en clementia,
En ta maizon devot m'en entraré,
E companát de crenta e reverentia
Dauant con fanót temple t'adoraré.
Seno,raos pas en ta juílitia guiz^

�; (Que d'enemïcz jo n ç tot plen a tort:
Ten l'oeilh furrny,goarda m' deu camin tort
■Que l'Enemic per me ha caje aliza „
s
'
[rt-Yîn ■;'.&lt; í"ò'i&gt;l os ï&amp;i.îl noT
En fos parlas no cap ua vertat foîa,
Epeudeguens es entecátdetot:
Son gaùt ès d'un fepulchre la gola,
£ ion lengatge es hintos deqiau bot.
Pauza iêno fur et ton jutjament,
Caja abu2atde la? holas ententas:
He u recula,e da u dignas atentas
Deu mau q'etpenía,ecomet jornaument»

'

Més tot folás ajan los qi en tu fperan:
Etz gitaran fiícletz d'exultation:
Los qi ton nom aman,e foen aperan,
S'alegraran debat ta proteâion.
Perqc fen© a la juíraperfona
Alargarás tas liber alitatz,
E la tyrás fauba de totzcoftatz,
Deu grann broqe' de ta voleruat bona.
PSAVMEJ.

\

�N ta huro no m* eorregifcasj

j En ta ranco no m'argi'ifcas,
Més feno pren de my |íçtát;
Ton fecos au prpp de my fia,
E deliure de malauzia
!Mon praube cos debilitat,
ïo nç nat os per me foitcngue,
ïo n'e vigo qi pofca tengue,
Donlamya Amnaes fcs repaus.
Mes tu las,0 mon Diu,mon meftç
Deqiaquant contra my vós efte
Goardant ton corrofsát prepaus?
Eas,ta cara ent a my revira,
Ma vita de perilh retira,
Hé, per l'amo de ta bontát,
E miiêricordia lauzada
Qeja perfona desbarjada
Tome en camin de faubetát»
perquè tu fcabes,qe l'extrema
Lina de yiue, nos deftrema
De tu l'arbrembania e renom?
&lt;^iria iéra la boca arida
peguens la hofla lepelid*

�Qui nugniphicara ton nom!
A fofpira no mY,"pararîi,
En arriu de plos mon lheyt bani5
E deqii qè jo fentiré
De mon Dm l'ajudaprezenta,
De lerrnas cada neyt vertenta
Tota raa coca agoazaré.
L'humo deus oeilhs tant m'amarejas
Qejuxta m'goarda que no y veja :
MosEncmicz d'autecoftát
Vsántz de minas truphanderas»
M'an en mila modas naucras
Avilhuït de la mitât.
Arre de my hugétz von d'hora
Gent d'miquitat ©bradora,
Pux qe Diu amon plan auzit,
En ma rcqeita aphedionada,
E oration humüjada,
M'a recebùtjC exauzit,
E pertant honan de vergorî*,
E de mau acarada trona
HujanjtrçboUatz de lous fens,

M.

�Los qide m'perde machinauan^ ■
E los qi volentés anauan
Al'entepreza d'etz coflens.
P S A V M E. 7.

E

N tu fperi feno, deliura ru' dóq mô Diu:
Saubam' de totz aqètz qui m' hén mala
perfuta:
Que prafte et no m'arrape,e m'efkifle tot viu,
Com vn Léon qi fort ahamát de fa tuta,
Ses qe per mon fecos nat fe gauze aiuftá
O mon Diu mon feno, jo podi proteM
Dauantta Majeftat totas causas vezenta,
Dauanttu qi és vertát evertátt'ès plazenta,
Si jo e heyt enteprès,ny perpenfát aqó,
Si de ta' vilán cas,fi de tant efcozenta
Tacarîada, jo e plap,en las mas,ny au co.
i
m :
L &lt;t
Si Iy de mau per mau,li jameslo greue,
Si jo trenqe'james lo nozét d'amiflanra.
Si l'home jo trazi qi dam my patz aué,
E m'hazé per dauant d'amo bera femblansá,
Més encoá fi jo l'e renontiat aus bos cops.,.
Si no foneílatpréftdeu fecprreafoi óps,
Erreoaja q'çt nac diga e grat BO m'ea sétifca,
?

�La mya Amna adezás en goerra perícgüífca
Demonfcti rejau me veja defcaffat,
Me deípuJhed'auno,dam los talostrepiica
Mon côs vilanament per la pourba ajaflat.
Leuat' en ton corròs,abát Jòs mauemens
Demos hortz Enemicz,ten loü choiera eri
• brida,
'
Defplega3boüta auant per my tos jutjamés,
Serîo,de ton CoiTelh l'ordenanfa deixida.
E los poples a grans tropétz arribaran,
Grans gens au torn de tu f engomixerarán,
E tu haut enayrát fur ctz darás lentehtia, '
Saubarás mó bon drèt,e ma íìrrpla innocent
Deus maixans la malitia,e lo tort perderás,
Me's l'bome juft',huros feráper ta clementia»
E qui vá dretament,peri no leixarás.
Noire Diu íuítitiéjcor.eixent l'entrecó,
Las entras hornühàntjòs llmples n'arrepofÇl
Diu mó broqé,goardát los homes dretz de co
Diu lutgédreturéjCadunjorn fe corrolTa, ,
MyalTa Jos rriaixans,crida inceffantamcnt .
Q^cambièm en millo noíla vita,autament
Etdarrigadcjá fa fpaza aguzerada,
Et engauta de)á la baleftabandada,

�Et aprefta déjà los azercnsdeínorfï
Et carga treytz ardés per la gent obítinadaý
E per aqct qi m'es enemic a gran tort.
Vczétz lo,com ét ès prens de pena &amp; tormétj
Coníìderátz vnpauc com et fuza &amp; fahanáî
Et no concep qc vens en fon cntenement,
Per hinaument parí cauza humofa e vana:
Et pregondix lo putz,e caua lo barát,
Més au hons cajerá contra my preparat.*
Só q'èt tira entau ceu,ly torna fur la carai
Lo mau q'ït a bargát,fur fon tuqèt debarâ*
E jo mon Gardean arrecontixeré,
E coma fa luftitia,en tot ijluftra,e clara
Mcrita,deu Treshaut lo nóm jo cantaré.
P S A V M E. Ê.
|H qè ton nóm,Diu habitant laflusî
iD'admiration plea la terra tota:
J L'auno de ta magniphicentia,bot4
Son cap deguem los Ceus,e au dcOus.
Tos Enemicz creban,perquè tu hcs
Dize ton laus au maynatjon qi popai
E d'etz atau la malitioia tropa.
Ayzadament deftruzes cdehès

�.Vezèh los Ceùs bbratgè de ì'ói diÌî$
A contempla los lugrás,e la Luá',
Totz baftimens de l'ordenanfa tua,
Ta' plan goardans tas Leys^ tos 'EàiB.tl
L'home q'ès'et qu'en fias tant amorós»'
E l'ajas tant en memòria fes pauza?
Ec qu'es lo hilh de l'home ta'gran* cauza*
Qedinesd'ètefleta' eofsirosï
Tu l'as de glòria e d'aüno cOronât^
Anjo ferèdambvnpauqètdefobrasí
Au demorantjdeiTus totas tas obrâs
Tu l'as ferîo e gran mefte ordenat.
Debat fos p^s tot as affubjegát,
La faubatjua,e los monftres qi paíTàií
Per l'Ocean^e grans camis y traiTan^
Beftiá de lan,e de pelam cargat:
Auzc'tz deu CéUjpeix de tota nation*
Los Elemeiitz as heytz a fon feruici*
Qetas vertutz,C) noiteDiu propieij
Lo Monde basplean d'admiration*
î&gt; S A V M E. 9&gt;
5 ii'ij

�E tout mon co fen ot'exaí tare,
Cantic.de tas merbellas cantaré,
E plen de gaysqu'en tu jo prenere^
Plan de joyas celeftas,
Celebraré tas geftas,
Ô Diu Trefh.aut,fot fayre trenirá,
E aprqp my ton nom refoari,
E ma caníon per fon fubje&amp;auri
Los Tryumphes,e las glorias
De tas granas vi&amp;orús.
Mos EnemicZjCom* an heyt,feguiráflÉ
Lou Capjtani,eus talòs muftrarán»
Viga-perdutz ardurá nopoyrán
Dauant ta cara ardenta,
Ta cara; .yehementai.
Entenutas tot noftepîayteját,
E hautament en cadiera puját
De noflacauza as lo mèrit jutjat,
Tu qi jutja s dretura
Entre HOs,quí eratacura.
Contra las gens aípre t'es corroflat,
L'impiétos per terra as abyffát,

�Iper jamésjlo grann Iafnés,tráfsáe
Lo nom de la gent braua,
Qijos toi mrefjprezaua*
O Enemíc,noite país goaftáe
En vn dezert aués deja boutât,
Razát tout bourg,e de tota ciutat
Per a «mes perida
La memoriaabolida.
Més difpauzát a de nos autament
Lo grann feiío,qi regna eternaumenf,
E qui per hárazon,e jutjament,
Sa cadiera a pauzada,
E phremaíïegurada.
Damb equitat Ja ferra jutjarà,
A las natios dret admioiftrai á,
Deus nefíerofs la retreyta feiá,
E de la gent cajuda
L'Arreleu, í l'ajuda.
QueVofautz donqquí fon nom coneguétz
E feruidos deu grann vos mantenguétz
Sperètz en et,pux qe íègu tenguétz
(^u'et jamés e^p la preixa

�Lo qui u cerca no Ieixa*
C«£ fos coíTelhs qe fon gobernamerté
Qcfos expleitz preziqetz hautaa^nt
Dauant lás gens,e cantetz clarament
Diu tota voila vita
Qui en Syon habita
Perqè deüs fos hé recércje hará,
E deu fang luit' conde demandarà*;
A tems degut la pena arbrembara*
E los critz lamentables
Deus praubes niiferables*
Las ( cridé ío) las feno, compafsiofi
Ajas de my,vey la perfecution
Deus Enemicz,vey la dura aphlictionj
Retira m* de la porta
De mortjper ta man horta*
Perqe nVen angá âutáleu com poyréf
Entaus portautz,on amaííàtz veyré
Los de Syonjaqui ton laus diré*
Cantán damb alegranfa
Diu qi es ma deliuranf**

�Efcaflament món crid eraúabíf,
Quant los Gcntius cajòn de cap embat
Au clot pregond q'ctz auen adobat*
E fe trabcn las camas
En lous medixas tramai.
Om coneix Diu per aqêt argument^
E que lo Monde et jutja iuftament,
Quant lo maixant a hargat lo tormcní
On qau aprop q'et fia
Perdut per fa meftria.
Totz los Maixans au barát cajerátt,
E totz aqètz qi Diu desbrembaran,
Mes los qu'om houra afsíjs'arleuaránj
Elou patientia grana
No fera toftera vana»
Leüa t'íeno.no leixesahortí
L'home mortau,qui vo t'arreíîfiíV
Que dauant tu la gent vengaafsiftíj
Bas a tos pes íe boute,
E ta íèntentia efcoute*
Baixa lo grann filh deu mondan urOS
E los maixanjmvafla en tas huros,

�per que batu'tz deípaúeas^
Nuuz homes le conegari,
E Diu t'arreconegan.

herosj

P S A V TA E. io.

D

O N vèn feno,qe tu t'tengas talon,
Au tems que mes d'ajuda auéro bezon?
T'efcones tu quant om nos periecuta, I
E quant perilh de prop nos executa? -

Los gros maixans hén perfuta au praubàe
Qi_n'a degun per fon fècos damb èt
E iou Cofselh ès pozon,on lo praube
S'embefcarájfes que james s'en iaube.
Per aute cas no hé ta' grann apreft
L'Auaritios,qi ten per vn arreíl
Tot ço q'et a près en fa j&gt;hanta?ja,
No preîán Dieu tant qe fa cobezia.
En fosahás (tantes cornaidreffat)
Son có n'a pas enta Diu adreííït,
Ans tot çó q'et en fon Efperit bota,
Es que Diu dróm,ou qeDiu noy vè gcta.
Lo corromput va toftèm dam talent,

�E dam prepaus de hi qâucun dolent,
Tos;utjamensíann.arrédefaviíta:
Atau hazènprou d'Enemicz conquifta:
Me's et eitftna vn bohèt.tot aqo
QVtz poyren .há ,perqe et ditz en fon co :
No crerîi pas que degun vent maueje
Mas arrazícZjOU qe nat mau m agreje,
Sabocaplea a d'efperiurament,
M»ledi£tion,viura,engânamcnt:
Arrè dcbát fa lenga ferpentina
N'efconn que tort,vexation,e ruina:
Entau peyrát s'acohina,quant fent
Apropià lo praubèt innocent,
Eftretarnent àTefconut fefiaca,
Txuca Ton fang,mort aganit lo placa.
Pux torna au goeyt,de tau hamé picát,
Com vn Léon en fa tuta emboícát:
Dá l'oeilh torbás toflèm lo praube argoeyta,
Per l'arrapá qauqa emboícada a heyta,
E ÍÏ et lo ten vn cop cmbolopát
En fos hilat2,aqèt es arrapat:

�Et s'agropix,fe farra,bas s'inclina,'
Se he petit,s'arruca3e fuau caminaj
OÎÏI no fe di la goarda,qe débat
Sospes arputz mila praubes abat,
Et cre,qe Diu qi s'arrepauza en gloria,
De ço q'es heyt, n'arreten la memòria?

Ans es clucát,tant q'afsi bas'nos cm,
Perqè jame's no veja çó qe hém.
Helas feno arrebclla t',e leua
Ton bras robuft per tos praubes qu'onj
:
greua:
Per tot famés nons volhas defpará,
Vós tu toftèm lo maixant endurà?
Q^ronrra tu s'arrapa,qant protefta
Qede fos mau s tu no haras enqefta,
Vift as feno l'indigne traflament,
Coníìderát as.la pena e torment:
Lo miferable a tu s'arrecommanda,
E de tas mas l'arcoJhimenc demanda,
Las mas de tu,qí fçabes ajudi
Los aphligitz,e los pepius goardá?

�Xrromp lo bras deu rhaixant ton'contrari,
Carga u marxant de torment exemplari:
Perquè fon crim de tots arreprobar,
No fia jamés entre us homes trobat.
Diu qi cs Rey deus fecles,de ta terra
Darrigaras los qi aus petitz hen goerra:
D'etz as,ta' léu com t'an arreclamar,
Lo vot auzit,e lo phlac co phremar,
E.la tua aurelha as attentiua,e prefta,
Per apunóti de TOrphan la requefta,
Per miniftrá Iuftitia,e ha razon
Aus degitatz,perqecn nadafazon
L'home Terrcnc n'efpandifca fas a!as,
Ny penfe a ha crcne fas arpas malas.
PSAVME. ii.
IV Grann pauzadaç jomahiza:
jDonqas Amicz perquè m' dizétz,
_jDe mont en aute horaniza,
A huta,a huta,defpaïza
Taleu d'acvjcomlosauze'tz
Qelos Impiétos efperan

�Prop de nos ane'yt campejá,
L'arc bandan,lo treyt encleqeran,
E a l'cfcu iedeliberan
Los homes co-dretz treytejá.
Me's d'enteprcfa mau hondada
Lo baftiment ès \i deshey t:
Era mcdixa s'ès crebada:
Qjitau íìa,qi l'a tuftadá?
E q«e y a lo juft' home hey t?
Lo Grann n'a pas ta' haut fon Temple,
Ny ta' lorî fon feti rejau,
Qelo bas monde no contemple,
E qe no muftre per exemple,
Cora et ama l'home lcjau.
Dam fos pepètz ghina,e recerca
Tot lo mond', d'vn folèt eípiá,
Et affaja los de fa merca,
Leixal'impiecos,qui cerca
Toftem matèria d'arrafpiá.
Diu fur aqet maixant liatge
Hoec e tormentina plaurà,
Eyhóc, e tempeílos auratgç,

�?

Per !a poïtîon de lou bëuratgë
Aux extoriïus cícajerá.
Perqè lo Diu qi tot empara,
Ama luftitia coraument,
zquitat ès ià hilla chara,
E lamesdel'oeilhnodeípara
Lot qui caroinan dretament.
P S A V M E. lïl
Brix me de fâlut la'porta:
Que bontát afsí bas es morta^
I Pcrdutz. fonn ara los plazès:
O feno,deus homes fancès
La fàzon n'es plus ara viua,
Cadun a fon companon ment,
E parla afleguradament,
Auta' plan corn fi no mentiua.
Eu aqefta mala tempora
Lo Monde ès plèn de gent traydoraî
Dam la boca vntada de meu,
E lo có caperát de heu,
Gent dobla , gent mau coneguda,"
Qui ditzvn,epenfa autament,

C

�E qurporta fegretarnent
En l'arc mes d'ua corda' tenad/a. •
Diu perda la boca phlatarda,
Trauqelaiengababolarda,
Q|ditz,ftos harán^nosdiránfy
Per nofte be't pariá ferám
Authorizatz,venga qivenga:
Qi/a més qè nos auanfat?
Nosém aqetZjtôt plan penfat,
Aus qaus aperten d'aué lenga.
Peu praube aterrat qi gemic* =
.Vexat d'aqera gênt iniqa,
(Ditz lo feno)Io m' leuaré,
À faubetat lo tornaré,
Eu dare de parlà l'audacia.
Senó de tot podè complit,
E*e veze ton mot acomplit,.
Plus leu qe tard he nos la gratis».
ïoejn^j tUstatîii
Nos auénrçrezenfacertana,
Qe^ton dizejn'es pas la vana;
Paraula de l'humana gent:
Ton parlà caft,es vn argent
goe^t bét tems dauant q'omüjamalJ^,

�En las bonàs vè'as cost,
Pux fcpt cops au hoec eiproátj
E denejat de totacraffa.
Manten aus praubes ta paraula,
Goardansper jamés,*Taqeíta aula
Génération,qi ça,e la,
No àeqenos an odolá:
,
E,qu'es ua vergona fagnanta,
En la Cafa deus grans fénos,
Aqetz truantz fonn los minos,
E tau canalla es gobernanta,
!
ri . ml. ÍÒJ lí)
;os aol/f
P S A V M E. 13.

Eer quant de terns ferá,qe tu m'aurás;
Eítraniát dç.íjQn coratge?
Es aqó heyt qe tu t'efconerás
De my Seno-,e m'a&gt; itev irarjis . •,
Per toíìèm ton clá vifatge ?
Quant dur^rá,que joîOrnejaré
M i la. co iîèl h s d'à o r a c n ' au t a?ij
Qu an t fc-rá u tems qe jo no pe.rtarc
Ncyt e jorn pena.e plus no fentiré
Sur my l'enemiga pauta?
C ij

�Vcy me Seno,refponn me doffamentÇ
Mon Diu,mos oeilhs illumina,
Que jo no eaja adromit mortaument,
Bios qui m' dánn baixuga,e mau torment,
N'arrigan de ma ruïna,
E qauqe jor n no pofca há vantáç
Lo cap de nofta difcordia,
Dizèn,[o l*g venfut,e fupplantát:
Vn punél per my refta,qe jo c; plantât
Hiza en ta mifericordia.
Mon co déjàprenn fa cófolation
Certana,en ton falutari:
Segu d'auè,per ua tribulation,
De plus gransbes cambi,c campenfatio»,
A t' cantádejam' prepari.
P S A V M E, 14.
'Home defsenát péfa,e crè qe no y a Diu;
Plen d'abhomïatiô,brutaumét l'home viu
Arrè qe corruptió n'es la fcmêfa humana,
E d'entre totz degun n'a la cofcientia fana,

L

1D» flan yjyç degun n'es en folicitud,

�J*egún n'es occupât a l'obra de vertuïS
.. 'oeilh de Diu qui james develhá no fe îsftij
Deus Ceus a fpeculát tota la terra baíla*
Si prafie Veyrè nat home dsentenetnenfí:
Guros de cercà Diu,caminán dfetamentí
Més deus terra- creatz la raífa defreggladaj
Deu bon camín de Diu s'es tant horaviada,
Qeno s'en trobanat,deu gr»nndeqiau petifj
Quj deíbridát no corraapróp fon appétit,
Apróp peccatz cnorms,taus qu'ó no deu taétá
Ses qe p ha deu bé vnpás íe volhamaue: (ue*
Tant es defcerberátlo monde diííolut,
Que no hé cas degun de fa propria falucJ
N'an los maixans aqetzdofens,e coneixenía^
Que Diu condínara tot crim,e tota ohenfa?
Quj com'vn tros de pan minjarcn a grás m ós,"
Arrogarlan atau mon popledeqiaus ós*
Qui d'arrecorre a Diu Serio de tot lo Mode,'
E qui de s'emendá,no hén mention,ny code.
Troflatz au pé leuát,vn jorn heriíîarán,.
De glazi fegotitziE labetz feaberán,
C iij

. |

�Q^Dïu portage manten ia génération juííá^
JE üamiosdfeturés et dreturé fajuftai
Vofautes entretant auétz en derifion,
L'avifament qe pren 16 praube en aphli&amp;ion:
Son cofielh n'es humán,Mes et a íâ fperanfa,
Qe^de laflusja tem$ aurá fa deliuranfa.
5

Oh l'hurofalazon-.Qui la trameterá,
É de Sy on iàlut a ïfraè'l dará?
Quant de captiuitát,Diu feguét fa proméfs^
Tirât aura fon pople,e botát en phranqeflaj
.-.■vi) r-ú'trn
.
'.•••:!•,
Labetzïacób en gay fa dolo cambiar»&gt;
Alabetz ïfraêl qui plora,cantara\
PSAVML Vfi
JVi es aqet qe tu diríarás
Én ton Tabernacle arretrezé^
JE lo que tu,Seno,harás
En ta iancia montana feze?
^í'ij'òj VEÍ»«ic; *iíL?f^ non oii^ì&gt;í\

.'i-- i

Qui camina fes corruption,
Aus heytz de ïuftitia s'ernplega/
Parla atau eom' à l'intention,

�ï^pgsamáudizeao deíplegâi

- y

No nódz au proxán,ny íbflen
Quom io contrifte en deguafoità}
Los malignes en prétz noten, &gt;
Aux qui Diu crenen auno Portâj
Pixis daüid qé s'efperjurà,
Xa perda de fon ben enduri*
Son argent prefta,fes tirà
Deu qui la maleuát vfura,
Qui l'innocent no premfari,
Per ta grann prezentiqu'-óm ly haffáj
Quj tauseftudis amara,
No ferá mágut de fá plafla.
P S E A V M É. 16.
Eno,goarda rn' de rnau, perqe à.e tû
jo m'hizit
Tu fçabes, qe de boca
decó fòení
jo t'dizi,
Serío,mon Diu tu és,arrè nò t'es mon ben,
È qüin ben qe jo hafla,a ton proheyt no Veíf

Ç iiiì

�£ per tant jo £ prepaus,e deuotion ardenta»
D'ama tota perfona en vertut excellente,
Lo qui per drèt l'au no de fan&amp;etat aurá,
Sur terra eíìánt,foï óps en mos bes trobarà.
Lo Cobès fon argent vcnêrejàdore^ola,
Anga multiplicán ydola fur ydola,
Bade aprop J'autru bé,Mes qe demcft los mes
SacriphiciSjlosTos heytz dcfang no fià mefsí
Sas hóftias jo no tóqe,e fon ben no s'amaífe
Dam lo men,e fon nom p la boca no m'pafsc»
Aqeft monde n'es pas ma dreta poífefsion:
Diujde mon heretatge es la dieta portion:
En Diu es afsignát mon viue,e mantenguda.
Per et fera,la part a mon fort avenguda
Per my.la perja aus locz de plazenfà cajoe,
Vn qilhet heretatge a ma part efeajoc.
Pertant jo Iauzare' mô Diu, qui m'acoflèlhai
E mon entenement totas neytz arrevelha,
M'enfenán de difeorre en pregond penfamcC
Lo degut de ma carga,e mon gobernament.
^ftera^os^oeilhj hicau fur ct jo yóli téghe)

�Et h au men coítat,perqê fflo pcVeyleftghef
Mo co s'en argauzix,e ma harpa, initrumét
De ma gloria,a mos cátz refponngau;étaméc
Dauantatge,ma carn en hita s'arrepauza
QCJÏO la laixarás demorà longa pauza
Deguens la caixa crôza,e n'as pas intention,
Qjie tô (ad Ben-hazéc devéga en corruptiô.
Ans tu'm demoílrarás las drefleras de vita,
E m' myarás au camp,on l'abondantia habits
De totz gays,que Jos tosprenen,a contétplâ
La fuprema beutat de ton vifatge clá,
On las Ioyaseftann,e las gratias plazentas
A ta man dreta íonn per jamés phlorixentas,
P S A V M E.17.
On Diu,jo t* demandi juftitia,
Preftam' donq l'aurelha propitia,
Amos cridz atenn te Seno:
Pur qe ma boca vertadera,
De mon coratge companëra
T'invôca,no m'digas de no:
yolhas t'y yeze,los ocflhs pauil

�Sor la juftitia de*ma caufii
En fa couíiumada equitat,
Tu qui no t' irompas,ny t'abuzas,'
Més vezes totaj cauzas nuzas
Deu haut-thrónn de ta majeftati -

Ma vita-.a l'cfproâ asbotada,
pt- ■ t y t l'A mna mas tintada*
Tu m'as honut,examinat,
M *Î rcbariga t'gmufeada,
de la bauziácontrobadá , s
No-m'as trcb |z i-ontaminât,.
Vertat qe jo m' tengui en ma goar&lt;
i..,: ;'a babilliarda,
•'0 ç qaucomabezoná
'os homes maixanta nacáy
Toftèrri ma boca no defclaca
. ;. -} co pensât s'en a:
Més de tau forta jo m* dehenî*
Q oe per ma vita n'entepreni
De pafsá çó qe tu m'as dit:
Ans,icgon ta paraula digna, .
De l'a conjuration maligna
Deu B índole', 10 m' fongandîfí

�Tu m'as acoftumát d'erkene\
Volhas me donq l'aurelha tene*
ïo m' hizi qc tu'm'auzirás:
Paufa m'en locd'afseguranfâ,
ïo t'apcri, damb efperanfa
Que ma pregaria acordaràs.
Tas mifeficdrdias illuitfâ,
Tas bontatz meruelhofas muílrá*
Qui faubas lOs en tu fperans,
De la canalha íuperbioíâ,
Qui contra ta man poderofà
Siée la partida deus Tyrans.
Deu maixant qui ma mort machina1
Goarda m'així coma la nina
De l'oeil h om goarda eharament:
Efconn m'a l'ombra de tas alas,
Deliuram' de las arpas malas
Deus qui m'tormentan durament;
Hàrfitz de gréix,braus en lêngatge*
Me tenguen barrat lo paffatge:
L'un goeyta on jo mapauzàré,
L'aute qui m'hélo més dé goerray
N'efpia fo qe quant per terra

�Cajutdebat fospésíêr£
De traués godeja, e ten trona
D'un Léon ahamat,qui groria,
Quant vópleálo vente voeytî
Sembla un Leonat,qui la pauta
Sufleua,e bada groíTa gauta
A l'efconut hazent lo goeyt.
Leua t' SenO,muítra ly cara,
Ton gran p ode fur et declara,
Plega las aufsas deu Traydo,
Que no m'pofca ha pernabatc,
Qui ton ballon ès,per me bate,
Ton bras, e hoet corrt gido.
Tota aqefta mondana rafla
Qui Jo ftcle prefent abraOa,
E cuda que toftem viurà,
Se trobaiátrop decebuda,
Quant ta man dam la fpaza aguda
De terra la fofpartira:
Entretant la panfa ly pleas,
E hés qu'era a groiTas las veas
De las pervezips,c deu ben.

�Qui dé tos armaris aborifda
Per fos hilhs,e per la fegonda
Génération qui d'era ven.
Mes mon vóc ès,en ta preféntia
Damb Iuítitia,e damb innocentia
A prop mon deíTaun comparé:
La mia Amna fera fadora,
Quant tu venguerás en bona hora
Luzent en glòria m'apparè.
P S

E A V M E. 18.

10

t'amaréSerío,monfecos,mon fufporr.
Ma íorrjtnon bafHon,ma horta aOeguráfa
Mópauès,mó boloard,ma·retreyta,mó port
Ma corna de,falut3môroch,ma deiiuraníà:
En tu m'apiejarej
Ton nom reclamaré
Digne feno qe tota boca t* lauze.
Per així tu m'prefervarás,
Emón Enemic goardaras
Que deflTis my botà la man no gauze,
ïá los cordétz mortaus me tenguén atrapa't,

E los maixans aygatz mó co de;a negauan,

�Los hilatzde'lamort m'auén anticipat,"
Losligams fëpulçhraus, mô ços enbolo.paul;
En tau pund torroentit
A Diu £ lamentât,
E de mon cridjl'aurelha f penetrada,
De Diu,qui de fon temple fanct
Demuítre'cper tot qanteqant,
Com et auéma pregaria acordada.
Hr;

I

■ I ■

ticAençà'ff&gt; î*WDîSf;*»v IJÎîntt»Ç&gt;
Terras eitrementiç,montanas deflogue'c,
Mentre que corroíTat per las nazicz humaua,
Lo monde fegotic,e carbos ahoeguéc
Aus ardens e goaftiuslamos qu'et aleydaua:
Los Ceus baixécjvengoc,
Débat lospe'sprengoç
Vn gros brolhás qui deftrema l'efclaire,
Sur/Chçrubim pujec rebent,
E de fi us las slas deu vent
Leugè voleté hec broní tot l'ayre.

Dccrums aygofs&gt;efj;)èfs0.negres s'êborbpfie'c,
Comma d'un pabalhó cubért de neyt efeura,
Mes tantósaJ'array quid'èt forte,pafse'c
Latenebra,quipaucdauant taul^ftredura'
Carbos ufclatz lanséc,
E grenifla arronséç.

�Toè'c,brugíc&lt;ie fa votz groíTa,e horta,
Eixar'rufclée,peyrabatoc,
Flagoc dardz, efbargec.batoc,
ÎVlos Enemicz carguéc dc ruda forta.
Aux larnbrètz cop fur cop tirats ardentatact
Se fentín eyglaziats perde fens,e memòria: .,
Tau era ló humèt,tau lo petonament
peu Seriós mefeléc tat d'auratge,e vétoria,
E ta' grans mauemens,
Que totz los hondamens
Deu monde ardon,defcubértz fe muftrauan:
Lasaygas aus camps fe gifén
D'ua coffa nauera.e quitén
Lo vente voeytjon n'a goaire phlotauan.
Mes lo Seno fon bras meítertoc de hfíu?,
E m'tregoc fan,e faub de las aygastmphkdas
De mos hortz enemicz qui rn' dauS au dt (fus
A mas gens,e ma vita,e mas bagas faubadas:
Etz m'auén preuengut,
E ta' farrat tengut,
Qu^en aqèt jorn etz cride'n, Mort es ara:
Més Diu qui m'aué referait
Perfon feruici,m'a fauvat
E mes au largjOn èt me goarda encoa/a^

�Et a rêmefurat amypraUDe âphlfgî£
Segon que m'a trobat goardát fasvias dreras^
De tant que jo e mon pople en luftitia regit,
E de tát qu'e portat las mas puras e netas:
Contra fa fanétetat
N'e heyt impiëtat,
Ny Ion de my fas jufìitias gitadasi
Dauant mos oeilhs tos raandamens,
Tas couftumas,e lutjamcns:
Segon tas Leys mas obras e regladas.
Dam tu jo m'fon portat fes taca,e corrupttô,
De mas iniquitatz e ma vita goeytada:
Aixi tu m'as,Seno,dat ma rétribution,
Segon ma Lejautat,e juftitia approbada:
Tornas dadas tu m'as,
Segon qu'aqueflas mas
Tengudas ç puras dauant ta phaciaî
Dam l'home dret vas dretament,
E dam lo fimple fimplament,
Au bon hés ben,au gratiôs das gratia:'
Deu çoflat e's d'aqetz qui teguen ton partit,'
Més aus caraviratz tabè tu t'caraviras,
Tu baixas l'ocilh môdán,de glòria arreveftirj
E l'aphligit humiu de perdition.retiràs:

�Per my tu he's lo goeyt,"
JVla tenebrofa neyt
Sc pérd,ta léu que m'alucas la halhaï
Dam tu jo rrauqui los milhos,
Més hortz,e harfitz batalhos,
En ta vertut jo fauti la murralha.
Heytz fonn* perheâion los heytz de l'Irqmortau,
Las visj deu Serio fonn vias de hizanfa,
Las paraulas de Diu com vn fancèmetau
Porgat au lam deu hocc,fonn motz dafieglU
ranfà,
Broqés enbroqeráns
Los en Dm efperans,
Més autabê qu'om me diga,c contefte,
Q__i manda,qui regna,qui viu,
Qui ès mefte que nofte Diu,
Ou qui es Diu, ou hort qu« nofte mefte?
De horfa et m'a cinótat cótra lo plus auzard,
Et a heyt mó camí voeyt detrócz,e tarrocas,
Per et.mos pes goalhés aus deu cervi goalhartl
Goazarïan los cabelhs de las hautas arroeas;
A l'eixóc,a l'abord
Tu m'hés adrèt,efcord,

B

�Prompt a la marine de robufta braíTa^
Dam mos dus puns jo boti en tros
Vn arc d'arám mafsiu,e gros,
En ta vertut qui totas autas paifa.
Ton broqéme gandix,ta man dreta m' fòílé
Ta'bontát me he grann,e perqe jo m'paffeje
Curadad'enemicz la camparia m'eílen
E goarda qe môpas no phlaqe,ny fimpleje:
ïo us e caflatE,atentz,
E deqil qe deftentz
Los e leixat2,la brida n'e virada,
Paíìàtz peu talh de mon arnès,
E cap arleuát no s'en es
De tát de gent debat mos pés hourada.
Tu m'armas aus cóbatz d'heroïcas vertutz,
Los cócra my leuatz.au faut de la camada
A s botatz debat my,per efkia as batutz,
Deftrut mos mauvolésje lou glòria aterrada,
Etz cridén,fes trobà
Qui los vengos faubá,
A Diu medix,qui hazé la forderaí
Atau los £ io fparbalhatz
Com au vent la porba,e trulhatz,
Preítitz,caupitz,coma biga en carrera*

�Tu m'as aefgarrabit de mos contradizens,
Tu m'as ordenat cap de gens inconegudas,
Grahas natios,de Ion ma nomeada auzens,
M'an las mas de feruici,e fubjection tenudas:
Los poples effrangés
Se troban mtflongés
E decebutz los qui mamyaffauan,
De paou tremolan miey honutz,
Deguens loui tutas efconutz,
Taus qui dauant que vence,ïô cantatian^
Vifca donq lo Seno,fia mon Diu oenazit,
Sia de mon faubado la glòria füíleuada,
Qui debat mon podè grann mode a reduzit»
E de mos Enemicz i'audàcia anycntada,
Qui de perilh m'a trey t,
Qui venga au fus m'a heyt
Deu rebecos,e mutin popuîari,
Qui i'arrcuenja,e tourn m'a dat,
E gandit de î'autrecudat,
Enhelenqit eiriOrtau adverfari.
3

E per autant Seno,de tu nom'cararé,
Al'auno de ton nomjo e ma canfcn vodada^
En mos càntics ferá,tant que cantà poiré,
Ta vertut a l'auzent de tocas gens lauzadà.

v n

�TaTanda Majeftatj
A fa gran' poteftat
Au iaubamcnt de ton Rey illuftrada:
Tamifericordia,e bontat,
Capéra Dauid ton vnétat,
3E fa femenfa as per recommandada.
PS A VME. 19.
1

\ vota deu Céu,hautament
Deu Seno la glòria pronuncia,
í E l'ample efpandit,clarament
jüe us mas la habrica anontia :
i

Los jorns qui tornan per compas,
Entre etz déu Seno parlamentan,
E las neytz no s'encâran pas,
Mes l'uâ fauta s'afsabentan,
Entre tant de popîes diuérs
L&gt;e territôris,e de lenga»
Non y a nat,qui de l'Vnivérs
Eo prcpaus n'auja,e no comprenga:
Sur tota la terra s'eftenn
La cœlefta regela,e balanfa;

�Peus cornés deu monde sVntcsn
Lo íbm de la hauta ordenanía
Aus Ceus,en loc plan preparat^
Deu íoreilh la tenda es pauzada,
Qiú nos kmbla vn Efpos parat,
Quant fore de fa cramba daurada:
Com vn Gygant difpóít,e hort,"
Alegrament prenn fa carn ra,
E de l'vn deqiá l'aute bord
Se poflajd'ua cofla leugera:
Rôda los Ceus rebentament£
D'anà jamés no s'arrepau2a,
E de là calo,viuament
Penetra au có de tota cauza.
Deu grann lo perheyt document^
Reduzixl'Amna eftermenada,
E fon vertadé teftament,
SauieíTa inípira a la maynada,
Son teítimoniatge hizau,
E fa Ley jufta,íància,e bona,
Així q'vn grann trobat thezau^

�'Árgaúzix cota iaperfonáí
L'amy de fon ccmandemcnt»
Aus oeiihs da vifta,e coneixenfa,
Deu Senoduraeternauœent
La cafta,e fancera crenenfa.
Sos proheytos enfenamens,
Aportan promeíTa fegura,
Totz fos Decretz,e jutjamens,
Sonn ver tat,e juftitia p ura:
Dezirá trop plus om deuré,
D'aucaqerafanóta doctrina,
Que l'au trefprctios,qu'om poyrè
^Tirá de l'abondofa mina:
Aqet íçabè vengut deu Ce'u,«
Es plus dos,que nat meu qu'om veja?
ïo dic que las fobras deu meu,
Qui de k brefea prens gottja:
Aquí ton feruido comprenn
Só q'ès al'amna íalutari,
E goardant la doctrina,prenn
De fon feruici,grann falari.

�M

Mes qui es âqe't tant avifât
Qui po yrá fos peccatz entenel
Quir, home,quant q'et fia rufat,1
De mefpe'c fe poyrè dehene?
Neteja m',0 mon Saubado,"
Detctjpecca d'ignorantia,
Surtotgoarda tonferuido
Dcu vent de gloria,e d'arrogantiai

Superbia,com' jo t'c pregat,
N'aja deflus my fenoria,
LabetE feré nct,e porgat
I Deu plus raaixant vici que fia
Mon Seno,mon Roch ma ranfoO^
Dauant^a fanc~ta,edignaphacia,
Mon prepaus,mon vers,ma canfon,
E mon co,pofcan trobà gratia.
P S A V M E. ao.

^ISpCiû Grann tas pregarias entenai

H

Lo Diu de lacob te dehena,
Contra totz accidens contrar
E contra totz tos adverfaris:
D iii)

�ÜDeut lotgís í*and on et habità,'
E de Syon goarde ta vita:
De tas Vphertas s'arrecorde,
E de ton co los votz t'acorde,
Tas hoítias graflas en grat prenc,'
E convertí las volha en cene,
Tos colTelhs a p ort conduzifca,
E tas demandas acomplifea:
Aixi faubatzper tameftria,
Alucaram hoec d'aJegria,
E defplegarám la&lt; banèras
Deu Grann,qui t'entenn quant l'a]
E dirám, Ara pot om creze,
Que u Serio vengut es nos veze,
E que de fa mâifon cceíeíla,
A fon vnétat l'aurelha preíla,
E de íà dreta íaubadorà
Ly tramet fecos quan'es horá
Los autes de gendarmaria,
Carriôtz,e Caua!.ariá,
Més nofautes harám memòria
De nofte Diu,e de fa glòria.
Nos los vim phlacz,e courbs,e caje
Deípux lo mendre deqiau maje:
Dam noftá refìftentia horta
Nos los auém íobtatz de forta,

�Que la victorià defíradá
fcoi ès en ia man demorada.

Serîo volhas ió Rey dthene
E noftas pregàriás tntene» •
P S A V M E.

iil

N ta vertutlo Rey s'alegrará,
;
En ton falut plen gay arcolhirá,
r^J] Tot io dezí de fon co tu ly as dat,
E &lt;,o qu'et t'a de boca demandat,
A l'endauant,Seno,d'et e's vengut,
Tu l'as au prop de ta gratia tengut,
D'au pretiòs fon cap glonofament.
As coronat,Et t'aué iolament
Demandat vita,e ta grana bontat
Ordena,e vó,qu'et aja stern tat,
Grana es l'hono qu'et pren en ton falut,
De luftre,e glòria ornà tu l'as volut,
De tas bontátz,e benedidios
Sera l'exemple,e totaslas natios
Ara e toftèm,ta léu corn lo veyrá»
Memoratius de tas gratias ferán,
D'vn gratiôs vifatg&lt; l'eipiai ás,
L'eípián,fon co de tot argauzirás.
O Rey, Diu ès lo pilá qui t' íbílen,

�E fa bontat t'aflegura,e mantenT
Tos Enemicz ton bras dret trobarà.
Tos mauvolens ta man aterlerá,
Etz no ferán fo q'vn ardent cauhorn,
Quant fencirán de ton corros lo jorns
L'ira de Diu los engolomirá,
Lo hoec rozent los embolopará,
Lo phrut d'aqetz de terra fegaras,
E de l'hurnan liâtge rafdaras
D'ecz ia (ernenfajaîxi q'etz an tirat
Malignament,de t' prenc au mauparati
Més etz podé'n prou teoe.prou penfá
ColTeìhs nauétz,no pas arrè auanía.
En vn pilot apart los botaràs,
TospaíTados dam l'arc acotrarás,
Per dretament com'au boize tirà,
E de taus gens traucá lo inaixera.
Muftra Serio,contra ton haut podè
Podè degun n'efte comparadè:
De tas vertutz,Nofautz tát que viurám,
Gaujens cantiezata glòria dirám.
P S A V M E. ii

M

OnDìu,quet'ejo heyt qu'ataurnajas
leixat. "

�Praube,calamitos,de totípíinctz abaixat?
Lorl de my,lon deu bram que jo trezí dehôri
Lo crós de l'eílomach, ton remedi demora.
ïo no he'y tot lo jorn qe ton nom aperá,
Més jo no podi mot de refpos atirá,
E la neyt,alabetz que tot es eníilentia,
Encoaramas clamos no troban audientia:
Si fon jo deu pays on es huzat ton nom,
Si és tu d'ífracl la gloria,e lo renom,
E nofte domcftic,lotjas au fanéhsari:
Toíiem a noítcs país t'és muftrat falutari.
An etz en tu fperat?E tu los as faubatz:
An etz a tu cridat ?e phrancz fe fonn trobatz:
An etz agut en man nada horta befona?
Sperán en tu,no fonn cohonutz de vergorìa:
Mes jo no fon q'vn verm\home jo no sô pás,
Ans deus homes l'arcaft,d«.u pople lo harpás:
Totz los qui m'an elpiat,fe fonn botatz a rize
A mauejá lo cap,am' há ia moa,e dize,
Quant de tribulation ct íe troba tentât,
Et prezicaiic Diu,e canta la bontatj

�Et s'arreporta a Diu,en Diu et s'arrepauzàï
En Diu et s'argauzix,aute que Diu no iauzai

Si Diu ly porta donq ta bona volentat,
Ara qe reduzit ès a l'extremitat,
Lo faube,]o deliure.O Dru caufa es certaná
Qujen tujo e ma fperáfa,e razó q'en e grana.
Tu es aqet qui m'as treyt deu vête mayrau,
Noyrit,entretégut,près en ton fenc payrau:
Au tems qe de ma May las popas jo tiraui,
A cajuda iubge'c,deiTus tu m'emparaui:
ïo fon vn heixjdeííus tas efpanlas gitat,
D'autá' léu q'agu vift,aqueita claretat:
Seiio,tu es mon Diu,e delpux ma naixenia.
D'un aute Diu que tu jo n'agu coneixenfa:
No m'leixes donq,qe prop es la tribulatîon,
E degun n'ès dam my pcr ma confolation,
Granas tropas de taus verëcofs m'cnbiroan,
De totz coftatz losBrausde^Bazâm'agulhOa
Coma Leos uggláns,ahamatz d'arrapá,
An vbert vn gaiit gros per me horrupá:
Tot m'en vau en arri^mêbrë n'£ &lt;ji m'foftétej

�Coma cerajUiocó fe m'hon au miey deu véte
Mos
e deffobutz,com vn teft fon eixuc
Au rcazidè gahada es ma lenga les txuc,
A la porba de mort ma vertut reduzida,
Grans trope'tz demaftís ma vitaan aííalhida,
Losmaixans m'an cinâ:at,ecótramy bádatz,
M'á traucat pe's e mas,totz mos ós an códatz:
Puxm'an efpiat:entre etz ma rauba au dad
jogada
S'anpartida.mes tu mahoríà exprimétada
Bon Diu lo ton fecos no leixes plus tardà:
Las volhas deu cotét la mia amna goardá,
De las vrpas deu can la mia vnica,e chara:
Contrau León gorjut réhorfam'erempara:
Saubadeus Anicornsma prauba humilitat;
Aus parais jo narraré ton nom, ta charitat»
Ta» pòdè,ta vertut fera per my lauzada,
Aus locz on jo veyré més de gent amaííada,
vofautz qi creriétz Diu,sónóm ficiheíteietZ
Liatgede Iacobjamés nobs auejètz
Delauzálo Seno:Deu Seno la crenenía

���î&gt;er ton nom,ta bontat propitia
Me traéta doiïament,
E peu bon camin de juititia
Me mya dretament;
Encoara que la mort me ibbte,
E que m'donga au traités,
ïo n'aurécrenenfa,ny dobtc,
Pux que dam my tu es
Sa comba vmbrencajarredobtada;
Dam tu jó pafsaré,
De tot mau,e d'eixuperada,
Per tu goardat feré:
Ton palót,e ta verga horta,
Sonn ma confolation,
Ton garrot broncut me fuiportij
En ma tribulation,
Au vezent de mos adverfaris
Ma taula goarniras,
E de totz los bes neceffaris
Me la pervezirás
Mon cap de greixa tudorejanta

■

�Luzent íê muftrará,
E ma couppa en vin abondanta
Per dcflus s'en ira.
De ta liberalitat larga
Çube'rt tant que viuré,
Audebat de ta fpeiTa targa
Segu m'az ombraréA taupafsaré mas jornadas
Ta maifon efperant,
On longas mila e mila annadas
ïo feré demorant.
P S A V M E. a4;
V Seno la Terra aperten,
Tot só qu'èra çlaus,e conten,
Lo cercle qui itren,e abrafla
Aqeftagrofla,clourda mafia,
Los poples en terra habitáns,
Entre etz tant diuers, e'diíláns:
Et l'a deiTus la Ma hondada,
E fur las ribéras pauzada.
Au mont de Diu qui pujarà,

�JE fon Sanítuâri veyrá?
L'home qui ten net fon coratge,
De fas mas no porta damnatge,
Lo qui no prenn envaganau
L'amna de fon Diu eternau,
Lo qui per decebe no jura,
Equimeflonja n'afTegura.
Lo Diu de falut balhará
Sa benedidion,e hará
Sos homes lauatz de malitía,
Participans de fa juftitia.
Àqetz fon ta génération,
Qui ton Diu cercan d'aphe&amp;ion,
Aqetz,ïacob,tos hilhs qau creze,
Qui demandan fa phacia veze
.j

Leuátz los caps en fus portautz,
Portètz d'Eternitat fiatz hautz,
Que lo Rey de glòria exaltada
,Vo ha la magniphica entrada,.
Quin ès aqet Rey gloriós?
Lo Seno hort,e victoriós,

�Lo Seno redobtat en goerra^
Darrocant encmicz per terra.
Suílèuatzlos vifcles portautz,"
Portètz deu íecle tyétz vos hautz,
Que lo Rey de glòria exaltada
HaíTa fa tryúmphanta entrada.
Quin ès aqet Rey gloriós?
Lo robuft,lo hort victoriós,
Prineep de las gendarmarias,
Vertutz PoteftatZjSeriorias,
Aqet ès lo Rey per vertaf,
En glòria fur totz exaltat.
P S A V M E. îj.
Autenr/atu Scno,móco joleuaré,
En tu mon Diu jo m' hízi, e toftèin
hizaré,
Goarda qu'envergoriír,e matat jo no caja,
Que de my l'enemic caufa d'arrize n'aja.
Aus qui greuges,e tortz hargan envaganau^
No pas aus aphligitz,qui deu Rey eternau
Eíperan loíecosjedcmoranl'aiuda,

�yilana decajenfa,e yergona ès deguda.
Endretia m* Senp,ghizam' en ta vcrtat,
Enferîa m' tos fendes Diu de ma faubetat:
Tolíem fon aus efcoutz quát tó fecos me yêDe ta mifericordia antiqa te fovenga: ( ga:
Brembe t' qe noftes pais t'an exprimétat dos,
É que d'eternitat és eftat pietados:
Debremba los peccatz de mô fót,e joen atge,
E mas iniquitatz n'artengas au coratge.
Mes fovenga t' de my,per m'arcebe a pietat,
De tát que merbelhof«,e grana ès ta bontát:
Diu bon e dreturé,ios camis merca,e fena,
Aus peregris errantz fas dreíTeras enfena:
Mes qe nos fiam humius,mes qe nos abaixem.
Mes qu'a nofìe bon Dieu códuzí nos leixèm,
E no perfeverèm en noftamauheytura,
Diu muflra volentés fas vias de dretura:
Las neulas deflremán de nofte entenement.
Per conegué lo ben da reggla ejutjament,
Plen de mifericordia en tot pertot fe troba,
jConílant en fa promelTa,e vertadés'apprôba.

�V" t-otz aqetz qui fon ardens,c deuotioi£
A mantengue,t go*rda las Ley s,e côditios
De laliga qu'et a dam los homes jurada,
E n'an deflejaumentl'áhanfa trencada.
O Serio lourdament,e foen jo e trebucatî
Per l'amo de ton nom abfob me de peccat.
Quiri es l'home qui a deu ferio la crenenfa?
Et aura de laflus l'adreiTa,e la fçabenfa^
•• 'tìtì'r.'. .
sìtph ' '
! «I umoonî. i
Per feguí lo camin que Diu ly a cauzit:
Demorarà COntent,de bes plen,e fazit:
En l'efperit aurá patz dofsa,e fori liatge
L'amplitud de lá Terra aura per heretatge;
Lo Serio fos fegretz,fegretz no tenguerá,
Ny fos pactes cubertz,a qui lo crerierá:
Losmesoeilhsa cap-fuSjelo men co foípirc
A Diu,perqe mos pes de l'efclipe't retire,
Vey pietadofament Serio nu praubetat,
E com jo fon folèr,de totz horagitat:
Las dolos de mon có paflan tota mefura:
Làs deliura m' Serio d'aqefta p^na dura.
Gontémpía nu càjùdá,c ina tribulatiori,È iij

�Ëde totz mos peccïtz aüTrèja in' remîfsï™»i
Vey de mos encmicz la n"J«'ora niórga,
Vey com' ctz fonn efpefs,e m'porta en gran'
L
górga
Ten lo goeyt fur ma vita,e tira m'de to&lt;rmët,
E preferua m'de caje en envergoniment,
Qu^om no diga de my,goarátz comVabuzaua
L'home qui folament en fon Diu fe hizaua.
L'innocentia,lo drètjafímpla integritat,
Pux qe ta'longament déjà t'e demorat,
Ses en arrè qu'en tu collocá ma fperanla,
Serv3Ícan3per m'auè falut,e deliuranfa.
lo t' fûppliki Seno qe volhas deliurá
La maiíon dlfraèl,de totz losmaus qu'eraaï
PSAVME.26.
lï^&amp;SyHome m'ès d'aras e déjà
3
|i^raSufped,per ma caufa jutja**
Mes he tu ferïo folament
De noíla cauià jutjament:
Entujom' hizijconeixent
QuVn afsó jo fon innocent:

tsíiJ

E d'aqetz pundz alTegurat,

�ïo ffl' tinguí tot eícáuriurati
Eípoluga,jon fon content,
Mos cofturos a bon efcient,
Mas rhcas efproa Eternau,
Tafta de mon co lo honau;
Dauant mos oeilhs es ta bontàtV
Mon camin tengui en ta vertat:
Quant aus homes fomfourds,e trumsy
E us qui n'an que rninas,e hums,
Dam los us no hey mon perças,
E deus autcs jo no hey cas,
Lomauhazecm'ès deiplazent,
Dam lo maixant no vau coíTent,;
lo laui las mas a la hont
D'innocetia,pux d'vn co prompty
D'vn có phranc me vau prefentá
Per enviroá ton autá,
E de totas partz deu fanft claus
Eílene Ja votz de ton laus:
A cantà jo fon ardelos
Tos heyts grans e miraculofs î
Ta maifon nanti dam plazè
E dam grát preniaqet lezè,
E itij

�D'an á lo fanét Ioc vifitl
On et t'a plazut de plantà
Tòn Tabernacle gloriós.
Siàs me Sfcno ta grátiôs
í)e m'autrejá,qu'entre !as mas
Deus maixáns jd no caja pas*
Qui volerèn auè tregut
Tot mon fang,el'auè begut,
Qui portàn en aqefta man
Vn maixànt cofseilh inhuman,
E l'auta plean de pre2ens.
Serio no m'mefeies dam taus gens.'
Ë com jo hey per ta mercè,
Dam totz me portaré fancè.
ï&gt;eliura m* de calamitat,
E cap era m' de ta pietat.
Áu planiu dam lo fecos tori,
Depés,e fegu jo m'eíton.É tás vertutz tant que viure
Dauant tot lo Monde diré*
P S A V M E. *7&gt;

�Ijs^sal V me he ludz",me goberna,e míten:
l&amp; fi? J^c Percluc donq en crenenfa viurél

I

^Jjr n hort pilá qui má vita foften
Esio Seno:perqe tremolaré?

Quant los maixans m'aue'n acornerat,
Ede minjáma carn s'aparelhauan,
Phlacz fonri cajutz,e n'an qe pauc durat,
Los enemicz qui ma vita preixauan.
Quant tout vn camp contra my s'armari
Deguens mon có jo no m'trtbolharé:
Si la batalha om me ven deliurá,
De goazarîa jo m'alTegurâréi
çó qe mon có Diu prega,e pregarà,
Lo punctquejorneneytme follicita,
Ès qe mon Diu me haifa demorà
Lrifa maifon,totz los jorns de ma vita.
Per veze,ía píazenfa,e voluptat
De mon Seno.e diligentament
Revifitájd'vn e d'aute coftat,
Deu temple fon e l'orde,e lcitament.

ti myaflat, ou tormentat jo fon

�Pc mau fìibk»oû 3e trìfta âventûfÇ
À f efconut deu Tabernacle fon,
Etmedarámaretreytafegura.
9

*

Hort com vn Roch,e fegu me har£
Com' la mafsiua,e plan cauiTada tourjî
E la viâoriaaras et medará.
Deus encmicz,qui m'goeytan a l'entouré
Decyndauant jo facriphicarc
En JamaifondeDiucridz,epregarias.
Diu en Canticz,e Ffaumes lauzaré :
Aqó feran mas hoiHas ordinarias.
Volhas ma votz,e mon crid efcoutá,
Volfaas Séno de my prene pietat,
Volhas íeiío la requefta apunéti
Que jo t'prezenti en ma calamitat.
Deguens mon có jo t'auzi jorn e neyt
Tuítá,cridá,que totz cerqêm ta phacia:
De la cerca mon a'rreft jo n £ hey t:
De ia m'muftr á,Seno donqas te plafsia:

En ton corros no lcixes trebucâ
Ton fèrvido,qui toftem a trobac

�ïíiï lu fctusíiïu ìŷ volhas Sanci
Pux qe ta foen deqiacy l'as {aubari

lo ta'vy Ces pay,les may,e fes amicz,"
Tum'arco]hís:Muftra m' tos fendés ara*
E mya m'drèt : Que de mos enemicz
Dam tu jo m* faube aqefte cop Incoarà.
A la mercè nom' permetas d'aqètz
Qui m'dann torment,e quant me tenguerèn*
Sur my cayriu,deu maixant volè,qu'ètz
An de long temps,fe defialentarèn:
No m'dongas pas au plazè d'etz, vezent
Que eotra my teftimonis apréftan,
Don l'vn vó prene,e faute efte piazent*
E totz mefion ja,e maixantiza ateft an.
Aqó ferè per me ha defperá,
Si n'era, qe jo croy q'aqeftes vens
Léu paiîarán,e lo Serïo m'hará
Veze íos bes:au país deus viuens:
Don í'Efperitmeconfolajdizenti
Softa ton Diu, en et ajas coratge,
E G tu e's temptftat au prefent,

�Tantós veyrás palîat aqcft auratgSi
P S A V M E. 28.
T V mon Roch s'en va ma planenta oration:
1 No Ae Ja paífes dóq per difsimulatió
Sireipone nom'vós,e ta boca tu m'barras,
Si tu m' leixas dobtos,en lahofla m'ébarras;
Entenn là votz de my pregant ta Majeftaty
E fufleuant las mas dauant ta fanctetat:
Nom'volbas acoplá dam lasperfonas aulas,
Qui la goerra an au co,la patz enlasparaulas.Com'etz aurán fcrvit,atau los pagaràs,
A l'obrc mauhazent mau goazardon darás:
Deu maixant qui jamés en tas obras no pëla,
Cajuda (es reléu fera la recompenfa.
"Ma horfa,mó broqe,mô Diu fias benazit,
Qui m'as tenutl'aurelha,emô cridexauzit:
En tu fperant, de tu jo e fecos,e gaujenfa:
£ jo voy en canticz t'en ha reconeixenfa.
Mos gendarmásjtu m'as agoerritz horcamét,'

�E faubát ton vn&amp;at as vigoròfament.
yolhaspeixe,goardá,leua ton heretacgí^
E ton popie cauzit no leixes en nat atge.
P S A V M E. *?•
A Principautat,e l'auno,
La glpria dongas au Serio,,
Tota excellenta creatura,
A dora Diu folennament,
E prezica incelTantament
Lo nom deu mette de natura
Per deíTus las aygas bronix,
E peus ayres arretronix
Lajgran' votz de fa Majeftát,
Diu fur las neulas fe manten,
E de fa votz,per tot eftenn
La vertut,e l'auctoritát.
Sa votz he croixi los Cedròs,
Los ai-bes arromp tot eítròs
De Liban la montaría hauta:j
Com' vn Brau trepa Siriòn,
E Liban es heyt pariòn
Au hilh de l'Anicorn quant iàuta

�Sa votz efcampilha los dardz
De hoecpruzent,per totaspartz,
E los dezértz fegotirá,
La faubarjua de Cadés,
Qui trefcaua peus Erms ade's,
Elcampadament hugirá.
La horeft efpefTa efclari,
E las Cervias hará parí
La votz de Diu feríoriòfa:
Entretant au Temple ferán
Sos feruidos,qui cantaran
Enfemsfa vertut gloriôfâ.
Diu qui deíTus !o grann aygát
A fon rejau feti alogát,
Rey íêzent per toftem ferí,
Diu remparament,e fufport,
E de fas gens lo pila hort,
En fapatz nos benazirá.
P S A V M E. 30:
N mas canfos tu feras fufleuár,
Pux qe,ferío tu m'as arrelcuát,
E n'as volut de ma mort argauzi

�Mos Enemicz,Âns t'a plazut d'aua'
Mon crid dolent,e tirà de la hoíTa
Mon cos atent de maiauzia groífa.
Sus bonàs gens,Io brut eípandixétz
De fon nora íinc"t,pux qe plan coneixétz
Per my,quc Diu deu conde a retirat
D'aqetz,qui van caje au pregond barat,
Qu'en vn moment fa choiera paííada,
A nos deftruze,e perde no fagrada:
Ans tot çó qu'ès,fon eíle,e viue ten,
D'aqet Serío,qui nos vó tant de ben,
Que fi dolo fur nos au vefpe cay,
L'endematin et nos tramet lo gay,
E íès l'amò qe toftem et nos porta, ,
Deja ferè totaperfona morta.
lom' fon trobat en tau profperitat,
Qu'a mon parlà,qui l'agos efcoutat,
Dura m' deue'l'aizanfa eternaument:
Ton bon plazé m'aué ta'phremament
Ma Rejautat com vn mont apicjada,
E de totz punétz ma glòria aíTegurada:

Mci?H*^ í^u

mv

^ defemparés,

�E que de my ta cara arreyiresý
Tot trtbolhat a tu m'arretregii,
A tu cridé,tau prepaus te tengu,
Que harás tu de ma fang abeíTada,
Ny de ma carn quant l'auras aterrada?
Que volentés la porbat' lauzará,
Etavertut.e hizautat dira,
Que volentés grann goazan tu harás?
Quant de tas mas l'obratge defliarai:
Entenn Seno,goarda,dehenn,ajuda
Per ta pietat la perfona cajuda.
Labetz en gay mon plan as convertit.
Tu m'as deu íac defpulhát,e yeíh't
D'argauzimentiE perautant fes paus
Om cantarà de ta gloria,e ton laus:
Mon prepaus ès, e mon arreit de conde,
De t'exalta toftem dauant lo Monde.
P S A V M E. 31.
CoTÌnl^ m* n'z'en tí* bontat propitia^
BE|i^ Seno goarda m'eternaument
De vergorlau trebucament,
E deliura m'en ta juftitia,

�Ten ent'a my l'aurelha bafTà,
E gandix la mia Amna lafja,"
Porta m'íècos coey tadament,
Ou jo fon perdut autament.
Volhas efte ma tour goarnida,
E mon haut arroch, on troba
ío pofca plaffa.per faubá
Ma vita quafimentperida.
Tu e's ma rôca horta,e dura,
Tu és ma retreyta fegura,
On per ton nom tu m' ghizarás,
E de que viue m'embiarás.
E pux donq que tu és ma horfa,
Retira m' deu hilat tenut,
Qyfom m'a dé nauét efconut,
E de my prene om s'efpehorfi
Sur totz los bes que jo t'demandi
Mon Efperit arrecomandi
Entre tas mas,Diu devertát,
Qui m'as tornat en libertatf
Yntás d'efperitz jo detcfti
f

�Qui fonn deceptius,vitioî3
E de vanitat curios,
Mes en Diu folèt jo m'arreiH:
En ta clementia jo rn confoîi,
D'autelocgaujenfano voli,
Diu qui vezes ma praubetat,
E feabes ma neçcfsitat.
Tu vo!os,que rinjuriòíV
Man de l'Enemie,no m'txarpes
Eabetz que ta bontat,mos pe's
Tirée en pîalTa ipatiofa.
Volhas mos cridz encoara entene,,
E ta mifericordia eftcne
Sur my,qui de maus embarrat.
De dolos £ mon co farrat,
"Ma vita es tpta trebolbada,
Dcu grann7 héu qui s'es amafsat
En mos oeilhs:mon vente eilaufsat,
E la mya Amna es tormentada;
De do ma vita ès confumidaj
E ma vertut tant aphiigida.

�Que mos ans pafsi en gemicán,
E mos 6s s'en van en fecán.
Los mes vizîs m'envergofíiíTen,
M'arcaiîán,qu'e tant d'Enemicz,
Mos coneixens,emos Amicz,
Corn vn eipauent me hugilîen,
Ta'k'u que jo forti dehora,
Dauant my degun no demora,
ïo fon près per cruguèt arrot,
E per mort desbrembat de tot.
Mos mau-volens a l'cntourn auzi,
E mentre qu'etz van çonfuità
Corn me poyran a mort bouta,
Depaou lospesmaueno gauzi,'
Mes per autant qu'en tu jo fperi,
Mon Diu,mon Seno,jo t'aperi:
Ma vita,mon oey,mon doman, j
E m'aventura es en ta man.
No dongas treyta.au máu coratge
Deus enemiez argoeytados,
Mes fur vn de tos fervidos

�Hc luzúon plazent viíâtge;
Per ta bontat he,que deítruta
No fia ma vita a lou períuta,
E jo no fia vituperat,
t'aueen badas aperat.
Plus léu,los qui de tu n'an cura,
Envergorlitz,e defondratz,
Per derifion au did muftratz,
Elpozen laprezon efcura.
Hé carálabauardalenga,
Que plus pefprefiua no venga
Detracìá fuperbiofament,
De l'home qui viu juílament.
Oh que grans fonn,més qu'om no penfa,
Los bes que tu goardas aüs tos,
Gran auno préparas aus bos,
Qui viuen debat ta creneníà:
E déjà ta bontat auanfa
Aus qui plantan en tu íperanla
Tot-plen de grans bes,au vefent
Deus qui fonn au fecle prefent.

�La luílrò de ta'phacia digna
La capcradera fera,
Qui tos homes abrigarà
Contra touta empreza maligna^
Contra ias feditios mutinas,
Contra las lengas ferpentinas,
Contra tota corifpiration
Tu feras nofta protection.
Áu ferlo la gloria fia dada,
Qui muftrec fur my fa bontát
Miraculofa,en la ciutat
Plan goarnida,e plan murralhadai
Òn eíleíegujo m'peníâui,
Diu vezent que jo m'enelauftrauy
Per me ha medix aclapá,
Me hèc debon'hora efcapá.
Au pé leuát prengu la coífa,
Defvariàt de jutjament,
Pensán en mon entenement, Que Diu plus veze no rnvolofla^
£ m'agoíTa Ion deíâphacia

F uj

�Ë m'agoífa Ion de fa phacïl
Horabandit,e de fa gratia
DefcaOat,més quant jo l'agu
Prcgatjd'et fecos obtengu.
'Amatz Diu totz (os debonaris, *
Qui fentens voila praubetat,
Cercatz dam tota humilitat
En Diu remedis fajutaris,
E trobatz a fexperié'ntiâ,
Qu^et prompt a pietat,e clementia£
N'a pas los humius decebutz,
Ans a fa mercè re'ctbutz.
Et tourna dobla recompenfà
Aus fuperbios,,e los abat,
Mes los fos s'efeonen debat
Sa íàubagoarda,e mapticníâ;
Sos Iejaus fubiecz et.prQfpera,
E debat fa manta capera Los qui ly goarda-n fan&amp;amenE
De hizautat lo fegrament.
Pus donqas qu'et es vofta guiza
i

lii í

�E queaet arreeonegué'tz
Auè tot ío ben que tengue'tz
E pauzatz fur et voila hiza
Per tribulation qui furvenga,"
De dobtájamés nobs avenga^
Ny de murmura pas vn mot^
Ny d'auè lo coratge mod.
PSAVME. &amp;
R.os aqetjde qui l'iniquitat
Es caperada,e qui fe fent quitat'
[ÌDe fos peccatz, Yros aqet au módé^
De qui Jos maus Diu no teh plus en condes
Vros,de qui l'Eiperît n'es goailat
D'argoeyt,d'engán,ny de malignitat.
lo m' fon tengut vntéms boca-barrat&gt;
E de mos gros peccatz me fon carát,
Q^jtntmasdolosdeta'prop me tocauarïjj
Qtie tot'z mos os a vifta d'oeilh iècauan,
Quant tot lo iorn paflaui en ganitán,
E de mon có grans brûgglamens gítárt^
Eh my pfemut3e de mos crims cargár,

F iîlj

�E de ta man corroíTada plagát
Honélo grcix,e mon txuc cambiat era
En vn eftiu plen d'ardenta feqera:
Tot en vn cop jo perdu ma colo,
E demoré fes horfa,ny valo :
En my tornát,mon mau te déclare',
E n'agu pas plus léu dit, jo feré
L'accufado de ma mala. heytura,
E contra my dire' ma vita impura,
Que fobtament de mon peccat commès
Perdon deu Ceu tu no majas tramés.
E per autant,plan s'acoíTelhará,
Qui de bona hora a tu s'sdreflará,
E t'pregarà dementre qu'et a piaifa,
E qae lo tems de t' pode trobà palTa.
Quant los aygatz de grans maus venguerán
A l'home aqèt aterle no poyrán
Tu es mon gay,Tu es ma protection,
On jo recorri en ma tnbulation.
Quant l'Ennemie deja tengue fe m'penfa,
Labetz tu m'das matèria de gaujenfa.
Sias donq Seno,au maixant tems qui courr,
Au torn de^my com' ua gran' horta tourr.

�Tu qui n'és pas beléu trop cofsiros
De ton falut, ny de ton ben euros
Hé t'ent'a my,Que jo t'donga entenenfa»
E deu camin qu'as a tengue fçabenfa:
Io tengueré l'oeilh defsus tu plantat,
Per t'endrefsájcom' experimentat.
Et no te qau per ton enfenament,
Que prene exemple en mos maus folament.
No volhas pas fes entenement elle,
Com' rarrofdn,ou mulèt,quideumefte
La volentat no hé,ny hará pas,
Deqiá fera trucat a pleg de bras.
A tau beíliá,perqe no fiaíTa maus,
Dam brida,e mós,óm eftren los çaixaus,
Om l'enbilhôta,egoarda per coílrenta,
Qujaus qui fonn prop et no donga l'atenta.
Detausdolos,ehoetz fera tradát, .
Lo qui s'ahonfa en fa perveríìtát,
Mes lo qui fçab en fòn Diu efperá,
Mifericordia, e grafia trobarà.
Susvoíâutz donq,qui deu monde étzla tria,
Homes co-dretz myatz gran' alegria,
E joya en Diu,Voiautz fimples,e bos,

�Siprêne'tz glòria,en Diu gloriejátí vdsì
P S A V M E.

'

|N ta hurò no m' corregilcas*
j E dam hgo no m'arguïfcas,
^^/jjSeno,perqe plan atent m'as:
£n my tas viras enhonfadasý
E rudament fur mypauzadas
Sentixi tas pefaiitàs mas.

î

En nat cdrriéde ma'carn totá
De ianetat n'as leixat gota:
Contra my tant es indignai:
Mon mau,don jo fon cap,e cauza^
De vexa mos membres nos'pauza^
Peu peccat qui m'a dominat.
Veccát qui de ta gratia m'cafla,
Tot així que de plomb uamafsa
M'eftáfuu cap,e ni''greua tant,
Tant Ce fufpcza,tant m'encarga,
Que de portà ta' lòürda cargà
Mon podè n'es'pas abaíìant.
De mas vlceras peítilentás#

�Ë de iang courracia g^tentas»
Hum de fento pudenta fort:
En tau tormenta fi jo viui,
A degun aute jo non deui,
Qu,'a ma holia da lo tort.
Miferia tant me hé la goerrâ^
Que courbée p!egat,dequi a terra
ïo m'en vau de nas inclina,
Tant molefîa,tant importuna,
Que'd amb efcura,e t riila funa,
Matin e fe m'hé caminà.
Lahétz demaspîagaspoyridas,
M'a las ancas envilanidas,
Com'vn hoecefcozenty ç
Qui m' fingia totalamieja aftaỳ
E ma carn de tau forta goafta,
Qu'era n'a plus arrè d'entié:
Mas juncTrurasfonndefnozadasi
Mas carnj croixidas,e piladas,
Mon co debát tant de tormen*
Bronix,em'fegotix de forta,
Que per íentí dolo ta' horta
lo giti eftranis vgglaraens.

�O Seno,mas pœnas dobladas,"
No t' ionn cubertas,ny celadas,
Mon dezi no t'es efconut,
Dauant que james jo m' plangofsi,
E mos fofpís te trametofsi,
Déjà tu m'auésentenut.
Laguens lo co m* bat,e pantaixa,
Mon pauc de coratge s'abaixa,
De tot en tot mos Efperitz
A m' dezempará fe difpauzan,
Los crums qui a ma viíla s'oppauzan
M'an déjà los oeilhs totz peritz.
Totz mos Amicz me leixan ara,
E mos companos cara a cara
De my,dçmoran totz plantatz:
Los qui mos parens fc clamauan,
Equi tot dia m'acoítauan
Loiî demyfefonn abfentatz.
Entant los qui ma mort percaiTan,
Tot-plen de cordétz entrelaifan,
A dize maus,e murmura.
Tot dia ma patientia tentan
E raila torns de ruza inventari

�fet plan de mi s'aíTegurá.
Mes jo ílon aqi,com ua foca,
Plus qu'vn mut n'vbrixi ma boca.
No y auzi mes qu'vn eixordát,
lo fon coma l'home qu'om pica,
Qui n'a per refponfa,ou replica,
lamé s vn cop de lenga dat.
Més jo m' çonfoüjcom' que s'anga,
Efperán que d'aqefta hanga
A tems tu m'arreleuarás,
lo t' demorijjo temporizi,
O mon Diu,mon Seno,jo m' hizi
Qifa mon vot tu refponeras.
lo t'e- pregat en mon coratge,
Que no pofcan de mon damnatge
S'en arrize,e las mas trucà,
Los qui dam braua vantaria
Se prometen ma darreria,
Ta' léu que m'vezen trebucá.
Certas lo qui venghera veze
Com jo arrankcg j,poirà creze
Que jo fon hey t per maus porta:

�En quin Ióc que jo prenga mira,
Mau qui damb et müa maus tira,
Se ven a mos oeiihs prezenîá
Quant a mos vicisjo n ateíti,
E phranqament ;o rnaniphefti
Qu'etzm'an en gran'pena botat,
E n'o y a,de mau qui m'avenga,
Qui penfiu,epremut me tenga
Plus que ma propria iniquitat.
Au contrari.los qui fes nada
Occafion plan arrazoada,
A m' nozefonnta' diligen»,
Viuen en triumphanta alegreíTa,
Tant augmentatzen hortakíTa,
Que crefcutz en nombre de gens.
Los qui ben,de mau recompenían,
Comme poyrán acaba penfan,
Per plan hajo fon mau-volut:
Nom'leixesjdemy no t'iepares,"
Entenn a my no m'dezemparcs,
Q Serlo.Diu de mon falut.

�P S A V M E.

4*

W%âs%l Oiiia lo Cervi cafTat,

í|||Í§

Alafsat,
ûbsa&amp;J Brama e i'srriu phrefc dezira,
Ataumon co combatut,
Abatut,
Au Diu hort ,viuent,aípira.
Autahont ma fet n'efcant,
Heias qant
Arrivais u journde gratia,
Au quau jo comparire',
E veyre
De monCreato la phacia?
Mon pan ,e mon traíiament,.
Es torment,
PloSjfanglotZjtrifíeíTa amara,
Mentre que m' cridan totjorn
A l'entorn,
En quin loc es ton Diu ara?
Hantálo Temple no m'ès
Plus permès,
Plus vnpople innumerable

�No m'fiée ara trauetfanc
Au loc fand
Deu Tabernacle admirable»
En Diu gaujofs,banquetans,
E fautans,
Nosheítejaúam fa gloria:
Oh quin clau,quin creba-co
Més, d'aqo
N'auè arrè que la memòria;
M'amna com me vas tu tant
Tormentant?
A jas en Diu bon coratge,
Qu'encoá jocantarémés
Que jamés
Son porta-falut viíátgç
E dauant fa Majeílát
Prezentat,
Dam ma prumerà alegranfi
Vn Pfaume regratiatiu
A mon Diu
Diré,per ma deliuranfa.
Hugitiu de ma mai fon

�Trilí jo fon
En Mifar,en lamontana
D'hermonim,deça u íordan
Recordan
Ton corros qui m'acompana.
Los gophres s'atiran totz,
A la votz
De tas briuentas paixêras:
Tu qui m' vezes abyiîát,
A honfat,
De phîotz d'ondas me capêras.
Tant es qu'vn jorn,ta pietat,
E bontat
Doíía,tu m'aurás mandada:
E fera la nevt,cantànn,
E pregánn
Diu mon faubado,pafl*ada.
Dam tu Iabetz parlaré,
Ediré,
O Roch fur qui jo m'empari,
Perqe m'as tant corregit,
Aphligit,
Per las mas de l'aduerfari?

�üt me cïoîxix totz los ós
Démon cos,
Quant dam fa gaynarda cara,
Rizen, m'arretré toutjorn
A l'entorn,
En quin lóc es ton Diu ara!
M'Amna perqe m' vas tu tant
.Tormentanti1
Ajas en Diu bon coratges
Çufencoá jo cantaré mes
Que jamès,
[Ton porta-falut vifatge.
PS/IVM E. 46.
\ le'u qu'aduerfitat nos tentai
|,Diu nos ès ajuda prezcnta,
il Aquí, quan' en periìh fcram,
Proud'eíconedès trobaram:
Quant totas las terras magudas,
E las montanas dtfibbudas,
Deguens la Ma s'ahonfarèn,
Noite co n'efpauentarènBroniican fas ondas fiangozas,
Et tempeilejen eygrumozas.

�Tant embohidas,que déjà
Haflan los Rocs cabuflejá
Més los Arrius de la Ribéra,
Engayaran la Ciutat bera,
On lo Diu Trcmaut a botat
La maifon de Ta lanéietat.
Diu rezident es au roiey d'era,
E perautant n'e; maucdera:
Quant la Diana apropiarà,
Diu fecos ly trameteia.
Et trebolhéc.las gens pervertis.
Eyglaziéc natios diverfas,
Tota la Terra cohonoc,
Ta léu que fa votz entenoc.
En las efcozentas alarmas
Per nos es ío Diu de ias armas,
Lo Diu de lacob ès rempart,
Qui nos garda de tota part.
Venguétz,contemp!atz fas mervelhas,1
Efpiatz fas obras non parelhas,
Yezetz coro'et abareját

G ij

�Lo páîs on s'es paíTeját?
Et hará retirà la goerra,
Deqiaus darrés borns de la Terra,
Los Arcz,e lanfas croixirá,
,
E los carriptz arderá.
Et comanda qu'om fe contenga,
Lo qui n'ac fçabC ditz et ) aprenga,
E toftem aqefta leçon
Arretenga,queDiu jo fon:
Et no fera nation ta ruda
On ma gloria no fia crenuda,
Ny païs ta' fuperbiôs,
On no fia mon nom gloriós.
Aus aflautz,e caudas alarmas
Per nos ès lo Diu de las Armas,
Lo Diu de Iacob ès rempart,
Qui nos fauba de tota part.
P S A V M E.*o.
O Diu deus Dius,lo Seno parlarà,
Lo Rey deus Reys, au hoit crid de
fa boca.

�En vn inflant la Terra aflemblerï
De l'Orient au foreil qui fe coca:
De Siôn ornat d'excellent»
Beutat5apparirá,
E d'aquijla cara luzenta
Per tot s'eíplandirá.
Nofte grann Diu peu fegu vengueràj
Dií'simulat no tyrá fon coratge,
Cintìat de gran' tempefta brugirá,
E hoec pruzent gitarà deu vifatge.
Compare dauant ta prefentia
Ceus,e terra hará,
E fur fon pople,fa fententia
luftapronuntiará:
Botatz mas gens de ben,au men cofìátj
Triat?, m'apart, los qui lejau feruici
M'an heyt,fegon qu'etz m'en auén preítat
Lo fegramentjdamb hoftia,e facriphici.
Que los Ce'us cornen fa luftitia,
Perqe et medix fera
Lo grann iutge,qui la malitia

9JÀ

�Deus homes JamrarlJ
Entenn mon popíe,e dam tu parlarà,
Diujton Diu fon,jo qui dam tu contefH,
O ifraël,eicota que t' diré,
E brembe t' plan de çó que jo t'proteíli.
De tantdebefHasquem'atucas,
Em'enhés oblation,
De tant de hoecz que tu m'alucas,
lo no hare'mention.
lo n'e que há deu brau près de ton ben,
Ny deu crabót,qui fauta en tas campanas^
Tot çó que paix per la horeít,es men,
Men lo beíliá d'vn milè de montanas,
No viuen qu'a ma coneguda
Los auzetz montaiíencz,
La fimbatjua entretenguda
N'ès que de mos paftencz,
5i jo ? talcnt,arrè no t'en diré,
L'vniuerfaumonde,ès mon heretatgev
Més fideus Braus la carn jo minjaré,
Qa fang de Boucs auri per mon beuratge?

�Laus donq âu Senô FacriphiciÇ
De boca,e có devot,
Au treshaut ta íperanfâ hica,Deliura a Diu ton vot.
A ton fècos apera ma bontat^
Simau teprem,e fidolo te picà?
Pux treyt per my hora d'aduerfìtat^
Lauza mon nom,e ma gloria puplical
Mes tu maixant,mas ordenanfas
Andeque vas cantánn,
Perqe vas tu mas alianfas
De boca recitann?
Pux qu'Enemic de la difciplîna és}
E darrétu,masparaulasregitas,
E d'auta' Jéu q'as vift los putanés} !
Ou ios lairos,ta léu damb ctz te gitasi
lames ta boca tu n'applicâs,
Qu'a mau,e corruption,
E de ta lenga las pradicasj
No fonn que déception.
Sur vn taulé tu t'sêzes a plazê^

�Per te gayná ie ton prófme qui pafla,
Pux volentes tu preues lo lezç,
De dize'mau de ta medixa raíTa.
Dementre qu'aixitu t* eygrimas,
Per difsimulation
pafsi tos cops,don tu m'cüimas
yn de ta condition.
Mes qauquejornjo t'en rejpreneré,
Et'en haiélacarafçrgonoza,
De pund: en pund tos heytz jo condaré,
Muítrána tots tavitamalhurola.
Sus donqasjfus gent diflbluda,
Qui fes reggla viue'tz,
E qui la memòria perduda
DeuSobiran auétz.
Prenétz de gratia aqeft enfènament,
Notatz lo plan,perqe jo nobs arrape,
Ses qe degun vos donga aleujament,
Ny qe degun de vofautes m'efeape.
Qui de laus hará facriphicis,
Megloriphicará&gt;

�Qu'et j'acouftume a taus fèruiciî,"
E mon faluc yeyrá.
P S A V M E.

$!,

Ifr^f^Tfericordia au praube criminosi
$Â }PIU 'a k°ntat aqtra luâalaiga, .
[gJi^JjB per ta gran'ckmentia me defcarga
De mos peccatz,e de mas defaunos.

Il

Laua m' Serio de mas iniquitatz,
Efcura,brega,e neteja m'encoara,
Tant que mos crims per ta gratia quitatz,!
No vengan plusdauant ta ian&amp;a cara.
Helas jo m* yezi,e conexi tacát,
Mon mau toftem m'efcorria,e m'accuíá,
A tu folet £ jo fes nada excufa
E contra tu,e dauant tu peccat.
Aixi Ceri de tant plus,la vertat,
E certitud de tos dizes notòria, '
E,que qu'om diga,auran de puritat
Tos jutjamens,e fententias la glòria.
Certa atau ès com" jo £ toftem fjabut,

�Qn'iniqiiitat prengoc dam fny naixenlaï
lo e Diu mercèjCertana conexenfa,
Quen peccatz hu de ma may concebut?
E que vertát íîmpla,e nuza te pîatz,
E que tu m'as dat clara intelligentia
De tos fegretz,e mas arrevelatz
Mỳfteris grans de ta hauta fapientia.1
Damb hyfsóp donq mon peccat agreuat
Efcofpa tant,qu'au prop de my no fia
Blanca la néu, Alabetz d'orrezia
ïo n'auré plus,quant tu m'auras iauát.
Naueras donq gaujozas hém' auzi,
Pleam* degay l'aurelha temeruga
Labetz Setio íè poyran argauzi
Los os croixitz de ma carn dezafiruga,'
De mos peccatz volhas tos oeilhs vira,
E deftintamas iniquitatz totas,
Qui m' pèzan tant que mas coftas arrotas
N'an plus que tu,deffus" qui s'empara.
En my pauzá volhas vn co fancè,
E m'arnaui l'Lfperit ùe dretura,

�Tait que la mià Ârnna,pêf ta mèrce|
Semble de tot nauera creatura.
No m* caiTes Ion de ton vîiàtge dos?
No m' volhas pas ton íànd Eiperit tore,
Hé que dam my per toftem et demore,
Da m' a fenti que tu m'es pietados:
Torna m' Seno lo gay de ton {âlut,
L'home qui perd ton iâlut perd gaujenfai
E que fia atau,Mon peccat m'a valut,
Que tot plazè me torna en deiplazenfal
Hem'eípouzá l'Eíprit delibertat
Taftretament,que phremjom'aíTegure^
E plus de paou,e marriment n'endure
Laferuitudjonjom' eri botat.
A labetz jo corn vn exprimenrac,
Aus desbarjatz muftraré tas dreiferas,
E tornaran,arnegans maubeitat,
Au bon camin,au quau tu nos aperas.
Mada ma carn,de!iura m' de ma fangx
Per my fera ta luftitia exaltada:
Quant tu m'auras la lenga dcfligada,

t

. .

�Labetz ton lausjo diréd'un co phranc?
Si tu volés lacriphici externau,
ïo t'auri heyt prezcnt de beftias graflas,
Més io plazè contentant l'Eternau,
N'es pas lo hum de las carboadas aiTas.
Lo iacriphici on et s'agradará,
Serà dolo de la pecca paflada:
L'Efperit trift ,e l'Amna humiliada,
Loco contrit et no meíprezará.
Serlojta gratia3e bona voîentar,
A Syòn bes en ahondantia donga,
Per qe long temps,ta naixenta ciutat
Hierufalem,fes murralhas n'eftonga,
Labetz íejaus facriphicis auris,
E te ferán prou d'uphertas portadas,
Dat prou de fang,prou de beftias vfclad
Labetz vetétz fur ton autá veyrás.
P S A V M E. 79.

D

IV enlatuahereditat,
La maligna Gencilitat

�Es violentament entrana:
La prophana gent a goaitat
Ton palais fan&lt;5t.,e ta ciutat
Hierufale'm apilotada:
Etz an botat 'aqetz traydos,
Amorttospraubes feruidos,
E dat lou cos aias auzeras,
Etz an aquetz mau.talentos,
Heyt de la carn deus amicz tos
Pafteng,a las beftias gangueras.
E coma qui d'ayga harèj
Bon marcat, e l'efcamparè,
Aixi lou fang an abeiTada,
Don etz an heyt los enviros
De Hieruiàlem humoros,
E n'an perfona fofterrada.
Los'qui vezis de nofautz fonm7
Eixiulan mantua canfon
De nos hargada en joclaria
Aus Terra-tyëns ièruixém,
Ta'malaftrucz com nos vezém,
De conde,e de gaynardaria.

���Per ton bras poderos,e hort,
Los qui fonn au cote't,de mort
Efcapcn la dura fententia.
Tourna au íêng,deus Ve2Ú Seno,
Tourna au iêpten ladefhono,
L'arcáft,e la gaudiiîaria,
Don etz an en nofte tormcnt
Vituperat indignament
No pas nosjmés ta Serioria.
E nofauts,qui tos homes ém,
Qui nos prezicam,e dize'm
Lo tropf t de ton pailuratge,
Eternaument celebrarám
Ton podè grann, e condarira
Tos heytz aus noítes,d'atge en atge.
P S A V M E. 113.
Uhotz,quelo Seno prezètz,
Eque fur tot fon nom lauzètz,
Que fa bontat fia prezicada,
E de fecle en fecle cantada:
Deu foreilh coc deqiau leuat,

�Per tot fon nom fia fufleuat,1
E demeft totas natios,
Sia tcngut fanc~t,e pretios.
Son podè grann s'es illuftrat,
E deíTus totas gens muftrat,
Sa glòria totas glorias paffa,
E deílus los Ceus a fa plaflTa.
Quin èsaqet qui s'gauzará
D&lt;m nofie Diu acompará?
Qui s'es volut haut aflttiá,
Per la Terra e los Cc'us eípiá.
Qui leualo praube abyífat,
Deguens la hanga bardifiat,
Copia dam los Serîos,e Princes
De fon popk-jlos homes minces.
A la qui no pot nuvnadá,
En ca fa d cm o ran (a dá,
E îa rompiìv tota de gay
En Ja hazent de betz hühs roay,
P S A V M E. «4

�, —Vant Tírael d'cegypte s'efpartîc»
J ■ fi de ïacob la phamilia l'orne
fc^^^ De la Terra Barbara,
ïuda hoc heyt la fandiphication,
La horta man,e îa domination
De Diu, qui tot empara.
La ma qi ac vic.a la huta s'botéc,
A l'endarré íordan fon briu portée,
Qui hoc grana mervelha,
Los montz fautén aixi corn betz motos,,
IL los Tucós,com aríerètz leytos,
Quant ftguixen ï'auelha.
Perqe lordan a cap- fus t'en tornés?
Don te partie Ma,que tu t'cfpanés,
E hugísalapoíla?
Quibs hèc o montz fautá corn bétz motos,
Vofautz Tucós com ancrètz leytos,
Quant anla mayde cofta*
Quant lo Scrío,logrann Diu de ïacob
Murtra fa cara, et fegotix d'vn cop
La Terra eftrementida:
Qui deus calhaus ua gran* laca tirée,
E qui fas gens de la rôca abeuréc.

�PSâVM E. n*.
I "f^RyO pas a nos Seno,no pas a nòs^
I m SMés a ton nom tôt Lus,totas aunos^
totaîglon*. aisîgr:?.,
Per approbá la co?jftantisi,e vertát
De ta promené muftrá ta bontát,
Etadolîb benigna,
Perqede nos las gens íè/anglarán,'
E per gaudí nos interrogaran?
On es aqet Diuvofte?
En qui crezct:z,quibs ajuda ,e foítenì
On es campat,cn quin monde fe ten,
Que tant de veze cofte?
Certas au Céu,pux qu'ac volétz fç abc,
Es nofle Diu,qui tot lo monde vè,
Tot ordena5edjfpauza.
Tot hé ícgon fa bona volentat,
De ion podè arrc n'es exemptât,
Petita,ny gran' cauza.
Més voiles Dius,no fonn que Dius DtreytZj!

Hij .

�pius fimulátZjDius d'au, ç d'argent heytzj
De voftas mas qbratge;
Áurelhas an fe? nat entenement,
Oeilhs an fes viíra,e pas fes fentiment,
Ji boca íes lcngatge,
Mas an fes tóc,pes fes passgaù'tan,
Qui no poyrè,ny pariánnmy çantann,
A la votz dapaffada,
Acomparác a fas obras fera
L'obré qui u s talha,e lo qui en etz aura
Sa hizanfapauzada.
O Ifraêl,ta fperanfa,e*recos,
Sia lo Seno:io Seno es ton fecos,
Rondela,e faubagoarda:
Maifon d'Aron,ta fperanfa,e recos,
Sia lo Seno,qui promp a ton fecos
Demau refauba,e goarda,
Qui crenétz Diu ajatz hiza,e recos,
A tau Seno,qui es rondêla,c feco s,
A qui l'ama,e l'abrafla:
Diu en fon có nos porta,e portarà,
Me's que jamcs,d'Aron benazirá,
E d'Ilrael la rafla.

�î^etitz e'grans qui reconeíxcráiï
Diu per ScnOjdc bes abondarán,
Etz,e lou parentela:
Diu vos dará bts fur bes largamenf*
Diu vó fos bes eftehe longament
Deíïus vofta fcquéla:
perquè vofàutz étz charament amatf
D'aqèt Seno,qui los Ceus a hormatz,
E la Terra creada:
Dam l'home a heyt de fos bes partizonj
Et a goardát lo Ce'u per fa maifon,
La Terra a l'home a dada.
Los cos Serio de vita delparatz
Not' lauzarán,ny los quidebaratï
Sonn aus lócz de fiíentia:
Nofautz viuens,per tot on aniran^1
D'ara a jamés ton nom prezicaránij
E ta gran' excellentia.
PSAVME. 70.
Diu prefentament
WSjm Volhas taman eftene
====3Plaíïïa t' coeytadament

H iij

�Ljudáro'.e dehene^
Lo qui m'argocyta au pas
E de triz.icizt peníàj
Anga to: c,;.r*-b*$,
Cargat de cohonenià1.
Qui porta indtgnament
Sur my la dent maligna,
Porte envergoriiment
Per recompenfa digna.
De fon coíTelh mocat
Sia lo qui m'hé la moa,
Qui m'a tant aücat,
E cridatjhoá hoâ.
Mes tot contentament
E folas en Dieu aja,
Qui devotiofament
De troba Diu s'afsaja.
Los qui la protedion
Aman de bon coratge,
DigantTota nation
£*auze Diu en tot atge.

�ío bas, é apraubit,"1
De caje fon en vias,
DiUjfi promp,e fubic
Secos tu no m'embias.
O mon exprimentat
Soíten, e deliuraníà,
Efpia ma praubetat,
E ton lècos m'auanfa.
PSAVME. íi«:

D

Amb vn có plen d'ardeta amò
Leuán ent'a Diu ma clamo,
lo trobi la fua aurelha prefta
Per entérina ma requefta:
En et donqas jo m'hizaré,
E fon nom fanit inuocaré,
Quant virà la jornada efeura
De ma tribulation plus dura.
Deus cordetz de mort entrabat,
E de maus hoíTaris trobat
lo fentí mon có de deftreiTa
Cajut en pregona triftefla.
Mes alabetz l'acouftumat,
Remedi men £ reclamat,

H «fi

�Serio ( criAan en mon coratge)
Deliura m'de mor tau paffatge
Noíle Diu es bonj|uít',e dos,
Promp afecorre,epietados:
LospetitZjCÍímples efproa,
Mésjde fccos los enviroa.
Et m'aué leixat ahonfá,
Més leuát m'a defpux en ça,
Tourna donq ma prauba Amna lafsa
De mon repaus prene la plaífa
Pux que Diu tant de ben m'a heyt,
Que deu pas de mort et m'a treyt,
Goardát mos pes de trcbucadas,
E m'a las lermas eixugadas.
Epertant jo caminaré
Dauant DiUjtant quejo viuré,
Parla m'aheytlamiacrezenfa,
De maus fon eftac en la premfa,
Mes en huta precipitat,
E tot de glazi treíportat,
Quant l'home era preft de m'aucize,
ïo n'epertant leixat de dize:
Tot home s'abufa.e mentix,
S« mefconda,e decep medix.
Mes quina recompenfa bona
Te dajre jo prauba perfona,

�Seno,de tant e tant de béé
Que de ta larga man e pres?
De iïlutz preneré la couppa,
Mos vots dauant tota la troupâ
De ton popie t'acompliré,
E ton fancî nom invocaré.
Ta bontat deus tos es curoza,
E d'etz la mort t'es pretioza.
Seiîo ton íèrvido jo fon,
E deus mendres de ta maifon,
Nafcut fon hilh de ta firventa:
Tu m'as deqia l'hora prefenta
DcJiurat de maus,e trencat
Las herrias on eri eftacat.
ïo t' prezentarc facnph ici
De îaus,e de deuot ièruici,
lo m'en vau tot prefentamenî
Reclamà Diu públicament
Perquè totz y prengan exemple
Auparauis de íbn íànct temple,
lo m'en ire folennament
Ha de mos votz l'acomplímejtit
Au miey de la fagrada plafla
On tot Hierufalem s'amaífa.
Atau los convidaré totz,
Sus lauzatz lVEternau d'ua votz.

�PS'AVME. «y?
^••^jOtas gens lauzen lo Seno,1
Wét pájTocz poples \y dongan auno;
.fegSafcaaiPerqe gratiòs,e clement
S'es muftrát a nos grandament
Toftem dura fa hizautat:
Lauzatz lo Diu d'eternitat.

P S A V M E. lîo.
N mas tribulatios
Leui mas oratios
A tu qui m'vos enteneî
Deus homes mau-parles,
Desbocátz,meíronge's,
Seno,fabi m'dehenc.
Lengut que t' feruirá.
De que t' auanfará,
Ta lenga envereada?
Tos treytz aguzerátz
Ardentament tirátz
De man arrehorfada?
Perqe ton parla gréu

�Sembla lo hoec d'agreu?
Si nat ben no t'en refta?
E fonn més tos lardos •
Efcozens que carbos
Alucátz de giefta?
Ah de my malhuros,"
Qui vau mulhari de plos
Las Terras Mefechias,
D'auejanfa acabát
Per tant eíti debát
Las tendas kedarias
Hugit de ma maifon
Long tems a que jo ion
Acy dam gent bàrbara:
lo n'amy que la patz,
Era bruïca fe platz,
Quant en combat debara.
lo parli doíTament,'
E moderadament,
Per baralhas abaté:
Mes quantplus jo fon dos,
Tant més pies de corros
No denundaa que bate.

�P S A V M E. Jw2
Œuat ent'aus pôtxuz cabelhs
oc las mótanas,e mos oeilhs,
Efpián dòn fecos me vyrá
Mes mon fecos ès,e ièra,
Diu,qui de fa man poderofà
Hec Céus.e terra fpatiofa.
Per te ha caje en vn mau pas
Ton pé n'abandonarà pas:
Ton gardean no dromirá,
Lo dromilhon no tentará:
lame'sjl'oeilh vigilant,e noble,
Qui goardad'ilrael lopople.
Diu te goarda,Diu temantert,
A ton coftat dret Diu fe ten:
Quaut lo foreilh efcauhará
Lo miey jorn,Et no t'vfclara,
E la Lua,darn ía marhéra.
De neyt no t'fera damnatgera*
Dambet,tu no perilharas
De cos ny d'amna.e trobaràs
Que tos ahás profperarán»

�E que dam Ta guiza feran
Per ara,e toftem benazidas
Tas entradas,e cas eixidas,
P S A V M E.

123;

T V mon Diu,deus Céus habitada
Leui mos oeiJhs,e comvn fervido
Ent'a la man deu mefte l'oeilh adreiTa,
E la firventa ahita la maítreíTa,
A tau los oeilbs a tuleuatz tyram,
Tant que de tu pietat impetrarám,
Eílenn Serio deíTus nos tas bontatz,
Perqe nos e'm trop ples,e haítiatz.
Deus orgolhoss,quide nos bauardejan
E tot lo jorn per knga nos tornejan:
Nos n'entenem arrè qu'aqeftes gras
Qui fes prepaus tot íóp nos dann dtu nás,
P S A V M E. 124,
t no hos ( Ifrsêl diga)
Que Diu de fa man amiga
Noíle dret a foftengut,

�E bon'per"nofautz tengut^
Quant la gent de rauja armad a
Contra nos s'era leuada,
De coratge deípulhatz
Vius nos aurè trangolhatz.
la la foberna aygaflera
Defsus noftes caps paiTera,
Au pregond deus maus aygatz
Ara ferèm engorgatz.
'Siabenazida elauzada
La bontat de Diu fagrada,
Qui nos goardéc de las dens
De fos enemicz ardens
Així corn' l'auzét efcapa
De la maîôla,ou la trapa,
Deu l·iilat qui s'es desheyt
Vn bet efcap aucin heyt.
Diu qui los Céus e la Terra
Creéc,per nos he la goerra:
De Diu lo nom.grann\c hort,
Es noíìa ajuda , c fufport.

�P S A V M E. îif.
] 0 qui fa fperanfa en Diu pauza
i Toítem conftant demorarà,
iï2Ka^alCom' lo mont Syônjquina cauza
Que venga, no s maueprá
Hierufalemper totz coílárz,
De montarîas es tornejada,
E Diu per toftem a cinótatz
Los fos de goarda aflegurada.
Diunovo que la verga dura
Deus maixans,fur la condition
Dcusbos farrepauzc,e n'endura
Qu^ajan toftem domination.
.Perqe îo bon croixit, c ias
De las oppreisios tyrannicas
Hinsument n'auanie las mis
A há iiadas obras iniqas.
Serio hchena las gens bona s,
E no leixes pas a l'eftict,
Au grat de ias auias pcrfonas,
Los homes qui fonn decó dref»
i

�Més lo qui tira obliqamentí
Lon deus bos,damb aqetz camínè
Qui hén maus defeubertament:
E patz en Ifraè'l domine,
P SAVME.

h€.

Vant Diu Syôn de fervitud tiraua
Cadun denosfaunejafe penfaua,
D'admiration tant eram arrapatz.
Quant fes penfá nos trobém efeapatz.
Nos arrizens a boca desbarrada,
Vengom cantáns a lenga defplegada:
De nos dizén las natios alabètz,
Diu fes portat miraculós damb etz.
E de vcrtat,a fa gent defolada
Diu fa bontat merbelhofa a muftrada:
Don nos auém trefjuíla occafion
D'auè lo co plen d'exultation,
Coma l'Aután aprop longa fekera
Los delauás,e las plojas apera,
Atau Serio hé tornà los captius
Reíláns encoara au demeft deus gentíus.

�Alxi lo qui femôa dam trifleffa,
j3ítiuará dam canfos d'akgrefia,
Aixi dam gay ias garba&lt; porUra,
Lo quidamplos heyt kmoazos aura.
P S A V M E.127.
-Al lo Serio no baitix la rmifon,
Enuaganau «.'ahanalo iriaifon,
'J^BàSi lo Scrío no goarda la ciutat,
Voile velhán'esi'o que vanitat.
'Que dauant ïorn kuatz,tard arpairètz,
Que pan de pcena,e dolo devorètz
Tùcquebs voihatz,Diu fes ta grann tormët
Hará dromí i'os arnica doííaraent.
Si nos auém hiihs,e poiteritat,
De Diu nos ven aqcra h^reditat,
Lo phrut deu vente es fon gratuït don:
Mes non content dens da tau goazardon,
Aprop que dat nos a de betz enhans,
Et los hé creixe en horfa,e vigo d'ans,
Comparades aus tréytz plan tmptnitz
QuVn home hort manten a pies purratz.

i

�Qui detaus tréytz lo fon boyrac a ple
Due fe pótcrnbiroat de ben.
Quant aperat en jutjament ferá,
Sos enemicz aqi no crenerá.
P S A V M E. Ii8.
Vi creries Diu,e de fas vias
Eot'aus extrems no horavias,
Mes tira dret vós a jamés,
Vros home és.
Perqe de tas mas diligentas
Laboran,ta vita foftentas,
Aürat,en çó que harás
Tu t* trobaràs.
Aîxi q'ua vit de gran* leuada
Decoíla ta maifon planrad»,
La moliíé que Diu te dara
phrut portarà:
Tos hilhs com beras arrenguetas
De plantas d'Oliués joeneus,
Enbiron ta tauh fcrán,
Plazc i daria,

�Goera t' aquí taVecómpcnfa,
De tu qui as de Diu la crencnf»
Dauant los oeilhs,edeu Scrlo
Amas i'auno.
Diu de Syon a veze t' donga
Totz los jorns de ta vita lor.ga
Au miey de fa fanda eiutat,
Profpericat:
Los enhans de tos enhans vejas,
E, fopidas totas envejas,
Patz en ïfraél goberuá,
Patxy regna.
P S A V M E.

9

IÎ

RopvVn cop defpux ma joentut
(ifraël ara diga,e penfe)
frop-vn cop defpux ma/oentut
Manaiîaihit, més ma vertut
N'an pofcut dtftruze ny vcnce.

Deiïusla fkia m'anlaurat,
E dam las relhas a&lt;?uzadas
M'an deqiau viu deíeaperat,

ni

�E deu cap deqiau pé tirat
JLas regas de prop ajuítadas,
Mes Diu juft' trenqec hortamen?
La corda qu'etz auén eftorta:
Cajaen darré vergoríaument
Au plus lorl de fon peníàment
Quimau-volenfaaSydn porta.
À l'herba femble u peccado
Qj/pm ve fuus tedz venghe en fekera,
Tant que james l'elHuado
Non hé punat,ny u granado
Non porta heix debat l'aixera.
Ta pauc degun qui paífará
No dna,Diu vos benazifca,
En fon nom pofeatz madurà,
E deu bp T phrut qui n pro vira
^Voile meilc s'en argauzifea.
PS

A V M E. 130.

E V pregond,mas exclamatios
A tu van l'aire hene,
8asiy»A la votz de mas oratios

�.Volhas l'aurelha ttûêì
En totas mas necefsitatz
A cu jo lçabi corre,
Entenn mos cridz a tu portatz&gt;
E volhas me fecorre.
Si tu vole's confidera
Las iniquitatz noftas,
Las Sfcno,qui poyrèdurá
Dam tau heix fur las collas!
Mes de miíericordia Rey,
Epay ésde clementia,
Pertant es colut,e ta Ley
Om ten en reuerentia.
En tu la mia Afnna fperárí
Soften,compôrta,efcota,
E de ton mot s'afsegurán
Es coradjuda tota.
De matin en aute jo fon
En fentinela,e goarda,
Segu que Diu,a la iason
Qu'et fsab,prorneiTa goarda.

�Jfraél tardiofarfitní
En Diu ajas fperanfa,
Perquè d'et abondofament
Ven gratia &amp; deliuranfa.
Deuspecatz et t'aquitará,
Qui i'cmpo2oan l'Amna,
E deu jutjament faubara
Qui a mort te condamna.
P S A V M E. 13t."
Erlo mon co gros n'ès eu
Ny ma rontéra fufleuada,
E deifus ma capacitat
Grana beforìa n'e braflada,
ïo m' fon comportat
En humilitat,
ïo m'fon tengut farradanjent^
Devengut femblant
Au petit enhant
Defpopat tot efcaflament
Qui tapée com cay
S'arrapaa iamay.
ïfrael donq afïb contemple^
Si fpere en Diu a mon exemple.^

�P S A V M E."

135. «

H plazè grann mes qu'om no pbýrì 1
creze,
Oh ben qe totz deurem ccrca,de vezai
Los phrais en patz bona entrocátz:
Cercas ecz íonn com Jos ergoens bocatz
Svu cap d'Aron lo facriphicado,
Pleans tot deplazentaaudOé
Qui fur fa barba anà tot dos fe leixanj
Pux a cap- bat,e los orédz engreixan
De fon fagrat abiihamentt
Ou com' l'arros s'tfiirgla doflament
Deu mont Hermon,e feiltnilhant bai
Lo païs de Syon hé gras*
Aixi deus phrais la concòrdia arooroí*
Sera creixenta,e de totz bcs vrofa:
Diu de patz , e dilection,
Afsigna aqui fa bénédiction:
Aus phrais aqetz lo bon Serlo dari
Vita qui toftem durarà.
P S A V M E. 137.
i iüj

�Roplas aygas Babilonicas '
Gran*, arrius de lermas gitauaft
Nûíìas amnasmelancliolicas,
Quant de Syon s'aireccrdauan:
Nos erarn,de pœna ]aiTat2
Sur las riberas ajaifatz,
B noftes cythres deftenutz
Peus aubás leixauam penutz.
Los qui nos tenguén en dtítreíTa
D'en jogános importunauan,
Los authos de nofta triftefla
Alegria nos comandauan:
Sus donq auant,que be trigatz,
ua canton de Syon digatz:
Com cantarem de Diu lo laus
Eneftrani pais efclaus?
Defpux Hierufalem perduda,
Noíta man es defmemoriada,
E fes art noíta lenga muda
Au Céu de la boca es gahada,
Nos abfens de Hierufalem
Arrè per cantà no vale'm,
De plaze no podem gauzí
Ny fes era nos argauzí

�Brembe t' Seno,qu*a la jornada
Que Hi erufalém om pilhaua,
La gent d'Edom dezamorada
Noftes Enemícz alifcaua,
Cridán, Entratz,poíTat2 vos hort,
Botatz a fang,a hoec,a mort,
Prenétz,fake;atz,abrazatz,
E tota la vila razátz.
E tu Babilonia glorioíà,
Sçapias que feras ruinada,
E fera la perfona vroíà,
Per qui fera de tu venjada
L'injuria que heyta nos as,
Vros aqèt qui de tos bras
Los tos enhans darrigará,
E fur la peyra arromperá.
P S A V M E.

138.

«PE tot mon co Diu te coheífaré,
|E mon Serio t'arreconeixeré,
_] De tas vertutz hautamct l'exceljé'uá
;
lo cantaré deus grans en la prefentia:

En ton fanct temple a tu m'ajulharé,

�E de ton nom parlann.prëzîcarè*
Que ta bornât tant larga,e tant benigni
E u vertat de Gantiez es treidigna
Hpyt as ton nom fur. totas cau fas graniï
Certán en tas paraulas ttmuihánn,
Perqe la votz de mos endz as auzida,
M'as rclponutjCm'as i'amnaahorcida
Pertant ìos Reys a tu s'abaixarán
Ta léu qu'vn mot de ta boca auzirán,
Cekbrarân de tos hey tz la mtmoria,
Grana(dnán) ès deu Seno la gloria.
Perqe comben qu'et fia haut habitant,
Tot ço de bas et conttmpla pertant,
Coma de lorî cone;x,e ten en conde
Totçó degrann,e dehauíïát au monde.
Quant tornejat de tormens tu m* veyras,
De viua horia,e bon co m'armaras,
Mos fneinicz farrán de brida étirera
E deliurà m' de mau,dam ta man dreta,
ço qu'as en mv comenfat hiniras,
Edc ta man l'obi a no Itixaras»

�perqe deus tos peí vn paue tu n as cur»,
Ans per toftem ta benignitat dura.
P S A V M E.14Í.

$SR5Mna de my que Diu tu lauzes
Que tu t'apieges,e repauzes
HkJbVSuraqet que jo lauzaré
Lo long de ma vita,e diré
Tant que poyré durá,canfoj
Qui parlaran de fas lauzos.
No pauzètz pas vofla hizanfa
AuxPrinces,qui n'an que bobanfajj
E n'ajatz a l'home recos
Qui no pot da degun fecos:
L'Efperit d'et fe partirà,
E fon cos en fa terra ira.
Labetz fas groflas enteprefas
Serán totas en porba mezas,
Labetz ben»vros om dirà
Qui per ajuda pres aurá
Lo Diu de Iacob,eprezat
Será,qui s'es en et hizat,
En et,qui de ft man fagrada,

�'A Terra,Ceus,e Ma crcaáíj
E ço que lo Monde conte%
Qui fa vercat toftem manten
Qui hé drèt aus injuriatz,
Deftaca los enherriatz
Qui tira de feruitud dura
Los farratz en preion efcura,
Los de ham' alanguitz noirix*
E deus orbs los oeilhs efclarix.
Qui dreffa los courbs e plegatz*
E los qui fonn de mau cargatz,
Qui charament ama la bona
Gent,qui no ten tort a perfona,
Lo dehorán en goarda prenn
Dam l'orphe la veuza dehenn,
Lo cofleilh deus maixans deftru
Perqe no deftrugan autru.
D'aqet Serio que mon vers canta
La vertut feradomioanta.
O Syôn,loton faubado
Sera toftem emperado,
E viurà fon gobernament
De fecJe en iecle cternauraentJ

�i

Table Alphabétique."
A.

A mas clamos.Pfalme cinqieme,tîgnature. A.
feuillet huitieme,page tournée. Accom
modes luy le chant de Donnes iêcours
Seigneur il en eft heure.
Au grann pauZada.pral.ii.Ggn.B.fo.S.Chate's
le côme Quat je t'inuoque helas efeote.
Au Seno la Terra.pfal.24.ng.E fo.i.Comme
De tout mon cceurt'exalteray.
A tu mon Roc.pfal.i8&lt;iïg E.fo.6. pag. tour.
A tu mon Diu ,deus cens. pfal. ni,. íìg. H.fo.
&lt;5.pag.tour.côme.Qui au confeil.
Amna de my.píal.i4s.(ìg.ï.fo.6.cóme. O paileur d'Ifraêl efeoute.
C.
Coma lo Cerui calTat.pfal.4i.íìg,F.íb.8.
D.
Diu de ma juuitia.píàl.4.{ìgn. A. fo.7. edme.
O pafleurd'Ifraè'l efeoute.
De tot mon co.pfa!.9,iîg.B,fo.4.pag.tour.
Don ven Seno.pfalm io.(ïg.R.fo.6.pag,tour.
cóme.Sus fus mon ame il te fault dire bien.

�Dieùme he ìutz', p&amp;I.ïi7,lìgn.E.fo,V~. Vous y
pouues acommoder le chant du mefme
píalmc françois. ,
Diu en la rua hereditat.pfalm.79,ng.G.fo.6.
pag.tourn.Vous y accommoderes faci
Itment le chant de.Du malign le maichat vouloir»
Deu'pregond mas exc3amatios.píal.i30.íig. T,
fo.i.pag.tour. ccme.Qui en la garde
du haud Dieu.
De tout mon co.pfal ijs.fig.I.fo.ç.Ie Iuy accommode le chant de Des ma ieunciie.
Dawb vn cóplen d'îrdcnta amo.pfal.n6. fîg.
H.fo.4,îe luy accommode le chant de
Deba contre mes debateurs.
E,
En ta huro.pfal,6.figna.B,fo.l.pag.tour.
En ta huro.pfal.;8.íìg.F.fo.î.pag,tour. Vou*
pouues accommoder a l'vn et a l'autre
defdiâs pfalmes le chant de l'hymne
que Ion chante en l'Eglife Romaine
Gaude flore virginali.rangeant lame(tire du triple a la commune.
En tu fptri Stno.pfal.7.fîg.B.fo.a.pag. tour.
En ta vertut lo Rcy,píal.î!.ílg.D.fo.5.corne,
Or fus toutz humons.Si la mefure ne

�coupe point quelques notes qu'il y a, 1«
ch.nt s'en porteramieux,et aura p^us
de grauné.
En mas canfos.pfâl.îO.íìg.E.fo^. pag. tour.
corne.Le Dieu le fort.
En mas tnbuiatios pfai.izo.fig.H.fo.5 pag.
tourn.comme. O Seigneur que de gens.
H.
Haut ent'a tu Seno pfal t^Sig.ïlSo.z.
Hilhotz quelo Serío.píal.uj.íig.G.fo.S pag.
tour.cóme.Si cft ce que Diu eft trtidoux,
I.
ïo t'amaré Seno.pral.i8.fig. C.fo.7.
ïom' hizi en ta bontat.pfal.3i.iïg,E.f.8.pag.
tour. le luy accommode le chant de
Vous toutz Princes &amp; Seigneurs.
L.
Lhome qui dam gens feeleratz. pfalme.i.
L'home deííenat píal.'^.íig.C.fo.î.pyg.tour
La vota deu Ce'u.pfal.i9.fìg.D.ío.i.pag tour
cóme,íl fault que de toutz mes efpritz,
Lo grann tas pr garias.pfal. là. fig.D. (o, 4.
comm.%Obien heureufe lap-rione.
L'home m'es arase dejá pfalra.îí íìgnatu.E.
fo.j.pag.tourn.Comme, Veuilles Seigneur tilrc rteors y adjoutUnt L*

�rouíïqued'vn vers,
La princípau tat.pfal. 59.figna.E.fo,7.accommodes y le chant de Enfansqui le Seigneur ierués.
Lo Diu deus Dius pfal.5o,fìg.G,fo.2.pa.tour
le luy accommode le chant de lois moy
Seigneur ma garde.
Leuátent'auspontxutz.pfal.iii.fig.H. fo 6.
pagi.tour, comme. Seigneur puis que
m'as retiré.
M.
Mon Diu jot'demandi Iuftitia.pfal.17- íìgna'J
C.fo.&lt;,Ie luy accommode le chant de
Les Cieux en chacun iîeu.
Mon Diu que t'ejo heyt,pfal'j;!».Gg. D. fo.i.
pagi.tourn.comme,Dones au Seigneur
gloire,oitant la dernière note du premier &amp; quatrième vers,
Miíèricordia.pfaLíï.íìg.G.fo.5. cóme le mefme franc ois.
N.
No pas a nos. pfal. nr. iïg. H. fo.2. comme le
mefrae françois.

O.
Ohquetonnóm.pfal.g.fìg.B.fo 3,pag. tour,
comme i'ayme mon Dieu.

�Oh comn que.pfal.j.íì. A.fo.ff.pag.toùr*
Oplazè grann.pfal.135.fig. ï. fo.4. comme lé
;
meime françois.
O Diu prefentament.pfal.7o.fig.H.fo.3Í
P.
Perquè hén brut.píal.i.
1
Per quant de temps.pfal.13 fig.C.ro.i
Prop las aygas.pfal.137.fig.Lfo. 4. pag. tOUfj
comme.O Diu qui es ma forrereife.
Qui es aquet.pfal.rç.fig.C.fo^.pag.tour*
Quant Ilraè'l.pfal.ii4.fig.H.fo. j. pag. tourêC
comme lemcfme françois.
Quant Diu Syôn.píà]m.u6.fig. H.fo;8.pagî*
tourn i comme. O noftrc Dieu &amp; Seigneur amiable.
Qui crenes Diu.pfal.iî8.fig.f.fo.j.pag. touri
le Iuy accommode le chant de Vouloiç
m'eft pris.
S.
Serio góarda'mde mau.pfa!m,t6.fig.C-fo.4Í
Serio pux que tu m'apaítengas.pfal.ì3 fig.D*
5
fo.8.cóme Tes jugcmés Dieu veritable^!
Si no ho s ( Ifracl diga ) pfal.Tî4. fig.H.fo. 7.
corne Mon Dieu prefte moy l'oreilhe."
Silo Serlo.pfal. nj, fig. I. fo. j. comme. O*

�pcult bien dire ïlraêl maintenát oûéde
h mufîque le penukicne vers du fráçoij
Seno mon có.plal.iji.fìg.l.fo^.pag.tour.
T.
Taleu qu'adueríìtat.nos tenta.pfal^S.íìg.G.
foj.pag.tour.côme le mefmc fráçois.
Totas gens lauzen pfal.iiy fîg. H. fo. 5 pag,
tourn.comme le mefme françois.
Trop vn cop pfal,iîQ.íìg.I.fo.2,pag.tour.có
me.Qui eft ce qui conuerfera.
V.
,Vbrix me de falut.pfal.u.fig C.fo.i.Te luy ac
commode le chant de Or auons nous
de noz oreilles.
Vros aquetpfalme.jî.íîg.F.fo^. comme qui
au confeil.

�* A V L E C T E V IC:
l'R. as tu (monbon Amy Cinquante huiét Pfilmcs gafcons, Lefquelz
'eufleacompagnés de chant propre,
&amp; conuenable a vn chacun,felon le peu d'experiécequei'ayen la mufique, Et d'Orthographié (ï certaine que le plus eftráge d'Alémagne n'eut peu fallir de bié lire &amp; prononcer'le gafeon,Si i'euiïe trouué en ce lieu les
charaderes a ce neceflaires'.Mais i'ay efté con
ftrainclde chágîr partie de mes deiTeings, &amp;
procéder au moins mal qu'il m'a eftépofsible
lefpere que comme Ion diâr,La fuite vaudr*
mieux q Iec&lt;5mencemët,.Cependët tu jouiras
de ce peu de bi ",que ie t'ay acquis auecq vno
peine fi angoifleufe,quefi tu le fçauois,Tu au
rois certes pitié de moy. le ne t'en fairay
poind le difeours: Ains fairay corne la Féms
qui ne fe fouuiét poinit du mal qlle a fouffere
en l'enfácemct,mais feulemét de la joye qu'el
le a receue, d'auoir produict en ce monde la
maiftrefle créature des autres.Bië te diray,q
fimefsieurs les amoureux,qui fe diet mourir
le jour mile fois,ont jamés endure'âpre» leurs
phantafics,plus qucmoyaprej cefte mienn»

�entrcpri(ê,ie leur quite, &amp; confens d'ores et
défia qu'on leur deliure les gages. Aufsi a la
verité,cefte fille du Roy Dauid.cefte efeript ti
re eft tat approbatiue denoftre foy chreftséne,tát admirable mefine aux enemis de Dieu,
tát chaíte,tant noble,tant bele,tant ornée ds
bones graces,qu'ilfault que je cófeffe, que
j'en fuis extrêmement amoureux.il eft vray
que du commencement elle m'a efte' dure Se
£acheufe:Mais i'ay auec humilité inuoqué le
nom de Dieu,qui me l'a rendue a preiènt plus
familière:&amp;: fi eft ce pourtant que iamais ie ne
l'aimay mieux.le languy, ie brûle de fon amour,qui m'occupe le cœur,lcs veines, &amp; les
moueles-.C'eft faidtîe mourray a la pourfuite,ou j'en auray le bout,&amp; en cháteray louan
ges &amp; grâces a Dieu, Auquel feul
foit honneur &amp; gloire a
toujours mais.
Amen.

�������</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <itemType itemTypeId="15">
    <name>Libre</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707313">
              <text>Psaumes de David viratz en rhythme gascon : per Pey de Garros, Laytores : dedicatz a sa serea maiestat de la Regina de Nauarra</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707314">
              <text>Psaumes de David viratz en rhythme gascon de Pey de Garros </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="707315">
              <text>Psaumes de David viratz en rhythme gascon de Pey de Garros </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707316">
              <text>Bible</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="707317">
              <text>Psautier -- Traductions</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707318">
              <text>&lt;h3&gt;R&amp;eacute;sum&amp;eacute;&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #626262; background-color: #ffffff;"&gt;C&amp;rsquo;est en 1565 que Pey de Garros publie &amp;agrave; toulouse chez Jacques Colom&amp;egrave;s sa premi&amp;egrave;re oeuvre gasconne les&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em style="background-color: #ffffff; color: #626262;"&gt;Psaumes de David viratz en rhythme gascon&lt;/em&gt;&lt;span style="color: #626262; background-color: #ffffff;"&gt;&amp;nbsp;que l&amp;rsquo;on peut consid&amp;eacute;rer comme la premi&amp;egrave;re oeuvre du gascon moderne.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Description physique&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-top: 19pt; margin-bottom: 19pt;"&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;R&amp;eacute;seau des m&amp;eacute;diath&amp;egrave;ques de l'agglom&amp;eacute;ration Pau-Pyr&amp;eacute;n&amp;eacute;es, Usine des Tramways, Fonds ancien, F 333 R&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-top: 19pt; margin-bottom: 19pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;Reliure XVIe si&amp;egrave;cle, v&amp;eacute;lin blanc, milieu et filets dor&amp;eacute;s sur les plats, tranches dor&amp;eacute;es. Parchemin XVIe si&amp;egrave;cle.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-top: 19pt; margin-bottom: 19pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;La marque de titre est celle de Jean Moulnier (ou Molinier ou Mounier), libraire-&amp;eacute;diteur toulousain de 1551 &amp;agrave; 1565 pour le compte duquel furent imprim&amp;eacute;s les Psaumes de Garros.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-top: 19pt; margin-bottom: 19pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;Les imprimeurs Jacques I Colomi&amp;egrave;s (de 1526 &amp;agrave; 1568) et Guyon Boudeville (de 1541 &amp;agrave; 1561) imprim&amp;egrave;rent pour le compte de Jean Moulnier et utilis&amp;egrave;rent sa marque, tant&amp;ocirc;t telle qu&amp;rsquo;elle appara&amp;icirc;t sur les Psaumes de Garros, tant&amp;ocirc;t avec la devise &amp;ldquo;AV VERTY GVIDE / HONNEVR SVIT&amp;rdquo;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h3&gt;Possesseurs&lt;/h3&gt;&#13;
&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-60bc27ba-7fff-aeed-374b-20685fdb6390"&gt;&lt;/span&gt;&#13;
&lt;p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-top: 19pt; margin-bottom: 19pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10.5pt; font-family: Arial; color: #626262; background-color: transparent; font-weight: 400; font-style: normal; font-variant: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"&gt;Le pr&amp;eacute;sent exemplaire, conserv&amp;eacute; &amp;agrave; la Biblioth&amp;egrave;que de Pau (R&amp;eacute;seau des M&amp;eacute;diath&amp;egrave;ques de Pau-Pyr&amp;eacute;n&amp;eacute;es, fonds ancien), a &amp;eacute;t&amp;eacute; donn&amp;eacute; par l&amp;rsquo;abb&amp;eacute; Aloys de Laforcade en 1998. Il s&amp;rsquo;agit vraisemblablement de l&amp;rsquo;exemplaire non localis&amp;eacute; mentionn&amp;eacute; dans la Bibliographie de Fran&amp;ccedil;ois Pic, dont on avait perdu la trace depuis 1891 lorsqu&amp;rsquo;il avait &amp;eacute;t&amp;eacute; achet&amp;eacute; par un certain M. Lacourt, antiquaire &amp;agrave; Bordeaux, lors de la vente de la Biblioth&amp;egrave;que de Jean Bazillac, ancien banquier &amp;agrave; Mirande, dans le Ge&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707319">
              <text>Garros, Pierre de (1525?-1583?). Auteur ; Traducteur</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707320">
              <text>Réseau des médiathèques de l'agglomération Pau-Pyrénées, Usine des Tramways, Fonds ancien, F 333 R</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707321">
              <text>Libraire J. Moulnier</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707322">
              <text>1565</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707323">
              <text>2020-02-26, Blandine Delhaye</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707324">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707325">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707326">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="707333">
              <text>[148] p., (sig. A-I 8 K2) ; 8̊</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707327">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707328">
              <text>text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="707329">
              <text>monographie imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707330">
              <text>15..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707356">
              <text>vignette :&#13;
https://occitanica.eu/files/original/ebe5b8005d46e35fa1ca45ab1c669134.jpg</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707357">
              <text>http://purl.org/occitanica/22028</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707335">
              <text>Livre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707336">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707337">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="707338">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723351">
              <text>Réseau des médiathèques de la Communauté d'agglomération Pau Béarn Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2265">
      <name>Gasconha=Gascogne</name>
    </tag>
    <tag tagId="2426">
      <name>òbras remarcablas del sègle XVI = oeuvres remarquables du XVIe siècle</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
