Explorar los documents (15606 total)

dralha.jpg

PRESENTACION

DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge. 

A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala. 

Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière. 

LIGAMS VIDÈO 

Descobrir lo teaser de la creacion aquí : https://vimeo.com/387651473 

EQUIPA ARTISTICA

Romain Maurel : direccion, violons, votz, sonalhas
Iris Kaufmann : direccion, votz, sonalhas, monotribe & pedalas
François Arbon : tractament sonòr, sintetizador, magnetofòn a banda
David Farge : realizacion vidèo

FICHA TECNICA

contacte tecnic - François Arbon - 06 85 12 63 20 
contacte produccion - Iris Kaufmann - 06 20 05 50 54

BESONHS MATERIAL

- sistèma de difusion adaptat a l'espaci
- 4 pès de micrò estandards
- 2 petits pès de micrò
- 1 taula 80 x 120 (François)
- 1 praticable o granda taula 65 x 220 (Iris e Romain)
- cadièra nauta o escabèl grand ... per i pausar lo vidèoprojector
- 2 cadièras
- 3 arribadas electricas

CONTACTE DIFUSION

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
Pagina internet : 
https://www.lexcentrale.com/dralhas  
https://www.fem-collectiu.com/dralhas  
vignette_LGO-20201118.jpg
L'environament del Pònt de Gard - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 18 de novembre de 2020

Lo Pònt de Gard : environament

Nautrei vos prepausam una seria de tres emissions consacradas au famós pòrta-aiga roman, e mai particularament a l'entorn dau pònt qu'encamba la ribièra Gardon, a Vèrs-Pont-de-Gard. Tres reportatges, tres punts d'analisi, en companhiá d'Evalisa Faïssa, secretària de l'associacion « L'Académie Pont du Gard », qu'a respondut a nòstrei questions. Dins aquesta tresenca e darrièra partida, nos alanguissarèm sus l'environament dau Pònt de Gard. Sabiatz-vos que la gardonada de 2002 faguèt descubrir çò que podiá èstre un pòrt roman pròche lo monument ? 

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : lo racisma anti-provinca, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane. Présentatrice
Brees, Aimé. Animateur

Dix-huitième épisode des Cronicas etnobotanicas.

Le racisme anti-province

Pour ce dernièr épisode, Josiane Ubaud fait un pas de côté de l'entrée purement ethnobotanique, pour achever cette série sur une critique d'un racisme "jacobiniste" qui a été une composante de la disparition progressive de la langue occitane. Ainsi, dans le passé la fabrique d'un stéréotype du "méridional", par des partisans de la domination de la couronne de France, à contribuer à emporter la bataille des consciences assurant de la légitimité de la conquête de la moitié sud de l'actuelle France.

vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : mascle / femel dins lo concept popular, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane
Brees, Aimé

Dix-septième épisode des Cronicas etnobotanicas.

Mâle / femelle dans le concept populaire.

Après la description botanique des systèmes de reproductions des plantes, Josiane Ubaud propose une approche sociale de la différenciation des genres, qui en a influencé leur désignation...

vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : mascle / femel, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane
Brees, Aimé

Seizième épisode des Cronicas etnobotanicas.

Mâle / femelle

Description botanique des systèmes de reproductions des plantes.

vignette_1.jpg
Émission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : la couleur « comme », par Josiane Ubaud, ethnobotaniste, co-animée par Aimé Brees
Ubaud, Josiane
Brees, Aimé

Quinzième épisode des Cronicas etnobotanicas.

La couleur « comme » La color coma

Josiane Ubaud s’intéresse à l'association de plantes à une couleur dans les expressions occitanes. Par exemple : « Blanc coma l'albespin. »

vignette_55762.jpg
Marziou, Jean
« Aqueste Abécédaire passionné du Béarn (Abecedari ahuecat deu Bearn) qu’ei lo frut deus mens encontres bearnés dab personalitats celèbras per quauques uas, o anonimas per çò qui ei de d’autas. Fièrs de las lors singularitats, jamei los mens interlocutors ne manifestèn nada forma de comunautarisme bearnés exacerbat. Que’m declinèn, que’m decriptèn las facetas d’un caractèr qui vòu mei ligar que separar, çò qui desvela, darrèr los sosentenuts, las fòrças invisiblas deu ligam.
Aqueste libe que’s destina tant aus bearnés, a bèths còps pòc curiós deu lor pròpi país, com aus nèobearnés de mei en mei nombrós. Vint e sheis declinasons hidadas a vint e ueit autors, d’orizonts divèrs, perfèitament legitimes per la lor cultura, las lors experiéncias, la lor proximitat bearnesa cavilhada au còr. Tots qu’an exprimit dab sensibilitat e arsec las singularitats màgers deu Bearn e deus bearnés. » - Jean Marziou

Tà’n saber mei
vignette_1.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : la color roge, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane. Présentatrice
Brees, Aimé. Animateur

Quatorzième épisode des Cronicas etnobotanicas.

La couleur rouge / La color roge

Cet épisode est consacré à la couleur rouge, à son sens étymologique et aux symboles qu'elle convoque.

vignette.jpg
Emission La Cronica etnobotanica (Ràdio Lenga d'Òc) : la color jaune, per Josiane Ubaud, etnobotanista, co-animada per Aimé Brees
Ubaud, Josiane
Brees, Aimé

Treizième épisode des Cronicas etnobotanicas.

La couleur jaune

Cet épisode est consacré à la couleur jaune, à son sens étymologique et aux symboliques à laquelle elle renvoie.

vignette_55759.jpg
Cosset, Sébastien R.
Quand lo Missant Lobàs , a fòrça de manjar de tessonetos e capaironets roges, comença d'aver qualques pensaments de ventre e de regretar sa golardisa, es plan temps de cambiar son alimentacion...

Version en occitan de Un loup trop gourmand. per los escolans de la seccion Oc de Jullian (65).
sus 1561