DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge.
A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala.
Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière.
Emission del 18 de novembre de 2020
Lo Pònt de Gard : environament
Nautrei vos prepausam una seria de tres emissions consacradas au famós pòrta-aiga roman, e mai particularament a l'entorn dau pònt qu'encamba la ribièra Gardon, a Vèrs-Pont-de-Gard. Tres reportatges, tres punts d'analisi, en companhiá d'Evalisa Faïssa, secretària de l'associacion « L'Académie Pont du Gard », qu'a respondut a nòstrei questions. Dins aquesta tresenca e darrièra partida, nos alanguissarèm sus l'environament dau Pònt de Gard. Sabiatz-vos que la gardonada de 2002 faguèt descubrir çò que podiá èstre un pòrt roman pròche lo monument ?
Un reportatge d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Dix-huitième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Pour ce dernièr épisode, Josiane Ubaud fait un pas de côté de l'entrée purement ethnobotanique, pour achever cette série sur une critique d'un racisme "jacobiniste" qui a été une composante de la disparition progressive de la langue occitane. Ainsi, dans le passé la fabrique d'un stéréotype du "méridional", par des partisans de la domination de la couronne de France, à contribuer à emporter la bataille des consciences assurant de la légitimité de la conquête de la moitié sud de l'actuelle France.
Dix-septième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Après la description botanique des systèmes de reproductions des plantes, Josiane Ubaud propose une approche sociale de la différenciation des genres, qui en a influencé leur désignation...
Seizième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Description botanique des systèmes de reproductions des plantes.
Quinzième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Josiane Ubaud s’intéresse à l'association de plantes à une couleur dans les expressions occitanes. Par exemple : « Blanc coma l'albespin. »
Quatorzième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Cet épisode est consacré à la couleur rouge, à son sens étymologique et aux symboles qu'elle convoque.
Treizième épisode des Cronicas etnobotanicas.
Cet épisode est consacré à la couleur jaune, à son sens étymologique et aux symboliques à laquelle elle renvoie.