<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/browse?output=omeka-xml&amp;tags=Fablas+occitanas+%3D+Fables+occitanes" accessDate="2026-04-05T04:07:21+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>135</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="57661" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148831" order="1">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/0c4f01e40f855d24e177326222954a61.jpg</src>
        <authentication>16f7ea0ca892da48220a05784210437c</authentication>
      </file>
      <file fileId="148830" order="2">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/df8dde025f9b8a2acdec4e9084e6c67c.pdf</src>
        <authentication>95ef95458134a88e83be4646b31b3f04</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890572">
              <text>Midi-Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890582">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890583">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="890590">
              <text>Gascon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890556">
                <text>Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1933</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890557">
                <text>Almanac patoues de l'Ariejo. - 1933</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890559">
                <text>Imp. Gadrat Ainat (Foix)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890560">
                <text>1933</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890561">
                <text>2022-02-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890562">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890563">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/0c4f01e40f855d24e177326222954a61.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890564">
                <text>http://www.sudoc.fr/038535661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890565">
                <text>&lt;em&gt;Almanac patoues de l'Ariejo&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22310" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890566">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890567">
                <text>1 vol. (47 p.) ;  18 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890568">
                <text>oci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890587">
                <text>fre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890569">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890570">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890571">
                <text>19..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890573">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/57661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890578">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890579">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890580">
                <text>Littérature populaire -- Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890592">
                <text>Contes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890593">
                <text>Proverbes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890594">
                <text>Devinettes et énigmes occitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890581">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890584">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s des d&amp;eacute;partements de l'Ari&amp;egrave;ge, de l'Aude et de la Haute-Garonne. Le recueil contient aussi des textes issus de la tradition orale et du collectage : chansons, contes et proverbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890585">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras dels departaments d&amp;rsquo;Ari&amp;egrave;ja, d&amp;rsquo;Aude e de Nauta-Garona. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben t&amp;egrave;xtes de tradicion orala : can&amp;ccedil;ons, contes e prov&amp;egrave;rbis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890588">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890589">
                <text>point(42.9455368,1.4065544156065486)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890591">
                <text>Moulis, Arthur (1876-1944)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890595">
                <text>Servat, Jean-Marie (1867-1945)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890619">
                <text>Terrade, D.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890596">
                <text>Bibliothèque nationale de France</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890574">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890575">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890576">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890577">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890586">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2041">
        <name>Cançons = Chansons</name>
      </tag>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1922">
        <name>provèrbis e expressions en occitan = proverbes et expressions en occitan</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="57660" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148829" order="1">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/13980f7c6d98b0cecb9af92096a2f68a.jpg</src>
        <authentication>48ac33168d5f52c7d3b5527a843432e9</authentication>
      </file>
      <file fileId="148828" order="2">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/665e53e1374ce102ecaabc0b656203ab.pdf</src>
        <authentication>8f0f7d928ce555b90d92ad1a3954f33e</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890509">
              <text>Midi-Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890519">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890520">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="890527">
              <text>Gascon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890493">
                <text>Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1932</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890494">
                <text>Almanac patoues de l'Ariejo. - 1932</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890496">
                <text>Imp. Gadrat Ainat (Foix)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890497">
                <text>1932</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890498">
                <text>2022-02-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890499">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890500">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/13980f7c6d98b0cecb9af92096a2f68a.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890501">
                <text>http://www.sudoc.fr/038535661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890502">
                <text>&lt;em&gt;Almanac patoues de l'Ariejo&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22310" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890503">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890504">
                <text>1 vol. (47 p.) ;  18 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890505">
                <text>oci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890524">
                <text>fre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890506">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890507">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890508">
                <text>19..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890510">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/57660</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890515">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890516">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890517">
                <text>Littérature populaire -- Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890529">
                <text>Contes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890530">
                <text>Proverbes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890531">
                <text>Devinettes et énigmes occitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890518">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890521">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s des d&amp;eacute;partements de l'Ari&amp;egrave;ge, de l'Aude et de la Haute-Garonne. Le recueil contient aussi des textes issus de la tradition orale et du collectage : chansons, contes et proverbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890522">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras dels departaments d&amp;rsquo;Ari&amp;egrave;ja, d&amp;rsquo;Aude e de Nauta-Garona. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben t&amp;egrave;xtes de tradicion orala : can&amp;ccedil;ons, contes e prov&amp;egrave;rbis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890525">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890526">
                <text>point(42.9455368,1.4065544156065486)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890528">
                <text>Servat, Jean-Marie (1867-1945)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890533">
                <text>Bibliothèque nationale de France</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890511">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890512">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890513">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890514">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890523">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2041">
        <name>Cançons = Chansons</name>
      </tag>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1922">
        <name>provèrbis e expressions en occitan = proverbes et expressions en occitan</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="57659" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148827" order="1">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d1f37da15726005652b4c8d2b75b6021.jpg</src>
        <authentication>c4cb239e9ecdfe6a65272a1a95a0fc4b</authentication>
      </file>
      <file fileId="148826" order="2">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/24e110af3c169beb5ad67e17d50e68fe.pdf</src>
        <authentication>29124eb5f9e048d1e738dce24418b85c</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890446">
              <text>Midi-Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890456">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890457">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="890464">
              <text>Gascon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890430">
                <text>Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1929</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890431">
                <text>Almanac patoues de l'Ariejo. - 1929</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890433">
                <text>Imp. Gadrat Ainat (Foix)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890434">
                <text>1929</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890435">
                <text>2022-02-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890436">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890437">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/d1f37da15726005652b4c8d2b75b6021.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890438">
                <text>http://www.sudoc.fr/038535661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890439">
                <text>&lt;em&gt;Almanac patoues de l'Ariejo&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22310" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890440">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890441">
                <text>1 vol. (47 p.) ;  18 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890442">
                <text>oci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890461">
                <text>fre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890443">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890444">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890445">
                <text>19..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890447">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/57659</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890452">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890453">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890454">
                <text>Littérature populaire -- Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890466">
                <text>Contes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890467">
                <text>Proverbes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890468">
                <text>Devinettes et énigmes occitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890455">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890458">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s des d&amp;eacute;partements de l'Ari&amp;egrave;ge, de l'Aude et de la Haute-Garonne. Le recueil contient aussi des textes issus de la tradition orale et du collectage : chansons, contes et proverbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890459">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras dels departaments d&amp;rsquo;Ari&amp;egrave;ja, d&amp;rsquo;Aude e de Nauta-Garona. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben t&amp;egrave;xtes de tradicion orala : can&amp;ccedil;ons, contes e prov&amp;egrave;rbis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890462">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890463">
                <text>point(42.9455368,1.4065544156065486)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890465">
                <text>Caussou, Arthur (1848-1944)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890469">
                <text>Roques, Clovis (1876-1958)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890616">
                <text>Servat, Jean-Marie (1867-1945)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890617">
                <text>Micholet, Adèle</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890618">
                <text>Lizop, Raymond (1879-1969)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890470">
                <text>Bibliothèque nationale de France</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890448">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890449">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890450">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890451">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890460">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2041">
        <name>Cançons = Chansons</name>
      </tag>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1922">
        <name>provèrbis e expressions en occitan = proverbes et expressions en occitan</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="57658" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148825" order="1">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/1b917315534916c0ad10ca0af47a7fbe.jpg</src>
        <authentication>37db2e2a403cbcb2a6bd26f6344f0f49</authentication>
      </file>
      <file fileId="148824" order="2">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3f700cbf07bb0e000883b69762f10325.pdf</src>
        <authentication>2638de0abf55e79115ae483b0020450b</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890383">
              <text>Midi-Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890393">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890394">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="890401">
              <text>Gascon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890367">
                <text>Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1928</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890368">
                <text>Almanac patoues de l'Ariejo. - 1928</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890370">
                <text>Imp. Gadrat Ainat (Foix)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890371">
                <text>1928</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890372">
                <text>2022-02-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890373">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890374">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1b917315534916c0ad10ca0af47a7fbe.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890375">
                <text>http://www.sudoc.fr/038535661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890376">
                <text>&lt;em&gt;Almanac patoues de l'Ariejo&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22310" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890377">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890378">
                <text>1 vol. (55 p.) ;  18 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890379">
                <text>oci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890398">
                <text>fre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890380">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890381">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890382">
                <text>19..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890384">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/57658</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890389">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890390">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890391">
                <text>Littérature populaire -- Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890403">
                <text>Contes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890404">
                <text>Proverbes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890405">
                <text>Devinettes et énigmes occitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890392">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890395">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s des d&amp;eacute;partements de l'Ari&amp;egrave;ge, de l'Aude et de la Haute-Garonne. Le recueil contient aussi des textes issus de la tradition orale et du collectage : chansons, contes et proverbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890396">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras dels departaments d&amp;rsquo;Ari&amp;egrave;ja, d&amp;rsquo;Aude e de Nauta-Garona. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben t&amp;egrave;xtes de tradicion orala : can&amp;ccedil;ons, contes e prov&amp;egrave;rbis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890399">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890400">
                <text>point(42.9455368,1.4065544156065486)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890402">
                <text>Servat, Jean-Marie (1867-1945)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890407">
                <text>Bibliothèque nationale de France</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890385">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890386">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890387">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890388">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890397">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2041">
        <name>Cançons = Chansons</name>
      </tag>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1922">
        <name>provèrbis e expressions en occitan = proverbes et expressions en occitan</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="57657" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="148823" order="1">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/b3fbb38948e4b5d7c3337cff363ad76b.jpg</src>
        <authentication>8d6e2c32239037278847c2deefa365d7</authentication>
      </file>
      <file fileId="148822" order="2">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/216026fc1672f939ec1694b93dffeb04.pdf</src>
        <authentication>0c58a98aff4f8a8fdb5f3b616f9215f6</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890319">
              <text>Midi-Pyrénées</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890330">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="890331">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="890338">
              <text>Gascon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890303">
                <text>Almanac patoues dé l'Ariejo. - 1892</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890304">
                <text>Almanac patoues de l'Ariejo. - 1892</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890305">
                <text>Gadrat, Léon (1847-1906). Directeur de publication</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890306">
                <text>Imp. Gadrat Ainat (Foix)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890307">
                <text>1892</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890308">
                <text>2022-02-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890309">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890310">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/b3fbb38948e4b5d7c3337cff363ad76b.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890311">
                <text>http://www.sudoc.fr/038535661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890312">
                <text>&lt;em&gt;Almanac patoues de l'Ariejo&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/22310" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890313">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890314">
                <text>1 vol. (64 p.) ;  18 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890315">
                <text>oci</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890335">
                <text>fre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890316">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890317">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890318">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890320">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/57657</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890326">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890327">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890328">
                <text>Littérature populaire -- Ariège (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890340">
                <text>Contes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890341">
                <text>Proverbes occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890342">
                <text>Devinettes et énigmes occitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890329">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890332">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s des d&amp;eacute;partements de l'Ari&amp;egrave;ge, de l'Aude et de la Haute-Garonne. Le recueil contient aussi des textes issus de la tradition orale et du collectage : chansons, contes et proverbes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890333">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras dels departaments d&amp;rsquo;Ari&amp;egrave;ja, d&amp;rsquo;Aude e de Nauta-Garona. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben t&amp;egrave;xtes de tradicion orala : can&amp;ccedil;ons, contes e prov&amp;egrave;rbis.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890336">
                <text>Ariège (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890337">
                <text>point(42.9455368,1.4065544156065486)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890339">
                <text>Caussou, Arthur (1848-1944)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="890343">
                <text>Pasquier, Félix (1846-1929)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890363">
                <text>Bibliothèque nationale de France</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890322">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890323">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890324">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890325">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="890334">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2041">
        <name>Cançons = Chansons</name>
      </tag>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1922">
        <name>provèrbis e expressions en occitan = proverbes et expressions en occitan</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="22467" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="144015">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/33b7c28cf815e77043e91664402dbe04.jpg</src>
        <authentication>264028eec50938ea4daa4e29498864bd</authentication>
      </file>
      <file fileId="144016">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/87aa69f78917600fedb06646dc35176b.pdf</src>
        <authentication>f6e5c136f3a514bb7b87c01b050b082d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="9">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="175">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="734205">
                    <text>ARMANA

PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

1878
Publica per l'Escolo das Felibres
gardounencs d'Alès

C.I.D.O.
iafZIERS

ALÉS

EN

:

ientrepaus

central de l'Armana de Lengadò, encò de A. BRUGUEIROLLE
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), &lt;102.
A T0UL0US0

9

A MOUNT-PELIÉ

:

Eiicô de Edouard
Privât, libr.-edit.,
des Tourneurs, hôtel Sipière, e

jMièiro

li'ivêuso.BoMPARD, libr.-edit, carrièiro
Balanços, 38.

M's

A

C°,

:

Encò de F. Seguin, libr.-edit. car¬
rièiro de l'Argentariè, 23, e de Coulet,

libr.-edit., Grand-Carrièiro.

PARIS

Encò de Ernest Thorin,

e

libraire,

rue

de Médicis, 7

�ESCLUSSIS

IjOU 'I de

envesible en Lengadù.
envesible en longadó.
sourel,
partido vesible on
Lengado.
vesible
Lengadô.

Febriè, esclùssi. anelàri de sourel,

Lou '16-'l7 de Febriè, esclùssi parerai de luno,
Lou 6 de Mai, passage de Mercùri sus lou
en
Lou 29 de Juliet, esclùssi toutal de sourel, envesible en
Lou 12 d'Avoust, esclùssi parcial de luno,
en

Lengadô

FESTOS CHANJADISSOS

Cendres, C de Mars.
Pascos, 21 d'Abriéu.
Rougasous, 13, 13 e 16
Ascensiéu, 30 de Mai.

Pantecousto, 9 de Jun.
Ternita, 16 de Jun.
Fèsto de Dieu, 20 de Jun.
Avents, 1 de Décembre.

de Mai.

Mars
Jun

13, 15
12, 14

e
e

16
15

!

TEMPOUROS

Setembre
Décembre

Printems verd revèn embé sas flous;

Vint de Mars,

Vinto-un de Jun, Estiéu fruchiè dins sas
Vinto-dous de Setembre, Autouno e soun
E vinto-un de

Décembre, Ivèr frecli e

calous;
vin blous ;
neblous.

Mai, Décembre
jour; Abrièu, Jun, Setembre e Nouvembre

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars,
An trento-un

N'an trento ; Febriè soulet
Embé vinto-iuèch es pie.

48, 20 e 2I
18, 20 e 21

�JANVIE

FERRIE

Lous

Jour

de

l'An

jours creissou de 1

div.

S.

ouro

diss. Candelouso

Sto Gënevievo

Dm. S. Blase
dil. Sto Jano

Lous RÈis

Noços
S. Severin
S. JuIian

S. Pau l'Ermitó
S. Teoijdòsi
S. Gaspard
Bat de N. S. J. C.
S. Alàri
S. Bounet
S. Oun.ourat
S. Àutôni
Cad. de S. P. à R.
S. Canut

S. Sébastian
Sto Agnès
S. Viucens
S. Ramoun
S. Bàbi
Counv. de S. Pau
S. Ansile
S. Mari
S. Cirile, ev.
S, Franeés de S.
Sto Martino
Sto Marcello

l.lou 3. P. Q. lou 11
Uou 19. D. i lou 28

30

m.

Igïiàei

S. Cla
S. Ferriòu
S. Si m cou H

MARS

dim. Sto Agiielo
dim. Sto Doro
S. Richard
div. S. Ginous

l|ij"

diss. S. Jean de Mata,
Dim. Sto Coulastico
dil.
S. Severin
d i m. Sto 0u 1 a i o
dira. S. Dounin
dij. S. Valen t i n.
div. S. Queniii

m.

diss. S. Armantàri
Dim Setuagesime
dil.. S. Simeoun, ev.
dira. S. Va lié
dira, S. Ouquèri
dij. S. Massimian
div. Sto lsabello
diss. Seissagesime
Dim.

S. Matias

dil. S. Fèlis III.
dira. S. Nestou
dira. Sto Ounourino
dij. S. Cassian

Lous

jours creissou de 1

ouro

48

div.
diss.
Dim.
dil..
dira.
dim.

Sto Antounino
S. Semplice

Dim
dil.
dira.
dira.

Quadragesime

Quinquagesime
Sto

Cunegoundo

Dimars

gras

LAS CENDRES
dij • S. Tournas d'Aq.
div. S. Jan de Diéu
diss. Sto Franeeso
.

dij.

S.
S.

Firriiin, abat

Gregòri

Tempouro
Sto Matildo
S. César de Bus.

div.
diss. S. Abram
Dim. Reminiscere
dil. S. Ansèlme
dim. S. Jòusè
dira. S. Jouaquin
dij. S. Bcneset,
div. S. Benvengut
diss. S. Vitourin
Dim. Oculi
dil. ànounciaciéu
dira. S. Massemilian
dira. Sto Natalio
dij. Sto Alarioun
div. S. Siste
diss. S. Quirin
Dim. l/etare

N. L. lou 2. P. ft. lou 10
P. L. lou 17. D. 0. lou 24

m*.

M. L lou 4. P. a. Iou 12
P. L. lou 18. D. Q. lou 28

�ABRIEU

MAI

JUN
JU

Lous

jours creissou de 1

ouro

40

m.

Lous jours

creissou de 1

ouro

16

Lous
m.

e

jours creissou de 17 m. daulau
vèrmou de 4

m.

dau 21

au

39
s

dil. S. Ugues, ev.
dim. S. Francés de S.
dim. Sto Mario Egic.
dij. S. Isidoro
div. S. Vineens Fer.
61d îss- S. Celestin

dira, S.

dij.
div.
diss.
Dim.
dil.
dim.
8 riirn.

7|Dw. PASSIÉU
8 dil.

S. Albert

9,dira.

S.

Alàri, mart.

10 dim. S. Macàri

llldij.
1-2

S. Léon lou Gr.
div. S. Jùli
I 3 diss". S. Justin
14 Dim. 'R.AMP ANS
15'dil. S. Frutuous

ldjdim.

S. Anicet
17 dim. S. Apoulòni
18 dij. S. Oufege
19 div. Divendre-sant
20 diss. S. Ouspice

21
2-2
-23
24
25

DlM. PASCOS
dil. Sto Soutèro
dira. Sto Vitôrio
dim. S. Marc, evang.

9

10
h
12
13
14
15
16
17
18
19
-20

21

-2-2
23
cvi

24
25
dij. S. Clet
56 div. Sto Zeto
26
27 diss. S. Vidau
27
'28 Dim. Quasimodo
28
"29 dil. SloCatarino deS. "29
30
30,dim. S. Estròpi

31

N. L. lou 2. P, Û. lou 10
P. L. lou 17. D. û. lou 24

dij.

Jaque

e

S.Felip

S. Anastàsi
La Sto Crous

Sto Mounico
S. Pie V
S. Jan P.-L.
S.

Eslanislas,

S. Dresèli
S.

Gregôri de

diss.
Dim.
dil.
dim.
dim.

Sto Lauro
S. Marcelin

jours 5

S.

Sto Cloutiklo;
Vis
S. Francés, cm
S.
S. Bounifàci
S. 1
6 dij.
S. Glàudi
S. 1
7 div. S. Nourbert
ev.
Sto
8 diss. S. Medanl
Sto
9 Dim. PAATECOUS1
N
Sto
10 dil.
Sto Félicita
S. 1
11 dim. S. Damàsi

div. S. Gourdian
diss. S. Maiôu
Dim. S. Brancàci
dil. Sto Glicèro
dira. S. Bounilaci
dim. S. Pous
dij. S Gent
div. S. Pascau
diss. S. Fèlis, counf.
Dim. S. Celestin
dil. S. Bernadin
dira. Sto Estello
dim. Sto Julio
dij. S. Deidiè
div. S. Urban
diss. S. Dounacian
Dim. S. Felip de N.
dil. Rougasous
dim. S. Vineens de L
dira. S. Massera in
dij. ASCESSIÉU
div. Sto Angello

S. L. lou 2. P. ft. lou 9
P. 1. lou 16. D. Q. lou 24

i
2
3
4
5

.

.

n. 1
12 dim. Tempouho
S. I
13 dij.
S. Antòni' deP
s.c
14 div. S. Basile lou G
S. i

15 diss. Sto Moudèsto |
16 Dim. TERNIT A
17 dil. S. Verume
18 dim. S. Auzias
j
19 dim S. Gervàsi
20 dij. FESTO DE DIE
21 div. S. Léufré
-2-2 diss. S. Al ban
23 Dim. Slo Agrevo
24 dil. S. Jan-Batisto
25 dim. Très, de S. Alo
26 dim. S. Dàvi
-27 dij. S. Adelin
-28 div. Sacra-Cor
29 diss. S. Pèire e S. P:
,

30 Dim. Sto Lùeio

S. I
S. I
n. ;

1

S. 1
s. \
Slo

S.V
Slo.
c
Slo

1

S. P
S. N
Sto
L
S. G

IV. L. lou 1. P. Q. lou 8. P.l.l»"1
D. Û. lou 22. Pi. L. loi" lin 7.

�JULIET

AYOUST

SETEMBRE

itâm
ìjours yèrmou de 57

m.

S. Marcial
VlSIT. de N.
S. Anatòli

d.

S. Fourtûnat
S. P. de Liss.
Sto
Sto

Angcllo
Aubiergo

Sto Isabèu
S. Bres
N. D. dé Santa
S. Pie I
S. Ounèsle
S. Anaciet
S. Bonaventur
S. En ri
N. D. dau M. C.

S. Aléssi
S. Tournas
S. Vincens de P
Sto Margarido
S. Vitou
Sto. Madaleno
S. Cassian

Sto Cristino
S. Jaque lou M.
Slo A no
S. Pantàli
S. Nazàri
Slo Mario
S. Loup
S. German

1« 7. P. L. lou u
29

W22. N. L. lou

Lous

jours vèrmou de 1

1 dij.
2 div.

ouro

35

m.

jours yèrmou de 1

S. Pèire encad.

1 Dim. S.

S. Estève

2 dil.

3 diss. Sto Lidio
4 DIM. S. Doumèrgue
5 dil.
N.-D. dau Neviè
6 dim. Tr. de N.-S.-J.-C,
7 dim. S. Gaielan
8 dij. S. Justin
9 div. S. Rouman
10 diss. S. Laurens
11 Dm. Sto Rusticlo
12 dil. Slo Claro
13 dim. S. Pourcàri
14 dim. S.

15 dij.
16 div,
17 diss.
18 'Dim.
19 dil.

Lous

Chapôti

ASSOUMPCIÉU
S. Ro
S. Jacinle

Sto Eleno

S.
20 dim. S.
•21 dim. S.
22 dij. S.
23 div. S.
24 diss. S.

Louis, evesq.
Bernât
Privât de Men.
Sefourian'
Sidôni
Bourtoumiéu
25 Dim. S. Louis rèi
26 dil. S. Zefirin
-27 dim. S. Cesùri
28 dim. S. Julian
29 dij.
S Jan descabes.
30 div. Sto Roso
31 diss. S. Laze

P. o. lou 5. P. L. lou 13.
D. Q. lou 21. N. L. lou 28.

ouro

45

m.

Gile, abat

S.
Agricol
S. Aiôu

3 dim

4 dim, Sto Rousalio

5

S.

dij.

6 div.

Lôugiè

S. Aimable
7 diss. S. Autan
8 Dim N.D.de Setembre
9 dil. S. Veran
10 dim. Sto Pouqueriè

11 dim.
12 dij.
13 div.
14 diss.
15 Dim.
16 dil.
17 dim.
18 dim.

S. Pacient
Sto Bono
S. Antounin
Eis. de la Sto-Crous.
S. Cournèli
S. Lambert

Sto Estevaneto
Tempouuo
' S. Jenouviè

19 dij.
20 div. S. Oustàqui
21 diss. S. Matiéu
-22 Dim. S. Maurise

23
24
25
-26
27
28
29
30

dil. Sto Teclo
dim. N. D. dau Mercé
dim. S. Firmi
S. Auzias
SS.CosmeeDam.
diss. S. Ceran
Dim.
Micheu, arc.
dil.
Jirome

div.

P. ft. lou 3. P. L. lou il
D. ft. lou 19. N. 1. lou 26

�Lous

jours yèrraou de 1 ouro 44 m.

DECEMBRE

NOUVEMBRE

OTOBRE

Lous

jours vcrrnou.de 1 ouro 18 m.

Lous
e

jours verra, de 2;1 m. dau a
creissou de 4 m, dau 21 au 3

La

de te
u no

div.

î dira. S. Roumiè
2 dira. Lous S. Aug. Gard.

diss. Lous Morts
Dim. S. Marcel
dil. S. Chaînas

dij. S. Cu pria il
4 div. S. Francés d'Ass.
5 diss. S. Tùli
6 Dim. S. Evòsi
7 dil. S. Buque
8 dim. Sto Reparado
9 dim. S. Dauuis
3

S. Virgile
S. Castou
12 diss. S. Veran
13 Dim. S-. Geraud
S. Caliste
14 dil.
15 dim. Sto Teréso
!6 dim. Sto Rousselino
17 dij.
S. Elôurentin
18 div. S. Lu
10

TOUSSANT

dim. S. Zachariè
d i m. S. Estèv.e
dij. S. Ernest
div. Stos Relîcos
diss. S. Maturin
Dim. S. Just
dil. S, Marti
dim. S. Reiniè
dim. S. Mitre

dij.

11 div.

4

S. Ru, eves.
15 div. S. Lugèni
16 diss, S. Ouqpèri
17: Dim. S. Agnan
18 dil. Sto Aiido
19 dim. Sto Isah. d'Qung

dij.

19 diss. S. Gerard-Teneo
20, dim
20 DIm. S. Grapàsi
21 dil.
Sto Oursulo
22 div-.
22 dim. Sto Mario Sal.
23'diss,
23 dim. S. Tedèri
24 Dim..
24 dij. S. Maglôrio
25 dil.
2o div. S. Créspîn
26 dim.
26 diss. S. Flòri
27'dim
27 Dim. S. Sauvian
S,':
28 dil. S. Simoun
29.div,
29 dim. S. Narcisse
30 diss.
30 dim. S. Lucân
31 dij.
S. Cristùu

S. Eimoû'nd
Près, de N. D.
Sto Ceci 1 o
S. Clément
Sto Floro
Slo Catarino
Slo Dùuíìno

Dim. lous avents. d'aio
dil. Sto Bibiano
païs
dim. S. Francés S.
Lo
dim. Slo Burbo
Mou
S. Sabas
div. S. Niçoulau
diss. S Ambrôsi

dij.

Dim.

COUNQEPC1É

dil. Slo Louçaja
d i m. Sto Vajièiro
dim. S. Damàsi

dij.
div.
diss.
Dim.
d i I.
d i m.
di

m.

dij.
div.
d iss.
Dim.

Sto Dajtniso
Sto Lt'icio
S. N-icàsi
S. Ausèpi
Sto Azalaïs
Sto Oulimpo
Tempooro
S. Tim.oule.oui
S. Filougonc
S. Tournas, u
S. Ounourat
Slo Yitòrio

dim. S Ives
dim. cauèmóos

gadô
de ta
send

Èr
cane

iras

Mi
felib

Ml
A. C

deci

-

geni
1. L
A. 11

felib

Ai

que

apla

l'ouï
man

de M

S. Sifren

S. Estèvclcin raen
div. S. Jau, ap
de L

S. Soustène

diss. Lous Innoueci cieti

dij.

S. Savournin

DIM. S. Trefume

S. Andriéu

dil. Sto Coulouml) Man
dim. S. Silvèstre
Ai

pelie

resp
(

P. ft. lou 3. P. L. lou 11

D.Q. lou 19. B. L. lou 25

P. Q. lou

1. P. L. lou 10
i) 0- lou 17. K. L. lou 24

P.O. lou 1. P.L

lou9.D.Q.jj&gt;

N. L. lou 23. P. O. lo«

siasi

�CROUNICO LENGADOUCIANO
:lau \
li au 3

au

IflÉ

Las manifestaciéus felibrencos se multiplicou falamen, qu'es dificile
de tout fa caupre clins las quaucos pajos d'uno crounico. Faren
uno revisto"rabento ; niés, enib'acô, cercaren de pas res òublida. N'avèn,
d'aiours, à nous ôucupa en général que das evenimens se rapourtant as

adounc

païs de las Mantenenços de Lengadò e d'Aquitàni.
Lou 25 de Mars 1877, bèu dimenche das Rampans, a agu lioc, à
Mount-peliè, la prumièiro assemblado generalo de la Mantenenço de Lengadò. La sesiho se durbiguè, à laulo, encô de l'oste Biscarrat, à 1 ouro
de tanlost, souto la presidenço dau baroun En Carie de Tourtouloun,
sendi.

Èrou présents : En F. Mistral, eapouliè dau felibrige; En L. Roumiéux,
canceliè; En A. Mire M. C. Laforgo, vice-sendics; En J. Gaidan; En
ro
Arnavie'lo", secretàri;
i
Madono Lidio de Ricard, Mllos Leounlino Goirand e Mirèio Roumiéux,
iso felibressos manteneiris, e MUo Jano Wilson ;
MM. A. Boucherie, L- Boucoiran, B. Cantagrel, lou doutou F. Cazalis,
A. Cliabanier, F. Chausson, lou doutou C. Coste, C. Deloncle, lou meleci-major L. Desjardins, E.-J. Fabre, A. Fourès, lou courounèl de
genìo C. Fulcrand, A. Glaize, C. Gleizes, E. Gleizes, C. Gros, 0. Hugues,
opq .1. Laurés, E. Marsal, V. Rettner, L.-S. de Ricard, A. Roque-Ferrier,
A. Roux, L. SÎ.mil, P. Vidal e lou comte C. de Vilo-novo-Esclapoun,
leoui felibres
manleneires, o pièi quauques amies dau felibrige.
one
Au dessert, lou baroun En C. de Tourlouloun prounounciè un discours
as, h que dounan pus liucn, dins l'armana. Après las paraulos caudamen
io

rai
io

aplaudidos dau sendi, En A. Arnavielo, secretàri, faguè soun raport sus
l'ourganisaciéu de la Mantenenço e prouclamè lous noums das felibres
manteneires deLengadô. Se passé, pièi, au reglamen de quauques afas
de Mantenenço : nouminàeiéu das vice-sendics e dau secretàri, que lous
lè in memes
fuguèrou reelegils; recounouissenco, coumo escolos felibrencos,
1 de la Soucieta das felibres de la Miougrano, de Nimes, de la Sououcei neta das
felibres gardounencs, d'Alès, e dau Parage, de MountÊ peliè; causido dau clialèite de Mount-peliè, coumo clialèite ouficial de la
iutr
Mantenenço, etc.
re
Acô fa, M. lou sendi pourtè la santa dau eapouliè Mistral. Aqueste
respoundeguè per un brinde qu'avèn boula en seguido dau discours de
M. de Tourtouloun c que saguè saluda embé lou pus grand entouI.O.Ioi siasme.

�8

—

—

Coumo à l'acoustumaclo, lous brindes das
taulejaires se debanèroun
au mitan de l'enavans felibren. Arnavielo
beguè as manteneires e à la

Causo; C. Lafoi'go, au capouliè, au sendic e au secrelàri ; A. Glaize, as
jouines; B. Cantagrel, à la famiho, à la raço lalino; A. Roque-Ferrier,
à l'espandimen e à la fourtuno dau
parla de Moimt-pelié; A. Boucherie
pourlè un brinde dinslou parla santoungés; L. Simil parlé sus la poùësio e l'art ; C. Delouncle diguè
uno pouësio quereineso : Moun rampan.
Vènguèrou pièi de pouësios e de cansous de Mistral, Roumiéux, A.
Fourès, A. Mir, C. Gros, C. Gleizes, L. Desjardins, J. Laurés, F. Chausson,
C. Costo, etc.
Dins aquelos entre-mièjos, lou sendi
reçaviè, per despacho telegrafico, dau sendi de Prouvenço, T. Aubanel, un pouIit brinde en l'ounou
dau sendi de Lengadô, e lou sendi de
Lengadò ie respoundiè d'ausido.
La felibrejado se countuniè
per la leturo que í'aguò lou secretàri das
mandadis das counfraires absents :
despacho de Maurise Faure, de
Paris, diguent : &lt;• Lous felibres de Paris saludou las felibressos e lous
felibres de Lengadô
acampats à Mount-peliè. Vivo lou sourcil » —
brindes de M. G. Azaïs, assessou de Lengadô ; de M.
Boureily, vice-sendi
de Prouvenço; de M. lou viscomle de
Vallat, ministre plenipoutenciàri;
de F. Boissin ; de L. Sarlat;
d'En J. Roux, de A. Villiè, etc., etc.
La sesiho se levé à iuèch ouros de
vèspre.
La vèio de l'acamp de la Mantenenço, lou 24 de Mars
dounc, la Sou¬
cie ta de las Lcngos roumanos
tenguè, à l'Oustau coumunau de Mountpeliè, à 8 ouros dau sero, uno sesiho estraourdinàrio à la qualo aviè
graciousamen couvida lous felibres. Un fres bouquet de damos e de
doumaisellos enfestoulissièu aquelo reunioun mounle la
filoulougio e lu
pouësio faguèrou rampèu.
*

*
+

Avès vist, pu-n-aut, que l'assemblado
generalo
aviè recounegu las 1res escolos felibrencos de

de la Mantenenço
Nimes, de Mount-peliè e
d'Alès. Aquesto darrièiro a dins soun reglamen
que dèu s'acampa toutes
lous quinze jours en sesiho Iileràrio e toutes lous très nies en
riqueto o
felibrejado. Lou mes d'Avoust passa, à l'ôucasiéu desa prumièiro riqueto,
la Souciela das felibres gardounencs couvidè las autros escolos de Len¬
gadô e de Prouvenço de veni fraireja ernb' elo. La riqueto deviè se l'aire
au castèl
d'Areno, deja counsacra per la felibrejado dau 28 d'Avoust
1876, que n'avèn parla dins la crounico de l'an passa; mès, en seguido
d'un empachamen de la darrièiro
ouro, la fèsto se tenguè, per uno
urouso endevenenço, proche
d'Areno, dins lou rodou que vogué las

�-

9

—

d'Estello e Nemourin, au castèl de Sant-Cristòu, mes graciouà la dispausiciéu das felibres per soun courtés pro'uprietàri,
M; Leounce Destremx, députa de l'Ardecho, un felibre manteneire qu'a
fa fieramen grava, en lengo cevenolo, sus soun blasoun, qu'es à la porto
dau di castèl, sa deviso pairoulalo : « Mai d'ounou que d'ounous. »
Adounc, lou 15 d'Avoust 1877, à 1 ouro de tantost, une bello taulado de 52 counvivos s'alandavo dins lou pargue magnifique de SantCi'istôu, souto la presidenço de M. G. Charvet, cabiscôu de l'escolo
(l'Aies. Entre miè das counvivos, fau cita M. Louis Destremx, représen¬
tant soun fraire Leounce, empacha; T. Aubanel, sendi de Prouvenço,
de l'escolo d'Avignoun; L. Roumiéux, canceliè dau felibrige, de l'escolo
de Nimes; lou comte C. de Vilo-novo-Esclapoun, secretàri de Prou¬
amours

samen

de l'escolo d'Ais; A. Verdot, souto-cabiscôu de l'escolo
seio; V. Rettner, de l'escolo de Mount-peliè.
venço,

Coumo ben

se

penso,

las felibressos mancavou pas

:

de Mar-

M™ Matildo

Soubeiran, deja tant counegudo per sas pouësios francesos e que sas
pouësios en lengo d'O faran lèu encaro mai couneisse; Mmo Goirand ;
M™ Teldeto Arnavielo; Mllos L. Goirand e Mirèio Roumiéux; Mmo Challier embé Mllos Ourtensia, Julia e Nouëmio Challier; MIlos Julio Lafont
Felecio Bonlils.
Lous membres de l'escolo d'Alès èrou toutes aqui : MM. E. Bastidon,
souto-cabiscòu de l'escolo; P. Fèlis, A. Leiris; J. Lisbonne; J. Goirand ;
1. Chalon, président dau tribunal de coumerce d'Alès; P. Escalle, diretou
de las grands Fabregos de Tamaris-Alès ; Albin de Montvaillant, ancian
maire d'Anduzo, creatou das Jocs flourals d'aquelo vilo, en 1869;
c

A.

Arnavielo, C. Cavalier; M. Dumas; B. Vacber; F. Bruyère; E. Co¬
lomb; E. Crouzat; C. Fabre, juge de pas d'Alès e roumanisto; lou viscomte d'Adhemar; A. Couyba, secretàri de l'escolo, etc. etc.
Quand lou moumen saguè vengu, lou cabiscôu prenguè la paraulo
e brindè as bailes dau
felibrige, au castelan de Sant-Cristôu e à las
(lamos e doumaisellos qu'embelinavou la fèsto. Après iou cabiscôu,
A. Arnavielo espausè lou rôle que déu aparteni à caduno de las escolos;
brindè à l'afourtimen de la Causo, à l'aveni de las escolos felibreneos, e
acabè en pourtant la santa de M. lou baroun de Tourtouloun, sendi de
Lengadô, retengu, per la malautiè, à la eimo de sa Mantenenço, en
Auvergno. Lou grand mèstre Aubanèl diguè, en vers superbes,
un brinde calourent i damo. Es alor que lou comte de Vilo-novo se
lèvo e que, sus lou tèmo dau felibrige, prounouncio un discours remarcable que voudrian pourrc publicaaici; regretan que nous siègue même

�10

—

—

permés, tant lous develoupantens n'en soun grands, de n'en douna
analiso. Aqucl bèu discours
saguè, senso countèsto, l'evenimen de
la journado.
M. J. Goirand gramaciè, au noum de la
taulado, M. Leounce Destremx de sa graeiouso ouspitalita e
beguè à l'oste de Sant-Cristòu ansin
qu'à sa digno coumpagno. M. Louis Destremx respoundeguè à M. J.
Goirand e diguè que soun fraire e el se tenièu
per foço ounourats de
reçaupre lous felibres de Prouvenço e de Lengadò.
Lous autres laulejaires
prenguèron, après, la paraulo à-de-re per dire
cadun sa
pas

uno

resou.

Entramen

venièu, de deforo, lous brindes de Milord W. C. BonaparteWj'se,da Cigalo d'Irlando; de la felibresso Lazarino Daniel; de Maurise
Faure; de J. Gaidan; de L. Astruc; de M. Bourrelly; de L. Rocheti»;
de Cbabanier; de J. Blanc, etc.
Vers las cinq ouros, la sesiho
faguè 'n pau relàmbi per permctre au
foutougrafo Girod de rauba au sourel l'image de la felibrejado, image

que remeinbrara tous-tems lou souveni de la fèsto pouëtico de SantE zoul las cansous de
Cristôu.
reprend e zou! las dansos, lous
brandes e las barandellos clins las aléios dau
pargue ôudous ! A la niuè
negro, las ilamos de Bengalo, lous tiocs d'artifice eselairavou las
parets
de l'antique castèl (bravo,
aqui, au felibre Bruyère!) E tout Sant-Cristôu cantavo embé las felibressos e lous felibres :
—

0

Magali,

ma tant

Mete la tèsto

E lou ressoun d'Areno

e

de

au

amado,

fenestroun.

Sauvage repetavo

Ve lis estello, o
Coume an pali !

:

Magali,
*

*
*

Lou 10 de Mai passa,

fèsto de l'Ascensiéu, la Soucieta arqueoulougico
tengu, dins la grand salo de l'Oustau de vilo e davans un
publi d'elèi, lous Jocs flourals lengadoucians que la tradiciéu n'en
remonlo à 1838. Lou raport dau councours es esta fa
per noste counfraire F. Donnadiéu, au lioc e plaço dau
rapourlaire atitra, M. G. Azaïs,
sec-retàri perpétuai de la soucieta bezieirenco,
empacha per lou don de
soun fraire Brunoun Aza'is. La
plaço, per tant dificilo que. saguèsse, es
estado tengudo se pot pas mièl.
de Bezièsa

Aici la listo das lauréats

M. Ernest

d'aquesle an :
Chalamel, terraliè à Dictt-lou-fél (Drouino),

rampait

d'où-

�—

11

—

(Vau-cluso),
d'argcnl; M. Prousper Vidai, de Quarante» (Erau), medaio de brounze.
Meneiounats MM. Antôni Roux; M. Barthés; Pèire Vidal ; J. Laurés;
liviè en argent ; MM. Fourtunat Martelly fil, noutàri à Pertus
e l'abat Jòusè Roux, curât de St-AIàri-Peirous (Courrezo), medaio

•

:

Louis Gleizo.
Après la sesibo, un banquet saguè ôufert per lous
Soucieta arqueoulougico as lauréats das councours francés
Ch. Gros

e

membres de la
e lengadoucians.
Aqui i'aviè : MM. F. Donnadiéu, Baluffe, J. Sans, C. Laforgo, P. Paget, Chalamel, M. Bourrelly, C. Bistagne, Prousper Vidal, etc.
Lou manteneire Bistagne,
lou councours francés, aviè

de Marseio, en l'ounou de soun sucés dins
fa doun à la Soucieta d'uno bello coupo ar-

Bachelèri,

gentalo ounte lous taulejaires beguèroun à-de-re lou vin de
célébra per Mistral, dins de vers adressais au regreta Brunoun
Aquel jour, Beziès agué sa picbolo Santo Estello.
Lou Flourège,

escolo felibrenco d'Àvignoun,

aviè dubert, vers lou

l'annado, per lous efants de mens de sege ans d'âge, un coun¬
de tradueiéu l'rancesode dousmoucèls prouvençaus. Lous jouines

mitan de
cours

Azaïs.

*

*

felibres lauréats soun"feslats

courounats as Jocs flourals de

Mantenenço

lenguts en At, lous 10 e 11 de Setembre darriè, à l'òucasiéu de
griilicos fèstos dau courounamen de Santo Ano d'At, patrouno

las ma-

d'aquelo
vilo. Sèn
de signala lous sucés ôutenguts, end' aquel councours,
per quauques jouines Lengadoucians. An gagna : Per la tradueiéu en
de Camp-Cabèu, de Tavan : Aristide Brun, d'Alès, escoulan de
YAssoumpciéu de Nimes, uno medaio de brounze; Enri Liron, de
urous

vers

d'Alès, uno
moucèl :
Pèr la tradu¬

l'escolo das fraires d'Uzès, e Fernand Mazade, dau coulège
mencièu ounourablo. Per la tradueiéu en proso dau meme
Louis Saumeras, das fraires d'Uzès, uno medaio d'argent.

en proso de La Lengo, de Mistral : Antounin Rivière, de Valergue
(Erau), medaio de vermei ; Prousper Vaillot, das fraires de TamarisAlès, medaio de brounze; Esprit Vacher, de Bessejo (Gard), mencièu

eiéu

ounourablo.

*

*
*

sucés, countunien. Lous 22, 23
de grandes
fèstos
l'ounou de la Cigalo, la celèbro soucieta parisenco de Miejournaus. Intropas dins noste plan de relata aquelos superbos journados de
E

e

perqué n'en sèn as councours e as

24 de Setembre
en

1877,

an agu

lioo, en Arles de Prouvcnço,

�12

—

—

jocs poupulàris, de literaturo, de pouësio e de
felibrejados — car lous
felibres poudièu pas manca
aqui. Voulèn dire, soulamen, qu'au couneours de
pouësio en lengo d'O dubert, end' aquelo
òucasiéu, pér la
Cigalo, la jouino e gento felibresso d'Areno, M"0 Leountino
Goirand, a
gagna un prumiè près, per soun sounet Lis
Areno, que legirés clins
aquesle arniana.
Dins lou sujèt
impausa : Lou saucissot cTArle, sounet en prouvençau, un autre efant d'Alès, lou felibre
cigaliè Louis Gleizo, a gagna uno
menciéu ounourablo. Nostes letoùs
pourran tasta, dins l'Armana, lou
rnissou goustous de L. Gleizo.
*

*
*

Anan
sa

publica uno Decisiéu dau Burèu dau Counsistòri
felibren, qu'a
plaço aici-dedins.

Lou Burèu dòu Counsistòri
felibren, reiini en Avignoûn, lou 7 d'avoust
1877,
counfourmamen is article x e xii de
l'Estatul, près e rendu la decisioun seguènto :
Art. 1.
Es créa, souto lou nourn de
Mantenènco d'Aquitàni, uno nouvello
Mantenènço felibrenco embrassant dins soun
a,

—

rouncîage li despartamen d'AutoGarouno, Tarn, Tarn-e-Garouno, -Lot,
Lot-e-Garouno, Gers, Aut e Bas-Pirenèu,
Lando, Giroundo, Dourdougno, Courrezo,
Auto-Vignano, Croso e Ariege.
Art. 2.
En partènt de vuei, tôuto li
Felibre Majourau o Mantenèire
s'atrobon dins lou terraire subre-di, fan
que
partido de la
Soulamen, l'eseoutissoun di Felibre qu'apartenien Mantenènço d'Aquitàni.
Lengadô e que n'en soun destaca pèr la presènto jusqu'aro à la Mantenènço de
Decisioun, sara, pèr l'eisercice
1877-1878 (qu'es aquest au
courrènt) versado entre li man dôu Secretàri de
—

Lengadô.

Art. 3.
Lou Majourau En Paul Barbo es nouma
tenènço d'Aquitàni, e lou Felibre Carie Delouncle es
—

de. la dicho Mantenènço.
Art. 4.

Sendi prouvisôri de la Man¬
nouma Secretàri
prouvisôri

Lou Sendi

prouvisôri asemprara au pulèu, dins la vilo de
Toulouso,
Assemblado de
Mantenènço. Li Felibre Majourau
n'en faran partido eligiran aqui lou Sendi definitiéu emai l'Assessour de que
la nouvello
Mantenènço. Li
Felibre Majourau e Mantenèire
elegiran après lou Secretàri definitiéu emai li ViceSendi, e trataran de sis afaire counfourmamen à
l'Estatut.
Art. S.
Li Felibre Aquitan devran, dins
sisescri, pratica li
—

uno

—

de

lengo e d'ourtougràfi adoupta pèr lou Felibrige.
E an signa, en fe
d'acô, au noum dòu Cońsistòri

principe

generau

:

En F. MISTRAL,
Capoulié;
Roumaniho, Assessour de Prouvènço; — En Gabriel
Azaïs, Assessour de
Lengadô; — En Victor Balaguer, Assessour de
Catalougno; — En Teodor
Aubanel, Sendi de Prouvènço ; — En Carie de
Tourtouloun, Sendi de Lengadô ;
En Albert de Quintana, Sendi de
Catalougno.

En Jôusè

En Louis

ROUMIEUX, Cancelié.

*

�de Nouvembre e Décembre de 1876, las vilos de Nimes e d'Àlès
la bono escasenço d'ausi, clins uno serio de counferenços, la
paraulo eleganto dau proufessou nimausen M. Ernest Roussel. Lou simpatic-counferenciè a trata, davans un auditòri toujour noumbrous, lou
sujèt dau felibrige e dus felibres, e poudèn pas mièl i'aire soun eloge qu'en
diguent qu'à Nimes coumo en Alès, sas resous an fa faire à la Causo un
poulil pas de mai. Bravo, lou felibre de la Font!
Às

an

■

mes

agu

*

*
*

Un digne efant de Toulouso, M. Pau Bellet, redatou dau journal La
Patrie, de Paris, a près l'inieiativod'uno souscripciéu, à l'efèt d'enaussa,
à Toulouso, uno estatuio à Goudouli, l'ilustre pouèto moundi. Sauprian
jamai prou douna de resclantimen à l'anòuncio d'aquel proujèt naciounal,
e sèn
assegurats d'avanço que toutes lous braves Miejournaus voudran

i' adurre lus

ajudo.

*

*
*

Citen las

brige

e au

prouduciéus d'aquesles darriès tems,
Miejour.

se

rapourtanl

au

feli¬

Un ome d'enavans, un felibre d'elèi que
tout lou felibrige counouis, M. Canule
Laforgo, a fa faire, per lou pintre bezieiren Abrial, uno estampo représentant lou
capouliè Mistral, enviròuta de llguros alegouricos que lou boutuun en glôrio. Au
daut de l'estampo, on legis : Souveni dal 21 de mai 1876. Toutes lous felibrejaires
d'aquel jour an reçaupegu, de la man dau Vice-Sendi de Lengadô, uno reprouduciéu d'aquelo obro artislico.
Lou Lutrin de Ladèr, boufounado en très estapetos, dau majourau A. Mir, obro
poulidamen estampado per lous fraires Hamelin, de Mount-pelié, e ilustrado per lou
craioun intrépide de Salières. Ajusten que lou felibre Pèire Prax, en parlant,
cantant e jougant, per toutes lous caires dau Carcassés, aquelo galejado escarrabibado e cacalassièiro, l'a rendudo foço poupulàrio.
Lou refrin
do peisan, cansous en p°arla limousin, per José Mazabraud. Limogei,

Ducourtieux", 1876.
Ritchounè, per Delbés. Agen, emp. Demeaux, 1876.
Croyances et superstitions populaires du Vivarais, per Enri Vaschalde, administratou de l'establissamen termal de Vais (Ardecho). Mount-peliè, C. Coulet,
lib.-edit., 1876. Dau meme autou : Une inscription en langue d'oc à Largentière
emp. véuso
Lou

(ArdècheJ. Mount-peliè, imp. Hamelin fraires, 1877.
La fetibrejado d'Areno, per Louis Rou.niéux. Nimes, emp. Baldy-Riffard, 1877.
Etude sur la limite géographique de la langue d'Oc et de la langite d'Oïl, per
MM. Ch. de Tourtoulon e 0. Bringuier. Paris, emp. Naciounalo, 1877.
Poésies de l'abbé Favre, atrouvados dins un manuscri de la bibliout. de Nimes
e publrcados
per lou doutou E. Mazel. Maisonneuve et C°, editous, quai Voltaire, 25,

�14

-

—

Paris, 1876. Dau même autou : Poésies île dom Guérin (de NanlJ, publicados
la prumièiro fes per MM. E. Mazel e 11. Vigoureux.. Mount-peliè, emp. Hamelin fraires, 1876. Aqueles clous libres s'atrovou tambéà la librarièA.
Catelan, carr.
Thoumayne, 11, à Mimes.
La reine Esther, tragédie provençale,
reproduction de l'édition unique de 1171,
per Ernest Sabatier. Mimes, A. Catelan, 1877. Près : 2 f. 50.
Un épisode d'histoire locale sous le règne de Charles VI,
per G. Charvet, d'après
un doucumen en
lengo d'O das archiéus de Castihou dau Gard. Alès, emp.
J. Martin, 1877.
Les Pyrénées, romencero, per Napoléon Peyrat. Paris,
Grassart, 1877.
Le Fédéralisme, per Louis-Saviè de
Ricard. Paris, Sandoz e Fischbacher, 1877.
Lous Bracouniès ou lou repas de
l'ase, per Jan Laurés. Beziès, emp. Granièr,
Fuzier e Malinas, 1877.
L'unioun das poples latins, per Charle Gros.
Mouut-peliè, emp. Firmin e Cabirou, 1877.
Lys et Pervenches, poésies françaises et languedociennes, per Charle Folie-Desjardins. Lillo en Flandro, emp. L. Danel, e Avignoun, J. Roumanille, lib.edit., 1877.
Counteis e viorlas, pouësios limousinos dau
majourau A. Chastanet. Rebeirac,
emp. Delecroix, 1877.
Una voués dai vilage, pou'èsias lengadoucianas,
per Ch. Coste. Mount-peliè,
emp. J. Martel l'ainat, 1877. Tira à 100 eisempl. sus papiè d'Oulando, e noun
à

per

mes

dins lou

coumerce.

Abdona, pouèmo francés en 32 cants, per J. Gaussinel, près : 3 fr. 50. Dau
même : L'Italie militante, poème en 10 chants,
près 2 fr. 25 ; — Regina, souvenir
de la Grande Chartreuse, près : 1 fr. 25. Aqueles très
oubrages, s'atrovoun encô
de Vautou, carr. Astruc, 3, à Mount-peliè.
Li Carbounié, épopée en 12 chants, de F. Gras, Élude
per Maurise Faure. Alès,

Brusset, 1877.
Miejour, or, Provençal legend, life, lenguage and literatur, in the land of the
felibre, per J. Duncan Craig, sôci dau felibrige, de Dublin (Jrlando), 18, Vesey
Place, Kingstown. Dau même : La Debonado, scenes, sketches, and incidents in
France and Germany, during the war. London, J. Nisbet et C°, 21, Berners street.
emp.

Citen, aro, lous
prefa felibren :

armanacs que, coumo

lou nostre, obrou clins lou

Ârmana prouvençau, adouba et publica de la man di
felibre. Avignoun, Rou¬
manille, lib.-edit., carrièiro St Agricol, 19, 1877.
Calendàri català, col-lecional per F. Pelay Briz. Barcelona,
estampa de la
Renaixensa, carrer de la Porta-Ferrissa, 18, baixos, 1877.
La Lauseto, armanac dal patrioto lengadoucian, mitât
francés, mitât lengo d'Oc.
Toulouso, Ch. Brun, lib., carrièiro Lafayette, 14, 1877.
+

*

�15

—

La Revue des

—

langues romanes, publiée par la société pour l'étude des langues

segoundo serio.
l'escolo felibrenco de Nimes, suspend sa
publicaciéu jusqu'au jour de l'an 1878, per repareisse en armana mesadiè.
Recoumandan à nostes confraìres e amies de souseriéure à las publi¬
caciéu seguentos.
L'estanc de Lort, pouèmo lengadoucian en quatre cants, per lou majourau
A. Langlade, de Lansargues (Erau), 1 voulume. — 2 francs.
Cinq pougnadas de fablas en vers lemousis, per lou majourau abat J. Roux,

romanes, n'es au tome qualren de la
La Cigalo d'or, journal publica per

de St-Alàri-Peirous (Courrezo), 1 voul. — 3 fr. 50.
de mountagno, pouëslos de Melquior Barthés, de St-Pous (Erau).
I voul. — 3 fr. 50 per lous souscriptous, e 5 fr. per lous noun-souscriptous.

curât

Flouretos
Lou

campèstre, pouëslos de

Ja'n Laurés, de Cers (Erau). 1 voul. — 3 fr.
d'Alès, voul. — 'I fr.

La fièiro de Cliambourigaud, per Pau Gaussen,
1
Dictionnaire des idiomes romans du Midi de la France, per

Gabriel Azai's, de
Près de la fluèio : 0 fr. 35.
Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes méridionaux, per Louis
Boucoiran, de Nirr.es (carr. des Bains, 5). Vai pareisse la 3° serio, anant jusqu'à
la letro J. On pot souseriéure per fascicules à 1 fr.
Obras lengadoucianas de i. B. Favre, ilustrados e publicados per E. Marsal.
Mount-peliè, carr. Daufina, 14. 16 serlos an paregu. Près de la serio : 0 fr. 75;
sus papiè d'Oulando : 1 fr. 50.
Beziès. Las letros A, B, C an paregu.

oubrages en preparaciéu :
pouëslos d'A. Fourès, de Castel-nùu-d'Arri.
Chalendo, recul de nouvès d'A. Giron, dau Puèi en Velac.
Pouésios limousinos, d'A. Jardry, de Rocho-Chouart.
Autres

Les Grills,

*

+
*

A l'òucasiéu de las grandos fèstos latinos qu'au ran lio ditis lou Miejour au coumençamen de l'an 1878 e à las qualos soun apelats à ie prene
part toutes lous poples parlant uno de las lengos dérivant dau lati,- la
Soucieta de las Lengos roumanos de Mount-peliè a dubert un councours
que n'en dounan aici lou prougramo :
Tièieo

de la filoulougio

:

de 500 fr. à l'autou dau mihou traval sus lous dialèites ancians de
lengo d'O coumparats 'mbé lous parlats moudernes ;
rouve en argent au mihou memourial sus l'ourtougrafo das

1° Un près

la

2° Un brout de

troubadours

e

das felibres

;

Cinq medaios de vermei as mihounes estùdies sus lous dialèites moudernes
dau Miejour, o as mihounes gloussàris générais o especials de nosto lengo.
3°

�—

Tièiro

de la

pouesîo

îe

—

:

1° Uno

cigalo d'or au mihou pouëmo escrich en lengo d'O sus un sujèt tira de
l'istôrio das popies iatis;
2° Uno prouvençalo d'argent
fjoio dau Felibrige, dounant drech au titre de
Mèsire en Gai-SubéJ à la mihouno
pèço (pouènio, drarao o odo) escricho en lengo
d'O sus lou rèi Jaume lou
counquistaire;
3° Un bouquet de viàulelos en
argent à la mihouno obro dramatico, escricho en
prouvençau sus un sujèt tira de l'istôrio de Prouvenço ;
4° Uno medaio d'or au mihou sounet
felibren, tratant de nosto mar latino o de
touto autro causo ;

5° Lou brounze de l'Amazouno

au mihou
pouèmo en lengo d'O sus un fach de
istôrio esci'i dins la formo das cants
poupulàris ;
6e Uno medaio d'or end' uno tièiro de récits en
vers prouvençaus sus
la predicaciéu de l'Evangile dins noslos encountrados;
7° Uno medaio d'argent end' uno tièiro de cants militàris en
vers prouvençaus
de iuè silahos.

■nosto

Tièiro
'1° Uno

soumo

de la proso

de 1000

fr.

:

au

mihou traval sus Testât dau Miejour au siècle XIII;
istôrio, en lengadoucian, d'un castelas, d'uno

2° Uno medaio d'or à la mihouno

abadiè

o d'uno ciéuta de
Lengadô ;
3° Uno medaio d'or au mihou estùdie, en

lou

Miejour jusqu'à la fin dau siècle XVIII ;

4° Uno medaio de vermei

Quint

en

Prouvenço ;

au

francés,

sus

la literaturo latino dins

mihou traval prouvençau sus

l'envasiéu de Carle-

5° Uno beilo coupo

d'argent dounado per lou felibre majourau En Albert de
Quintana, sendi de Catalougno, à l'autou de la mihouno
pèço de vers sus lou
tèmo ; La cansou dau Lati. La
lengo d'O, lou catalan, lou francés e toutos las
autros lengos roumanos soun admessos à
councourri per aqueste près.
Lous councurrents déuran counsidera la
pèço de la Cansou dau Lati coumo
uno sorto de cant de
raço, pouguent, au mejan de traduciéus sus lou même ritme,
deveui coumun à toutes lous
popies qu'adès-aro parloun un idiome dériva de
l'anciano lengo de Itoumo.
La formo legendàrio, talo qu'es estado messo en obro
dins l'Fscrivelo {versiéus
prouvençalos, catalanos e lengadoucianos) ; la Marcho d'Arthur, lou rèi Crestian
a'Ervald ; lou baile Sufren o la Coumtesso de Mistral,
es admesso per lou councours

de la Cansou dau Lati.
Las

coumpausiciéus de la Cansou dau Latin (embé la noutaciéu musicalo de
paraulos, se lous autous hou jujoun à prepaos) déuran èstre niandados, franc
port, avans lou &lt;|è de janviè 1878, terme rigourous. Per lous autres
près, on a
jusquos au 1è de Mars de la mémo annado. Adressa à M; lou secretàri de la Soucieta de las Lengos roumanos, carrièiro
Raffinerie, à Mount-peliè. Cado côpi pourtara uno epigrafo,
que sara repetado subre l'envelopo d'un bihet cacheta, countenent lou
e
las
de

noum

l'indicaciéu de la detnoro de l'autou.
LOU

FELIBRE

DE

L'AUBO.

�—

EjOU

Moun

17

—

LEN6ADO

païs, de Clamenço

Gardo lou parauli !
Coumo aquel de Prouvençò
Se s'èro ennevouli,
Revèn em lous troubaires I
Car lous feiibrejaires
Soun fiéiis de Goudouli.
Dal Rose

as

Pirenèus,

coumo

las talabrenos

Qu'aimou lou sourel elar,
S'estoulouii'o, lisent, tança per las Cevenos,
Bas

Lous pèses dins la mar.
poples dal Mièjour es lou cor que bacello,

D'amista tremoulant :
Estend al Prouvencau uno man frairinello
E l'autre al Catalan.
Moun
Soun terraire

es

A

Melèn

en

païs, de Clamenço, etc.

clafi de ciéutats inmourtalos,
trelusent :

renoum

coumençant, mau-grat foço rivalos,

Touîouso

al

proumiè reng.

Èro dal Gai-Sabé la genlo capitalo,
E dins las courts d'amour,
Pourtavo

front la courouno
Lusento d'esplendour.

sus soun

Moun

coumtalo,

païs, de Clamenço, etc.

Lous troubaires

galois en lus lengo daurado
parauli,
L'avièn, dins l'ancian teins, subre tout aubourado...
E lus bèu

Mès tout s'es avali!

Capitouls, rènegats de la lengo natalo,

�Nous engano,

la

man

Que bailo nostos flous, flous d'amour ccleslialo,
Per près de
Moun païs,

francimand!
de Clamenço, etc.

Mount-auban lou venta, Beziès l'acimerlado,
Viscoumta de Raimound,

Mount-peliè lousabent, Carcassouno barriado,
Narbouno e soun mèu blound
La vièio Nemausa qu'es touto centurado
De

Vei

mounumens

;

roumans,

trima, cade jour, dins touto l'encountrado,
Sous famous rachalans.
Moun

païs, de Clamenço, etc.

Aime ta bluio mar à planuro verdalo,
Tous valais cantarèls,
Tous serres secarencs ount canlo la cigalo,
Tous crestels blanquinèls.
Aime toun sourel d'or que rabino ma caroMès se soun rai badin,

Poutounejant

moun front, lou brunis,
Maduro lou rasin !
Moun

0

lou mascaro,

païs, de Clamenço, etc.

païs ben-aima, terro tant benesido,
A cèl meravihous,

Toun sôu fertile e caud nous dono la causido
Das fruts lous pus goustous;
Coumo la mano, al sôu las figos coucourellos
Tombou sens las tusta ;
Em la castagno, al camp fasèn de rabanellos,
Chourlant toun vi muscat.
Moun
Sus lou

païs, de Clamenço, etc.

rouve ruscous

E

la lambrusco

s'apialo

soun gavèl ;
Lou destré fai coula de l'oulivo verdalo

largo

�Bèl ùli clarinèl ;
La

miòugrano espandis sas perlos rougiuellos,
Logos das amourous,
lou verd darboussiè mèsclo sus sas gitellos

E

Sa frucho embé

Mouń
Risoulento

sas

flous.

pais, de Clamenço, etc.

cantant, t'aime, Lengadoueiano,
Arnigo de moun cor,
Quand das bèus magnaudets ta man blanco debano
Las prisounetos d'or.
Agradiéu es toun èr, e toun ièl encadeno ;
Que t'a vist uno fes,
En eercant pot trouva de tant poulido meno,
De pus poulido ges.
Moun païs, de Clamenço, etc.
Es

en

plasé d'espincha, dins lou tems de segado,

Varaia lous voulams,
vindimio, as camps, amai per oulivado,
S'esterpa tous étants.
Dins lous arts de la pas coumo dins l'industrio
Soun toujour cabessiès,
E se eau se saba per para la patrio,
Soun jamai mejanciès.
Moun païs, de Clamenço, etc.
E per

Capitello.
Otobre 1870.

Quand lou cantal tiro,
L'auta sello
E lou

e

brido

ploujal

Monto à chabal.

�—

"30

—

LA PACHO

Quand lou dimanche das Rampans aguè passa, la fenno do, Cliicotout-pu à soun ome faguè :
Aç' anen, moun ome, vejaioi Pasco, te fau pensa à la bugado, que,
de-segu, nés pas sens besoun, pas vrai? N'aura-ti 'qui 'n prêta, moussu
lou curât, per la caudeja e per fa parti aquelo vinasso ! Zou ! vai-ie !
Se Chico-tout-pu es un ibrougno, a 'cô de bo qu'a pas michant vin,
e, causo raro encò d'un ibrougno, es prou voulounlous quand sa fenno
lou coumando. Es pièi un tipe coumo n'i'a gaire : anàs hou veire.
Chico-tout-pu anè dounc atrouba moussu lou curât au counfessiounal. Moussu lou curât, que sap ço que tèn, lou faguè lèu toumba sus
—

l'article.
Siès

un misérable, ie faguè, l'as vergougno en toutes. Cado fes
vènes es la mémo causo. Vai-t'en, te refuse l'assouluciéu.
Oh ! moussu lou counfessaire, me refusés pas acô ! De-que vai me

—

que

—

fenno ? Me desruscaral
Proumés-me alor de te courrija, e te dounarai l'assouluciéu.
Vejan 1 quand beves de litres per jour ?
Eh ! be ! savès, acô 's prou régla; n'en beve sèt, sens coumta lou
dimenche, qu'on sort un pau de sas abitudos.
Sèt litres! e auses demanda toun perdou !
dire

ma

—

—

—

un pau reveni, lou eapelan venguè :
proumès me per iuèi de pas béure que quatre litres per
jour e te dounarai l'assouluciéu.
Quatre litres !... autant dire que sièi coundana à la pepido. A
quatre litres pode pas proumetre.

Pièi, semblant
—

Tè !

—

—

Alor vai-t'en.

Chico-tout-pu souriiguè de la glèiso e s'agandiguè plan-plan de-vers
soun oustau, en pensant à ço que l'esperavo. Tout d'un cop, s'aplanto,
réfléchis e torno mai à la glèiso. Lou eapelan aviè 'encaro de mounde.
Chico-tout-pu vai tout drech au counfessiounal e, picant rede à ta porto,

sou-crido
—

:

He ! he 1 l'ome

de la

baraqueto? se voulès, faren pacho à sièis!...
Lou Bourgal.

�-

EOE

21

-

FEBET, íjA MOUSTEliïiO E EA FAIAO

Très cousis, uno Moustello,
Uno Faïno, un Furet,
Se metou clins la eerbello
D'ana bouiaja 'n pauquet.

Aquelos très loungos esquinos

Al besinat fòu sous.adius
E, laugiès de soucits, laugiès de proubesius,

pel cami manjarôu d'engroutinos.
prumiè jour tout anèt pla,
Mès lou segound aperaqui, lalla.
D'engroutinos, berlic! ençaro mens d'engragnos 1
Per mouri pas de fam ajèrou de castagnos,
Amai grand gauch de n'atrouba !
Se me cresès, nou'n cal tourna,
Fa la Moustello. — Oh ! tout te semblo de mountagnos,

Partisson

:

Lou

—

A mièch cami bouldriôs te rebira?
Ic

respound la Faïno. E tornou camiua.
Large, founzut, sens cap de passo,
Un i'èe pus lènt lous embarrasso,
E das

bouiajous arrestats
partajats.
De-que faren? —Biren casaco.
Cal, en nadant, lou trabessa

Lous abises sou
—

—

Ou d'un lanse lou trempassa;
De passa tant d'aigo m'arraco,
Se i'abiò 'n pount, encaro rai !

—

Iéu, sens un pount, trabessarèi jamai.
Tu, prim Furet, e tu, tèugno Moustello,
Abès rete la couardello,
Bostres besis, lou rire as pots,
Se bou'n tournas, bous tratarôu de sots.

—

—

—

Dirôu ço que

La

bouldròu, nou'n tournan; adiu, sauto,

nègos, es pla la l'auto.
Faïno saulèt al bel mitan dal rèc
Se te

—

�E

faguèt mai

que

ie

sauça

lou bèc.

Pamens n'èro pas

engarrado,
Amai, ja ! qu'abiò près palado !
Enfin, sens abéset, talomen ie beguèt,
Que, Diu me prengo ! se neguèt.
Lous autres dous, arribats sens
dôumage,
A tout lou besinat eounlèrou lou
bouiage,
E loungomen diguèrou per
quan sort
La capudo Faïno abiò troubat la mort
E s'èrou toutes dous arrestats à miècb astre.

Abès pla fait, ie diguèt lou Rainart,
Iéu, bous pàrli sensafart :
Bal mai èstrë sot que piniastre.

—

Melquiou Barthés,
lou felibre do las flous.

( Tirât de Flouretos de Mounlagno..)
Sant-Pous

A

car

A

car

de gous,
de loup,

(Erau), 1876.

salso de loup;
dent de gous,

JtiOU ESCHES

A-N-AGUSTE

OE S,U'1\

13AI.UFFE

Dins un bouès de sapin e dins sei draiòu
touèrt,
Un orne, en caminant, pèr se douna de couèr
Parlavo tout soulet e disié :
Souto

l'aisso,
S'aquéu bouès èro miéu, sènso faire de laisso,
Lou fariéu lèu toumba. Leis
aubre, dins leisouèrt
Fan de l'rucho; mai lei
sapin !.. vite à la baisso ! —
Lou vènt que dins lei branco alenavo
proun fouèrt
Li digué : — Fan de
pouèst per lei caisso de moùèrtl—

�—

23

—

Et; Kop-fv
traducciu de

l'odo 20 d'anacreoun.

Birat del grec

al moundi

S'èri toun mirai, Mineto,
En iéu te miralhariòs ;
S'èri ta blanco raubeto,

Toutjoun lu me pourlariós;
Bouldrioi, per que t'i labôssos,
En aigo me trasfourma ;
Èstre p'erfum per tas trèssos,
Fenno, per las embauma;
Courset, per las dos poupetos;
A toun col, bellos perletos,
E soulhès à tous penous;
A fi que

tous-tems pousquèssi,

Sens que
Te

jamai m'alassèssi,

ro.tisega de poutousl...
Paul Barbo.

Buzet

(Auto-Garono), lou 11 d'Agoust 1875.

LOU CASSAIRE

Fredou-lou-Bulec, arma, arnesca de cent engins de casso e poussous
cami d'estiéu, arrivo à soun oustau, tenguent à la man uno
lèbre que mostro, pic de glòrio, à sa i'enno, en ie badant :
Ha! lia! aquesto fes diras pas que sièi un palamard! T'esperaves
pas, de-segu, que t'aduguèsse uno lèbre?
Si, ie l'ai alor sa fenno, i'a Bernadeto que m'a di, toul-escas, que
cuumo un

—

—

l'aviè vist

quand sourtiès de la boutigo dau marchand.

Lou Bourgal

�—

A MOUN

24

COU1LËGO

—

BE BjA

SÏCOTÏÈRE

DEPUTA

que me

demandavo

un

souvent

en vers

lengadoucians.

Me pause ounte

Souris.

Bonaparte-Wyse.

Voulès dounc, moun ami, garda la
souvenenço
D'aqueles qu'an soufri dau meme mau que vous,
E demandas de vers en lengo
de Prouvenço
Per avé d'un coulègo un record amistous.
Ensen avèn

ploura lou inalur de la Franco,

Quand dounavo

Pièi,
Per

per

cassa

faire la

soun

sang per sauva soun ounou
pas, paga la delivranço,

;

l'estrangiè, sèn anats jusqu'au bout.

Mes,

per voulé de vers, me cresès dounc troubaire?
Pensas que lou sourel que brulo moun
païs
Nous fai toutes canta? que, sus noste terra
ire,

Espelissou pertout

rosos e

jaussemis?

Lou parla n'es mai dous, la lengo mai
flourido,
Las flous an de sentons que n'an
pas d'autros flous,
La fenno es amistouso amai
amourousido,
La niuèch es pus lusento e lou cèl mai
courous;
■

Quand vènou de la mar las douços alenados,
Quand lou sèr estela vèn cousseja lou jour,

Lou

cor es

esmougu das pus tendros pensados,
au cèl un eant d'amour.

E, de pertout, s'enauro

Mès, paure iéu! n'ai pas lou-d'acô d'un sounjaire.
Iéu, semene lou gran que fai viéure l'aucèl ;
Cade jour fau ma rego, e sièi un
travaiaire,
Sièi gimbla sus la tcrro c
regarde pa 'u cèl.

�Pauiens, per vous prouva moun

amista, couni'raire,

Vène de faire esí'ors e.crese qu'ai canla.
i'er vous plaire, un moumen ai laissa 'sta l'araire :
Per l'aire ço qu'ai l'a, faliè ben vous aima.
Leounce Destremx

de

Sant-Cuistôu,

députa de l'Ardecho.
Paris

,

décembre 1873.

Amé la
-

glòrio

S'en ba la memòrio.

A-n-ouut la crabo

Cal que trobe soun

es

eslacado

plen sadoul.

LOU DROLE BRAMARÉL

Ai per vesi d'oustau un drôle plourarèl e bramarèl qu'es pas de dire.
Tout lou saut clame dau jour, aici sèn ! zou de brama! Ai pas jamai
cerca de
saupre de-que lou l'ai brama 'nsin, mès ço que sabe que trop,
per l'ausi e n'en charflega e escumerga coumo un pagan — acò's pas
pamens dins moun ana, graciés à Diéu !— ço que sabe, es que bramo decountùnio. Embé sas gents — quante sang de rabo devoun avedre per
endura acé!
tout soul, dedins,' deforo, bramo pertout e toujour.
Vai pas se capita que ièr, en intranl à moun oustau, te vese moun
—

di'ole, tranquile davans
cle! bramavo
pas?...
Oh ! tè! sou-ie
—

—

Nàni,

me

sa

fase,

porto, en trin de
e

cura soun nas, e que,

mira¬

brames pas?
me pause!...

respond, iuèi

Lou Bourgal.

�I*A CIGAÏiO
.1

mous

amis Louis Saviè de Ricard

e

Maurise Faure, e as sòcis de la

de Paris.

Pèço legido

au

banquet de la Cigalo, lou dijòu
lè de juliet 1876.

Dins Paris, vosto grand vilo,
Mescladis espetaclous
De la causo la mai vilo
E de lou-d'acô mai blous,

Quand de la vido civilo,
Qu'encaïno lou discord,

l'òdi e lou mau-cor,
Viras l'iuèl e lou record
Vers la terro ounte, à la calo,
Vous pren

La
De

Cigalo
soun

nous regalo
aboundous acord....

Canto, canto,

o ma

Cigalo !

Miejournau, s'as la belugo
Que t'afeciouno au grand art,
S'amount davans lu tout plugo,
Es que tu siès pa 'n bastard
De Prouvenço qu'esbarlugo
De sourel e de bèuta
E qu'en allat vos bouta.
Es ta sorre, o trespourla !
La bestiolo esparagalo,
Cantarello sens egalo
Dins lou patriau canta....

Canto, canto,
Dieu te

o ma

Cigalo !

garde, flame artiste,

Que l'aiuclo tombe en som!

Cigalo

�—

27

—

Mounle

prendriès, meloudisto,
qu'es clins toun son?
Adieu la toco que l'isto,
Pintre, sens loun sourel bèl!
E per pouëtie rampèl
Lou secret

Res vau lou vivent simbèl
Frusta de l'auro gregalo,
E qu', em ta voio bourgalo,

Portes, felibre, au capèl....
Canto, canto, o ma Cigalo !

Vèjo,

o

cigaliè, moun Traire,

De tout ço que fai bouli,
L'amour dau proumiè terraire

Es acò lou pus poulit.
Acò pai'o de mau-traire,
Àeô rend libre e majour....

Aitambé, fiho dau jour,
En plen Paris, oh! toujour
Vers la lus escalo, escalo !
E perqu'à t'ausi tout ealo,
Per la glòrio dau Mièjour

Canto, canto,

o ma

Cigalo !
Albert Arnavielo

en

Aies, lou 27 d'Abriéu 1876.

Amé l'aigo lou bi se courrijo,
E lous bicis amé la courrejo.

LA

MÂGNAGUIÉIRO

L'ouncle Matiéu, un Cevenòu de Mariuège, èro ana veire à Paris
nebout Mativet, un droulas qu'a la plumo.e la leturo e qu'a fa soun

soun

cami.

�-

Mativet faguè las ounous
las prevenencios qu'on déu

long-tems

e,..-

qu'a

quauques

curiousita.
Un jour s'atroubavou

28

—

de la capitalo à soun parent embé toutos
end'un ouncle qu'on a pas vist dempièi
sòus e pas ges d'efants. le laissé pas passa

uno

dins la grand salo dau Louvre, mounte disou

que i'a — hou ai pas vist, que sièi jamai esia à Paris — lous pus poulits
tablèus dau mounde. Lou nebout Mativet i'asiè reinarca à soun ouncle
coumo acò èro bèu ! Entramen
que parlavo, lou vièl Cevenòu s'èro

planta, regardant de drecho e de gaucho, d'aut e de bas.
Quante dôumage! faguè pièi tout d'un cop, la poulido
guièiro qu'aquel membre farièl...
—

magna-

Lou Bourgae.
ABRIEi
a

moussu

vitou

granier,

de

sant-pous,

Rcdatou de la Revisto de Sant-Pous

Lou

printems renadiéu met sa raubo "noubello
Mirgalhado d'azur, de sedo, dè bclous.
L'ibcr fougis, fougis e l'aubo clarinello
Pus matinicro ben poutouneja las ilous.
Al rai d'un soulel d'or, la roso la pus bello
Dins l'ort e sul camin espandis sas coulous;
Ai téulat amistous beiren lèu l'iroundello.
Abril es arribat embé lous auccllous.
Salut!

mes perfumat, tout elaufit de biuletos,
D'aubrespi, de lilas e de margaridetos.
De ço qu'as de pus bel bòli l'aire un bouquet :

Un

bouquet agradiéu

per

la pasloureleto,

Que legira lou ser ma picbolo sourneto
Dins bostre aimable Journalet...
Vitou
lou

Ccto, lè d'Abril 1S77.

Rettser,

t'elibre de Cela.

�—

29

—

PAURE AMI!

amour un bèl efant, pecaire!
Que lou sèr nous risiè davans de s'endourmi.
Èro un ramelet prim que l'irège segaire

Avian de noste

A coupa

dins

sa

flou

...

Paure ami, paure ami !...

l'ausi, sa maire èro lèu reveiado :
Cascaiejavo emb' el ou lou bressavo un pau;
Lou preniè sus soun se, pièi, dins uno brassado,
le pourjavo l'amour de soun cor blous e caud.
Entre

de l'iuèl, ma Mary, moun aimado
soul bonur, lou bèl efantouriet.
Se lou vesiè malaut, ah ! qu'elo èro laiado !
Mès cresiè lou gari res qu'emb' un poutounet.
Lou cougavo

Èro

!

soun

pièi, en lou veiant, que de peno i dounavo

E

Àcô sariè pas res s'avian sauva l'efant! —
jour en jour l'orre rnau lou gagnavo.
Per nous douna d'espèr, nous disian en plourant :
—

Ai ! las! de

Ac'ô sara pas mai, sara pas mai per aro ;
L'avèn vist pus malaut; Diéu nous lou laissera.
Mès se neblèrou 'n jour, sous iueious — ouro amaro

Êro mort!...—paure iéu, m'i lous

fauguè barra!

Oi, plouro, ma Mary! fai l'etèrno dourmido.
Oh ! lou coumprene iéu, toun cor es esclapa;

nous seguis dedins aquesto vido...
Yai, à Diéu dounen-lou, perqué l'a demanda.'

Lou rnalur

Lou cop es

rude,

Se nautres lou

es

vrai, mès de-qu'i-poudèn faire?

plouran, el, aro es pus urous :
Es un ange dau cèl ounte es deja ma maire;
Pregaran lou bon Diéu, amount, per nautres dous.

1

�Dre coume un èli.
Au founs di Pradarié,

S'atardo lou darrié...
Emé li Fado (1)

Fai

d'escapado !

Leiris, alangouri,
Mord si mouslacho
Jamai pou tempouri

Ço

que

lou caclio

:

;

E si Quatre poutoun
Donon là fernisoun :

f2)

Soun pitre estremo
Forço lagremo.

Felibre dòu Trelus

(3),
primo-aubo
Traguères dins li brus
A ta

Ti Cants de l'Aubo.
Au

païs Cevenôu,
Cantères, i Raiôu,
La Reneissènço
De la Prouvènço.
Vese veni Gaussen

Ardèntepale,

Que mesclo dins

soun sen

Coumbour e chaïe ;
Dins lis aire espanta
L'anas ausi canta
Soun Estivenco (4),
Flour proumierenco.

Amount, de-vers l'Uba,
Quand boufo J'auro,
(t)
(2)
(3)
(4)

Las Fados en Cevenos, pouèrao lengadoucian de Pau Fèlis.
Pouësio de Leiris.
Albert Arnavielo.

Pioumanço de Gaussen.

�—

33

—

Nous mando soun rebat
Maurise Fauro ;

Dòucamp, Glèizo

e

Deslrerax

Arribon tout-d'un-têms
Subre lis alo
Do la Cigalo (1).
Mai la plus gènto flour
De la courouno,
La rèino di bèu
jour,
E la cbatouno
Que tiro de soun cor

D'armounious acord,
Quau la devino?...
—

Es Leountino !...

Charvet lèn soun serions
A l'èr
sounjaire...

Mai

:

pièi, ris de bon goust,
galejaire !
Cerco, dins li treseamp,
Lou

Li vièi camin
rouman,
E pèr li draio

Toujour varaio.
Tu, dins toun recantoun,

Brave Sivèslre,
Tires toun espingoun
De l'escaufèstre ;
Se vouliés dire un mot,
Sarian tôuti capot,
E li Tableto (2)
Sarien moucjueto !

Oubliden pas Couloumb
Qu'a li dos Muso ;
(1) Soucieta parisenco de Miejouruau.
(2) le.s Tablettes, journal d'Aiès.

�—

Lou

34

-

galoi Bastidoun

Que canto Anduso ;

Ipoulite Oulivié,
Camille Cavalié

La Cesarenco

:

(1)

E l'Andusenco.

Berrouié, risoulet,
Fiéu de Bèu-caire;

Brugedo emai Pouncet,
Fin

musicaire;

Bruièro

e

Chauvioun

,

"

Couiba, de Tarascoun,
Valènto colo
De nosto Escolo.
a 'n mau de cor
Que lou rousigo ;
Bandis soun estrambord

Doumas

Vers soun amigo !
L'arderous Chabanié
Vèn eigreja Trenquié
Que jamai trimo
Pèr uno rimo.

Pamens, fau restança
La longo listo :
Dèu, segur, d'i'en manca,
E de requisto !
Plus lard, se n'en vèn mai,
Eh ! bèn, li ca n tarai :

Tant que souleio,
L'aubre regreio.

Mistral, brave Mathieu,
Bèu Roumaniho,
Aubanel
Vosto

Roumiéu,
famiho,
e

(1) Vallis Cezarenca, auto partido de la valounado de Cese, ribiero,
(V. mém. de la Société d'Alais. t. y, 1873, p. 178.)

dòu siècle XIV.

d'après un ate

�—

35

—

Dòu Trelus au Pounènt,
Vesès coume s'estènd :
Vosto obro es santo
E triounfanto !

Frountau dòu Pont-dòu-Gard

,

Auti Ceveno,
Rounflado de la mar,
Castèu d'Areno,
Is ouro de plesi

D'aquest jour benesi
Gardas íisanço
E remembranço.
Lou Feubre dòu Pont-dôu-Gard.
15 d'Avoust 1877.

Cal pas estrema lou
loup dins la
dins lou pradal, ni la vespo dins lou

jasso, lou reinard
bue.

LOU FACHA

l'aviè 'no fes un mèstre que fasiè creba de fam soun varlet.
Lou varlet quitè lou mèstre. En s'enanant, lou varlet n'en rescountrè
un autre en
quau digue qu'èro parti d'encô dau mèstre per amor que lou
fasiè creba de fam.

L'autre, que cercavo de se louga, s'hou-venguè :
Vau i'ana, iéu, e veiren un pau se me fara creba de fam.
Adounc, noste orne s'envai encò dau mèstre :
Bonjour.

—

—

—

—

—

—

—

Bonjour.

Avès besoun d'un varlet?-

Oi, que lou qu'avièi vèn de parti.

Quant

me

dounarés?

Oh ! siès be pressa!

Laisso, davans,

que

te vegue à l'obro.

�Ali ! es que se dis : Vidoun, vidau, segound la vido, lou journau.
j
Enfin, pense que saren d'acôrdi, ajusté lou nouvel varlet. Tenès! vau j
vous faire uno
proupausiciéu : Lou proumiè que se facliara n'aura l'es :
—

à.reclama à l'autre.
—

Vole

be, faguè lou mèslre tout galoi ; dono la paumado.

Pin! pan! se dounèrou la paumado.
Lou varlet anè travaia. A l'ouro dau clina,n'atroubè sus la taulo qu'un
croustet de pan soulet.
l'a pas qu'acô, mèstre, per manja?
Deja te i'aches? Sabes de-qu'avèn counvengu.
Nàni, me fâche pas, respoundeguè lou varlet.
L'endeman mati, vous dirai que lou varlet prenguè las miolos per ana
laura. Mes à logo d'ana laura, mené las bèstios à la vilo, mounte i'aviè

!

—

—•

—

fièiro, e vendeguè las dos miolos. Emb'acô, lou boussot pie de louvidors, intrè dins lou milhou restaurât de la vilo e ie faguè 'n recate de
rèi.
Entre lou veire

reveni, lou mèstre ie demandé :
De-qu'as fa de las miolos?
Me n'en parlés pasl respond l'autre, à mesuro que las bèstios me
counouissièu pas, an près pòu, se soun messos à courre e n'ai pas pouscu
—

—

las arrapa.
Palamard ! crido lou
—

Me
cèrco

—

en

mèstre, m'auras perdu mas miolos!...
faehas? Sabès de-qu'avèn counvengu.
fâche pas, se vos... soulamen, acù m'»nmaseo prou d'ana deraan
de mas miolos. Dau tems, tu, prendras lou couble de biòus c

Mèstre,

tourna

ras

vous

à l'obro.

L'endeman, lou varlet se gandis mai à la fièiro, ie vend lou couble, e,
eoumo la vèio, fai un bon recate au restaurât.
Mèstre, vengtiè coumo acô, quand saguè, de vèspre, à la bôrio,
—

lous biôus m'a n escapa.
—

Gusas, ie bado lou mèstre enfurouna, ièr

biôus!...
—

Mèstre,

vous

mas

miolos, iuèi mous

faehas?

moun be, m'arrouines, e vos pas que me fâche!... Fau
mai de rue farha, que....
Vous faehas! eh! be! avès perdu, mèstre. Iéu ai vendu las bèstios
à la fièiro, e garde l'argent.
—

Me

perdes

—■

Lou Bourgal.

i

�mr: singe e

A moun ami

iiou chat

Âmavielo

Marcomau

e Flaugnard, l'un
singe e l'autre chat,
(Dijas-me si qu'ei pas pechat
Que de la gent entau minjan notro cousino),
Damouraven tous dons clins la mémo
meijou,
Ńe sabe pus dins quau chefe-liéu de cantou.

Si Marcomau aviò meichanto

E

mino,

Soun apet.it n'en sufriô pas,

Flaugnard, bien plejat dins

soun

mantéu d'ermino,

Aimavo à s'òucupa de tout si n'ei daus rats.
Lui' meitre ero pacient, coumo un se
l'eimagino,
Mai n'aviò besoun per poudei
Prene plasei
Em
Un

quéu parei.

Deicrubiò-t-éu quauque doumage,

got cassat de mai, un froumage de mens,
lou paubre orne, acusa sous sirvents
Ni degun de soun vesinage.
Lou bulit,
Lou ròutit,

'Navo pount,

Las lerrinos
De patit,
Las toupinos
De couflt,
La

pureio,
ancliaus,
mareio,

Lous

La
Lous cacaus,

Las

nousilhos,

Lous boudins,
Las tend ilhos

De

rasins,
Galantinos,
Peços finos

�38

-

Sucre

—

blanc,

Crèmo ou flanc,
Tout gui passavo ;
Chacun boufavo
E trabalhavo
À belos dents,
E fasian mino,
Quand la cousino
Pareissiô fino,
D'être countents.

Que disés v'autreis
De

quis couquis ?

Prouflt per is,
Mau per lous autreis,
.

Qu'ero la lei,

De

Un sei

quis dous de-lesei.
d'iver, Marcomau, dins la queirio,
Ero sitat

sur un

suchou ;

pouls, se plagniô de la gleirio,
gueitant daus viròus qu'entre cendre e charbou

Se tatavo lou
En

Rôutissian dins la ebamineio.
—

Sei

Ami, disset-éu àFlaugnard,
malaud, mas ai dins l'ideio

Que quis virôus,
Garirian

fe de quinard,

moun mau sens

retard.

magre e soun anet divendre,
Lou lous tirariô be de dejous quelo cendre,
Mas n'ai pas la coutumo. Tu,
Moun tendre ami, que ses nacut
Sur lou toumbant de la mountagno
Ounte maduro la ebatagno,
Co te vai coumo un gant. Tiro-me quis virôus,
Rousséus coumo de l'or, lusents coumo daus sous.

Qu'ei

un

plat

moun coûtât, vau fa lou gat, co me regardo,
Car fau toujour se meifla d'un curiou
E vei quatre eis quand un mounto la gardo,
Dous à la tèto e dous au quiou.

De

N'aguet

pas pus

lot dit que Flaugnard, bouiio belio,

�Dins la cendre avanço un

pautou

E l'ai surti un viròu dau charbou.
Marcomau l'eipelhoco e lou bufo e lou netio,
E moun orre gouiat l'avalo sens l'eiçou.
Marcomau encourajavo

Flaugnard de

bous cousseis,
s'eichaudavo,
Quand daus virons s'aprechavo
sous

E lou chat que

Lous devouravo daus eis.
Nostre voulur n'en tiravo
A

chaque

dous òu treis

cop

:

Mas pendent qu'eu trabalhavo,
Lou singe, adret de sous deits,
Lous preniò e lous avalavo,
Mai n'aviò pas lou janzi.

soun tour n'en minja, masveiqui
Qu'arriberan las chambarieras
Que pourtaven plats esoupieras,

Flaugnard vôu à

Fouguet
—

se

tira d'aqui.

Eiperas que vous eiclaire,

Lur disset la

Lou
E si

Margouti. —
paubre chat s'enfugit
risiò, risiô gaire.

Faguet coume quis petits reis
(Pourriô v'en noumma dous ou treis)
Que parten per la guerro
Sur lou Danube
Per lou

proufit de

quauque

en

coulèro

poutentat,

Que tout au mai si lous remercio enquèro
Quand minjo lurs virons sens s'en être eichaudat.
A. Chastanë
La Baclielariò

(Dourdougno), 1877.

Bounos

rasous

mal escoutados

Soun bcllos fleurs

as

porcs

jilados.

�40

—

—

%

LA

l'ICEBENENÇO DEL BOl'A DIÉES
Lou boun Diéus
Peis estres de sa

en sa

prebenenço

creaciéu,

A lalo béstio per

defenso
dent, l'arpiéu.

Dounet lou bec, la

Un bec fach de biais à l'agasso,
L'orre fissoun al serpatas,
Al reinal trop sarrat en casso
Quauco reserbo perdetras.
A

sa creaturo darnieiro
Que diàussi li poudiò douna?

La defenso de cado tieiro.
Bou'n anesses pas estouna.

La fenno a lou bec de l'agasso,
La fissounenco de la serp;
S'un abenaire l'embarrasso,
Li destampo lou courrent d'èr.
Antôni Villiè.
Saint-Genieis

Dal

(Rowrgue), lou 23 de Juliet 1877.

quièr das àutris largo courrejo.
LOU SUP

A la fièiro de

Sant-Bourtoumiéu,

marchand de lunetos.
—

—

—

—

—

—

Aiçô, sou-dis,

es pas prou

un

sup causissiè de veires encò d'un

fort per iéu.

Per-acò, tenès lou noumbre

très....
Lou noumbre tres?,E ma visto baisso cade
jour...
Lous autres veires soun marcats dous e un.
E après lou noumbre un ?
Un ehi, moussu.

De-qu'avès après?

Lou Boumgal.

�—

41

EliOERETQ
Pausado

~

DE DOE

lou clot d'Ânlounieto Prax, d'Alzouno

sus

de margaridetos,
blancos e fresquetos
Que s'espandission joust bostre èl,
Sens pietat per tu, brabe paire,
Ni per tous plours, o tendro maire,
La Mort n'a près uno pel cèl.
Dal bouquet
Toutós cinq

Mort, es Dius que la coumando 1
Mancabo un ange à la garlando
De la Rèino dal Paradis;
Proumto, la negro Messatgièro
La

A causit
E bite

a

l'angelo sus lerro,
soun mandadis.

fait

Segnou bous l'abiò dounado,
Segnou bous l'a retirado,
Amies, balhats-lo sens murmur :
Lou
Lou

Es per

E,

se

mouri qu'èro nascudo,

tant joube l'a boulgudo,

Es per soun

Qui sap

be, per soun bounur.

s'un jour sa destinado

Sariò pas eslado ennegrado
De dol, de penos, de soucits?
Aici-bas, se l'on rits uno ouro
Sàbi pas quant d'autros on plouro :
Bal mai que siogue en Paradis.

Couratge dounc, amies, couratge !
qu'an qu'un mainatgè,
Qu'en lou perdent b'an tout perdut.
A taulo mancara 'no angeto ;

Pensats à lous

Abèls pas pus boslro Antounieto,
Mes l'oustalet sara pas nut!

�—

Ba sàbi

42

—

qu'èro lant aimablo,

Tant magnagueto, lant
afablo,
E que boslre èl n'èro
encantat :
Mès tabès las quatre tilhetos

Que bous restoun, ja soun brabetos !
Dius bous las
rnantengue en santat.
Se l'amistat

es

counsoulanlo,

Sàbi de cors mai de milanto
Qu'à bostres plours mescloun de
Bostres amies de Carcassouno
Sejuntoun amé tout Alzouno,
E sus lou clot jitoun de llours.

plours

'

Flours embaumanlos,
benesidos,
Floues diras nostre cor
espelidos,
Flours bagnados de nòslris
plours,
De nostre amie, de sa
coumpagno,.
Refreseats l'amo que se lagno,
E desentristats-i lous
jours.
Per tu mous
Dal naut dal

Prègo

pes

adius, Antounieto !
cèl, blanco biergelo,
amies qu'as quitats :

Bèi, sios santelo pouderouso,

E Dius, à ta boues
pietadouso,
Nous dounara de jours de
pax.

Achiliî Mir.

Carcassouno, 2Í

de Noubembre ÍS76.

Dal milbou pa cal

fa la soupo.

LOU BOUSSU

Planlavit,

rebanello

sus

boussu que u'aviè mai d'uno dins
l'ouro de mièjo-niucch, e cami

un

sa

gibo, revenièd'uno

faguent aguè fantaisie de

�porto d'un siéune ami. Jalavo à pèiro fendre. L'aini doubris
la fenèstro e ie demando de que vôu.
Davalo, t'en prègue, moun brave Birousto.
Aça mes, i'a pas fioc e me laissaras abiha !
Davalo sus lou cop, aurai lèu fach e pode pa 'spera.
L'ami Birousto se rounsant por lous escaliès arrivo tout estabousi.
Ah! moun bon, li fai l'autre en ie sarrant la.man, digo-me dounc
un pan se ma bosso es encaro darriès moun esquino? Fai talamen fre
que la sentisse pas pus.
Lou Bourgal.

bourra à la

paniens
—

—

—

—

NARBOUNÉS (1)

L.OU
A Moussu

Camilhe Laforgo, de Quaranto,

vice-sendic de la Mantenenço de Lengado

refoufara

Tant que louvi
De tous vaissels e de tas tinos,
De mai en mai tout plantara

Farratjos, airos, coundouminos.
Narbounés, quai t'arrestara

caminos,
lou filossera
Raspa vignals e trastoulinos?

Dins la dralho ount aro
Se

ven

Car

pas

aro

tout s'enva

Glòrio, cal'ès, brek,
Coumtoun l'or à

'grand trin,

veturin;

palo e roumano.

Quai diables poudrô lous segui,
Quand per tinat moussu Segui
Fa basti 'no gleiso roumano !
Clar Gleizos, d'Azilhanet
Venlenac

d'Aude, lou 12 de Janviè

(Erau).

1877.

apela tinat dins lou Narbounés,
Res i rnanco ; i'a jusquos

(1) Moussu Segui, de Venlenac, fa basti un chai,
qu'a la formo d'uno vertadieiro gleiso en estile rouman.
lous vitratges mirgalbats e lou clouquié. — C. G.

�IÌA

La

poulino

pouiiirco

descavestraclo,

Dins le prat audous e
flourit,
Va, galaupo coumo uno fado
E sauto rnilhou
qu'un crabit.
La

cabeladuro espandido,
redo, le cap naut,
Volo, volo, flambanto, ardido
E prèslo à l'a
qualquc bel saut.
La cugo

Penejo sus l'auriero eslreilo,
Apuei, cap al miei se salvanl,
Troto, troto, — se levo dreito,
Broco dambe 's pèds de davant.

Reprenvalum,

Fa milo tours

Reguinno,

—

De fuelhos

coumo un

valsaire

agradivouls,
on

vei passa dins l'air

secos e

de

pouls.

Es

toutjoun escarabilbado!
S'arrèsto cop sec, mour levât,

Fa restounti
Vès l'estable

qualquo nilhado
qu'es alandat.

Puei, tound las lausardos nouvelos,
gric-gric des grils;
'Stournido, qu'and las pimparelos
Escouto le

Al siéu nasic fan de gratils.
Se

gouludo,

gagno civado

Sus l'èrbo moullo tant
que

Dins

Se

un re

brandis

de tems
c

es

pot

levado,

partis al trot.

;

�Semblo l'aito al pouce, e qu'es
Sàbi pas d'èstre pus magnèl

fino !

Que la Griso, nostro poulino
Bravo

e

franco

coumo un

agnèl.
àugdsto FounÈs.

Castèl-nòu-d'Arri, 1875.

Ço que paro lou fre pai'o lou caud.
POUPUSiAKlOS

niCHOS

Ma maire, de-que dis la galino quand canto?
Ehl bel l'entendes pas?... Dis : Coudis, coudis,
coudasco.
—

—

Oe-qu'acò vòu dire ?
Vòu dire : Coudis, coudis, coudasco,
Farai moun iòu per Pasco.

—

—

A la travès'so,
Plòu à vèsso.

Quand trono à Barja,
Alalo toun rouble e vai laura.

Quand trono

en

Àlès,

Desatalo tous biôus

e

Quand lou troupèl vai en

—

Nàni 1
Eh 1 bel la grosso

—

—

vai-ie après.

mountagno, sabès pas?

clapo dau moutou fai :

Mounlan, inountan, mountan...
La fedo degourdido, embé s i sounaio claro :
E

Davalaren, davalaren, davalaren....
l'agnelet, que devigno sai-que lou loup,
Belèu! belèul...

bialo

.

�—

4G

—

Bit IN DE

Dich à la

felibrejado de l'Assemblado generalo

Fraires, sèn pla gaujous aici de

de la

nous

E d'amista truca Iou veire.

Manlenenço de Lengadù.

reveire

Au-jour-d'iuèi Mount-peliè nous a moustra lou to,
E Limousin e
Lengadô,
E Quèrei amai
Auvergno, e Marcho amai Gascougno,

Toutes sens pou e sens
vergougno,
Sus l'autar patriau fasou lou sarramen
De l'apara d'avalimen.
0 terro
nourriguièiro, o patrio bragardo,
A toun soulis mountan la
gardo !
Lou felibre, en un tems au massacre
engincous,
N'a que lou verbe à soun secous.
Mes lou verbe, sabès, es
aquelo armo ausiblo
Que subre-viéu, sempre
Sus la bouco das morts toumbats invinciblo,
per lou bon dre.
Elo pico rede e vai dre.
L'esclau souto Iou bast
pot maca sa coudeno,
Soun verbe es .'franc, res l'encadeno!
La lengo es
pouderouso; emb' acô, fraires, se
De per amoundaut Iou mouisset
Reveniè coumo antan,
assauvagi, bramaire,
Per tosse lou cor de la
Estent que devèn ren en res dinsMaire,
noste be,
Nous recourdarian
que tatnbé
Lou baroun troubadour sabiè tène la
lanço.
Mes pesen tout à la
:
balanço
Per noslo obro lou tems s'es mes au
lempouriéu :
Vai reflouri lou mes d'Abriéu !
La Causo es d'aro-en-lai franco de
malafacho,
Car sus elo la lus s'es facho.
Long-tems as cors soulets semblavo faire lèi ;
Aro i'adus, l'esprit

d'elèi,

�sabenço, e sa l'ogo, e sa plumo pounchudo...
Espèr, espèr! Diéu nous ajudo!
Amis, brinden aici, dins un brinde cremant,
Au bèu triounfle de deman !
Sa

Albert Arnaviglo.

Mount-peliè, 25 de Mars 1877.
Cal pas

s'espandi mai que la ilassado.

LOUS DOUS FENIANTS

Tôni-la-Brodo

e

Bernat-lou-Fulobro soun renoumats per

êstre lous

'] dous
pus gros feniants que i'ague liuèn d'aici. Emb'acò faudriè pas lous
trata de feniants, que pourrièu belèu vous manja... se se ie metièu. A
lous entendre, soun debourrèls de traval. E lou pus béu de tout! Tôni
dis à quau vôu l'entendre que Bernât es uno flassado, e quand ie parlou
de Tôni, Bernât fai : — Quanto rosso !
Nostes dous particuliès se rabalou cade jour enjusqu'à la loungièiro
de l'Androuno mouute,
un veire de lipetige.

s'esvedelant e chourrant, passou

lus pigrige sus

aqui que Daunis, un galabontems que souvent lous galejo, diguè
aiçô en s'adressant as autres bevéires clau cabaret:
Aça'nen, vejan, sariè pamens de saupre quinte un es lou pus
travaiaire de Tôni-la-Brodo ou de Bernat-lou-Fulobre ?
Lou pus travaiaire es iéu, diguèrou 'nsen e plan-plan lous
Es

coumo
—

dous

—

feniants.
—

—

—

faguè Bernât.
de frount, gros verre 1
en aussant un pauquet

Tu? auseshou dire, vedelas !
E tu, reprenguè
un
Eh ! lie ! tè 1 faguè alor Bernât

Tôni, n'as

voués, te jogue cinq francs que siègues
—

—

—

—

—

—

E iéu, respoundeguè
Pas desdi.
Pas desdi.

Meteguen susjo.
Meteguen sus jo.
Ai pas prou

mai feniant que iéu.

mai la

Tôni, tène l'escoumesso.

d'argent sus iéu, diguè

Tôni-la-Brodo ; quau vôu

�—

30

—

Mès tant que

dau sourel veiren lou bèl esclaire,
Qu'atrouven lou bonur ou l'iro per cami,
En tout lioc, en tout lems
sounjant end'el, pecaire !
Noste

cor

redira

:

Paure ami, paure

ami !...
Basile Vacher.

Bessejo, Setembre 1876.
Cal pas ana 'n fièiro
Per fa veire sa paurièiro.

LOU PATER DEGALHAT

Artou, lou bièl paure, èro à la pórto dal Counil, e, tout on remenanl
pregalhos, í'asiò : — Dounas-me quicon per l'amour de Diéus!
Puudèn pas bous douna, i respoundion.
Dounas-me quicon, per l'amour de Diéus, tournabo dire. E re-

sas

•—

—

Pater noster...
Bous aben dit que poudian pas

coumeneavo :
—

—

bous douna.

Anen, sa-faguet entre el lou bièl Artou, aqui 'n pater de foutut!
Lou Bourgalet.

A

.IOUSÈ BOUSIANIIiHO
■X.

que me

mandèl

sa carto

de bisilo

en

do!

Soumbro coumo la neit, bostro carto
ennegrado
Semblo me dire :
Amie, tout m'ergno, tout me dol.
Uno larmo de bous à la méuno mesclado
Bendra me counsoula : moun amo es dins lou dol.—
Eh! be! plbure embé bous, o moun
mêstre, o felibre!
Sus la terro i'a mai
d'espignos que de flous.
Mès Diéus dins sa bountat ten comte sul
grand libre
De las penos, de las douions !
—

Vitou Rettner.
Ceto, lou 11 de Janbièl87C.

�IìA

A

CASVSOliX

1)1 felibre gardounek

MOUN AMI LOU FELIBRE

TEODOR AIÎBANF.T,

Sendi de Prouvènço

Sus l'èr de Santa-Lucia

Sus li cresten neblous
Di grand Ceveno,

Clarejo dins l'èr blous
IÂiubo

Tout

sereno ;

de-long dôu Gardoun

Bresihon de cansoun
E de babiho
De jouino fiho.

Aies, tout embruni,
Dins soun istôri
Gardo de souveni
D'antico glôri ;
•

E si

castagnié vérd

Redison li councèrt
De nôsti paire
Li grand troubaire.
Valoun de Paradis,
Païs de Claro,
Terro d'Azalaïs
E de Lal'aro,
Te sentes

Quand

trefouli,
espeli

veses

Tant de

Dins ti

eantagno

mouutagno!

Veici noste decan
Lou bon Pau Fèli :
La barbo e li pèu blanc,

i

�—

ana
ma

'qui à

raoun

48

—

ouslau —soûn oustau èro à dous

fenno de ie douna

pas

—

per dire à

cinq franes?
Digo, Daunis, sou-faguè Bernal-loù-Fulobre, atroubaras
dins ma pocho; tè! sort-me-lou !
—

un

Lou Bourgal.

SjX f edo e

ei'agnèci

Un lout aliiô crebat....
Bòli pas ensatsa de boui dire la tsoio
Que li atsèt alabés pei bosses de
Bôussat;
Pertal de-z-ou pintra n'ai
pa prou bello croio,
Boui dirai soulamen
qu' and'

aquelo ocasiu,
Agnèls, fedois, moutous, besocos e bassiu
Per bien festa

sa

mort

dansèrou la bourrèio

Dempèi soulel lebat tsusquos à tsour falit.
Uno fedo pourtant fouèt
pas d'aquelo idèio
E s'en

anguèt côuma tsous un garrit.
Que las abiô?... Soun fil, qu'èro lou
pus fringaire,
En troutinant li 'n bè demanda lai
rasous.
Qu'abès dounc, sa-li fèt,
qu'abès, ma pauro maire?.
Tsamai tout lou troupèl
n'es estât ta tsouious,
E bous, mai
que tsamai, ses inquièto, sès tristo ;
Lou lout es mort
pourtant, os que-z-hou saurias pas?
Es mort l'òu
escourgat! e, sa pèl, jou l'ai bisto !
Moun fil, sa-fèt la
maire, ai be après soun trespas,
Mès bési pas aqui ço
que tant bous excito.
Se qualqu'un n'e pot
rire; aeò 's qu n'e proufîto;
Quai es acôs?... lus pastres,
aqui tout.
Crégni mai lou boutsiè que noun pas cat de lout.
—

—

Còu

L'abat Herf.tiê.

(Lot), 1875.
Annado de

rabos, annado de

sanla.

eseut

�49

-

—

LUSETA.

un vèspre, à nioch fali,
grand ehauri saguè mandada.
End' aquel que jout soun arpada
Ten dèca, reve e mau-desti

Luseta,
Au

le vèn :—De-que me voles-ti?
Vole que siègues ma vesiada
E te fa la reina ounourada
Dau crestian à Dióu atesti.
—

E pèr aco fa pos causi
Tout ço que dona renoumada,
Poudé d'enmascaire, de fada,

Engèni dau bateire ardit.
Lou païsan pos escarni,
Embé l'aigat, grêla e trounada
Estralhà bladarié daurada,
E lèu pèr la fam l'atupi.
Pos lous empèris abouri :
Auras bona e noumbrousa
E

pèr lou ferre

Arrasà tout

sus

armada,

e la flamada
toun cami.

Pos lou creseire endemouni,
Lou secutà, fa trepilhada
Sus l'ama que sarà barrada
A ta religioun, sèns merci.
E per ma paga e

toun requit,

Dins la nioch, que tant bèn
Vole pus veire la flamada
De toun calelhounet 'stequi.

m'agrada,
—

Luseta a pas pus lèu ausi,
D'una vos un pauc aubourada :
4

�—

50

—

Fossa l'aurien pas reboufada
pacha, o baile dau chauri !

—

Ta

Mes iéu vole pas res d'aici
Per avedre un jour la menada
E lou gouver de la terrada
E dau crestian adoulenti.
Ai pas de-besoun de chaupi
Frucha e recolla de l'annada
Erabé lanl de gàubi esperada
Per lou trimaire assujeti.
Vole pas terra ensannousi,
Faire plourà jouina avéusada,

Sorre, maire descounsoulada,
Pourtà noum que fâche ferai ;
Ni dau creseire obrà

l'esprit,

Sus souri ama fa rnan-levada,
Cambià sa fe, causa sacrada

Que tèn dempioi qu'èra au teli.
Quand Diéu voudra ie counsenti
E vendra l'oura tant presada,
Em ma calelhela atubada
Farai lou mounde trefouli.—

Dis,

e

subre

un

bèl aubrespi

Touta glouriousa s'es quilhada,
E lou cifèr cm sa coulada
De

mau-despiech

an

trementi.

Pioi amount s'entend ressounti
Uno vos que crida :— Hôu ! mainada !

Aluca,

zou

! l'oura

De clartà l'ome

a

es

sounada

prou

:

pati!
A. Langlada,
la

Cigala de Viradona.

Lansargues (Erau), Setenibre 1877.

�LOU COUNSEL
Conte

I' aviè 'no l'es
jiavo

faire

soun

un

ponpulàri

paire que diguè à

tour de Franco

soun

fil,

un

drôle de vint

:

ans

qu'a-

Drôle, escouto ben ço que vau te dire, autramen malur te n'avendra :
toujour toun dre carnin, e le mèscles jamai de ço que t'arregardo pas.
Lou drôle partiguè. Quand
saguè 'n pau liuèn sus la grand routo,
faguè rescontre de dous eoumpagnous qu'anavou de-vers mounte el
anavo. Noste
jouvent s'acoumpagnè emb' eles (car en vouiageon fai lèu
couneissenço) e devisèrou 'nsen d'aiçò e dau rèsto.
Au bout d'uno
sassigado, toumbèrou davans un pichot cami de travèsso. Alor lous
—

Vai

dous eoumpagnous

A quel

diguèrou

:

carrairôu, que copo lou serre, déu èstre uno acourcho :
nous fau
passa per aqui.
Passas-ie, se voulès, sou-faguè l'autre, iéu vau toujour moun dre
cami.
—

—

E lou drôle countuniè la
grand routo, entramen que lous dous eoumpa¬
gnous prenièu lou carrairôu, que s'enfounçavodins un
bosespés e negre.
Noste vouiajou arrivé, lou
vèspre, dins uno bourgado mounte faguè
courhado. Lou lendeman mati, en se
levant, veguè las gents que s'arreslavou per carrièiro e que
se parlavou coumo se i'aviè quicon
d'estraourdinàri. Escoutè e aprenguè qu'avièu atrouva dous ornes assas¬
sinats dins un bos. Aeô 'ro lous dous
eoumpagnous dau carrairôu.
Vai toujour toun dre
cami, » se diguè entre el lou jouvent. Ai ben
fa d'escouta lou counscl de moun
paire!
—

«

Countuniè

sa

routo. E

vejaqui

que s'arrestè, un autre jour, dins uno
fenno laido, mouro e maigroustello,
tant
qu'on auriè dich uno escaleto.

auberjo. L'oustesso

èro.

uno

maigroustello
I'aviè de vouiajous dins l'auberjo, e d'unes disièu :
Oh 1 de l'oustesso !
qu'es laido !
D'autres :
Oh ! boudiéu ! qu'es negro ! — D'autres : —
Qu'âvaliseo! qu'es maigro!
L'oste escoutavo tout. Mes lou drôle
diguè pas res e s'anè jaire.
Lou lendeman mati, coumo
pagavo l'oste, davans de parti, aqueste ie
venguè :
1èr faguères ben de pas
parla de ma fenno..
Quauques jours après, noste drôle aprenguè que l'oste de l'auberjo
—

—

—

—

..

�mounte aviè

coucha, veniè d'estre mes entre las mans de la justiço, per
lous qu'encô d'el disièu quicon sus sa fenno, lous
anavo piéi tuia, la niuè, dins lus lié.
Lou drôle comprenguè alor ço
qu'aviè vougu ie dire l'osle, quand el
lou quitè, e se diguè mai entre el :— «Te mèscles
jaraai de ço que
l'arregardo pas. » Ai ben fa d'escouta lou counsel de moun paire !
E s'aproumeteguè de
toujour lou segui d'aqui-'n-lai.
amor

que toutes

Lou Bourgal.

liOU

KiEKGADOC

Au Pouèta Calalan J-B Ensenat.

A la

prima dau mounde,

au

bèu lum abrial

Quand l'Orne escarcalhava, à pie de sa petrina,
La bestia, ounts'acatet soun astrada
divina,
La Natura faurièira a fach
aquel Nisal.
La Trenaira, au grand cor,
per soun
A près, amourousit e tors, couma

tant grand traval,
amarina,

Lou ribeirés amar amor de la marina,
Lou flum qu'aflouca dor lous estancs
per
La cola

Que

fugidissa,

e

lou

causse

aval,

aparaire

aspressa fera encresta lou ternaire
D'un poudèr que jamai sara pas assautat!
—

«
«

soun

« Lou nis es
preste, » a dich.— « 0 Jûsticia eternala,
Un pople i'es pausat que, caumat
jout toun ala,
Vai espeli per tus e per la Libertatl »

LOUVIS-saviè
Mount-peliè, Agoust 1877.
Bal mai boun

gardaire

Que boun gagnaire.

de

ricard.

�53

-

EjOU

—

beat

Tu, chiulo, chiulo, bent !
Acò

pla te eounben.
sus las téulados
As fach granclos traucados ;
Un long sisclet s'entend :
Tu, chiulo, chiulo, bent!
Deja

L'albre a perdut sa fèlho ;
Mai d'un de sa cabèlho

A bist toumba 'n boun tros
Sibles mai d'un tantost,

Quand t'i boutes, pecaire!
Embourisses tout Faire

:

Pousco, aigo, fec et fum,
E, sus acô, quin crum !
Biste pacan
De

s'afano
quita la grand piano;

S'entorno à

soun oustal,
Que cranh de prene mal.

L'ausèl

cerco

abrigado

:

Quant la reboulunado
N'en

espragnara'neit?...

Bestiolo s'i counei !

Bourgés ambé bourgeso,
Davans lus taulo meso
Trandoulon cl'espabent :
Chiulo toujour lou bent.
Se dis dins lous bilages

( E 'co per lous pus sages )
Que mai d'un i 'n aura
Qu'assei trespassara.
Lou bent es

diu, dibesso
Apourto d'alegresso

:

�pla coumo cí'esfrai;
jour aureto, mai

Tant

Un

L'endeman descadeno

Tout ço qu'en let d'aleno
A de pus amalit,
Gelât ou 'scalourit.
Es el que

Lou

rebiscolo

biajou

que s'afolo,
Perdut dins lou desert ;
Pèi porge pel lusert
Un

gloutet d'aigo à béure

Mes el destaco l'éurre
Del casse, e lou beissèu
Cabinet) e mar lou béu !

Tu, cliiulô, chiulo, bent!
Que, se n'abioi lou tem,
léu, fins que s'estarisso,
Dirioi ta bramadisso....
Mès atal sèi countent

:

Tu, chiulo, chiulo, bent!
L.-J.-L. PlAT.
Castèl de

Jouy-en-Josas, pròclii Versailles, lou 11 de

noubembre 1875.

Mai fai
E desfai.

Si A.

DEVISO

DE

CAPIT1XM

Se lou bourre em lou tems devèn longo
Se l'aglan dins lou sou vèn l'aubre dal

verguello,
crestèl,
Perqué devendrlèi pas, manido capitello,
Embé l'agrat de Diéu, magnifique castèl?
Capitello.
8 de

mars

1876.

�—

55

—

LOU COUMPLIMEN

Mounsegnou l'Evesque èro espera dins la coumuno de Sant-Marti.
deja un parel de cops que Mounsegnou venir, e ni lou Maire, ni
l'Ajoun, ni dingus n'avièu jamai agu lou biais de ie dire un couinplinien,
Fasiè

aeô se l'ai d'abitudo per la vengudo d'un grand persounage.
Aquelo fes, pamens, lou counsel de Sant-Marti s'aeampè e déridé que
lou Maire, entoura de tout lou vilage, fariè un poulit discours à l'Eves¬
coumo

que.

s'endeveniè que toutos las fes que l'Evesque arrivavo
acò 'ro toujour de niuè.
Lou vilage anè dounc.à l'endeVansde l'Evesque, e lou Maire s'aprouchant, ie faguè coumo aiçò :
Venès toujour de niuèch alor? toujour de niuè, coumo lous chots,
Mounsegnou, coumo lous chots....
Fan

vous

dire que

à Sant-Marti,

—

Lou Boukgal.

a

m ou iv

amic ai.bert arnavielle

N'ai pas, iéu, la gaia sciencia
Nimai toun cantà linde e dous

:

soui dins la Mantenencia
Per toun vot trop amistadous.
Pamens

En te mandant ma reverencia,
0 bèu troubaire valentous,

Vergougneje in moun imprudencia
E de frairà 'm tus soui crentous.

moun cami pie d'ourtigas,
Sempre tas paraulas amigas
M'an dich : —Courage e ges d'esfrai 1 —

Dedins

Adouncs'un traite amie me fauta,
Nouvel Judas baisant ma gauta,
Procha de tus m'assoularai
Adei.fe Espagna.

Mount-peliè, Ion 14 d'Abriéu 1877.

�56

—

—

LAS ACOIIRDALHAS DE VIVIAXA E DE MERLIN
CONTE

Un matin Merlin s'apensava,
Doulent, qu'à soun cor assedat
Sariè bela l'Aigueta siava

D'un iol d'amour

e

de clartat 1

Mès ount era, pecairel ount
Saique l'atrouvariè jamai
La Sourga amagada e sincera
Que clarejava en soun pantai?

era

?

Quau voudriè per soun calignaire,
sens ges d'or ni de castel?

TJn

Un bèu

tantalôri,

Paure

vagant mai que l'aucel?

e

N'aviè,

un

troubaire,

la manida
visous,
Que l'Ort de soun arma enlusida,
per gagna

De las benesidas

Zounzounarela de cansous,
Pas mai I

Couma à l'acoustumada

Agacbava lou

serre arbrous,
Cresent que dejout sa ramada
Sounrisiè lou Clar amourous.
—

—

De-que brista tras la pineda?

Dourmis pas? es ben descugat?
Courousa autant que l'arc-cle-seda
Sus l'entrumida desplegat,
Una genta dona s'adralha
Per la founsour dau bosc oumbrenc :
A soun entour tout se mirgalha
Qu'esbrilba autant qu'un rai junenc 1

�Blanca mai que
Mai raianta que

la coucoumela,
lou Lugar,

Sa bela cara enmimarela
Couma Ion rebat de la mar;
Sa pamparuga dardalheja,
Que sembla una ginesta en flour,
0 ben quauque

Raviscoulat per

issam que fadeja
la calour;

E jouta soun oumbrina aurenca
Lusis
trésor meravilhous ! —
La doubla Founteta azurenca
E risenta de sous iolhous.
—

Ara, em sa faut canda raubeta,
En davalant lou trucoulet,
A lou desart d'una veleta
Tibada d'un gent

ventoulet.

E Merlin remirant laDona
Ne trefoulis, que soun pèu d'or,

Aital que l'Auba en una lona,
Vèn se miralhà dins soun cor.
Es pas aquela una bergièira,
Sou-dis, barbelant, lou jouvent,
Mès quauca fada bouscagièira :
En pantaisant n'ai vist souvent!....—
—

Tout

angouissat d'àrsi et de joia

Vanament voudriè s'aplantà,
Adounc que superba et galoia

Dedaiçai pareis s'avantà.
Ara, contra el s'es apausada,...
mài-que-mai resta mouquetl...
Mès, s'abisant de sa pensada,
Ela ie dis, douçamenet :
E

Quau soui ?— La fadeta Viviana
Acampave Yerbeta-d'or
—

�—

58

—

Per la niiuna mairina Diana

De

Secila, quand toun

Souseava

soun

maucor

planhun

:

t—

d'ausida

M'acouitère;— siès assoulat,
E que dins toun arma ablasida

Siegue lèu l'csper regrelhat! —
Siès

—

douncpas

Prega Merlin.
E

sus sa

una

Ne

soun

fantasia?

saves prou

bouca de vermia

Severa, bouta
Pioi

—

!

—

—

,

detou,

:
Zòu ! agacba la lauseta,
Ajusta ela, — Iras l'aire ausent
Que s'afana, Pamourouseta,
—

—

Devèssoun raive trel usent !

Cigaleja, la eigaleta ;
bouquets, lec e desavert,
Lou parpalhounet fai l'aleta
A foronisat, lou lasert;
As

;

Vè ! ja las bladariès oundejoun
Couma au souledre lous estancs,
E las randuras risoulejoun
De nisouns et de pignels blancs ;
Subre tout lou cèl que s'albièira
Tomba lou chale à bels rajols,

E, rallegrada, la ribièira
Mena

un

charradisde

flaujols.

Per orta s'espassa l'abelha ;
Avalisca taina e coumbour !
Tre que l'issam se derevelha,
Es la Prima blounda ! es l'Amour!...

Ambés, per las frescous pradièiras,
Belament, despioi lou matin,
Dins lou gauch d'aimansas premièiras
Anavoun Viviana

e

Merlin.

�—

59

—

Enmiech de sauvias sentadousas,
Dejout de pins abalandrats,
A d'aigadinas
creissoulliousas,
A miejour s'eroun
abéurats;
Per las estubadas

vergièiras,
l'azur das lis
Per|Iauserdas e per milbèiras ;
Per bartasses e per camis;
Lous i'ens rouges,

;

Per vignas e per oulivedas,
Man dins la man, avien trevat !

N'avien 'scalat des rancaredas
Au

soulelhàs,

en

libertat!

N'avien trempassat

de garrigas,
Inchaienis^couma de quinsousl
Lou campas aviè mens
d'espigas
Que sous'gargalhols de cansous!...
Mes, dessanque l'escuresina
S'esperlongava ai pèds das monts
E que, damé lum que fresina,
S'amoussavoun, plan-plan, las fonts,
Sus la Fada una granda lagna
Blasinejava embe lou trum ;
Sous iols, blouses autant qu'aigagna,

S'enfouscavoun de calabrun

;

E per

la tant'mista vesprada,
Couma la d'un ciéune nat'rat,
Sa doulenta

vous

enaurada

AissejaAin cant despouderat

:

—'

Ai de iéu ! quanta languituda
Chima en moun cor e l'enelausis !
Sembla que ma vista s'atuda,
E

moun

ime

s'ennegresis.

Un-rai, tout escàs, alateja
rouginous dau piocli

A l'acrin

:

�—

60

—

Lèu m'agoulouparà l'ireja,
L'ireja e malagaousa Nioch

!

Sourretas! jamai pus vous flaire,
Flours qu'avidava moun alè
Milhou qu'aureta, quand l'esclaire

Miejournau

emperissiè!

vous

Pas pus t'ausisse, cardouuilha
Qu'ensegnava moun cacalàs !
Ges d'aucelet per ia ramilha!
Aici que cliiula l'aucelàs!

Chiula la chota! quante

Ai 1 las !

me

Es alucat

A

—

E

predica ?

couma

d'un

picat l'oura de

sas

bouquetas

esglàsi,

moun cor

glàsi !

ma

mort!...

—

se jalavoun ;

E, paures aucels desnisats,

Sas

parpeletas pantelavoun
lugres, ara amoussats.

Sus soui

Lou

troubaire, l'arma espantada,
d'à-ment

Tout flaquejant, teniè
Sa migueta caravirada

Que l'espilhava em languiment.

Viviana, — ie ven, — ma Vivia.na,
De-que t'envalausis? de-qu'as?...
Amie, touta paraula es vana,
Fora unat... mes, la saves pas!...
—

—

Si! la Paraula salvarela
t'aime! dis Merlin.
Ah ! siès vincuda, Nioch crudela !
Viéurai ! !.. au mens... fins au matin !...
—

La

save :

—

NA DCLCIOnELA.
Mas de la Lausela

(Mounl-peliè),

lou 15 de Mai

1817.

�LOU BARLET QU'A BONO CAMBO
Abans l'inbenciéu dal

beloucipède,

moussu

Bourdet abiò 'n barlet

qu'èro quasimen autant dégourdit. Se parlabo que d'el; talomen que,
quand besion passa quaucus que marcbabo bite, dision : —Tè! semblo

lou barlet de moussu Bourdet.
Un jour que moussu Bourdet abiò coubidat unis sèt ou bèit de sous
amies à beni tauleja damb' el à sa bordo dal Rec-Usclat, se bai
capita
que, coumo adusoun lou roustit (uno bello poupo de porc) sus la taulo,
santapadiéune 1 manco la moustardo!— Quun fléu 1... Lou plat sentiò

qu'embaimabo. I'abiò be quàuquis boucits de sàlbio à l'entour ; mès
anals manja de porc senso un pauc lou releba dambé de moustardo !
Capouchi! cereoun, viroun... Ah ! pas mai ! ges de moustardo.
Es l'alfa de dèts minutos, sa-dits lou mèstre à soui coubidats,
qu'adeja fasion la trougno. — Pèire! hei ! Pèire ! ount es Pèire?
Moussu, sèn aici.
Pèire (èro lou noum dal courrèire), te cal fa 'n esfors.
Dous, se cal, mèstre.
Bai à la billo nous querre de moustardo, e tourno aici dabans
que lou rouslit se refretge.
Àlabets cal parti sul cop.
Sul cop. E sabes ço que bôli te dire.
—

—

—

—

—

—

—

Pèire sort.
Besèts be, dis alor moussu Bourdet à la coumpagno, i'a
billo quasimen uno lègo : es bounze ouros manco un quart,
ouros Pèire sara de retour.
Cadun regardet sa mostro.
—

d'aici à la
à bounze

Oh, sa-dits lou mèstre, es un chabal. Poudèts pas n'abé 'no idèio,
subre-tout quand sap qu'acô presso.
E se boutoun à batalha.
Tarclara pas, faguèroun pèi ; bounze ouros manco quatre
Tin! tin! tin!... la pendulo piquet bounze ouros. Esperèroun lou
—

—

repic. Ges d'ome.
Acoumençaboun de galeja moussu Bourdet.
Cal que li siogue arribat quauque escaufèstre, sa-faguet aqueste,
car l'ai bist fa
aquel cami dins un quart d'ouro.
Anen! pèi cal èstre tòutis rasounables ; fa caud, e...
Bounze ouros e quart!... Esperen jusquos à la mièjo.
—

—

�—

62

—

E

pèi, de-que nous pressol se n'en cantavian uno
per
lou
manjaren lou filet fret.... Oh! es egau! s'amerito unopassa
remouehinado, jamai acô i'èro arribat.
Agachats se lou besèts pas veni. Bouf! al al al
Tôutis badalha—

tems?
—

—

voun.

Mès tout d'un cop, brounl la
porto s'alando e Pèire pareis.
Ahl ah! zoup! dono la
moustardo, que nous as prou fa langui.
La moustardo? fai Pèire
estabourdit, l'ai ]ras.
L'as pas ! Coussi?...
Eh! veniô juslamen vous demanda se
voulèts que la prengue acô
dal revendèire ou de
rapoulieàri.
Ah ! ab ! oh ! oh !
aquelo n'es uno ! — E de rire, e de pica de mas.
Mès adounc, sa-crido moussu
Bourdetà soun barlet,
rouge de couèros?
—

—

—

—

—

—

lèro, ounte
de-que fasiòs? Parlo, bestiasso!
Moussu, respond Pèire à soun aise, èri ana carga moui souliès.
—

Lou Bourgalet.

A

JL'ESCOILO

RAIOEiO

Acampado

Areno, Avoust 15, 1811.

en

FEEIBREWCO

Voulas, mi simpatio e voulas, mi salut!
1 Felibre d'Àlès, i Muso di
Ceveno;
E, coume de grands aiglo o de parpaioun blu,
Pausas-vous

sus li roco o li roso d'Areno!
cridas lou jour, cridas « tabô » la
niue,
Conlro tout ço qu'es laid, e
mesquin, etnai sourne...
Lusisse, gai soulèu! e que, liuen de tout iue,
La tristesso, sèns fin s'encafournel
«

Tabò

»

William C.
Waterford

la

(Irlando), Avoust

8, 1877.

Bonaparte-Wyse,

Cigalo d'Irlando.

Se plôu per
Sant-Bourtoumiéu,
Se t'enehautes noun
pas iéu.

�liIS

ABEKa

gagna la joio (près de la
de la ciGALO, de Paris, en Arle

Pèço qu'a

prouvènço) dòu councours
(Fèsto di 22-23-24 G 28 de

setèmbre 1877.)
a

louis

roumieux
La bataio
Enterin que

César badaio

Chaplo l'esclau

e

lou leioun.

t. aubanel.

Coume lis òublida ti

supèrbis Âreno,

Nimes, quand on a vist soun frountau auturous,
Si pieloun de granit supourtant, pouderous,
Lis arcèu

gigantec

Av'ès rèn

counserva,

Di

que

n'en i'ormon la treno?

gradin esealabrous,

grand fèsto

rouraano, ount la foulo qu'enfreno
L'orro visto dòu sang espinehavo, sereno,
Don

ferun, disesclau, h jo, lou cliaple afrous?

Fantasti mounumen, fa de dòu e de glôri,
Chascuno de ti pèiro es un fuel de l'islòri :
An passa davans lu tant de generacioun !...

Pamens, subre toun front lou soulèu pòu, à rage,
De sis escandihado escrincela toun âge :
Eselairara jamai ta pleno fenicioun !
Leouhtino

Goirand,

felibresso d'Areno.
22

Setèmbre 1877.

liA
A M. C.

KEXAISSESÇO

Laforgo, vice-sendi de Lengadô, en guierdoîin de sa
foutougrafio, souveni dal 21 de Mai 1876
La

Prouvenço plouravo, mudo,

Souio la eapo

sournarudo

Qu'un feroun franchimand i'aviè tra

sus

lou

cors.

�64

—

Lous

Miejournaus, tèstos baissados

Regardant

L'aucelounet

sus

nourri

la

cigalo subre la

Semblavou dins lus cant

se

,

brisados,

sas armos

De ràbio maudissiéu l'orre

La

—

de Mounfort.

lanrbrusco,

rusco

dire tristamen

:

Fugiguen aqueste ternaire
Ount la voués dau galoi troubaire
Nous vèn pus aigreja de soun bresilrarnen.
—

Au vent

l'aigo disiè, timido :
D'aquclo lengo amourousido,
qu'airnave d'ausi l'armounious parla !
léu, respoundiè l'auro mouleto,
—

Oh !

—

Aimave la

cansou

fouleto

Que, lou vèspre, prenièi as bords de toun valat !

E las

Sus lou crestel de las mountagnos,
Dins las fièios de las baragnos,

pianos

sens fin, de portout s'ausissièu
Lou piéu-piéu-piéu, lou sègo-sègo,

L'aigo que dins la nrar se nègo,
loujour, tristes, se plagnissièu.

E l'auro que

Un

mati, l'aubo argentino,

Quand esclairè lous bouissous,
Trouvé la terro latino
Enebriado de cansous.
Èro la voués d'un troubaire
Que fasiè nrounta dins l'aire

Aquel cant armounious.
L'aigo fresco, l'aucèl
Coumo

au

tems de

Respoundièu ensen
Mirèio, Vincen.
En escoutant la

Lou

l'auro,
Lauro,

e

:

lauseto,
gai pastre esbalausi

•

—

�65

—

—

Faguè taisa
A ço que

sa flaveto
renié d'auSi.

E las autos piboulados,
Clinant lus tèstos
ramados,
Trefoulissièu de plesi.
'

L'aigo fresco, l'aucèl^e l'auro,
Coumo

au

tems

de'lLauro,

Respoundièu ensenV
Miréio, Vincen.
Douge cants

se

Cants d'amour

debanèrou,
ou

d'amarun.

Siaus, lous savents escoutèrou,
E lou travaiadou brun,
Aplanta sus soun araire,
Pensé pus à soun terraire
Jusqu'au sourne calabrun.
L'aigo fresco, l'aucèl
Coumo

au

l'auro,
Lauro,

e

tems de

Respoundièu ensen
Miréio, Vincen.

:

Sus lou

sôu, quand la niuè negro
soun escabour,
Canlè mai la voués alegro
De l'antique troubadour ;
Aval, souto las andanos,

Escampè

Chivaliès

e

castelanos

Venguèrou parla d'amour.
L'ajgo fresco, l'aucèl
Coumo

au

l'auro,
Lauro,

e

tems de

Respoundièu ensen
Miréio, Vincen.

:

Dempièi, l'ardento Prouvenço,
Coumo dins lou tems mejan,
A de cansous de jouvenço
De-countùnio s'aigrejant.

�—

66

—

Ansin qu'un vol de paloumbos,
Sus las colos, dins las coumbos
Au fres mati trepejant.
sus toun sôu libre,
Lauro en pas! sus toun traval,
l'a l'enemi dau jalibre

Miejournau,

Que sempre Irai soun

dardai.

Pièi

quand saran estremados
Tas espigos d'or granados,
Escoulo ! d'amount, d'aval,
L'aigo fresco, l'aueèl

l'auro,

e

Coumo au teins de
Te dirai) enseti :

Lauro,

Mirèio, Vincen.
mandad1s a

Quand mousiuèlsse

soun

moussu

laforgo

traobssus vostoremembranço
Mai,

De noste vinto-un de

Aquel crid de deliéuranco
L'ai entendu tournamai.
Es

l'aigo, l'aueèl
Coumo

au

Que disièu

e

-

l'auro,

tems de

Lauro,

ensen :

Mirèio, Vincen.
Pau Gaussen.
En

Alès, juliet 1877.

Plèjo d'Avoust
Dono mèu

LOU PUS

Êstève lou sartre

jour,
—

e

e

bon moust.

VIÈL MESTIÈ

Pèire lou maçou, dons mestieiraus renoumats, un

en bevent mièjo, se charravou sus l'ancianeta de
Mouu mestiè, disiè lou maçou, a laissa de traços

lus proufessiéu.
encò das poples

�—

67

—

lous pus

vièls ; èro en grand ounou dau leras de Saloumoun : i'a très
d'acò, raoun orne, e las braios èrou pas enventados.
Pas enventados? ie respond lou sartre.
Digo-me un pau se, après
malafacho, quand Adam se faguèt un parel de braios de fièios de figuiè-

milo

ans

—

sa

ro, pensavo

soulamen alor de

se

basti

monto à

Lou

un

Saloumoun, lou mièu vai jusqu'
maçou n'en quinquè plus uno.

oustau?... Se toun mestiè

en

Adam. Adounc,cano,

re-

se vos

Lou Bourgal.

AS MEMBRES

del Burèu de la

Mentenenço felibreneo de Lengadoc

Un fdibre

Roudanés

Granmecés pel l'ounour qu'avès fach à ma
Muso,
Moussus, en l'adouplant dins vostro soucietat

Ta savento

e ta ricbo en
gents de grand estât,
Pecairel elo ta pauro, e sens eirne ni ruso.

Quun perfleeh pouirés fa d'uno cervello cruso,
Que n'a 'scrich res de rare e n'a res enbentat,
Fauto d'esprit, senou de bouno voulountat?
Vostro aimablo indulgenço i sert soulo d'escuso.
Eh! bel per que crescunt concordia-vires,
Se d'un viel rimalhaire 011
pot pas tira res,
De vautres el pot prene,
au mens, un bel exemple.
Piei d'alhours « per un moungeun couvent se
Iéu prese un fièr bounur de dintra dins lou

Quand

duguesse i dourmi

coumo un

perd pas.
temple,
bufec clapas !
Marti Vesy,

biblioutecàri de la vilo de Roudez.
Roudez, lou 10 d'Abril

1877.

La civado fai lou roussi.

»

!

�Discours dau Baroun Chaule deTourtouloun,

sendic de Lengado,

prounounciat dins l'Assemblcida generala cle la Mantenença,
lou 25 de Mars 1877.

gentas felibressas e gais counfr aires,

Dins aqueste rode ounte, i'a dous ans, la Soucietal de las Lengas roumanas
festejava lous felibres de Prouvença e de Catalougna, lous savènts d'Espagna e
de Paris, tenèn ioi la prumieira sesilha de la Mantenença felibrenca de Lengado, e
jamai de ma vida noun m'avendra pus grand ounour que lou de capdelà tant bella

assemblada.

pèr tratà das afaires d'una mantenença que s'espandissus mai
vint-e-cinq despartements, en esperant lou jour benesit ounte la Gascougna,
lou Limousin, l'Auvergna faran chacun sa mantenença.
Per que dounc nostra reiinioun pogue estre de proufit pèr lou Felibrige e mantene lous drechs de tant d'encountradas e de tant de parladuras, fau que, sens delaià,
coumencen à parlà d'afaires. Demande escusa à las damas que flourejoun sus lous
founs un pau negrilhous de nostra assemblada, couma de margaridetas dins lou
sourne d'un bouscage; ie demande escusa de i'adure de paraulas escaraboulhousase
secas en gramecis de sa pouëtica presencia; niés absouludamen es necite de pas parti
d'ausida, e, avans de se metre en branle, de traire un cop d'iol sus lou draiòu ounte
Aici sian aoampats

de

devèn caminà.
L'idèia prumieira

dau Felibrige, liou sabès prottn, es de laissa à chaque ome lou
parla de sa maire ; es tamben d'agroupà toutes lous qu'an atrouvat dins soun brès
la lenga das troubáires, pèr lous incità à aimà e à enaurà mai que mai la patria niiejournala.
Dins aquel Miejour qu'a mema lenga, i'a mai d'una parladura; i'a ce que lous
savènts apeloun de dialeites, e n'aven proun de diferents dins nostra mantenença.
Tout'aqueles parlàs an lou drech de viéure, toutes podoun demanda sa plaça jout
nostre

cèl azurenc,

«

Au lum que

Diéu alargo î mounde

»

dona à la nalura la vida e à quauques ornes la força, l'engèni e l'imourtalitat.
pichot vilage das Aups ou das Pirenèus que noun âge lou drech
de gardà sa parladura nalurala, e sariè pa'mbé nautres lou que voudriè faire con¬
tra quante lengage que siègue ce qu'avèn reprouchat à d'autres de faire contra la
lenga d'O touta entieira.
Que degus noun vengue dire aici qu'un parlà es pus poulit ou pus lourd qu'un
autre. Se chasque aucèu irovo soun nis bèu, chasque aucèu tamben trova bèu lou
cantà de soun nis, lou cantà de sa maire.
Es perqué, dins chaque endrech, pogue estre estudiat, carresa e aussat en glôria
que

Noun i'a tant

j

�—

aquel cantà dau nis, aquel parlà dau
las escolas.

Pertout ounte soun
'

se

69

—

brès, que lou Gounsistôri felibrenc coustituïs

establits sèt felibres, podoun demandà à fourmà
Calendau, agués pas

dau mitan d'eles sourtis una Mirèia ou un

'na escola, e
làgui, soun

parlà périra pas.

pourriè, couma se dis, tirà trop l'acatage de soun coustat ; es
la mantenença vèn, couma soun noum hou fai veîre, mantene à la fes l'independeucia de chaque parlà e l'unitat de la lenga felibrenca.
Se quaucun me disiè : — De-qu'es vostra unitat, d'abord que voulès laissà à
chaque vilajoun sa parladura ? — Lou mandarièi embé lous qu'atestissoun que
voulèn coupà la França à trosses.estent que demandan lou ilrecli de parlà couma
nostres paires.
L'unitat es pas l'uniformitat. Una letra de mai ou de mens chanja pas lou founs
e l'engèni d'una lenga ; e quoura sarà entendut que ce que se prounouncia la mema
causa, s'escriéu la mema causa dins touta la terra d'O; que las paraulas (relevant
quaucas-unas, e n'i'a pas gaire ) soun las memas dins toutas. nostras prouvincias,
emb'un vèsti dilerent, quoura aco sarà coumprès, veirés pareisse mai que mai la
forta unitat souta la genta varietat de nostra lenga.
Mes una escola

aici que

;

magenença dèu marcà àquela toca, pèrque lous inteligenls e lous valents se
pogounla segui sèns trantalhà e sèns brouncà.
òublidà que dins aqueles afaires es pas poussible de res coumandà. l'a pas
res'de-qu'un ome siegue mai jalousque de soun parlà. Avès ausit parlà d'aqueles soubeirans quan fach de lèis, an chanjat de coustumas e soun estats òubeïts en tout
franc en una causa ; l'ajusta ment d'una lettra à l'a, b, c de soun pople.
Aco empacha pas que l'ome que vôu pas qu'apoundoun una letra à soun langage,
lou chanja del meme sens ie pansà, segound ce qu'entend ou ce que legis. Es pèr
aquela via que la mantenença dèu faire soun obra : dòunà d'alé à las escolas, ie
faire coumprene ce qu'apartèn à cbacuna e ce qu'es lou caudal de tout un grand
dialeite ou de touta la lenga ; ie moustrà pèr lou resounament lou grand ben que
se pot tirà d'un pichot sacrifice, e quoura lou pus grand noumbre sarà d'acord,
faire que se pause la régla pèr que ce que toutes an décidât siegue seguit dins
La

^ i'acaminoun; dèuaplanà la via pèr que
1

Fau pas

l'aveni.

Es pas

las lengas, es pas d'un
francesa. Lous escrivans
coumprès las
acadèmia es

d'un autre biais que se soun coustitnïdas toutas

biais qu'à establit soun empèri la glouriousa lenga
l'an fourmada, loussavènts l'an discutada, la nacioun a pauc-à-pauc
resouns das savènts e seguit l'us das escrivans. Alor soulamen una

autre

venguda qu'a fach lèi ce qu'era usage.
Hou vesès, Messiés, couma es grand, couma es dificile louprefach d'una mantenença, que dèu accourdà lous drechs (le l'auvergnat embé lous dau bearnés, lous
dau'limousin e lous dau lengadoucian.
Mès se se capita dins quaucas-unas de nostras escolas d'escrivans d'elèi, se n'en
sourtis d'obras majouralas, veiren las parladuras d'alentour retraire de mai en mai
au parlà d'aquelas escolas ; la lèi qu'un Anglés ilustreapela la lèi de councurrencia
vitala fara dins lou lengage ce que de savènts disoun que fai dins touta la natura,

�—

e

70

—

lous dialeites que
saupran pas

proudure saran embé lou tems estoufats sens qu'ajoun lou drech ni lou poudé de se plagne.
Vautres dounc que pantaiàspèr
vostreparlà la douminacioun d'una prouvincia,
autraval"! Dounàs-nous de caps-d'obra, e vostra
parladura sarà imourtala.
Hou vole redire, hou redirai jamai
proun : lou devé de la mantenença es de faire
vèire per lou resounament e
l'esemple ounte es la vertadieira unitat de la lenga,
ounte es la vertardieira
independencia d'una parladura ; e subre-tout d'empachà
entre las escolaslas luchas, las michantas
paraulas, las jalousiès que trop souvent
an escaufat sens
proufit las testas dau Miejour, e an fach maubastà nostra nacioun.
Que i'ague très, quatre, cinq, dès dialeites diferents de nostra
lenga pauc nous
encbauta, dau moumenque l'engèni eloufouns se mantènoun pariés. Voulen l'uni-

tat, voulen pas l'unifourmitat
Avès vist d'aquelas tapissariès coussudas e trelusentas, toutas
mirgalhadas d'or
e de coulours; lousiols n'en soun
enclausits, mès quand n'avès vist un tros grand

couma la man, avès tout vist, es
toujour la niema figura, toujour la mema flour,
toujour lou mema aucèu estampat pam en pam sens que i'ague soulamen un
pount de mai ouuna rallia de mens : aco's sai-que ce qu'apeloun l'unitat lous
mauparloun de nostra lenga, e ce pus bèu que pogue cabi clins soun esperit. que
Mès anàs aici proche ; dins aquelas salas ounte Fabre,
Veledeau, Col lot e nostre
amie regretat Alfred
Bruyas an amoulounat lous trésors de la pintura; regardàsce
que s'apela Lou mariage de santa Calarina, de Verounese, Las
fennas d'Algé, de
Delacroix : digàs-me se dins
aqueles tablèus i'a 'na figura parieira à una autra
figura, i'a un trach parié à 'n autre trach, e digàs-me, pamens, se vesès pas sus
aquelas telas una amirabla, una resplendenta unitat.
Aco 's l'unitat que nous l'ai gaud. Voulen
pas que digoun de nautres : quau n'en
vèi un lous

vèi toutes, quau n'ausis un lous ausis toutes. Voulen
que la varietat
dasus, dasesperits e l'unitat das cors fague de noslra terra dO, de nos¬
tra França, de nostre mounde latin un tablèu
esbarlugant ounte saran pintats, pèr
l'ensegnament de nostres enfants, las remembranças dau passât e lous espers dins
das parlàs,

l'aveni.

Brinde dau

messies e

Siéu vengu

gadò.
Au

Capouliè Mistral

gai Counfraire,

de Prouvènço, pèr brinda emé

vous autre à la

Mantenènço de Len-

dùu Felibrige, porte un salut d'ounour
à-n-aquelo drudo terro que,
souto li noum divers de
Narbouneso, de coumtat de Toulouso e enfin de Lengadò,
a toujours fieramen auboura
dins li siècle soun engèni latin, soun
esperit rouman.
sa voio renardivo.
noum

�Lengadò, portes lou plus bèi&gt;noum qu'uno patrio ague pourta, lou
lengo !
Aquéu noum naciounau, clar coumo toun soulèu, rapello sèmpre à tis enfant
qu'an uno lengo siêuno ; e tout ome dôu païs, tou fléu digne de tu, rèn que d'ausi
toun noum, o Lengadò, es fourça de rèndre oumage à la soubeirano lengo qu'es
Terro de

noum

éu-meme de ta

estado ta rneirino.
E

vaqui perqué, Messiés, eici sias tant

noumbrous

la Causo.

Gramaci

vous

e tant

afeciouna pèr manteni

de la
subre la iiguiero, la tamarisso o l'oulivié,

avèngue, de la part di Prouvençau, delà part di Limousin,

part di Catalan e de tòuti aquéli que,
entèndon canta la cigalo.
Zou ! douno, mi bons ami!

àspri lucho de l'umanita mouderno, nautre avèn agu l'ur d'encapa
doumino li garrouio de la vido soucialo, uno idèio qu'embrasso li
glòri dòu passa, lis ardour dôu présent e li pantai de l'aveni, uno idèio d'ounour
e d'amour e de pas,— que prépara miéus que ges la recounciliacioun de tòuti lis
amo ounèsto sus lou coumun relarg de la patrio 1res fes santo, uno idèio subreforto, — que fara dùu Miejour ço que dèu èstre pèr naturo : lou grand fougau de
la lurniero, lou paradis de iabèuta, loufres sourgènt dôu gai-sabé e l'amistous jougnènt de la raço latino...
A vans de m'assetn, vole apoundre à moun brinde uno santa preciouso. Beve, Mes¬
siés, au Sendi majouraude vosto Mantenènço, à Moussu lou baroun Carie de Tourtouloun, aquéu savènt atravali, aquéu flame patrioto qu'a counsacra touto sa vido
à releva lou sentimen de nosto naciounalita, d'abord en publicant la vido dôu rèi
Jaume, e piéi en recercant e retrouvant emô bonur, desempièi eilalin lou ribeirés
de l'Oucean jusquo peramoundaut i counglas de la Souïsso, li raro veritablo de
noste empèri literàri, de noste empèri naturau !
A travès dis

uno

idèio que

MOUSSU

DOUIRE

Moussu Douire, qu'aimo l'argent
Mai que tout, ièr disiè : — Noun sabe
Coussi quaucus d'enteligent
Pot se faire que se derrabe
Dau repaus per toujour parla
De scienço, d'art, de republico?...
De tout acò i'a res de cla ;

L'argent l'es mai.

—

Jan ie replico :

comprene sièi segu :
Lou pus cla per vous es l'escut. —
—

De

vous

M. V.

�-

Davans que

72

-

lou

Partage

l'ome

sus

la terra

Aguèsse lou poudé

sus lou pople animau,
En tèms de pas, en tèms de
guerra,
Pèr se leva de la
misèra,
Fasièn soucietat entre eles lou bestiâu.
Un jour una vaqueta, una
cabra, una feda,
Tout bestiau franc couma una

bleda,
Vouguèroun, pauc-de-sèn, s'ajougne un gros lioun
Qu'aviè dedins l'endreçh lou titre de baroun.
Un cop la quatreta
fourmada,
Dins l'enviroun de la
counlrada,

Juste quand vers lou cèl lou
jour trai sous esclats,
Cadun prenguèt soun vanc pèr
cala sous fialàs.
Car fau dire qu'alor sèns distincioun de
raça,
Tout lou bestiau, grands e
pichots,
Se nourrissièn que de la
cassa,
E pensavou'pas mai*qu'à bèn cala sous crocs.
Un grand cèrvi banut, en fumant sa
boufarda,
Passava au bord d'un riéu ;
espincha, se regarda,
E de se devistà retrach dins lou mirai
De l'aiga linda que coulava,

D'ourguiol, de vanità sautava ;
Mès, pecaire ! toumbèt sus un gros rejetai.
La cabreta, à l'espéra, èra
aqui rescounduda
Que guetava sa proia. En vesènt l'animau

Brandihà de doulou sa testassa
banuda,
De joia ou d'esmoucioun pensèt se trouva mau.
Lou sang-fre revengut., s'auboura, se
despacha,
Manda despacha sus despacha
Pèr que sous très
assouciats,
Que vers un autre caire èroun en mala-facha,

Venguèssoun partajà la

cassa

de

soun

las.

Au bord dau rièu, dins la
vesprada,
Au tour dau paure
beligàs,

�—

73

—

quatre assouciais èroun en assemblada,
Espérant lou moumen de faire un bon repas.
Mèste Lioun em soun àrpia croucuda
Arrapa alor la bestiassa banuda;
Arlistamen ie derraba la pèl,
Servira per me faire un rnantèl.
En disènt :
Après, en quatre tlocs decopa la eareassa,
E sèns boulegà de sa plaça,
De sous assouciats sèns prene lou counsel,
Agantèt lou prumiè pèr el.
Pioi faguèt : — Couma sièi lou maje de la cola,
Ai drech au segound tournamai. —
E, zou 1 d'un tour de manipola
Lou segound ilo.c passât de lai.
Lous

—

—

—

me revèn ii causa de moun âge,
que sièi Lioun e que sièi fort;
doutas pas, degus, de moun courage,

Lou tresenc

E

pioi també

E

couma

Aqui-dessus sian bèn d'acord.
E dau

quatrenc moucèl, dau darriè que nous resta,
De-que n'en farias toutes très?

Belèu aco-d'aqui serviriè de
Lou prenguèt tournamai, e

batesta... —
restèt pas pus res.

Amies, sièi pas de lese à faire la mourala ;
Mès pamens counvendrés, se sias pas sèns
Una l'es qu'au traval la fatiga èra égala,

cervèl,

Que cade assouciat deviè prene un

moucèl.
ourgulhousa,
Aquel moumen pensava pas ansin,
E lous paur' afamats, la mina pietadousa,
Se fretèroun lou nas dau cèrvi sauvagin.
Mès lou lioun à la tèsta

loi, coumo d'aquel tèms, sus nosta bassa terra
Que s'en vei de liouns se couilà lou papa
Quand, pecaire ! d'agnèls aflancats de misèra
Souvèntse coclioun sèns soupà.
Dau pan, de la susou dau paure misérable
As ounous que s'en vei agandi de capouns

!

�—

74

—

Que s'en vei, ah ! boudiéu ! aeo 's bèn
véritable.
Que Diéu nous tèngue lion de

l'àrpia das liouns

!

Antòni Rous.

Lunèl-Vièl, lou 20 d'Avousl 1877.
Ami que noun
valbo,
Coutèl que noun ta 1
ho,
Se Ious perdes noun t'en chalho.

ABARECIO.
Un limo-sòuses, qu'abitabo à la
carnpagno un oustal isoulat, abiô tarriblamen pòu das boulurs,
e, per Ious esfraia, un gous-de-gardo sariô
estât fort necessàri. D'un autre
coustat, nouiri un gous èro uno despenso que nostreome poudio pasengouli Que faire?
Aprenguèt à jaupa,
e, dins la nèit, jaupo que jauparas à fa frémi Ious meus
paumes.
Lous boulurs se gardèroun
uno

pla d'aproueha cie la bôrio; mes benguèt
assignaciu dal couletou que soumabo l'abare d'abé à paga
l'impôt
soun gous, e de mai uno brabo emendo per abé
pas déclarât l'ani¬

per
mal.
Lou cago-dibiès se consultât
loung-tems : Abouara-ti la ruso, en per¬
dent lou benefici ou countuniara-ti soun estec?
S'arreslèt al darniè

partit.
Gagnarèi toujour la nouirituro dal gous, diguèt.
—

Lou
liA

GITANETO

Parés uno fino eslatuo
Talhado dins lou succi
(t)rous,
Lis à fèt, veloutat e blous.
A
(1) Ambre.

sus

l'anquiè 'no pèço bluo.

bourgalet.

�75

—

Soun uelh de

Lusis
—

jaiet, — ardelous,
pugnal que tuo,

coumo un

E dambe elo

Sens

—

mesclo,

countinuo,

se

un

pople avenlurous.

Va moustrant per tout terrilòri
Sous pelsses d'un negre d'ibôri,
Sous caissals mai que liris blancs.
Bruno reino de la gourrino,
Coumo l'ambre electrico e iino,
Se l'a segui de cent galants.
Augusto Fourès.
Castel-nòu-d'Arri, 27 d'Agoust 1877.
Í.OV SAUCISSQT D'AffiLE
Sounet menciouna au Councours de la t
Ârle. (Parla prouvençau impausa.J

Cigalo

»

de Paris, en

Aime ço

qu'es bo.

Voudriéu de la chato arlatenco
Canta lis iue, li negre peu,
La bèuta puro vierginenco

Que fai lego is ange dòu cèu.
Mai la
Dôu

Cigalo parisenco

saueissot, prefa bèn grèu,

Vòu que la Muso felibrenco
Cante la car emai la pèu....
Dins

raubo mouro e lusento,
roujo es apetissento,

sa

Sa

car

E

soun

prefum

es

embainlant...

E qu'es goustousl! Ah! quand n'en parle,
Manjariéu, tant n'en siéu groumand,
Ma

man...

s'èro

un

saueissot cl'Arle!

Louis Gleizo,

Cigalié alesen.
Paris, Setèmbre 1877.

�A NOSTRIS PRAIRES DE

BAEAQEIO

Fraires 1 de la terro moundino
Bous cridi : Derrebelhas-bous !
Dins aquelo lengo dibino

Que Diu fasquèc per lès amous.
Se bostro

amo es

pas

doublidouso

Que del métis sang sèn fourmats

E que sès de fds de Toulouse,
Benès 1 que nous sarrèn las mas.
se lèbo VAlbo
Subre nostre oustal.
Que nòstris cants trounen

Aro

coumo

uno

salbo ;

Per-ço-que l'albo
Dambesa douço clartat salbo
Da la nèit l'albo
Nostre besiat lengage naciounal.
Banomen de uostre lengage •
An coubejat l'abaissomen ;
Se sap gandi de tout au rage
E creis de moumen

en moumen.

S'en trufabon aièr encaro
E se disiò de tout constat :
Es mort!...— Mort? el? quand
Galhouna coumo teins passât!
—

Aro

se

lèbo

VAlbo, etc.

Nostro

lengo es uno diuesso
Que Diu creèc le prumiè jour;
Es touto

mèl, gauch, allegresso,
Perqu'es uno lengo d'amour.
Aquel parla tant musicaire,
Dèts-e-bouèit cents ans mespresat,
Fraires 1 l'anas bese, abant gaire,
Èn tout loc après e parlât.
Aro

se

lèbo VAlbo, .do,.

batoutaro

�_

77

—

La lauselo

galoio canto;
Lebas-boùs, poples I escoutas,
Escoulas la mareho trinflanto
De sous fils afrairenejats !
Catalougno, Piemount, Proubenço,
Lengodò, se dounon la ma,
Brindant à nostro renaissenço.^.
Praires ! bous esperan douma.
Aro se lèbo VAlbo
Subre nostre oustal.

Que nôstris cants trounen coumo uno
Per-ço-que l'albo
Dambe sa douço clartat salbo

salbo;

De la nèit falbo
Nostre besiat langage naciounal.

Charle Folie-Desjardins.
Morbecque,

en

Flandro, 1877.

(Tirât de Lys et Pervenches, poésies

françaises &amp; languedociennes.)

Buoi verd e pan chaud
Soun la ruino d'un oustau.

A LA CAMPAGNO

Quant bostro mesuro de
Bèit sòus, madamo.

—

—

—

me

Amé

laitj paire Francés?

v
d'aigo? Tenèts, aimariò mai paga pus car e

demandariats, paire Francés?
Dèts sous, alabets.
Parfètomen pur?

l'abé pur. Quant

—

—

—

—

que

D'à-founs pur.
Boun ! cado rnati mandarèi la

moulzirets la baco.

—

Oh !

serbicialo

madamo, dins aquel cas sara

per

lou prene al moument

bint sôus!

Lou Bourgalet

�AU

Fscri souto

soun

PISTBE BERTHOUD

tablèu,

que reirais quatre Arlatenco à geinoun
dins la glèiso
Sant-Trefume

Laisso-rae béure ta pensado,
toun tablèu.
Ti chato soun tant bèn
pintado,
Que noun faras rèn de pus bèu.
Oh ! li regarde, lis
amire,
E moun cor
bado, pensatiéu.
Soun tant belle, que
per ie dire
Espère... que prègon pus Diéu!

Aplanta davans

E.
Mas de Vert

Eisseto, de ^íanduel (Gard).

(Arle), 1876.

RAIS

BE liUAO

La niuè vèn, uno niuè
poulido
Pleno d'estellos : tout es siau
Dins la piano e sus lou coutau;
Dirias qu'es morlo touto vido.

La luno briho
ailamoundaut,
A soun darriè quartiè gandido
En

;

caminant, vous fai, l'ardidol
Tras lou nivou, pinchou - babau.
Sous pales rais furgant la branco
Fan coumo d'images

d'argent

Que dansou per lou sôu,

au

vent.

E voste cor, quicon lou tanco...
Car aquel miè-cla, mièch-oumbrous
Es fantastic e misterious 1

Bessejo, (Gard), Avoust 1877,

Camile Cavaliê.

�LOUS IOUS ISSALATS
Save

pas se vous recourdas de l'annado que lous iôus saguèrou rares
pas vist? Me n'en revèn uno d'aquelo epoco, que
fau que vous conle.
Bono-garro lou courratiè, dins uno do sas coussos, s'arresté un jour
à la loungièiro de la Jasso. — Aurias
pas; per asart, diguè au mèstre,
quicon pèr manja sus lou pouce?... per dire de béure un cop.
Poudias pas mièl
capita, sou-ie faguè lou mèstre, ai justamen aqui

couino

jamai acò s'es

—

dous iôus issalals qu'avièi prépara
per iéu. Sortou de la pedèlo; soun
fres e bons :n'en voulès un ?
Te! me melès en
prus : dounasme-lous toutes dous. — Quand aguè
manja sous dous iòus e begu sa fouieto, Bono-garro demandé quant deviè.
—

Un escut ecinq sôus,
respoundeguè lou mèstre.
Bono-garro tressauté sus sa cadièiro :
Uu escut
—

—

e

cous.&gt;i fasès voste comte?
Eh! be! dous sôus de pan,

cinq sòusl... E

très sôus de vin, eun escut lous dous iôus.
galejan ou manjan d'agriotos?
Galege pas. Au tems que sên, lous iôus acô n'a pas ges de près. E
pièi, coumtas qu'aqueles dous iôus m'aurièu fa de poulets; lous poulets
sarièu venguts degalinos; las galinos aurièu fa d'autres iôus,
aqueles
iôus d'autres poulets, e....
E m'avès enmasca!... Vous done
pas res, acô sara pus lèu l'a. — E
Bono-garro partiguè.
Lou mèstre de la loungièiro
mèteguè Bono-garro en justiço. Lou
jour de l'audéncio, au moumen vengu, lou grefiè sounè Bono-garro.
Pas ges de Bono-garro. Lou sounèrou dous cops de mai, e anavou passa
'nd'un autre afaire, quand noste ome arrivé en boufant coumo un
—

—

Dous

iôus,

un escut!

—

—

lètrou.

Perqué sias

aqui? ie fai lou juge en coulèro.
pagairessoun pas tant pressais qu'acô! sou-venguè l'orne de la loungièiro.
Vous, taisas-vous, ie faguè lou juge. Mès també, vous, perqué sias
—

—

pas

Ah! lous michants

—

pas encaro vengu?
Es que vous dirai, moussu lou juge,
cuièehos, e esperave que greièssou.
Sus aquelo paraulo, tout lou mounde
de rire.
—

de matin, ai

semena

de favos

de l'audéncio s'escacalassèrou

�—

80

—

Aclias un pau aquel michant
sujèt, que vèn passa aici per.nèsci afin
de pas me paga !
reprenguè l'autre. Es que las favos euièchos
—

podou

greia?

Es

aqui que t'esperave, gusas! venguè alor Bono-garro. Digas,
moussu lou juge? e el
que vòu vous faire creire que lous iòus cuièchs
podoun espeli de poulets?...
Bono-garro saguè aquita.
Lou Bourgal.
—

REMEMBRANÇO
0 niue, niue de

bonur, lèu te sies esvalido,
empourtant bèn luen moun amo dins toun vôu;
fugi coume un i'um, tout-bèu-just espelido;
N'ai que toun souveni pèr endura moun dôu.
Èro uno niue d'estiéu. L'aigo cascareleto
D'un pichot riéu dôu bos s'ausissié
per alin ;
Amount, dòu roussignôu la voues douço e clareto
Escampavo dins i'èr d'armounious refrin.
En
As

1 ribo dôu camin, la viòuleto moudèsto
A l'aubrespin en flour mesclavo si
perfum,
E la

margarideto emé

Se retrasié pertout

sa blanco têsto
dintre lou calabrun.

Souto l'arc souloumbrous de la lèio
flonrido,
Que de fes, enaura de pantai amourous,
Ai cubert de poutoun la man de ma

poulido,

Quouro permenavian enliassa tòuli dous...

0, sèmpre t'aimarai I » disièi à ma divesso;
E, mis iue dins sis iue, n'en fasian sarramen.
Mai, aro, moun te sies, o gènto felibresso?
«

Moun

cor

desvaria te

0 niue, nuie de
En
As

cerco

à tout

moumen.

bonur, lèu te sies esvalido,

empourtant bèu luen

fugi

N'ai que

moun amo dins toun vôu;
fum, tout-bèu-just espelido;
toun souveni pèr endura moun dôu.

coumo un

A. andrèu.
Nîmes, Setèmbre 1877.

�—

IiA
à M.W

■

Charte Monselet

e

81

—

POUMO

Emile Leroux,

Sus l'èr do Gilles Durand

:

Ma

delega de La Poumo

belle si ton ame

Quand lou Soubeiran-Mèstre

Âguè

mes

à-de-rèng

Au Paradis terrestre

Nôsti

premié parènt :
Àcjuéli fru
le diguè — soun pèr vautre ;
Franc d'un, tôuti lis autre
Poudès li manja dru. »
«

—

Bèu fru

redoun,

Poumeto afrescoulido,
Es sèmpre à ma poulido

Que de tu fa rai doun.
Mai

—

sabe pas

trop coumo

—

Au discours d'uno serp,

Tourlihèron la poumo,
Un jour à soun dessert.
Dempièi, se dis
D'un galant que barbèlo :
Un poutoun de sa bello
Vau bèn lou Paradis. »
«

Bèu fru

redoun, etc.

Jardin dis Esperido,
Ercule pou veni ;
De ti poumo flourido
Gardan lou souveni :
Es sus lou sen
De nôsti blànqui chato

Que misterious s'amato
Lou fru

paradisen.
redoun, etc.

Bèu fru

6

�8-2

—

-

l'a tant de dóuci causo
Souto ta pèu d'esmau !
E pièi sariés l'encauso
De tòuti nòsti mau?...

Ço qu'es segur
qu'en despié de l'Idre

Es

Au Nord baies de cidre

Que

vau

noste vin pur!

Bèu fru

redoun, etc.

La

grando Venus d'Arle
porto dins sa man ;
Tambèn, iéu que te parle
T'adore, fru charmant.
Te

De te

eau

ta

Voudriéu èstre mai digne,
0 poumo, o dous ensigne
De l'eterno bèuta.
Bèu fru redoun. etc.

Ço

que vau

mies

en soumo

Que tôuti li refrin,
Es que iuei à la poumo
Maridan lou rasin....

Bretoun, Nourmand,
de discordo
N'i'a plus : Diéu nous acordo
De vous pourgi la man !
De poumo

Bèu fru redoun,
Poumeto afrescoulido,
Es

sèmpre à

ma

poulido

Que de tu farai doun!....
Lou Cancelié dôu

Felibrige,
L. Roumiéux.

Arle, 23 de Setèmbre 1877.
Lou genlun

salo

pas

l'oulo.

�—

83

—

ESTATUT DAU PARAGE
I

establit per amor de gardà lou parlà rouman, sa libertat e sa
vol ha nalurala; lou felibrige es gai, amistadous, pie de simplessia e de franquessia.
Ten en ferme perpaus lou chale de soun bres nadalenc, de la Franea e de la terra
Lou

felibrige

es

latina.
Soun'vi es la bèutat, soun pan es la bountat e soun cami la veritat.
A lou sourel per regalida, tira sa soiencia de l'amour e bouta en Diéu sa
espera.
Serva soun ôdi per ça qu'es odi, aima e recampa ça qu'es amour.

prima

II
En

d'aquel prefacb e per fin qu'es pas soulament felibre aquel que se capita
troubaire e que canta, mais tant ben lou que sap lou noum das sants, das princes
e das omes ae Prouvença,
lou que se sentis grandi davans l'obra dau Puget, ou
que tresana au raconte de las batalhas de Mountcalm, de las vitòrias de Sufren e
de la mort d'Assis, aquel que sus la peira, per lou cant ou la parladura, enaura
mai que mai lou chale de soun bres nadalenc, de la França e de la terra latina;
Lous set Mount-pelieirencs que se rencountreroun de cor lou quatre de Nouvembre mila ioch cent setanta-cinq, es' à dire Anatôli de Bouehariê, Beneset de Cantagr.èl, Adèul'e d'Espagne, Antouni de Glaize, Louvis de Lambert, Caries, baroun
causa

de Tourtouloun

e Anfos de Booca, s'acordoun per estituir, embé Caries de Cavalescola felibrenca que sarà dicha lou Parage.
En memòria das set troubaires de Toulousa e de Barcelouna, en memària tantben das set felibres de Font-Segugna, lou gouver d'aquela escola es tengut per un
cabiscôu e sieis magistres que se renouvelissoun eleigiblament de très en très ans.

lier,

una

Parage causis dins Mount peliê soulet, quaranta-nòu sòcis e lou meme
encara dins las parladuras que retrasoun lou milbou sa lenga naturala.
Lous magistres qu'an loti gouver tersenau soun toujour de Mount-peliérencs.
Loussàcis dau Parage s'atroboun set cops l'an dedins l'un ou l'autre de sous set
ròdous d'uniment que soun en despart de Mount-pelié, l'illa de Magalouna, lou
pioch de Sant-Loup, la bauma de las Doumaiselas, lou pioch de Sant-Clar à Seta,
la pineda de Mount-ferrié, lou bos de Pechaboun e la barounié de Lunel. Bevoun
lou vi d'un meme got à l'acoumençament ou à l'afenicioun de toutas sas sesilhas.
En mai de sous asempres ourdinàris e cada annada que ie plai, lous sòcis qu'an
lou gouver tersenau podoun dounà de joias. Lou gagnaire dau pres-mage causis la
reina de la Court e ten de sa man la flou de pourvenca que sarà dins tout tems la
permieira joia dau Parage de Mount-pelié.
Lou

noumbre

III

la parladura mount-pelieirenca es clara, frança e naturala e que la
voulen mantene à toujour clara, franea e naturala, degus pot se seire dins lou
Parage se noun a lou ferme perpaus d'escriéure mai que mai la lenga de MountEstent que

�84

—

—

peliè e de n'acreisse l'espandiment e la fourtuna. Parieirament degns se pot seire
dedins la tieira das quaranta-nòu sòcis causits en fora de
Mount-pelié, se noun
escriéu una parladura que retrague, couma una sorre retrais sa sorre, la
parladura
dau Parage de Mount-pelié.
Diéu mantengue longa-mai lou Parage de Mount-pelié !

A

MAtìAMO ÏÌOUIS-S AVIÈ

Cantairis de

«

DE RICARD

La Figuieiba.

»

I

Quand l'auro de l'ivèr refrejo lou sourel

E coifo lous grands mounts d'uno courouno
De la dt'ujo figuièiro alor copo lou grel

blanco,

Que, tout assecarli, s'escapo de la branco.
La rispo embé sous dets maigres,
D'un vanc despoutenta rassolo la

L'aubre
E

nus

plouro,

en

tout d'un cop,

gemiguent,

al'rejoulits,

ging'uello.

paure! n'en trefoulis
tant bello...

sa paruro

0 figuièiro, gémis ! tas fièios qu'an parti
Soun as quatre camis, coumo de vièios fados
Barandelant en round un brande fantasti,
E s'eseacalassant de tas malemparados.
—

Ufanouso, mounte
Tros de

bos,

aro

es toun vèsti fres, vejan?
siès, quand l'auro revouluno,

Qu'uno escaleto afrouso à l'aire brassejant,
Qu'esfraies quau te vei au pale cla de luno.

Nuso, maigro epelado, oh! vai, pos gingoula!

Soufriras
se lou vent traitas noun te derrabo
Fins que lou reganèl dintre toun cors jala
Vènguetle soun alé te boufa 'n pau de sabo.
—

II

Mau-grat la cisampo
Que

sus

lou eoulet

—

�—

85

—

Eu

raspaiant lampo,
Àmount, tout soulet,
Un aubre s'aubouro ;
Soun frut penjoulant

Morgo la tempouro
Que rend tremoulant.
Dins

soun

Toujour

verd

on

fieiage
entend

Lou tendre ramage
D'un cant de printem.

Aquel eant aigrejo
L'espèro dau cor
Quand la terro frejo
Trai de crids de mort.
III
Me dires de

qu'es, o ma gento damo,
Aquel aubre verd e tant santarous,
Que porto de frut quand l'auro deslamo?
Iéu

vous

Es vosto

respoundrai,

sens

èstre

paurous,

figuièiro à sabo inmourtalo,

Que couflo mau-grat las vispros sesous ;
E dins soun cafour quand l'aubeto escalo,
Dous

roussignoulets cantou de

L'un das aucelous

Douço damo,

cansous.

qu'a voués argentino,
l'autre, vous dirai,

es vous ;

Voste mandadis i'a di Leountino....

Gantas,

per

ausi iéu

me

taisarai.
Pau Gaussen.

eu

Alès, lou 7 de Setembre 1877.

Vau mai ami

Qu'argent

en

en plaço
bourso.

�86

—

A

—

JUNIOR SANS

Per lou

gramacia de l'adiéu-sias courau que me
diguè quand
partiguère de Seziès, après lou Councows de la Soucielât
arqueoulougico d'aquelo vilo.

S'aviéu de Cellini lou gàubi e lou
burin,
Se Diéu m'aviô douria
genio emai richesso,
Dins lou vermei lusènt, e dins l'or lou
pus
Ciselariéu encuei, emb' amour e

fin

tendresso,

Un jouièu merveious, un
magnifique
Coumo jamai n'aguè barouno ni

escrin,
coumtesso;
Pièi moun cap-d'obro fa,
i'encastrariéu dedin
Un diamant precious,
esbléugènt de finesso.
Aquéu diamant de

près, aquéu riche trésor
Qu'ei mai que tout per iéu, ei la lagremo,
fraire,
Qu'à teis iue sourgentè de toun couer de troubaire
Lou jour qu'en m'embrassant, moun brave
Junior,
Me diguères : Adiéu ! e sus toun couer amaire
Sarrereis lou poutié clins un dous estrambord !

Ernest

Ciialamel, terralié.

Diéu-lou-fet (Droumo), Mai 1877.

TRES CAUSOS REBOUSS1EROS
Moun paure grand disiô toujour
qu'es passado en proubèrbi.
Aqui de-que disiô moun grand :
—

uno

paraulo talomen pla atroubado

l'a très causos reboussieros sus terro :
Uno fenno que parlo pas ;
La cabro que quito un apalhat pla moufle

regagnât ;
Lou capelan qu'enterrariò paire

roc

c

maire

en

per ana se coulca sus un

cantant.
Lou Bouhgalet.

�—

A

Drolo, de

MA

87

—

FINETO

te redisièi la gamo.
cousta; pamens se fasiè tard.
Davans tu, sentissièi dins iéu boumbi moun amo,
E, dins l'àncio, mous ièls cereavou touii regard.
Ères à

moun amour

moun

E loun front pur e

blanc retrasiè la calamo;
tous pèus toumbavo, òudous neilar :
Subran, toun ièl s'atubo : es l'eliéu, es la llamo

L'eigagnau

sus

Que me travesso e que me rumo part-à-part.
Éro-ti lou bonur, èro-ti lou malastre
en iéu escampavo, o bèl astre?...
d'amour, o clarinèl trevan,
O drolo, te cridave : — Ah! rèsto! — E me quitères.
E iéu te veguent plus, cerque moun cor : en van!
Dins ta fugido, ai! las! crudèlo, l'empourtères!...

Qu'aquel regard
De

raive

moun

Marius Dumas,
felibre de
Saint-Jan-de-Serres

l'Eigagnau.

(Gard), lou 15 d'Abriéu 1877.
A liA

Brinde dich à la

JOUVENÇO

riqueto di Felibre gardounen

Iéu brinde emé bonur à l'eterno

jouvènço !

La jouvènço es l'amour, la forço e la bèuta;
E devèn subre-tout à soun divin aflat
Lou

passât, lou presènt de nosto Reneissènço.

Sèns elo l'aveni sarié sèns jouïssènço.
La vido sèns espèr es la niue porto-esfrai.
La jouvènço es l'espèr ; canten-la longo-mai.
Iéu brinde emé bonur à l'eterno jouvènço !
Feus Bruyero,
Castèu de

de Moundragoun (Vaucluso).

Sant-Cristòu, 15 d'Avoust 1877.

�—

88

—

LA MOUNINÀ
Moun vesi Pierrou que tout lou mounde counouis couma un turluberlu de premiè calibre, mais que,
mau-grat aco, es ben ferrât sus lous
principes, s'imaginet d'anà faire, i'a dous ou très ans, un viage dins lou
Celeste Empèri.
Arribat à Pékin, se met à nistà de çai de lai,
embé lou toupet que ie
counouissès.
Un jour, que roudava couma un clii malaute, veget fossa gens
intrà
dins un grand oustalàs qu'aviè la mina d'un viel
palais; acos èra l'escola
de medecina de l'endrech.
Se faufda couma lous autres e s'asseta dins una bella sala en forma
de miècha-luna. Un moument
après se présenta lou proufessou, que Pier¬

prenguet dau premiè cop per un coumedian.
Nostre ome coumencet antau sa licou :
Moussus, an bèu faire e
bèu dire, lou premiè paire de toutes nautres, es
pas couma las gents
hou disou, lou Paire Adam, es... es
devignàs?...
l'a vint ans que m'escrime à saupre lou fin mot de tout aco. Ai counsultat toutes lous viels registres, manechat toutas las
lunetas, soundat
lou fin-found de las mars, trepat las cimas las
pus-n-autas, baroullat
lous bosses ounte jamai degus aviè pas fourrât lou nas avans iéu. Eh !
bel voulèsenfin que vous hou digue : Nostre
premiè paire es tout simrou

—

plament

una mounina.

En entendent

aquela balourdisa, Pierrou, qu'es viéu couma la poudra,
aget fossa pena à se retène. S'aviè agut una pouma cuiocha jouta la man,
vous
responde que l'auriè aplatidasus la trougna dau proufessou.
Urousamenl diguet pas mot, e quand lou barjaire aguet finit, Pierrou,
fiquet soun camp couma se lou diable l'enmenava.
Aquela liçou faguet fossa bruch dins lou païs ounte las gents adoroun
las ratas-penadas, louschots e lous bèu-1'òlis.
Quauques meses après, Pierrou flanava, en fumant sa boufarda, dins
un quartiè
prou requiéulat de Pékin, aqui ounte passoun sus-que-tout las
carrelas cargadas de ramilha.
Tout-d'un-cop espelis lou proufessou, mountat sus soun chibal negre
que lou fasiè sauta couma un cat magre : s'acaminava dau coustat ounte
las michantas lengas disoun qu'aima prou d'anà
courri la patanteina.
Oh! malur das malurs! dos carretas cargadas de ramilha, s'entrelardou talamen ben, qu'es pas poussible de
passa! Nostre proufessou es
pas mai pacient que ce que eau, renega couma un dannat, e dau mai

�renega dau mens lous carretiès bouiegoun ; sa fàcia passa dau rouge au
cremesin, e toujour- crida couma un avugle.
Au bout d'un moument e
pas pus béstia qu'un autre, l'un das carretiès,
se virant dau coustat dau
cridaire, ie dis :— As pas besoun de tant
t'inquielà; pioi que sies una mounina, sauta, e passa dessus!
Pierrou m'a pas clich se nostre ome aviè proufitatde la licou.
C. C.

A-M-EM AKFOS

Em'

un

eitemplàri de la

«

ROQÏJE-FERHÏER.

Cincho-Merlincho

Rayer d'Avignoun.
«

Apologia!

»

Ro-Eerrié !
Chivalié
Dòu

parla de Mount-pelié !
Sens parié,
Me plairié
S'entendiès lou vers léugié
Qu'en entié
Sus
De
'Ai

un

lie

maiaise e malautié,
trouba, lou mes cîarrié,

Dins

ma

tèsto

—

Ro-Ferriél

Sus
Sus

terrado,
oundado,
Coume uno douço alenado
Prefqmado,
M'as mandado
Uno letro bèn amado;
Mai l'astrado
Arribado
Coume un foulet s'es passado,
Car de cousta l'ai leissado,
Sènso respounso òublidado!

»

de l'Àvoucal

�90

—

—

Certamen !
Moun noun-sen
E

moun

trop d'amudamen,
Blasmamen
E desden

De ta

part meriton ben ;
Mai seren
Vèn moun

sen

d'alen,
Se me dises douçamen —
Te'perdoune, certamen!
E

moun

amo aura

«

»

Gent troubaire !

Calignaire
De tout libre de bon aire!
Pèr te plaire,

Mete à caire
Lou

cap-d'obro d'un cantaire
Bon

Qu',

coumpaire,
es

vejaire,

Arquin

e mai galejaire,
E bèn sabié se coumplaire,
Dins lou parla de si

jaaire!

Guihèn G. Bonapaivte-Wyse.

LOU TOUTO-OBRO
Un gavot touto-obro que soun mèstre i'aviè di d'embouteia, de bon
matin, uno bouto de vi, tout en faguent soun traval, se preniè quauquo
t'es, el, per la bouteio. Lou mèstre, que, tout anant-venent, tuiavo lou
verme, atrouvè soun touto-obro en trin de chourla un brave cop.
Oh ! gusas ! ie venguè, e n'as pas vergougno de béure ansin de j un ?
E vous, mèstre, respoundeguè l'autre, sès bedejun, amai també
manjas un moueèl !
—

—

Lou Bourgal.

�91

—

—

CASTAGNO

LA

Aubre amie de nostos

mountagnos,
païs cevenòu "
Siès la fourtuno dau raiòu,
La glòrjo de nostos canipagnos.

Dins lou bèu

Quand espandisses per lou sòu,
L'autoun, tas poulidos castagnos,
De noste cor partou las lagnos,
Vesèn veni í'ìvèr sens pòu.
Car, quand siéulo l'auro foulasso
En travessant la niuè negrasso,
Nous sarran proche dau fougau ;
Em l'afachado que
E lou bon vi blanc

petejo
qu'espilhejo

Trouvan lou bonur à l'oustau.
Camilé Cavaliè.

Bessejo (Gard), Avoust 1877.

IìA

GliORIO

Nous cresèn quicon sus la
E lalèu naisse mourissèn ;

Bèi

l'isagno

nous

terro

fa la

guerro,
lèn.
Alassats d'uno vido tristo
De la glòrio cercan la pisto?
Mès nostre noum do-que deven?
'Acò 's un ebelet que rairo,
Acò 's un lum que bèi esclairo,
Dema s'atudo al mendre vent.
Dema lou debrembe

nous

Melquior Bahthés.
(Tirât de Flouretos de Mounlagno).

�—

92

—

ENRI IV E LA GATO
Dios soun jouine tems, lou rèi de Franco Enri IV, aviè près l'escaisde Mouniè de Barbasto, d'un mouli d'aquel noum atenent à de
tourres de la vesinanço de Nerac, sa patrio natalo.
noum

Aquel escais-noum ie deviè, un jour, sauva la vido.
En 1596, Enri IV fasiè lou sèti de la Fèro, vilo dau nord de la Franco,
òucupado per sous enemis de la Ligo. Un cop, que s'èro aventura soulet
proche de la plaço per n'eisamina las fourtiflcaciéus, s'arrestè end'un
endré nipunte i'aviè uno mino presto à parti.

Un souldat.
gascoun, que servissiè dins lou partit de la Ligo, veguenl,
dau barri mounte s'atroubavo
pousta, lou dangiè que nienaçavo lou rèi,
e buta
per un bon sentinien en fatfou de lou que dins soun païs apelavou lou
reiotÈnriquel, se nieteguè à bada, segu de n'èstre pas couniprés
dau mounde de la plaço :
Mouliniè de las tous de Barbasto, pren gardo à la gato,
que ha gatoua! —
En gascoun, cato se dis
gato. Lou rèi couniprenguè que gato èro di
per mino, noum que se dono també au cat, e se levé de davans. Un
—

moumenet

après la mino espetè.
A

Toun vi

KOSTRO

bacheleirenc,

L.F.D.L'A.
COÏJPO

(4)

Coupo felibrenco!
capoulié,
Reviscoule en tout tems la muso bezieirenco,
E d'un mud vergougnous n'en l'ague un paraulié!
Qu'à soun banquet annal, lènt de touto magagno,
Lou jour de l'Ascensiéu nostro Soucietat,
Fièro del bèl presènt del marselhés Bistagno,
o

Qu'a cantat Frédéric, nostre grand

Porte

un

brinde amistous à

sa

bouno santat !
Junior

membre de-da Soucietat

Sans,
arqueoulougico.

Beziès, lou 10 de Mai 1877.
(1) Coupo

en

argent dounado à la Soucieta arqueoulougico de

Beziès, per Moussu Carie Bistagno, de Marselho, lauréat en 1876 e
en

1877, qu'assistavo al banquet annal que se

dono

en

l'ounou das

couronnais, lou jour de l'Ascensiéu, à sèt ouros de vèspre.

\

�—

ÏÌAS

La rodo

98

—

POUINTOS

(2)

es

(S)

redondo,

Lous fus fan : piau! piau!
'Co 's un nid d'eirondo

Dedins toun foudiau.
Lous fus sauton, van las espiounos
E se soun jamai atrapats;

Paures amis! pauros mìounos!
Dingu ne s'atraperò pas.
La rodo es redondo,
Lous fus fan : piau! piau !
'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
La rodo fai sas viroulados
Per veire las pouintos de flours;
Dins lou carrèu (3) soun davalados
E la rodo viro toujours.
La rodo

es

redondo,
: piau! piau!

Lous fus fan

'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
Courrès ei

fiau, las espiounetos;
Boulejas, lous fus petitous;
Las pouintos saran bravounetos
E la fillio aurô de

poutous!

La rodo es redondo,
Lous fus fan : piau!

Lou

piau!

'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
Amat Girou.
Puèi en Velac, '1877.

(1) Las pouintos (dentellos) fan la celebrita de la \ïlo dau Puèi.
(2) La rodo mounte se teisso la dentello.
(3) Carrèu o pichot-mestiè.
(Notos de l'Armana de Lengadò).

�94

—

Al pus

—

3loïjs

inxw

fort

toujour la pelho 1

es

Quand Lafountano

e

en

i.oi s

shamts

—

franchitnand

Acò 'scrivié

dejout sa trelho,
pas qu'un Alamand
Si souvendrié de sa paraulo.
Àici pamens ço qu', en narut,
Moussu Pfeffeï, dins uno faulo,
Dis per béri, per benestrut :
Sounjavo

Un passerai sus uno auriolo
Gafet uno mouseo, e lous mians;
Lous crids de la pauro bestiolo
Per la sauva seguerou vans.
Oh ! cridavo touto espaurido
—

A

l'aucel, laisso-mi la vido !

Pas d'acò ! iéu soui ton pus fort,
Dis lou murdrié ; vole ta mort !
—

Deja lou parat la brafavo,
Quand per asard lou devistet
Un mouisset'que proio cercavo
E que léu sus el cabussel.
T'ai pas fach mau, crido al raubaire,
Laisso-mi libre ana per l'aire.
Pas d'acò I iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié; vole ta mort !
—

—

Mes uno aiglo de la coulino
Vei lou niblatas, sus el found
E i'esploumasso soun esquino.
0 rei, m'estripes pas d'à-found,
Fo lou près dejout la sarrado ;
Laisso, que prengue la voulado.
Pas d'acò ! iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié, vole ta mort !
—

—

�—

95

—

lou belitre,
Quand tout d'uno fes brounziguet

E s'en dounavo

sageto que dins soun pitre
Adrecboraen s'agandiguet.
Marrias ! cridet el al cassaire,
La
—

Per-de-que ti t'as moun tuiaire?
Per-ço-que iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié ; vole ta mort!
—

P; F.

Coulougna (Gard), 1875.

pouncbu
mouri carra.
Couide pounchu,

Quau

es nascu

Pot pas

Bras biassu.

LOU GRAND SANT V1TOU
D'acô pot i'avedre quarante ans : lou bèu jour de la fèsto de sant Vitou,
patroun de Sant-Vitou-dau-Mau-Cap, coumo l'es de toutes lous SantVitou de la terro, lou curât d'aquel endré fasiè soun sermoun, e parlavo,
acò vai sens dire, sus sant Vitou. La glèiso, empimparado d'acô pus bèu,
èro coumoulo de mounde, e lou sërmoun dau curât èro analogue à la

grandou dau sujèt.
—

0

mous

fraires î

o mas

sorres,

clamavo l'ôuratou trespourta,'saguen

fièrs d'avedre per patroun un sant. coumo aquel, un sant que n'a pas
soun parié sus la
terro e dins lou paradis ! Car se lous autres sants e lous

pures esprits tènou tant poulido plaço proche dau trône de l'Autisme,
mounte dounc poudren metre noste grand sant Vitou? Lou metren-ti
embé lous patriarcos? Nàni, pus-n-aut qu'acô ! Embé lous apostos? Nàni,

pus-n-aut qu'acô! Lou

metren-ti embé lous

anges,

embé lous arcanges?

Nàni 1 Embé lous chérubins, embé lous serafins? Nàni, pus-n-aut qu'acô!
Lou metren-ti embé lous trônes, las douminaciéus, e toutes lous ordres
das esprits celestiaus? Nàni, pus-n-aut qu'acô! Mounte lou met-ren, noste

bèue luminoussant Vitou? Lou metren-ti...
un orne, en se levant de sa cadièiro e s'acousvers la porto, tenès! metès-lou à ma plaço!...

grand
—

sant

e

Ai ! boudiéu ! badè alor

Lou Bourgal.

�96

—

Ij'ASE

—

DEk

BESI

Que dirias, que lou besi
M'a pas bourgut presta l'ase?
Cal que siogue pla biedase,
Estre encaro moun cousi !
Es

égal, m'bou pagara ;
lou bouliò bendre;
Quand saupriò de n'en despendre,
Bèi, bôli bous lou pintra.
Que dirias, que lou besi....
M'ôu dich que

Tant que dis pas lou pater
À pas cap de cops d'estreflîo ;
Al sol rabalo uno aurelho,
L'autro afusto Jupiter.

Que dirias, que lou besi....
S'i mountas, poudès dournii,
Marcho coumo uno miliauco;
Se troto, semblo que cauco,
E fa pas mens de cami.

Que dirias, que lou besi....
Se quaucun bol s'asarta
De lou metre à la carreto,

Quand cal pas tira, s'espeto,
E

quand cal, fa

que

pela.

Que dirias, que lou besi....
Tusto al mêmes picadis,
Es un mèstre de sabato;
Ruo à s'escalba la bato,
Amai ruo,

amai mourdis !
Que dirias, que lou besi....
Se lou bol prene à Beziès,
Quand es ount bendou las saunios,

�,'S^rfWtf)qtrf.oètiwteo8Ìeiêatt£h«tMoJ ob oup br?
Fàut-iin nfibçíidfe baíiipi'ès., ií' 'uisy wc:ì
fíap 3

&lt;ul
^«•'WteS.WfiÉJS
3P]íI07mon
.)&lt;;fii97
WMcéJ riirig pu icra0ÎJaaniifiiir
êír&lt;ux; un

qu'a de niai crilTious,
quand trissq la ribado;
A-sa tìoúgo Telpbátlo : ; \r"

Mes; çq
0

Es

0U391£
i J(:
!0&lt;'
a«03 A

V
s

('GMi-WQ'itiï ôàtlÀïu,a: lïòít'él'-uff gotí&amp;i
.íáiíiKÌtílO )i te-j !s t'j'idii'il wh:a
Que dînas, que lou besi.-...
_

.6K/.0 SOirî'jl

Arp quej'ai facn, présent
•DieÌ'eÔttbfêòfYá', iftie lòif tlestriVèWì
,

Se lou

Es

,1911/iciu/i .T

-ii'iiffifi

te

givA

,"r

bJ
"1 cl
,

;ki,i*}j 1 ! ;Ji« ij&lt;j!j "'F'y
sb s-.jr.s'.c.cûoïd o s^ruoi\b;\Isi6a,'tos-s'û JSOA
u-ïJiû IiïV .IfiliiK. .rï îû([ qv..feỲ^Bbïìil û\ asnsb

.opuoiucqfni'b i, ^hQmss^ó ^e ^rs
.g "íéí'j'î

A MOtiA

,£l ;),!)

\Vbeí:sibgQ'é!1pïà7biéfIias'e-,1í;;i'j'1 obpaedB o'ioa

Estrtí^tícaro'rnbpń ciltisi!

;

-gO'iqaio fc» êuííì

imuuaui uA
: ?l,:07;;y; ; ou. í;,',vmíî á"9u

égal, per un besi,

'ligat

■aàj'vi'Ây -.«ns.jïi

(iEra^diSl^..guoeeadil
) Oilío oblJpA .U'jig
loq inoggio-icq

es'i glaijg biiirg aTJ

ESSAYE COUNE$AI«E

JMSMEST CHASLiAMEIi

tioii f
iioi Si?

bífc tètUWéMI}-d-áfg'eni^ dl

,êi-icq

u«

"J

--

beiid-pas al earacou,

ec!Í^M)e^'9ljP^u,fe^Aí'S?tóíì;íì7a'j pb

eoJiiBi'iijoqiui
9up

,

,cit&lt;mjn7 f-ieiAbr.aA'l %&lt;j gc'jBiiifO'iroo BoJèJ.nj3U SÈ .siir.inrjo'i
P.. ; i
a. -.b iiýv
'■ o ci: jq ud .bueguyli si&gt; a nimsf.ï.
í:0[, g( :
' raflai ecí ''
:
ryil-'nu c bibirhoy mi:
ab Si-osn v;.A : obf.O'u ais'i. ,iuo3-y';dn3 to[jE.fM as oflifnp ,sxkj niioa ai»

eh iaui'l filBO o'i3 .oîu

ojéuoq

/ a

glfannoi a;:b
sssuAbiuoais'l

;i;î:

"

QiiV

oa:

:

-vît ;

linIV" buiugo-iii si lou boun vent que te tucuo
toiin Mal (i), anlit i lui polie! (2

IVr innis ponrla
Tantes cVe beÎlo

e'sébipd

c

dè taUt

bouno"'menti,'

xjiQueupePglu.UflaííflbuniaaòsjAifieQiuctinèeiffiíIStiémliiioa'jQ ab il ai /'.
t'bfffioJjiov
coiidpq ci va ,0081 b3 .ongïovirÀ'b nieiêrit íipl £úiiioii-SE|p| ,9'i'{9V
.cdoaaa'b éaJâéfn fi89 c'iH .VsîaVìuyt im'b iSv.br.Vi1 saJ : f/iov

ojòijoq

(lu

:

i

:

(1) Sa pèço courounado es cntitulado -, Loe Blaï.
v,(2) Otvs'Wé pdt.ié.deten'ô, de Diénri!oii-fet'(I&gt;romopl

0

..

îw-ih

nA

�—

98

—

Fai que

de toun bèl biais aissi le benestrugue,
qu'à caucos venènt, sus l'airol aplantat,
Tu, ventant de tout vent sens que res
t'espaurugue,
Nous mandes mai de
gran tant-lèu qu'auras ventât.
E

Siegue aital, benvengut à nostro grand dinnado
Per toun gàubi triât à
despenja 'n ramèl!....
Per pago, pòrti 'n brinde à l'obro
eourounado,

A soun

galoi felibre, al valènt Chalamèl.

Junior Sans.
Beziès, lou bèl jour de l'Ascensiéu, 4 0 de Mai 4877.
Au

moumen de clava noste
Armana, dos nouvellos impourtantos
arrivou de Prouvenço :
La 2° ediciéu de la
Miougrano entreduberto, de T. Aubanel, que
la 1° n'èro abenado
dempièi long-temps, vèn d'espeli. Avis as amiratous dau
grand felibre que poussèdou pas aquel cap-d'obro.
Lou trésor dòu
felìbrige o Dictionnaire de la langue parlée
dans le Midi de la
France, per F. Mistral, vai cstre mes en
empressiéu. Aquelo obro
counsiderablo, esperado embé tant d'impacienço,
pareissera per libresous. Un grand sucés i'es réserva.
nous

MORTUORUM
Vitou

Roussy,

nascu en

4808,

au

Soumal, amèu de l'Aude,

es mort à

au
mes de Nouvembre 4876.
Adrnés dins l'intimita de Felician David e de Paris,
J. Mery,
que lou presentèroun au publi lileràri, es l'autou de
foços pouësios francesos, de
roumans, de cantatos courounados
per l'Acadèmio franceso, etc. Ero esta l'ami de
Jasmin e de Mengaud, lou
pouëto moundi que vèn de mouri ; el meme, pouèto terrenau

vertardiè,

publica noumbre de pouësios langadoucianos dins lous
de soun
journals
païs, qu'uno es estado, subre-tout, remarcado : La mort de l'eseoubilhaire
Banot. Tipe coumpli dau
Miejournau que lou besoun de gagna la vidasso buto
dins la capitalo, ardent
a

aparaire de la
felibrenco, qu'aviè counegudo
trop tard, Roussy saguè l'un das prumièsrenaissenço
e das pus aimats
Cigaliès.
A la fi de Décembre 4
876, es mort en Aurilhac, dins sous 80
ans, lou pouèto
lou Jasmin
d'Auvergno. En 4860, aviè publica un voulumede
vers : Les Piaulais
d'un repetetit. Ero esta mèstre d'escolo.

Veyre, subre-nouma
Au

meme mes

de

Décembre, l'arqueoulogue Jan-Pèire Cros-Mayrevieille

es mort

�—

99

—

à Careassouno raounte èro

nascu lou 31 d'Avoust 1810. Sa vilo natalo ie déu la
eounservaciéu de sous barris tant remarcables.
Sas obros principalos soun : Les monuments de Carcasonhe ; La

des sciences morales et politiques appliquées
comté et de la vicomte de Carcassonne, etc.

M.

Bonnefoy-Sibour,

méthodologie

à la science de l'histoire

;

Histoire du

senalou dau Gard, es mort en Décembre 1876,

Sant-Esprit, soun païs, dins
Paris, Mounsegnou Sibour.

un âge pau avança.

au

Pont-

Ero nebout de l'Archevesque de

Lou 24 de

peliè

en

Mars, es mort, en Anduzo, lou pastou Jan-Pèire Hugues, nascu à Mount1805. Erodempièi mai de trente) ans président dau Counsistòri de la glèiso

refourmado d'Anduzo.
Savent

paleougrafe e cercaire infatigable, a laissa plusiours brouchuros
l'Église réformée d'Anduze, obro d'un grand mérité que l'aviè fa
membre courrespoundent de l'Acadèmio dau Gard.
Lou Cigaliè Eimound Hugues es soun fil.
Histoire de

e uno

nouma

Lucian Mengaud, lou pouèto poupulàri moundi, es mort à Toulouso lou mes de
Juliet passa, à l'âge de72 ans. Es l'autou de Rosos e pimpanellos, Le Poutou e La
Toulousano.

Manejavo autant ben lou pincèl

que

la plumo.

.

Lou

grand pintre Diaz, nascu à Bourdèus en 1809, es mort aqueste an, à Mentou,
à l'âge de 67 ans. La listo de sous
caps-d'obro es talamen longo que la plaço nous
desfauto per la douna aici.
Un autre

Aviè vira

pintre de

soun

marco,

talent

vers

la

Eugèni Leygue, de Toulouso, es mort en Avoust 1877.
pinturo ourientalisto e lou pei'trach au craioun.

Lou felibre Placide

Cappeau, l'autou dau Siège de Caderousso, revira en vers
d'après l'abat Favre, d'un libre de Poésies languedociennes-françaises, e

francés

de las paraulos dau célébré Noël d'Adam, es mort à Roco-mauro, soun
païs
dins sous 69 ans, après uno longo e- crudèlo malautiè.
M. A.

dins

sous

Castelnau, députa de l'Erau,
54

es mort à

Mount-peliè, aqueste

mes

natal,

d'Otobre,

ans.

Jan Mamet-Caila, dau Vigan de l'Agenés, es
mort à Paris, au mes de Mai 1877,
l'âge de 65 ans. A laissa de travals istourics sus Toulouso e sus lous dialèites dau
Miejour. On iedéu també unoreediciéu eicelento de Goudouli.
à

Lou 2 de nouvembre passa,

M. e Mme L.-S. de Ricard, dau felibrige, an facli
la persouno de M"0 Wilson, lus sorre e cougnado, morto à
la flou de sous 25 ans. Toutes lous qu'an
agu l'eseasenço de veire, dins las darrièiros felibrejados, la
douço e gento figuro, aro avalido, °ai ! las ! regretaran aquelo
perdo, e s'assouciaran à la doulou de nostes simpatics counfraires M. e Mmo de
uno

perdo crudèlo

Ricard

e

en

de lus famiho.

L

F. D. L'A.

�TAULO
îf. Íli.í
O'ló Milieu»! Cli:;0«8Sâl83 (éj
ÇaflW Tiiio'j'i Jíifit ghtfid 8IJ03 oh
irû/atvinaauoij,
EscKiSSiVÀfê&amp;tWsi chânjaiirissospetô. ab.stnssftis p.'A, 1'EsÉ.oIoi i»telftíMi.l)o«jieo (MÁfeRo&amp;iCalobdièv.uVcUA. A xmqVûA'A. sb.asstsásî .a\ 13 ss »*
c'pyt) c-i\Yy£ç),s 7. ■ y. - A snosst sswws» «sV&gt; |
Crounico
Lou

lengadouciano
Lengadò (Capitello)

'»sLi%;A l'eu o,^tLfflpuûtjç.oil'jgpd)»

7

la

La

sisnoo'&lt;

Renaissenço (P. Gaussen)
iL'òu; phsi.vtèFmcstrè (Lou- Bb.uaigai;)..
Asiiieiubres jlfil! bpcèu
'
vesy)....
y. nei»fAS'.ehsPV
Discours dau baroun de Tourtouîoun,

17

La pácíh» (Lou.Rouiîgál);k ; :. O î'a Juoai &lt;20,
Lou Íurêfcjjlíí fnoàìttìib ela faïnfrj(Mt &lt;Bar-e »

.

* 21
sapin (M. Bourrclly)
22
IrachàçéÎEi àë;' t'c(do80f2,p: i il'Aitéfcireoini ; [ roi .SendicAle-Lfâigad®).,*.;.ïi.-,.Ui ..;wJ
(FFBà'gbo!) çb.òòìihinmíì w.h Jáelusavfití IfeteSÉ.Capôuliè.Miá'íralfc., •. n-V.ýilQtj
Lou cassaire (Lou Bourgal)
Moussu Douire (TVÎesBÛH7v.'i) .t.Umtnwílvt
23
A inouiT &lt;'oiiiê.s;o: de ,l.a SipjO.tîère
.24 IftoMrtíffife&amp;fc»
ïosfe-ijp-KF.Ïa.1 -fiwviîâ •
Lou .drale.ibrarnfu'èlj (Lou,Bourgal) . ,7L,,,
3Po- pA^'éçj^i
La Cigaio (A. Arnavielo)
20
AfÎ;§g5^%((^-Fq&amp;ès)..^"
-.....fmgfnl
La magnaguièiro (Lou Bourgal)
Lou saucissot d'Arle (L. Gl.ei/.o),
'27
Abril (V. Rettner)
A nostrif ira ires dé
28
Baláquíó ' (CC Îo'lîfe- :
Pauré. ajiii:(B:r.yae:lre]f)i,i'.■ • •
29
.'.'Desjardins)
.,}.
Loujjpatiir .dogqlfcatg(Lou RVffiSSgïl*Vôiôî®Q)t .À la campagno (Lou Bourgalet)
.ji,,.
A Jòusè Rournanilho (V. Rettper)i.,. ,t.
Au pinfrêi BerUioud' ÇÉ: ÉwsétoL •;
30
La cansoun di felibre gardounén (Lou Rais de lùhb (C. Caval'iè)1..
Lous ions .issalats (Lou
feJiteOCi'âÎXÎ ,Pontidòu-&lt;3ard)r,.^.(.r. ; », i;31
Bourgal),..,r .j .
Louej'acba r(Lovi .Bourgal)
35
Ili-mcinbi:i»&lt;;0 (A; And'reu)
,.!
Lou singe ê lou chat '(A. 'Cliasiańet)...
LaPoiinid (L. jíóuiniéux)
37
La prebenënço del boun Diéus (A. Villiè)
Estatut dau Pacage
40
Lou Slip;(Lou'Bourgal);.»,......... U,rrî
A Madamor.L^-S. de
.40
Ricard (P. (iaussep)
FloUreto .île doF;(A;; Mir).;.......
ïres cansos reboussieros (Lou
i^L
Bourgal^i
Lou boussu (Lou Bourgal)..;
A Junior Sans (E.
42
Ùbatarael).... .
LouaR'arhonuési ('&amp;i Çteizoa)-! eO- «i. s
y,'. 43 ' A ma l'iiieio (41. Durnas);..... j.. .&gt;&lt;_„}.
La pouiinO (A. Fourès),V..'.
A la .louvènço (F.
,44
Bruycro)
,
La inoimina (C.
Diclips poupulàrios
45
C.).
Brinde (A. Arnavielo)
A-u-Eu A.&lt; Roipie-iàcïrier (V\-Ç. Bonaf-i
4fi
Lous dous feniants (Lou Bourgal).'....
parte-W'ysè)'
47
La fedo e l'Âgnèb (L'abgt
Hérbtiè)..... 48. ■Lou touto-ô.bro ;l.ou Bourgal' ..Á .M
Luseta (A. Langlada)
La castagno (C.
49
Cavaliò)i&lt;s.V.a-itib
Lou counsel (Lo.u Bourgal)
La glòrio (St. Bartbés)
51
:
Lou Léngadop (.Li-S.', de Ricard)......
&lt;tíi|8 ÍSá'M nfil;.
52 '"Ejifc
I.ou'iyèiit-'^^ïloÉ/tpisit); f:.°
53
Aiirostá'ôtCóùpP (íT.Í Sans) 5.. e
Ii|
La deviso de Capitello (Citpitellòjr l i..
.4
54- Las pouintos;Ai (Ciron).
Lou
tous
bels
e lous mpnits (P.
eoumplimen (Lou Bourgal)
„55.
F,)
A nfóíin auiic Albert Arnaviclle
''Botf grànd saut V'itéu
(A. Es(pYu'!Boui'gafí) LÁ
thés)

Lou bouès de

.

.

■

...

.

,..

....

'

..

:

,

•

.

. . ,

.

..

.............

.

.

'

..

...

........

pSgftaJ':;1.1

Vf5;s.

Las àcourda!lias de Yiviana

e

sSfffbW-

de Merlin

(i)ulciorela)
a 56«
qu'a &lt;bdfln'o éambo' (ï/éu !
Boui'galet)..!, ..(1 .'..'...S
ci

Lou Miïèt

"'fef déllífééPpí .Láúrés)..Aï'Sl
■

Á.

.

gPPf

.ìnóilá c bravé fcounfraire CÌialàmél'
(S.l Sdus), ì cqi'-. Ĺ.. 1
I.. ..«.ii J.:. ;/
Mbrtndnidi (il. F..D. .L'A)... ,.o... Ja i:
■■

Alès, emprimariè A. Brugucirolle

C.l.D.O.
8 f ZIE R S

.

e

C*

.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733968">
              <text>Languedoc-Roussillon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733979">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733980">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733952">
                <text>Armana de Lengadò. - 1878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733953">
                <text>Armana de Lengadò. - 1878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733955">
                <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733987">
                <text>E. Privat (Toulouse)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733988">
                <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733956">
                <text>1878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733957">
                <text>2020-04-17 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733958">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733959">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/33b7c28cf815e77043e91664402dbe04.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733960">
                <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733961">
                <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733962">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733963">
                <text>1 vol. (99 p.) ;  21 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733964">
                <text>oci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733965">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733966">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733967">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733969">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22467</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733970">
                <text>FRB340325101_AI-9-cev_1878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733975">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733976">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733977">
                <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733978">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733981">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733982">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733984">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733985">
                <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733990">
                <text>Desjardins, Charles</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733991">
                <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733993">
                <text>Gleize, Louis (1830-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733994">
                <text>Destremx de Saint-Christol, Léonce (1820-1901)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733995">
                <text>Cavalier, Camille (1876-1878)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733996">
                <text>Barthès, Melchior (1818-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733997">
                <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733998">
                <text>Mir, Achille (1822-1901)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733999">
                <text>Chalamel, Ernest (1846-1921)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734000">
                <text>Roux, Antoine (1842-1915)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734001">
                <text>Bourrelly, Marius (1820-1896)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734002">
                <text>Rettner, Victor </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734003">
                <text>Vésy, Martin</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734004">
                <text>Vacher, Basile </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734005">
                <text>Fourès, Auguste (1848-1891)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734006">
                <text>Villié, Antoine ==</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734007">
                <text>Goirand, Léontine (1853-1933)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734008">
                <text>Bonaparte-Wyse, William-Charles (1826-1892)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734009">
                <text>Wilson de Ricard, Lydie (1850-1880)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734010">
                <text>Ricard, Louis-Xavier de (1843-1911)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734011">
                <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734203">
                <text>Laurés, Jan (1822-1902)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="734204">
                <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733986">
                <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733989">
                <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="823985">
                <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733971">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733972">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733973">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733974">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733983">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1053">
        <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="22466" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="144013">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/1c464f9369958140476f91a41bb5d67e.jpg</src>
        <authentication>239ff3f5b69f4bc730af4d8e9955d1fe</authentication>
      </file>
      <file fileId="144014">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/531f991af4dc6c24ae38c451f16b8903.pdf</src>
        <authentication>892f88fc4952e3833ba13feeb26bbc47</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="9">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="175">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="734202">
                    <text>ARMANA
Pajos,
68
66

M
h
73
74

74

( Ancian Arrnagna Cevenòu )

76
77

PER

79
80

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

82

83
84

8â
86

,ff
87
88
89

90

94
93

94
95

97
98

99
401
402

404
404
405
405
406
407
408

A T0UL0US0

A

:

&amp;1cò de Edouard Privât, libr.-edit.,
fflrièiro des Tourneurs, hôtel Sipière, e
«îïéuso

Bompard, libr.-edit, carrièiro

MOUNT-PELIÉ

:

Encò de F. Seguin, libr.-edit. carrièiro de l'Argentariè, 28, e de Goulet,
libr.-edit., Grand-Carrièiro.

teBalanços, 38.
EN

Al'entrepaus

ALÈS

:

central de Y Ârmana de Lengadò, eneò de A. BRUGUEIROLLE e Cè,
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), 102.

�ESCLUSSIS

Esclùssi toutal de luno, lou 27 de febriè 1877, de 5 o. 39 m. dau mati à 9
dau mati, en partido vesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de sourel, lou 15 de mars, en vesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de sourel, lou 9 d'avoust, envesible en Lengadô.
Esclùssi toutal de luno, lou 23-24 d'avoust, de 9 o. 23 m. dau vèspre à 1
dau mati.
Fsclùssi parcial de sourel, lou 7 de setembre, envesible en Lengadô.

FÈSTOS CHANJADISSOS

Ascensiéu, 10 de mai.
Pantecousto, 20 de mai.
Ternita, 27 de mai.
Fèsto-de-Diéu, 31 de mai.

Setuagesimo, 28 de janviè.
Cendres, 14 de febriè.
Pascos, 1 è d'abriéu.
Las

Rougasous, 7, 8 e 9 de mai.
1 è dimenche das

Avents, 2 de décembre.

TEMPOUROS

De Caremo, 21, 23 e 24

de febriè.

De Pantecousto, 23, 25 e 26 de mai.
De

setembre, 19, 21

e

22 de setembre.
de décembre.

Das Avents, 19, 21 e 22

Vint de mars, Printems vèrd revèn embé sas flous ;
Vinto-un de jun, Estiéu fruchiè dins sas calous;
Vinto-dous de setembre, Autouno e soun vin blous ;
E vinto-un de décembre, Ivèr frech e neblous.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
jour; Abrieu, Jun, Setembre e Nouvembre

An trento-un

N'an trento; Febriè soulet

Embé vinto-iuèch

es

pie.

�au

—

JANVIE
louojeuro ereio.ìvSS
.

h'ti'n.ctòe /âm.

ÍCU i'ùpre

Ô77

FEBR1E

MARS

hiuj.er. vt'k'fm. (ou m. e dcltSm.l.7'

louojuuro ìreÌMów òe/ou./Sm

oei-'An

dij.

S.Ijjflàa

t.

Ml.

Jour

din¬

S.Cla

dw.

don-

dû».

CANOELOUSO
S. Blaée

dix

D.

SáA)òAcii&gt;«û)

D.

SGA/a/r

Màó-

tous Rc»s

Ml.
dùn.

dil.

dto.

S7 Geaêoîcoo
S. Fer/Mm
S. Simertin

I)
Jìl,

!)lo çoo

Mm

X Scverùi
S. Julian
S. Fut, l'erintlo

dtj;

S. HichUTi).
S. ûiru'uj

Ml:

Mm.
Mm

1

S.

Giiopar?

Mm.

I).
dil.

dùn..
dm.

&gt;k;
Mo.
tUâi.

J).
Ml.
dm.
Mm.

dtj.

X. dlari
S.Bounei
S. OiidvitrM

dû'-

S. Jiuiie

-Afalâ

Mm.

S}* Eâca/iliulàe

dix.

Sfl'/daiS

dim.
dim.

(D'un.. Ç/ux6.
LAS CENDRES

dim

'f:

X.

dij-

dû».
S. Anlini
&amp;\d.i)e SMâ,%. \D.
ML
S- Canut
dim&lt;
X. Sehaolùindim.
SPAŷnìá

f

du».

Queaifi

S. Âmeutart
SlAlirlane
S.

S.

Valu

Oiiquèri

£&gt;eiapoivu&gt; SVIoalello
S.Muutd

M.

S.Mdtlilà
íl&amp;îìilaLoctfte

S.Mcdiku

dû».

S.Bàll

dOtil/n

PASCOS

M.
dm.
dm-

S. Francù de

S.Jaa ùeldlti

MlSùFranceâo
Lot AOAfartire) dim-.
Loin)

dùn.

XXoĺxcs

t.

S." Oufracto

S

Oliumiiâtuuéu- dùn..

G

S. Fùhirualtui
S. Gr egori ùejl

/0

ASCENSIÉU

S.Allorl.

S. Macàrl
S.leon (ou Or.

S.Jàll

D.

dil-

dùn.

Jûdoe'

dùn-.
Mm.

S.

dy.-

Jotuiifuiu

dùn-.

S.MaJófíiullafí'

dpdû».

X Aiuiù»

dim.

SV ûunourùio

Mm.

du»
M.
dil.
Mm--.

S. Aiâri
SekiuuuMiw
S- France') de S.
Sl'Jfartùio

dùn.

S. Gxàdafu-

dm.

dm.

S. Marcello-

dy.

SVJfaMb
S.Alarùmu'
S.Sùlè-

dû»
D.

dW.

XWenòw 'ScMvt dtl.

Mm.

o-.joayafiilO'

Mhu.6.

Apotdàni

J).

■

J/./M/S

V T.QMÎI. F-L.lm 77. pç.im'â. r.iMp

S.Marc, waria.
S.Clet
SyZelo
S. Vùlau
S. TìvtòerL
S.

Hôlj-ppi

S.A/eiarO

Sỳleiicilx

dil,

dùn.
dim.

II

/3

S. rêlù/ couaf
S. Bernai]ùi-

Ì0 PANTECOUSTÛ
dil. V S&gt;M'/lo
dùn. n St" Julù»
dùn ■r? bc\\\po\xii.c
u S. Vrlart
dp.
iô S.Dûttnaruin
dû».
dû». ■te S./'eùp &lt;)e 71n TERNITA
/)
ÌS S. Vùtcaià OeZ.
dU
dùn. V S. Mammin

SVeYût.p.

dùn.

30

dỳ'.

o/ FESTO DE DIEU

S-Aottrlsrl

M»J)

If S. Maiûtt
17 S. Bruricàd
/3 S. Toiià

f

dût).

S*mńc

-

SVCUiiido
*3e!&gt;k&gt; ỳ. Sixc.-Cor.

dû».

Si" Glicerû
/Ô S.Bou/ii&amp;i'l
dim. 16 X (renl
/7 S.ftuccuo

S.

ÛUùpùe'
Sf*Zem/A)o

dtj.

7

Mm

S.Anoèhno'

2).

RAMPANS

du.
dw.

S.Juôtùi

S.

uUli

S. (t'iàaii

dùn.

S. Slàle p- m.

PASSIÉU

M.

Mj

s.mr

Ml.

±,

S.Aiarceiin

G S.Jcm-r.-l.

d).

dite.

dû».

J)
dildim.
dùn.

G

dùn.

S. Vilourùt
S. (ralriil, art

S. JaaAaûi

/).
Ml

SV Âèino

t

•1

M».

1er

S Celtâh 'n

dû».

S.Jìeneóid

dm-

SVAlotuuw

S.

Mm-

S.Joj/ue'eSFdip dû».
£a S,*0 (3iou:&gt;

S. Tince/ià

SVdattre

/

/t

dil.

du».

-

dim.

•&gt;

S.Jlram

dû».
S! Ceoar le Muô. 1).

S1? Mtdildc

S.

m.

dû».

du».

dû.'.

3p. (m G. A'l.Lni U IOJûuS. M. bu /3

J).

P.fluoJenu'j crcùhou t)e 37/ft.J. ĹMLiJ.(r. tìf Gaii -L.m.e Ì&gt;t ÌSm.t.
veop.rtrnt.piei t)e 3//&gt;.(. m
e i)e 33 m lou- oròpre •

Si"Jfard F&lt;ficF-didoro

S. Ttlarce
S. Fruluruà
S.Anhce

Ml.

P.Q. bu ït. Ml. (m.

d.

S. Simplu'o
£cvAi

$uuu}uaqwtflu&gt; J).

Ml.

au»,

S■ Vi/iceto
S- HtWlOU/l

Jim.

1.

D.

SAeouûht

Jim-

SVAutounina

Sû Ùl/WýoVilùo
dỳ'.
S. Ctiedniir
du».
Sf* CoulM
S. Tournai) d''Ai]u dû».

JUN

MAI

ABRI E U
lotio j^uro creioiou Oe Sfi ttt.hu
ni. c/ de A3 m . leu eèòpre

dij-

i-ÀlagÎo
S.Ma/ìtAdi
SV Oulimpû
S. Antflni le T.
S.MruAlt fm G.

dû».

SÙyifeuiùle

dtôo.

S. Francù

I).

S. Verurne.

Ml,

S.Auuuà
S. Gervàoi

dùn.
dùn.

SV FioMmço

dùn.

S.léufré

Mv-

S.Allan

diàû
D.

dil

Kepù

SVAjreoo

S. 3aiv-5batiîto
Trcj.lcSAlûi

dùn.

S.Bàvi

dim.
Mo.

S.ADeUtt
S. Jnpeû
S.fyvie e XXuu

dû»

SÍ4,lucù»

dỳ\

3.0. bu-5. JF.L.bu /5 PL./m S 3.0. bu/6 V.Q.Iml.M.bu fi
FQ.hu fS- F.L.buiS.
P.O. hu iVPL. Im Î7 Eldiék F.Q. (ou 30.
.

vmk

�JUUET

AVOUST

louaJvurj vèr/nm Je 32ni. ívu falLijourù

matin

fa.

e

de. 3" m. loa

réôpre

S.Jlarcùtl

lou: m.

dùfL.

S. Folio e

dd.

S.Ai'u/iu/yt/e

Mm.

dùn.

S. faûiirliiaat

dite-

S. faMlfao.

fa.

dil.
dùn.

SỳAnpdo

St/iale/i
S.

fareu

dil-

S.Gaii'1-.ui-

dfa.

ci JuMùi

S. Tfaiinia/i

dite.
fa.

S.Ziuirt'/ij

dd.

91.0"). h Santa Ji4&gt;.

S.?Ù7
S. ûuncole

J. Afiaclet
dd.
S. faonavenlur. dm.

Mm.

dùn.

dy.

lifa.

dite.

Il

dd.
dùn.
JlLll.

t
t
Ml.

dùn.

S.Ànri

Mte.

SAfauâliclo

Mm.

A.

S/* Clara
S. Tortrau'î

dùn.

dùn.

yi.û.ku vw.c. dy.

J.Meòôi

dlV-

S. Toamau
dùô.
S. Vùicety De T. J).

SfaJtanuirfaa dd.
S. Vilou
dùn.
cS'/^ÌUv^afca? dùn
S.Catedan

t

Si* Cridtùw
S. Jaque lou M. dite.
S.Ano
A.
S faanlàli
S. jVaiœri
Sfa yjlarfa
S. loup
S.

Gertnmi

dỳ'.

Mai.

Mm.

dùv

?U0.&lt;W itevie" dùn

dùn■

alfa.

fa
dd.

S. faire eticoD-

de- 1

m. 0

SfaZiMo

dy.

S^Jalfarifv

fouJjourà

rèofirt

dy.

SAnaMli

fa.

SETEMBRE

iktôiàï,

dfa.

VISIT.OEN.D.

dùn.
.

M-nu'U

~ùc fiBnutcu

diteI).

dil.

Jù&gt;.
dite.

i?

dd.
dùn.
dùn.

t.

■

S.

L/iapoh

N.O.O'AVOUST
S./lû
S. Jtici'nle
SA F/eue
S.Louùi eçfaa.
S. faentai
S. far faal àt'Mau
S.
Sefvurùm
S. Sidoni
S. faourfaumiék
S.Lûluô rèe

S.Zefiriu
S.

Ceóàrà'

dy.
die.

dite.

fy.

Mm.
dùn-

f

dl-V-

dite.

fa:

dd.
dùn.
dùn.

venwu-

ou.

S- Cil, S. Mal
S. Mût
SA fautioul/o

S.Agrùol

S.lougii

■

G S. AùnalM

dû Sfafaeuwuru
11 S. Tarie/tl
12 SA faona

2û

S. Jen eui'û'-

Cb&lt;?-m.|o ou/ai

S.ûidldifiu

2/ S.Alatuu.
12 5. Jlauaù
23 SùTéclc
U

914 ion

35

S. fait-,'nt

%thú

26 S. Ouziud
27 SS.ûonu- eDain.
28 S. Ceran-

dite.

%

22

SAfaûjr

\fa

30. S. Jirtnm

S. Faxe

D.Ç. Lou 3. jVA Lou/0 D.O. lou ï. I.L Lou !)
m. uns
T'a lou /7. FI. Lou 7S r.eucay.
JJ.O iou L.
J

dfa.

dùn.

hyjo S.siat/. ûarù.

Mm.

S.

t

dùn.

TOUSSANT

dite-

£oiu&gt; JKotXo

fa.

dù&gt;3.

S.j%xrcet

dil-

SCluumià

dil.

SJmi

S.laearii

dùn.

dùndùn.

S. faamie

S. l'dève

dùn.

S.FrneA

Mé¬

%

dite.
fa.

a.
M.

5^ 'S.diaiï
S. Maturin.
S. Juól
S ÂUirtl
S. Tieinii

Jim.
di/n.

S.MUre
S. fau, eute-

t

Virgile-

dÙ3-

S. Venin
S. ierauù

S. Caliote
SA Tereoo
S'f Tùutieàno

S. î'ioiirenlùt

iT

4'
Mafa.

Caâlcu

%

S. lu.

Jia-

S. ScrarD-Tente

dite

S.

ûrapthi

t
ỳ.

dddùn.

S.
S.

(higèni

Oiuf uiM

S. Annan

dil.

SÙAuJo

Mm.
dim-

S.faal.ù' Omuj.

S-lc Ouriulo

olùn.

S.fafawunD
lu». De 91.(5).

SùAUùM Sal

jỳ'.

SACecM

dix.

.f. C/menL
S.u V(ore
SA Calnrùw

fa.

S.

AUiýlàrie

S. Creoin.ii
S. falorl
r Sàuvidir

i

dite-

.

fa.

S.

Simoun

S. Ùarcitec

dùlL.

S. Lucan

dùn.

S. C-fatiti

J.ÌJ,./fit

&lt;iu&gt;.

_

b.

dùn.
dùn.

S.

dy-

dut-

Ml-

di/u.

Si^ren

S.Souoline •
S. Savaur/un
S. Anlrii-u

..m).

\fa

dil.

IQ. lou /1

Pl./ouii. 1.(7. (ou 3o Pl. bu Pl. M bu

fdd

De 23 m. lou m.

enjtuyu'iw- G.

dd.
dùn.
Min.

dil-

S. TeDm

■

dỳ'.

fa.
dùn.
ilùn.

verm

Je Jm. lou. vopf

SJranc&amp;ó d'Ate

S.

S.Aiichiu, aie. dil-

Ál.l lirul. HO.ùm Ll

Ciprinn

vcjprc

DECEMBRE
L]un /ours
e

S. Tuli

S.f° Repoiado

Sis De fa Ôwm dite11 J.Aafmo
fa.
/3 S. Courneli
dd.
16 S. Tarn 1erfa
dùn
/7 SAF&amp;àvandé
13

/3
12

NOUVEMBRE
e

dite.
7 S. Autan
fa.
S 1i.-(D.t)e SvXmMv dît2 S. Verun
dùn.

S.Jandeocalfo.

S.Julìan-

OTOBRE

Je 43 m. fa/il louj vèrmou h 4S m. loin ni/ loua
jouid vermou De 43 m.
vèopre. e ùv d ou-, lou. vèspres.
Lou m.
De 34 ni. Loti

.3 m-Lotis

'J}

VI. bu 5. P.O.bu /f. II. bu l P.O. bu /I.
Pl./m 20. UÛ bu 27. Pl.ba 20. l.O.bu.

77

�CROUNICO

LENGADOUCIANO

Cade jour ausès dire que nosto lengo poupulàrio s'envai. S'en manco
p'aquelo resou siègue vertadièiro. Cèrto n'avèn pas de farfantellos sus
loomau; sèn pagats per saupre la guerro abouminablo que nous fan
tepièi tant de tems. Mès quand pensan que i'a mai de cinq cents ans
penous coundanoun à mort e que toujour vivèn; d'autro part, quaDd,
souto l'aflat das felibres, se vei espeli tant d'escrivans en lengo d'O;
quand se vei lou publi prene goust coumo fai à las causos dau felibrige,
!ous mens resounables soun-ti pas fourçats de counveni que i'a pamens
picon clins lou-d'acò que perseguissèn, piniastres e pies de fe!
ilès las longos paraulos l'an fous jours courts. E pièi es perdre soun
tas que de predica à de coûnvertits. Laissas-nous simplamen vous
dire, amis, leilous, que, gramecis à vautres toutes, YArmana de Lengadà
ifa pourrado en 1876 e que, gaiamen, entemenan aquel dau bèl an de
Dieu 1877. Ansin de counlùnio acô durel
*

*
*

déu lous journals e las
du Midi; le Moniteur de
laLozère; le Drapeau national, d'Alès; l'Extrême-Droite, de Nimes; la
Votilèn pas manca de remercia coumo se
revistos qu'an parla de noste libret : Le Journal

imite de Nimes; la République, de Mount-peliè ; le Publicateur de
Mers; le Midi, de Nimes; le Messager du Midi, de Mount-peliè; le
hsager de Toulouse; la Romania, de Paris; la Revue des langues
'omnes, de Mount-peliè.
Se n'en delembran, que nous

s'adresso publicamen
patico à nosto obro.

perdounou; noste gramecis courau

à toutes lous qu'an

douna 'n llode lusplumo sim-

grand noumbre de felibres, representents
mounte se parlo la lengo d'O, se soun
ttmpats, en vilo d'Avignoun, per arresta la Coustituciéu e lous Estatuts dau felibrige. Es Mistral el-meme que, au mitan de las aclamaciéus
«tousiastos, faguè leituro d'aqueles Estatuts fourmulats en prouvençau
«que van èstre liéurats à la counouissenço dau publi.

Lou 21 de Mai darriè, un
fc toulos las prouvinços

�Anan douna la listoclas felibres noumats, lou 2Í de
Mai, Majourausdau
felibrige. Au noumbre de 49 (per amor que 7 es la chfiro felibrèncoe
que 7 t'es 7 soun 49), qu'embé lou président, près en foro, fan 50, lous
Majouraus soun esta causits d'après l'amerite de cadun e en raport das
résultats oùtenguts dins la Causo per cado
prouvinço. La Prouvenço es
representado per J. Roumaniho, T. Aubanel, A. Matiéu, A. Tarai),
J. Brunet, A.-B. Crousihat, J.-B. Gaut, F.
Gras, l'abat Aubert, Milord
W. Bonaparte-Wyse, L. de Berluc-Perùssis, A. Michèu, M.
Bourrèlli,
V. Liéutaud e F. Vidau ; — lou Lengadô,
per G. Azaïs, lou baroun C.fc
Tourtouloun, L. Rouraiéu, J. Gaidan, P. Barbo, A. Arnavielio, A. Mir,
A. Langlado; — la Gascougno, per F. Bladé ; — lou
Roussihou, per
l'abat Courtais; — lou Limousin, per C. Chabaneau e l'abat J.
Rous;
lou Perigord, per A. Chastanet; — la
Catalougno e touto la terrod'O
espagnolo, per V. Balaguer, A. de Quintana, D. Calvet, Mila y Fontanals,
A. de Bofarull, Aguiloy
Fuster, Blanc y Cortade, Jaunie Collell, Geroni
Rossello, Fred. Soler, Querol, Cutchet, Pons y Gallarza, Pere Antonio
de Torres de (Tarragqne), Torres (de
Valenço), Camps y Fabrez, Forteza,
T. Llorente, José Maria Quadrada, Jacinto
Verdaguer e Montserrat.
—

L'acamp das Majouraus formo lou Counsistôri ou Acadèmio dauMièjour. Lou Counsistôri a lou gouvèr dau cors felibrenc e decido sus toutos
las questiéus de lengo. Soun burèu es ansin coustiluï : Président e
Capouliè dau felibrige : Frederi Mistral; assessous : J. Roumaniho, de
Prouvenço; V. Balaguer, de Catalougno; G. Azaïs, de Lengadô; canceliè dau felibrige : Louis Roumiéu.
Lou felibrige se diviso pièi en Mantenenços,
courrespoundentos as
grands dialèites de la lengo d'O. Per lou moumen i'a très Mantenenços que
founciounou : la de Prouvenço, que soun président ousindic es Teodor
Aubanel, e soun secretàri prouvisôri, lou comte Crestian de Vilo-novo
d'Esclapoun
; la de Catalougno, ernbé Don Albert de Quintana, députa
as
Cortès, per sindic; la de Lengadô, embé lou baroun C. de Tourtou¬
loun per sindic, e Albert Arnavielio per secretàri prouvisôri.
La Mantenenço de Lengadô n'es pas autro causo
que la soucieta das
felibres de Lengadô que noste Armanci n'en parlé l'an passa.
A mesuro qu'es elo que nous interèsso particulièiramen aici, anan
publica la listo das omes de la bono que se soun fach escriéure coumo

^

�-1

—

wbres-foundadous de la soucieta proumièiro, aro

la Mantenenço

:

Clar Glèizos, Junior Sans, A. Mounlel, C. Costo,
|Barthès, Camile Laforgue, C. Gros, David Mountel, Estève Glèizos,
Albert Glèizos, Antòni Rous, Gabriel Azaïs, Antounin Glaize, Frederi
Ihnadiéu, Benjamin Fabre, A. Langlado, L. Saviè de Ricard, Louis
Lambert, Anfos Roque-Ferrier, Louis Desjardins, J. Bouschetde Bernard,
Louis Lugagno, J. Vailhé, J. de Bernard, Fulcrand Delpond, E. Marsal,
Carie Cavallier, Fèlis Chavarnac, Pau Glaize, Louis Bounet, doutou
1, Espagno, Enri Delpech (Eraut); Bastidon, A. Arnavielle, lou
pastou Fesquet, Pau Gaussen, J. Mayer, Eisseto, Camile Cavaliè,
Louis Bard, Léon Alègre, l'abat E. Aberlenc, Placide Cappeau, Louis
Glèizo, Louis Roumiéu, Maurice Faure, lou curât E. Cabano, Jan
Gaidan (Gard); Pau Barbo, Louis-M.-C. Fôlie-Desjardins (Auto-Garouno); Jôusè Rous (Courrezo); Amat-Giron (Puèi-en-Velai); A. Villiè
(Aveirou); J. Castela, L.-J.-L. Piat (Tarn-e-Garouno); Achile Mir,
A. Fourès, A. Galtiè, G. Peyrounet, l'abat Francés, Frederi Tournas,
président de la soucieta das gents de letros de Paris, Adam Peyrusse
(Aude); Chaussinand, Firmin Boissin (Ardecho), E. Py (Tarn).
MM. C. deTourtouloun,

Cau pas delembra que la Mantenenço a 'n rois capital : reiini toutos
lis forços escampihados sus un grand terraire e las buta vers lou but
anenc, aqui soun rôle. La Mantenenço de Lengadô s'acampara au proumiè jour e noumara, per voutaciéu, sous vice-sindics, soun secretkri e
soun tresauriè. Lou sindic es nouma per lou Counsistôri. Embé sous
founs d'argent, nosto Mantenenço, qu', à despart las coutisaciéus das

manteneires, comto la prouprieta e l'espleitaciéu de YArmana de Lengadô,
pourra veni en ajudo à las Escolos publicairos.
Vejaici de-qu'es uno Escolo. Tout endré poussedant au mens sèt felite, fourmara 'no Escolo, destinado a créa de nouvèls felibres dins
soun mitan e à i'entretène la flamo dau Gai-Sabé. Soun Escolos publi¬
cairos, aquelos publicant un journal ou une revisto. Adeja Nimes comto
wo Escolo de marco, e sèn urous de saluda aici soun valent journal
Dominique, que rènd lous pu grands services à la Causo. Alès, la capitalo
raiolo, entrinco també soun Escolo.
Vesès que lou felibrige isto pas en soucianço e que lou Lengadô calo

Lou 17 dau

meme mes

de Mai, la

ciéutat de Nimes aubouravo poum-

í

y).

�—

pousamen

8

—

l'estatuio de soun ilustre efant, lou pouèto Jan Reboul. Coumo

juste, lou felibrige èro esta couvida 'nd'aquelo manifestaciéu, e lou
felibrige, se recourdant que lou cantaire de Y Ange et l'Enfant èro també
lou cantaire de Ma Capitello e de Mes te Matiéu, respoundeguè coumo se

de

déu à la couvidaciéu de la ciéutat nimausenco.
0 moun brave ami
dous pou lits jours que
—

Roumanibo,

o moun

mèstre ben-aima, lous

passèn à Nimes! Lou supèrbe triounile que
i'aguèn I Te remembres-ti l'antico catedralo, coumoulo de tout ço que.

la countrado comto de marcant dins lou sabé, las letros e lous arts,
dins la justiço e las armos? Te remembres-ti aquel bèu service religious
fa (eauso que se vei pas souvent) en pleno glèiso, à l'ounou d'un ome,
d'un pouèto? Lous dous evesques : Mouusegnou Besson e Mounsegnou
deCabrières? L'eloge de Reboul, prounouncia 'n cadièiro, de la bouco
de l'evesque de Nimes, dins uno lengo apariant aquelo de Bossuet?
Ah 1 las paraulos d'elèi que l'ouratou aguè per lous felibres! Sabes?

E jougnent l'ate à las paraulos, sabes també que lou digne prélat aquel
jourvouguè nous fa l'ounou de sa taulo, dins soun palais evescal.
Te remembres-ti, pièi, la fouloinmenso de la Font de Nimes, saludant
la noblo caro de Reboul, sourtido dau cisèl de l'estatuaire nimausenc
Bosc? Quante fourfoul! Quante trepil! Lous aubres dau mouut que
capello la Tourre-magno, crussissièu souto lus cargo oumenenco. Las
musicos, lous cors d'omes, souto la bagueto dau musicaire Pelet, celebravou lou pouèto glourious... Sianaqui autour de tu J. Gaidan, Bigol,
Roumiéu, Bard, Mayer, toutes de Nimes, e A, Matiéu, Arnaviello,
Charvet, Àlègre, Gaussen, de Berluc-Perùssis, Bonaparte-Wyse, de
Vilo-novo, Verdot, etc. Pièi lou maire de Nimes, moussu Blanchard,
faguè 'n eloge elouquent dau pouèto. Parlé també lou président de
l'Acadèmio dau Gard... Mes, ail lasl lou tems envejous bougé subran
un lavàssi de plèjo, e
tu, car mèstre, pousquères pas parla. Qu'enchaui!
lou vèspre, la foulo anèaplaudi, au grand tiatre, las paraulos tant fines,
tant esmôugudos, que diguères à l'ounou de toun ami, de toun frais
Reboul. E Martin, lou renouma coumiquc de Nimes, interprété, coumo
pas un, las obros prouvençalos dau felibre Jan Reboul.
Tout acô pot pas s'ôublida, pas vrai? Pot pas s'ôublida lou banquet
de 80 couberts, que, sus l'iniciativo inteligento de M. Simil, un pinlre
nimausenc, se dounè, encò de l'oste Manivet, as felibres e as parents de
Reboul 1 Quau pourriè n'en redire lous brindes elas cansous? E d'abord,
lou flame discours dau jouine e tant simpatic M. Jùli de Bernis, prési¬
dent dau banquet, pièi lou sounet esquist de Roumiéu, e las estrofos

�—

9

—

M. deBerlucde Prouvenço, e

calourentos de Bard, e Vilo-novo, e Gaussen, e Verdot, e
Peràssis, représentant à las fèstos l'Acadèmio d'Ais
M. G. Salvat, représentant la pouësio franceso, e Albert
blindant ansin à la jouvenço de Nimes :
Jouvenço, avenento au

Arnaviello,

felibre,

Iuèi boutes Nimes dins soun libre.
Oh ! lèu sara lou Mièjour libre,
Car per lou
E lou

felibrige el vôu èstre

abari ;

felibre acò 's lou prèire,
Qu'embé l'antique ounou dau rèire,
Per l'aveni gardo lou crèire
Que fai qu'un pople es fort e que pot pas

mouri !

tenguè lou let? Es tu, brave mèstre Roumaniho. Aqui
aplaudi ! Nous faguères rire amai ploura... Lou buste de
l'aulou de l'Ange et l'Enfant, esculta de la man divino de Pradier, douminavo la taulado, e, tè! nous èro avis que te sourrisiè de plasé.
Avèn pa 'ncaro tout di : Jan Gaidan, lou mèstre venera, couvidè frairalamen sous coulègos, e poulidamen se felibrigè, dins sa faroto villa,
bastido au pèd de la Tourre-magno,
Sus soun apend rouman, ount, coumo la rengloro,
Au sourel 'mai au bèu es de longo à bada.
Mès quau

saguères amira e

Nàni, mèstre

Roumaniho, visquessian-ti

tout acò !
*

milo ans, ôublidaren

jamai

*
*

felibrige. Après

Èro di qu'aquel bèu mes de Mai sariè crespina per lou
Avignoun, Nimes, après Nimes, Beziès.
Vejaici lou palmaèés de soun couneours de 1876 :
Rampan d'ouliviè en argent : Benjamin Fabre, de
per
iel vi. Medaio d'argent : M. de Gagnaud, d'Ais-de-Prouvenço,
\Aubo prouvençalo; M. lou mège Ch. Costo, de
gonis (Eraut), per Lou Counsel de moun paire. Medaios

Beziès, Loupais
per
Sant-Andriéu-de-Sande brounze :
M. Sabin Aressy, principal dau coulège d'Aurenjo, per A la Santo Vierge;
Victor Bourrèli, de Rousset (B.-d.-R.), per Lou Plan de Meiruèi; Louis
Astruc, de Marseio, per Lou nouvè dis Ourfanèu; Frai Teoubald, d'Avignoun, per La dindouleto dàu felibre. Menciéus ounourablos : Laurès,
(leVilo-novo (Eraut); Pau Fèlis, d'Alès; Pèirc Vidal, d'Alignan (Eraut);

�E.

Chalamel, de Diéu-lou-fet (Droumo); lou pastou Fesquet, de Coulou(Gard); Camile Cavaliè, de Bessejo (Gard); l'abat J. Rous, de Tulo

gna

(Courrezoj.
Lou

raport dau councours rouman saguè fa, coumo à l'acoustumado,
lou toujour valent secretàri de la soucieta bezièirenco.
remarquable raport dau councours francés, de M. A.
Buluffe, l'autou de plusiours obros pouëticos d'elèi. Lou simpatic pouëto
bezièirenc Pau Paget a gagna lou rampan de chaine en
argent d'aquel
per M. G. Azaïs,
Cilen també lou

darriè

councours.

Après lasesiho tengudo à l'Oustau de vilo, lous lauréats e lous membres
de la soucieta s'acampèrou, per
felibreja, encô de Poste de las Postos.
Aqui M. de Berluc-Perùssi, majourau dau felibrige, brindo, en prouvençau, à la soucieta arqueoulougico de Beziès, qu'a partriouticamen
releva lou drapèu abandouna per Toulouso. M. de Ricard, secretàri de
la soucieta arqueoulougico de Mount-peliè, en bono lengo d'O, remembro las ilustraciéus dau rodou lengadoucian e finis coumo acô :
Lou rèi d'Aragoun, En Jaume, èro de Mount-peliè, e dins nosto vilo
noun i'a 'no
pèiro que porte soun noum. E pamens, counquistaire,
«
escrivan, legislalou, a doumina de sa glòrio tout l'Age-Mejan! Demande
dounc qu'uno estatuio ie siègue aubourado en 1878, à l'òucasiéu delà
«

»

«
«

fèsto de la Cansou dau Lati.

»

Aplaudissèn end'aquelo mouciéu en l'ounou dau grand ome mes en
lustre per noste sindic de Lengadò, M. C. de Tourtouloun, que repré¬
senté tant dignamen iouMièjour au centenàri d'En Jaume lou counquis¬
taire, célébra à Valenço d'Espagno, lou mes de juliet passa.
*

*
*

De grandos fèstos artisticos, lileràrios e musicalos se faran à Beziès, lous
11, 12e 13 d'avoust 1877. Dins lou prougrame,figuro un councours per
las paraulosd'uno cantato en lengo d'O, que serviran per lou councours
de musico que seguira. Au moumen qu'escrivèn, lou councours vai èstre
clausi. L'an venent dounaren lous détals
*

d'aquelos fèstos.

+
*

Laissen pas Beziès sens parla de l'obro nouvello de soun valent felibre
Junior Sans : Bèit telados del felibre de la Naveto, un libre
poulidamen
estampa per D. Jouaust, de Paris. Junior Sans es trop couneigu per
avedre besoun de nosto lausengo. Junior Sans es un ainat dau felibrige,
e, dre sus lou barri, a toujour lucha senso relàmbi per la bono Causo. Sas

�Bèit telados, soun bèit pouësios mounte on retrobo toujour la scienço
de la lengo, la coulou vertadièiro, la pouncho amai la noto esmòugudo.
Anouncien lambé la souscripciéu duberto à la soucieta das lengos
roumanos, per lou Dictionnaire des idiomes romans du midi de la
France, per Gabriel Azaïs. Aquel oubrage, gramecis à soun titre e au
noum de soun autou se recoumando de cobre d'esperel.
+

*
*

Acò 's pas tout. Davans-antan, saludavian aici l'estatuaire Antounin
Injalbert, grand près de Roumo, un efant de Beziès. Dounen, aqueste
an, la capelado à soun autre efant, lou pintre Jòusè Sylvestre, proumiè
près dau Saloun de Paris, per soun tablèu de Locuste. Andriéu Rixens,
un jouine pintre moundi, i'es esta també courouna.
E tourna, un nouvèl triounfle de noste gravaire nimausenc, lou jouventLeon Boisson, qu'a gagna, el, lou proumiè grand près de Roumo,
per la gravaduro en taio douço.
*

*
*

Passen à Castelnaudàri, per sara la man d'Auguste Fourès, lou felibre
de l'argent-viéu, coumo ie dis Mil*. Embé la jouinesso e la fogo, noste
fraire de Castelnaudàri a la trobo felibrenco, e quauque jour, pla segu,
fara parla d'el. Nous a douna, 'n darriè, la Crous de l'Inoundaciu,

obro

touto inspirado. Sus l'orle de las pajos dau libre, en gros
soun estampados las letros de l'alfabet, e caduno d'aquelos letros es
l'acoumençanço d'un quatrin. Dins YAvans-prepaus de soun obro, lou
felibre dis : « Que lei mainaches que saoun mai que fa à pouchichic
lugisquen lei berses que ban segui en braves nourigats del Miètjoun,
per que debrumben pas nòstres pessomens e nôstris dois! »
Lou meme sôci a publica 'n pichot estùdie intitoula : Achile Mir e la
Cansou de la Lauseto. A també douna, en francés, de Nouvelles méridio¬
nales, que lou fan valé sus aquel terraire vesi.
Un autre ardent dau Mièjour, un patrioto à eat-evès, se pot dire,
lou felibre Louis-Saviè de Ricard, de Castelnau-dau-Les, alestis, encô
dau libraire-editou Marchessou, au Puèi-en-Velai, uno Histoire populaire
du Languedoc, anounciado en souscripciéu e que pareissera partidos per
partidos. Saviè de Ricard, que, cade jour, escriéu, de sa plumo auroujo e
dins noun sai quant de journals, tant d'ardits articles sus la Causo, pot
feçaupre aici lou testimòni de nosto simpatio couralo.
ouriginalo

«

«

e

�—

D'abord que toucan

12

—

Mount-peliè, arresten-nous ie. La Revisto das

.engos roumanos nous dounariè prou d'obro, se voulian espesi tout ço
que publico. Diguen toujour qu', à l'òucasiéu dau Coungrès de las soucietals saventos das deparlamens, à la Sorbono, lou 21 d'abriéu 1876,
près de milo francs es esta decerni à la soucieta das lengos roumanos
per sous bèus travals de filolougio. Tant mihou !
Dins aquel acamp de la Sorbono, M. lou mège Adelfe Espagno, mandadou de la soucieta que disèn, legiguè un traval foço intéressant : Des
un

influences provençales dans la langue de Molières, traval qu'a despièi
pareigu dins la Revisto e qu'es esta estampa à despart.
Au mitan das autres esorichs de la Revisto de 1876, fau cita : Histoire
littéraire des patois du Midi de la France au XVIIIe siècle, per M. lou
mège Noulet; la seguido das Chants populaires du Languedoc, per
MM. A. Montel e L. Lambert; Lettres à Grégoire (lou counvenciounal)
sur les patois de France, per Gazier, e de pouëslos signados A. Mir,
A. Fourès, T. Aubanel, G. Azaïs, A. Chastanet, L. Roumiéu, Bonaparte-

Wyse e M. Faure.
*

*
*

Noste brave ami A. Roque-Ferrier, l'infatigable seerelàri de la soucieta
das lengos roumanos, a fach estampa' à despart, en l'aumentant de
nouvèls doucumens : Énigmes populaires en langue d'Oc, traval publica
dins la Revisto de l'an passa.
+

*
*

L'autou de Très cansos en plana lengua romana, que n'a parla nosto
crounico de 1876, valent-à-dire M. R. Ferrier, vèn d'entemena la publicaciéu d'uno obro siéuno qu'apello l'atenciéu : Les âges de l'humanité,

poëme épique. Aquelo obro es escricho dins la mémo lengo das Très
cansos e, coumo dis l'autou dins sa prefaço, en rims estramp de cals
Auzias Marc

tèste

e

las Leis d'Amor. La traduciéu franceso acoumpagno

lou

rouman.

Lou pouèmo se publicara perioudicamen, per partidos de très ou
quatre cants. Nous reservan de n'en reparla.
*

*
*■

pintre de Mount-peliè a entreprés la publicaciéu ilustrado de las
coumplètos de l'abat Favre, lou poupulàri autou dau Siège de
Cadarousso. M. E. Marsal, Teditou d'aquelo grando obro, a dessina per

Un
obros

�—

13

—

rampèu,

l'ardi-

elo uno tiro-longo cl'ilustraciéus que tènou fieramen
per
desso e la vervo dan craioun, à la muso coumico en diàussi
cantaire de moussu Sistre. Recoumandan de tout noste poudé à nostes
amis e leitous que las aurièi pas deja, de vitamen se procura
Serios pareigudos d'aquel oubrage.

dau

las iuè

*

*
*

lou fidèl escoulan dau marqués de
publica, aqueste an, encò de A. Brugueirollo e Ciè,

L'autou de las Fados en Cevenos,
La Faro-Alès, a

emprimaires, en Alès, uno fino

galejado d'un centena de pajos, qu'a per

—0 brave moussu Fèlis, omèstreraiôu, la Muso
sourris encaro à vostes sètantos-cinq ans coumo se n'ayias pas que
vint I Crespina que sès! .
titre

:

Las Mouninetos.

*

*

*

Lou majourau Jòusè Rous (dau Limousin), que
\Armana de 1876, sa trobo pouëtico (Las Mouschos
la présenta souto un nouvèl titre : Cinq
lemousis. Tournan dire embé forço ço qu'avèn deja

proumetian, dins

d'or), s'es décida de
pougnados de fablos, en vers
dich, en aquesto
plaço, dau courajous felibre de Tulo, e coumtan que la simpatio de
toutes mancara pas à soun obro, qu'es en souscripciéu.
N'en disèn autant per VEstanc de Lort, pouèmo lengadoucian en
uatrecants, de A. Langlado, majourau dau felibrige, obro courounado
'un proumiè près au councours de la soucieta das lengos roumanos
de 1875.

*

*
*

L'espandido d'aquesto crounico, que se fai cade an pu cargado, amor
pourrado felibrenco, nous forço de coupa court e meme de res
quinca sus proun autros obros. Faren pas que cita :
Les villes mortes du golfe du Lion. Illibris, Ruscino, Narbonne, Agde,
Maguelonne, Aigues-Mortes, Arles, Les Sainles-Maries, per Ch. Lenthéric,
ingeniaire das Ponts-e-Caussados, 1 voul. embé quinze cartos e plans,
encô de Pion e Ciè, à Paris, 1876 (2° ediciéu), 5 fr.
Flore de Montpellier, comprenant l'analyse descriptive des plantes du
département de l'Hérault, l'indication des noms languedociens, etc., per

delà

C. Coulet, à Mount-peliè. 2 voulûmes
departamen de l'Eraut, 1876, 12 fr.
sobriquets populaires du Vivarais, per Enri Yaschalde,
de l'establissamen termal de Vais (Ardecho). Marseio,

E. Loret e Barandon. Encô de
1000 pajos, emb'uno carto dau
Dictons et

aministratou

�Marius

Olive, 1874. Dau meme : Proverbes et maximes populaires du
Vivarais; e Anthologie patoise du Vivarais. Mount-peliè, C. Coulet, 1875.
Bulletin du bibliophile Lodevois, publié par Saturnin Léotard,
publicaciéu perioudico, countenent de
pèços raros ou inedichos, etc., e un
catalogue de libres de rescontre. Ons'abouno encô de M. S. Léotard,
libraire, à Paulhan (Eraut).
Cantico à Nosto-Damo de Primo-Coumbo,
que canto lou pople
de la Vaunage, per Marius Dumas, de
Sant-Jan-de-Serro, 1876.
Brinde pourtat dins la granda Assemblada dau
felibrige, lou 2/ de
mai Ì876, per Ch. de Tourtouloun.
emprimariè centralo
Mount-peliè,
dau Mièjour, Ricateau, Hamelin e Ciè, 1876.
*

*
H-

Ai! ail aurian vougu nous alarga sus la
soucieta la Cigalo, de Paris,
flôri acamp de sabents, pouètos, literatous,
pintres, eseultous, musicaires, toutes efants dau Mièjour, que, dins lus dinados mesadièiros,
van se recaufa 'nsen au souveni dau sourel
nourriciè, e félicita coumo
se déu lous sôcis
qu'aqui mantènou l'ounou felibrenc : Maurice Faure,
courous secretàri de la
Cigalo, Louis Glèizo, L. Saviè de Ricard,

Roussy, etc.

*

*
*

Voudrian fa valé l'ounou que revèn au Lengadô de la
à l'Àcadèmio franceso de dous de sous omes : J.-B.
Dumas,
miste

d'Alès,

e

Gaston Boissier, lou letrut nimausenc;
*

nouminaciéu
l'ilustre chi¬

*
*

Voudrian redire dau fiéu à l'aguìiio la poulido
felibrejado, que, lou
28 d'avoust 1876, se faguè tout proche
d'Alès, au vièl castèl d'Arenos,
que soun castelan, moussu de Courtois, courtés coumo dis soun noum,
n'aviè fa mèstre, aquel jour, lou

felibrige qu'aimo ; — dirian coussi ie
venguèrou,embé lous felibres de l'endré : Pau Fèlis, Capitello, Charvet,
Arnaviello, Lisbonne, Gaussen, coussi ie venguèrou e lous nimausencs

Barde

Mayer, e lous dous mèstres Aubanel e Roumiéu; —dirian las
pouësios e las cansous, e (lou pu bèu) la batejado de la gento felibresso
d'Arenos, que countùnio, dins nostepaïs raiòu, Claro d'Anduzo e Azalaïs
de Pourqueirargue; dirian lou drame terrible d'Aubanel : lou
pan dau
pecat, legi sus la ribo clau lincle Auzou; dirian... mès tout acò fariè

�d'alònguis e la pajo nous es marcado, e acaban sus lou grand evenimen
del'annado felibrenco : lou mariage de noste Capouliè Mistral.
Vejaici las letros de fa part :
Madono Adelaïs, véuso d'En Francés Mistral, maianenco,
e lou plesi de vous faire assaupre que marido soun
Madamisello Mario-Louiso-Amado Riviero, dijounenco.
« Li nòvi vous saludon.
»
«

«
«

Maiano,

en

Prouvènço, lou 27 de setèmbre dòu bel an

•
«
«
«

«

l'ounour

de Diéu 1876.

Monsieur et Madame Maurice Rivière-Bertrand, de Dijon,
rieur de vous faire part du mariage de Mademoiselle
Aimée Rivière, leur fille, avec Monsieur Frédéric
du Félibrige, chevalier de la Légion-d'Honneur, et de
«

«

a

fiéu Frederi emé

ont l'hon-

Marie-LouiseMistral, président
l'ordre distingué de Charles III d'Espagne, officier de la couronne d'Italie, eommandeur de l'ordre royal d'Isabelle la Catholique, de Maillane
(Bouches-du-Rhône).
Dijon, le 27 septembre 1876.

benastrugue lous dous nòvisl lausado
Capoulièiro ! e vivo sempre lou Felibrige 1
Diéu

siè la jouino e bello

Lou Felibre de l'Aubo.
En

Alès, lou 16 d'otobre 1876.

�—

FELIBRE

AU

En

16

—

TEODOR

AUBANÈU

gramaci de la roso que me dounè pèr la

Felibrejado

dòu Si de mai 4 87 6

La

roso

Lou

que

m'avès baiado

jour cle la felibrejado,

Gardo enca la suavo òudour
Que n'en fai la rèino di flour.
L'ai juncho dins un pichot libre,
En souveni de vous, felibre,
De vous,

cantaire amistadous,

De quau ame

li plang tant dous.

Aqui 'mé d'àutri souvenènço
D'amigueto de ma jouvènço,
Sèmpre, sèmpre la gardarai
La flour d'aquéu bèu jour de Mai !
Pièi quand si fueio galantouno
Se faran d'à-founs passidouno,
Lèu soun prefum s'esvalira,
Mai lou dôu souveni viéura.
Dous felibre de la

Miôugrano,

Vous qu'àutri tèms li castelano
Aurien courouna, de segur,
Oh ! permetès qu'emé bonur,

ma pauro voues meigrinello,
Iéu qu'ame autant que lis estello
Voste parla de paradis,
Iuèi vous fague aquest mandadis

De

!

Leountino Gouirand,

felibresso d'Areno.
En

AU», lou 6 de jun

1816.

�—

RESPONSO A IiA

17

—

FELIBRESSO

(,KflV\ ri\0 GOEIRAND

gènt e fres bouquet,
Leountino, siéu resta quet.
Pèr la roso que t'ai culido,
Davans toun

Tu

me

mandes

une

De bèu vers que me

espelido

fan mouquet.

Sies felibresso pèr-co-que
Toun amo lindo rèn n'ôublido.

Oh 1 que
A la

ta cansoun es poulido 1

gràci de toun printèm,

Quicon de pur e de countènt
Qu'enauro !... Dau ! canto, chatouno 1

bouquet l'ai mes sus moun cor :
Mignoto, tis estanço d'or
Soun tèndro coume de poutouno.
Toun

Teodor Aubanel.
En

Avignoun, lou 15 de jun 1876.
Ramel court,

loungo bendémio

L'AURIO MANJADO

mon mariage, idoulàbi ma fenno,
amie. L'albo as dets de roso me suspreniô à
sous ginouls, tout lou sante-manne dal jour èri à sous ginouls, e quand
lanèit beniò me troubabo encaro à sous ginouls! Èro un deliri sens fi,
on bounur
paradisenc! L'entouràbi de caressos, la mousilhàbi de pou-

léu,

(lisiò

as

premièris jours de

moussu

Roubi à

soun

lous; l'auriô manjadol...
—

—

E

aro

?

Regrèti de b'abé

pas

fait.

Lou Bourgalet.
2

�—

18

—

GÀRDEN NOSTES NOUMS

V(

fr

Avès pas belèu remarca coussi iou parla franchimand cerco d'agi sus
lous noums batismals en lengo d'O. En espesiguent e 'n coumparant sus
lou calendiè qu'es à l'acoumençanço de noste armana, prou n'aurian à
dire. Mès cilaren soulamen lous noums lous mai ourdinàris.

fai malurousamen
creire à foço mounde nèsci de nostes païs que, d'abord que lou francés
es à la lengo das moussus, es mai coumo se déu de l'embaugna dins
soun lengage, pulèu que de parla la lengo naturalo e bello que Dieu
nous a bouta sus las labros. Vejaqui coumo de paire, maire, fraire,
sorre, an fa pèro, mêro, frèro, sur, e, per intra vitamen dins noste
cadre, coumo de Julian an fa Julien, ansin de toutes lous noums aguent
la desinenço an; coumo de Pau an fa Pol; d'Alàri, Ilèro; d'Anlòni,
Anlouèno; de Francés, Françouès-, de Benesel, Benouè; de Firmin,
Firmèn, ansin de toutes lous noums en in; de- Gervais ou Gervàsi,
Gervês; d'Alèssis, Alessis; de Pèire, Picre; d'Estève, Eslièine; d'Andriéu,
André; d'Ipoulite, Ipolito; de Maurice, Moriço; d'Enri, Anri, etc.
La

vanita, qu'a tant de preso sus la pauro umanita,

Aro,

es

intéressant d'arremarca qu', entramen que lous noums que

disèn se soun ansin courroumputs, aqueles de liocs, de vilages e de
vilos ie courrespoundent se soun counservats francs de déco.
Celtes d'ourigine que sèn, lou founs de nosto lengo es lou celtic;
nostes

noums

d'omes, d'oustaus, coumo se dis, soun quasimen toules
nostes noums

celtics. Devèn au crestianisme la majo partido de
batismals. Es dau siècle V au siècle X que lou crestianisme
dins lou Mièjour, sas foundaciéus, messos souto lous

s'espandiguent
voucables das
apoustouls e das martires, à lus tour dounèrou lus noums as liocs que
tenièu ; d'aqui vèn que tant d'endrechs soun apelats, coumo lous ornes,
de

noums

cle sants.

tèn au sòu es mens espausa à perdre soun
tèn à l'ome, car, après tant de siècles de
mescladisso franchimando, atrouban dins lous noums de vilos e de
vilages la vertadièro formo que vesèn eslrassado dins lous memes noums
d'omes. Tau que dis soun noum Eslièine, ou Julien, André, Pol, etc.,
veira dins sa countrado, dins lou Gard, l'Ardeclio, l'Audo, pertout,
prou d'endrechs que s'apellou Sant-Estève, Sant-Julian, Sant-Andriéu,
Sant-Pau. Atroubarian ansin toutes lous autres : SankAlàri, SantIpoulite, Sant-Gervàsi, Sant-Cesàri, Sant-Guilben ou Guilhaume, SantEs de creire que

ço que

caratère propre que ço que

Sauvadou, etc.

A
ti

i d:
c&lt;

Si
le

�—

La bono formo s'es també

19

—

gardado quand lous

batismals

noums

soun

venguts noums de famiho; n'i 'en manco pas que se signou, meme en
francés, Alary, qu'es Alàri, Julian, Peyre, qu'es Pèire, Andrieux, qu'es
Andriéu, Estève, noum tourna d'uno meno de coco que fan lous pastissiès e représentant un oumenet embé lous bras alandats, figuro tradiciounalo de Sant Estève, proumiè martire, — d'autant mai qu'aquelo
coco se dono as étants per
estreno dau jour de l'an e que la fèsto de
Sant Estève toco
Garden nostes
lou

aquel jour.

noums

1 E de pou

de lous perdre, counsulten souvent
e patriau.

coumpés de noste sôu tenanciè

L.

Iì'ASE E ffiOE

F.

D.

L'A.

.IAKMI.MK

FABLO

L'ase-d'un

jardiniè,

negre

de

soun

pelage,

Qu'èro (toutes ou sou) e testut e marrit,
Se boutèt dins lou cap d'estre un sabent, un sage,
E subretout d'avèire fosso esprit.
ou crèiriô d'un parel persounage?
léu, lou prumiè, que vési cado jour
Que lou que mai s'en crèi sempre es lou pus balourd.
N'en sàbi un que souvent trèvo acô del libraire,
Toutes lous lilares nòus i passou per las mas;
Siagou sinnats Hugo, Coppée, Àutran, Dumas,
Acô li fa pas mai, car lous legis pas gaire;

Quai

Mais a d'escuts e lous croumpo pâmons.
Dins sa biblioutèco a cadun dono plasso,
E coumo vièu, tout l'an, en mitant des sabents,
Lou pâlot se crèi de la rasso,
E subretout ou vol faire crèire à las gens.

Mais laissen-lou ; que se fasen pauseto
Per cado ase que troubaren,
Parle de lous que manjou pas de bren,

�—

20

—

Dirés que ma fablo es loungueto.
Tòrni à l'ase ciel jardiniè
.

parlât d'en prumiè.
pretencièu à la sabenso

Que vous n'ai
La

Acò de l'ome va pas senso
Un grand planpoung de vanitat;

L'ase, de nostro umanitat
Teniò, coume cadun ou penso;
Èro tant fier qu'un pervengut.
Quand d'autres ases, en coumpagno,
Bramabou 'nsen dins la campagno,
Nostre sabent restabo mut
Coumo s'èro pas de la meno.

fasiô pas pus mal.
Iéu que crénti aquel baccanal
Disi que per acò meritabo uno estreno.
Mès ajet tort quand un mati
De segu,

Reguinnet à mestre Marti
Lou jardiniè que l'arnescabo
E d'ourtalessio lou cargabo
Per l'ana pourta sul mercat,
E qu'i diguet, tout enfioucat,
Qu'un sabent que, dins las estellos
Coumo el legissiò, 'ro pas fach
Coumo lou bardot d'un gavach,
Per carreja de canastellos.
—

Eh! quane,

màrrit animal,

Vejanl sara dounc toun traval?
Dis lou mestre.
Lou d'un pensaire,
I respond nostre rasounaire
—

En aussant

sous

uels dèu lou ciel.

Marti lou pren per lou bridel ;
Mès branlo pas mai qu'uno burlo.
Vési qu'as virât la canturlo,
Lou jardiniè dis à l'asot;
Te creses sabent, sos qu'un sot.
Mais te punirai per la panso,
N'auras que d'abes per pitanso;
—

avant, vos manja,
preste à tout carreja. —

E se, coumo

Ten-te

—

�—

21

—

E sens crenta sa reguinnado,
Dins un cantou soul l'estaquet
De l'estable, ountd'uno mesado
Tastet pas ni bren ni civado.
Joust lou magrisi s'escranquet
Talamenl qu'ai rnestre diguet

Que n'aviò prou

d'aquelo vido....

Aqueste li metet la brido
E li carguet lous banastous.
Lou sabent marchet voulountous;
Car couprenguet, tout ase qu'èro,
Que cadun dèu fa soun mesliè,
Coumo se dis del sabaliè,
Per que tout ane sus la terro.

Gabriel âzais.
Beziès (Eraut.)

Coumo lou vent boufo drapo toun
Coumo lou ritou canto lou clèrgue

mantèl.
respond.

PINTAIRE-LA-PINTO

Pintaire-la-Pinto, un ibrougno de Sant-Ipoulite, n'en diguè l'autre
jour uno que reverto aquelo de Turgan, lou tuiaire, que n'en parlavian
dins l'Armagna Cevenôu de 1874. Legissièu davans el, dins la gazeto,
qu'avièu decoura moussu... ai! me recorde plus lou noum... enfin, que
l'avièu decoura coumo artisto en pinturo.
L'an decoura?.... Disès que fai desoun mestiè.... demandé Pintaire—

la-Pinto.
Hou as pas entendu, sa de vi! sou-ie faguèrou. Es un ome que
pinto de poulits tablèus, es un famous pin taire.
Avalisco! badè Pintaire-la-Pinto. L'an decoura arnor qu'es un pintaire; e iéu, aici, cado fes que m'arrapou 'mbriai, m'embarrou au
viòuloun! Digas-me lou noum de soun endré que i'ane vite!
—

—

Lou Bourgal.

�PANTAI
A la

pichoto Isèu de Mountvalhent

Vène aici, bloundo manideto,
"Vène un pauquet sus moun ginoul.
Te countarai une sourneto
Ou jougaren à pijoun voul.
Countan la de la fournigueto
Qu'es tant lasseto e que se plan
Que gèii i'a coupa la cambeto?
Ou be aquelo de l'agnèl blanc

Que lou loup manjo, pecaireto?
Coumo acô finirjè jamai,
Vau mai que

E que

laissen la sourneto
te conte moun pantai.

A la baumo de

Sant-Juliè,

Mau-grat rounzas e barragnado,
Dins un moumen de grand fouliè,
Tout soul

faguère l'escalado.

Voulièi d'aqui veire Labôu,
Souto soun mantèl de verduro,
Mounte canto lou roussignôu
A la primo de la naturo.
Mès quauque gripet rafala
Sourtis plan-planet de sa souiro
E dins soun got ensourcela
Me fai béure d'endourmidouiro.
Tant-lèu lou fin
Lou

degout chourla,

pren, me cabucello,
Mous iuèls podou pus veire cla
E lus regard fai farfantello.
som me

Penequejave i'aviè 'n briéu
E pantaisave per passado,

�—

23

—

Quand veguère à cousta de iéu
Uno vièio fenno assetado

:

Bagueto en man, couifet pounchu,
Palo, frounzido e miè courbado.
Me dreveiave, diguè : — ChutI
De Sant-Juliè veses la fado.

Save que tu siès enrabia
Per nosto bello felibrenco.
Es iéu, sou-fai, qu'ai engaubia
La pauro Claro, l'Anduzenco.
Dins lous bras d'un ome jalous
Soun paire la mes, tremoulido.

Mès per

i'adouci sas doulous
d'aquesto vido,

E l'amarun
le dounère

un cor amistous...
Dins sa tourre, soulo em sa muso,
Aviè pas souveni pu dous

Qu'aquel dau terraire d'Anduzo.
A la Côruio, dessouto un pi,
Veses be aquelo manideto,

regard dous, sourrire fi?
ma bagueto.
A peno quito lou begui,
N'es qu'un pichot efant encaro :
Quand mous counsels aura segui,
Aura pu bèl gàubi que Claro.
Cantara coumo un roussignòu
Dins nosto lengo mespresado,
E tout lou pople cevenôu
Vendra li baisa la pesado, —

A

L'ai toucado de

Quand aguè di, d'escambarlou
Subre sa bagueto encantado,
S'envolo ailai de-tras Gardou,
Vers Pèiro-malo e la Mountado.

Saguère soul, atremouli;

�_

24

—

Quand drouviguère mas paupèrlos,

L'aubo, dau cèi aviè pali
pèrlos.

L'escandihado de las

Isèu, aqui lou pantai
faguère dins la baumeto;
Pren moun récit coumo verai,
Te conte pas uno sourneto.
Caro

Que

Mandadis à Moussu

Alfred de Mountvalhent,

d'Anduzo
A tu,

valent cantaire

De Gardou qu'es musaire
E per moumen renous,

Per ta fiho amistouso
Ma ni uso vergougnouso
Mando soun cant crentous.

simplo e desanado.
Mès se l'aviès aimado
Dins soun vèsti groussiè,
Embé toun saupre-faire,
Sariès esta troubaire,

Es

Troubaire cabessiè.
Capitello.
8 de Mai 1873.

Acô 's

Francés,

Que manjo per très ;
Quand plôu,
Manjo per nòu;

Quand nèbo,

Manjo

que

crèbo

;

Quan fa bèls tems,

Regagno las dents.

�—

m

—

LOUS CAPELANS

—

—

Catarineto?
Maclamo?

Iuèi es divendre; davans que siègue pu tard, tèl vai-t'en querre,
aqui à la plaço, dous capelans per lou dina. Entancho-te.
Sabès qu'apellou capelan un peissou de mar. Mès Catarineto, uno
jouino Gavoto escassamen davalado de sa mountagno, s'en doutavo pas.
Elo fai res de mièl que d'ana dire à la euro (justainen toco la plaço dôu
mercat) que madamo Lanfresco i'aviè coumanda de veni vitamen querre
—

(Ions

capelans.
Ah! sou-faguèrou lous vicàris de la paròquio, end'aquel moumen
présents à la clastro, i'a quaucus de malaut à l'oustau? Mès dous! perqué dous ?
Per dina, m'a di madamo.
Per dina!... Vejan ! anen-ie toujour; veiren pièi de-que vòu aquelo
—

—

—

bravo madamo Lanfresco.
Fau vous dire que madamo

Lanfresco es uno devoto dau grosgrun.

èrou à l'oustau de

Dos minutos après, Catarineto e lous dous vicàris
madamo Lanfresco. La cousino es au ras-de-çaussado, e
tén d'abitudo au proumiè. En entendeguent
tridè :
Es tu, Catarineto? As adu lous dous capelans?

madamo se

marcha de-bas, aquesto

—

—

—

Oi, madamo, soun aqui.
Soun poulits, soun fres?
Eh ! bel madamo, sou-faguè

la servicialo en espinchant, l'un
l'autre, lous dous prèslres estabousits, n'i'a un qu'es bravamen
l'autre un pau passi.
Enfin, zou I que siègou lèu curatsl
—

après

fres e

—

—

disièu entre eles lous abats.

Curatsl vòu que saguen curats! se
es tout aiçô ?
De-que me disès, madamo?
Te dise, tônio, de cura tous capelans!

De-que diàussi
—

—

coumo se

demandé Catarineto.

Pren un coutèl, curo-lous
davalo-lous à la cavo per que se tèngou fres.
anen ! se cridèrou lous capelans despacientats, aquesto fes

déu,

e

— Anen !
madamo Lanfresco a vira canturlo !...
Sus aquelo dicho, madamo Lanfresco
laisse acaba lou restant.
.

davalè sous escaliès, e... vous
Lou Boubgal.

�—

A

26

—

FRANCÉS

liA MEMORIO DE

President-foundadou de la Soucieta das lengos
Roussihou, loti

9

CAMBOIJIJIIJ

roumanos,

nascw

à Palalda,

d'avoust 1820, mort à Mount-peliè low 29 d'otobre iSM

Dins noste triste tems de

Briho

glôrios rambaiousos,
fanfarluchos, de latou,
Mounte vertus, mérité, e tout
faus, sono fans, — passados esfraiousos

E

tout estrambord

De

Neblant las
sus

Au tems nostre

amos

soureiousos

esquichant lou boundou

se vese uno amo

;

eresarello,

Moudèsto autant qu'a l'esprit bèl,
Ma man ie lèvo lou capèl,
E de moun cor ravi brounzis la cantarello,
Ë de ma bouco vantarello
Lous
—

lausenjaires mots s'escapou per troupèl.

0

Cambouliii,
Las!
A tu

tu que la daiairo negro,
dins toun plen crei,
moun cant, que me parei
a

o

sega

amai siègue pelegro,
alegro,
revengudo à la vido se crei !

Qu'en ausiguent ma voués,
Dins

Fresis

e

Car l'aimères,

soun

bou sabe,

Quau de

—

clot founs ta cendre

sa

e coumo aimo sa
es nascu,

maire

fruchaio

Es

Nosto lengo tant qu'as viscu,
perqué vole iéu, iéu també soun aimaire,

En

lengo d'O te dire acò

Te célébra dins lou

que

meme aire,
t'es déugu. —

Au dardai estivenc que ren noun

apasimo

Avès vist bada lous luserls?
Avès vist l'aiglo dins lous èrs?

—

en

�—

Dau serre ennevouli soun

27

—

alo bat la cimo

;

L'iuèl alanda, se chalo e chimo
L'èr libre e lou trelus das luminous deserts.

Èro acô Cambouliu. Au sourel espelido,

n'aguè set.
de mouisset,
afrés azurencs se coumplai e s'òublido,
E sa destinado es emplido
Soun

amo sempre
Fiho d'un ro, nis

Às

De cops

Ah !

d'alo,

e

de saupre a fèbre amai pruset.

qu'es marrit de viéure, à de talos
mounde coume
Elos la lucho es lus prefa ;
viol, pas lou lus, sentou las
Dins noste

Sus

un

es

naturos,

fa 1

couseduros

Das codes que fan macaduros ;
Pamens van, dins lou cor lus coudous

estoufa.

Van, quedisou : —'Ncami quau noun avanço es verre!
E mai d'un, en despiè dau sort,
De la lucho vencidou sort.

D'aqueles Cambouliu èro : à l'obro ardent,
Vouguè de soun voulé de ferre,
E, 'mai que desavia, counquistè lou trésor,

fère,

Aquel lucre per quau la meno umano entièiro
Se mou, e qu'es renourn, aut reng.
Parti dau pople senso ren,
Se dins la Facultat

gagné prou sa Cadièiro,

N'aviè pas l'amo mercadièiro
E la basso favou gimblè jamai soun ren.

Vesès-lou tout d'esprit as devés de sa cargo.
Mès coumo vers un autre lio
Soun amo porto tout soun. fiol
Es aqui soun milan, se ie trai, se i'alargo,
Que nado cledo noun lou pargo....
Ah ! s'alor èro urous coumprenès, odi-o,
Vautres que

voste cor la mémo flamo rumo :

L'amour per lou sôu patriau,
Per noste cèl d'un blu reiau

�Que rèn qu'en ie pensant n'en vèn à l'iuèl la grumo,
Per lou païs que, tout en
grumo,
Tenès, per l'apara, la floundo e lou caiau I

Coumprenès

soun

bonur quand, de la founso istôrip,

Ardit, remountant lous draiòus,
Vei lous Catalans, sous avions,
Sus tout pople d'alor avedre la vitôrio,
Mès per
E

sa

Noun per la guerro e sa ventòrio,
la pouësio espandido à raiôus.

plumo, emb'

amour, sa

Fai l'istôrio dau

plumo, emb'

fin gàubi,

un

Gai-Sabé;
N'en l'ai resplendi tout lou be
Que destruguè 'n catau, un jalous au cor gàubi....
E

Pièi crido

plouro

se

:

—

coumo un renàubi,
Siès pas morto, o ma lengo !..

Toun flame enauramen aura moun çop
Isso ! se Mistral a rounfla,
Se lous felibres an l'aflat,

també,

d'espalo.

Tu, Seienço, perqué dounc resta 'qui mudo e palo?
T'éspèrou l'aissado e la palo :
l'a prou d'obro, es lou tout, aro, d'èstre
pas fia. —
N'a pas

di, vènou lèu, l'iuèl lusent, l'amo
Cridant

comme un :

—

en

fèsto,

Pensan ansin!

—

De

jouines prous : soun unes cinq,
Qu'an pas pòu ; lus idèio es forto e manifèsto,
An la taiolo joust la vèsto ;
Letruts soun, qu'an après : bon maiôu, bon rasin.
Aqui i'a Tourtouloun, cercaire coumo un mounge,
Aqui Mountel, un que sap tout,
Pau Glaize, lou grand ôuratou,
E soun traire Antounin que Prouvenço es soun sounge,
Bringuiè que irobo mièl que vounge,
Boucherie, un Santoungés, mès Prouvençau atout.
Das bruns étants roumans la parladuro
En viéu trelus vai qu'acampa,

Qu'à Mount-peliè s'es acampa

bello

�—

29

—

Lou cénacle

asciença que toutes nous apello,
e forts, dins la capello
simbèl jamai s'abousounara pa.

Fidèls

Que soun

Carie sert de pieloun
Car la lengo

noste cor patrioto,
n'en fai la clau
(Quaù la renègo, vil esclau,
L'amerito soun pan vispre courao agrioto 1 )
Perqué la mort escarioto,
0 Cambouliu, tant lèu t'ajassè dins soun clau?...
De l'aubre qu'as planta n'as pas
N'as pas couneigu lou

vist l'espandido ;
soulas
Qu'endor lou lauraire que, las,
Dau sèti pairoulau, la jouncho au sèr gandido,
Vei sa famiho degourdido
Egai'o, qu'es l'oustau prouspère.... Noun, ai I lasl
D'ouro t'a près la mort. Mès n'a près qu'un
Elo dau cor nous a pas près
Toun souveni : sempre i'es fres.

cadabre;

Dau tems escrafarèl

pot courre lou grand vabre,
Sempre toun noum, o mèstre fabre,
Lusira sus toun obro, à soun frountau de gres.
E nautres que

luchan per la sublimo Causo,
Que la vièio patrio aiman,
Eirets dau traval de ta man,
Toun noum, o Cambouliu, es la poulido causo
Que passaren au jouvent. qu'auso
Avé la fe de ièr qu'es l'espèr de deman 1
Albert Arnavielle.

Alès, 1870.
Foço legi e res aprene, es cassa per pas tuia.
Alo de perdigal, quèisso de capoul, cougo de pèis,

Ne milhou.

cap

de

saumou, es

Cal te mesfia dal dabans d'uno baco, dal darriè d'uno miolo
pistats d'uno fënno moustachudo.

e

das

�—

30

—

RIQUET

Aqueste an, n'en cliren pas qu'uno de Riquet, mès sara pas mousido.
jour à l'autre Riquet se fai bèl; aro vai à l'escolo dau mèstre; a
bono tèsto, e n'en saupra tout-aro autant
que lou mèstre e belèu mai,
car aproufîcho ben de las
liçous : anas veire.
Fau vous dire que lou mèstre de Riquet es un mèstre d'escolo à la
modo, un mèstre coumo se déu, un d'aqueles que defendoun à lus
escoulans de parla la lengo que savou, la lengo d'O, noum de sorti Ah! segu qu'es un mèstre coumo se
déu, lou mèstre de Riquet 1
L'autre jour fasiè 'nsin soun escolo as pichots mechous
qu'assavento:
Messieurs les-z-élèves, c'est-t-incliibitablement-t-un des plus granit
bienfaits-z-accordès-z-aux-z-liommes que celui de l'inslrucquetion. Vous,
fils d'agriculteurs, qui êtes-z-appelés-z-à devenir, comme vos-z-auleun,
des-z-agriculteurs, il est-t-important que vous receviez-z-en partage lit
notions propres-z-à faire de vous des-z-agriculteurs-z-émérites.
Lous efants badavou la dragèio e, coumo de juste,
coumprenièu pas
res à ço
que disiè lou mèstre que, countuniant :
Abordons donc, disiè, le sujét-t-atlachant de
l'agriculture. El
d'abord d'où vient ce
mot-t-agricuhure? Du latin agricultura. Parmi
les diverses branches de
l'agriculture, nous citerons : l'horticulture, de
hortus, jardin, et culture, culture des jardins ; l'arboriculture, arbor,
arbre, culture des-z-arbres; la viticulture, vitis, vigne, culture des vignes.
En poursuivant-t-encore, nous-z-avons :
l'apiculture, apis, abeille, cul¬
ture ou, mieux-z-encore, l'art d'élever les-z-abeilles. Vous
comprenez,
D'un

—■

—

messieurs les-z-élcves?

Amai i'aguèssou comprés que- de
mens en
faguèrou signe de la tèsto que si. léu aurièi fa

Mès tourna lou mèstre :
Assurons-nous de la chose.

mens, toutes
coumo

lous efants

eles.

Voyons-z-un peu, monsieur-r-Henri
(monsieur-r-Hcnri èro noste Riquet, que se capitavo juste èstre lou
questiouna), qu'est-ce que, par eguesemple, que l'apiculture? Je dis l'api,
l'apiculture.
E Riquet de respondre : —
L'apiculturo, moussu, c'est la manière
dé faire vénir les àpis.
—

Lou Bourgal.

�ai

—

A BERNARD

AIMÉ

Se las escolos das Fraires de la doutrino crestiano
Dich à la distribuciéu des près

d'aquelos escolos

1

Remembro-te

sèmpre,

o

jouvènt,

Que la vido n'es qu'un passage,
Mais que la refleciéu rènd sage
E que l'estùdi fa savent.
II

Remembro-te

mai, moun efant,

Qu'amai siegue courto la

vido,
Aquel fa pla tristo finido
Que la passo en gourrinejant.
III
Del traval dounc
E

noun

quand lu legiras

âges pou ;
moun libre (I),

Diras : Lous cants d'aquel felibre
Sou lous d'un efant del Capnôu.

Junior Sans.

Beziès, l'endema de Sant Roc, 1876.
Al camp

de l'alauso

Fagues pas ta pauso.
Las

mas

negros

fou lou

pa

blanc.

(1) L'autou de Las Bèit Telados del felibre de la Naveto

a

douoa

per

près

aqùel libre galant as très escoulans de las Escolos coumunalos das Fraires de
Beziès, signalats coumo lous mai savents. Cadun lou felecitara de sa generouso e
inteligento idèio.
L. F. D. l'a.

�—

32

IiOU BAKRAliET

—

DE

MÈSTHE

MIR

Qu'un amie séu i'a mandat de Paris

REFRIN

Mèstre Mir

'n barralet

a

Qu'i ben de la capitalo,
Qu'es poulit 1 on s'arregalo
De lou teta '

plen galet.

Es fait d'un bouès que perlejo
E qu'embaumo de sentou ;

Al punt que bous ben l'enbejo
Sul cop d'i faire un poutou.

Mèstre Mir

'n barralet...

a

A sièis anèls per paruro
Que lou cintoun just al cor;

I miralhats la

:

Soun pas

soun

figuro
de latou...

Mèstre Mir

d'or!

'n barralet...

a

La boundeto porto, fîèro,
Soun dousilhou capsounat,
E lou trauc de la gatièro

A 'n roubinet
Mèstre Mir

a

argentat.

'n barralet...

Sa formo

loungarudeto
plasé fa sauta l'èl ;
Lou prendriots à la brasseto,
Coumo un anget al poupèl.
De

Mèstre Mir

a

'n barralet...

�—

33

-

Aro es besoun que bous
digue,
Brabos gents qu'abèts de go'ust,
De-que cal que se rempligue?
Perdi ! direts, de boun moust !
—

Mèstre Mir
Sion

a

—

'n barralet,..

parfetomen d'acôrdi,

Embuten-Iou dal milhou

:

De Bourgougno, de Sant-Jòrdi
Bal mai de bièl Roussilhou.
Mèstre Mir

a

..

'n barralet...

Per

feni, paren en rodo
un
goubeletat,
trinquen, perqu'es la modo,

Cadun
E

Tòutis à nostro santat.
Mèstre Mir

a

'n barralet

Qu'i ben de la capitalo.
Qu'es poulit ! on s'arregalo

De lou teta '

plen galet.
Acliile Mir.

Fount de

l'Oum, 47 de setembro 4876.

Qui trabalho pas pouli
Trabalbara roussi.

UN OME QUE BOL MOURI COUMO LOU CRIST
On

bourgés de sàbi

d'imou farcejairo, disiò sus soun lèit
de sous amies qu'èroun benguts lou beire :
Plaçats-bous, se bous plai, l'un à ma dreito, l'autre à ma gaucho,
Per fi que posque abé la counsoulaciu de traire moun darrié badal
(oumo Nostre-Segne : entre mièch de dous boulurs.

m

pas ount,

mort à dous proucurous

-

Lou Bourgalet
B

�preiêro

í;etekxo
A

moun

ami de

cor

lou

felibre de TAubo

A l'òurisoun lou cèu

blanquejo,
risènt
clarour; tout ravassejo,

L'aqbo

Trai

sa

en

E l'on entènd

L'aubre, la flour, l'erbo, la plailto,
Lis auceloun

Manda

vers

Diéu, bresin qu'encanto,

Si ôuresoun.

Cor
Anen ! moun cor, anen
A la

Dins

! moun amo,

Jougnissès-vous
voues santo que prouclamo,
sou

La flamo

etèrno e puro gamo,
Diéu pouderous I
au

front, mounto

e

dardaio

Lou soureias ;

miejour, rèn plus cascaio,
Tout es à jas.
Coume au matin, part de l'oumbrino

Pico

Un dous murmur,

Qu'espand si noto mistoulino
Dins lou cèu pur.

.

Anen!

moun

cor,

anen! moun amo....

Pièi, quand s'acabo la vesprado,
Lou calabrun
li colo ensoureiado
Soun mantèu brun;
E l'on ausis de l'auceliho
Lou gai piéu-piéu ;
Trai

sus

�-

De si

35

—

benfa, dins la ramiho,
Remèrcio Diéu.

Anen!

moun

cor, anen

! moun amo....

Quand la naturo apasimado
Se taiso e dor,
Dins la niue lindo e clavelado
D'estello d'or
Mounto la luno palinouso,

E, dins l'èr viéu,
Se mesclo i voues misteriouso
L'alen de Diéu.
Anen !

Moun

cor, anen ! moun amo....

moun

Diéu,

à touto
d'amour;
E l'amarun tambèn s'aubouro,
T'òufris si plour.
De-longo ansin dins la naturo,
Segnour, sara,
E niuech e jour la creaturo
vers tu mounto

ouro

De cant

Te lausara.
Anen !
A la

Dins

moun

cor, anen

! moun amo,

Jougnissès-vous
voues santo que prouclamo,

j

etèrno e puro gamo,
Diéu pouderons !

soun

Louis Bard.
à

Nimes, lou 4 de jun ÌS76.

Soupo d'al

e d'aigo
Salbo la bido,
Gasto lau cantel,
Labo lou budel.

boulido '

�—

36

—

COUMO DISIO L'AUTRE

Dins nostes endrechs

es toujour coumo disiò l'autre.
Quane es aquel autre?... Es l'autre.
Ansindo vous atroubas en journado, e, vès las iocli ouros de mati,
tuas lou verme, paure de vous! amb'un croustet de pan e de rabesper ïî
pitanço. Quaucus passo que de soun èr de dous èrs vous demando :
Eh! be! soun bos lous rabes?
Hel sou-fasès alor vous, coumo disiô l'autre, lou missou es be I ;
—

—

lant bo !

Après acô, vous arribo un jour de mounde en
l'autre : Las vesitos fan dos fes plasé : quand
s'envan. E coumo disiô l'autre:

vesito. Coumo
vènou e quand piéi

|

Après très jours l'on s'enuojo
De fennos. d'ostes e de plojo.

Après ioch jours, e qu'amai parloun pa 'nearo de parti, cs_ bo quicon
vèjaqui que s'endevèn que toumbo un pauc de plojo.
Tè! plôu, sou-fai aloruno de vostos vesitos.
Obacò 1 li respoundès; coumo disiô l'autre :

mai!... E
—

—

Ploù amai plôurô:
S'ère encô de vous m'enanariô.

qu'aviô brouncat en mountant e que barullavo per
Lou que li fasiô lum d'amount li demandavo:
Boudiéu! te sios belèu fa de mau?
E lou qu'èro en trin de barulla :
E l'autre

liés?

lous esca-j

—

—

Touts'atroubaraaul
à faire en quicon j

Espèro un pauc!... coumo disiô l'autre:
N'en fenirian jamai. Mès ioi ai iéu prou d'obro
mai, e coumo disiô l'autre :
Las longos paraulos fan lous jours courts.
—

Lou Bourgalet.

Ami de bouco,
semello.

chabal d'erbo, oustal de terro, baloun pas

�—

A MA

37

—

GEÏMTO COUSIKO MARIA

I

Novieto, s'acò 's vrai que, quand on se marido,
Es lou jour lou pu bel qu'aven dins nostro vido,
Trefouli'guès pas mai : lou téune es arribat ;
En vejènl sus toun front blanqueja ta courouno,
Coumo la vierge, ta patrouno,
0, nôvio, aquel tant désirât,
Lou que Diéus a fach bèi es toun jour benurat.
II

Que l'astre qu'es amount empéutat à la capo
Àclare aquel cami de ta nouvello estapo
Ount nais pla mai soúvènt d'espignos que de flous;
Que li camines drech sèmpre ambé ta coumpagno
A l'abrie de touto magagno ;

la Parco, à toutes dous,
pensament vous fiale un sort urous.

Mai que

Lènl de tout

III

Que Diéus
De

vous

moun cor

Nôvis,
Vous

done dounc

amistous talo

e

es

e benuranso
la desiranso ;

joio

!

sul cami de la prosperitat
lou traval, la forso e lou courage;
E que dins vostre maridage
Siegue la pas e l'amistat !
vostre bounur dure uno eternitatl...

que

mene

Ab ! que

Junior Sans.

Beziès, Mai 1876.

besoun de ram.
gendre, soulel de décembre

Boun bi n'a pas

Amistat de

�AS

Lou

mes

CIGAïaÈS

EN

VACANÇO

d'Avoust drièbo la porto,

Lou

vilajas devèn desert,
E lou cami de ferre emporto
Lous que podou se douna d'èr !
Aiçò s'i couneis per carrièiro,
Quand

on a

lou

cor

malautis

E que
La

d'aquesto fourniguièiro
pensado volo au pais.

Pintres, pouètos, musicaires
S'envan souto noste bèu cèl,
Coumta, l'iuèl nega dins lous aires,
Las lusetos de

soun

mantèl.

Ànas sus la terro natalo,
A l'oumbro das blancs ouliviès,
Ausi lou cant de la Cigalo...
Pièi cantas per lous Cigaliès,

Que l'obro retèn à la peno,
Qu'an dins las mans plumo ou pincèls,
Estacats per grèvo cadeno
Dins lus gàbio, paures aucèls 1

Anas, galois, urous e libres,
As bords dau Rose ou de Gardou
Pourtas as amis lous felibres
Noste pu

;

frairenal poutou.

Mes à l'ouro de la Cigalo,
Oublidés pas qu'avès proumés,

Cigaliès, de faire regalo
Cade proumiè dijôu dau mes.
Louis Glèizo, felibre-Cigaliè.
Paris, 8 d'Avousl 1876.

�—

Si AS
Sonnet

39

—

CAMEIiliOS

fachen sourtiguent dau Saloun sus loti tablèu lengadoucian
dau Cigaliè Baudouin.

la

s'encour,
alandado,
Long das mounts, bluiejant dins la claro vapour,
Qu'escampo dau sourel l'ardento escandihado.
La planuro s'alargo e vers
mai'
Vers la mar, long das mounts, eilaval,

bèu mitan dau jour,
lindo, argentado,
Semblou, per se venja dau cèl, embé furour,
Amount manda contro el l'irèjo soureiado.
Au ràbi de

Lous

l'estiéu,.

au

estancs, blancs .mirais de sau

Tout lusis,
Foro vous,

tout trémolo e tout es secarous,

fourniguiè de drolos à l'iuèl dous,

Que, drujos, varaias, de camello en camello.
l'obro, en vous voguent, paurotos, tressusant,
Aurièi, segu, plagni voste sort enmascant,
Se l'encountrado ount sès fuguèsse esta mens bello !
A

Maurice Faure.
Paris, abriéu 1876.

Ce que

Diéus bagno, Diéus ba seco.

LOU RESTANT DAL FOUGASSET
La maire de Tercseto

—

uno

drouleto de cinq ans,

—

liçou, i beniô :
Mignoto, remetes

en i

i'aguenl la

pas jamai à dema ço que podes faire bèi.
La filheto bloundinello bol proufita sul cop dal counsel e dits :
Alabets, marna, balbo-ine lou restant dal fougasset que m'as recouroandat de garda per dema, que l'acabarèi.
—

—

Lou Bourgalet.

�40

—

IÌOCJ MUSCAT

A moussu

Èr

—

DE

«UAKANTO

Laforgo, que me n'a manda 'no boutèrlo.

:

Lou Maset de Mèste Roumiéu.

REFRIN
*

Santafiéu! lou

crano

muscat

Qu'es aquel muscat de Quaranlo!
Es un vin que n'en vau quaranto

:

Longamai pousquen n'en chuca!
I
Es soun bouquet, liquou
Uno alenado de printem,

reialo,

sa Iusido vermeialo
Rend noste triste ivèr countent.

E

Santafiéu 1 lou

crano

muscat....
II

0 bello oundado, abouco, abouco,
Se nous vèn un marrit moumcn,

Qu'entre qu'arribes à la bouco
Dau cor s'enfuj lou pensamen.
Santafiéu! lou

crano

muscat....
III

Lou secrèt per

èstre felibre,

Secrèt que tenian per divin,
L'anen plus cerca clins lou libre,

D'abord qu'isto en aqueste vin !
Santafiéu! lou crano muscat....

�—

41

—

IV
L'avèn lasta, iéu e Teldeto,
Jaque e Mirèio l'an tasta,
Jusqu'au manit Pèire que teto...
E lou gusot vòu plus teta.

Santafléu ! lou

crano

muscat....
V

Mèstre

Laforgo, per pla dire
tèn voste vin d'or,
qu'un soul mot, e me n'en tire

Tout ço que

N'ai
Es bon

coumo

Santafléu! lou

voste bon
crano

:

cor.

muscat....
VI

Per el, belio òucasiéu se mostro :
N'arrousaren lou calendau,
En brindant à la santa vostro,
A

Madamo, à tout voste oustau !

Santafléu! lou

crano

muscat....

VII
La faren

dura, la boutèrlo,

Que lou vin gagno à se
Se

mou il

Dins vint

fa vièl;

es pas estèrlo,
vous dirai que miél :

espèro
ans

Santafléu ! lou

crano

muscat,...
Albert Arnavieille.

20 décembre 1875.

Quand canto lou coucut,
bagnat, lèu essut.

Lêu

Trop d'aigo, fam ;
Jouis la nèu, pan.

�—

42

—

PSIEPACS POUPUEiARIS

En

Eouërgue

Eh ! digas, fenneto de mas,
Tantoulhado dabans, de-tras,
—

Quant bendès lou froumage gras?
—

E

tu, fenneto de bilo,

Mourre d'enguilo,
Mirai de fenèstro e foungal
Ni pagaras cinq sòus e
En
—

—

—

—

—

—

—

—

de liech,
miech.

païs Eaiòu

Avès pas

set, digas, Rouberto?
hou dises, noun pas certo.
Mès béurés ben un pichot cop?
Un pichot cop... ah ! noun p'acô.
Tenès, avès aqui lou veire.
Pode pas manca de lou veire.
Zou! zou! bevès, se me eresès.
Hou vole be, qu'aro hou disès.
Ha 1

coumo

POUffiSiOMOUST

Quand Pourgomoust se iaguèt bièl,
L'escarlato bourdèt soun èl.
Lou medeci lou benguèt beire.
Moun amie, i diguèt, bous cal renounça '1 beire,
Ou garo das bistous : ei pas d'autre counsel. —

—

L'ibrougno sasits la boutelho,
tendromen, e plegant la perpelho :
Adiu, sa-dits, adiu, soulel !

L'embrasso

—

Lou Felibre Escalin

Carcassouno, julhetA87Í.

�_

43

—

i/enfawt
Car
Es

un

un

enl'ant dins la familha

aueeloun que

bresilha.

A. R.

Quand l'enfantoun paras, eouma dins la familha
joia s'espandis ! Soun iol jouvènt que brilha
Àluma dau bonur la flama dins cliasca iol;

La

E lous fronts

ailaquits de dòu e de tristessa
Vesou lèu s'esclairi lou nivou d'amaressa...
Un enfant de joia rend fol.
Car que brilhe l'estiéu ou qu'un fre de décembre
Nous retèngue amagats au fougau, dins lou membre,
En escoutant brama lou vènt-terrau jalà,
Oubliclan lou sourel e lou ventàs bramaire
En vesènt 4'enfantoun au tetin de sa maire

Suça las perlas-de soun la.
Souvèntas fes

l'ivèr, dins la longa velhada,
Repassan lous coumbats de nosta vièlha armada,

Ou bèn cantan lous vers das ancians troubadours ;
Mès que l'enfantounet que dor dins sa bressola
Se drevelhe en plourant, lèu lou récit s'envola,
Toutes anan secà sous plours.
La nioch

quand tout es siau, que tout pantaisa, à l'oura
Ounte s'entend souscà, cou ma una voués que ploura,
Lou vènt dins lous brancàs ou la mar en courrons,

Que l'auba d'un sourrire esclaira la natura,
Lèu, amoundaut, vers Dieu de dejout la verdura
Monta lou cant das aucelous.

Ànsin, enfantounet, siès l'auba de la vida,
Siès l'auba que renais, sèmpre bella e flourida,
Que de l'ome madu vèn esclaira lou cor.
Car l'ome es lou bouscàs, l'escuresina soumbra ;
E me fai gau de vèire arriva dins moun oumbra
Toun regard que trai de rais d'or.

�44

_

—

Toun

regard anaansis l'ama c la purefia;
bouqueta sort una douça armounia ;
Tas manetas n'an pas encara faeh lou mau ;
Encara as pas landà sus un sou de rouïna,
De ta

E lou bon Diéu

Lou

a mes sus

ta tèsta bloundina

courounamen

celestiau.

Qu'es bèu l'en l'an tou net, embé soun gai sourrire,
E

soun gazoulhadis que sembla voudre dire :
Sièi un anjou de Diéu que davale d'amount,
Sièi lou prefum divin qu'embauma vosta vida,
Sièi lou rarnèu tlouri que vosta ama ravida

Respira

e

couvris d'un poutoun !

Oh ! grand Diéu, garda-nous de tout mau sus
Manda un rai caritable au sen de la misèra,
E de mous angelous garda-me lous poutouns;

la terra !

Fai que

sèmpre veguen la floureta embaumada,
L'avelha dins l'issam, l'aucèl jout la ramada, *
E que veguen jamai l'oustau sèns enfantouns !
•

Lunèl-Viel (Eraut),

La luno es fort

Al

Autòni Rous.

lou 3 de juliet &lt;1876.
michanto al cinq,

quatre, sieis, beit e bint.
SOUVÈT D'UNO FENNO

porto, e en ensatjant de passa
Moun Dius, counserbats-me l'ausido coumo la

La Gi)utou courdurabo sul sulhet de la
soun

agulho, disiô

bisto !

:

—

La^pauro creaturo trepabo despèi 'sbint minutos
punto.

à l'engulha per la

Lou Bourgalet.

Trabal mal

l'ait, pagat d'abanço.

�—

AU

45

FEliIBBE

—

OU

li AliBO

Aviès escaiiirapa la eolo escalabrouso
E trasiès à la niuè lou plagnun de toun cor.
Lous

roucas respoundièu à ta voués amourouso
Embé de fernimens que dounavou mau-cor.
E lou vent engouissous dins lous sa uses plouravo;

Las estellos, ainount, èrou senso clarta ;
Dins la'vau, tristainen lou roussignòu eantavo;
La palo languisou marehavo à toun cousta.
De

lagremos de flo sus toun pitre toumbavou,
0 jouventl Mès subran lou cèl s'espòuliguò,
E 'mbé de rais d'argent, de rais qu'esbarlugavou,
L'aubo em soun mantôl blu lèu-lèu s'espandiguè.
Salut, bèus rais dau jour, salut, aubo nouvello!
Diguères, regardant lou cèl emb' estranabord.
Es puro coumo tu la que m'a près moun cor.
0 divino clarta, per canta la crudèlo,01)1 boujo dins'moun sang lous cants que, cade jour,
Dones as aucelous, à las abeios bloundos,
E mous vers pies de fio travessaran las oundos,
Fins que tout l'univers counegue moun amour! —
L'amo pleno d'espèr, dau serre davalères,
En répétant de mots tendres, armounious;
Teldeto t'ausiguè, felibi'e benurous,
Diguè : T'aime!... e d'amour dins l'Aubo l'empourtères.
—

Pau Gaussen.
Setembre 1876.

Ànnado d'aglan,
Mi chant an.
Annado de l'e,
Annado de re.

N'es pas

pourquié qui sous porcs gardo

�—

46

—

LA CONFESSIU PERFUMADO

Uno bièlho fenno, sourclo coumo une becasso, se coufessabo à l'intrado
dal carême. En se tustant l'estoumac al mea culpa, deguèt destourba,

ressort, tant-i'a que n'en daissèt faronisa de la
de madur que flairabo pas lou baseli.
Lou ritou, per touto respounso, dourbiguèt sa tabatièro e reniflèt
uno preso.
L'acusaciu coumenco. Al segound pecat, la bièlho tourno parti dal
repaus, e n'en .repico un autre à desplancha lou coufessiounal.
Lou curât espautat e estabousit tout al cop, quesso sas narros e crido
à la penitento :
Mès, pauro fenno, quouro pensats de feni?
La sourdo comprenguèt beni, e respoundeguèt :
Per Pascos, moun paire.
Eh! be! ajoutèt lou sant ome, se countuniats sus aquel toun, pôdi
croumpa de tabat !

sens

manco, quauque

bouco

un

—

—

Lou Bourgalet.

S'aprenes, sauras;
sabes, auras ;
S'as, pouiras;
Se podes, baldras ;
Se baies, bes auras;
S'as be, be faras ;
Se be fas, Dius beiras;

Se

Se beses Dius, sant seras;
Cranomen tusto à la

porto

Qui bouno noubëllo porto.

Reloge d'entreteni,
Joube fenno à grat serbi,
Bièl oustal à repara,
Cal toujour recoumença.

�—

IiA MUSÍCO

47

BOU

A Teodor

—

COUVÈWíT

Aubanèu

De mounte vèn ta languitudo,
0 moun cor? Sian à lin d'abi'iéu,
E noun vas coume d'abitudo
Ausi lis aucèu dòu bon Diéu ?
A Parmounio pouëtieo
Di musicaire dòu printèm,

Âro, préférés la musieo
Qu'as entendu dins lou couvènt.
Tremolon toujour dins ma
En l'èr 11 sènte tresana,

Coume

un

tèsto,

balin-balans de fèsto

Que l'amo escouto brounzina,
Li cant que dos man angelico,
Degajado coume lou vènt,
Fan i'aire end'aquelo m'usico

Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Oh ! me faudrié pèr la redire
Vôsti voues, roussignôu di bos,
Génti chato, voste sourrire,

—

Quand, pèr champ, cantas à cha dos.
Refrin di liro serafico,
Que bèlo moun cor languissènt,
Es vàutri que sias la musieo
Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Noun, la mar emé sis oundado
Que s'enausson jusqu'au cèu blu,
Aubouro pas

mai mi pensado

Que lis acord qu'ai entendu !

Descadenado, l'erso pico
Sus l'areno que la retèn,
Coume dins

moun cor

la musico

Qu'ai entendu dins lou couvènt.
Mas de Vert

E. Eisseto, de Manduel (Gard),
(Arle), 1876.

�-

A

48

—

M0UNT-PE1R0UNENC, ARLÂTENC.

Amies Retours, avès ligit clins l'Armanà de Lengadà de l'an passâtc
clins la Revista das Lengas roumanas (segounda séria, t. I, p. 240) ço

s'es dieh dau regretable abat Léon Vinàs, de Mount-peirous, curât
menciéu d'aqueste libret n'era natusaventa estùdia publicada dins la
Revista, obra de soun arderous e infatigable secretàri de la redaefn
Anfos Ebca-Ferrié. Mès dins lou pichot mot e clins la necroulogia
que

de Jounquièinfs, clins l'Erau. Nostra
ralamen pas tant longa que la

i

n

coumpleta i'avié
plours.

per

lou paure mort lous memes respèts

e

lous

memes

Veici pamens un

trait de sa vida que n'es pa 'ncara estât countate
requist arciueoulogue trouvât, couma se dis, soun mèstre.
N'en riguèt e se pensèt à la fin qu'ei, qu'avié tant d'esprit sui bords
de l'Erau, pouclié be pati que n'en venguèsse un pauc, mema à soun
incontra e en facia de sa propra clastra, das bords dau Rose.
Sauprés que la carrièira de Jounquièiras, ounte lou curât a soun
oustau, n'es pas dai pus larjas. Sai-que, en espandiguent loui brasses de
touta sa loungou, on n'en touearié las clos muraias. Aeò s'atrapa ansin
clins fossa vilages. Or, vis-à-vis la clastra, i'avié e belèu i'a 'ncara un
café ounte cautavou e bibien lou vèspre un pauc tardet. Aquel teras
l'argent mancava pas las journadas èrou pichotas e pla pagadas, lou
filoxera n'avié pas arrapat lou canton de Ginhac. De fait, dourmissié quau poudié. Lous cafetaires fasien de brueh, parlavou pas toujour
belèu dai bon Dieu e de la Santa Vierge, jougavou tamben à las cartas
o au bilhard soun
présent e soun future rintravoun à toutas las ouras,
enterin que las pauras fennas esperavoun, en cliguent sous chapelets o
bressent lous mainages au près d'un Ium que mourissié e d'un fioc
que se damoussava.
Moussu l'abat Léon
ie clisien gaire que l'abat Léon, per amor de
lou distingà de soun cousi, moussu J. F. Vinàs, curât de la paroquia
famousa de Mount-pelié, Nostra-Dona-de-Taulas — moussu l'abat Léon
trounava en cadièira, couma tout bon curât hou déu faire, contra
aquela marrida moda de se coucha tard e de pas se leva mati, qu'arrouina dau mema cop e la boursa e la santat dau paisan, e cada dimenmounte nostre

M

—

che recoumençava.
Mau-grat que la bièra, e lou café, e lou riquiqui ragèssou toujour à
grand gourg, lou cafetista agèt pou que sas praticas lou quitèssou, car
on ausissié
pas sens se pensa res moussu l'abat Léon. le repoutegà,

�—

49

—

arrivava mai d'un cop; mès n'en faire
pas cas, n'èra pas
Moussu Léon avié 'n prêcha couma n'i'a pas gaire. Parlava
(lins sa lenga, quand calié, de ço que

poussible.
paisans,
l'interessava; ie présenta va, dins
de tablèus que coumprenié, apelava un cat
as

sermous, d'images e
e n'avié
pas pou.
S'atrapava que lou cafetista èra d'en Arles, o, n'hou saýe pas pla au
just, qu'arrendava d'un prouprietàri de la ciéutat de sant Trefume. Ço
qu'es segu, es que i'avié quicon o quaucun d'Arlatenc dins
aquel coumerce. Que fai nostre orne?
Manda, un bon mati, un escultaire de la
bona e fai estampa magnificamen sus la
porta de soun oustal lou retrach
(las armariés d'en Arles, que devou se dire:
sous
un

cat

d'argent9 ai lioun d'ciur
acmipity la pata dêstra de davans levada, la coua entre cambas.
(1)
Mès n'ôublidèt pas res. En tour dau lioun ufanous delembrèt
pas la
banderola que porta la nobla devisa, e ie

poudien liji à cinq mèstres de
evignat :

(lue se

faguèt grava en grossas letras,
soun café, ço qu'avès adeja

AB IRA LEON1S

Ço

que voulié dire

1, moun Diéul
Quand vegèt acò

riguet,

en

en

regretent

vice dau bon Diéu.

:

De la coulèra dau

curât

Léon deliéuras

moun

sourtiguent de sa clastra, moussu lou curât Léon
d'esprit sieguèsse pas emplegat au ser¬

que tant

Faguèt pas mens soun devé jusqu'à la fin, vous hou assegure.
Lou que vous parla a vist l'escussoun à
Jounquièiras, au mes de
vié 1873. Moussu l'abat Léon Vinàs ie
diguèt el-meme en
—

Espìas-m'acòl

riguent

jan-

:

—

Save pas se i'es encara.
Jaume de Lavernau.

Aspiran fErau), lou bèu jour de Sant Luc, 4 8 d'òutobre

Dis
Mès

(1) N'i'a

mai que

d'un

4876.

l'Ebangèli : Aimo pla toun besi.
fagues pas de toun rande un cami.
distinga lais armariés d'en Arles de

las
la ciéutat de Lioun. Las
que dounan aici sou vertadieiramen las istouricas armariés
•h lí\ ciéutat Arlatenco.
Moussu Fassin, directou de la revista &lt;e Le Musée d'Arles » e
ajoun

au

que savou pas

de

maire, n'hou n'a mandat n'i'a pas quatre jours la descripciéu.

4

�Ali FEIiIBRE

DE Ii'AUBO

Troubadour, troubadour, lèvo-te mai, de

gracio!

Lèvo-te coumo antan per trouba, per canta!
Fai giscla lous rais d'or que sus ta noblo facio
Diéus a volgut bouta.

tas parjos

Sès fier e dous, sès grand ! Remarque dins
Noun soulamen dels vers ount l'aurëlho se
Lei remarque tapla motos pensados larjos,

plais;

Motes chastes esmais.

breja tous braves « Cants de l'Àubo, »
Quand, l'alo sus lou cial e l'uel vas l'infinit,
Montos, montos toujour, parié coumod'alaubo,

Fai bou t'auvi

L'ausel tant emanit!

Quand souspiros lou noum, lou

divin noum de Lauro,
bel,

Nous scmblo qu'En Petrarco es tournât jouine e
E que sougno en estàsi, e que puro la pauro
Davalado al toumbel.
Amos lou tems

passât, sas doulours e sas glòrios,

Sous chants que bresson l'amo e fan rire e
Sous juechs reviscoulants, sas luchos, sas
Fachos per enspira !

ploura,

vitòrios

de-que... Mas, crese, noun mens amos
tems, mabe siajo un pau trop ôublidous :
Autres-cops, mantenent semblon, mesclant lours flamos,

Acot rai, i'a
Nostre

Un

parelh de biandous.

M'as degnat destria dins l'inmensocloucado
Dels troubaires nouvels, que naisson chascun
E lèu, sens barguigna, m'as bailat la becado
E m'as cridat bounjour.
e grand mercés! Àquel baisa
Ta coulado es per iéu uno causo de

Salut,

jour;

m'ounoro;
près ;

�—

As bufat

sus ma

violo,

Sus

es

moun

51

—

vengudo

fougier,

sounoro,
es près !

Toun acuelh, de segur,

despasso moun mérité;
Perqué saluda iéu, chantaire incouneigut?
Quantes eschuflon miel ! Lou lauvange qu'erite
Ad els soûls es
degut !
Noun qu'èste de boun eime, e
que pel sol me carre;
Be me plairió pulèu
d'espia l'ouro del vent,
E de planar amount dins
qualque sio lou carre
De l'espàci jouvent.
—

E
—

Mostro, per cops me dise, an I mostro so que tenes 1
m'afane, e m'apeque; e paupe... l'ai toucat?
Davalos, sauto-boul De-que sier que t'apenes? —
E davale, moucat.

—

Aro que m'as parlât,
espère mai de chanso;
Del pan de l'Ourient vau* m'enleva
pus fort.
Adounc, qu sab? belèu... La mendro benuranso
Pagara moun esforc.

Praire, remembran-nous nostro vertut passado;
So qu'eran pouden-z-estre, en nous acourdant
tous;
Aven meme lengage, ajan mémo
pensado ;
E pas als voulountous!
José

Rous, de Tulo.

Sant-Sauva (Courrezo), juli 4875.
Pa d'un

joun, bi d'un

an e

farino d'un

mes.

LOU QUE MANJO PAS GAI RE

Agachas

pau! sou-fasiè Lou Boufre, ai manja per dous sous de
près trento sòus de vin. Eh ! be! acò
spas trop manja, se voulès dire!
un

fin, dous sùus de froumage, pièi ai

Lou Bourgal.

�liOU

PROEMIÈ RESCONTRE DE LA MIISO

A-n-Albert Arnavielle, moun

pairi dau felibrige

M'enanave trislas sus la routo d'Anduzo;
M'acaminave prou, tout en felibrejant,

Quand, d'ausido, as Avès, vese espeli la muso,
Que me dis : — De-que fasl Oh! parlo, moun efantl

—

E iéu en tremoulant, davans la bello damo
Tombe à ginoul e ie dise : — 0 muso, perdou

S'assaje de canta ! Regardo, acò 's la ílamo
Qu'escapo de moun cor e retoumbo en cansou.
0 divesso d'amour,

sourris à toun mainage,

front,

De toun poutou flouri vène inspira moun
E lèu dirai de eants pu forts que moun jouine

E lou manit de ièi deman sera

âge,

quiçon !

Cantarai moun païs, laFranço qu'enca plouro,
Noste fier Lengadò, soun parla subre-bèu;
Se trono lou dangiè, iéu trairai la malouro,
Pièi cantarai l'amour, se l'amour m'es fidéu.
Cantarai ço qu'agrado, e sus acô m'arrèste,
Urous se pode un jour adusa jusqu'au but;
Mès se l'au per acô cessa d'èstre moudèste,
0 muso, digo-z-hou, restarièi pulèu mut. —
E per lou proumiè cop, sens boulega de plàço,
Embé dous ièls crentous la regardère en faço.
Oh ! me diguét, efant, coumo toun cant me
—

plai !

Canto dounc, moun felibre, e cauto senso muso,
Iéu te proutejarai !... E partiguèt la muso,
En me disent : — Vai! lèu vers tu tourna vendrai.
Marius Dumas.
A Sant-Jan-de-Serro

(Gard), lou 20 de setembre 4876.

Après la plèjo, lou cagarau sourtis, e lou caquet

après lou bi.

�—

53

—

L'AROUNZE
l'a d'abestits

qu'atrovou à dire au bon Diéu d'avedre coungria lous
Aquelo planto, sou-fan, vau pas res de res; fai que devouri
bonos plantos que semenan dins nostos terros e sert
qu'à nous faire

rounzes.

—

las
escarnaisse per l'estirpa.
Matrassasses 1 Savès pas

dounc

de-longo, sès

en lucho embé la
farias de la terro un desert
qu'estroupian embé lou pou(let, e d'autros erbos que las que manjan ou que nous donou de gras.
Euno fes qu'aqueles aubres e qu'aquelos plantos aurièu chima lou
jus
de la terro que las fai poussa, mouririen de fam e nautres
après.
Eh! bel dins lous càmpèstres
que l'orne abandouno quand la tousello
ie grelho pas pus,
au mitan de la planuro deserto, Diéu vòu qu'un
aucèl, en voulant, laisse toumba de soun bec uno grano de rounze.
Vengue las douços matinados d'abriéu, la grano naissera e devendra
rounzas. Pièi un
gàrri pu voulur que l'agasso vendra escoundre dins
aquel roumegas las noses, las castagnos ou lous aglands qu'aura rauba ,se
s'endevèn, à dès lègos d'aqui. A soun retour, la nichoulo ou lou duganèl
n'en fan lus revelhou, — e las fruchos escoundudos
grelhoun, au printems, au mitan de l'arounze qu', embé sas espignos ou roumec, ten
liuèn lous animaus que las pourrien
manja.
L'agland se fai rouve, la nose nouguiè, la castagno castagniè.
L'arounze s'alargo e amago las granos de l'aubre
que devèn bousquet,
lou bousquet s'espandis e devèn afourèst.
Lous que m'auran legi saupran de-que devèn, embé
l'agrat de Diéu,
«no grano d'arounze.

que,

naturo e que, s'avias long-temps lou dessus,
mounte laissarias ges d'aubres qu'aqueles

Ceset

Ki'AliBO A

AZIIrilANET

Troubàbi bas lou Peeh-Ronmiéu,
Escaréri lou Plo-de-Dàbi,
Bes lou

mari, leng, agachàbi,
Èro neit, pas un riéu-chiéu-chiéu.

de

Peirofico.

�._

Èren

54

—

plen cor de l'estiéu,

en

L'aire èro fresc me regalàbi,
L'el e l'aureiho tendilhàbi,
Mès res al tour parissiô biéu.
La matinado ben pus frejo,
E cop sus cop l'albo puntejo,
Lou cel sens brumos

s'esclairis.

Pei s'apallissoun las estellos,
Sul cap boloun las iroundellos,
Tout se rebelho, e canto, e ris.

Albert Gléizos.
Azilanhet

(Eraut), lou 15 d'Agoust 1876.

Ali FEIilBRE FREDERIC

D

Flour de dol

Sus lou clot de ma santo

maire,

Tancat i'a 'peno quàuquis jours,
Cullssi per tu, grand troubaire,
Uno flour caudo de mous plours.

amie, as perdut toun paire !
Quebos, la Mort marcho soun cours,

Paure

Sens s'enjauta de nous èl-traire,
En nous raubant nostros amours.

Abiô biscut setanto annados
De bounos atcius courounados :
Lou frount naut s'en pot enana.

L'ouro

a

sounat, e Dius lou crido

Per recoulta, dins l'autro bido,
Lou be qu'a sapiut semena.

Achile Mir.

%] de décembre 1875.

�—

UN

55

—

ENCËKD1

La niue èro tranquilo e bello;
Tout repausavo, pèr tout brut,

D'uno font la voues cascarello
S'entendié soulo, e lis estello
D'amount nous trasien si belu.
Es l'ouro que la som couvido
La vilo mudo;.mai alin,

Quanto clarta s'es
Dirian que

espandido?

la niue s'es vestido,
Jalouso, di fio dòu matin.
noun, lou cèl dins l'oumbro siavo,
Sèmpre atendié lou jour en pas;

Noun,

Mai de la terro d'ount mountavo
L'inmènso lus se balançavo
Entre lis estela campas."
Zòu ! caminan, qu'en aquesto ouro,
Dins quauque rambal esfraiant,
Belèu uno famiho plouro...

E, dau ! chascun proumte s'aubouro,
E

vers

lou

sourne

fio marchan.

Coume à la mar, de liuen l'auriho
Ausis un terrible ourlamen :
On creirié qu'un orre genio
Fai mugi la mémo furio
Dins li dous rivau elemen.
Tout d'un cop l'encèndi
E uôstis iuèl espaventa

s'estalo,

Veson, dins soun iro fatalo,
La flamo que-danso e qu'escalo
Jougne la ràbio à la bèuta !

�Lou

cor

espanta trefoulejo...

Lou fio destrùssi dins l'oustau

Lipo, e se tors, e s'acoussejo,
Tout crucis, flambo, beluguejo,
Oh ! que sies bello, obro dòu mau !
Coume ta muso se crispavo,
Neroun! De-que vouliés canta,

Quand toun iuèl

sourne

s'atubavo,

Davans l'encèndi que landavo
I flanc de la grando ciéuta I

Oi, sèmblo d'uno inferno bando,
E la fèsto e lis afrous jo!
Mai, de tout caire l'on s'esbrando,
Dau ! que la lucho sara grando,
E que l'aigo doumte lou fio !
Tôutis alor, ome, enfant, femo,
A l'obro redoubloun d'ardour;
Mai i'a 'n paure vièl en lagremo

Que dis

:

Pèr iéu la vido

Embé lou frut de

ma

cremo

susour!

E si triste regard anavoun
Di flamo i moble escampiha;
E dous enfantet ie sousclavoun,
Pièi ie risien, pièi ie beisavoun
Sis iuèl de plour tôuti bagnal
Dôu tèms que lou lio s'amaisavo,
La niue fugissié pau à pau ;
Sus lou mounde que pantaisavo,
0 sourel 1 deja s'escapavo
Lou

proumié rai de toun fougau.

Vejes l'òublit, naturo, o maire,
Vejes ta superbo esplendour...
Sus nôsti segren rousigaire,

�57

—

—

Douço naturo, saves traire,
L'eterne

espèr, l'eterne amour !

L'aubo i rai d'or nous destourbavo
Dau fio venci; — douçamcnet,
La tèndro flour se dreveiavo,
Embé lou riéu que cascaiavo
Cantavoun li passerounet!
Jòusé Mayer.

Nimes, Jun 1876.

Per

se

grata

l'a pas que

e per

de

manja,

coumença.

UN LIBRE A FA COUNEISSE
Un mèstre d'escolo dau

Mièjour, autant moudèste (vòu pas deciala
noum) que soun obro es marcanto, vèn de publica un libre
qu'apello seriousamen l'atenciéu das ornes que s'òucupou de l'ensegnamen public. Recueil de versions pour l'enseignement du français en Prownee, par un professeur, tal es l'entitoula d'aquel libre.
Se sap de soubro de quinte secous soun las versiéus grècos e latinos
peraprene, dins lous coulèges, la lengo franceso ; se sap també que i'a
ren que develope l'inteligenço coumo lou jo de coumpara uno lengo
emb'uno autro. Partent d'aqui e estent que lous Mièjournaus poussèdou
'no lengo que parlou d'usanço, prene aquelo lengo per baso e la fa
servi à la coumprenello dau francés, èro uno idèio qu'auriè degu, i'a
long-tems, faire lusido d'esperelo. Tant es vertadiè de dire que las
causos las mai souto lous iuèls istou lou pu long-tems dins l'ineouneigu,
acaugu veńi jusquos à iuèi per qu'un ome prédestina ague agu vesiéu
d'aquelo idèio e i'ague douna vanc dins lou mounde embé la fe e lou
courage d'un apoustoul.
Lou reculh de las versiéus que disèn se coumpauso d'uno causido de
ffloucèls, vers e proso, facho dins las obros das felibres de Prouvenço,
deLengadò e de Gascougno. Parlo tout soul qu'uno talo causido dévié
se l'aire embé
discernamen, amor que lou libre se boutura dins de
soun

�—

58

—

•

jouinos mans : acò-d'aqui èro traval facile, dau moumen que l'on pousavo
encò das feíibres, e es ço que l'autou a l'a d'aeò mièl.
Develouparen pas la raanièro de se servi de la metodo : mandan lous
que voudran la segui au libre meme, mounte l'atroubaran esplicado.
Noste soul prefa d'aici es de prouclama lous amerites de l'obro de noste
proufessou. Sa metodo, adeja ensajado dins mai d'uno escolo primàrio,
a douna de résultats estraourdinàris ; es naturalo e pratico; la quesli'éu
es dounc resôugudo per lous que i'adusou pas lou prejujat, la mauvoulenço e, diguen lou mot, l'ignourenço. Despièi lou grand mèstre de
FUniversita jusqu'au simple mèstre d'escolo dau vilage, en nous tenguent, ben entendu, as pais de lengo d'O, toutes lous que desirou siuceramen lou prougrès scientific s'afeciounaran à l'aplicaciéu dau sistème que signalan. E nautres felibres, bu tan de toutos nostos forçosà
la réussit-o dau libre Recueils de versions pour l'enseignement du français,
amor que sabèn qu'un cop que lous escrichs felibrencs penetraran dins
las escolos, nosto Causo sara d'à-l'ouns gagnado, e acô dins l'interès de la
patrio franceso, Lou bon voulé de cadun pot pas manca 'nd'aquelo
obro.

Lou libre

s'atrobo encò de toutes lous libraires
L'Armana

En besent lou

dau Mièjour.

de

Lengadô.

cadel,

Pas besoun de bese lou cantel.

caxt
Per

espousiéu

Frederi Mistral

e

Mario Mviero

Bello chatouno,
Courouno pèr plesi
De ti poutouno
Lou front de toun ami
Di plus tèndre pantai
En fado emé ti bais

Aquéu front aut e fièr
Souto lou lausié

vèrd.

;

�59

—

La
E

—

glòri es

noun

vano
i'a que l'amour,

Quand tout debano,
Qu'escape à la brumour.
Es rneiour d'èstre

Qua d'èstre
L'amour

ama

renouma

es un

:

lausié

Que n'a pas soun

parié.

Dins toun abounde,
Felibre sènso egau,
Plus rèn au mounde
PoudLé te faire gau ;
Plus rèn que l'amour fres
D'uno enfant couine res
N'a jamai atrouva
L'ideau tant reva,
'

Douço Mirèio,
Pren lou bras de Vincèn ;

Dins li sadrèio
Esmarras-vous ensèn.
En vous vesènt passa
L'un à l'autro enliassa,
Li pastre de la Crau

Diran

:

—

D'aquéu Mistraul

Noblo Esterello,
Emé toun Calendau,
Vers lis estello
Mountas peramoundaut ;
Au dessus dis avèn
E de la niue que vèn,
Mountas dins lou
D'ounte se torno plus.

trgfus

Tout blanc, en maubre,
Ai vist de bas-relèu
Souto lis aubre,
Caressa dôu soulèu :

L'Engèni

e

la Bèuta,

�—

60

—

Sus un tfone assela,
Coume un couble d'amant
Se tènon pèr la man.
E l'auro vènto ! "
Pòu faire de laid jour,
E la jouvènto
Bello sourris toujour.
L'eros eternamen
Gardo soun sarramen ;
Ni sero, ni malin
Fenisson lou festin.
Teodor Aubanel.

Dijoun, 27 de setèmbre 1876.
Bal mai laura soun camp amé sas bacos qu'amé
Bal mai mantene que fa de nôu.
Bal mai lou mariage d'un jour que lou d'un an.

Se la bessarolo ero

de bi,

Tout lou mounde sauriè

LOU D1NA1RE DINS

loui biôus das àutris.

legi.

L'EMBARRAS

aqueste Santboula
trempado,
quand lous varlets venguèrou,

Janot-de-la-Clapo, un pastras que vèn de se louga per
Michèu à la bòrio das Avelas, l'autre jour que gardavo pas s'èro
à taulo devons l'arrivado das varlets. S'atalè à la soupo qu'èro
e

mangé, mangé, tant mangé, que
bramavo coumo un vedèl.
E qu'as, sou-ie faguèrou lous varlets, que te

l'atroubèrou que
—

—

M'an servi la soupo,

ploures coumo acô?respoundeguè Janot-de-la-Clapo, en bramant

que pu rede, e pode pas l'acabal...
Fau vous dire que i'aviè de soupo per

sèt.
Lou Bourgal.

�I/ESCANDAMAIRE

(Tablèu d'Enric Bouchet-Doameng)

Las

Franjados d'or coumo uno cinto,
brumos, alabets, venoun de foc,
estoc,

E tal qu'un fer rousent limai sus un
Lou cèl blu de rouge se tinto.
Estève Glèizos

(Lou Bouiè).

Lou soulel brando

e va frega la mat- priouudo,
Miej veiat per de niéus roussos coumo un broucard;

Lou barcot molhoment deciso al fiai de l'oundo,
Refoulant de bergels, de vims e de boutard.
Lou viel,
La passo.

pausant la remo, amb' uno cano soundo

Tout es siaud, la luno mounto.... es
Viéutado sus la boso, uno mainado bloundo,
Moureto e faito al tour miro dins soun regard

tard.

Blous, azurenc, lou brel ramutque d'or s'embrumo,
L'aigo que douçoment as bilhots revoulumo,
E bluejo as charrals, e perlejo as risents.
Sous nasics pincelats chumoun l'elgo d'ambrôsi
E d'albos que l'embas porto vers mèste Ambrôsi
E sa fi 1 ho, la sorre aimado de Vincensl...
Clar Glèizos.
en

Arles, lou 10 d'agoust 1876.

A NOSTRE

Recoumbolit de
nostro

Se l'an

sa

RITOE

malautiè, pel jour délia Sant Louis,

fèsto patrounalo amai la siéano.

passât, venerable Pastour,
Venguère un pau, en rimo festenalo,
Vous retraça l'amistat sens egalo
Del troupelet eounfiat à vostre amour,

�—

Pla

62

—

pel segur qu'alaro à-n-aquel jour

Nostres souèts liéussabou dessus l'alo
Dei grands désirs que mountou sens escalo,

Amount, amount, en la celesto Court.
Al ped dei rei délia Franco, pecaire !
Nàutris boulian plaço per nostre Paire,
Al premié reng e tourna lou premié.
Mès

desempièi qu'aquelo orro liebrasso
a fach pòu, li souetan mémo plaço,
Ain' acô soul qu'i dintre lou darnié.
Nous

A. VlLLlÉ.

St-Genièis-de-Rivo-d'Olt (Abeirou), lou 24-d'Avoust, beselho
délia Sant-Louis, 1876.
Lach
Fa
Bi

sur

bi

mou ri ;

sus lach
Fa saritat.

Lou milhou medeci

es

lou

loupi.

LOU GARRI

—

Batisto!... Batisto!...

as

be demoura per

rempli la bouteio à la

cavo? Eh... elil...
Es que vous

dirai, mèstre, ai vist, aval, quicon que ma fa bada
'qui d'estabousimen : un gàrri...
Vos dire qu'as begu 'n gàrri...
Oh ! mèstre, me galejés pa 'nsinl savès que sièi un brave varlet.
Bon ! boni Batisto. Disiès dounc qu'aviès vist un rat.
0, un rat gros, mès gros, gros coumo la bouto.
Coumo la bouto! vejan, Batisto, garro-n'en un pau.
Oh ! tenès, mèstre, s'èro pas coumo la bouto, èro be coumo l'encol
—

—

—

—

—

—

—

Lou Boukgal.

�—

UN
Au

63

—

PANTAI

felibre Pau Gaussen

Dins l'ivèr e la niue, alor que la nature
Acato si bèuta, que la pauro verdure,
Qu'a soufri tout lou jour, sèns un rai de

soulèu,
S'espandis sus lou sòu, se mesclant à la nèu,
alor, raoun anjoun, que ma sourno pensado
Sus lis alo dùu vènt vers moun Diéu s'es pourtado;
Es

Ai prega, pièi ploura, sus
S'estrassavo moun cor, de

toun cros m'estendièi....
doulour mourissièi.

enfant, moun segren, ma misèro,
tresport, mi regrètl... gratassave la terre;
Dins lou sôu tout Tangous s'enfounçavoun mi man,
En pensant qu'aquel jour a ges de lcndeman.
S'aviés vist, pauro

Mi

E pamens

amoundaut trelusis uno estello

Que rènd mon cor galoi, ma peno mens crudèlo;
A travès li ci prés soun bèu rai s'es moustra
E mis iue lagremous Souvent se ie soun tra.
Caminant tout soulet, pensadis, countemplave
Aquel astre de Diéu ; ère bèn, pantaisave.

Ausiguère bèn lèu la voues d'un enfantoun,
Qu'embé si dous brasset me trasié de poutoun.
Éro tu, moun anjoun, o ma drouleto caro,
Aviés ausi tamben mi crid, o bello caro!
E

veniés, tout planet, à mi pèd t'ajassa,
mau de moun cor matrassa.

Pèr amaisa lou

paire,
maire.

A logo de gemi, counsole-te, moun
Me fai mau toun segren e n'en plouro la
—

Au bèu mitan

clou Cèu trefoulisse d'amour

Pèr lou Diéu que

m'a facho ! Àmaiso ta doulour.

—

�64

—

—

M'as rendu !ou boiiur, vole sus ti bouqueto
Prene dous poutounet. — S'avancè la drouleto,

Durbiguère mi bras, s'avancè tournamai :
Un suraut m'aprenguê que n'èro qu'un pantai!...
A. Andrèu.

Alès, lou 24 d'otobre 1868, iué jour après la mort de ma fihp.
Al letrut, sièis ; al
nôu ouros de som.

bjuiajou, sèt; al trabalhadou, bèit; al peresous,

IiA
A

moun

noble

CROUS
e

ilustre

OE

I/AMISTA

mèstre, à Frederi Mistral,

Capouliè dàu felibrige
I

Fai

qu'à toun maridage, o moun ilustre mèstre,
Un de tis escoulan, en un jour tant urous,
Dins soun santestrambord berqueun pau soun bèn-èstre
Pèr te faire presènt d'uno pichoto crous!
II

O crous, fai, crous d'ounour que moun bon cor
Feblo marco pèr éu de moun amiracioun,

Que la nòvio de vuei qu'aura
Davans éu

siegue sèmpre

en

ie dono,

deman pèr dono,
grando adouracioun!

III

Qu'emé

soun

Calendau la brunelo Esterello,

Fueiejant cap-à-cap lou libre de l'amour,
Coume fan dins soun nis tourtour e tourtourello,
Trovou 'n bèu Mistralet dins si tèndri mamourl

Junior Sans.

Beziès, lou bèu jour de soun maridage, 27 de setèmbre 1876.

Qui n'a qu'un gai n'a pas

de gai

�—

65

—

CUÏiïDQ ïiEMOUSIKO

D'à-b-ouro à la messo,
Mauvaso erbo

es

tard

batalha.

en

abourivo, emais vè touto soulo.

Fai Jan de Nivello

:

Quand pluéu, afournelo;
Quand fai brave feras,
S'estend.
S'ere devinaire,
Gagnario mais que percuraire.
Fai lou pestre Marti :
Siert la messo, e la dis.

Qu dino à l'asart,
Dino souvent tard.
Se trouno lou mes d'abriau,
Ciclo barrico e barriau.
Touts bourrous
Lou reidebelet n'a

Ourgulhous
En

ne

porton frucho.

jamais minjat la buso.

coumo uno

abelho dins

uno

peto.

davalaut, touts lous santés ajudon.
Arcano de ser,

pluejo de mati.

En Lemousi, tout fasent sauta 'n efant subre lous
ginouSj se canto :

Àrril àrri! pou toutou!
Vai-t'en querre del sablou.
Arril àrri! moun chaval !
Vai-t'en querre de la sal.
5

�E lou bèu jour de Pascos,
ias carrièiros de Tulo :

voici ço que se cantp per

Alléluias! alléluias!
Lous cheixibots valon mai que las

PL.AWH
Au

Nàni,
Ni di
Ni di
Ni di

mouluias.

D'AMOUR

felibre Teodor Aubanèu

me parlés plus d'abriéu o si floureto,
pèrlo d'argènt que brihoun sus l'erbeto,
Au matin d'un bèu jour,
linde.rajôu cantant au pèd dis aubo,
gais auceloun piéutant à la primo-aubo
Sus l'aubrespin en flour!

Li poutoun dôu printèms
Lou cèu blu, li prat verd,

Uno

à la terro amourouso,
tout ço que rènd urouso

de vint ans,
pèr moun amo
Uno margarideto entre mi rnan plaçado
E que baise en plourant.

Noun, tout acô

amo

vau pas,

Floureto qu'en un jour
Au bèu coursage blanc

estrassado,

de joio entrefoulido,
de ma touto poulido

Tremoulè.suS

soun cor,

Siegues aro per iéu la douço souvenènço
De l'angeto envoulado au bèu de sa jouvènço,
Angeto is alo d'or.
Sus terro sens l'amour, ail lasl de-qu'es la vido?
Uno niue sêns. estello e sens èntrelusido,
L'orro niue dôu toumbèu ;
L'amour es lou rai pur qu'enlusis la sournuro,
Es lou soulèu que tai reverdi la naturo
E bresiha l'aucèu.

�A si cánt pouderous lou
E clou negre segren
pòu
El toujour

felibre s'eriàuro,

boufa druge l'auro,
cantara.

ïéu vole te canta, floureto bèn-amado,
De mou il bonur fali remembranço embaimado
Que toujour reviéura.
Mai l'espère la
Un iue nega de

fe reviscouloun moun amo,
plour à la celèsto ilamo

Fai un mirau pu bèu.
Lis ami que perdèn dessus aquesto
terro,
Li jougniren amount, ange de la
preièro,
I ealanco dòu cèu!

C. Focion.
Ni nies, avonst 4 876.

L'EST ATUIO DAU MANESCAU NIEL
Lou 15 d'otobre 1876 la vilo de Muret

plaços, l'estatuio cParam dàu
aviè douna lou

manescau

a auboura, sus unos de sas
Niel, l'ilustre souldat à quau

jour.

Vinceire de Bomarsund, dins la darriciro .guerro de Russio, — ansin
uie n'en dono testimòni la erous
d'aquelo plaço forto aro depausaclo
tins la glèiso de Muret; eròs cle Solferino, mounte
gagne soun baslou
manescau, Niel, de quau lou prouvençau Thiers a di qu' « en el
i'aviè las qualitats las mai estrèmos : lou
sang-fla dau matematician,
limaginaciéu miejoucnalo, lou carcul e lou fio sacra, » Niel es encaro
mens célébré
per ço qu'a fa que per ço que lou destin a pas vougu que

je

iaguèsse.

Quand lous desastres cle la guerro de 1870 aclapèrou la
patrio, lou
de noste coumpatriole, mort à la
peno de sous travals afatigants

noum

per

dins

Fourganisaciéu cle l'armaclo, sourtiguè subran cle toutos las boucos
un clesbouncle cle
regrèts e cle despoutenço.

En aubourant aquel mounumen à soun efant
de marco, au serviciau
spassiouna de la Franco, la pichoto vilo de Muret, deja tant celèbro dins
'istòrio miejournalo, a mounta d'uno osco cle mai dins soun antic

renoum.

L. F. D. L'A.

�68
IiOU

Dal

MKJÏiATIË

mulatíè, quand arribabo,
fouit, manche court, reclacabo.

Lout

E butant lous miols de

daban,

Lou besien sul de darniè

grand.

Ah! las bestios, ja las aimabol
Planissiò res quand b'arnascabo :
En puntos d'or lou noum de Bran
Sul

pitral èro amb 'un aglan.

Tout èro

Ilots, poilo, courpièro,

rennos, bri'del, ulhèro,
De la cougo junqu'al frountal.

Bardou,

Sas reboumbos entantinaboun,
E sas très lunos d'or brilhaboun
Coumo al soulel brilho un mirai.

Estève Glèizos.
Azílhanet (Eraut), lou 10 d'agoust 1876.

ïiOU FÏSSOU DE

IiAS PEA.AOS

Qu'uno fenno parle sens lengo
E

fague très discours

en rengo,

Ba crési prou.
Mès qu'uno fenno, lengo en bouco,
Reste mudo coumo uno souco,

Crési que nou.
Lou Bourgalet.

Lou

bi, lou milhou lait das biels.

�SLPliP

FIitMIMA BABVI.UMK

(SAUME 137)

Babel, al bord de sas ribieiros,
Tristes, endoulentits, nous erian assetats;
Nous disian de Sioun las misèros darrieiros,
Al milan de

Sous

jours brilhants

Nostos liros

per

trop vite escoulats!

pendiéu as sauses del ribage :
veni lous brutaus vencidous

Àdounc veguen

Que

nous

Per

teniéu courbats dins un orre esclavage
dire :
Cantas, gausissòs-vous ! —

nous

Eles voulhiéu

—

sa

part de nos très cants de festo

E, léris, trelepa quand nautres lous dirian.
Mes embé nostre dôu, de cendres sus la testo,
Coussi eanta dins

un

païs estran ?

Coussi canta, moun Diéu, quand la patrie aimado
Pareissié touto en plous dins nostres souvenis?
Se ti mete en òublit, Soulimo rclaissado,

Despouderat vole iéu estre vist !
Sens poudre ti vanta, que ma lengo estequido
Si taise, se toun noum es pas, embé tresport,
Per toun efant lausat des aro c de seguido
Coumo ce qu'aimo, afrit, de tout soun cor!
Oh l souven-ti, Segnou, des filhs de l'Idumado
Embé freso aquissant des enemics l'ardou
E cridant : — Qu'à la fi la veguen deroucado,
La que nous a

menais à perdesou !

—

tu, fièro Babel, que nous en fas tant veire,
Que toun jour de tourment arrive tost ou tard!
Qu'un rei fort, pouderous, siegue de tu vinceire,
Que tous maufats ti fague paga larg !
E

�-

70

-

Que l'enemic crusel sens messi ti tabase,
Qu'inuman metie à mort tous poples inumans,
Qu'enfurounat d'à-founs, contro la peiro escrase
L'efant manit derrabat de tas mans !
P. F.
EPITAFO D'UN FENIANT
^

Aici
L'orne Iou pu

jais moussu Pamperro,
feniant qu'aje pourtat la terro ;
Enquerò qu'el es mort d'uno doulou de rens
Atrapado l'autro semano,
Quand, en se passejent, oh ! maichàntis moumens !
El boulguèt s'acouala per amassa sa cano.
se

J.
Mouli de
nais.

Castela, mouliniè.

Loubejac, prèp de Mount-alba. (Tirât de Mous Fari¬

Mount-âiba,

1873.)
LOU CROCO-MORT

Quicho-estervèl,
levado

en masso.

un

Cigau de Sant-Ipoulite, èro esta près perla

L'avièu fa croco-mort dins l'armado.

Après uno bataio mounte i'aviè 'gu 'n, terrible mourtalage, mancavo
d'obro per gara d'aqui las pauros vitimos. Avièu cava 'n cros espctaclous, e dedins ie trasièu lous paures morts. Quicho-estervèl, que
i'anavo pas de brodo, toumbè sus lou cors d'un souldat qu'avièu laissa
per mort; e vejaqui que lou cargo sus soun esquino e lou carrejo vers
pas

lou

cros.

Lou sentimen de ço que se passavo recalivè lou matrassa, que se
bouté à crida :
Ail ai! laisso-m'ista, que sièi pas mort!...
Vos te taisa! ie faguè Quicho-estervèl. Siès pas qu'un reclamaire,
Se t'escoutavou, n'i'auriè pas ges de mort!
Urousamen que lou crid dau paure blessa saguè 'ntendu d'un autre
•—

—

croco-mort, qu'autramen ie passavo.

Lou Bouucal.

�JCA

COUMTUICIÉU

D'CJX

CSC1UÈ

Un usuriè agounisabo;
E coumo à soun trésor

pensabo
salut (èro un viel mescresent
Qu'aviô raubat, touto sa vido ),
Per i remembra so qu'ôublido,
1 pauso dessu '1 lèit un crucifis d'argent.
Subran de sa ma tremoulanto,
Que brullo la fiëbre, l'aganto.
Lou soumpeso très cops, e dis : « Àqui dessus
Pôdi presta que trento escuts. »
Pulèu

qu'à

LOI]

soun

BOUÏiHOUN »ELi

SEMlXAltl

À-n-un abadot rasounaire

Soun avesque, un pau galejaire,
Demando s'ambé de boulhoun,

Quan^J

manco

«

I

l'aigo de la fount,

bâtejament se pot faire.'
Ah! Mounsegnour, acô 's seloun.
respond lou jouine crgoutaire.

Lou

»

«
Am lou boulhoun de l'avescat
L'efant seriô mal batejat ;
Mais ou seriô fort pla '1 countràri
Am lou boulhoun del seminàri. »

liS

La

IVCAO JACËNT

MOT

jouino femno d'Arbelous,

Al mouillent d'estre deslivrado,
Senlissiô doulous sus doulous;
Cridabo coumo uno dannado.
Soun ome que n'aviô pietat
A soun coustat èro assetat,
E plourabo sens ges
Elo li dis de se cala.
«

T'inquietes

pas ;

de

pauso.

sàbi fort pla

Qu'es pas tu que ne sios l'encauso.

»

Gabriel Azais.
(Tirât de Las Vesprados de Clairac.)

�—

72

—

LOU MISSOU

—

Es

Artiguet
parlant
vous

e sa fenno Artigueto soun un couble pauras que lou pore
en respèt — garnis bravamen mai lus toupi que lou biòu.
dire que la coudeno pago. Lou lard, se voulès, es pasmichant,

mès, coumo disiè l'autre, lou missou es be tant bo.
Jujas un pau quante bonur afric pouguè prene noste couble, un jour
que lou cougnat Sautèl lus aduguè 'n gros missou, en bono manièro de
proumiè de l'an!
Lou cougnat Sautèl aviè pas vira l'esquino qu'adeja Artigueto (uno
lipeto e uno degalhairo, se n'aviè!) s'alestissiè per entemena lou saucissot. Soulamen, vou dirai, Artiguet-, el, entendiè pas d'aquelo aurelho.
Artiguet es de naturo espargnarello; saupre aqui 'n gros missou dins
l'armàri, acò li semblavo avedre uno fourtuno.
Mès quouro vos dounc que lou taslèn? sou-li fasiè sa fenno. E
lou secute-en-ôdi èro pas preste de s'amaisa.
Artiguet, per paga sa fenno de petofios e la tène en respèt : — Te lou
laissarai tasta per Toussant. Oi, quouro que Toussant vèngue, lou
manjaras. Pas davans, que te couparièi lous ossesl...
A parti d'aqui, Artigueto n'en quinquè plus uno ; mès, cade jour que
Dieu faguè, quantos envejos de moussiga sus lou fru défendu!
Un bèu mati, vejaqui qu'un vièl paure, bastou 'n man, biasso au
cousta, s'arrestè davans la porto de ï'oustau. Artigueto èro souleto.
Lou paure remiéutejavo doulentamen sas pregalhos sansougnairos.
Pode pas vous douna, brave ome, ie faguè la fenno; sièi pus
pauro que vous 1
Lou vièl mandroun countuniavo toujour :
Dounas-me quicon, per l'amour de Dieu! sièi lou paure Toussant,
qu'ai pas res per manja....
Tè! acô 's vous Toussant! sou-cridè d'ausido Artigueto au paure
estabourdi, que i'a de tems que vous espère! Intras, assetas-vous à
taulo; lou manjaren toutes dous....
E tout en diguent, nosto fenno sourtiguè lou saucissot, e, zou! aici sèif
Vai s'atrouva qu'Artiguet v.enguè 'nd'aquel moumen. Davans aque!
tablèu, sa coulèro desboundo; vous pren lou ploumas dau paure, e,
pin ! pan ! sus toutes dous.
Mès de-que fas? bado Artigueto à soun ome. Siès fol ? veses pas
qu'acô 's Toussant qu'es vengu !...
Artiguet picavo que pu rede. Empacho pas que lou missou, passo,
que t'ai vist!
Lou B0URGAL,
,

—

—

—

—

—

�—

A MADAMO

73

—

FREDERI MISTKAL

Capoulièiro dau Felibrige

Quand sabien, nostes rèis, que, dins lou vesinage,
Uno princesso de jouine âge
Per belesso e vertu sus toutos lusissiè,
Taut-lèu un mandadou vers lou mourre célébré
Partie sus soun chival rapide coumo lébre :
Mo un inèstre vous vôu, ie disiè. —
—

Quau auriè refusa d'èstre rèino de Franco?
E sens chaple, sens
Dous p 9,pies séparais n'èrou

ahiranço,

qu'un, aquel jour;
Car la nòvio a proumés sa prouvinço en berquièiro,
E soun paire vai jougne au blasoun de l'arquièiro
Las flous de Franco per toujour.
Ai'o

an

vira Ious tems clins l'aflat de Prouvenço.

Madamo, 0 bèuta de jouvenço,
prince Mistral, rèi d'engèni, à sa Court
Iuèi vous adus, 0 perlo, 0 flou de la Bourgougno,
E tout Bourguignoun pot dire senso vergougno :
A tal ounou sarai pas court!

Noslo

—

lou Felibrige, adeja tant ilustre,
Espandigue enca mai soun lustre,
Acò nous es grand gau ; e, de.fes, nous revèn
Que lou destin urous, que toutes dous vous fianço,
N'a pas agi d'asard, tant dins vosto alianço
E que

Poulidamen tout s'endevèn.

•

Madamo, nous revèn qu'uno niuè de Calendo,
Dau Saboly de sa legendo
Voste nôvi cresent segui lou dous acord,
Coumo en raive ausiguè lou nouvè poupulàri
Que canto La Monnoye encô de vous, — oh ! gîjiri
Que pousquè clestourba soun cor!
E

soun

raive

veguè, souto uno autro liéurèio,

La douco caro de

Mirèio

:

�—

74

-

Em

sa béuta, Mario,
avias déjà soun 11 ou m ;
Avias també lou noum de la chato Ribièro,
Ai! morto! e que venguè i'engarlanda sa bièro
Tout lou Flourege

d'Avignoun.

E

nous

revèn tourna
Que coumo

:

d'amoundaut voste Sono,

un mot prouvençau
sono,
Davalo perdre noum dins lou Rose aboundous;
Pièi lou Mistral feroun bat soun
aigo vassalo.
Mes El, quand vous fasès sa franco
Prouvençalo,
N'aura per vous que de poutous !

E dins lou

meme

got, couble de pouësio,

Ensen chimarés l'ambrousio

D'un amour soubeiran de-longo flame-nôu :
Oh! pantai d'isclos d'or! oh ! siavo mescladisso!
Oh ! douço, e perfumado, e blouso
De

Enfin,

nous

embriaigadisso
Roumanèu, de Castèu-nou !...
vejaqui, Madamo, nosto rèino.

Pourtas pus

blanco

que

la brèino

La courouno, qu'a di voste supèrbe
espous :
Mous très poulits diamants, efant, te lous

semounde
Mifèio, Calendau, Lis Isclo d'Or, — au mounde,
De ges d'autre cregnou
l'espousc. —

*—

E vosto reiauta n'aura pas sa

parièiro

:

Ausès adeja per carrièiro
Lous felibres canta l'urous avenimen !
Cadun en voste ounou sa rimo d'or asengo...
Ah ! dins aquel counccrt de respèt, de
lausengo,
Laissas que me inèscle umblamen !
Mes tout umble que sièi, tant lou sujet
m'agrado,
Tant aut iéu vous vese aubourado,

Que, Madamo,

moun cor

de noblo glôrio

es près...

Urous s'en vous cantant, lou qu'a canta Teldeto,
En pleno Court d'amour, de vosto man fadeto
Sus toutes reçaviè lou près!...

À. Arnavielle.
En Alès, lou 27 de setembre 1876,
jour dau mariage de Ere
deri Mistral embé Mario Riviero.

�—

75"—

BKINDE A MARAMO FREDERI NIISTRAIi

Teodor Aubanèu, au noum de Pau Gaussen,
lou jour de las noços capoulièiros

Pour ta per

Gento Damo,
A vous,
A vous,

Près lou

bevèn à vous !
retra de la jouvenço !
qu'avès de la Prouvenço
cor

lou mai amourous!

Rendès-nous lou vite, Madamo;
Venès, toutes, vous aimaren !
Sens el las cansous n'an plus d'amo
E nostes fronts plus de sourgent!...
Pau Gaussen.
37 de selembre 1876.

DESPACHO

Mandado

au

TEliEGRAFICO

Capouliè Mistral, à Dijoun, lou jour que se maridè

«
Diéu garde à tout jamai Mistral e sa coumpagno
Es antau qu'au jour d'iuèi brindon vòstis ami :

!

»

Gleiso, Antôni Gleiso, Enri Delpech, Espagno,
e Boucharié, Anfos Roco, Ameli,
Cantagrel, président, e touto la coumpagno.

Pau

Lambert

Mounl-pcliè, lou 27 de setembre 1876, à 2 ouros do vèspre.
LOU

TARABASTÈRI

quante tarabastèri i'aviè, de mati, encò de Cargo-peiôu !
L'ibrougno — hou es de-countùnio — batiè sa fenno; la fenno, per
se
revenja, batiè l'efant; l'efant batiè lou chi ; lou cbi batiè lou cat; lou
AhI

eat batiè l'aucèl....

Ah!

quante tarabastèri i'aviè, de mati, encòde

Cargo-peiòu!

Lou Bourgal,

�IÌAS OUKOS

0

—

mas

Perqué

besiados

fugièros,

d'un bol tant proumt,
Quand de sas coulous las pus lièros
La jouinesso embelis moun frount?
passa

Cal qu'un courront se
percepite
Cats à la mar as flots moubents,
Bous anas perdre bite, bite
Dins-le negre abime dau tems.

Roudas
Au

Bejas

que per

Que las
Lou

dessus de ma testo;
retardas bostre bol ;

au

mens

iéu tout

rosos ramon

es

festo,

lou sol.

jouu tout canto, tout bresilho,

Mous èls an qu'un poulit lablèu;
E lou sèr, quand l'estello
brilho,
Moun sounge es encara pu bèu.
L'amistouso et cando manido

M'agaito
E
dins

Un

pas

soun

qu'en sourrisent,

el mounte s'anido

amour encaro

ignourent,

léu laisse moun amo rabido
Amé delice s'abima,

Qu'en aquel estàsi ma bido
Es touto dins lou berbe aima?
Se nou pouden, charmantos ouros,
Béure las puros bouluptals,
Que del cel dins bostros damouros

Siosquen per bautros empourtats!
Lèu, pecaire! douma, pot-esse,

La blanco flou del caste amour,

Qu'un joun fa naisse
Se

déspanara

e

disparesse,

sens retour,

�-

E
Al

moun

cor

77

batut per

—

l'aurage,

grat cle sas reboulucius,

Fara naufrage sus naufrage,
As milo rocs de las passius. —
Antau parlabo la jouinesso.
Ai ! las ! las courrièros del tems
Entre elos
Les jouns

Mès les

jougant de bitesso,
èron que de moumens.

d'âge madur à peno,

Qu'abion bujat de la foulié
La coupo per

élis soûls pleno
Toujoun abans la fantasié;
d'àutris, des bins de la terro
e per l'espleen
Laiats, coumo les d'Ànglo-terro,
Oupressous de la berdo Erin;
E

Assadoulats

E lou bielh

perdut d'esperanço,

Que camino tout tremoulant,
Richo proio de la sou franco,
Dount

poutounejan lou pèl blanc,

Bous parlon un autre lengage :
0 crudèlos ouros, passas!
Dins la doulou coumo dins l'âge
Sen que trop, pecaire! abançats !
—

nous dison qu'abès d'alos,
ranquejas per nàutris, bous?
Ah! boulas dounc, ouros fatalos!
Ajas pietat des malurous!

Tòutis
E

Iéu bous disi

:
Seguissès toutos,
Messagièros de l'Eternel,
Seguissès la magajos routos
Que bous traço à travès lou cel.
—

�—

Urous, saquela,
Quand

uno

sus

—

la terro,

de bautros dira

Anen amount,
Moun amo en pas
—

78

:

sièi la darnièro...
s'enboulara !

—

Louis Desjardins.
A

Mount-pelié, 27 d'Ouiobre 1875.

A vièl
A viéls

A

de

biôu, bon fe, cascavèl nòu.
comtes, nouvellos disputos.

counseienço

coumo un

grapaud de plumos.

Lebat, coulcat quand l'angèlus souno,
Acò 's la règlo la milhouno.
LOU PICHOT BOUSIGO-LÀ-FATO
l'a Bousigo-la-Fato, un fataire de moun
quartiè, qu'a
avedre dès ans, — mès un drôle... coumo vous dirai?
ciéu de drôle: espeiandra, sale, mechous,

'n drôle
uno

—

pot

aboumina-

Iagagnous, pesouious... Ali!
pesouious, que vous digue un pau!
Dempièi que counouisse lou pichot Bousigo-la-Fato, passo pas jour
qu'aquel laidun s'arrèste davans la boutigo de ma vesino La Susarello.
Aqui, planta e espinchant dins la boutigo — per-de-qu' espincho, quau
diàussi hou sap! es safmanièro d'el, — soun bras dins sa
camiso, zou,
aici sèn!
—

se grato, se grato, e se
grato.
Qu'avalisco! ie bado La Susarello, quand lou vei, orre moustre,

t'ana grata pu liuèn!...
Mès, l'autre jour, lou drôle se planto au meme endré, lous bras penjadis long dau cors e se remenant las espalos de tau biais e forço qu'on
entendiè lou brut que fasièu sas peios ie rasclant sas
esquinos; e, l'èr
abesti, de sa voués renouso, rabalairo e flaugnardo :
Digo, La Susarello, sabes pas? Aro me grate pas pus : me grauvos

—

mihe!

Lou Bourgal.

�—

79

—

SOUIiAS

Mandai and'

un

amie

Per tant

granda que i'age au mounde malastrada,
Aquel qu'es drue jamai se daissa assabranlà.
Lou tron d'en Diéu qu'es preste à lou cura,
Lou bourlis tempestous de la mar courrouciada,
Ou lou serre que branda en orra trantalhàda,
D'un cor siau loui sap agacbà.
Cerca pas

lou sourris d'un poble varalhaire

Que vira cada jour couma un mouli de vent,

Aquel de lai courts, encan mens,
Ce que sus tout i'agrada e lou fai ben-estaire,
Es lou counlentament que lou rie counoui gaire,
Mais qu'el a counougut souvent.
Es de

poude trepà soui blats, sais oulivedas,
mati, per l'aire afresquit e rispous;
Es veire, en lou bos sauvertous,
Paisse souis agnelets, souis arets e sai fedas,
Es permenà, lou ser, l'oumbra de sai pinedas,
Tre que cantou loui passerous.

Lou bon

printems en flou, d'una nèu mistoulina,
Tapa louis amelliès que roudejou soui camps,
Es de partir entre soui cans
Ed'anàdau Mount-mort, (1) Mancilhou, ("2) laPeissina(3),
Coussegre lou lebraut, l'auriôu, la bccassina,
Ou lai foulcas, devès Sècans (4).
Quand lou

Au miech'dau mes d'abriéu, tems que lai vignas
Travessa à beles uns, souis ourdres alaurats.
Dais espirans per lou frech rabinats,

se la man dai varlets que desbourrou
Tria pas verd e sec; se noun loui dessanflourou
Lou margal e lou gramenàs.

Agacba

1.

2, 3, 4. Rodous à l'entour de

Mount-peliè.

plourou,

�Per la sant Jan de jun,
En quau l'aspre sourel

dau la cola segaira,
te l'ai sonna, Labech,
Enrega lou draiòu estrech
E se vai avisa
que la bruna ligaira
Quite la partdeDiéu, l'espiga vanegaira,
Per loui paures de soun endrech.

Quand, autour dau fougau, coumença la velhada,
la vielha, en travalhant dau fus,
Charra plan-plan dais encians us,
De l'Ourguena e dau Drac e tabé de la Fada,
Prend plasé de marcà soui dichs, à la voulada,
Amor que se perdou pas pus.
Alara que

Aquel

lesertous, l'aviès. Qu' oun lou gardaves
e de lai
jalousies
D'aqueleis omes reboussiès
Que t'an ièr renegat loui douns que n'esperaves?
Per que restaves pas, tus, brave entre loui braves,
ur

A l'abric dau sourris

En fora de sai trahidiès ?

Jout l'oumbrun de toun mas, ount l'aucelilha canta
Sensa pausa ni fin, dau tems fasiès
partiè :
A touis enfants, à ta rnouliè,
Era lou
E

permiè lot ; à l'estudia qu'es santa

qu'eme

sa vertu tranquilla e miraelanta
Garda tant ben de l'envidiè,

Fisaves lou segound. Dau mati l'esclargida
T'auriè trapat, l'iver, legigueut emb'amour
Petrarca au vers roumplit des plour,
Aumera ai grands coumbats, Vergelis, Eurepida,
E Danta qu'en soui cants t'auriè doubert la vida
Qu' aleva de mort à toujour?
Un troubaire de Rouma, autre-age, coumparava
La roda d'aquest mounde and' una nauta mar
Mai que mai treboula c}au larg
E mo.unte cada jour que Diéus a fach gaitava
Jouines e viels, cercant, cadun dedins sa nava,
Un sort

parieirament

amar.

�—

81

—

D'uneis, entre-mitan clai lamps, de la trounada,
le largou vêla e passou lis.
Louis autres, fossa mens ardits,
Tenou l'aura d'à-ment, fourviou la garbinada,
E pamens, es antau, la mema sourelhada
Vei s'englouti louis emperits.
Daissa-me 'quela mar michanta soubeirana
Dau poble dessenat que la vai navegà,
Iéu sabe ounte pos t'assoulà :
Loui fruchs de l'aubralhè qu'a crescut en Malhana
E qu'espandis soui rams sus la terra roumana

Ensegnou à la delembrà.

A. Roque-Ferrier.

Mount-peliè.
Grando cousino,
Misèro besino.

Lou pa

dur
sigur.

Fa l'oustal

LAS BESTIOS
En l'an 1848, à Tulo, al poste de la Mairarb, lous tambours de la
gardo naeiounalo, coiimo se disputavon, quaucun lour disset : — Vous
autres, sets tquts mas de las bèslios! — Provo-z-hou ! — E lous uels

ablandon,
—

e

las dents rinson.

Que-z-liou prove? E be,

sio! Coumo t'apellos, tu? —Lou Renard.

-Ses be uno bèstiol E tu? — Lou Plounjou. — Uno bèstio! E tu? —
Lou Raie. — Uno bèstio! E tu? — Lou Dragou. — Uno bèstio! E tu?
Lou Canard. — Uno bèstio!... Vous disiò be que sets mas de las
—

bèstios

touls !

Clacados de

—

mas.

J. R.

(Istouric.)
6

�Veici l'ívèr que vèn; sus lous suquets grisastres
Das serres auturous lou vent boufo jalat.
Das

pastres lous troupèls soun venguts em lus pastres,

E las fièios clas bos an toutos

Es lou

davalat.

fai bo souto la cbaminièiro
fio cla fourni per un serai ;
sartan, que porto la chambrièiro,
S'apresto lou fricot de trufos : au cremal,
vèspre

Mounte brulo
Dins la negro

:

un

Penjo, tout à cousta, l'oulo de métal roundo
Mounte coi douçamen la soupo de caulet,
La bono soupo au lard que remonto, qu'aboundo,
E qu'escaufo lou cors per aqueste tems fret.
Lou

paisan e sas gents, qu'aro la nueeh acampo,
près dau fioc e parlou dau traval ;
En deforo raufello e siéulo la cisampo,
Atal que lous demouns que s'envan au trimai.
Se

sarrou

D'aquel tems, sus la taulo, ailai, fumo la soupo...
E la maire lus dis :
Aprouchas-vous, anen !
Lous raiôus soun pas sourds, e, lèu, touto la troupo
Acoumenço l'assaut, lou mèstre au proumiè reng.
•—

Quand manjo, lou raiòu, coumo uno cagaraulo
: à soun entour ausissês que lou cat,
Que demando sa part en miaulant jout la taulo;

Es mut

Aitambé

soun

repas es

Lou pastrou dau
E lou fioc avivât

vite recatat.

legniè davalo uno autro broundo,
dau lougis lou sourel —
Enmando, en petejant, uno flamado bloundo
Que rejouïs lou cor e qu'atiro vers el.
—

�—

83

—

Van s'assela lous vièls au grand sèti cle
paio,
Jouto la chaminièiro, au mihou cantounet.
Lous jouines sus lou banc de rouve, e la marmaio

Sus lous

landiès,

au

sôu

;

pièi, dins

un

moumcnet,

La raio tournamai recoumenço;

tout-aro
picbot mot ;

L'afachado vendra dire soun
Mountaran de la eavo un got d'aigado elaro :
L'uno vai pas sens l'autro o sariè pas de bo.
E tout chourlant la

trempo e manjant l'afachado,
e jouto soun couvert,
Lou paisan cevenôu e touto sa mainado
Bandissou de lus cor lous languis de l'ivèr.
À l'entour de soun fioc

Lou lendeman, tant-lèu qu'espelira l'aubeto,
Davans que de soun joue ague sauta lou gai,
A l'ouro mounte as
champs s'aigrejo l'alausèto,
Saran toutes quihats, prestes per lou traval.

Cade

jour n'es ansin. Entramen l'ivèr filo;
quand vendran lous jours dau printems amistous,
Saupran també se faire uno vido facilo;
Car eles an un pau lou secrèt d'èstre urous.

E

Camile Cavaliê.

Bessejo, Ì87G.
LOU RÉI DAS JOUGAIRES DE BRIARD

Sandi! cadedi! que vèngou se ie fréta!... Lou mes d'abriéu passa,
Grand Hôtel de Paris, aguè lioc uno
ffltre lou moundi Vignaux, représentant
ie Newton,
»

grand bataio sus lou bihard,
la Franco, e William Sexton,
représentant l'Àmerico, Lous dous empegneires èrou deja
touneiguts coumo lous dous proumiès dins l'art dau caramboulage.
5 o 600 amatous,
venguts de toutes lous caires dau mounde, assistayoun à la lucho.

La partido anavo en 600 pounts. L'Àmerican William Sexton se
hissé batre à 468 pounts, e, dempièi, Vignaux, Pefant de Toulouso,
pot se dire lou rèi clas caramboulaires de tout L'univers.
L. F. D, L'A.

�IiOtJ COUNSËli DE MOUN PAIRE

Peçaqu'a^gnal

una

medaihâ d'argent ai

councours

de Ëéziès, Ì87Q

à Paris
ran ôublida s'oun vièi pais
îe que-se. sènton dous pan
f. Mistral.

Sarrabe lous vint ans, ere couma lou grel
Qu'à l'auba se doubris per biéure lou sourel ;
Lou bounur que moun cor impacient desiraba,
L'esperabe segu dai jour que se lavaba,
E l'iol toujour virât daus mous vinta-cinq ans,
Mesclabe moun trabal de sounges e de cants.
Couma escapat dai nis i'aucelou que bresilha,
En me dounant lou vanc fasiô de pouësia;
E sentissiô dins iéu, sens pourre m'assoulà,

Toujour un pau pus naut lou désir de voulà.
Moun cel era poulit, mès d'una autra countrada
Vesiô per dessus tout lusi la renoumada :
Pichot e sens ecô de-qu'era moun endrech?
Per iéu, tirât Paris, tout semblaba destrecli ;
E mal-grat moun amour per la terra natala,
A moun cor enclausit caliò la capitala.
Moun paire à moun bounur se vouliò counsenti,
Per Paris cop sus cop ere preste à parti.
Mès couma soun efant que lou désir counselha,
Un paire n'ausis pas toujour de mema aurelha,
Quand vouliô faire ai miéu part de ma fantasié,
Moun discours cada cop s'arrestaba au gousié.
E pertant era bou, mai qu'oun se pourriò dire,
Lou paire cada jour que regrete e qu'amire!

Couma el dins lou païs ioi n'i'a pas un sus cent;
Saviè pas lou lati, mès avíò de boun sen ;
Sens fourtuna pertant counouissiô pas l'enveja,

toujour ai trabal teniô l'esteba drecha ;
ce viel era bou croumpaba pas de nòu ;
Aimaba sous efants e n'aviò pas que nôu.
De la rega un moument se quaucun s'escartaba,
E

Quand

d'alo.

�-

85

—

òueupal, souii iol lou devistaba.
vejent sens rës faire à lou randoulejà,
Me faguèt : « Moun efant, de-qu'as tant àsounjà?
Sai-que lou croc pudis amai belèu l'araire? »
Iéu tout engraumelit respoundere : « Moun paire,
N'es pas que vostre efant refuse de trimà,
Mes quicon maNgrat tout me forsa de rima ;
Siague per fa plourà, siague per faire rire,
Fau de verses poulits, mès iéu soul lous amire.
Fer la sciença e l'art aici tout dépéris;
Moun paire, se vouliàs partiriò per Paris;
«Auriò lèu, cresès-ou, lou renoum, la fourtuna. »
D'eles tout
Me
«

«

«

«

«

«

«

« Ou
crese, moun efant, mountariòs dins la luna.
Amb'un sacat d'escuts que voudriôs empourlà
L'èr de Paris, segu, te fariò pla cantà.
Per malur a jalat dessus nostre terraire;
Contes pas aqueste an sus l'argent
toun
Se te vese tourna quauque rouman nouvel,
Un luquet, dejoust
emprendrò lou gavèl.

—

«

«
«

de

«

«
«

paire;

eî,

Paris soul pot dounà la becada ;
«Davant soun miralhet tout fo la cauquilhada;
Veiren lèu dins la Fransa, ambé Paris trop grand,
Lou terraire pertout debourit per lou gran.
Mai d'un que, dins Paris, cresiò de fa marmanda,
«Davant l'armàsi dansa ambé touta una banda,
E brama tant que pot, sens paga cap d'efet,
Contro un gouvernament que lou fo pas prefet.
Daissa Paris ounte es : as aici ta demora ;
Paris es bel, es grand, mès i'a quicon defora;
De la Fransa e dai mounde es lou prumiè clapàs;
Iéu l'amire, segu, mès per tu l'aime pas.
N'aime pas gaire mai que lous bords de la Sena,
Aquel art de rima qu'as dedins ta pantena :
Per lous verses meten que siaguas pas coustiè;
Sembla que

«

«

«
«

«

«

«
«

«

«

«
«

«

«

Acòs

«

D'un

«

«
«
«

es un

talent que vau pas un

mestiè.

poulit vers pamens deteste pas l'ausida :
Cal, après lou trimai, quauca flou dins la vida;
E crese que l'efant que pourtan batejà
N'es pas fach soulament per biéure e per manjà.
Mès se Diéu, qu'à soun gr.at fo fruchà lou terraire,

�—

86

—

T'a marcat sus la cilha, efant, siagos troubaire :
Escouta Roumanilha, e gardaràs antal,

«
«

À-mbéTamour de l'art, l'amour de toun oustal.
sus-tout quand Diéu Iou tria,

«

PersòìTrtì^daimoulou,

«

«

Lou devé

d'unTiïani-ijd'aimà

sa

patria.

Que la Fransa, ta mairèpTtvaibtout e toujour,
Se brilha dins lou Nord, bri 1 htTcfrns-lou Mièjour.
Tout soul dins lou païs lou Nord ten la troumpcla :
« Dai Nord venou
pertout lou libre e la gazeta;
Lou Nord, toujour lou Nord, tout arriva per el,
E sens lou Nord, segu, n'aurian pas de sourel.
« Diriò
que nostre vi n'es pas que de piqueta,
« Ce
que lou Nord a dicli tout lou mounde ou répéta ;
« E
per lous drechs, pamens, que nous forsa à servi,
« Nous
engruna d'à-founs quand vendèn nostre vi.
« Acôs es un
pau fort : aquel es un sauvage
«
Que prend pas de Paris la moda e lou lengage ;
«
Sembla, per qu'un councert ane poulidament,
Que cal toutes bufà dins lou meme estrument,
E la baila, pamens, qu'ai Mièjour nous l'arrenga,
«
Degalha per lou Nord lou fiéu de nostra lenga.
« Voulèn be
regaugnà, mès dai parla natal
« l'a dins nostre francés
toujour quauque retal,
« E dins un mescladis ounte verèn de flambas
Coupan lou bras de l'un e de l'autre las cambas.
« Antal l'ome dai
Nord, que s'amusa un bricou,
Ris de nostre parla 'mai dai paure gascou.

«
«

«

«
«

«

«

«

«

«Eh! be! nautres, aici, mespresan pas lous autres.
Mès que nostres efants au mens cantou per nautres ;
« l'a
deja cinq cents ans ou bel lou ferullà,

«

«

«
«
«

«
«

«
«

«
«

pople dai Mièjour s'encapa à soun parla.
terra se soulelha,
printems regrelha.
Que toujour dins soun crei siague pas arrestat
Per un autre poulit, mès aici tresplantat!
Daissen poussa lou gro que lou boun Diéu semena ;
Lou

Ounte près de dos mars la
L'aubre que derrabàs cada

D'estelas e de flous ni'a de mai d'una mena :
L'una brilha ai mari, l'autra daus lou tarral ;
Lou Nord a Lamartina e lou Mièjour Mistral.
Mès tu mountaras pas sus la pus nauta branca ;

�—

«
«

«
«
«

«

87

—

Car pla segu lou saupre amai l'alé te manca;
Pourras d'un poulit art, sens agantà la flou,
Ambé lou tems belèu, mountà quauque escalou.

Enfin, per tu se l'art a toujour quauca cota,
Se per estre escoutat as la voués trop pichota,
Quand siagues pas pla fort, rima n'es pa 'n pecat,

en rimant qu'apiales sui fourcat.
Après la juncha, en round, quand faren la buveta,
Nous sai regalaràs de quauca cansouneta;
E quand maridaren Tounieta ou Madeloun,
Eh! bel s'acôs te plai, rasclaràs sui viéuloun. »
Quand m'achèt clich acôs, couma à l'acoustumada,
Moun paire anèt fini sa juncha entemenada ;
Me daissèt tout soulet, mes iéu, de moun sicat,
Sens mot dire près d'el arrapère un fourcat.
La fabla das pijous n'es pas un badinage :
Despioi, dins moun païs, sens quità soun lengage,
E dai vespre ai mati toujour à moun prefach,
Countent joust moun tiéulatdai sort queDiéu m'a fach,
En cantant quauques cops, mès sens quità l'araire,
Remercie lou boun Diéu e benisse moun paire.
«

Amai tout

«

«

»
«

Charle Costa.

Sant-Andriéu-de-Sangonis (Erau), 1876.
LA SAUSSO

dins lou Nord, à l'epoco
divenclre, de metre
mèstres — uno
peissous.
S'aprestavo d'ana souna soun mounde, quand vei intra, sens pica,
un lancimand de Prussian que s'ataulo tant.-lèu, tiro lou plat de-vers
el e, dins un vira-d'iuèl, manjo toutes lous peissous. Àcò fa, se lipo, se
freto sas babinos à la touaio, e s'aprestavo à sourti, quand lajouino
servicialo, preso d'uno lusido, aganto lou plat e, courrent sus lou

Uno fiho de Lengadô, lougado per servicialo
de l'abouminablo guerro alemando, èro en tri n, un
sa taulo mounte aviè deja servi, per lou soupa de sous
famiho de sièis persounos — un gros plat de

Prussian, ie fai :
As ôublida la sausso, galavard! Tè! aqui-la!... —
E ie trai dins sa camiso la sausso das peissous.
—

Lou Bouugal.

�—

88

—

CASTÀGNADO
La

castagno ~cr~iiíavamoii sa plaço aici-dedins. Àboundouso dins
païs mountagnouSpes-^lo la grand mangilho dau païsan, subretout dau Raiòu e dau Gavot7^-qjj_au es souventos fes souleto la
pitanço e lou pan.
Generalamen dins lous endrechs das castagniès se dis castagno; —
dins d'unes lou mot ehanjo un pau : ansindo dins lou Vêlai, ansindo
lous Rouërgats, lous Auzerots, lous Vivarés, disou
castogno, costogno
e choslogno,
qu'emb'acô eau escriéure castagno e chastagno, l'a se
prounounciant dau biais propre à cade parla; — lou parla de Mountpeliè dis castagna, e lou catalan castanya.
Lou rode planta de castagniès ou castans, que
lus eau uno terro lèugièiro, s'apello castagnal, castanet, castanedo e castagnaredo.
L'envelopo de la castagno ie disou pelous, peloufo, peloufre. A mesura
que s'amaduro, lou pelous badalho, fins que lou fru toumbe d'esperel.
Lou castagniè figaret a sous
pelous lous pu proumieirencs à badalha.
Se dis meniè, brouquièiro, tassiè e taniè, à la sagato d'un
castagniè
franc, qu'on n'en cepo cado annado lous gislèls que servou per issarta
au siblet lous
castagniès sauvages.
Nosto lengo tant richo de mots a bateja de quau
sap quant de noums
la castagno, segound sas menos e qualitats. Per
pas parla que dau
terraire dépendent de la Mantenenço de Lengadô, citen d'abord la rèino
de toutos las castagnos : la dôufinenco ou sardouno. Lous
proumiès
empèuts dau castagniè dôufinenc saguèrou aduts aici dau Dòufinat.
L'autre noum sardouno, qu'on atrobo dins lous escrichs d'Ouliviè de
Serres, lou grand agricultou Vivarés, vèn de ço que sort foço castagnos
d'aquelo meno das païs sardos.
Après la dôufinenco, i'a, dins las bonos qualitats, la pelegrino ou
peregrino; la corno-biôu; la finaudello ou fineto.
Dins las menos de Cevenos, noumaren : la meno
d'algo, la baumello,
bono-branco, bourjolo, bouscasso, cabrido, clapespino, clapisso, clastreto, coutinello, ferièiro, figareto, fourcado, gaujoso, meno de las genos,
jalenco, jano-longo,floungueto, malespino, mejano, negreto, oulivouno,
paradono, peiro-jano, peiroubeso, peirouleto, pialono, plato, plausso,
rabeireso, rassisso, rougeto, rousello, sàbio ou sabiasso, saleso,
secailouso, soulage,|triadouno, touscano.
Dins lou Quèrci atrouban : la marrouno, la peirièiro,
la dicho cevenolo, la canourguello, la magnaneto, la groussalo, la cap-grasso, la tarnostes

�—

89

—

tarado, la caisago, e la rousounello, noum qu'embrasso
bastardos.
En Limousin, i'a la Sant-Clau, la groussau, la lusento,

foço menos
la rousseto,

pourtalouno, la coumbalouno, l'eisalado, l'espino-rcvirado.
Après acô, cade endrech a sa castagno dicho coumuno ou groussièiro.
Coumo niángillio, las castagnos s'aprestou de diferentos manièros.
Frescos e boulidos, acô 's las tetos e las pelados. — Las castagnos rouslidos, que soun las afacbados, s'aprestou à la llamado, dïns uno padèlo
cruvelado que se ie dis padèlo de las alachados ou sartan castagnièiro.
l'a pas fèsto, régal au mounde qu'aparie uno rabanello!
La bajano ou castagnou es la castagno secado. Se manjo coumo soupo
dins lou tems d'ivernage. Lou boulhoun se dis bajanado. Acô's lou
bajanat, cousinat, e meme toupinat.
la

bordo de Cevenos a, de-contro, sa cledo, qu'es uno bastisseto
au secage de las castagnos. En dedins, fi
lou nivèl dau sou lis e la téulado, i'a la cledo proupramen dicho, qu'es
011 poustat ou, s'es pas un poustat, ço que nomou
e
Touto

mièjo aussado entre

especialo

panel qu'es l'a de
de cledo, cledis,
Lous clediès espandissou sus lou panèl las castagnos que las castagnieirises, las fennos qu'on logo per castagnados, lus adusou; erab'acô
fan picbot fio dessouto. La bastisso estent claqso, la boubourado dau
fum
pau à pau las castagnos au pount que counvèn. Esnecite, per
passados, de las vira subre lou panèl.
Nous vejaici per pisados, qu'es lou tems de pica las castagnos secados
perlas despoulha de lus pèl. Per acô l'aire, lou pisaire las bouto dins
sa, lou sa pisadou, e, pin I pan ! de pisa sus la souco de pisaire!
En bacelant las castagnos, se n'en copo toujour d'unos, ço que fai las

jors ou be de gistèls de
d'aqui lou noum.

castagniè asengats en modo

seco

un

brisos se vendou estrasso de mercat.
Diren-ti, en acabant, que lou castagnou eslamilhouno nourrituro —

brisos de bajanos. Las

engraissa lous ivernaires,
francs Cevenôus que

milhouno que peirados e abéurages — per
lous vestitsde sedo? Perqué pasnàni, d'abord que,
sèn, se nous regalan embé ûertacle la castagno,
per acô sus la saucisso!

escupissèn pas noun plus

Lou FELIBRE DE LA

Raumas

d'iber, santal d'esliéu.

CASTAGNO.

�—

IiA CIGALO

90

—

£ S/A FOCRK1GO

I
Au sourel

Sus

un

que^dartlaiavo,

éuse

ramelïï,

Uno cigalo caniavo.
Au pèd de l'aubre, sens

brut,

Uno fournigo acampavo
De granous de blad madu,

Qu'em prou peno tirassavo
Vers

soun

croutou rescoundu.

L'ivèr

vèn, e la cigalo,
Qu'aviè pas res per manja,

S'envai,

en

rebalant l'alo,

Vers elo.per man-leva.
Mès la i'ournigo i dis : —

Qu'as canlat, aanso.

—

Ài'o

E s'embarro.

II

Quand lou bèu tems revenguèt,

La

fournigo sourtiguèt

De sa baumo jouto terro.
Mès juajs de sa misêro 1
Deforo à peno

saguèt,
gourguet toumbèt.
Adounc faguèt pas la fièro :
Sono la cigalo. — Espèro,

Que dins

un

Respond l'autro, en arrestant
Soun sègo-sègo ensourdaire,
Vène te douna la

man.

Pamens lou mérités gaire;
Car déurièi be, santafiéu 1

Aro, te vira lou quiéu.—

,

Bessejo, 1876.

À-

•

-

í-C

i '

■

Camile Cavauè

�ai; feVìIbke

boaaparte-w yse

Que m'ami douna depèusses dau rèi EnJaume lou Counquistaire

L'efant de uostre sôu, lou rèi que, dins sa toumba,
Dot' ailaval l'eterne som,
El qu'èro per lous siéus e lioun e paloumba,
Pensaire ardit, cor simple e bon ;

Counquistaire valent que mar e plana e coumba
Fasiè trementi

Implacable

El

cou ma un

tron

;

catiéus, à ren de ce que toumba
que jamai traguè l'afront,

as

L'an òubiidà també lous

poples de Prouvensa,

Franc quaucaama d'elèi qu'a
De tout ce qu'au Miejour fai

garda souvenensa

lustre esbarlugant.

Mès de soun front quand m'as pourgi 'n pau de poussièira,
Lous viéus m'an ren sembla : vesièi douminà, altièira,
Au mitan das nanets la cendre dau gigant!
Carie

Avignoun, lou bèu jour de

de

Tourtouloun.

Santa-Estella de &lt;1876.

li'ange de c'haeieado

Lou
Lou

giau crèbo la neiro.

pastre en sa courseiro
Dormiot-sei, soun troupè 'mai sous tins
Ma lou ciau, que varalhô,

labridous;

L'ot levât de sa palho.
Deis néulos fasient amount de joucadous,

L'ange chanto

Chalendo ôus ornes pecadous.

L'ange tusto à l'onstau :
—

Yiéu! Dedins vostros clcdos,

Ivilhas-vous, las fedos;

�M

—

Vesès l'esiialo d'or que

92

—

s'atiubo amoundaut !

A Betelem es l'ouro :
Lou Messio ot freid,

plouro,
BeiseigiïeTBeUas-ei de vostro lano un

pau.

L'ange ot cougnat lou bièu :
Nier? Nier?
Dingius boulejo?
Un pigavou t'apejo?
Vene aseima Jousè 'mai lou petit buon
Diéu,
E la maire jouineto.
Boufo-ei sa maneto;
L'auro plouro defuors e, dedins, plaut
de nièu.
—

—

L'ange à l'ouort vait tout dreit
Acouitas-vous, las poulos;

:

—

Restarés toutos soulos!

Aquesto nuèi davalo
Per

un

un gente trot de rei ;
Troubès-mei d'iôus per faire
Uno soupo à la maire ;
que beilarés, n'en farés un parei !

L'ange tambourlo, ei miur,
Lou fencslrou :
Yacheto,
'Cô 's pas per la charreto !
Leisso mouse ta pousso; e Jousè, de-segiur,
Aurot
que toujour reno —
De toumo per sa fenno
E Pelant de laitou que — bolèu — sarot
piur.
—

—

L'ange pico eis ciuberts :
Pan! pan! Dins la feneiro !
Oucèus? La jacineiro !

—

Quau

mando? Eseiusas; lou rei de l'univers!
De vous veire ot proumesso;
Lei chantarés la messo :
L'ase sarot lou chantre e, vous, lous
petits clercs.
—

nous

L'ange trèvo ei mouli :
Ase, fas lou canounge?

—

Acô 's pas un mesounge,
Toutes vont eila-lin! Vas, darriès Lou

cliali,

�—•

Per
Lou

Maire, efant

93

-

pourta la besougno

:

mantè, la coulougno,

—

e,

cliavô, n'en farâs ttb pouli !

charreiros,
Pastres, soubre las peiros,
Fant peta liours esclops en jouent des fiéulous.
Las béstios mai — tout creido,
Ase, poulo, biéu, fedo 1
Las filhounos lai sount, lai sount lous agnelous,
Per toutos las

Car dins la santo nuèi n'i-ot pas

gis de loups.
Amat Girou.

Lou Puèi-en-Velai,

1870.

L'Ami dei buon Dieu, d'Amat Girou,
Lengadò 1876, pajo 81 : Après lou vers Me fan ama
fan reire! ligno 30, legi :

Êrmtunl de la pèço
Arraana de

'mai

me

Que sei ben aise de vous veiret &gt;&lt;
E lèi faguèt un gros potitou.

RÈ1RO-CROUN1CO
Au darriè moumen,

nousarribo de l'emprimariè D.

Jouaust, carrièiro

SainLHonoré, 338, à Paris, dous voulûmes estampais embé l'art
la marco particulièiro d'aquel Oustau, e déuguts à la plumo de

qu'es
noste
(Gard), l'autou de las

Cappeau, de Roco-mauro
paraulos dau célébré Noè'l d'Adam.
Lou voulume proumiè a per titre : Le Château de Roqueinaure,
poème historique en vingt chaiils; lou segound : Le siège de Caderousse,
poème languedocien, de l'abbé Fabre, traduit en français, vers pour vers
e Poésies languedociennes-françaises, textes et traductions.
La plaço que nous manco e la reservo que nous es coumandado,
dins l'Armana de Lengadò, à prepaus dau proumiè d'aqueles dous libres,
que toco à de questiéus de religioun e de poulitico, nous empachou, à
noste grand regrèt, de nous espandi sus l'obro dau felibre deRoco-mauro.
Veire, d'autro part, lou prouspeitus qu'es joun aqui-contro.
coufraire M. Placide

l'Escolo nimausenco a tengu
das Arts. Estent qu'unes Cigaliès

Lou dimenche 5 de nouvembre passa,
no

galanto félibrejado encò de l'oste

�—

94

—

de Paris se capitavoun alor dins lou
Mièjour,
lous avièu frairalamen couvidats à lus fèsto.

lous felibres de Nimes

La

grando Escole d'Avignoun aviè vougu també s'assoucia à-n-aquelo
manifestacièu sfmpatico per la
Ciyalo, en ie mandant dous de sous
sòcis lous mai marcanìs; Teodor Aubanel eFèlis Gras.
Presidado per lou majourau
JàmGaidan, eabiscùu de l'Escolo de Nimes,
la felibrejado saguè ço que
soun toutoslas felihrejados : brindes calou-

rents, belugos d'esprit, galejados

d'estrambord

e

cansôus, desBounde de pouësioe

A prepaus de la Cigalo, nous es
gau de rendre ço que se déu à soun
jouine e arderous secretàri Maurice Faure, d'Alès, qu'es esta lou prou-

miè bouto-fio de l'idèio

cigalièiro e qu'embé Louis Saviè. de Ricard e
Ougèni Baudouin, lou pintre engaubia de Mount-peliè, autre secretàri
de la Cigalo, an ourganisa dins la
capitalo franceso la flamo Soucieta
quemantèn tant pouderousamen amount l'ounou dau Mièjour.
Sèn

urous

de clava noste Armana

sus uno

bono nouvello.

Moussu

Waddington, ministre de l'estruciéu publico vai demanda à l'Assemblado naciounalo de décida la creaciéu d'uno Cadièiro de
lengo d'O
dins un
das grands centres universitàris dau Mièjour.

L. F. D. L'A.

MORTUORUM
Dàvi

Mountel, de Cournoun-sec (Eraut), qu'aviè coulaboura à
à Y Armana de Lèngadò, es mort lou 6 de janviè 1876,
dins sous 45 ans. Aquel troubaire èro
foço poupulàri dins soun endré;
se ie passavo
pas un evenimen que noun i'apoundeguèsse sa cansou.
Saviè se faire aima de toutes lous que lou
praticavou.
Dins sas darrièiros annados, s'èro afeciouna
per lou felibrige, que
ie dono, en aquesto plaço,
un testimòni de regret.
Dàvi Mountel a laissa d'efants que gardou
'mb' ounou l'eiritage de
soun noum e de soun
Y Armagna cevenôu e

amour

Lou

baroun

de la terro natalo.

Seguier, membre de l'Istitut, onficiè de la Legioun
à Mount-peliè en 1803, es mort à Paris, lou 15 de febriè
1876. Aviè débuta dins la
magistrature ; pu tard se viré d'à-founs à de
travals de mecanico. Passavo
per un ome das mai capables clins lou
d'acô de las machinos e das mejans mecanics de l'industrlo.
d'ounou,

nascu

�—

95

—

députa Guibal, dau Tarn, es mort lou 6 de nouvembre 1875, à l'âge
Èro un agricultou de marco, e aviè 'nventa plusiours machiper lous travals agricoles.

Lou

de 64
nos

ans.

Un autre députa, Marc Dufraisse, ouriginàri dau Perigord, es mort
Paris, lou 22 de janviè 1876, à l'âge de 65 ans. Foro-bandi de Franco
en 1851, passé 'n Belgico e pièi en Suisso. Aviè tengu la cadièiro de
junsprudenço à l'escolo poulitenico de Zurich. A escrich un grand
oubrage qu'a per titre : Histoire du droit de la paix et de la guerre,
à

île 1789 à 1815.

Pèire-Sebastian Laurentie, nascu à Honja (Gers), lou 21 de janviè
1793, es mort à Paris, lou 7 de febriè 1876. Redatou-capouliè de
l'Union, journal légitimiste, èro lou decan de la prèsso franceso. Aviè
proufessa l'istòrio à l'escolo poulitenico.

1876, es mort, à Viviès, Mounsegnou Delcusy,
dau Vivarés. Nascu à Santo-Anastasio, en Auvergne, l'an 1792,
aquel savent prélat aviè donne 84 ans. Per sas vertus, sa bounta de cor
esous benfachs, èro aima e venera de tout lou mounde, e soun avé
vivarés lou plourara long-tems.
Lou 18 de mai

evesque

lou lè
apouticàri,
proufessou de
coumandaire de la
scienço ie déu la descuberto dau brome. Èro

L'ilustre chimiste Balard, de Mount-peliè, es mort à Paris
d'abriéu 1876. Sourti dau simple pople, devenguè d'abord
(lins la carrièiro de l'Argentariè, à Mount-peliè, pièi
chimlo au coulège de Franco, membre de l'Istitut,

Legioun d'ounou. La
nascu en

1802.

Lou 20 de jun 1876, es mort, d'uno ataco, Teoufile Sylvestre, célébré
critique d'art. Soun libre « Les artistes vivants » es cita coumo un capd'obro literàri. Èro nascut à Foussat (Ariège), en 1823.
Lou

général Pouget, coumandaire

de la Legioun d'ounou, nascu à

dins

Sant-Tibèri (Eraut), es mort lou 28 de setembre 1876,
sous
Aviè parti coumo souldat voulountàri à Page
18 ans.
L. F. D. L'A.

de

62 ans.

�TAULO
Pajos:

Pajos
Esclùssis, fèstos chanjadissos, etc
Crounico

lengadouciano

-

Teodor Aubanèu (L. Gouirand)
Responso à la felibresso L. Gouirand
(T. Aubanèu)
L'auriò manjado (Lou Bourgalet)
Garden nostes noums (l. f. d. l'a.)
L'ase e lou jardiniè (G. Azaïs)
Pintaire-la-Pinto (Lou Bourgal)
Pantai (Capitello).. ;
Lous capelans (Lou Bourgal)
..
Au felibre

la memòrio

A

de Francés

Cambouliu

1

Un

%

Un libre a fa couneisse

5
1o

*7
17
18
19
21
22

25

(A. Arnavielle)
Riquet (Lou Bourgal)
A Bernard Aimé (J. Sans)

26
30
31

Lou barralet de mèstre Mir
Un ome que bol mouri coumo

32

lou Crist

(Lou Bourgalet)
L'eterno preièro (L.
Coumo disiò l'autre

33
34

Bard)

(Lou Bourgalet)...
gento cousino Maria (J. Sans)
Cigalîès en vacanço (L. Glèizo)
Las Camellos (Maurice Faure)
Lou restant dal fougasset (Lou Bourgalet)
Lou muscat de Quaranto (A. Arnavielle)
Prepaus poupulàris
Pourgomoust (Lou felibre Escalin)
L'enfant (A. Rous)
Souvet d'uno fenno (Lou Bourgalet)
Au felibre de l'Aubo (Pau Gaussen)
La counfessiu perfumado (Lou Bourgalet)
La musico dòu couvènt (E. Eisseto)
A Mount-pelieirenc, Arlatenc (Jaunie de
Lavernau)
Al felibre de l'Aubo (J. Rous)
Lou que manjo pas gaire (Lou Bourgal).
Lou proumiè rescontre de la Muso
(M. Dumas)
L'arounze (Ceset de Peiroíìco)
L'albo à Azilhanet (A. Glèizos)
A

ma

As

...

Al felibre Frederi D...

(A. Mir)

36
37
38

39
39
40
42
42

43
44
45

46
47
48
50
51
52
53

53

54

encèndi (J. Mayer)

57

(L'Armana (le

Lengadò)
espousiéu (ï. Aubanèu)
(Lou Bourg.)
L'escandalhaire (C. Glèizos)
A nostre Ritou (A. Yillié)
Lou gàrri (Lou Bourgal)
Un pantai (A. Andrèu)
La crous de l'amista (J. Sans)
Cant

57
58

Lou dinaire (lins l'embarras

60

61
61
62
61
64

Culido lemousino
65
Planh d'amour (C. Focion)
66
L'Estatuio dau manescauNiel (l. f. d.l'a) 67
Lou mulatiè (E. Glèizos)
68
Lou fissou de las fennos (Lou Bourgalet) 68

Super flumina Babylonis (P. F.)

Epitafo d'un feniant (J. Castela)
Lou croco-mort (Lou Bourgal)
La countriciéu d'un usuriè (G. Azaïs)..
Lou boulhoun del seminàri (G. Azaïs)..
Un mot d'uno jacent (G. Azaïs)
Lou missou (Lou Bourgal)
A madamo Frederi Mistral (A. Arnavielle)
A madamo Frederi Mistral
(P. Gaussen).
Despaclio telegrafico
Lou tarabastèri (Lou Bourgal)
Las ouros (L. Desjardins)
Lou pichot Bousigo-la-Fato (Lou Bourgal)
Soûlas (A. Roque-Ferrier)
Las Bèstios (J. R.)
La veiado (C.
Cavaliè)
Lourèidasjougairesdebiliard(l. f.d.l'a)
Lou counsel de moun
paire (C. Costa)..
La sausso (Lou Bourgal)
Castagnado (Lou felibre de la Castagno).
La cigalo e la fournigo (C. Cavaliè)—
Au felibre Bonaparte-Wyse (C. de Tourtouloun)
L'ange de Clialendo (A. Girou)
Rèiro-crounico (l. f. d. l'a)
Mortuorum (l. f. d. l'a.)

Alès, ïmprimariè A. Brugueirolle

C.I.D.O.

beziebsI

e

C.

69
70 j
70
71
"1

j

Calendiè

711
72
731
75
75.
75 j
76!
78
79
81
82 j
83 j
:

84. A
8/
88
90
91

9J

95
9i

j

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733905">
              <text>Languedoc-Roussillon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733916">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733917">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733889">
                <text>Armana de Lengadò. - 1877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733890">
                <text>Armana de Lengadò. - 1877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733892">
                <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733924">
                <text>E. Privat (Toulouse)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733925">
                <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733893">
                <text>1877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733894">
                <text>2020-04-17 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733895">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733896">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1c464f9369958140476f91a41bb5d67e.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733897">
                <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733898">
                <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733899">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733900">
                <text>1 vol. (95 p.) ;  21 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733901">
                <text>oci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733902">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733903">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733904">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733906">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22466</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733907">
                <text>FRB340325101_AI-9-cev_1877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733912">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733913">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733914">
                <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733915">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733918">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733919">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733921">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733922">
                <text>Goirand, Léontine (1853-1933)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733927">
                <text>Bastidon, Edmond</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733928">
                <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733930">
                <text>Gleize, Louis (1830-1886) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733931">
                <text>Villié, A.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733932">
                <text>Gaussen, Pau (1845-1893) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733933">
                <text>Mir, Achille (1822-1901) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733934">
                <text>Bard, Louis (1826-1910) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733935">
                <text>Roux, Antoine (1842-1915) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733936">
                <text>Aubanel, Théodore (1829-1886) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733937">
                <text>Roque-Ferrier, Alphonse (1844-1907)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733938">
                <text>Desjardins, Louis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733939">
                <text>Tourtoulon, Charles de (1836-1913)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733940">
                <text>Faure, Maurice (1850-1919) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733941">
                <text>Azaïs, Gabriel (1805-1888) </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733942">
                <text>Castela, Jean (1828-1907) </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733923">
                <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733926">
                <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="823984">
                <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733908">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733909">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733910">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733911">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733920">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1053">
        <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="22458" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="143988">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/80d3200ae06fb718ed0932c5d70d14f3.jpg</src>
        <authentication>b12f3bdfbbe36db0bc4a4ed3d0b4ef29</authentication>
      </file>
      <file fileId="144004">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/cf013f9ef69ea7d3c364de03ac4bbdd4.pdf</src>
        <authentication>8f795062274e1cf60fe44904b9954dd9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="9">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="175">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="733814">
                    <text>ARMANA

(Ancian Armagna Cevenòu)
PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

IH 7
E

EAU

BISSEST

jC.I.D.O.

í 81Z ! E R S

A TOULQUSO

A

:

Encà de Edouard
Pbivat,

libr.-edit.,
earrièiro des Tourneurs, hôlel
Sipière, e
de véuso
Bompard, libr.-edit., earrièiro
das Balanços, 38.
EN

l'entrepaus

MOUNT-PELIÈ

:

Encô de F. Seguin, libr.-edit., ear¬
rièiro de l'Argentariè, 25, e de Coulet,

libr.-edit., Grand-Carrièiro.
ALÈS

:

central de l'Armana de Lengàdô, encô de A. BRUGUEIROLLE
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), 102.

e

C«,

�ESCLUSSIS

Esclùssi parcial de luno, lou 40 de mars 4876, de 4 o. 6 m. dau mati à 8 o.
dau mati.
Esclùssi anelàri de sourel, lou 25 de mars 4 876, envesible en Lengadô.
Esclùssi parcial de luno, lou 3 de setembre 4 876, de 6 o. 56 m. de sero à
6 m. dau mati.
Esclùssi toutal de sourel, lou 17 de setembre 4876, envesible en Lengadô.

FÈSTOS

CHANJADISSOS

Ascensiéu, 25 de mai.

Setuagesimo, 13 de febriè.

Pantecousto, 4 dejun.

Cendres, 1û de mars.
Pascos, 4 6 d'abriéu.

Las

Ternita, 41 de jun.

Fèsto-de-Diéu, 15 dejun.

Rougasous, 22, 23 e 24 de mai.
1è dimenche das

Avents, 3 de décembre.

TEMPOUROS

De Caremo, 8, 10 e 11 de mars.
De Pantecousto, 7, 9 e 10 de jun.
De setembre, 20, 22 e 23 de setembre.

Das Avents, 20, 22 e 23

de décembre.

Vint de mars, Printems
Vinto-un de jun, Estiéu

vèrd revèn embé sas flous;
fruchiè dins sas calous;
Vinto-dous de setembre, Autouno e soun vin blous;
E vinto-un de décembre, Ivèr frech e neblous.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
An trento-un

jour; Abriéu, Jun, Setembre
N'an trento; Febriè soulet
Embé vinto-nôu es pie.

e

Nouvembre

55
12

�JANVIE

m

touaioura creiMou-./*.7/.,,,

L.

m/n

dite.

/

1)

? S.Clar
J S3 Guuvtwc.

JU.
Mm.

JQUR DE L'AN

FEBRIE

Mm.
Mm.

U:

/

Z

CANDELOUSE

SSimeûu/i.

6

Ma.

LOUE RCIS

dû-

7 S TUcSard

LUM.

g
3

Vivçw

S.
Ml.

6 Sfjforo

1

M/n.

S SZinouâ

í

S

&lt;%■

R

S.Ferrwa.

■

uù&gt;.

S.Jcdùuiy

Mm-. 3 S.JajidtcAiaià.'
M'. ■13 Si? SàcouIeUoce
cUm-. 11
Mv. ' -H Sladres
tlûlL. n J. Gaópar3
Mài. 13 Sf° Oulaio
15
aot.ii5UM.-e M.
13 '•SiUuxaeouùo
clỳ'.
iúv
U S.A/Mt'
Ml- 16 S.Voierdûi?
dùì. 15. S.'fíoaiut
Mm-, 1$ S.Quenùi^
R.
16 J.Ouiwurat?
Mm- 16 S.AfìWitaro
Mi.
17 S.4)Jmu
M. 77 Sỳdlfarlûoo
Uùn.. 1S Gxi.it S!15%. Ml. 76 S.Tavranv
Ma. 13 S.Canut
dût. 19 SPalLU
io SeioìcMiòiviO
M/\ %0 LISebaMaiu
S.
CUV.
31 SFAynéfi
Ml. 31 S.TÌtU. ev.
MM. 33. S.Vï/rctnx
Mm. 33 S0lòaodlo
V.
33 S.KatiwuJv
Mm- 35 SAÍerauP
ML 31 S.ZÒU
' M 31 S.Matiaô
Mm. 35 CïïW-Ot S-îau, CUV. 35 S.AteitenuuĹnd
M-n. 36 S.AiiMla
Ma 36 SA/eótou?
M
37 S.Maru
2).
37
div36 S.ÙMTÌO
Ml. 36 S.Caóídiuu
Mû). 33 S.Franci'J M S.
Mm- 33 (Ou xuxru&gt;-(%taó
I).
30 S'-Alartùto
Ml. 31 S.Atarce/6

Jii.

10

S.PaU'I'orjiito.
S.Teoudaùy'

.

P.Q. loiLJt--ri.hu/ 11
D. Q.

PQ.1ou?3-P.Z. loutS.

ABRIEU

MAI

lúuójàumawMw defm.iS /aùu
ea's cendres
S.Sunpiice?

S.lffnaci-

S SJHavc
6 53 Jajw
Í Sfdaab

Uàn.

MARS

i/'ûurj Creùtou/i do loiùifom.

dy
dÌOdùkt.

Mm.
D.
Ml.
Mòi.
.

S.Cu/teyounAo
S.Caóùuir

u.
diA

dùnS.*L
S.Tolujuu

dùn.

diou

d/Aq-

"&amp;WVpOWu5

Mai.

S.h Pranceoo

P.

dite.

S.GreySiZ

diitu

%m\v(ùt&gt;ceruS

dîf/L.

dit.

S*0 Ou/ratio

dim.

SPAtâùù?.
S.Ceâar do?Puà.

%

S.Abra/n/
SUBìifio

D..

Mn-

dỳ'
div-

dite
V.

Ml

dû».

dioi

dinu

rfÌfíU

S. Jottayuins

SPeneieZ

dỳ[
div.

dwi.

S.ZitiyenŷiM

dite.
P.

S.Vilourùis

S.GabrMcu-U

t
mr.

Mm.

dùn&lt;

1
P.

Q. Low3

H:D. DE MARS

'

SJMoJIA.
SPJVaùiIio
SllarCouiiy
S.Siôte■&gt;.

S.Anuidiùi?

■

.

PL- Loti-10.

dou?7S- AtZ.toii20. s.Q.Uuyig.jr.i.toiuìs' I).Q- lotvïâ-iïZ.bw2S

du».
P.
dU..
dùn.

t.
dU».

SBouitiBui/
SGláuaô

b&amp;avfHJwiA}
S.Meaard-

SFTelayio.

P.

TERNITA

dU»
P.

13

SFGlicèro

dil.

SFOuli/npo

1Z

Mi.

S.Bounifdci?

dùn.
dùn..
dù\

16 S.Pouo
10 S. Geut
17 S.Taàmu?
1S S.I'Stià. coud

dw.

10 S.CeledUn-

S.Anoeinie?.

dite.

SOuôpicv

2ù S.Bernadùi
21 SPÎMllo

P.
don.
22 SíouAXáòouv
ditdinu 23 SPùâi'
dùn. 24 S.Pounada/u,
dih.
dy. 26 ASCE.MS1EU P.

Sduâtùi?.

CvH?Mi&lt;)rpSjdú

S.FruUiûuà

.

S.Anlïce?^

S.Apouidhi
SOufiw
SPleouiiidff
ûuaoivxodù.

dùn.

dy.

S.Brancady

dùn.
dinu

S.AjitÒnideZ.

S.LaULelcusff.
FESTD DE

dite-

P..

M.
dim.

SCtet*.

duo.

20

SïZeù&gt;
S.Vùùu{/
S.Kûttlerl'
SP ûdiLruiû dej.

dip.
p.

27 S.Oulivîè?
2d S.VùicenJ diL.
22 SAioAH/nUi?
30 S.Feliô
31 STBeirotmeUo

du
dùn

s^rumu

DlÉli

S.Fra/icéo TÎmU

t

oU/n.

P.Q.buf-

Apaj'. S:Mìchùo
S. Greŷirù di ?V.

S.A'hu-alùi

Sh ciou&amp;tdo
PANTECQUSTQ

12

SAUwc?eeaJiy.

P.

Sùlaui'o
die.

10
11 S.ÀÍaiSn

SFVitorio

do#.

S.Ahmdáiy

die.

Moi
dà/u

S.JaotiezS.Zélip.

3 Sa- SmxIo iSnotii. dû».
A
P.
S SPSereno
dU.
S.Ja/iP.lat.
dùn.
7 S.Lâtaniùlau?
dùn.

die.

S.Alùert-

SMaedri
S.Leoji lou ûr.
S.Juiio-

/
2

Ly¬

S.Siôte?, p. nu

.dil.

AZùỳamùu
-

dit
dÙ7U
dioi.

Slddoro
S.Vùiceoà Per.
S.Cclèôiùiy.

PASCO

dU.

S^Cerilo.
Ócvdil

S.Uyues

PASSléu
SPMarib Laù?.

LQUS RAMPANS

Zoua AoMartireà ML

P.

JUN

louijóusô creióûûu/L'de lou. I7mùu.

S.FelipM'AT.

util,

■

dim.

S. IGrume-

S.Auïian

.

SdervoM?

SFFiourenpo
S.ZduPl
S.Aiùan^
SPJorew

S.3&lt;x\\.í&amp;ûXitXa'

TreA.MS.MoiS.Pdvi?
S.Adeti/L
S.Ire/ièk?

"»

S. 5eWe:5.Sau.

Sl'Lucio

PL. louAO.

D. 0\ ton' 16'l- J(Z. lou-ILS PL- tous S

P(È lou? 30

~

P.Q. lou? 16. PL. lousì)-Z.Q. lous dA&gt;

M.Z.bu?23-B0lou 30. MZ. ton 10-P.Q. tous Zô.

�AVOUST

JULIET

OTOBRE

SETEMBRE

chu.

d

VIS1T. DE N:D.

dùn..

X

SAuubiù.

°ï

SMarciaL
STourhuiaV
S.?,

délite.

SPAuLùrgû
S'.toIáál&gt;àis

S.Teii'e. enauL.

S.Eàtëves'
3 S^Lidb

dùô.

a

0.

6 %iv&gt;î
y

S.Galetaiu

chu.

X
,?

S.Juótùi
S.Rowna/i.

S£reo

ï&gt;e

±
n.

SP ÈLeno.
16 S.LOUIÔ. eveáo.
io S.Bej-nat

S.Vìbu/

dit

'11 S.TrcvatcUMen.

Sf* TUXÒOXIWQ

dÎCTL. 12

S.Vùicem ch.T.

SPMargwido

SB Crídbiv

S. Jaoût buM.

Liv-

S.Muj

Sjcurfalù

f.ffiàjidri

SpMwb

SjLoug

S.Gernuui'

di/n.

1

2n3 LouoS.Aug.gard.

,tij.

S^Rcucalw

S.ldtiŷíl

dû:

í S.Trcutm
5 S.Tulu

dût.
I/

2 Siûwô DToi'tb
3 S.Marcdi S. CfuuuaO

S.Cuprîa/u.

S^Bépoj'adc

S

V S.Lawib

S.Virýìle

SPLono

M

11 S.Cadotc
12 S. Vu-an.

ÎfJeuvpoivz/O

ad'

13

divt

S.Anfbuò

S.íouruèíb
SLamUi-b
SPPòbvando
S. Jenûoçíi

S.ûuddgui
S.Maháís
SMcui/i'ce.

d'Atc.

6 SJwï
7 S. Bague

dljti.. 10

SPácíenP

S.Sefbtu'iaiv

chu. 23 S.Sìdò/td
dû'. M SBowtiHUìlUlly

S.CaïHa/i'

1

dd.
dùn.
iû'm.

S.Áimalie/
div.
dw.
S.ÀUÙZ/Ĺ91:0. òisSdtni6ra M.
dd.

0.- &amp;.

1o SZaurèhà
91.-C0.-ùe 5cwtta tûf.
eue11 SVÂuotuU
ifiW
S. OuneUiCUM. 12 S* Clan_
13 S. Tow'ca/'û
0.
S.Anackfr
ht 1i S.Chapcti.
SPotùwenàir
chu. 15 NrD.D' AVOIPST
S.E/wis
dùiu 16 S.7b
17 S.Jaajvh.
S.Albóh
S. Tournai

V.

S.AýríoolS.Jiàus

SJ)0UflWJ}lUy
Ûí'.íD.ÒiXll'TCMÍÌ

S.Geraud.
S.Cahdo

dùi.
S
dd.

13
15
16
dim.. 17
dutt- 1S
dd. 10
div. 20

SPTeredo
SP/buccehw
SPburaUZ/L
S.Zu.
S.GerarcLTuico

M.

dd.
91:6). È)au/9lZírcí dim.

S. C&amp;'CUL

dùi.

S.Micâius,arù.
S. Jù-omc.

J&gt;.
dd So S\Zucaiu
dim.. 3/ S-h-htous

dhu 22 S.Jan- deàcabtô
olùii- 30 iîPboúO
31 S.Lcbi

ad'.

SPLcu'òo-

S S.Salao
c S.Adàoáhùis
7 S.AniLròoù
0

chfd.

3

iù.

dm.
jO
dd.

11

S.Maib^

12 S.PtùUè&gt;

13 J.Abù-e

dùn. 13 S.Thisjeoeo.
dim. 13
dij. 16 S.OucfuLL

dù&gt;.

17

dùi.

1S SPAudo
10 S.lâaò.d-'âufig.
20 S.EímoaJid-

dim.

dỳ:

dii
JT.

10 S.Juoù

S.Agncuis

25 S*"Catàrùio
26 SPLoufìuo
27 S.Sà-ui
2! S.Souoteue/
23 S.Saoeuizu/L.
3o S.Àndriúi/

dh.

LQUS AVENTS

3

CUAJ-

div.

26 S.Tbiù
27 S.Sauçùuu
2d S. Simouns
20 S.'-Vctrcme.

3

dim.

diù
M.
dil.
dùn.

S.Maghrio.

dd

2

7 S.Priieotr
S
%Sxcoo
0 S.MaturUc

'U

dùn. 25

S.Oimaà
S.S. Coiuwelkuiv.

1

diai

C S.Eóteòe

dỳ:

S.Ahû

div.
).?.
dil:
dim.

dùn.
dim..

23 SfPbro

S.Tírniì/

S-JuliofL-

5 S.Zacwii--

vernis'', de/ Ur- tnùi.

hudjoui'i

dil.

22. SPjfarh Sal.
23 S.Tederiy

S.Grapdoù'

h'#- 26 S. Zefirùis
27 S. Ccôiicù
/)
25

die.

M.
dii.
dim. 11 í?re&amp;.3eSfl76).
dim. 22 SPCedlo
dd... 23 S. ClemenV

dîh. '21 SPÔurùulu

SB Téch.

25 S.Ltwiôrèù

TOUSSANT

S.Gih.'rS.ÀlaZ

S./tournée

DECEMBRE

NOUVEMBRE

Iûuó\féWô veanwtui &lt;h.Sà/ú/u- louàjourô vec.m- cb/ou.Sû'tmn&lt; louijcun irerm. .de. fou./£mitu buajourû ver/ti. de. 4 ou. M mùi. buójourò ver/nu. cb1ou-Hm.

dit.
dûiu
chiu
Là:
aiv.
dùSà.

P.

licl.

0

_

GQUNCEPCIÉU

SPLoticaìo
SPfGLdeho.

1o
11 S.Laniàát/
12 SPJkui/uoo
13 SVLiuh
U GMcaoL

15 SAuoèpiLbvm.
16 SPJzalaù
17

&amp;0ttâ\wo

1S •S.Gràch

cli/n. 10 S.Tùìiouàotuu
chu. 2o

H

Cuv.

S.FìloupoiVi/

21 S. Toumcu)j ap.
99

S. OuaottscU?

di». 23 SPTïbrìo
23 S.Iveá
dii. 25 CALENDQS
dim. 26 S.Póbve^ iPfíu.
dùn 27 S. Jà/i^ap.
dù\ 25 Loue í/moucenà

D.

dsv.

di»

23 S. Trepuoies
3o Sh&amp;ubuc/LÓo

S.

31 S.Sìlvèâfres

PLMus 1.~L.Q.Lcu/ S.
P.I.Low 3.-P.Q.

Lotis // PL.

lou. 3.-D.Q Pou, dû

PL. Loti

6-V.Q. lotis iif. PL.bwS-B.Q. bwZ2

t

2/-ZQ.hu.28. JF.L.bus/3- PQ. bu.26. JV.l. hw Ì7-P.Q. iou. 2^. LV.L. Iou. /7.- P.Qku. ZT

IZ.hu.

9

2 2

^g£°Ë:3ls°_5^.

^

S

ê

S:.

Bl.bu/L-D.Q. LouL &lt;$.
LV.Z.Loiv /6.—P.0. htc-LL.

&amp;S E 3"

=1

jV.L. bwj&amp;LPQ. hus 23
PL. bu.'30.

�CROUNICO

LENQADOUCIANO

Aqueste Armana de Lengadò es la countuniaciéu de YArmagna cevenòu
publica en 1874 e 1875. La resou d'aquel chanjamen de titre ten à
l'impourtanço de mai en maiseriouso que pren lou Felibrige en Lengadò.
L'an passa, à-n-aquesto
plaço de Y Armagna cevenòu, couvidavian lous
fraires que
felibrejou dins lou terraire miejournal dau cousta oucidental dau Rose, lous couvidavian-à
l'asempre felibrenc; e vèjaqui que de

pertout nostes cantaires soun venguts : anas lous ausi aici-dedins.
disian, es lou riéu-chiéu-chièu de la patrio e de l'amour
que restoundis dins la ramo. Lou Lengadò (e coumprenèn també las
pichotos prouvinços que ie tènou) es digne de la Prouvenço; lou Feli¬
brige pot coumla sus el, que coumplira bravamen soun devé.
Auto causo
que l'eisemple! La Gascougno nous fara rampèu; elo,
aitambé, espelira soun Armana. La grando idèio s'espandira coumo taco
(l'ôli, mestrejara lèu tout lou Mièjour, e saludaren en fin l'ouro dau
darriè triounfle. Ansin siègue !
Coumo hou

Uno poulido provo que
lou Lengadô a rintra 'n plen dins la vido
renadivo, l'avèn embé la manifestaciéu felibrenco qu', à la fin de mars
1875, se prouduguè à Mount-peliè, la capitalo scientifico dau Mièjour.
Aurian trop d'obro per espesi. e redire tout ço
que se faguè e se
(ligué'n aquel jour memourable. Mes es de saupre qu'à la valento Soucieta das lengos roumanos revèn
l'ounou d'acô.
Gramecis à-n-elo, un Councours literàri èro esta dubert. Lous Jocs
flourals se tenguèrou soulènnamen au tiatre de
Mount-peliè, dins la
grand salo dicbo das Councerts. Lou pu bèu
mounde mount-pelieirenc
assistavo à la sesiho, rendudo encaro mai soulènno
per la presenço d'ilustraciéus scientificos e literarios. Entre
qu'on
vesiè sus l'escaaqueles
dafal d'ounou, noumaren M.
Egger, membre de l'Istitut; MM. Michel
créai e Gaston
Paris, proufessous au Coulège de Franço; M. Mila y

Fontanals,

président de l'Acadèmio reialo das Bellos-Letros de Barcelouno ; Mistral,
capouliè dau Felibrige; epièi lous Jurats dau Councours
e lous
membres residents de la Soucieta das lengos roumanos. Un grand
aoumbre de felibres, venguts de tout caire dau
Mièjour, se recounouissièu aqui à la Hou felibrenco,

boutounièiro.

la prouvençalo,

que

pourtavou à la

�Lou cabiscòu felibre de

Catalougno, don Albert de Quintana, qu'èro
mandé, empacha de veni, à l'ouro mémo de la sesiho, uno despacho telegrafico que ie saguè legido au mitan das aplaudimèns e
espera,

mounte disiè qu'èro de cor embé nautres.
Dins uno faroto e lusento charradisso,.M.

Egger, lou célébré elenisto,
parlé loungamen de la Grèço, en prouvant Ious pounts retipaires
d'aquelo naciéu antico embé l'engèni de noste toujour vivent e flôri
Mièjour prouvençau.
Lou parla courous dau venerable M. Egger agradè poulidamen à l'anditòri e saguè aplaudi à rounfle. Pièi Mi-stral se levé. Toutes lous cors
bacelavou la peitrino. On sentiè qu'èro l'amo de la patrio que, dins sa
bèuta e sa forço, anavo parla. E Mistral parlé; glourifiquè nosto lengo,
la vengé dau menesprés nescias mounte d'unes la tènou, e faguè severamen la liçou'n toutes, riches e paures, subre-tout à lous que soun
cargats d'ensegna lou pople. Quau a jamai ausi Mistral, noun pot
avé 'no idèio de l'efèt que vous fai. A Mount-peliè, l'efèt dau discours
dau mèstre saguè inmense : touto l'assemblado trefoulissiô. Aquel jour,
quant de prejujats cabussèrou souto la parâulo dau grand felibre!
Lou vèspre, un banquet de cent cpuberts aguè lioc encô de l'oste Biscarrat. le prenguèrou part lou Maire e las autouritats municipalos de
Mount-peliè, las soumitats de lasFacultats, etc, etc. Long-tems se taulejè,
au mitan das
brindes das savents, das brindes e das cansous das
felibres.
0 bèu
—

jour mount-pelieirencl siès esta qu'un pas dins la caminado

felibrenco; mès aquel pas marcara founs dins nosto istorio patrialo.
Lou segouncl Councours literàri de la Soucieta das lengos roumanos
es

anouncia per

1878

e

proumés meraviho. Veire

a

la fi d'aqueste

Armana.
*

*

Disèn be Mount-peliè. EBeziès?... D'aqueste eau parla cade an, que
cacle an sa Soucieta arqueoulougico fai larganço au Gai-Sabé. Quau sap
pas que l'amo das Councours bezieirencs acò's noste verturious decan
Gabriel Azaïs? Diéu vous mantèngue, felibre mèstre!
La sesiho das Jocs flou rais de 1875, tenguclo, coumo d'abitudo, lou
jour de la fèsto de l'Ascensiéu, que toumbavo, aqueste an, lou 6 de mai,
a
agu flame lustre.

grand salo de la Coumuno èro coumoulo de mounde, de quinte
Beziès, — gentos e poulidos, — èrou lou mai en noumbre,
Presidavo lou Burèu, M. Carou, président de la Soucieta; a sous cousLa

las damos de

�—

7

—

tats, on remarcavo Mounsegnou de Cabrièiros, evesque de Mount-peliè,
M. Prax, maire deBeziès, embé sous dous ajouns, e M.
Viennet, députa
del'Eraut. À l'entour, i 'aviè de membres dau clerja, de representents
delà magistraturo e de l'armado, lous membres de la Soucieta e lous

;!i

lauréats dau Councours.

Après lou discours dau président, parlé M. lou députa Viennet. Lou

felibre Azaïs faguè lou raport dau Councours de la partido de
lengo d'O.
Pareis que la segado es estado bono. Avèn vist subre-tout embé
plesi

l'espelido d'un nouvel felibre deBeziès,

— vilo benastrado, — que soun
à lamar » nous fai espera forço de
soun
autou, M. Binjamin Fabre. — Parlé també Mounsegnou de
Cabrièiros, lou prélat tant ben emparaula. Dins la mémo sesiho se
faguè lou d'acò dau Councours francés, de quinte M. Eimound Duffour

obro courounado

«

La

partido de

casso

11

èro lou rapourtaire.

Entre-mièjos, la renoumado Soucieta Couralo

charmavo l'ausido de
E zou! mai lou

felibrige! On viéu,

soun

«

la Liro de Beziès

»

armounious canta.

vèspre felibrejado!... Oh! la poulido causo que lou
au mens, aquil

i
Oubliden pas

de rendre guierdoun à la Soucieta das Estudies literàriSj scientifics e artistics dau Lot, istent à Caours, que dono, elo també,
sas joios à la
lengo d'O. Bravo per aquelo inteligento Soucieta I
Aro, pople de Lengadò, escouto pla, que vas aprene uno nouvello
Mir, de Carcassouno, aura deja
publica, à l'ouro qu'aiçò-d'aici se legira, sa trobo pouëtico, qu'a per
que n'en vau dos. Lou felibre Achile
titre

:

La Cansou de la Lauselo.

L'espelido d'aquel libre

es d'uno grando pourtado per nosto causo,
de l'endré de mounte part. — Mès davans de vous dire lou pouèto
de raço e terrenau, voulèn vous fa lou retrach de l'oubriè.
Mistral,
dins la prefaço qu'a vougu escriéure
per la Cansou de la Lauseto, fai
amor

segu valé mièl que noun fasèn aici e l'oubriè e l'obro. Es egau 1
mots

gastaran

dous

res.

N'i'a que pagou de pauro mino. Noun pas Mir. Imaginas-vous un
dins la forço santarouso de l'âge estivenc. La caro flourado
a'n aire
bravas, countent, e tout simpatic. Garo d'aquelo bouco fino
que la trufariè plego! Mès la franco galejado passo lèu aqui-dessus,
o vesès alor
uno mèsclo trufandièiro e galejarello, adoubado d'uno
ome

■

�pouncho d'esprit dau terraire, un esprit de la terro de l'aule. L'iuèl es
viéu, lou front aut e large mareo l'inteligenço e lou pensamen.
Aquelo bono figuro vau un libre dubert, e, en l'arregardant, sauprian
de soubro eo que tèn la Cansou de la Lauseto se sian pas euriouses de ;
counouisse encaro toutes lous secrèts de l'autou, se voulian pas veire
lou biais de l'artisto. Ai! lasl perqué la plaço nous mancol... — La
e flèr de Carcassouno, debano sa Cansou en quatre
coublets que pas un semblo l'autre e que se counouis pas lou pu poulit. Lou proumier es uno Bresilhado, lou segound un Riu-chiu-chiu de
charmants sounets, lou tresenc un Cascal de fablos ouriginalos, e lou
darrier un Cazoulhadis d'auto e bello pouësio.
Au Councours de la Soucieta das lengos roumanos, la Jurado saguè

Lauseto, l'aucèl vièu

apelado à juja l'obro dau felibre de Carcassouno,
rapourtaire, Antounin Glaize :

e

vèjaici ço

que

n'a

di l'abile

Vn natural esquist, un estudie aprefoundi de la lengo, un art délicat à n'en
desplega touto la richesso, à n'en fa cflima touto la sano e picanto sabour, juntats à las preciousos qualitats d'un mouraliste ingénions : aqui lous mérités tant
divers e tant rares que signalou la Cansou de la Lauseto à l'atenciéu dm
publi. M. Mir manejo la lengo en véritable mèstre. Aviè drech à-n-uno de nostos
«.principalos recoumpensos; aitambé sèn esta unencs per ie decerni nosto PROUM1ÈIRO MEDAIO D'OR, òuferto per la vilo de Mount-peliè. «
«

«
«
«
«

«

Acò parlo prou-n-aut e n'en disèn pas mai, sounque aqueste ajustiè :
0 brave fraire Mir, o valent felibre Carcassés, de grand cor te saludel
Toun noum, adeja poupulàri dins toun endré, la Cansou de la Lauseto
vai lou fa célébré per tout lou Mièjour. Osco ! que siès tu un das forts.
Mès acò's pas tout. Sabes quante^es l'obro qu'avèn entrepreso. Coumtaii
sus tu. Isso! Pousta coumo siès, en visto de Toulouso, trop delembrairo de soun passât, à dous pas de l'Albigés e acouraja per Biterro la
—

valento, vas, tu, gagna de terraire à la causo. Zoul La glorio un jour
te pagara.

*
*

Lou

*

Limousin, aquelo terro proumièiro dau Gai-Sabé, après un som
cinq cents ans, vèn de se reveia à la voués de la Prouvenço e dau
Lengadò. Aperamount, coumo per un miracle, un pouèto a giscla, que
s'es adeja fa remarca dins toutes lous darriès Councours. Avèn noum»
lou felibre Jòusè Rous, curât de Sant-Silvan (Courrezo). Apassiouna
per sa lengo, ferme dins soun voulé e aguent à cor lou relevamen jle
sa raço per
lou mantenamen de la tradiciéu, noste ardit counfraire
fara parla d'el. Sabèn qu'a deja de preste un libre pouëtic « Las Mous■

de

�chos d'or »,

qu'atend la publicaciéu. Engajan noste ami à buta soun

obro; pot coumta sus l'ajudo de toutes nautres.
Dn felibre dau

sa

Puèi-en-Velai

alestis

un

reculh de

Nouvés dins

lengo mairalo. Es lou pouèto Amat Giron, lou triounflaire das Jocs

flourals dau Centenàri de Sabôli.

Courage! courage! que n'en vèngue de libres!
*
*

Aici

*

obro patrioutico per eicelenço e que eau fa counouisse de
S'agis d'un classique prouvençau à l'usage das escoulans das
escolos primarios dau Mièjour. — Lou classique es fourma d'uno causido de moucèls près dins lous escrivans moudernes de la lengo d'O. Lou
mèstre ensegnaire fai legi as efants un d'aqueles moucèls, e pièi lou lus
fai traduire en francés. L'escoulan, qu'a deja uno counouissenço proumièiro de la lëngo de soun sòu, afourtis encaro mai aquelo counouis¬
senço per la leituro das mèstres, leituro que i' inspiro l'amour de la
terro que la fa naisse embé lou respèt de sa lengo; dau même cop, en
.traduisent, apren, per la coumparesou, la prouprieta das mots de la
lengo franceso, ço que d'iuèi pot pas aprene embé la noumenclaturo de
mots que coumprend pas, que ie fan répéta coumo à-n-un perrouquet
e que finalamen
'ôublido, un cop qu'a quita l'escolo per lou traval de
uno

tout biais.

la terro e de l'ateliè e que repren soun parla natural.
Vesès lou double avantage de la causo. Acò demando un quartd'oureto de liçou per jour. — Eh! bel creirias-ti que quand l'ome inge-

nious, qu'a

agu l'idèio dau classique prouvençau e que n'a vist lous
efèts amirables per la pratieo que n'a fa, a vougu présenta sa metodo
au Retou d'uno Acadèmio universitario dau
Mièjour, creirias-ti que l'a
visto rebutado embé l'avertimen que ie sariè fa 'no guerro mourtalo?

Aqui ço qu'es esta dich à l'autou dau classique, lou fraire Savinian
(ordre das ignourentins), un ami que nous sèn fa quand proufessavo en
Alès. E parlou de releva la Franco 1 emb'acô esquichou d'uno man bèstiosus toutes sous ressorts inteligents! E la Prusso es toujour aqui! La
Prusso, qu'ensegno dins sas escolos la lengo d'O qu', en plen Mièjour,
coussejou de las nostros!... Acò nous vèn en òdi, à la fin! l'a'no lèi
proutetriço das animaus, e, per nosto lengo, sara permés à tout ase
basta de ie reguinna soun
cop de bato !...
Ah! l'apararen coumo cat-evès, aquelo lengo qu'es belèu la soulo
glorio que nous resto. Sèn dès miliouns de Francés que la parlan. E
pagan nosto part d'argent e de sang. Voulès la guerro, l'aurés, e, per

�—

tant forts que vous

10

—

cresegués, sachés, bèus

moussus, que gagnarés

pas!
Noste

escriguent clins VArmana de Lengadà la dato de
jun 1875. Paure Lengadô! pauro Gascougno! Uno
aigado espetaclouso a rabasteja nostos ciéutats e nostos meissouns; lou
flèu destrùci a permena pertout l'espavento e la mort e n'a laissa que
rouinos e dòus. E coumo s'èro pas prou d'uno fes, vèjaqui que ièr
encaro la catastrofo se renouvelavo dins lou
despartamen de l'Eraut,
Ço que nous mantèn dins l'esprovo divino mounte avèn passa,es
d'avedre vist à l'aussado dau desastre lou courage de nostes coumpatriotos, per sauva lous negadous, e pièi la carita, que de pertout, sus lous
liocs de maluranço, en Franco e dins l'estrange, s'es engincado per pourta secous à nostes fraires inoundats. Au noum dau païs, merci 'n toutesl
Dins lou mouvamen caritadous, lous felibres poudièu pas resta esarriès. A despart das apèls de Mir e d'Arnaviello, que noste Armam
publico, Camile Cavaliè, à Bessejo, Villiè à St-Genièis dau Quèrci, se
fasièu predicaires e quistaires; Charle Gros, de Mount-peliè, vendiè.
soun Inoundacioun de Toulouse e soun Inoundacioun de l'Eraut, que prouduisièu mai de milo francs. Dins l'Inoundacioun de Toulouso, l'auto»
cor sanno

en

la niuè dau 23 de

—

dis à

sa muso :
0 musa! soui triste e jouions,
Car partajan nostras douions

prenèn à cor las das autres!
pecaire! de-mie sèn nautrest
Tus, tramblant, plagnisses soun sort,
Iéu, plourant, voudrièi n'èstre mort.

E

Ah!

La Revue des langues romanes, publieado per la Société pour l'étui;
des langues romanes, a douna, au mes de juliet darriè, soun tome

VII;

davans la fin de l'annado 1875 aura douna lou tome VIII. Aquelo
çublicaeiéu vèn de jour en jour mai fournido. Mau-grat l'aumentaciéu de

matèri, lou près de l'abounamen rèsto fissa à 10 fr. per an. Tout abouna
a lou titre de membre libre de la Soucieta. Manda las demandos d'abounamen à M. Louis
Lambert, tresouriè de la Soucieta, carrièiro Montcalm, 3, à Mount-peliè. — La Revue des langues romanes es indispensablo à quau s'ôucupo de la literaturo nostro.
La dicho Soucieta alestis

uno

superbo ediciéu de las obros de

l'abat

�-

11

—

Favre, lou cantaire dau Siège de Ccidarousso. 2 voulûmes, 15 fr. Lou
proumiè voulume pareissara lèu ; après l'avé reçaupu, on mandára
7 fr. 50. Se souscris encô de M. Lambert.

Toulouso, l'editou Edouard Privât countunio la publicaciéu de
Languedoc, das beneditins Don Vie e Don Vaissete, ediciéu
nouvello, revisto, anoutado e acoumpagnado de travals istourics per de
savents de marco. L'editou moundi elèvo
aqui 'n mounumen à l'istorio
denosto prouvinço. L'oubrage fourmara 14
gros voulûmes. Cade vou¬
lume, 20 fr.
Les Chroniques de Languedoc
(Mount-peliè, Ricard fraires, plaço dau
Pichot-Sagèl, 12 fr. per an). Aquelo revisto publico de doucumens rares
e inediehs
pertoucant l'istorio e la bibiiougrafio dau Mièjour.
Encô de A. Catelan, libraire, carrièiro
Thoumayne, à Nimes, an
pareigu (1874) : Chansons hébraïco-provençales des Juifs comtadins,
réunies et transcrites, par E. Sabalier, un libret forço curious.
Tourna 'ncò dau libraire Catelan, s'atrobou Les Voies romaines chez
les Volkes Arécoiniques, — uno obro
counsiderablo, fru de pacientos
e
asciençados recercos fachos dins lou païs coumprés entre lou Rose e
la ligno de la ribièiro l'Eraut; la
Mediterrauéu, lou Vivarés et lou
Gibaudan, e déugudo à noste eicelent ami, lou felibre Gracian Charvet.
Les voies romaines demandarièu un estudie
especial que noun pot intra
A

l'Histoire de

dins lou cadre de VArrnana.
M. Charvet a també
fapareisse, tout-escas (J. Martin, impr. en Alès),
uno Notice
biographique sur Maximin d'Hombres, l'eminent escrivan
raiòu mort en 1873.
Lou Dictionnaire Languedocien de M. Maximin
—

d'Houmbros,

countunia per M. Charvet, sara acaba en 1876.
En parlant de noste
felibre, quieon que nous a fa plesi es aiçò :
Per decisiéu dau 21 de mai
1875, M. Iou menistre de l'Estruciéu
publico a nouma Courrespoundent dau menistère de l'Estruciéu publico,
per lous travals istourics, M. Gracian Charvet, membre de
l'Acadèmio
dau Gard

Sên

e

de la Soucieta scientifïco

e

literario d'Alès.

retard per cita La vérité sur la langue d'O (Toulouso, Doula1873. 2 voul. 20 fr.), un libre savent et valent de
noste ami Pau
Barbo, dau felibrige. Boutant au sôu la cresenço generalo que vôu
que nosto lengo d'O siègue uno sagato de la lengo latino,
Mai fièr e
patrioto qu'acô, Barbo afourtis que nosto lengo es
davanciôiro de la de Roumo, e qu'es ni mai ni mens lou celte ou galés.
Loi) felibre de Buzet n'a
pas feni sus aquel tèmo : dounara de provos
en

doure, lib.-edit.

�12

—

nouvellos dins de travals

qu'alestis

—

en

d'esprit

aqueste moumen. Sèn emb'el

e de cor.
Dau même (encô

de Douladoure) : Ensaj sus las lengos en général e
principalos atribucius, mai un libre d'auto scienço.
Quau creiriè que lou grèu autou de La vérité sur la langue d'O e de
YEnsaj es lou galoi cantaire de Picambril, pouèmo moundi, en quatre
cants? Pamens acô-z-es, e n'en sèn pas fachats. Picambril s'atrobo à
Toulouso, librariè Bompard, au près de 2 fr.
lus

■*
*

*

A Mount-auban : Mous farinais, pouësios de J. Castela, mouliniè,
in-12, 4 fr.
A Lunèl (Eraut) : Souveni de moun amie Refoussat, oubreto de 15 pajos,
de noste arderous felibre A. Langlado.
A Perigus : Lous Bouqueis de la Jano, pouèmo
perigourdin de A,

Chastanet.

Très cansos en plana lengua romana, com dizia Jaufre Rudel. Montpe¬
llier, imprenta central det Miejorn, Ricateau, Hamelin et C°, 1875. Tal
es l'en-tèsto d'un libre de
vers, eseri dins la lengo das ancians trouba¬

dours. Es

sens noum

d'autou

filoulogue

;

mès, à la faturo, avèn devigna lou savent

que reviéu dignamen em lou fil siéu que comto coumo un
das membres lous mai ardents e saberuts de la Soucieta das lengos roumanos.
*
*

*

Xano

d'Oymé (Caours, 1873) es uno legendo quercino escricho en
M. Léon Valéry, de l'Albenco (Lot). Dedins i'a la cansou
poupulario « Al bos d'Anglars Ta 'no claro fountaino, » que dis lou resfrancés per
contre dau

bello Xano

jouine Enri de Navarro, lou futur rèi de Franco, embé la
d'Oymé.
Enri
Xano

d'Oymé, ta matis t'es lebado!
Xano

Lou

fil del rei, la luno m'a troumpado... etc.
+

*

»

Recoumandan lou Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes
méridionaux qui sont parlés depuis Nice jusqu'à Bayonne et depuis les

Pyrénées jusqu'au centre de la France,

par

M. Louis Boucoiran. 2

voul.

�13

—

—

grand in-8°, 20 fr.

per lous souscriptous. Souscriéure à l'adresso de
l'autou, carrièiro das Bans, 5, à Nimes. L'oubrage pareis també
per
fascicules : n'a pareigu sèt.
*

En

souscripciéu

*

Dictionnaire patois-français, de l'abbé
Vayssier,
publié par la Société des lettres, sciences et arts de
VAveyron. Un fort
voulume grand in-8, 7 fr. per lous
souscriptous. Manda au Secretàri
de la dicho soucieta, à Roudés.
(Jougne 2 fr. per reçaupre lou libre
franc de port).
:

*
*

*

Entramen la Prouvenço nous
largo d'obros nouvelles :
Lis Isclo d'or,
poësios diversos de Frederi Mistral. Dos ediciéus :
uno de 6 fr.
per lous souscriptous soularnen, l'autro de 3 fr. 50 c.
Amour eplour, d'Anfos Tavan, lou
pouèto esmouvent dau sentimen
esquist. Un voulume : 3 fr. 50 c.
Li Carbounié,
pouèmo erouïque de Fèlis Gras, lou fort entre lous
jouines.
Lei Mouro, drame en 3
ates, en vers,
à Four-cauquiè, lou 13 de seterabre représenta per lou proumiè cop
1875, per J.-B. Gaut. i vou¬

lume

: 2 fr.
En preparaciéu,
per pareisse lèu :
Lou rèst d'aiet, de
MariusBourelly. 1 voulume : 3 fr. 50 c.
Dau même :
Li Fablo de Lafontaine, revirado en
prouvencau. Segound voulume
3 fr. 50 c.

E
bre

:

perqué sèn en Prouvenço, diguen, en acabant, que lou 8 de setem1875, 800 Cevenòus, partits en pelerinage per Nosto-Damo de la

Gardo,

intrèrou dins Marseio en cantant lou cantico
qu'Arnaviello lus
aviè fa.
Es bon que noste
pople manifèste sa lengo dins las ôucasiéus diversos
e
soulènnos que pot avé. Afourtis ansin
que viéu e que vòu pas mouri.
Lou

En

FELIBRE DE

l'ÂUBO.

Alès, lou 1 d'otobre 1875.

L'Armana

Mièjour,

de

Lengadò anounciara tout oubrage pertoucant lou

que n'i'en sara manda 'n

eisemplàri.

�_

14

—

CEffilÈmO

IiA

Vole canîa lou fru maienc,
Das aucelous la nourrituro,

Vaira, madu lou proumieirenc
Das clous

Laisse à

présents de la naturo.

l'ibrougno lou pindoul
De rasinas, frucho darrièire,
Quand lou printems dono à sadoul
L'amour, la roso e la cerièiro.
l'a Luculus rèi das groumands
Se i'a Bacus diéu de la tino,
Es el lou proumiè qu'as Roumans

Aduguè la frucho divino.
Se chautavo

mens das lauriès
Que li deviè Roumo guerrièiro
Que das quauques pèds de ceriès
Que li dounavou la cerièiro.

Lou prouvèrbi dis que cade an,
Lou dimenche de Pantecousto,
Lou pastre emb'un croustet de pan

Dessouto lou ceriôire gousto.
Remplis de frucho lou faudau
De la pu belio das bergièiros,
Que, per li plaire, li fa gau,
Se fai de pendents de eerièiros.

Quand lou
Vèn

voun-voun

dau gros taban

coutiga vostos aureios,

Quand vesès desmaira l'issam
abeios;
Quand lou jouvent s'envai cantant
De dous regrets, e qu'à l'arquièiro
La drolo ris en l'escoutant,
Dau revoulu m de las

Lai s'amaduro la cerièiro.
—

Bèu

de mai, tems das amours,
blound, de la nisado,

mes

De sourel

�—

N'es pas

15

—

embé tas milo ôudours

Que 1 aucèl trovo

sa beeado.
Mès Diéu, prevenent tout besoun,
Se dono blad per la pastièiro, —
Trove qu'a 'gu foço resoun
De fa 'madura la cerièiro.
—

Lous secourles me fan ferni,
Vesent lus pèl negro e frounzido;
Es ansin dounc que eau veni
Dedins l'ivèr d'aquesto vido !
Vès ailamount, triste e penti,
Laissant lou cor à la poussièiro,
Cadun implouro avans parti
Lou que pecouio la cerièiro.
Capitello.
29

de mai 487B.

IÌOU PASTRE

—

—

—

BOUQUET E LOU BOURGAL

Ehl bonjour, moussu Bourgal.
D'abord sièi pas moussu Bourgal.
Ah I escusas. Bonjour, mèstre Bourgal.

fougnaire, renaire
qu'acò

e

Mès sès dounc

encaro

rancuraire? Vous faudra pissa sus l'escoubo, per

vous passe.
As be d'alé, Rouquet I
Anen ! anen 1 se recounouissès voste vièl camarado, trase
pas
tant mau. Adounc devès saupre
que lou pastre Rouquet s'amerito pas
vostos remouchinados.
Dise pas! dise pas! Mès també, vautres lous
pastres de Cevenos,
lou Bourgal n'a
pas de coumplimens à vous fa ! Coussi? S'en atrobo au
miè de vosto rneno d'unes
qu'an parla mau de YArmcigna cevenòu, e
toutes lous laissas ansin barutela lus
vilaniès, sens lus tança lou cot
dins la maisso?Lou vendrai! mai
çroumpa, YArmagna^ lous pastres I
Es pas lou
Bourgal que lus fara l'acul, si be moussu de PÉuse.
Ah I voulièi pas hou creire-, mès vese
que n'es que
—

—

—

—

trop vertadiè.

�—

16

—

Eh! be! mèstre

Bourgal, vous an fa de manèflos, e iéu lou pastre Rou¬
quet, que dempièi quaranto-dous ans garde per lou mas dau Cros e que
jamai de ma vido n'ai di messorgo, iéu vène proutesta à vous. Lous
pastres, parla mau de YArmayna cèvenòu, lus soulet passo-tems, lus
coumpagno e soulas! Que jamai boulegue d'aqui, s'acò-z-es! Hou jure
«verd-verd, la man sus l'infèr tout dubert! » Se n'i'a qu'an mau parla
d'el amai dau Bourgal (de de-que parlarièu pas mau lou moundel)
aqueles soun pas de pastres, pas même de goujards... mens qu'acò,
Moun brave Rouquet, sariè poussible...
—

Aitambé pode pas vous dire coumo nous a saupegu mau acô.„
Pas ges de Pantecousto !...
Ha! ha! pareis que la besougno s'es dicho, que vous sès avisa...
Pense, mèstre Bourgal, que fasias pas l'escorno as pastres cevenôus de lous creire tant baus que de ie coumprene pas res ! Quand drubiguèn YArmagna, que ie cerquèn las fèstos de l'annado 1875, atroubèn
be Pasco, au 28 de mars, l'Ascenciéu, au 6 de mai, e Toussant, amai
Calendos. Mès de Pantecousto, quau n'en fialo? E cerco que cercaras. A
la fi nous diguèn : Aqueste an déu pas n'i'avé ges, de Pantecousto; acô
's cla, pièi-que YArmagna cevenòu n'en porto ges. Adiéu lou prouvèrbi
—

—■

—

«

Per

«

Souto lou cerièire lou pastre gousto

Pantecousto,

adiéu lou galoi recate d'aquel jour coulent. Saguèn prou pentits;
mès coumo se dis : Vau mai plega que roumpre. Pu lard, que se parlé
de vosto fachariè, pastres que pastres, devignèn lèu mounte lou bas!
cachavo. Que que n'en siè, mèstre Bourgal, per Pantecousto n'avèn pas
pougu
—

gousta.

Moun brave Rouquet, me maucouresl
E coumo vous hou dise e pièi tourna vous

redise, qu'en estent
i'a pas mancamen de noste cousta, e que...
N'i'a prou de dich, Rouquet; es iéu qu'ai agu tort d'escouta las
michantos lengos. Diras as pastres, pastrous, ragas, à toutes, que lus
fau mas escusos. Toco aqui, l'ami, sens rancuro. Aro, anen faire d'à—

que

—

found l'acôrdi
—

en

béure fouieto.

Voulountiè, mèstre Bourgal; grand ounou me fasès. Vous asse-

Bourgal!

gure que vau parti countent. Lous pastres avèn l'estimo dau
que vous l'esquiche, mèstre! Tenès-vous, au mens, toujour gaiard, e
mai que mai countas-nous-en quaucuno de bono.
Farai ço que pourrai, e sarai toujour iéu urous d'agrada à mous
—

�—

17

—

9

camarades !ous pastres. Tèl Bouquet,
per adouba la besougno de l'an
passa, boutarai dos Pantecoustos dins V Armagna de l'an que vèn.
Gramecis. Mès nàni, que tourna quaucus se
pourrie plagne d'acô.
Dounas-nous pu lèu dous
Armagnas cevènòus
—

per an.

Pastres de

Cevenos, amai pas pastres, faren aeò quand, coumo disiè
l'evesque d'Avejan, lou bon Dieu fara lous ans de vinto-quatre meses.
E véjaqui. Emb'aeô pas mai.
Lou Bouugal.
VlIiANElc&amp;O IMÏTABO DE PASSERAT

Ai

perdut

tourtoureBo ;

ma

Mi semblo

Vole

ana

l'ausi, rnoun Diéu !
ves la
paurello.

Languisses

sens

Ai 1 las! tu fas

Ai

perdut

ma

ta fumello

coumo

:

iéu !

tourtourello.

Toun amistanço es fidèlo ;
Iéu l'aime d'un cor nadiéu
Vole ana ves la paurello.

:

Si toun

Mi
Ai

planb si renouvello,
plagne del sort catiéu :
perdut ma tourtourello.

Quand si vei pas la tant bello,

Si vei pas res

Vole

ana ves

d'agradiéu

:

la paurello.

Vènì

dounc, o mort crudèlo,
Regardo-mi coumo tiéu :
Ai perdut ma tourtourello;
Vole ana ves la paurello.
P. F.

Plèjo de Mai
Rend lou tems

gai.
2

�18

—

PER

—

TOL'liOUSO, Ali KOBIB DE

.4 Moussu e

DIÉU ?

à Madame AJON, de Toulouso

proufessous demusico en Alès, à

■

l'òuçasiéude lus Concert donna au

bénéfice das Inoundats de la Garouno, lou fi de juliet 187s

De-qu'es aquel païs qu'es gau de regarda?
Pimpa, flouri de-longo, es superbe, alanda
Souto un eèl lou pu bèu dau raounde;
Se refresco à l'èr pur de sous mounts; soun sourel
Fai bada, qu'es tout d'or; — aquel païs per e!
A bens

e

bèutats

en

abounde.

De-qu'es aquel païs que dono langui au cor?
Mounte l'obro e l'esprit frutificou d'acord?

.

Àcò 's toun

terraire,

o

Toulouso !

— vièl noum, princesso dau Mièjour,
Que de tous souvenis, de toun trelus majour
Rendes eado ciéutat jalouso.

0 Toulouso!

Toulouso, que d'amour t'embriaigues à lesi ;
Que cantes e toun cant àl'amo fai plesi,
Car es ta leńgo armouniouso,
Car ta divo Moundino inspiro toun

canta;

Toulouso, que te trai lustre e prousperita
Toun industrio rambaiouso!

E Toulouso

Souto

soun

s'endor, bressado en sa eansou,
— Azur, dins ta founsou

cèl d'azur.

Se coungreio la catastrofo!
E tout dor. Mès, d'un cop, la plèjo

à gros revès

Tombo, tombo. Un deluge arrivo das avès :
Tout

es

perdu!... Dins inoun estrofo,

tout es perdu! Mès quau
caud?
Quau pintrara tablèu tant negre?

Acô-d'aqui 's lèu di

:

Dira tout lou malur embé lou. mot prou

�La

lengo

rnudo e de la nian tombo l'outis...
soul pot dire e soul iou cor sentis.
Vautres, ausès ce que vai segre :

Mès lou

es

cor

Imaginas que sès dins voste oustau, après
La soupado dau vèspre; — aqui,
dedins soun brès,
Dourmis
voste efant blound

Que i'a clausi
Sa

sa

mairo emb'un

e

rose,

signe de crous
pauperlo. Entramen, toutes dous, couble urous,
Sens ges de pensamen
que crose

Voste bonur, istas, en raivant d'aveni.
Sourtès d'aquel pantai! Ausès-ti
pas
D'aval la brarnado que plouro?
Au mitan de la niuèch es terrible
aquel
—

—

veni

crid.
L'aigo! l'aigo! Secous! moun Diéu, qu'anan
Lou campaniè trai la malouro.

per

Tant lèu vous aubouras,
l'esglàsi dins lou cor;
E'n defo.ro espinchas : aqui
l'aigo de mort!
Vous prenès dins uno brassado;
Gerças à voste entour, pales e réquiéulant :
Ges de refuge! Ai ! ai ! vers lou brès tremoulant

Deja la maire

es

acoussado !

Escalas toutes très lou

lougis, au pus aut;
aut ie vèn dau 11 a l'assaut
Plus uno espèro que vous rèste !
E sentès voste pèd
que toco plus lou sòu,
E sès lèu enmena per l'idoulant
rajôu...
Ah! dins aquel moumen
funèste,
E

l'aigado

au pus

Tu, l'orne, qu'as de sang, as fa ce qu'as pougu
Per sauva toun efant, ta fenno
qu'an begu,
Negats dins l'esperfors suprême!
Mes coussi que s'es fa? siès
sauve, negadou !
Aro, long dau ribas, courres à l'abandou ;
Pièi t'assètes, fangous e blême,

T'assètes, en toumbant toun front dedins ta man ;
Sousques, que veses, tu, l'espous, lou paire aimant,
Toun malur dins

soun

espandido.

�—

20

—

Que t'encbau que fous bens siègou

perduts d'à-fouhd,
prefound !

Se toun trésor de l'amo es dins lou gourg
E ta doulou s'es mai bandido.
—

es pas vrai? en pensant end'aeô,
lou bon Diéu qu'un tau moustre de cop

Fernissès,

E pregas

S'aliuènche de vosto famiho

:

Qu'es, Diéu, mèstre de tout; quand vòu, pren tout en grand,
Embé la mémo mar que trai lou pichot gran
A l'auceiet de la ramiho.

Fernissès, fernissès 1 jamai fernirés prou.
Sout lou flot boundissent, era fracas tout s'es rout.
Tout, de B'ourdèus à Carcassouno,
De Tarbos à Roudés, vilos, e bourgs, e rnas,
E lous champs espigats, e lous que soun ramats,

L'aigo bourrello tout meissouno 1
Es l'ouro per

cadun de fa lou soumbre adieu.
renadiéu!

Quant n'i'a que veiran pas lou printerus

Fa milo morts e milo roui nos.
Vèl passo un mescladis de parets e de posts,
E, — lou pu triste, acô, — l'escumo entre las
De caros vièios amai jouinosl

pots,

Urous

aquel que dor dins soun lié de limoun !
Mès lou qu'es ourfanèl e la qu'es véuso, amount,
Embé lus plous e lus misèro,
que fau plagne! Endurou fèbre e fam ;
Soun nus; la maire a plus de la per soun efaot,
Couchant à l'estello, la sèro !

Aqui lous

De lus

pnurta serons es aro que s'agis.
Malurà l'orne que soun cor se refregis
Davans acô, senso vergougno!

Nou, jamai s'èro vist un desastre tant bel.
Dounen, dounen l'argent e l'or à plen capèl
Per nostes fraires de Gascougno!
Dounen

0

e

dounen mai. A l'amaro doulou

rich.as, penso, tu, que coustara 'n gros plou
Cadun das plesis de ta fèsto ;

�21

—

0 damo, tu, per quau. vèn le para la man,
De toun det blanc e prim derrabo iou diamant
Amai la plnmo de ta tèsto!
Ah ! toutes dounaren. Fau que brèque soun be
Lou que n'a; vei-en prou que lou mandroun també
De soun pan brecara 'no corno.
La carita 's acô lou grand signe
francés,
Nosto Alsaço, tenès! touto pauro que-z-es,
A vougu

Mès dounan

faire

soun aumorno?

dounan

; e 'n vëguent tant douna,
dis l'univers estouna :
Oh! de-qu'es donne aquelo Franco?
Dau mai es matrassado e dau mai tombo
bas,
Dau mai s'alèvo forto; e res
copo soun pas.
Qu'es pouderouso sa sòúfranço!

Èmbalausi,

e

se

—

E

deja lou Prussian, lou brutal ennemi,
(Nosto iro es atupido e fai pas que dourmi,
E qu'aquelo iro un
jour lou penje 1)
Lou Prussian, envejous, reno en sarranl la dent;
Car vei, l'espaso en man, sus soun chival
ardent,
Vers el s'avança lou revenge!...
Albert Arnavielle.
En

Alès, lou 6 de juliet Ì815,

LOU NEBOUT BOURGÀLET
Ai! ai! moun paure Bourgnl!
Quante prefach as près tu! Quand, i'a
te ans, se faguè
YArmagna cevenòu, quau s'imaginavo qu'aque! pichot

libre acampariè tant
grand renoum? E vèjaqui que d'iuèi tout n'en
yòu, tout n'en vôu èslre, en Cevenos e foro Cevenos. Talamen que lou

(tenditdevèn Armana de Lcngadô. —Es lous felibres qu'entre eles an
fach aquelo
besougno; iéu me n'en sièi pas mescla. — Mès pièi-qu'es
Ions felibres qu'hou an fa ; déu ben ana
per tout lou mounde, sounque
per lou

Bourgal. M'esplique.

�—

22

—

De-segu m'agrado d'èstre rnusaire e amusaire dins moun endré raiòu,
mounte sièi couneigu e aima, mounte, à mesuro que me fau un pau
dins Page, se quauco fes barranque, eh! bel soun bravas, passou aquidessus : uno fai passa l'autro.
Mès aro fa rire tout lou Lengadô!... Me rien desfise.
Emb'acò l'ounou bourgalenc sara sauve, e la bono inaou, la naturalo
e franco gaieta de nosto raço aura de bourgalados
amai de bourgalados.
Se capilo pas qu'ai aval, de-vers Toulouso, Carcassouno (m'a jamai
di soulide l'endré juste), un nebout Boùrgalet! N'i'a 'qui 'no larno,
embé Boùrgalet! Es un Bourgal, acô 's tout dire. Raço racejo. Soulamen es un Bourgal dins soun bo, noun pas que iéu coumence de
rabusa.

Adounc, prenguen pas jaôu. Iéu, pechaire! bourgalejarai en CeveBoùrgalet bourgaletejara sas bougaletejados dins soun ternaire
miè-gascoun.
Tenès! senso anas pu liuèn, anas veire, permoio! eoussi lou nebout
Boùrgalet travaio.
nos, e

Lou Bourgal.

LOUS DEBINAIRES DE LEZIGNA
—

Tou-rou-tou-tou-rou-tou-rou...

E

lèu, lèu, tout lou mounde de sali de l'oustal, edes'acatnpa, boucos,
aurelhos, èls duberts, al tour de Bufarol, lou troumpetaire de la bourgado. E Bufarol de crida :
Amé la permissiéu das quatre coussouls de Lezigna, de moussu
Canarot fasèn assaupre que bèi, à dos ouros de labrespado, passejaran
pèrcarrieros uno bouterlo ount lai i'aura dedins un certan animau;?
tout un cadun que debinara loù'noum d'aquel animau, ba bengo dire
acô de moussu Canarot, qu'ai debinaire dounara dèts escuts, pagode
bourrel. Quau se troumpara, pagara dèts sòus. Siego dit e entendut.
E l'a crido acabado, cadun de sa-fa. — Diéus ;me dannel quane pot
esse aquel afa? Ba beiren pla.
E alabets que las dos ouros lindounèroun sul.elouquiè de Lezigna,de
la demoro.... nàni, d'un estable juntat à la demoro de moussu Canarot,
espeliguèt, menât pèr un goujat, un ase gentiomen arnescat e pourtant
—

randuros d'un mounde
coubesent lou gazan das dèts escuts aproumés, s'abanço
mèstre Bourriseot. Toutes lous èls fissou la misteriouso bouto, toutes
sul rastèl la bouterlo announciado. Entre dos

curious

e

�—

23

-

las bouts sa-disoun :
De-que diables pot i'abé aqui dedins? Uno bèstio, s'adit toularo Bufarol! Uno bèstio, ba pla ; mes roussi s'apello?
Lous Lrzignanencs fasquèroun pas loungo cerco; que s'abisèroun d'uno
cougo peludo que, passant de la boundo o bardoc de la bouto, penjour—

labo

en

deforo.

Te!

te! uno co de gat! se repetèroun lous us lous autres. Es
adounc un gat que i'a dedins. Apèi, ausès, ausès-lou que miaulo!
De-fètde la bouterlo s'escapabo uno miauladisso.
Plus de doutanço, repreniôu las bouts, es un gat. Moun paure
—

—

Canarot, te sios

pas mal enganat ! Tant

pis! li caldra paga lous dèts
parti.
Lou lourde bilo acabal, l'ase rebenguèt
à l'ouslal de moussu.... nàni,
àsoun estable d'el, seguitdal pople, saquela toulo la bourgado. Dabans
la porto de l'estable, lou goujat
aplantèt la bourrisco. Alor moussu
Canarot se mouslrèt, acoumpagnat de dous bailets
pourtant de saquets
coumouls d'argèut e d'or. A la bisto de la
pieallio, un bram afric s'escapèt de la foulo. — Chut! sa-fasquèt moussu Canarot, qu'anan
àcoumença la besougno. Que lous debinaires se sarroun; tiraran lous
dèts escuts. Anen! bous but'és pas tant. Abèn lésé, e, boutas! i'aura
lou pagamen de toutes. Soulamen, sabès!
quau debinara pas, dounara
escuts à cadun. Toun oustal i ba

dois

sous.

Un

prumiè s'abancèt e reçaupét la demando : — Quane es l'animau
qu'es dins la bouterlo?
Es un gat, respoundèt aqueste.
Pla te troumpos, diguèt moussu Canarot. Bailo dèts sòus.
Un segound benguèt, que
respoundèt mai : un gat, e que bailè mai sous
dèts sôus. Ansindo d'un autre amai d'un autre. Ah! n'en
passèt de
mounde,e n'en toumbèt de dèts sôus dins lou capèl de moussu Canarot !
E la foulo adeja se boutabo en
marmul : — Saquela se trufo, moussu
Canarot? Ba saupren quand saren à la Cabaredo. E s'ac.ò 's bertat, te
lou peltiran
per la poulso dal camil...
A la ii, que degus benguèt
plus pèr débina, moussu Canarot fasquèt
creba la bouto ; apèi diguèt
:
Mous amies, agachas un pau coussi boussès toutes
pla troumpats.
Tout s'accoussèt sus l'animau. Lou
gat n'èro pas un gat, èro uno gato.
Cal ajusta que moussu
Canarot, amé i'argènt acampat dins lou capèl,
paguèt à biéurc as Lezignauencs, que riguèroun lous prumiès de l'atrapadisso. Dempèi, lous de Lesigna soun luen d'abé lou renoum debinarèl
—

—

—

de

lous de Mountelimart dal Dalfinat.

Lou Bourgalet.

�—

24

FILOU

UNO
A

*na

—

IAIESCO

gento vesino

I

Fai-me

quicon, feli'ore? E que vos que te fague?
miralhado, ama'i souventos fes?
Âdoun.c, que tu vos mai? que faire que te plague?
Toun mirai t'a pas dieh que noun te manco res?
Te

sos

be

II
À la

primo de l'âge, o ma bello poutounol
Tu, remplido de biais, de gracio e de boun grat,
Frësco

eoumo un

rousiè toui-escas que

Toun mirai t'a pas

boutouno,
dich qu'as tout à toun agrat?
III

Tu, pleno d'avenènso, e galoio, e risènto,
Degourdido, amistouso e d'un boun natural,
E que tant te rousigo e tant te despoutènto?
Toun mirai t'a pas dich qu'as tout so que te cal?
IV

Tu, jouve coumo d'aigo e d'uno bello caro,
coumo un sôu, senado e de dets
d'or,
Que noun posques avèire e que vos mai encaro?
Toun mirai t'a pas dich que tu sos un trésor?

Braveto

V

tant te desfauto; o ma gènto Eloïso?
sai-que voudriôs l'estang amai la rnar?
E que tant te carcagno? e que tant te desfriso?
Toun mirai t'a pas dich qu'aviôs mai que ta part?
E que
Belèu

VI
Fai-me

quicon, felibre? — Ah ! soi pas devignaire
te fague? —■ E so que tu voudras !...
Migo, vos que te cerque un poulit calignaire ?...
Toun mirai t'a pas dich qu'à moulous tu n'auras?
—

E que vos que

�VII

mirai iéu restèssi penjado,
So que me destermeno el jamai mou dira;
Lou trauquèssi des èls mai que mai aflijado,
Lus amours qu'ai perdut noua me las moustraral...
—

Nou !

quand à

moun

VIII
—

Ah!

so

que

te desfauto

Qu'as tant poutounejat, e
As bel te miralha mai

Acò 's finit per tu per

e que

tu tant aimavosl...
e de jour!

de uèit,

qu'oun te miralhavos,
li faire un mamour!...
IX

la veiras mai ta pauro e brave maire!...
Coumo l'astre del jour elo a l'ach soun tremount !...
As bèl dire, as bèl fa... te dernesi, pecaire!

Nou!

noun

La pauro

! jais en terro e soun atno es amount !...
Junior Sans.

Beziès.

»

A la Sant-Barnabé lou

prat

Atend la dalho dal bourat.
LA FIÈIRO FORTO
—

—

—

—

Sabes pas

quante es la pu forlo fièiro que i'ague?

Taiso-te, badau! Es la fièiro de Bèu-caire, perdi!
Pas mai !...
Anen !

galejes. Es pas la de Bèu-caire? Parles belèfi d'uno fièiro
forço mounde. Àlor te dirai Mount-peliè,...

mounle se vei
—

—

—

—

—

Nàni.
Toulouso....

Nàni, nàni!... As prou manja de i'avos?
0.
Eh! be! la fièiro la pu

forto de tout es la fièiro d'Uzès de la Sant-

Jan.
—

—

La fièiro d'Uzès!... Mès

perqué dounc?

Per-ço-qu'es la fièiro das aiets.

Lou. BocacAL.

�—

26

—

D'aquel be celestiau, d'aquel mau de dana
Quau pot aprigoundi l'encauso?
Oli ! per atrouba l'ardit qu'auso
Lucha 'mb 'un tau martire e lou vincre, ounle ana?
A

tu, Petrarco, aimaire ilustre.

Qu'es bello la que t'a ravi !
De la fenno tèn

mens que dau blound serai!
Raiva d'aut sus un blanc baluslre;
E de la veire en tant bèu lustre,
L'amires en estasio e n'as lou cors rafî.

L'aimes, la
L'aimes,

Per

E

dono Sado,

Mes sempre l'as dins ta pensado,
toun astre d'or siès lèu mai adraia.

vers

cremant de l'avedre,
d'amount, d'aval,
demandes au riéu, à l'ecò de la val,
Au levantes coumo au souledre,
L'aimes,

■

La

sauro

n'en siès esfraia;
la fuge, en païs estrange as varaia,
Que de ta flamo es òufensado,
e

e

La demandes

La naturo entièiro vos redre
De Tinmense désir de toun cor en traval.

Ah ! paure de tu ! vai ! tresano,
Ah ! prègo e plouro longo-mai!
La bloundo das iuèls blus à tu sara jamai !
Per tu pamens soun cor ie sano,
T'aimariè... mès sa vertu sano
La riblo à soun devé : qu'es elo espouso e mai.

Oh 1 fraso que pode pas dire,
Car m'ard la lengo e lou parla!
Estrema sa doulou sens voulé l'assoula,
Béni soun mau e lou maudire,
Se desbounda dins lou martire,
E vèrs l'amour esters e divin s'envoula !...

Aqui toun trinfle, aqui l'eisemple
A segre, e, Petrarco inspira,

�27

—

Ço qu'abro toun engènio

—

lou fai souspira
iéu countemple,
Aqui ço que t'a i'acli un temple
Mounte lou delembriè vendra sempre espira.
e

En estrambord que

D'avé

De-qu'es, farot e bèu de croio,
D'avé fa pourrado pertout,
vist papo e rei, t'ounourant mai que tout,
Te l'a largo aeulicnço e roio,
E d'un lausiè de

Lou

pople

Per tout

Per

au

belaroio

Capitoli estela ta grandou 1

De-qu'es l'ingrato poulitico
Mounte s'alargo toun esprit !
ço qu'as raiva, per tout ço qu'as eseri
Sus l'Italio c Roumo antico
Te vèn glorio patrioûtico,

t'aima, t'amira, te lausa i'a qu'un crid !...

Tout aeô mor, tout acô passo,
Aco 's la pousso dau cami
Que s'escabai'to un cop que vous ses endourmi
Dins lou clot de la. terro basso.
Mès de tu ço que soul trespasso
Lous âges e lous tems, o moun Petrarco ami !
Es toun

amour

per ta Laureto

E de Lauro viéu lou

Dins

;

renoum

l'inmourtalita, Petrarco, de toun noum
E tant qu'alenara l'aureto,
Dau felibre la voués pas breto
Celebrara Petrarco e Lauro d'Avignoun.
E

Au

;

ma
cantagno aqui s'abouco,
Qu'espinche, iéu d'amour urous,printems renadiéu e liuèn dau mounde aurous,
Lauro e Petrarco sus lus bouco,

�28

-

estima

-

aima de soun
troupel. Fisable e bon amie, acampet lèu de
creseguet adounc lou moumen vengut d'escriéure as ornes que
l'avièu ensegnat sens, à soun
ime, prou reeounouisse sous ameriles,
aquelos liguos que íòu souveni del siaume 118, v. 22.

crèdi,

e

e

La pèiro qu'avès mespresado,
Vous lous mèstres del.baslimen,
Al eantou del temple es plaçado!
Hou vous fau saupre vitameii.
Acò demandavo
entre

el (v.

man e

23J

uno

replico,

e moussus

margue. Disieu al nouvel

de la Facultat la faguèrou

inenistre,

en

siaumejant

coumo

:

Ce que nous dises, hou eau
creire,
Es uno obro que ven del ciel.

Mès, vrai, coumtavian
Jamai

un

pas

de veire

miracle tant bel!
P. F.

JLA

PROUMESSO

Crebàssi lou vièl ranee se sentent
quero encaro jouvo e li diguè :

forço malaute, faguè veni

Ma

sa

fenno

migo, veses que me eau te quita e que moun ouro es vengudo.
mourrigue countenl, eau que me fagues un plasé. — Dous,
se pode,
sou-faguè l'espouso de Crebàssi.
Siès encaro
freseo, e, quand sarai plus, belèu te remaridaras,
reprenguè lou vièl rance. Me doutant d'acô, voudrièi te prega, se
mail;
grat ta doulou, te resignaves un jour à prene un autre
orne, de causi
pas aquel pudecino de Gaspard, de
qnau, t'hou vole dire, soui esla toujour jalous e hou soui encaro. Per
acô-d'aqui, me dounarièi au diable
se me
proumetiès pas ce que te demande.
Moun bo,
respoundeguè la fenno, qu'acô vous empache pas de
mouri siau,
per-ço-que vous assegure qu'amai vouguesse me marida
'mbé Gaspard, hou
pourrièi pas : ai adeja proumés à-n-un autre.
—

Se

vos

que

—

—

Lou Bouhgau.

�29

—

—

VAUCSiUSO
Pèeo menciounaclo i Jo
A

flourau dau Cenlenàrì. de Petrarco

MOtTN. A MX CLAR

GLÈIZOS

Coume un eissarne urous d'escapa
Pèr mai poutouneja de broundo à

cle si bresco,
la calour,
E que, vounvounejant en cerco d'aigo fresco,
Vendrié se pendoula, Vaucluso, sus toun gour;
Pèr culi broundo e flour, chascun pourtant sa desco,
Nòsti felibre ansin venon à toun en tour :
Es eici que toun boul, de Petrarco refresco,
Dins soun mirau mouvènt, Pestrambord de l'amour.

Sourgènt d'abelimen d aqueste bèu terraire,
Vaucluso, fai greia dins lou cor di troubaire
L'armounìo e l'amour (qu'éli n'an jamai proun),
E pèr mies remenda lis ounour à Petrarco,
Dôu felibrige eici pèr que tout porte mareo,

Vàutri Lauro de vuei venès faire
E.
Mas de Vert

espinchoun !
Eisseto, de Manduel (Gard).

(Arles), jun 187â.

L'ASE

Pigafet lou noun pacient, escarlainba sus soun ase, passavo davans
l'escolo de medecino de Mount-peliè, à l'ouro que lous escoulans n'en
sourtissièu. Coumo adounc t'ase
diguèrou à soun menaire :

se

meteguè à brama, lous escoulans

Mes, beligas! per-de-que laisses ta bèstio faire ansin? Déuriès-ti
i'aprene à se coumpourta coumo se déu, subre-tout à 1 endré mounte

—

pas

s'atrobo !
—

Moussus, faguè lou

pages, de-qu'avès à redire à Blanquet? Au
qu'es talamen countent de trouba tant de caman'en canto de joiol

countràri, vesès

•'ados,

que

pas

Lou Bourgal.

�30

—

IÌA.

KICÈ

DAtl

—

9IES ©E MAI

1868

Dins un bos espés, clafi d'oumbro,
Menave moun pensamen cla.
Tout èro siau e la niuè soumbro
Trasiè soun mantèl estela.
Milanto vouès arrnouniousos

M'embriaigavou d'un dous acord,
Vouès suavos, misteriousos,
Que fasièu tresana

moun eor.

E sempre, sempre

eaminave
draiòus; — das verds íieias,
ginèsts, qu'en passant tustave,

Per lous
Das

Sourtiè d'aucelous esfraiats.
Dau mai lou sourne m'acatavo,
Dau mai quicon me disiè : — Zou I
Mareho!
e moun amo
qu'escoutavo
Sentiè 'no santo fernisou.
Mès tout d'un cop, au pèd d'un rouve.
Au miè d'uno blanco clarta,
—

Veguère uno poulido jouve...
Mau-grat iéu restère aplanta.
Uno raubo de sedo fino
Laissavo soun se mita nus ;
Sa caro semblavo divino,
Cresièi de regarda Venus.
Caminè vers iéu, miraclanto,
Soun pas à peno l'entendièi;

En

prenguent ma man tremoulanto,
diguè : — Fraire, t'atendièi!
Embalausi, la seguiguère 1
Me

Près d'uno elarinello font :
0 poulido drolo, diguère,
—

En

passant la man sus moun front,
Siès-ti de la raço infernalo?
Fadeto? ou be l'ange gardian?
Elo de sa vouès vierginalo
Me

faguè

:

—

Franc Lengadoucian,

�Sièi la Maso de las Cevenos !

Efant,*amaiso toun crida;
vai bouli dins tas venos,

Lou sang

Embé iéu vau te marida.
E sas manetos escartèrou
Un matas de bouis caloussu,
E très oumbros n'en sourtiguèrou,
Emb'uno flamo sus lou su.
Cado oumbro entre sous bras pourtavo
Un libre que trelusiss'iê.
Moun cor, que se despoutentavo,
Souletdins lou siau s'ausissiè.
Pièi uno d'elos diguè : — Fraire,
Tu qu'adores tant toun païs,

Vai, prècho, dins tout lou terraire,
lengo que, paurol languis.

Ta

Reviéudo-la dins las masados,

Riblo la vilo à sou a amour :
Iéu te done las Castagnados
Per t'esclaira dins l'escabour.
D'uno voués primo e pietadouso,
L'autro oumbro me venguê : — Jouvent,
ma Grand coumbo poussieirouso
Gardo remembranço souvent.
Ère paure coumo vermino;
Mès à la lengo de soun brès
Matiéu dounè « Pauro Marlino! »

De

Qu'aqui te baile per toun prèst,
L'oumbro tresenco, à longo raubo,
Vers iéu espandiguè sa man,
En me diguent : — Ço que te raubo
Dempièi long-tcms lou l'ranchirnând
T'hou vau rendre, car dins moun libre
Atroubaras ço que t'a près;
Toun vers devendra pur e libre,
E sourtira dau menesprés.
Ëstudio dins lou bos sauvage,
aqui que l'ome s'apren.

Es

M'apelle l'abat de Sauvage,
Vaqui moun Diciounàri, pren !

�—

32

—

: la bello Muso raiolo
Sus moun front pau.sè soun poutou;
Ben mai rouge que l'argeirolo,
Me senlissièi de fio pertout.
Mes las oumbros s'avaliguèrou,
Dins lou bouis la Muso rintrè,
Lous rouves gigants fresiguèrou,
La luno palo se moustrè.
Pie de ma lengo mairenalo,

Dis

Sourtiguère d'aquel grand bos;
Quicon me pourtè sus soun alo
Au lio d'uno

amo

:

n'avièi dos!

Pau Gaussen.
m

Alès, 187S.
Cal pas cerca
LOU

cinq patos à

un

gat.

RASTEL

Es egau

! saguè poulido la Felibrejado d'aqueste an à Mount-peliè!
belèu, vautres? Si be iéu. Lou Bourgal poudiè-ti manca aqui!
E lou discours prouvençau
que digue Mistral, lou grand capouliè (las
felibres! Vous n'en dise pas mai! Riguèn prou quand, dins sa charradisso, Mistral faguè tant be valé lou passage dau libre d'un nouma
Rabelais, uno forto cabesso dau vièl tems : curât, rnège, saventas,
tout, même un pau masc, disou d'unes. N'avièi jamai entendu parla,
d'aquel Rabelais. Embé lous que n'en sabou on s'estruis toujour.
Dins lou passage que disèn, mèstre Rabelais nous mostro un
Pantagruel, emb'un certan escoulan limousin. Lou Limousin fasiè
lou Paris en, franchimandejavo, e
hou estroupiavo à grand dèstre. Mes
pareis qu'acô venguè^n ôdi à Pantagruel, car arrapè l'escoulan per lou
gargatet e ie faguè lèu retrouba sa lengo naturalo limousino.
Acò-d'aqui retipo que se pot pas mièl à l'afaire de Riset, que vau vous
le sias pas

counta.

Riset fasiè pas que d'arriva dau service, mounte avjèfat sèt ans, e s'en
tournavocapourau dins soun vilagecevenôu. Vesèsqu'èro pasquauque
siègue. També se n'en cresièl Parlavo pas qu'en francés ; e quante francés! i'anas entendre. Soun paire, sous
fraires, lous vesis, cadun Ii
demandavo perqué parlavo pas courno tout lou mounde.

�Qué voulés-vous? res'poundiè, zé pux pas. En escoutant foce, z'arcoumprendre un tant si pu vostre baragouèn, mes zè pux
■pasensazer dé n'articuler un sul mot; çà il est plus fort qué moi, car
—

rive bien à

zé l'ait oublidé. Çà il sé coumprend, dépouis lé temps qué zé souis été
dans lé Nord : dux ans à Mest en Lorréne, trois à Lille-t-en Flandre, et
lé restant en guernison danc Amiéns et Paris.

Hou crese be, çai veniè
estouna qu'agues atrouba lou
—

lou paire, dempièi lou tèmsl sièi même
cami de l'oustau tout soul.

Ah 1 l'ousteau zé mé lé souis bien

arappéîé ; més pas dé vostre lan¬
gage groussièr d'ici. Et pouis qué surséquemment zé mé l'arappélerais,
qué zé lé parlerais pas, qué nornostant il est plus adistingué clé parlés
en
francés, qué moi zé connais lé fourbi, et qué zé vux que parlés en
—

francés.
Tout ce que

disiè Riset èro coumo acò de la mémo boutigo. Dins lou
vilage, de l'entendre, n'i'aviè que lou prenièu per un ome estruch e
d'esprit : un nèsci n'atrobo toujour de pu nèscis qu'el; més lou pu
grand noumbre, pamens, se trufavou malamen daucapourau ; soun paire
subre-tout, qu'un jour li diguè :
Riset, laisso-m'ista per un moumen toun franchimand de ma grand
la borgno, e vène embé iéu au
prat. Ai pou que deman plogue; viraren
l'esparcet.
Qu'as-cé qué c'est qué çà l'esparcet? Ali! c'est pas dé chainfoin?
— Zoul zou ! bajanèl. Pren lou rastèl, que iéu ai la fourco, e anen au
—

,

prat.

—

—

Vous avés la forque, papa? més lé rasteau ous-cé qu'il est?
Siès be prou rasteau coumo acô! Lou veses pas, lou rastèl, aqui au

sòu!... darriès-tu, tarnagasl

En se virant, Riset meteguè soun pèd sus las puios
dau rastèl ; lou
rastèl faguè co-lèvo, e lou margue, flan! vous
piqué lou nas de noste
opourau, que lou sang n'en pissè.
— Ai ! cavaliscol cridè Riset susprés per lou cop. Au diable toun ras¬
tèl amai toun rastèl! 0 moustre de rastèl!...
Ha! tè! tè! sou-faguè alor lou paire, cresièi qu'aviès ôublida de
parla cevenôu?
,

—

Ah! que
de rastèl!
,

n'en counouisse

que soun coumo

Riset,

e que se

Lou Boubgal.

perd decops

�EjA ROSO E

Las bestiotos
Tout le joun

cles camps,

IiE

BCIISSISNOL

eternàlis cantaires

amagats jouts l'erbeto des prats,
Coumençabon deja de cantourla lours aires
Per guida lours galants dins la nèit desaviats.
Èro l'ouro ount fenis la rousento

journado,

la rousado,

L'ouro ount, bèlo lôugié, s'espandis
Ount la flou se ranimo e sourris à sa sor,

de soun se la finèstro alandaclo,
Perqué de souns perfums dins la nèit d'esirado
En daissant

Se renoubelle le trésor.

auselous, sasits e de cant e de mano,
Mièjis encounsoumits tournabon à lours nius.
Tout brut s'èro escantit pauc à pauc dins la piano,

Les

Part le chapoutadis armounious des rius.
Soul un roussignoulet que le bosc amagabo,
Timide troubadou, d'à la roso countabo
Soun amour inmourtal autant que malurous....
Perl'escouta milhou l'aureto s'arrestabo
E le bent de soun alo à peno boulegabo,
En las poutounejant, las flous.

Roso, que te disiô dins soun poulit lengage?...
Belèu que t'adourabo e t'aiinariò toujoun?
—

Per-ço-que tu fasiòs tramboula toun

felhage

fas dins le joun.
Per un amour ta priound beniòs doune pietadouso?
Ai! que nou!... Mèspresant sa bouts meloudiouso,
Te tampabos l'aurelho e ruflssiòs le pot :
Ta bèutat, toun perfum, toun amour, les dounabos...
Mès pas à-n-el : perqué sus toun se tu bressabos
Un negre e pudent babarot..
Pus amourousomen que nou

0 rosos! que

serbis qu'un pouèto bous adore?

Qu'en traçant bostre noum d'uno amourouso ma
L'inmourtalise, à fi qu'en tout siècle oun l'ounore,
Se l'amour qu'a per bous a pas de lendouma?...

�35

—

-

Aquel amour perlant que bostre cordesdegno,
L'oubrié d'aquital-n-aut le pestrisquèc d'ingenio,
Per i l'a célébra soun cap-d'obro final !
Sens bous-aus ouiit sarion aques douces cantaires?

E

bous,

debendrias, s'abias pas les troubaires
Quesaquela tratas ta mal"?...

que

Pau Barbo.
Buzel

(Auto-Garono), Ì875.

îiOU
Fablo

B50U

imitado

E

de

ïiA CIGAEO

l'Espagnùu Yrtarte

D'un brave

e riche campagnard
Un biòu lauravo, un jour, la terro.
Fasiè grand caud, èro de tard.
Sens se plagne de sa misèro,
Lou druge servitou sounjavo à soun repaus,
Quand entend tout d'un cop, d'uno voués doutouralo,
Sus la cimo d'un éuse uno grosso cigalo
le tène aquel prepaus :
Oh ! l'ami, de qu'as-fa? De-qu'es aquel oubrage?
Tas regos, per ma fe! soun fachos de travès.
Se toun mèstre es countent, fau qu'ague de courage;
Sous bericles soun à l'envès.
Mas regos de travès !... Taiso-te, farinello !
—

—

Fadasso,

saves prou que de drechos iéu n'ai ;
mèstre es countent. Plego ta cantarello.
Talo que-z-es moun obro plai.
Apren, s'hou saviès pas, de-que disiè ma maire :
Que soul se troumpo pas, embé justo resou,
Lou qu'a jamai vougu res faire
Que de canta quauco cansou.

E

moun

Eimound Chalmetoun,
Marseio

de Sant-Àmbrièi (Gard).

(Boucos-dau-Rose), lou 1 s de mai 4874.

�—

LOD

CANT

D'UN

ma

—

GRIHET

Pèço menciounado

Alès,

36

as Jocs

SA

A

MATO

D'ERBO

/lotirais de Beziès, 1875

poulido patrio,

Siès moun amour e moun bonur,
Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Un

jour ma maire travaiavo

A cousta de

moun

escruncèl

;

Veguè

moun brès que trantaiavo
E iéu que sourrisièi au cèl.
Mès vesiè pas, la bravo fenno,
Ço que me fasié trefouli,
É saviè pas de quanto meno

Èro

moun

paillai tant poulit.

Soulet poudièi veire uno damo,
Que couneissièi pas per alor :
Sus soun front brulavo uno flamo,
Sa man teniè 'no corno d'or.
Dins

sa

poulido raubo blanco,

Sèmblavo pas touca lou sòu,

E

parlavo d'uno voués franco
parauli qu'èro tout nòu :

Un
—

Agues pas

Te vole pas

N'ai ges
E

pòu,

pichot drôle,

moun

faire de mau ;
d'alos, mès tarnbé vole,

çai vène dins toùn oustau.

Vène te pourta l'ambrousio...
E l'amarun de la doulou ;
Sièi l'ange de la pouësio,
Sièi la muso, sièi la cansou.
Mès

noun es en

vido de bouito

Que lou pouèto es abari

;

�-

37

—

eanta se noun lou fouito
fai aima 'mai soufri.

Noun sap

Ço

que

Tu cantaras

Las! toun

quand, per l'absenço,
de plous abéura,

cor

se das liocs de la naissenço
Voudra reyeni s'amoura.

Au

Me trouvaras sus la mountagno,
Dins lou bos, e long dau valal,
Dins lou jardi, per la campagno,
Amai dins lou cèl estela.

Vendrai
Per

sus

l'aureto embaimado

chanja tous cipriès en flous,

Sarai ta l'ado ben-aimado
E secarai toutes tous plous.

—

Entre mas mans pause 'no liro,
Pièi faguè'n signe sus moun front...

D'aquel pantai moun cor souspiro,
Ai clins

Alès,

mous

ma

iuèls

coumo uno

font.

poulido patrio,

Siès moun amour e moun bonur,
Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Vers tu s'envolo

ma

pensado

Sus las alos das souvenis,
Amai revolo pu preissado...
Pauro iroundo, vai dins soun

Oh 1 de

moun

nisi

got la ligo amaro

M'a souvent douna lou soullèu,
E moun riéu-chiéu-chiéu n'es pa

Aquel d'un aucelet belèu.
Per

pintra la grumo veirado

Ount s'amaduro lou vin blous,
Das blads la courouno daurado,
La beula das aubres en flous;

'nca.ro

�—

poudre canta

Per

38
ma

—

pensado

E dire moun inno d'amour,
Me faudriè la plumo dayrado
E lou gàubi dau troubadour.

S'avièi la liro armouniouso

( Es pas d'or tout ço que lusis ),
La farièi tresana, jouiouso,
Dins la lengo de moun païs.

Alès,
Siès

ma

poulido patrio,

moun amour e moun

bonur,

Siès per iéu l'estello que briho,
E siès ma muso as iuèls d'azur.
Louis
Paris, lou 25 de

Al

Glèizo,

mars 4 875.

jour de Santo-Catarino,

Qun boues que siogue pren racino.

Se semenes sus peirals
Recoultaras de carrais,
Se semenes dins bon founs
Recoultaras d'escuts rounds.

LA PUS FORTO PUNICIU DE JOB

Satan enratja countro lou boun orne
Job, faguèt péri iôutis sous
mainatges, i raflèt sa grando fourtuno e arroubinèt sa santat al puni
qu'abiò pas pus qu'à bada-mouri.
Mès sabèts pas que faguèt lou IHable
per esprouba l'amo dal paure
orne
jusquos al biu?
—

I daissèt

sa

fenno tracassièro.
Lou Bouugalet.

�39

—

—

Aï VIST IiOU I'KISTEMS REVENI

Pèço menciounado

as Jocs

flourals de Beziès, 187s

Ai vist la

proumièiro viòuleto
Rirejout l'eschirpe bouissou,
E la blanco margarideto
Estela dau pra.t lou velout.
Ai vist passa, rasant l'erbeto,
L'aboio e lou blu parpaiou
En cerco d'aquelo floureto

Que

se

trahis per sa sentou.

Ai entendu brusi la vido
As jours de la sesou poulido ;
Ai vist lou sourel agradiéu
Recaliva de calou franco
Lou

grel de la sinouso branco
l'ivèr catiéu.

Tourrado per

II

L'amelliè de

sas

flous s'abiho

;

printems espandis sa nèu :
Dins lous champs mounte l'escampiho

Lou

Las abeios
Dins lous

auran

de mèu.

bos, souto la ramilio,

On entend lou parla d'Ourfèu ;
Cade aucèl, près de sa famiho,
Canto lou printems fres e bèu.
Lou ventoulet passo

dins l'aire,

Embaimant, embriaigant lou flaire...
l'a de nivous blancs
Es lou

cèl blu 5

printems que recoumenço,
l'amour trai semenço :
Salut, bello sesou, salut!

Sesou que
—

au

�III

Ài vist reveni l'irounclello
De-vers lou mountagnôu païs ;

Aimo, la bestiolo fidèlo,
Noste terraire que

fleuris.

Ai vist la tendro tourtourello,
l'aubespi que reverdis,

Tras

Acarapa la mousso nouvello,
Sai-que per faire un nouvèl nis.
Ai vist passa jout lous grands rouves
Bellos drouletos em lus jouves,
Coubles urous... à lus printems :
À l'amour Mai que lous
Lus dono, un moumen

couvido
dins la vido,
Espèr, bonur, e passo-tems.
IV

L'estajan de nostos Cevenos,
Lou eastagniè vieias e fort
Sentis la sabo dins sas venos,
La sabo que couflo soun jor.

paisan au miè de sas penos
Lucho, valent, contro lou sort;
Ai vist de feu sas ouros plenos,
Mès iuèi la joio es dins soun cor.
Lou

Es que quicon li dis : Espèro !
Lou verd qqe-s'estend sus ta terro
Sara lou pi"es de ta su sou.
Lou magna per

tu fai sa sedo,
agnello ta fedo;
poulido sesou I

A l'estable

Bénis la

Camile Cavaliè
Bessejo (Gard), lou /9 de

mars 187s.

�—

41

—

LOUIS VESTREPAIN

l'Armanci de Lengadò pren poussessiéu de soun
juste de cita lou noura d'un ome que, se la mort nous l'aviè

Au moumen ounte

terraire,

es

embé

Disèn lou pouèto
de
das
la

pas près davans ouro, marchariè d'uièi
nautres.
moundi Louis Vestrepain, l'autou de Las espigos de la lengo moundino.
Jout lou cèl d'or que capello noste païs benesi, mai qu'en lioc mai,
la lerro fegoundo sortou de trésors paradisencs e ie gisclo
cors
flarno de l'art; mai qu'en lioc mai, dau sinne inspirarèl Djéu ie marco
de fronts astrats. E, parlant de l'ingèni pouëtic, es subre-tout, entremiè de ço que s'apello vertadieiramen pople que la m an divino
cauPot pas n'èstre autramen aici. Car l'art de trouba i'es
sido.

fai
founciei-

—

demoucratic; la lengo, aquel estrumen que dis lou d'acò subreboulego l'amo, e qu'hou dis d'une manièro mai fenido que
l'estrumen de musico, la lengo, lou parla es aici, à la pu forto espressiéu, noste pople el-mème, nosto raço elo-mèmo. Se lou Felibrige es
tant bèu, s'a tant de vido e d'aveni, es que tèn la lengo de nosto patrio.
Aitambé, arregardas coussi lou Felibrige es pople! — E coumo s'endevèn que nosto lengo d'O es uno lengo superiouramen richo e armouniouso, metès-la sus la bouco de l'ome qu'es bounamen dau simple
pople, mes qu'es touea de l'auto flamo, e avès lou tipe vrai dau trouramen

naturo que

bai re poupulàri,
Sariè longo la

avès, per eisemple, Louis Vestrepain.
listo d'aqueles que, per lou soul doun de la riaturo, se
soun signalais dins la pouësio. Se d'iuèi n'en sèn venguts à parla particulieiramen dau courdouniè-pouèto de Toulouso, es que, durant sa vido
e même encaro dès ans après sa mort, n'es pas esta presa à sa valou per
sous counciéutadins e n'a pas jouï de touto la vogo qu'auriè déugu avé.
Es vrai que lou pouèto moundi aviè 'n rede vesinage embé lou pouèto
gascoun Jasmin. Emb'acô, i'a divers passages de Las espigos qu'apariou
quasi lous mihous endreclis de Las papihotos; e même, se eau djre touto
nosto pensado, à noste avis, quand s'agis de la lengo mairalo e dau païs
nourriciè, la cordo lirico de Vestrepain vibro mai justo e embé mai de
leede sincerita que la dau farfantaire barbiè d'Agen. Escoutas-lou, à
prepaus de nostos flous d'Isauro, que nous raubou cade an aqueles
quincanelaires, vergougno dau Capitòli sant, escoutas-lou diguent :
0

Clamenço! Clamenço! o tu

qu'ès la patrouno

Gai-Sabé* là joio t'abandouno

Des jocs del
Quand beses que tas
Nou courounon, ai!

flous, palmos des troubadours,
las! qu'uno lengo enemigo

�—

42

—

Que coundanno la tibo à mouri, — tant li tri go
De bese s'escanti l'esclaire de sous jours I
E pu

liuen

:

l'astre del jour lugrejara dins l'aire,
parlara coumo a parlât sa maire;
0, tant que l'on beira lusi les Tres-Bourdous
E la luno argenta sa courso luminouso,
Le cèl tara briha la lengo de Toulouso
Tant que
Le pople

Per entrumi le frount de

sous

acusatous !

Acô 's parla d'or. Es pas vrai que, coumo hou disian
devian regarda Yestrepain per nostre? Mai qu'acô :

à l'acoumençanço,
saludan en el un
davanciè; d'aitant mai dins sa vido es esta moudèste de soun sabé,
d'aitant mai voulèn aro l'enaussa, e, pie de fisanço que sèu dins nosto
Causo, esperan l'ouro de glorio que sounara lèu per el.
Etant de courdouniè, Louis Vestrepain resté touto sa vido courdouniè.
Èro nascu en 1809, e mouriguè en décembre 1865.
Lou Felibre

IjOUS

TRÈS

de

BÉEISES

fabi.0

Jan, Janet, Janetou, très amies, très cassaires,
Amai saguèssou prou, même trop riboutaires,
Èrou toutes pla maridats.
Abiòu très femnos qu'aimabou,
Que coumplasiôu, qu'adourabou,
N'èrou, se pot dire, embaurats.
Coussi las auriôu pas aimados,
Coumplasegudos, adourados?
Las très moulhès abiòu dets d'or,
E talho fmo e pla boun cor.
Lous très amies lèu s'abéusèrou

:

l'Aubo.

�—

43

—

saguèt de plous que nou fmissiòu pus;
Êro juste, se desoulèrou,
Bramèrou de côuntun sens boulé 'usi digus.
Iéu vous respoùni que bramèrou;
Jamai cap d'ase n'a bramat
Coumo aquel trio desaimat.
La plouregouso Madeleno
Al séu respèt èro uno neno.
Dal sèr jusqu'al mati, dal mati jusqu'à! sèr
Sempre saguèt lou même desespèr.
Jamai tant de doulou pintrado sus un mourrel
N'en perdèrou lou som, lou talen e lou courre.
Lou tems ba garis tout : la doulou caminèt,
E lou som, lou talen, la joio, tout tournèt.
Acô 's aital : d'abord on se desolo,
Acò

Pièi roundamen on se counsolo.
Lèu un retrùssi de chagrin
Amai fasiô pas lou mutin, —
Dins uno partido de casso,
Vous reçapèt lou cop de graço.
—

Lou que

mai s'èro desoulat
Saguèt lou prumiè counsoulat.
A taulo toutes très, à l'en tour d'uno lèbre,
Drolles de medecis, ie palpabou la fèbre.
A-n-aquel sujèt moun pairi
Nous disiô toutaréu

:

Garden-nous de monri!

Melchior Barthés.

\

Sant-Pous

(Eraut), iSli.

Chanjamen de plat, bèl coumpanage.
LA

fournigo que demourè sèt ans per escala 'n
quicon gandido à la rimo, quand barullè de-bas; e
diguè, la i'ournigo : — Au diàussi la vivacita, que m'a fa camba-

l'aviè 'no

ribas. Èro
alor

louta

FOURNIGO

fes

uno

coumo

!

Lou Bourgal.

�_

44

—

ÌVEINAT OE I/ESPRST

Ii'ESPRIT E E/ARGENT, E

I

Quano idèio tant droulouno,
De creire

qu'uno persouno

poussedo prou d'argent
d'esprit amai de sen !

Que
A

Aquelo idèio fòubello
Vei n'es pas de res noubello,
Mès regreiho de tout tems
Dins lou cap de forço gents.
Etes, que l'or essigalo,
Dins lus pau

de jujamen
part egalo
l'esprit amé l'argent.

Estimou la
De

Talamen que
Un

sulla terro
païsan acabat,

Quand n'aura que sa misèro
Serò nèsci, raespresat,
Pla

grando

es la diferenço
que s'agrandis;
Forço li cresou de scienço,
Cadun crei tout ço que dis.
D'un

ome

Perqué l'òupiniéu coumuno
Mesuro nostre talent

l'amplou délia fourtuno,
L'esprit dieu segre l'argent?
A

Iéu

aqui-dessus

me

taise

Per bous dire soulamen

Que i'a degus à soun aise
S'a pas d'esprit ou d'argent,

�—

45

—

II

Mès per défini la teso
Sente que ie cal tourna,
Pramo que mai d'un se preso
D'abé d'esprit à douna.

Forço m'òu dich en-finesso

:

Tal ou tal a prou richesso,
Bouno proubesiéu d'esprit,
Parnens

a

toujour patit?

Tancas-bous, lous rasounaires
Un moumen. Beirés'coussi
Per be juja lous afaires

Cal dabans lous

espesi.

Après un pau d'espesido,
Coumo soubent ai fach iéu,
Beirés qu'en touto la bido
Cap' d'esprit n'es pas pariéu.
Car

se

Per

se

n'i'a de plegadisses
leissa gouberna,

D'autres, remplits de caprices,
Se leissou

jamai

mena.

Pièi

pel cami délia bido
S'abançou luèn à l'escart,
Isalou, coupon la guido,
Per faire cap à despart.
Per darriès, lous routinaires
Fou proucessiéu tras-en-tras;
Sul mitan, lous roundinaires

Creticou de-n-aut

en

bas.

Fasès-n'en la bistalhado,
Lou comte coumo se

Beirés quano

diéu;

coutrilhado
D'esprits à countradiciéu.

�—

46

—

S'en troubo de

pla bijarres,
trabessiés,
E per quatre ou cinq abares
Mai de quinze despensiés.
N'en beirés de

Bouleguessés

pas de plaço ;
Veirés prou, cresès-me iéu,
Qu'un escampo e l'autre amasso,

Qu'un

a

set

e

l'autre biéu.

Besès-me que de renouses
Per un que serô jouial !
l'a de faseires de crouses
Soubent dous al meme oustal.

Estudias aquelo biato,
Remarcas aquel ounclet,
E besès coussi se trato

Quauque espritou besuquet.
Pièi per prene couneissenço
Del pau qu'abèn espesit,
Boutas en
Lou boun

Car

quand

desapartenço
sen amé l'esprit.

siagou fraires,
dous,
Ou, coumo de coumençaires,
Lous cresegués pas bessous.
meme

Counfoundessés pas lous

Pas mai! sou pas del meme âge;
L'einat es l'ou biel boun sen,
E lou cadet pus boulagë

Es

l'esprit d'aqueste tem.

S'abès

aro
prou pacienço,
sès pas abenat,
Poudès fa la diferenço
Del cadet amé l'einat.

Se

ne

Mès leissen, cadun sa guiso,
.Vira l'aigo de soun riéu.

�47

—

—

ITal caresso sa bestiso,
Tal autre

ambiciéu.

soun

•

Sacjuela, de sa. naturo
Degus jamai cambiarò ;
Que nais fat, toujour li cluro;
Es estât amai serò.

Villié, fatou de posto.

A.
Sant-Genièis

(Abeirou), Í873

Quand lou merle vai per lou prat,
Ausso la cougo e baisso lou cap.
De chaval de mouliniè,
De porc de boulangiè,
E de filhos

Jamai

g i?

d'ostes,

noun

t'acostes.

.

RIQUET

Evèjaicimai Riquet. Sabès! Riquet.— E quante Riquet? Eh! be!
Riquet. Que lous que lou counouissou pas, anou coumença sa counouissenço dins l'Armagna cevenòu de l'an passa. Entramen aici quicon de
nouvèl.

Riquet èro à la doutrino per sa proumièiro coumuniéu. Lou curât
estent malaut, èro un jouine abat de la vesinanço qu'à sa plaço fasiè
lou catechime. Noste capelanot quesliounavo lous efants en franchimand. N'i'a prou d'aqueles capelans qu'an aquelo michanto abitudol
Voyons,

—

de Dieujc ?
—

A

mon

enfant, demandé lou prèstre à Riquet, combien y a-t-il

Ma maire n'a 'n pie paiassou souto soun lié, respoundeguè Riquet.
logo de Dieux, aviè eoumprés œufs.

Quauques jours davans la proumièiro coumuniéu, moussu lou curât,
qulèro gari de sa malautiè, eiserçavo sous pichots catecumènes per
lou grand jour : vehi 'n bon ordre à la santo taulo, e ie reçaupre
coumo se déu la santo oustlo.

É;

^

'

•

/

' :

•

■;.

...

'

.

■

&gt;

.

.

.

-

�—

Per

48

—

aquesto darrièiro causo, lou curât dounavo as efants d'oustios

pas counsacrados, se coumpren.
Mès quaud disès das efants! Un gandoun d'aqueles aviè mescla à las
oustios un flo de vièl pergami, coupa 'n roundet de mesuro. Sens se
n'avisa, lou curât lou prenguè e la dounè... juste à Riquet. Noste drôle

ensajè d'envala lou pergami, que moussu lou curât recoumandavo que
faliè se garda de mastega l'oustio ; mès, pamens, coussi fa resquiha dins
lou gousiè acô tant rance, tant rede e tant pau foundedis? E Riquet, per
ma fe! mastegué, masteguè à belles queissaus. Grand gau encaro de
pourre, noun sens grimaços e esquichaduros, endavala l'oustio de
pergami.
L'endeman, lou euratjfasiè recoumença lou même eisercice à sous
catecumènes. Soulamen, quand saguè davans Riquet, aqueste li faguè:
Fasès plan, moussu lou curât, de pas me douna un bon Dieu tant
vièl coumo lou de ièr, que poudièi pas lou tosse !
—

E

aquesto?

La maire de
—

—

—

dins
—

Riquet li veniè

:

Pichot, iéu crese qu'as manca las vèspros amai lou sermou.
Nàni, ma maire, n'ai pas manca las vèspros nimai lou sermou.
Eh! be! vejan s'es vrai! sus de-qu'a parla moussu lou curai,
soun

A

sermou?

parla sus la cadièiro, ma maire.

Oh! n'i'en dono de carnifés à sa maire, Riquet, embé sas bufecnrièsl
L'autre cop, moussu La Cagnaredo passé à l'oustau. — Adiéu, munit,

diguè au drôle. Siès sage, aprenes ben, à l'escolo?
Riquet resté aplanta, tirant la niflo, e n'en quincant pas uno.
Anen ! mal-ounèste, li charpè sa maire, on respond, quand quaucus
vous parlo. On
dis: Bonjour moussu. Coumo vai madamo, amai moussus
lous pichots. — le manques pas, une autro casso.
Quauques jours après, i'evesque venguè 'n tournado dins l'endré.
Recouneiguè Riquet, que sa maire ie menavo, per lou pifraire que...
VArmagna cevenòu de l'an passa... vous recourdas be!
L'evesque sourriguè à l'efant, e i'anavo parla, quand Riquet li faguè
—

coumo
—

amai

acô

:

Bonjour, moussu l'evesque. Coumo vai madamo l'evesquesso,
moussus lous pichots evesquihous?
Lou Boukgal.

�A

MA

MUSA

Anenl

patraca, anén! siegaes pas pus renousa;
Diga-nous quicoumét, garda-me de langui.
Me soubene d'un tems que, mai boulountadousa,
Ta jourguino à la man, predisiès l'abeni.
Diéus! quantes bèlses jours! e quante èr de noublessa
Abiès, pleno de flous! S'un làgui me preniê,
Beniès m'eniachinà; me disiès : — Ta mestressa
Espéra uno cansou; dis que me l'as proumessa...
Anen! d'aut! pe.resous; — siegues pas
messourguiè.
E, paure efantounet, intrabe dins la bida,
N'abièi pas bist lou jour, cregnissièi lou sourel ;
Couma tu n'abièi pas una cara poulida,
Tu jouveneta alor : es brai, ères un
grel !
E també que de fes trufabes ma
vergougna!

Siès

pouèta, disiès; quante mestiè poulit!
labagnant ansin, me l'asiès pas la trougna...
Ara que d'aquel mau m'as mandat la...
besougna,
Me laisses gratà soul, me quites dins l'òublit.
—

Me

Quante iioc

d'aquel tems embrandaba toun

ama!

De tout lou mounde fin sabiès te faire aima,
loi dises pas pus res ; se ma voués te reclama,
Soul l'ecù li respond, — me laisses desrenà.

De-que diàussi t'ai facli? M'as l'èr desabusada;
A ta mina ai prou
pou de te veire mouri.
Escampa lion de tu la michanta pensada,
Que, ma musa, s'hou vos, iéu te pode gari.

Coumprene

couma tu que, dins aqueste mounde,
On se fai d'enemis tout en fasquent lou ben;
E i'a long-tetns qu'ai bist qu' amai
que l'on se founde,

L'ignourent e l'ingrat recounouissoun pas ren.
pople es fach ansin. Mès mau-grat la grimaça
Ou l'èr d'un estafiè que se crei un sultan,
D'un brout de coumpassioun lou regarde quand passa,
E soùbent entre iéu me pense
: la bestiassa!
Pioi li pense pas pus; au jour de ioi n'i'a tant!
Lou

4

�Anen! béni, Margot, que nous tendren coumpagna.
Au mens, se benèn bièls, eau pas èstre broulhats.
Te menarai soubent passejà la campagna,

E, s'aimes de pescà, te farai de filas.
Quand l'Abena (*) bendrà, dins l'aigaberdelousa
Culiren lou graissou qu'es tant bon e tant fres;
Pioi nous assetaren, aqui, sus la pelousa,
Cantaren la cansou la mai amistadousa...
Bos que faguen ansin?... Me respondes pas res!
Bai! ninfa de cartou, musa de contra-banda,
Pode pas te tenta, cèrques à me fugi ;

Apouloun couma tu n'es sourd à ma demanda :
M'abès abandounat, pode pas vous fléchi.
Moun arpa, taisa-te! tas cordas soun trop retais;
Quicon se i'es passât, rendoun pas pus un soun.
Sounge touta la nioch de tambours, de troumpetas,
Que sautoun davans iéu e me fan quatre aupetas...
De raja de-qu'ai fach? ai brisât moun biòuloun !
—

Davioud Mountel.
Cournou-sec

Diéus

(Eraut), lou 15 de mars 1875.

nous

garde del cant de la sereno

E del bram de la baleno.

La flairo de las flous nou secounserbo pas
Quand perse fa senti passon de nas en lias.

LA COUGOURLO E LA

LÈBRE

Sabès se se n'es dich e se n'en .dis encaro sus lous vièls Segnousl
Quau n'en dis be, quau n'en dis mau. Mès à mesuro que sèn pas
per nous fa de marrit sang, riguen un pau embé ço que se passé
lou Du d'Uzès, Tartifèl e Janot-lou-Tendil, — tout de mounde que,

aici
entre

d'aquestos

ouros,

las dents lus fan pas mau.

(*) Sourça que nais dins noste terraire.

�—

51

-

Un jour d'estiéu,
lous champs, — car

de bon mati, Janot-lou-Tendil, que cassavo per
èro acò 'n boumian de fulobre que poudiè prene sa
part dau prouvèrbi vièl :
Pescaire de
Cassaire de

ligno,
cardounio,
Faguè toujour pauro cousino. —
Janot-lou-Tendil, disèn dounc. veguè passa, d'escambarlou sus soun
ase, mèstre Tartifèl, un païsan de l'endré; Entre sous bras aquested'aqui manteniè 'nibé prou peno uno cougourlo einormo ; e, souto sa
doublo cargo, lou paure bourriscou eaminavo escranea.
Hollio! badè Janot;lou-TendiI à mèstre Tartifèl, e mounte vas
tant mati, embé toun ase e ta cougourlo?
Tè! respoundeguè Tartifèl, m'en vau en Uzès. Moussu lou Du m'a
rendu 'n service, e, per lou remercia, li porte aquelo cougourlo.
Lou Du te reçaupra pas mau tu e ta cougourlo, tarnagas! Iéu,
ajusté Janot, sièi pas moussu lou Du. Mès per èstre pas Du, on a també
la bouco fino, e t'assegure que se me pourtaves un parié moucèl...
De-que vos? sou-venguè Tartifèl, on pot pas douna que ço que
l'on a. Il i! jal...
E, plan-plan, mèstre Tartifèl s'agandiguè au Ducat d'Uzès.
Bonjour, moussu lou Du, digue lou païsan, en se présentant
davans lou Segnou, me rendeguês service ; iéu, per ma recounouissenço
vous ai adu, aval sus moun ase, uno cougourlo, mès uno cougourlo que
n'i'a pas belèu sa parièiro dins lou terraire.
Merci, moun ami, ie faguè lou Du. Fai mounta toun présent à la
cousino. —Pièi, se virant vers quaucus d'aqui, soun trésouriè, sai-que :
Segu que lou brave orne déu pas manja cade jour de perdigals.
Dounas-ie quatre escuts; que se n'en regalara à ma santa.
De-qu'es l'asart pamens! Coumo mèstre Tartifèl s'entournavo à soun
mas, en cantant sus soun ase, countent qu'èro de sous quatre poulits
escuts, rescountrè tourna-mai Janot-lou-Tendil, que li badè :
Siès tant en fèsto! Lou Du t'a belèu la béure un cop?
Nàni, m'a pas fa béure, mès m'a donna per béure. Quand tu disiès,
de mati!... Agacho.
E Tartifèl faguè dinda sous quatre escuts souto lou nas de Janot.
— Es pas délicat, moussu lou Du... venguè alor Janot-lou-Tenclil. Iéu
aime mièl aquelo lèbre que vène de tua.
Mès mèstre Tartifèl escoutavo pas, e, i ! i 1 ja ! s'aliuenchè, reprenguent
—

—

—

—

—

—

—

■—

—

,

sacansou.

�-

52

—

Quand saguè soulet, noste Janot-lou-Tenclil entre el se diguè, en se
picant lou front :
Uno idèio! Tron de sort!... se lou Du a douna quatre escuts à
Tartifèl per uno cougourlo, quau sap quant me dounara per uno lèbre!
Acô di, lou cassaire pren soun vanc e vai encô dau Du.
Moussu lou Du, venguèrou las gents de service au Segnou, aqui
'no lèbre que vous porto en présent un ome qu'es de-bas à la porto.
Uno lèbre! s'escridè lou Du. Pièi en se riguent : — Acô 's pa 'no
cougourlo! Aqueste déu èstre acoustuma à manja bo. Per que change
un pau, dounas-ie 'n flo de cougourlo.
E lous serviciaus pourtèrou h Janot-lou-Tendil, uno grosso trancho
de la cougourlo qu'aviè aducho mèstre Tartifèl.
—

—

Vesès d'aici lou

mourre

de Janot-lou-Tendil.

Lou Bourgal.

ïi'SPBOSJNDACIU!
Cant de dol
Bounos amos,

Pes paures

dounats

inoundats !

Réndi gracios à Dius de m'abé fait felibre.
Sul cop fau restounti moun cant pious e libre
A boslre apèl, Fabrezanencs.
Brabes cors, grand merci! Merci, bello Assemblado!
Oh ! siogats benesits per la santo pensado

Que bous junto aici pes soufrents !
Dins bèit departomens de nostro noblo Franco
Lou dol s'es espandil. Lou Nord atjèt la lanço,

Mièchjour a Pinoundaciu !
flagèl, siogue aigat, siogue guerro,
Garbejoun, sens piètat, lous ornes sus la terro,
Sens triatge, sens coundeciu.
Lou

L'un

e

l'autre

Escoutats lous
«

regrèts de la tristo Toulouso :
Amies, fa'n sangloutant, ièr risiò, rèino urouso,
Al mitan de mas ségos d'or,
De mas ortos en flour, cle mas bignos ramadosj
«

«

�—

Moun flube
«

as

53

—

ateliès

E la pax

prestabo sas oundados,
èro dins tout cor.

Mès, tout d'un cop, dal cèl las enclusos s'alandoun
Ribièros, rècs-mairals se coufloun, se debandoun.
Garouno, tremudado efi mar,
Mounto, mounto toujour; en menaçant la brumo,
Repoutègo, en furou ; tramblën ! sa gulo escumo :
Coumo un ogre bramo de car!

;

«

«

0 moustre descarat I

es

E, bèi, de mous enfants
«

tu que m'as nouirrido,
me reclames la bicto?

Mès sourdo à

mous plagnuns mourtals,
boumbits, rousègo, trauco, trisso
pounts ; apèi truco, desparrabisso
Qui pot dire quàntis d'oustals! »

La Garouno

Barcos

e
«

qui dira jamai, d'aquelo nèit afrouso,
L'englàsi, las douions de la pauro Toulouso 1
Entendèts pas d'aici lous crids
Das mourants dount la toumbo es prioundo, badanto!
De cadabres deja n'a passàdis milanto,
Miètjis nuds e miètjis bestits.
E

0 desoulant tablèu! De familhos entièros,
Sus téulats tremoulants, à ginouls, en prièros,
Lèboun lous brasses bès lou cèl.
A
«

l'obro, saubadous I de secours ! d'assistenço !
Ou salba ou péri! » talo es bostro sentenço :
Que cadun i siogue fidèi.

E sul negre

esquinal de l'aigo tempèstouso,

Cent batèus soun lançats d'uno ma couratjouso,
Bès lous qnartiès Sant-Oiprian.
L'un fièr e triounflant, à fin-à-forço arribo,
Benesit das bibents que pauso sus la ribo,

Proutetjats de l'ange gardiaq.
Un autre, triste sort! amé lou gourg ourrible
Luto coumo un gigant : lou duèl es tarrible :
Prèst à benci, toumbo espuisat.

'

�—

54

—

Lou courrait infernal lou trigosso, l'eraportol...
E la Mort, l'orro Mort sul cos tanco la porto ;
L'amo al Paradis a boulât.

'

Nobles, souldats, oubriès, se soun couberts de glorio.
Marquis d'lIautpoul,*toun noura biura dins la raemorio
De bissanto generacius!
Noublesso oublijo ! » As fait toun grand debert de noble ;
Sios bèl as èls das téus, sios bèl as èls dal pople,
E pus bèl as èls dal boun Dius!
«

Que de martirs, grand cèl ! que de noblos bitimos
Dal saut debouomen ! 0 ma Muso, tas rimos
An bèl ratja d'un cor sannous;
Pintroun que

paliomen de la Ciutat moundino
morts e la rouïno,
doulous!

Lous trésors engloutits, lous
E la tristesso, e las

Amé toun cant de dol, l'obro que poudèn faire,
quista d'argent per l'enfantou sens paire,
Per las béusos, lous bièls perduts,
Sens pa, sens oustaiet, que cridoun : « De ressourço
Brabos gens qu'escoutats, descourdelats la bourso :
Cal de louidors e fosso escuts!

Es de

Riches, ganclits dal flèu, dounats d'or à pougnadosl
Las souquetos, oungan, cricoun, dal frut cargados;
Segur, nadarets dins lou bi !
E tu, trabalhadou, qu'as l'escut per journado,
Podes douna tabé, sens priba ta mainado,
Aquel bèl escut à rabi !

bite, dounats ! lou malurous espèro.
car es tant dous M'eichuga sus la terro
Lous plours brullants de l'aflitciul
Zo.upl que lou doun reial se mèscle, se counfounde
Amé lou sôu dal paure ; e lou Paire dal mounde

Dounats

Dounats !

Noutara bostro bouno atciu.

Àchile

Mir, d'Escalos,

lou Felibre de la Lauseto.

fabreza (Aude), louj-l de julhet 187s.

!

»

�DOU E IiAGREMO
A

moun

ami

Martin, coumique de Aime, après la mort
de soun enfant, que se neguè

Ami Martin, pennés que mescle mi lagremo
A l'amaro doulou qu'au found de toun cor cremo.
Coumo tu de la mort ai senti li pougnun ;
Pendent quatre o cinq fes, ai vist la dessecado

Engouli moun oustau, e sa daio afamado
Sega i'aubre e li flour qu'espandien si prefum.
Ai vist, coumo perdu, de floureto espelido
Souto un regard d'amour, —joio, espèr de mavido,
Se passi tout d'un cop souto un alen brutau ;

Triste, soumbre, isoula, vanamen li cercave,
E pièi mesouvenièi, — eilamount regàrdave,
Li vesièi proche Diéu à sout-plo de tout mau.
Es ansindo ! la vido, ami, n'es qu'amaresso;
Per un pessu de joio, un quintau de tristesso;
Se lou matin es bèu, de vèspre un nivo escur
Rebalo dins si flanc lou dôu e la tempèsto ;
L'uiau briho e lou tron nous fai courba la tèsto,
E restait tout plourous en faço dôu malur.
1

Paure ami, te coumprene e partage toun lagne.
Es juste de ploura, — que la fe te deslagne.
A l'ouro dôu malur es dous d'èstre crestian ;
Nosto tristesso alor se doublo d'esperanço,
Nosto doulou se calmo, avèn la counfianço
D'ana reveire un jour tôuti li qu'aimavian.
Te dirai pas : Courage ! Ah 1 n'es pas necessàri 1
Counèisse toun grand cor, — certo es pas ourdinàri.
As la fe, sies cresènt, sies fort, aqui n'i'a proun.
A toun dôu quand i'auras fa sa part legitimo,

De la fe 'scalaras sus li pus auto cirno,
E davans Diéu, clina, veiras ti bèus anjoun !

Louis Babd.
à

Aime, lou &lt;1 de jun Í874-.

—

�—

56

—

PALMARES FELIRRENC

CouriGours
das

filoulougic e literàri de la Souoieta per l'estudie
lengos roumanos, de Mount-peliè, 31 de mars 1875

Filoulougio
d'or

M.

Ascoli, à Milan (Italio), per la proumièiro partido de l'oubrage
Schizzi franco-provênzaïi: — medaio de vermei : M. A.-L. Sardou,
l'oubrage (emprima) : La vida de Sant Honorât, —medaio d'argent:
M. Fesquet, pasloti proutestant à Coulougnac (Gard), per l'oubrage : Élude A
sous-dialecte languedocien du canton de la Salle-Saint-Pierre (Gard). — medaio
de brounze :
M. Pèire Courtais, p'er lou traval : Currandas rossellonèsas; e
M. Jan Brupet, per lou traval : Bachiquello e Prouvèrbi sus la luno.
medaio

(emprima)

:

:

à Rico, per

Proso

d'or

Soucieta l'Aubo

prouvençalo, de Marseio, per Vlmitacien de
Noueste-Segne, virado pèr lou proumiè còup dòu latin en lengo prouvençalo;
e Anfos Michèu,
per la proumièiro partido d'uno Istòri de la vilo d'Eiguieh
{en ProuvèncoJ. ■—medaio de vermei : M. F. Blanchin, per Xi Carbounagedi
tìouco-dòu-lìose; M. lou comte Crestian de Vilo-novo d'Esclapoun, per unroumim
istouric : Lou Boumiéu; e Albert Arnaviello, per uno istourieto : L'amourons de.
Simounelo.
medaio d'argent : Achile Mir, per un rouman : La tnesso de
Ladern.
medaio de broitnze, per divers
sujèts : M l'abat J. Rous, à S'-Silvan
(Courrezo); V. Bourrelly, à Rousset; e M. Maurel, à Marseio. — menciéds
ounourablos, per divers sujèts : "Anfos Ta van; M. L. Vaur, à Campagnan
(Eraut); e M. Mazieros, à Marseio.
MEDAios

:

—

—

Pouësio
d'arles

Fèlis Gras, per mi pouèmo en douge canls :
counsacra à Bacus) : Anfos Tavan, per un
reculh de pouësios : Amour e plour. — la polymnie (brounze) ; A. Langlado, à
Lansargues (Eraut), per un pouèmo en quatre cants ; L'Estanc de Lort. —
medaio d'or : Achile Mir, per un reculh de pouësios : La Cansou de la Lauseto;
e M. Marti Folguera, à, Barcelouno (Espagno),
per uno pouësio : La F esta major.
MEDAios d'argent : M, Felip Pirozzini
y Marti, à Barcelouno (Espâgno), per un
raconte istouric, en vers : Pero Ahones;M. Enrione, à Marseio, per uno odo :
l'Aubo; Malaquio Friset, per un sounet : Lou proumiè pouioun; M. lou pastou
Fesquet, per uno traduciéu en vers dau Cantico das canticos ; e M. l'abat Aberlenc
d'Alès, per uno odo : L'Eraut.
medaio de brounze, per divers sujèts : M.
Chastanet, à la Baohelerio
la

Li

venus

Carbounié.

—

(brounze)

uno

coupo

;

(vas

,

�—

57

-

(Doui'dougno), M. Placide Cappeau, à Roco-Maulo (Gard); Marius Bonrrelly,
M. Martinet, à Reus (Espagno); M. Mathèu y Fornels, àBarcelouno
(Espagno); M. Coural, juge-de-pas, à Sant-Chèli-d'Aubrac (Aveirou); A. Verdot;
51. l'abat Rous; lou frai Théobald, das Escolos Crestianos, en Avignoun; M. de
Gagnaud, à-z-Ais-de-Prouvenço ; M. J. Tarongi, à Palraa (islos Balearos) ; e M. L.
deCabanyes, à Barcelouno (Espagno).
menciéu ounourabi.o, per divers sujèts ; M. de Berluc-Perùssis, à-z-Ais-de-Prouvenço; M. lou doutou Rous, à Lunèl-Vièl; M. Pau das Hebridos, à Carpentras;
31. Estève de Miquèl-Carnot, en Azilhanet (Eraut) ; M. Melchior Bartliés, à
Sant-Pous (Eraut); M. lou doutou Costo, à Sant-Andriéu-de-Sangonis (Eraut); e
31. Charles Gros, à Mount-peliè.
foho councours, emb'acò menciouna au raport ; Picambril, pouèmo inoundi
en quatre cants, per Pau Barbo, de Buzet (Auto-Garouno).
Estève Glèizos;

Councours de la Soucieta
bampan

d'ouliviè

en

arqueoulougico de Beziès, 6 de mai 1875
M. l'abat Ernest Aberlenc, per Las arenos de

argent :

Nîmes.

d'argent ; M. Binjamin Fabre, de Beziès, per La partido de casso à
Marius Bourrelly, per La Damo de Pocofuei; e M. Sabin Aressy.

medaio

mar;

medaio de brodnze,

J.

Rous';

e

per

divers sujèts

;

la

Frai Teobald; V. Bourrelly; M. l'abat

M. Louis Mounet, à Seloun (B.-dau-R.).

divers sujèts ; M. Chalamel, à Diéu-lou-fèt (Droumo) ;
(d'Alès), à Paris; Camile Cavaliè, à Bessejo (Gard); Estève
Glèizos; M. Mazièro, à Marseio; Caries de Carbounièros, à Lavaur (Tarn); M. Pau
das Hebridos, à Carpentras; e un anounime.x
menciêu ounourabi.o, per

31. Louis Glèizo

Councours de la Soucieta das estudies literàris, scientifics e

artistics

dau Lot. Mai 1875.
medaio d'argent, à M.
Andriéu Leiris, d'Alès. — segoundo
d'argent, à M. Castela, de Mount-auban. —'medaio de brounze, à
Ilerctié, curât à la Madaleno, près Caours. — menciéu ounourablo, à
Lairal, curât au Bourg (Lot).

pboumiéiro
medaio

31. l'abat
31- l'abat

Councours de la Soucieta literario d'At,
per
Pouësio

en

lou Centenàri de Sabòli, 25 de juliet 1875

l'ounou

de Sabòli

Tavan. —medaio d'argent,
fflouNZE, à Marius Bourrelly.

au

:

bouquet de vioui.etos d'argent, à Anfos
frai Teobald; eà Jan Monné. — medaio de

Sounei en l'ounou de Sabòli : medaio d'argent, à Malaquio Frizet. — medaio
debrounze, à l'abat Bressoun, curât de Blauvac (Vau-cluso).
Nouvè : medaio- de vermei, à A. Giron, dau Puei-en-Vêlai. — medaio d'argent,
1

�—

à J.-B.

Gaut;

58

-

à l'abat J. Rous, curât de Sant-Silvan.

e

à Don J.-B. Garniè, mouine-beneditin ; à Jan Monné;
Dal Firauzenc, de-z-Ais. — menciéiï ounourablo, à P.

—

medaio de

brounze,

à l'abat Bressoun;

e a

Mazièro, de Marseio,
menciéu, à Pèire Riquèu, campaniè de Maiano (B.-dau-R.).

-

Councours de Four-cauquiè, per l'inauguraciéu de N.-D. de
Prouvenço
13 de setembre 1875

Escripciéu
anounime.

per

—

lou

medaio

mounumen
de

de N.-D. de Prouvenço : medaio d'or

vermei,

à l'abat Alègre, de Caroumb.

d'argent, à l'abat Bressoun. —medaio de
à l'abat Durand, de Sant-Savournin-d'At ;

M. Margailhan,
à M. Dal Firausenc.

brounze, à

e

—

: m

medaio

de Marseio;

Canlico

en l'ounou de N.-D. de
Prouvenço : flou d'or, à Malaqulo Frizet. d'argent, à Matèu y Fornells, de Barcelouno (Catalougno). — medaio
de brounze, à l'abat Bressoun; à Mmo Lazarino
Daniel, de Four-cauquiè ; à Anfos
Tavan; e à Don J.-B. Garniè.
menciéu ounourablo, à M. Sabin Aressy; ea

viouleto

—

l'abat Gounet.

Vers en l'ounou de N.-D. : flou d'or, à Albert Arnaviello. — medaio
d'argent,
à l'abat J. Rous. — medaio de brounze, au frai Teobald. —menciéu
ounourablo,
à Y. Bourrelly; à L. Astruc, de Marseio; à Louis das

das

Aupihos;

Aupihos.

e à

la felibresso

Esludie

en proso sus lou
culte de N.-D. en Prouvenço : — Per divers travals,
d'or, à la Soucietadel'Auboprouvençalo. —medaio de vermei, à M. Grinda,
de Marseio ; à M. l'abat Terris; eà M. Dal Firausenc.
medaio d'argent,à
M, Blanchin; à Jan Monné; à M. G. de Rey, de Marseio; e à M. Maurèu, de
Marseio.
medaio de brounze, à M.
Ripert, de Marseio ; à, M. Mazièro ; e à
V. Bourrelly. — menciéu ounourablo, à Louis Bres ; e un anounime.

medaio

—

—

Estudie

sus

la

Ventre, de Marseio.
Près

Cour^tat de Four-cauquiè : menciéu

foro

medaio, à

ounourablo,

councours : medaio, à J.-B. Gaut, per soun drame
M. D. Granié, per la musico dau cantico courouna.

L'an passa, en

:

à M. L

Lei Mouro.

citant lous lauréats dau Centenàri de Petrarco, apartenent au
coumo aguent gagna cadun uno
menciéu ounourablo, per un sounet en l'ounou de Petrarco, lous felibres Eissetô,
de Manduel (Gard), e Estève Glèizos, d'Azilhanet (Eraut). Acò 's fa.

Lengadò, l'Armagna cevenòu delembrède pourta,

�-

COP DE

Pèço

courounado

per
de

59

—

TROEMPETO

la soucielat das lengos roumanos

Mounl-peliè (Mlsj

Lemousis, ma terro natalo,
0!

parle ta lengo inmourtalo,

Que lous reires amavon tant.
Lous reires nous valien pertant;

fe, l'ounou, la gracio,
gardavon de soufri ;
Sabien viéure, sabien mouri,
Urous e fiers en pau d'espacio.

Avien la
E

se

pople abauro a bèn chanjat
(S'aviò del mins gagnat al change!)
N'amo mas lou brutal, i'estrange;

Lou

Sap mas se revoulta, se plange,
Viéure e mouri descourajatl..
Per iéu, Diéu
Fau de moun

mercés, sei tranquile.
mièl per esse

utile ;

Prège, pense, escrive dèus vers ;

en revisto l'univers;
Cousidère, interroge, engage
Las bèstios dèus bos e dèus champs;
Cerque de coupia dins mous chants
Lour caratare, Iour lengage.
Toque pus loung que n'en parei ;
l'a d'autros causos mai qu'aquesto,

Passe

E vire moun

arcabalesto

Vers l'orne, lour segnour e rei.
Sus l'eschino del ches, de l'ase
Fai boun tabasta tal ou tal;

Courrege lou mounde emai plase ;
Degun i perd.... Vau mai aital!
0 vous, legiets que las troubalhos,
Legiets sens ounto e sens mesprets...

�—

60

La «lemousino (1)»
A mai de valou que

—

à grossos raios
n'an cres.

Qu'autre tems nostre

noum

brilhavo!

O

segle, segle evanousits!...
Àdounc lou «Sounet»
esgaiavo;

Adounc lou «Sirvente» esvelhavo
Las

mouutagnos del Lemousis;
chajun drubiô l'aurelho,
Que-mai litalian, l'Espagnol;
Ansi lou cardit, la sinzelho
Adounc

Laisson chanta lou

roussignol!

Anet, la muso prouvençalo
(Fuguet loung-tems nostro vassalo)

Reviscoulo de soun toumbèl,
Couifado d'un esclat pus bèl.
Lous Mistral e lous Roumanilho
Chantan d'acort, ensems, al cop...
Etants de la mémo familho,

Perqué

ne

farian

coumo

acô?

Perqué la muso lemousino
Ne revendriò, coumo la flour
Meitat morto, ai! las! de chalour,
Que repren talèu que rousino?
«

La sasou,

semblo,

Qu pot j'afourti? Qu
Oh!

tempassat...
jou sáp?...

a

se tournavo, se tournavo
L'âge dèus Born, dèus Ventadour,

Quand lou Lemousis

ressounavo

De la Leiro

trusque l'Adour;
Quand, à la vous d'un troubadour,
En Palestino s'en

anavo

Lou Chivaliô bourlant d'ardour!...
La lemousino es une sorto de mantèl de cliambe, à grossos
brurios, que s'estacho autour del col, sus las espalos, embé
ello, e que lous Lemousis porton pel meschant tems.

�—

61

—

Anen! Lemousis, à l'oubrage!
Aven tout, Famo, lou geni,
E l'eisemple e lou souveni;

Estan de res, mas

de

courage

!

Venets, lou terren es coumun ;
Yesets, lou sujet es intègre...
Coumence, à vous-autres de sègre .
N'i'a per touts coumo n'i'a per un !
José Rocs, de Tulo.
Sant-Silvan

(Courrezo), 4878:

Abril fa la flou
E Mai n'a l'ounou.

Abril rigourous :
Pan e vin aboundous.

DOUS

LURRATS

Hei! aeò 's tu, Pèire?
Tè! acò 's tu Jan?

—

—

0,

—

coumo veses.

E coussi

léu vai pla.... E tu?
léu tabé ; merci.

—

—

vas

despei

que

t'aviô pas vist?

Mès, à perpaus, es tu ou toun fraire que me paraisses aqui davans
uno bello berigoulo
?
Mès es iéu, coumo veses.
Acò va pla.
E ount vas, tu, atal, amé toun paniè?
M'en vau al mercat de Sant-Pous vendre de froumages.
E quand n'en portes ?
Se va devignes te lous dòuni tòutis nòu.
Alaro, deves n'en pourta nôu.
Per ma fige! endevignes ou siès sourciè !... Passo-me lengd'aqui !...
lou Jan s'enanèt vite en se signant, léugiè das froumages.

—

toumo
—

—

—

—

—

—

—

—

E

Lou Bourgalet.

�COUMSEL

TENGGT

PEU

OE

RATS

(imitât de Lafontaine)

En venènt dau café de moustejà 'na chopa,
l'a d'acô quauques jours, intrère acò de Ropa,
Savès be
lou barbiè que demora au cantoun
De la carrièira granda e dau joc de baloun.
Éra un dissate au sèr; la sala èra fournida,
Lou rasadou, frt! frtl anava à l'escourrida.

Mèste

Chiòu,

bon vièl qu'a vist petà lou loup,
bout;
A travès de la vitra espinchava la luna,
E, couma s'èra mut, n'en quincava pas una.
Éra dins

un

un

cantoun assetà vers lou

Intrèt mèste Caroun, de Chiòu vièl camarada ;
Un vièl souldat couma el, nascut la mèma annada,

Qu'èra pas mai countènt
Que quand poudièt countà las guerras de soun tèm.

Adiéu-sias, dis Caroun, à touta laeoumpagna!
Digo, coullèga, hòu! hòul sembla qu'as la magagna.
Auriês pas proun dourmi la nio passada? As som!
Vejan, lèva la tèsta, e diga-nous quicon.
E mèste Chiôu sens poudre s'en desdire
Nous countèt ce que vau vous dire.
—

Un cat (escusas-me s'ai ôublidà soun noum)
Fasièt la cassa as rats d'una granda nacioun ;
Talamen lou capoun ie livrava batèsta
Que fasièt mai de mau que n'aurièt fa la pesta ;
També quand un bèu jour vouguèroun se counitii,
N'en mancava à l'apèl una grossa mita.
Toutes estabourdits, ausavoun pas hou creire!
E de veire
Qu'un cat dins lou pais faguèsse tant de mau
Restavoun tout lou jour embarrats dins soun trau.

De la

pòu de toumbà dins lous crocs de la mina,
Fossa au found de soun trau mourissièn de famina.
Tant-i-a que la fam e lou gus de catas
Fasièn que cade jour s'esclarcissièn lous rats.

�—

63

—

Una fura d'esprit, ardida e matinièira,
Faguèt rendre lou pople au found d'una paièira,
Pèr que sens mai tardà se trouvèsse un mejan
De se débarrassa dau catas. — Lou decan,
Un rat à longa barba
Mountè sus una garba,
É de veire lou pople en desoulacioun,
Aqui ce que diguèt tout parlant dau capoun :
Pèr saupre lou moumen que vèn livra bataia
Nous fau penjà à soun col una grossa sounaia ;
Alor pèr l'enemi prevenguts dau foutrau,
Poudren sens res cregni regagna noste trau. »
«

«

«
«

Bravo! très fes bravo! cridava

l'assemblada.

coumplimens au vièl de sa charrada,
E trouvavoun tant bon lou counsèl d'aquel rat,
Que déjà se cresièn desbarassats dau cat.
Fasièn de

L'istà-siau

revengut, un poulitpichot gàrri

Que fasièt pèr-aqui founcioun de

coumissàri,

Diguèt : « Quau es aquel
Que farà ce'qu'a dich lou maje dau counsel?

»

Esfraiats de la mina,

gratant. ie virèroun l'esquina,
pèr acò se trouvèt pas degus,
Regagnèroun soun trau couma n'èroun venguts.
Mèste Chiòu se taisè. Caroun que l'escoutava
S'aussè couma un lioun; soun regard flamejava...
Eh ! bèn ! de-que dirés d'aquel pople de rats ?
Sou-dis. Pèr iéu n'èroun que de rascas,
Un pople agroumeli dedins la pourritura
Que davans lou dangiè fasièt trista figura.
Un pople que, pèr pas faire un pichot esfor,
Toutes

Ë

en se

couma

—

Preferava la mort.

Au-jour-d'ioi, mous amis (qu'acò 's pénible
Fasèn couma lous rats, e mèma fasèn pire!
Avèn vist l'estragiè landà sus noste sôu,
E toutes avian pòu !
Pople sadoul d'argènt, de plesi, de richessa I
Enfangats jusqu'au col déclins nosta peressa,

à dire! )

�Avèn fa veire,

ai ! las! qu'avian pou de mouri
qu'èren devenguts un vièl pople pourri;
Car jusqu'au majourau, lou chèfe de familha,
Tenguèt tant à sa pèl que vendèt la patria !
E

Antòni Rous,
Lunèl-vièl

(Eraut), lou 18ld'avoust Ì875.
Abril brumous
Mai umidous,
Jun flouretous.

:

LOU DROLE SAVENT
l'a Flo-de-cuer lou pegot, qu'el amai sa fenno dempièi vint ans trimou,
s'afanou, se privou de tout per acampa quicon. Ah ! n'an pa 'ncaro feni
de s'esquicha, lous paures! car an un drôle de sege ans,,que ie disou
Raoul, e que tènou au coulège, per n'en faire un savent e un moussu.
D'unes diran qu'es noblo e fièro l'ambiciéu dau pegot Flo-de-cuer de
voulé pas faire de soun drôle un pegot. Mès iéu, de-que voulès! m'es
avis que pourriè mièl emplega lou pau d'argent que suso, e belèu dires
coumo lou
Bourgal, quand aurés legi aiçò-d'aici. E pièi, acò nous
arregardo pas. Se Flo-de-cuer n'es countent, d'acô, sai pas perqué
nautres hou sarian pas. Se n'es countent! anas veire.
A i'òucasiéu de las fèstos de Pasco, moussu lou fil dau pegot Flo-decuer èro à l'oustau
pairoulau. A soun ounou avièu couvida de dinado
un ami de la
famiho, un ome d'ime e de counsideraciéu davans quau

voulièu fa valé l'escoulan.
Érou dounc en trin de

tauleja : lou couvida, Flo-de-cuer, sa fenno,
pièi moussu lou fil. Anavou manja 'n poulit peissou, uno soflo de
Gardou, que res que de la veire on se lipavo d'avanço. Flo-de-cuer jugé»
lou moumen vengu de faire amira lou saupre de soun drôle.
Venjanl Raoul, ie venguè, 'n prenguent, per la soulennita, soun
franchimand de sabarnau, mostro un pau à moussu Carrin ço qu'as
après au coulège. Tè ! digo-nous quicon de lati sus aquelo rabanenco. ;
Noste pichot sarrè d'el lou peissou, e de soun coutèl lou coupé
'n très flocs. Emb'acò diguè :
Rabanencolum bonum. Tèsto à padre, couetoà madré, mita à mi.
e

—

—

�65

—

—

diguent faguent, dounè la tèsto dau pèis à soun paire, la
maire, e per el gardé lou rnitan, lou bon moucèl. Alor lou
pegot Flo-de-cuèr, sa figuro espandido en un gros sourrire de fierta e
E tout

cougo

à

sa

de bonur
—

:

Agachas,

moussu

Carrin! E dire qu'a pas que sege ansl Coumo se

sert ben dau lati !...
—

Amai dau

peissou, sou-faguè moussu Carrin.
Lou Bourgal.

LOU

RÈI

DE PERSO

Un rèi de Perso emé sa court
Dins la piano cassavo un jour;
Coumo la set lou secutavo

qu'en lue li avié gès de fouènt,
veguè de frucho, e se licavo...
D'aràngi, de rasin, dei bèus emé dei bouèn.
Dins éu, regardant leis aràngi
Que li fasien ligueto, em'aquélei rasin,
Lou rèi se digué : Se n'en màngi,
Leis orne de ma court manjaran lou jardin.
E

Dins

uno

orto

Marius Boukrelly

Marsiho, 1874.

REPROCHIS A BACUS

Un

pintou faguèt un faus pas,

Am' un flascou dejoust lou bras
Pie de douço liquou rousado.
En

bejent

soun

uncho escampado,

flascou brisats,
Dits, furious, en rufant la cilho :
Soun
«
«

nas e soun

0 Bacus,
Dius das

paire de la trillio!
bisages boutounats,

«

Es pas per moun nas que

«

Mès auriots

t'en bôli,

degut salba l'òli !

»

Lou Bourgalet.

�DISCOURS DE TEODOR AUBANEL
Président di Jo flourau tengu clins la vilo coumtalo de Fourcauquiè, per
de Nosto-Oamo de Prouvènço, n, 12, is, u de setèmbre 1873.

li fèsto

Misseqne, *
Midàmo, Messies,
Lou

roussignòu parlo dòu printèms, la cigalo.dôu soulèu, lou grihet delà luno;
voulès que vous parle un felibre, senoun de la lengo prouvençalo? E m'es
vejaire que noun se pòu chausi un plus bèu sujèt de parladuro en aquésti fèsto
naciounalo e 'n aquesto antico, noblo e avenènto ciéuta de Fourcauquiè, ounte ii
felibre vènon pèr la proumiero t'es, e soun reçaupu emé tant de larguesso, de gràci
e de bon cor,
que toun ouspitalita, o brave Fourcauquiè, retrais ii plus bèu tèms
di siècle mejan.
0 pople dis Aup, pople valènt
e fier e libre, dins vôsti coumbo souleiado, dins
vôsti fourèst souloumbrouso, sus vôsti cirno que trèvon li chamous, amount vers
de que

la nèu

dire

e

vers

lou cèu ; vàutri tôuti que

lengo, qu'es la glôri de vôsti rèire

vosto

parlas
e

sabès-ti la glôri de
?...' — Eh bèn, vous la vau

prouvençau,

vôsto istôri

:

Aquéu lengage fougous

coume vôsto Durènço, raajestous coume la mountagno
de Luro, dous cùurae lis aigo de Largue, acoulouri coume lou vin de vôsti plan,
caud coume vôste soulèu ; aquéu lengage que vous a bressa sus la faudo de vôsti
maire, aquéu lengage que parlon encaro vôsti lauraire e vôsti pastre, l'an parla li
rèi, lis emperaire, li pouèto e li plus bèlli datno di tèms passa.
Enterin que li plus ôrri malastre, pèsto, famino e guerro, barrulavon pèr lou
mounde, li troubaire, coume l'auceliho dins li fueio voulant de branco en branco,
cantavon de castèu en castèu l'espèr e l'amour. Revihavon li
pople, cour'sejavon

li tiran, e doumtavon

pèr la gràci e la valour de si cant li nacioun fèro que
s'entre-chaplavon. Alor, dins touto l'Europo, après lou grand silènci dôuBasEmpèri, i'avié plus qu'uno pouësio : la pouësio di troubadour. E Richard Cor-deLioun, rèi d'Anglo-terro, e Don Jaunie lou Mount-pelieren, rèi d'Aragoun'e de
Maiorco, cantavon la mémo cansoun. Mau-grat lis àrsi e li terro-tremo, mau-grat
la tempèsto, èro un bèu tèms, A travès lou chaplachôu dis armo, li grand cop
d'espaso, sènso fin la cantadisso prouvençalo, coume uno vivo couquihado,
mountavo

vers

l'azur. Alor cresien

en

Diéu,

"cresien

i damo !

E Refourciat de

Fourcauquiè, aguènt perdu soun amigo Mabilo de Riez, se fasié
mounge is Isclo d'Or, e — se fau n'en crèire Jan Nostradàmus — ie passé touto
sa vido sèns plus durbi la bouco. E Albertet de Sisteroun toumbavo mort à la
nouvello dôu trespas de la marqueso de Malespino. E tant èro bèn-disènt Elias de
Barjôu que la princesso Garcenuo, fibo de Guihèn de Fourcauquiè, lou prenié pèr
*

Noati Segnour Forcade, archevesque d'Ais; Meirieu,
nt-Miehèu-de-Ferigoulet.

evesquc

tic Digne; lou R. P. Eirnouncl, abat

de

�-

troubaire

e

l'adusié dins

soun

67

—

palais.de Marsiho. E Parasol de Sisteroun, fiéu d'un
l'istòri de la rèino Jano,
lou papo faguè Parasol

médecin de Jano de Naple, coumpausavo cinq tragèdi sur
e li semoundié à Clemènt VII; e tant i' agradèron que
canounge

de Sisteroun.
peraqui dous centenau d'annado.

Acô duré

Bertrand d'Alamanoun e Ramoun de Miravau, luchant un jour davans la Court
d'Amour de Pèiro-fue, sus li mérité de la lengo prouvençalo, la sentènci rendudo
fuguè que « jamai tant de segnour, de valènt chivalié e capitàni èron sourti di
costo dòu chivau de ïroio que ço que la Prouvènço a coungreia de pouèto soubeiràn. »
Arribo pièi Simoun de Mount-fort qu'aclapo tout ; e très cènts an la Prouvènço
rèsto uiuto.
Belaud de la Belaudiero, un pouèto vertadié, un troubaire de bono souco, es

louproumié qu'ausso la

voues .e anòuncio la reneissènço. Pièi, tourna, se fai un
silènci de mai de dous siècle, ounte pamens li coumècli de Brueys e li Nouvè de
Saboly nous engardon de langui e de desespera.
En fin Pèire Bellot repren la cansoun entamenado; nous veici i tèms mouderne.
A l'entour de Pèire Bellot, couine après l'aurige la bouscarlo e lou quinsoun auèouron la tèsto e fan soun piéu-piéu, d'aro-en-la un pouèto prouvençau, bon o

marrit, jito soun coublet au mitait de la foulo que de-fes s'arrèsto un moumenet

pèr escouta e pièi passo.
Certo, i' avié quàuquis ome de bon dins li sôci de Bellot, quand noumarian que
Desanat trop aboundous, e Gelu trop vioulènt; mai aquest darrié subre-tout
pouèto de raço seguramen.
E pamens a manca quaucarèn à-n-aquélis ome pèr faire l'obro coume se dèu,
pèr auboura la lengo toumbado dins la queitivié, pèr counquista lou pople de mai
eu mai
enfanga dins un francés bastard. Ço que i' a manca, es la fe dins la
patrio prouvençalo; coque i' a manca, es l'art e lou bon goust.
Quand un tèmple es au sôu, pèr lou rebasti sufis pas d'acampa tùuti li rouino,
mai es necite de tria dins lis escoumbre lou mabré pur e leissa dins la pòusso
li pastouiro e lou gipas.
Pèr bonur arribo pièi lou Felibrige.
Lou 21 de mai de l'an 1854, sèt

jouvènt èron acampa au castelet de Fontla mountagno de Castèu-nôu-de-Gadagno. Couneissès pas lou Castelet de Font-segugno? Un nis de roussignòu perdu dins la
ramiho, Segur un nis de roussignôu, car de-longo li felibre ie venien canta, au
brut di font cascaiarello, en fàci d'aquelo autro font pouëtico, la grand roco
Koundo de Vau-cluso. « Es aqui, coume dis uno prel'âci dèu Liame de Rasin,
lue fuguèron aplaudi li proumié cant de Mirèio, qu'Aubanèu a yist sa Miougrano
en
flotir, que Crousillat fasié gousta sa Bresco, que Mathiéu a coumença sa Faranioulo e que ïavan a fa brusi lou dindin de soun eissado. »
Li sèt jouvènt : Brunei e Pauloun Giera d'Avignoun, Ansèume Mathiéu de
Caslèu-nòu-de-Papo, Mistrau de Maiano, Roumaniho de Sant-Roumié, Tavan de
Gadagno, emé lou felibre qu'a l'ounour de vous parla, tòutis afouga pèr lou bèu,
segugno, alin dins la Coumtat,

sus

�—

tòutis enebria de l'amour de la

68

Prouvènço,

—

en uno

sesiho memourabloe soulènno,

foundèron lou Felibrige e tirèron lou plan dòu proumier Armana.
Avèn fa de camin, despièi, un glourious camin !
Adeja, vers 1847, Roumaniho avié publica Li Margaridelo, e lou marqués de
La Faro-Alès Las Caslagnados. Mai veici lou
plus grand evenimen literàii de
nosto reneissènço : Mistrau nous baio Mirèio, e duerb dòu meme
cop au prouvençau li porto de Paris e de l'Acadèmi. Ah! fugue 'n bèu jour aquéu triounfle, e
tout ço qu'avié 'n
degout de sang prouvençau dins li veno n'aguè la fèbre au cor!
Li franchimand nous regarda von espanta,
e li mai testard, trespourta de la gràci
e dôu trelus de
Mirèio, fuguèron ièu si plus ardent lausaire !
Pièi venguè La Miougrano entre-duberto
d'Aubanèu, la Farandoulo d'Ansèume
Mathiéu, la Bresco de Crousillat, la Rampelado de Roumiéux, li Parpaioun blu
d'un Irlandés, Carle-Guihèn Bonaparte-Wyse; noun se
pou parla de tòuti. E tournamai Mistrau nous douno une
epoupèio ounte î'amo de la Prouvènço tresano e
canto, nous douno Calendau, aquéu fraire de la e d'engèni de Mirèio.
Parai, que la letanio fai gau? e, respoundôs, ounte atroubarés uno literaturo que
dins tant pau d'annado
ague larga tant d'obrd vivènto, enauranto, acoumplido,
diguen-lou, dôumaci es vertadié — tant de cap-d'obro ! E pamens i'a'ncaro
—

l'aveni!

Aquelo dfudo terro de Prouvènço coungreio sèns fin la bèutaela pouësio;

i'a'ncaro la meissoun de l'an que vèn. Arregardas
s'es magnifico :
Veici d'abord Lis Isclo d'or de Mistrau, un libre
paradisen ounte fara
barra sa pensado en pantaiant emé lou Capoulié. Pièi lou
pouèmo di

bon d'emCarbounié,
majouralo dôu valènt Fèlis Gras, adeja 'n mèstre ! Pièi li pouësio
d'Ani'os Ta van, Amour e plouf, de diamant enserti dins l'or fin.
Entre-tèms se fai uno bouiegadisso arnirablo. Lou Coungrès d'Arle ('1851), lou
Goungrès d'Ais (1852) comton li forço vivo de la nacioun: tòuti s'aubouron; li
pople prouvençau soun esmougu coume uno mar que boui, souto l'ardènt soulèu
felibren. E de î'estrangié boufavo un aflat freirenau. Li savènt finlandés, escandinau e american vènon, de la part de si
gouvèr, estudia la lengo prouvençalo;
l'Itàli e l'Alemagno mandon si
pouèto recerca lis obro felibrënco. E Mistrau part,
e counquisto
l'Espagno; e la Soucieta di Lengo Roumano que trelusis en Lengadò fai ladescuberto dôu pople Engadin,
Brave pople Engadin ! Soun uno
pougnado, alin, perdu dins lis Aup Grisoun, au
mitan dôu dur parla tudesc ; mai, coume uno roso entre li
bouissoun, coume un
ile entre lis
ourtigo, sa lengo flouris, sa lengo sorre de la prouvençalo, que gardon
em'un amour, em'un ourguei que dèu nous
servi d'eisèmple! An tôuti si libre,
despièi aquéli de l'enfant enjusqu'à-n-aqûéli di mai letru, despièi lou B-A-BA fin
qu'i grand diciounàri, fin qu'i libre de glèiso, is obro de sciènci e de pouësio. Een
Franço, dins noste Miejour, se voulèn à nôsti drôle remembra 'n pau lou prouven¬
çau, sèmpre lou franchimand vèn se bouta 'n travès !
Escoutas, o gouvernaire, mèstred'escolo e mèstre dis orne!... (Messiés, parle
pas pèr vàutri, qu'emétant de gràci e de bon voulé prenès part à nosto fèsto de
famiho, e ie dounas un rebat que nous clafis de recouneissènço. Es pas pèr vàutri
que vau parla. Ah! s'èron tôuti coume vous !...) Escoutas, o gouvernaire, esacbés
bèn que pèr tant aut e pouderous que
fugués, la lengo prouvençalo es bèn auobro

proumiero

e

�—

69

—

grand pople, equ'es plus lou tèms de nous
nosto lengo ; d'uno mar à l'autro mar, di
i campas dôu Limousin lou meme amour
fai batre noste pitre, l'amour de la terro natalo e dôu parla peirau. Sachés
qu'arrestarés pulèu lou mistrau quand boufo e la Durènço quand escampo que la
lengo prouvençalo dins soun triounfle, e que sarés cabussa i'aura long-tèms, que
lou prouvençau sèmpre jouine parlara de vautre emé pieta !
Avès pòu,° belèu, o menaire dòu gouvèr, avès pou d'aquéu glàri que li badau o
li marrias fan passa de tèms en tèms davans vòsti parpello esbarlugado. Avès pou,
parai, que fuguen separatìstol.... Nàutri separatisto ? Tenès, l'acusacioun me
Sachés que sian un
mespresa ! Trento despartamen parlon
Pirenèu is Aup, di planuro de la Crau
dessus de vautre!

farié rire se noun me fasié ferni !
Nàni ! Li Prouvençau — es-ti

mai besoun de l'afourti — soun de la gi'ando
n'en saran'toujour ! £ dôumaci l'aman, l'adouran, aquelo Franco benesido, talo que li siècle e Diéu l'an facho, voulèn que, se soùvenèntde si rèireede
soun passât de glôri, lou Bretoun parle libramen la lengo bretounenco, lou Basco
la lengo basco e lou Prouvençau la prouvençalo. E que mau i'a, vejan? e quete
dangié. ?
Souto lou soulèu e l'eigagno, souto la nèblo e lou nivo, souto lou gèu e la nèu,
Diéu sameno la grano e fai espandi la flour que counvèn à touto terro.
Ansin n'es dôu lengage. Es pèr acô que touto nacioun tèn à sa lengo maire; es
pèr acô que contro tôuti e contro tout voulèn manteni la nostro vertadieramen
facho pèr nosto mar tant bluio, noste cèu tant linde e azuren, nôsti pinedo brounzido e nèstis ouliveto argentalo. La mantendren, la soulo lengo que digue coume
voulèn, coume nous poun au cor, nôslis amour e nôstis ahiranço, nôsti tendresso
e nôsti coulèro, la bèuta de nôsti fiho e la fîerta de nôsti jouvènt !
Vaqui l'idèio felibrenco; vaqui l'obro dôu Felibrige. Es-ti pas superbo, grandasso ?
Ajudas-nous à l'acoumpli!
Me dirés bessai qu'es pas douna 'n tôuti d'èstre felibre. Se voulès dire felibre
felibrejant, lou que faidepouèmo e decansoun? vous respoundrai:noun,desegur!
E d'abord que siéu sus aquéu tèmo, leissas-me douna 'n counsèu en quàuquisun
que creson faire de vers prouvençau, e 'n liogo dôu vin pur de la pouësio
qu'enauro e qu'embriago divinamen, nous dounon uno abouminablo trempo que
fai eseor ! O fabricant de marrit vers pautaia 'n francés, que n'an de prouvençau
pas meme lou vièsti, tant la lengo es descarado e ignouraclo, anas pulèu pourta
de massacan à Ganagôbi ! Car ço que vous manco subre-tout es l'amour de la
patrio. S'amavias vosto lengo, n'aurias lourespèt e n'en farias voste estùdi.
Mai vàutri que, tant soulamen ço que vous defauto, es lou gàubi pouëti ;
vàutri que, se noun avès l'engèni, avès l'amour e la voulounta, vous maucourés
pas e noun restés aplanta sus uno draio qu'es pas la vostro. Se li porto d'or de la
pouësio vous demoron barrado, li porto d'argènt de la proso vous soun badanto.
Aqui mai i'a'n bèu prefa, i'a 'no noblo entre-presso. Lou pouèto, acô 's la flour;
espelis que quand Diéu vôu! Mai tôuti podon escriéure en proso. Après Oumèro
vèn ïucidido ; e cresès qu'es pas encaro poulit d'èstre Tucidido? E pièi uno- lengo,
tino literaturo,
pèr èstre coumplèto, noun pou avé soulamen lou lengage di
Franço,

e

—

�-

vers.

Sarié

coume se,

70

-

pèr viéure, l'ome n'avié

l'enòdi e lou desgoust; faude mai lou pan.
A l'obro dounc, vàutri tòuti qu'avès la plumo

que

perdigau rousti : vendriélèu

bèn taiado e lou pitre prouven! Racountas nosto istôri, encaro à faire dins nosto lengo ; parlas de la patrlo,
parlas dôu fougau; pintas nôsti païsage tant varia; descrivès lis us e li mourdi
rèire, li fèsto e li joio de voste endré, li tourre de voste vilage e la glèiso ounte
vous an bateja. L'obro es larjo, e
pèr dire tout acô la lengo es belio. Arregardas
lou sucés dôu jour d'uei : aquéli remarcàbli memòri e noutiço sus
li capello e lou
culte de la santo Vierge en Prouvènço. Se pou rèn vèire de "mies adouba, de mai
estacant, de plus delicadamen escri. Aquéli travai en proso, que magnifico proumesso pèr l'aveni ! Anas, sian
pa 'ncaro mort ! e la lengo prouvençalo nimai, maugrat que li saventas e li bedigas la tuion, dins li libre e li journâu, dès o douge
cop pèr an !
Anen! lis orne de bon, venès emê nautre! Es douna 'n tòuti d'ama sa maire, es
donna 'n tout Prouvençau d'èstre felibre !
Aquéu que soun sang ie boui à la remembranço de noste passât clafi de maint
e de glòri, aquéu
quesaup lou noum de nôsti sant e de nôsli rèi, aquéu que sattp
la vido de nôsti grands ome, aquéu que
fernis davans l'obro dôu Puget, que
plouro em' Arnaud Daniel, que tresano i bataio de Fourbin e de Sufrèn, aquéu
que la flamo prouvençalo brulo e que l'amour naciounau devouris, aquéu —
quau que fugue — lou prouclame bèn aut ' felibre, vertadieramen felibre!
Felibre sus la pèiro o sus lou mabre, felibre sus la liro o sus
l'arquet, felibre
dins li founsour de la sciènci o dins lou
gouvèr di pople, felibre de tout biais!
espandissènt dins lou desbord de soun amo, is iue pivela de tôuti, la bèuta,
l'amour, la grandour de la nacioun !
E sabès uno de nôsti forço
e lou mistèri de la jouinesso e de la voio de la lengo?
Es qu'avèn la fe ! La fe en la
patrio d'eiçavau coume en aquelo d'eilamouut!
Encô di prouvençau, uno fllousofio desoulanto e
repepiarello a pas tout desseca,
uno sciènci ourgueisouso e descabestrado a
pas tout espôiiii; nàutri, fidèu à la fe
di paire, cresèn i, Sànti Mario, à sant Brancai, cresèn à sant Gèns, il sant Dounat,
à la Santo Vierge, cresèn à Diéu, e nosto literaturoes enauranto e counsoularello.
1' a rèn de grand sènso la religioun ; sènso elo rèn de durable !
O Fourcauquié, nous porges vuei un
eisèmple digne de remembranço ! Après de
long travai, après d'esfors toujour mai valènt, après de sacrifice sèmprc mai meçau

ritôri,

fin acaba

toun obro e auboura 'n mounumen
que sara de-longo
alegresso. Amount, sus la roco, sus li vièii paret cabussanto
de Guihèn e de Roubaud, as basti uno
capello à.Nosto-Damo de Prouvènço. Se ta
vilo a perdu lacourouno de
perlo de si Comte, a iuei la courouno estelado de la
Vierge. E, pèr célébra 'n tant grand e festivau evenimen, as counvida li prousatour e li pouèto. Is un as demanda 'n cant de
joio e d'estrambog'd, is autre une
gravaduro peirounenco que diguèsse i generacioun ço que s'es fa pèr la glôri de la
Prouvènço e de la Vierge.
E sian vengu tôutis en
grand fogo, sian vengu, li felibre, ami dôu bon e dôu
bèu, pausa piousamen sus lou frountau de voste tèmple uno
iscripciotm
prouvençalo.
as en

toun ounour

e

toun

�—

71

—

Prouvènço de
escrieho dins li libre escriven-la
lou

Imiteu tòuti Fourcauquié ! Pèr l'amour, pèr lou trelus de la
e soun
dons parla, es pas proun de la lengo
;
sus
brounze e lou mabre. Que pertout, dins noste païs ama, en memòri dis evenimen
reraareable, uno man fihalo, pause uno pèiro en lengo prouvençalo, que sar'a lou
testimòni, à travès lis an que debanon tant vite, dòu fier amour que rèn

derra-

krajamai de nòstis amo!
Ede mai gardaren ansin toujour vivènto e fortonosto lengo; e
o'pople de Prouvènço, de ço qu'a di lou grand felibre :
Quau ièn sa lengo, tèn la claû
Que di cadeno lou delicuro !

souvèn-te bèn,

Teodor Aubanel.

PIiAIVH

Ah ! quand lou cors soufris ou que l'amo es
Adièu la pouësio e soun lum triounfant,
La Muso se vestis de dol, e, mal countento,
Plouro e quito soun paure efant.

doulento,

De fes la negro neit atudo las estellos,
E coumo per lous uels ennivoulits

de plours,

Alor

vei pas pus que visièus sounjarellos
E loung-tems i a ges de lusours;
se

Mes ven l'aubo, e plan
Escarto lou neblun, e
Foro

plan lou sourel que dardaio

lou rai prisouniè

jitat lusis, e sai met tout en aio

L'aucelilho

e

lou cansouniè.

e dcl planh de la vido
Quand lou marrit cadabre a prou loung-tems
De fes on vei veni la dousso entrelusido
E tant lèu lou cor n'es doubert.

Aital de l'amarun

soufert,

Aspèri la clartat de l'aubo renaissento,
Aspèri la calou del grand soulel de Dièu :
Ài'o moun cors soufris e moun amo es doulento
0 divo Pouësio... adièu!

Frédéric Donnadieu.

x

..i.

ma

�72

—

MENUT
de

la

felibrejada dounada

—

IiENGADOECIAN

la Soucietà das lengas roumanas,

per

de Mount-p

Soupa prouvençala

Apetissadisses
Ravetas de Latas,
Pastissous de Beziês,
Saussissot d'Arle,
Burre de Sant-Sauvaire,

Artichauts de las Aubas,
Lucas de Gignac,
Anchoia de Seta,
Arcèlis de l'estanc de Tau.

Intradas grassas
Entre-costa à la

Guinda facida à la trufa

Bourdelesa,
Perdigals à la Catalana,
Terrina de

Peis
Roumb à

Cambajou dau Larzac
Perigord.

Marèia

e

Vaioli,

Bastioun de

Anguiala d'Eraut,
Troucha de

d'Aubais,
pichots peses,

as

nourmans au burre

de Mount-

peliè.

Sank-Guilhem,

Crouquetas de civadas.
Cop

dau

mitan.

Roustits
Pavouns dau bos de Fount-Magna,
Pintardas grassas de Pezenàs,

Gibiè d'aiga de
Courriolas dau

Magalouna,

Maupàs.

Entre-plats
Ensalada
La tourre das

bigarrada.

Pins,

Un gabèl de vigna,
Una pèça mountada en ciéunes.

Froumage jalat à l'ananas,

Dessert aparelhat
Café à

l'aiga-ardent de Sant-Andriéu,

Liquous douças

e

liquous for tas.

VIS
— Sant-Jordi. — Castèl-nou-dau-Papa. — Grand Medoc. —
Ermitage. —
d'Aspiran. — Muscats de Frountignan e de Lunel. — Paulhan. — Sant-Perai

Langlada.

Clareta

seca

grumous.

Monflt-peliè, 37 de

mars i87s.

Cousina de Biscarrat.

Ahl lou brave orne que iéu ai !... Pot pas raanja 'no pruno sens me
dire ; — Margarido... vos l'os?...
Lou Bourgal.

�73

-

—

EXCEliSIOR
Traduch de

l'anglés

'

•

De la neit vitomen toumbo lou velo soumbre.
Un jouvent a tenta de l'Aup gigant l'abord :
El trais, permei lous glas, permei dangiés sens
Un estrange drapèu, qu' a 'n mot : Excelsior!

Triste, apensamenti, soun èl viêu

noumbre,

ulhaussavo.

Tal lou ferre trucaire a brilhat e pièi mor....
E coumo d'un clarou d'argent ie ressounavo,
L'aut acent. d'aquel cant nouvèl : Excelsior!
Dins l'oustalet urous

lou fioc fai soun esclaire,

jouiousomen peto la branco; — au nord
Lou grand glacié lusis, — e qun fantaume en l'aire
Èseampo de sous pots jitats : Excelsior?
En lou vesent, un vièl : — Gardo-te de la passo!
La tempèsto davalo, orro e balhant la mort...
Sa-dis à-n-el, lou gaudre es prefound e menaço...
Pouderouso, la voues clantis : Excelsior!
L'amourouso.diguèt : — Isto, que moun cor t'amo,
E repauso toun cap fatigat sus moun cor!
Amb la grumo à l'èl blu, 'mb un sarromen dins l'amo
El saquela, plan-plan, souspiro : Excelsior!
La branco del grand pi joust lou vent d'ivèr plego ;
L'avalanco t'atend, garo-te.... fuguèt lor
Del paisan amistous l'adièu. — Lèn de sas regos,
Mai auto respliquèt la voues : Excelsior!
Lou lgndouma matin, un chi, dedins la glaço,
Atroubè 'n viajou mort, aqui, davans lou port,
Salhat dins un drapèu.... Es à-n-aquelo plaço
Lou bèu jouvent que tèn lou mot : Excelsior!
Oi, es el! Que la nèu brilho autour e vèn bello!
Sens vido, mès beroi, jais encaro mai fort.
E del cèl benastru 'no voues claro, uno estello,
Uno estello en mountant a dich : Excelsior!
Amai

L.-J.-L. PlAT.
Dlount-auba, juliel

1875.

�AOESSIAS
Retracli dau Lancelot

Quand per lou premiè cop, dama, vous me panières

E l'amour

qu'es en iéu l'agères agradat,
amie, adessias, » en sourriguent faguères.
Desempioi, aquel mot, l'ai jamai delembrat!
«

Bèl

Es el que

m'a bailal

engen

amai valensia,

El que, per mar e mount, m'a rendut fisançous;
Es el que m'a garit de touta mau-doutensia,
El que m'a eounsoulat de tout dich envejous.

Viviei caitiéu
A

e

ilac

:

a

'sclairat

ma

sournieira,

repaissut

ma fam 'mai abéurat ma set;
M'a i'ach mai que mai rie en l'estrema paurieira,

Ardelous

e

galoi, iéu qu'ère triste

e

quet.

0

daqna, gramecis; quand passe en ma memôri
Lou renôuvi qu'adounc moun ama
sentiguet,
Dise : « Siague à tous-tems un jour urous e flòri
Aquel que vosta bouca un tau mot prounouncet!

»

A. Roco-Ferriè.

Mounl-peliè.
LOU MAIRE DE SERVAS
Vous recourdas de Rasclo-porc, lou barbiè d'Alès, que n'en parlén
l'an passa, quand fasian YArmagna cevenòu. Ah 1. se countâvian tout e»
que se dis e se passo dins la boutigo de Rasclo-porc, n'en coumoularian
un libre ras.
Pas qu'uno pichoto per aro.
Lou mati d'un dimeriche de i'a per aqui nôu ou dès ans, èro, coumo
à l'acoustumado, plq cle mounde encô de Rasclo-porc, pér se fa rasa ou
■estrounclia lou pèu. De mounde, que n'i'ague! Es pas acò qu'entrapacho
—

jamai noste Figaro cevenôu. Zou ! d'aici, d'ailai. Zou ! un cop de rasadou;
zèu ! un cop de cisèu ; e, enlre-mièjos, quau sap quant de cops de lengoi
Vous aproumete qu'on se languis pas encô de
Rasclo-porc, en espérant
soun

tour.

�—

75

—

saviè pas se se languissiè ou noun, aquel dimenche
èro un persounage qu'on reruarcavo clins la rengo
de Rasclo-porc. Èro-acò un ome entre clous âges,
qu'à son 11 èr e à sa tengudo on tlisiè èstre ço que s'apello un bon
païsan. Serious e mut sus sa cadièro, aviè espera soun tour; e quand,
soun tour venguè, sus lou signe sacramental de Raselo-porc, noste ome
se levé, e pièi, loujour mut e mai que mai serious, s'assetè, ou pulèu,
s'esvedelè, se couilant e se pargant, clins lou grand sèti de l'art barMès quaucus que se

que vous dise,
de las praticos

tojaire.

cl'aqui

Davans l'atitudo d'aquel persounage incouneigu, toutes Ious
lou gUignèrou de l'iuèl ; e même, de l'afaire, Rasclo-porc tançant

total, regnè alor un silenço entiè dins la
brut dau rasadou de

Rasclo-porc, que

soun

boutigo. Soulet s'entendiè lou
rasclavo... la gaugno de l'ome

serious.

Mès vèjaqui qu'aqueste darriè, aussant un pau
venguè coumo acò :
—

—

Escusas... arrestas !
Oh 1 i'aguè cl'ausido

la man, à Rasclo-porc

lou rasaire, vous aurièi-ti taia?

Nàni, mès arrestas !
Rasclo-porc s'aplantô, e l'autre, emb'uno cresenço
—

Savès pas quau rasas?
Ai pas l'ounou d'hou saupre.
Savès pas quau rasas? reprenguè
Maire de Servasl... Countunias.

de noun sai :

—

—

—

I'aguè

pas

qu'un cacalas dins la boutigo, sounque

qu'alor prenguè, el també, un
Maire

lou barbeja.. Rasas moussu

lou

Rasclo-porc,

grand serious e diguè à moussu lou

:

lou Maire de Scrvas! Oh! moussu lou Maire, Rasclos'amerito de fa la barbo à quaucus de grand coumo vous
sès. Anas cerca 'n barbiè pu digne.
E Rasclo-porc pleguè soun rasadou e planté 'qui moussu lou Maire de
Serves à mita rasa.
—

Sès

moussu

porc noun

se coumpren : Lou Maire de Servasl... Servas es uno
proche d'Alès, que de mounde ie soun encaro belles 253 !
n'en feni, moussu lou Maire de Servas aguè res de pu pressa que

Talo moudestio
toamuno

Per

d'ana

se

faire ac-aba de rasa à... Servas.

Lou Bouugal.
Boues de bout

e fenno en travers
Pourtarion l'univers,

�CANT

DE

PRINTÈMS

Sourel, la journado es finido,
E pèr ti rai tout fegounda,
Dins la naturo benesido,
Tout plen de joio e plen de vido,
Sèmblo

encaro

te saluda !

Lou cèl dins sa bèuta sublimo
Trelusis de ti darrié fio.
E coumo la terro s'animo
A l'ouro que

La caresses

di coumbo i cimo,

encaro un

cop!

E quanti voues puro e toucanto
Fan un councert misterious!

L'aubre, l'aucèl, lou riéu, tout canlo,
L'univers el-meme s'encanto,
Efourmidable e gracious.
0 'spetacle, o siave cantico,
Trésor davans iéu estala,
Ouro esmouvènto, ouro mistico,

Èr embaima, lus magnjfico,
l'a que

iéu pèr

vous

countempla!

Vàutri

qu'escranco la misèro,
Escampas voste pes trop grèu ;
Venès tambèn, grand de la terro :
Venèsl... plen d'amour e d'espèro,
Pèr tôuti lou printèms es bèu!
Mai, soulo,

ma voues pau seguro,

Cant

printanié, s'unis à vous!...
Noun! per acaba ta paruro,
Te fau toujour, douço naturo,
Li pouèto e lis amourous !
Rescoundu dins un vèrd bouscage,
Devistère un couble charmant;

�77

-

-

en cercant lou mai d'oumbrage
Car l'amour es un pau sauvage, —
Risien en se sarrant la man.

Tout
—

I bèu tablèu que me

Dounavoun pas ges

cbarmavoun,

d'atencioun

;

Li

gai zefire li bressavoun :
Soulet tòuti dous s'espinehavoun :
Perqué s'aimavoun, n'avien proun!
Faguèroun bè'n lèu uno pauso,
Çouvida per lou verd gazoun;
Êro l'ouro di tendro

causo,

Di bèu moumen que
E lou jouvènt raubè

fan qu'on auso,
'n poutoun !

Deja, la niuè silenciouso
Douçamenet s'espandissié ;
Tout, respirant l'oumbro amourouso,
De soun alo misteriouso
Discretarnen se couvrissié.
E m'enanère l'amo

emplido

D'espèro

e de tendre pensa!...
E sus la campagno endourmido
Toumbavo la clarta timido,

Que trasié lou cèl estela.
Jòusé Mayeu.
Nime, avoust '1875.

fai-m'un poutosjï
Balso cantado

Fai-m'un

La tiu

poutou,
Madoumaisello,
Fai-m'un poutou !
bouqueto 's un bouton,

Un boutou de

roso

noubello ;

�Fai-m'un

poutou,

Madoumaisello,
Fai-m'un poiUou !
Su ta

gauto uno macacluro
Besiados rits,

Quand ta bouco s'entredubrits
Courno

uno

milgrano maduro.

Fai-m'un poutou!
Tai dents

soun

de finos

E tous elbous

perletos

Lusissoun mai que fougairous;
Dins ta caro tout fa 'mbegetos.
Fai-m'un poutou !
La danso biro

jamai lasso,
pla dous ;
poutet, t'en randrè dous,
cap fuch, passo, repasso...

Balsa 's

Balho un
Mès toun
Fai-m'un
Rises

touchoun,

poutou !
me

fas lenguelo,

La balso cour!

Pèrdi l'alé, mûri d'amour;
Per

me

rebiscoula, trufeto,
Fai-m'un-

poutou !
Madoumaisello,
La liu

Fai-m'un poutou!

bouqueto 's

boulon.
noubello;
Fai-m'un poutou,
Madoumaisello,
Fai-m'un poutou!

Un boutou de

un

roso

Auguste Fourès.
'

Castelnaudàri

(Aude), 4 d'Âgousl 1873.

Brumo roujo,
Vento ou ploujo.

�—

AND

UN

SOCI

DE

79

—

IiASIdENGAS

KOUMANAS

(*)

memes Biscarrat venguet ièr à l'oustau ;
pas mounte atrapà d'anguialas de l'Eraut.
N'en a dins sa cabessa un martèl sens egau.
Sembla que desoun four ie brusis lou fougau.
l'ai dich que per acô noun ealiè veni bau,

D'el

Sap

pourrian belèu pourtà remédi au mau :
d'Aspiran, qu'ai Rec a soun casau,
Ras das moulis tiéuliès, counouis dau Hume un trau
Que lai nada à moulous aquel groumand bestiau,
Siadous que pot istà, cabussaire reiau,
Cinq minutas jout l'aiga e n'en remountà siau 1
L'anguiala mesa à l'aste es un quicon frjeau.

E que

Car Siadous

De

nou

'n manda 'n lialat Siadous

se

farà

gau.

papier ounchat d'òli, amb' als, jôubert e sau,
pessuguet de pebre, un autre de courau,
Aqui davans lou fioc la rauba que ie eau.
Ansin à pount roustida e servida pla caud
Es tant douça al palais l'anguiala de l'Eraut
Qu'après l'ou prim bouci l'on dis : « enca.ro un pau ! »
Car val per lou tout mens un rèble de lebraut.
N'en voulèn regalà tout lou gens felibrau.
Aquestes vers sou lïacs, vese qu'aeô 's pas fau;

Un
Un

N'en fai d'un autre biais l'autou de Calendau....
Escrich lou vint de mars, vigila de Rampàu.
E sinnat de moun noum :
Jaunie de Lavernau.

Mounl-peliè, 1875.

poumelado

Brumo
Soun pas

e

filho farfado

de longo durado.

(*) Aquesta pèça fouguet escriclia à l'òucasioun dau banquet
e M. Egger per lous Sòcis de las Lengas roumanas
de Mount-peliè. La carta lengadouciana, apreparada long-tems
avans lou 31 de mars, marcava un plat d'anguialas d'Eraut. Cadun
ie countava au segu. Un jour pamens l'oste venguet dire que
n'atroubava pa '11 lioc e que caliè fourçadamen vira las causas
d'un autre biais. Es adounc que lou felibre d'aquestes verses
i'ensegnet un pescaire d'Aspiran que mandet à Mount-peliè d'an¬
guialas nevos aqui n'i'a.
douna à Mistral

�—

80

—

L'AMI BEI BIDON
Premiè Près

au

Centenàri de

OSÉE

Saboly,

en

Aie fVau clusoj

Hou, mouniè mbasto tous dous ases;
Per Betelèn

nous chaut parti.
Acouito-ti, foulas ; que fases?
Pourren pas veire aqui petit. —
Sen arribats :
Bonjour, la maire 1
Moussu Sant-Jôusè, lou bonjour!
Leissas-nous bouta dins un caire,
Per aseima Jésus, pecaire!
E tout aqui mounde à l'entour.
—

•f

jj

Venguèt déclins la cabaneto
Un marchand soubre
Beilét de sous plen la
À l'efant que n'es pas

chava nier;
maneto
trop fier.
Sèi, prenguèt toutos las mounedos,
Lou petit Diéu de paureta ;
Apueis, eila-Iin, vès las fedos,
Las bèstios de lard e de sedos,
En plourant, las at lèu jeta.
un

Qu'aquello damo s'ivarajo
Dins sa piafo e sous coutilhous!
Sous carcans 'mai soun esclavajo,
Sas chadenos l'an carilhous.
Destachèt l'or de sas aurilhos
Per diverti lou gente efarit :
«

—

Noun, f'aguèt lou rèi dous paurilhos,

«

L'or

«

E

perd

mous

Entro
De la

un

que trop las buonos filhos,
paures crebon de fam. »

soudard.

—

Tout s'en

troumpeto e di tambour;
Uno lego après, soun espaso
Sautavo
que fasiot pavour.
—

V

escraso

�—

81

—

Ei Dieu que n'at pas l'abitudo
L'at presentado : mas sèi dit :
Vendrés quand l'aurés escondiudo ;
Àquello espaso es trop pountiudo ;
« Ei Ciau lou
sang ès interdit. »
«

—

«

Un evesque

de soun earrosso
Davalo ernbé soun grand veilet;
Pourtavo la mitro e la crosso,
Tout abilhat de fiau viou.let;
Cridèt : « — Jésus, vous sès moun mèstre!
Iéu? N'ei ma qu'un paure moutou 1
« Veses bèn
qu'acô pot pas èstre?
« As uno charreto à fenèstre
«

«

—

E

beicop d'or à toun bastou !

»

Lou rèi? Buon Diéu, qu'at forto mino!
Es dedins; soun mantè, defuors,
Traino eila-lin sa lonjo couino.
Vous sès loujats coumo de p.uorcs,
«

«
«
«
«
«

—

Mario, fustié, la eoumpagnol
Ount ès.lou drôle qu'ès neissut?
Per lou tiubert la pluèio bagno! »
Lou Diéu, di Ciau cran pas l'aigagno !
Anas louja ves vous, moussu ! »
—

Veso

aqui mouroè de

canonge

Que porto un libre sout soun bras ;
Qu'ès vergougnous ! « — léu vous dirange?
«
«
«

Moussu Saboly! Vous? Entras,
Diguèt Jésus. Poudès me creire,
Vostros chalendos soun pertout;
—

« Me fan ama 'mai
me fan reire!
E lèi faguèt un gros poutou.

»

Rèi, soudard, evesque,, la fenno
Badavan liours ièus estounnats :
N'amo ma la petito meno! »
E sortian en fasiant de nas.
«

—

—

Anen, mounié, tarden piu gaire :

»

�De Betelèn chaut tourna lèu.
Jésus fai la gaugno ei vantaire ;

Coumo at
At

rasou

poutounat lou chantaire?
pera — lou Bu on Diéu !

—

Amat Giron.
Lou Puèi

en

Vêlai, 1875-

Chabal
Chabal
Chabal
Chabal
Chabal
Chabal

de cibado,
de courbado ;
de fe,
de re;
de palho,
de batalho.

LA

TOUIÀUDO

l'a de mounde à la

begudo dau cantou, e mèstre Pichero, darriès
coumtadou, pot pas se para au proufi. — Mès vèjaici lou tour de
la Touiaudo, la fenno de Galis, uno que, se se
porto b'e, ie pren peno,
e que lou legi ie garo pas l'escriéure.
De-que vos, la Touiaudo? demando Pichero. De dous ou de fort?
Dono un pau de fort; un cop n'es pas coustumo.

soun

—

•—

Mèstre Pichero servis à la Touiaudo un veire de grun embé d'aigoardent que, osco !
Nosto fenno l'envalo d'uno lampado.
Alor sa figuro, qu'es segu deja pas trop poulido, grimacejo à faire

pou, e elo sou-vèn :
Brou!... coussi
—

aqueles òumenasses podou béure acô tant fort?...

Mès, cop sus cop, dis ansin douçamen
—

Tè! mèstre

Pichero, dono-me-n'en

:

per

dous

sous

de niai.

Lou Bourgal.
Très chis per la vido d'un chaval,
Très chavals per la vido d'un ome,
Très ornes per la vido d'un courbatus,
Très courbatas per la vido d'un rouve.

j

�—

IiE

Paure

83

—

RASIS

rasin, qu'un ílèu te truco la grunado !

Aro que ma Leris amount s'en esanado
E que lein de sa dent, joux le ros del maiti,

Pensabes de baira, sans pòu de mai pati,
Tout fier d'oundra le ram ount ès à la pendilho;

Aqui que n'es bengut pe 1'
Del l'ounze d'un bartas, un

degast de la trilho,
bol de fourselous,
Que sus tu s'agrumello, adalit e furious,
E que per t'eissuga del be dount nous regalos,
T'esperlinsso la pèl en brounzin de las alos.
Ah ! te baliô pla mai, rasin deifourtunat,
Abé périt su 1' pot, escardenc e flourat,
De la joube mainado à qui fasiôs embejo,
Que d'èstre p'r un bestial, que d'arréu te mourrejo,
Picassat sans relais e chucat tant e prou
Que pourriôs pas mata la set d'un mouscalhou ;
Tantols, ères ergnous de bese ma droulleto
T'estrema d'un furlup al clot de sa bouqueto,
Abant que le soulelh de sous càudis fissous

T'ajèsse baudufïlat d'un mèl claret e dous ;
de mouscos brounzinairos
T'ourrejo, te chaupits e d'apeno tu bairos,
E te cal sans re dire à tout à-n-aquel bol
De toun jus tant presat daissa prene un rigol.
Al mens t'en prègui, iéu, amago joux la ramo
Quasques grus tant flourats, tant plasents à moun amo
Qu'en les bezent mai d'un se sente saliba;
E quand la miu Leris per qui 's bòli serba,
Per fa soun espertit, d'un cop de sa poudeto,
S'en bendra t'abéusa de la maire souqueto,
Mès aro, un eissamat

Daisso-te sans eifort lisa de l'eisserment
E toumbo pla sencer dins la ma que t'atend;

Alaro, tout glourious d'escamussa ta bido,
Azoundo d'un boun goust la bouco tant poulido
Qu'uno abelho prendriô p'r un broutou qu'espelits,
Ount de manda quicon le cor me trefousits,

�—

E fa dire à cadnn
De poudé debeni

:

84

—

Ali ! s'èri iéu le mèstre

tout

ço

Bouldriò naisse rasin p'r
Autàntis de poutous que

qu'embéji d'èstre,
abé d'elo su 1' nas
pourtariô de gras!
Auguste Galtiè.

Caslannau

(Aude), sètembre 1838.
Santo Barbo la barbudo,
Très senmanos abans Nadal.

ESTEC PER ATRAPA DE PASSERATS
Semenats dins

aucelous
bendran
retard,

cantou d'ort

un
pugnat de miquetos de pa. Se lous
destourbats per digus, siots pla segurs que las
picoutcja jusquos à la darnièro, e que las fournigos saran en

soun

un

pas

Lou lendema mémo ôuperaciu.
Lous passerais, toujour engroumandits,

tournoun, sautin-sautan, e
netejadisso.
Repicats lou trin-tran en tresen lou rièrendema, en quatren, emai, se
la fantasiè bou 'n dits, e siots toujour segurs que las besliolos esperlucados faran pas de rousegous.
En fin,'un jour sus tôutis lous àutris, metets pas pus l'oumbro
d'uno miqueto. Lous aucèls toujour africs arriboun à l'oirro acouslumado, ebous prouméti que soun tôutis pla atrapats.
mémo

Lou Bourgalet.
Lous gavots de l'Auzero, que vènou travaia dins las mejanos
Cevenos, sou-disou :
Al davala i'a de panards,

e

bassos

Mès al mounta n'i'a pas cap.
Dicho das Cevenôus, que, vers la fi dal printems, montou lous troupèls dal bas Lengadô, per lous faire estiva sus lous causses das autos
Cevenos

:

Las

esquillos fôu veni lou nivou.

�—

LAS

Pèço qu'a

gagna

85

—

AREAOS DE AIMES

lou Rampan d'àuliviè,
Bexiès, 1875

au

.Councours de

T R OS

Fai pou
Rèn que

l'oumbrage dis Areno.
(Mistral, Calendau, vin.)

I
Las ai vistos

souvent, o Nimes, tas Arenos,
E, segu, chaco fes ai senti clins mas venos
Tout moun sang s'enfiouca d'un long
Ai res vist d'autant bèu qu'aquelo

trefoulirnen.

rnerâviho,

Qu'aquelo majesta mesclaclo à l'armounio
Subre lou

cors

dau

mounumen.

bastiguè. Disou qu'un emperaire,
pious Antounin, fil de noste terraire,
Vouguè faire auboura lou mounumen glourious.
Vint milo esclaus aqui de-longo travaièrou
E de jour e de niuè lus brasses ie trimèrou
Roumo las
Lou

Subre

sous

barris auturous.

Per countenta César lous esclaus

de Barutèl

empourtavou

pièi lous empielavou.
L'édifice, amoundaut, mountavo à visto d'iuèl :
Aurias di qu'au traval lus chourmo enfurounado
A grands esforts de bras vouliè, coumo Encelado,

Lous rocs

e

Escala l'aussado dau cèl.

e fa de man de mèstre,
Espaventous, soulide autant que se pot èstre;
A cent pans dins la terro aviè soun pèd'planta,
Sas pielos de roucas, terriblos, inbrandablos,
E, subre un double reng, d'arcados fourmidablos

Lou colosse èro bèu

Lou

courounavou

de bèuta.

l'a clous milo ans cl'acò : la Babèl vasto e mudo
Mostro encaro à noste iuèl sa masso sournarudo,

�—

86

—

Sas crotos, sas parets serapre plenos d'oumbrun ;
De bas subre soun front mounte lou vent jingoulo,
Scmblou s'escambarla per uno farandoulo.
Cent pourtalas iiegres de fum.
En veire acô d'en bas la pensado s'esfraio ;
Dous càrris atalats sus sa larjo muraio
le pourrièu à la fes s'espàssa sens dangiè;
Lou cièries tant proufound que, quand la poupulasso
Au mitan de l'areno en gros moulou s'amasso,
Dirias d'amount un fourniguiè.

Ai vist forço estrangiès, aval, de í'esplanado
Aluca dau gigant la caro soureiado,
Tresana tout d'un tems, toutes pica de mans
E dire : « Noun, jamai obro tant acouçnplido,
Mai pleno de grandou, mai durablo esoulido

Qu'aquelo obro das vièls Roumans!»
Relieo dau passât, es vrai, siès
Souto lou grand sourel que de

noblo e bello
rais tecapello,
T'enarques coumo un rèi dins la melancouniè;
Mès que nous fas fasti quand l'oumbro te mascaro,
E vesèn à cha pau s'espandi sus ta caro
Lou mantèl negre de la niuè.
E.
En

Uzès

Abeulenc, d'Alès.

(Gard), 1-875.

Escri sus lou pertra-carto de la pichotoMirèio
elo à sa mairino Mirèio de Roumiéu.
À mairineto caro,

Mirèio de

Roumiéu,
Aqui la miéuno caro,
Lou pertrachou de iéu,
Que sièi

sa

fihouleto

Mirèio raiouleto.
En Aies, lou 46 d'otobre 487i.

d'Arnaviello,dounaper

�—

IiOU

87

-

BONUR

bos, au tems siau de la margarideto,
Quand la niuè l'ai fugi lou calabrun pôurous,

Dins lou

léu vese, cado sero, uno gento
Emb'un galant jouvent, couble

drouleto,
misterious.

Souto un oumc ramu, rescoundu per l'oumbreto,
Espinche, pensadis, aqueles amourous,
L'iuèl dins l'iuèl, cor sus cor e sarrats à brasseto;
Ausisse das poutous lou murmur amistous.

m'avièu di : — Bonur es farfantello
Mès lou bonur l'ai vist lusent counao l'estello.

E pamens
Lou que

I—

parlavo ansin m'enganavo segur.

S'aqueles longs poutous, ardents mai que la flamo,
S'aqueles rendès-vous, embriaigariè de l'amo,
N'en soun pas uno provo, ounte es dounc lou bonur?
Maurice Faure.
à Paris, lou

6 de selembre 1875.

Douge mestiès, trege misèros.
ME POT PAS BEIRE

Arribo de causos terriblos dins la bido, disiò 'n ome de setanto
à quaucos persounos que lou courieission pas
Imaginats-bous, brabos gents, que soui enroullat joust la bandièro clal
mariage despèi mièch siècle; que ma fenno — unopastodebountat—eiéu
bibion doucetomen d'acôrdi coumo dous tourtourèls; e bei, sens abé res
—

particulièromen.

ans

fait per countraria ma coumpagno, es
punt que me pot pas beire.
—

Acô's

doua.
—

ma

Brico!

bengudo, tout d'un cop, à-n-un

pla estraourdinàri, sa-fan lous escoutaires d'un aire pietaajousto l'autre, serious coumo un ase
de perdre la bisto.

pauro moulhè ben

quand on l'estrilho,
Lou Bourgalet.

�NOUÏËL

I.ot MEDÊCI

De pau de saupre èra countent
Lou medeci'de l'ancian tems.
.

Àmbé d'aigueta, una relica,
Cresi'è de gari la coulica.
Mès lou nouvèl es pus lurrat :
Ris de souri paire e dau curât.
Dins sa pocha porta un outis
L'amaga, pertant ie sourtis,

:

Àmai per una
Vous lou
E se biràs

bagatella
planta dedins l'aissella,
un

pauc

íenvès,

Lou

planta just ounte savès.
Àntau creirias de l'enmandà;
N'a pas finit, vous eau badà.
Amb' un mirai que desmaissella
Vous espia la gargamella.
Que

ses urous sens vou

Venias mut

e

'n douta!

pourrés cantà.

A très remèdis dins

soun sac :

Lou vi, lou rum e lou cougnac.
Viva Bacus e sa panoulha!
Lou vi rend gai se nous embroulh

L'aiga

per béure es au rebut;
Gàrirà tout ambé l'embut.
Nous caudrà toutes entarrà

Quand vendra lou filoxerà.

Aquel voulur, causa soulida,
Nous prendra la boursa e la vida
Mès rousigaren jusqu'à l'os
La vianda crusa per kilos.
Per-la vianda crusa e l'alcol
Iéu me farièi coupa lou col.
Dau termomèstre dins l'aissella

N'ataque
Se

eau

pas que

la ficella

dire la veritat,

Deteste pas

la Facultat.

:

;

�—

89

-

s'en crei trop ;
jouine partis au galop.
En lioc, mêmes clins la rebarba,
Degus respèta pas la barba.
Lou que dau nis vèn d'escapà
Vòu saupre mai que soun papa.
Mès nostra epoca
Lou

Moussus, quand lou mau pica du,
un medeci madu.
Vous counselbe ambé la sciença
Prenès

D'anà cercà

l'esperiença,
pioi, mai que d'un gramecis
De pagà vostres medecis.
E

Jan dau Verdansou.

Mounl-peliè, lou 25 de setembre 1875.
EiA CAVAEiIERO

rèino, uno rèino' e soun trin,
■

N'èro pas uno

Teodor

Àl

Aubanel.

galaup, sus soun blanc chaval,

Quand passo la jouvo superbo,
Al soulelhan que,

Fa fuma

l'aigo

e

dins la val,
brausis l'erbo,

toumbo aval,
roujo coumo uno serbo,
Semblo la qu'aimèt Miraval,
Dono Alaïdo de Menerbo,

Pèl

rous

Fresco

desfait qu'i

■

e

Quand, sul causse amé sous lebriés,
Cassavo cèrvis e singliés
Sus l'andalous — fièr joust sa cargo

—

— e n'es que l'Annil,
granjeiro dal Coumbaril,
Que porto la relho à la fargo.
Clar Glèizos, d'Azilhanet (Eraut).

Dal rèi Fonse;
La

en

Aria

(Prouvenço), 187i,

�—

90

—

MOUN COUSI MELETO

tien, s
Vous dirai-ti ço qu'avenguè à moun cousi Meleto, à noun sabe
quinto noço mounte s'atroubavo envita noun sabe coussi?
Nàni, vous hou dirai pas, qu'aquelo causo n'es pas trop aisido per
counta. Pamens es quicon de bravamen galoi.
•—

—

—

Aladounc, vitamen, vitamen, mèstre Bourgal, digas-nous aeô!
Oh! lous curiouses! En fin, aici l'afaire en paraulos dau miel

propros.

Moun cousi Meleto, envita de

noço, coumo vous ai dicli, arrivé dins
mariage. L'oustau èro adeja pledecouvidats, e per reeaupre tout aquel mounde i'aviè proud'obro. Avièu bouta
de liechs, de simples matalasses, de
paiassos dins toutes lous membres.
A l'ouro de la couchado,
escoufîgnèrou moun cousi Meleto en un cambrihou qu'èro nus coumo la man, foro uno bressolo que ie dourmiè
deja dedins un droulet, un manit de dous ans, e pièi un lié per et
Meleto.
Un lié! De-que mai demanda per dourmi? subre-tout quand,
coumo moun cousi
Meleto, lou pensamen vous empacho pas... de
dourmi, e qu', au countràri, la fatigo dau viage vous aono un
besoun de som que vous destren de
cap à pèd. — Mes un
besoun pu grand es toujour pu fort qu'un besoun pu mendre. E vèjaqui qu', au.mîtan de la niuè, moun paure cousi Meleto saguè tout d'un
cop destrassouna per uno revoulumado, uno prenso de ventresco que
ie tancavo l'alé.
Tant lèu à soun entour cerquè (fuauco aisino de
soulas. Vous ai di que lou membre èro nus coumo la man; res que la
bressolo mounte dourmiè toujour, se riguent embé lous anges, l'efant
de dous ans.
Sariè be sourti deforo, moun cousi Meleto 1 Soulamen
caliè travessa la cambro d'un moussu e d'uno damo, d'autros vesitos
que counouissiè pas, e, pechaire! noun ausavo.
E acò pressavo, acò pressavo!
Mès aquelo bressolo — oh ! idèio qu'on auriè jamai cresegu pourra
giscla dau cervèl de moun cousi Meleto ! — chut ! aquelo bressolo es la
t

l'oustau dau nôvi? la vèio dau

—

—

—

—

sauvasou !

Ansin el dis ; e, d'ausido, pren plan-plan de sa bressolo lou droulet,
pauso, que dourmiè encaro, dins soun lié siéu ; pièi el se
bouto sus lou brès, e.... oh! lou pourcas!
Emb'acô sou-faguè : — Moun paure droulet, te plagne be, quedeman
creiran qu'es tu que te siès péri dins toun brès, e per acò tiraras belèn
uno bono ancado. Mès
de-que vos?...
Tout remenant acô, moun cousi Meleto torno à soun lié per reprene

plan-plan lou

tarœ
D'aq

�—

91

—'

e lou remetre clins sa bressolo. Espetacle!.. Juste aquel mousai-que un pau tarabateja dau cambiamen de jassino, l'efant, miè
taraient, miè renant, l'efant veniè de se péri dins lou lié deMeleto!...
D'aquel afaire moun cousi Meleto sourtiguè pas blanc.

loupichot
men,

Lou Bourgal.

QUAUQUES MOTS DE PEÏROT
PRIOU DE PRADINAS

priou de Pradinas,
Peyrot, felibre rouergas,
Loti boun

Aviô, touto la matinado
D'un jour de pesuc calinas,
Coufessat

uno

troupelado

De devotos de la countrado.

Mort de fam, rajent de susou,
Escapabo de sa prisou,
(Mièjour sounabo à la campano)
Quand la femno de Bourtoumiéu,
Per qu' ausigue sa coufessiéu,
Vous l'aganto per la soutano.

Peyrot i dis qu'es tard e que n'a pas lou tems,
Qu'es deju, que l'estoumac miaulo,
Qu'es l'ouro de

se

metre à taulo.

Mais elo li respond, en regagnant las dents:
Cal que me coufessés, vous plase ou vous desplase!
Per ase déu servi que s'es lougat per ase! —
Es vrai, dis lou priou ; mais l'ase, saquela!
Quand a fach soun traval, cal que manje ta-pla!
—

—

A

Peyrot dis Moussu Loupia :
Diéu ! per l'aurelho d'un crestia

—

Que vostro aurelho es Ioungarudo?
—

Ne

—

counvèni, respond Peyrot;

Mais per l'aurelho d'un bardot
Counven que la téuno es menudo. —

�—

92

—

Peyrot debiò, lou jour des Rams,
(Festo qu'aimou pla lou efants)
Predica dins la vesperado...
Un mounge que fasiò 'n sermou
Dins sa glèiso, la matinado,
Diguet, en parlant de I'intrado
Facho à Sioun per lou Segnou,
Que sabiô pas s'uno saumeto
L'i pourtet sus soun esquineto,
Ou s'èro sus un
Acô déu saupre

ase

intrat.

lou curât, —
Apound, — demandas-i de vespre,
So que penso que ne pot estre:

Sus talos causos es farrat ;
Sou de tant pauc de counsequenso

Qu'i

despénsi

pas ma scienso. —
portou tout caud.
Peyrot que n'es pas pla nigaud,
Lou vespre, escalo la cadièiro,
E quand a finit la prièiro,
Se levo drech, e parlo atal :
Lou sabent mounge me demando
Al curât

ou

—

S'èro ase ou saumo l'animal
Que pourtet dins la vilo grando

Jésus-Crist, nostre saubadou.
Sa questiéu m'es un grand ounou.
Tabé, sens faire lou viedase,.
Iéu li respôni qu'es un ase.
Beziès.

Gabriel àzais.

(Tira de las Vesprados de Clairac).
Se

mars nou

marsejo
embejo.

Tout l'an n'en pren

Pascos marsescos,

Forço nèu

e

forço toumbos frescos.

�CAUSSADO
Aire de : LA

TOULOUSÈNO, de De/fez, lou musieaire moundi

COR

qu'on se plai, o Caussado 1
Poulido bilo ount tout es gai, risent,
Sus un truquet, coumo un poul enjoucado,
Al eau soulel d'aise s'esparpalhent...
À te canta

qu'on se plai, o Caussado !
Poulido bilo ount tout es gai, risent.
A te canta

I.

clouquié que fièromen se quilho,
pourtent soun cap frisât,
Agachas-lou, coussi se requinquilho :
Semblo un gardian toujoun derebelhat...
Oh 1 respecten aquel tant bèl oubrage :

Toun naut

Dins lou cèl blu

Mai d'un aurage
L'a respectât.
II.

jardis e de tas permenados
Urous qu ba respira la gabou!
L'aire erabauraat de douços alenados
De tous

Del que

soufris amaiso la doulou...

Aimi surtout tas bellos arribados
Tant rechercados
Per lour frescou.
III.

Oh !
Dins

parlas-me d'aquelos douos ribièros,
un poutet se mesclent à tous pèds;
D'aques mercats, coumo d'aquelos fièros
Ount sès susprés de tout ço que besès :
Trufos, guits, piots, poulos belcop bantados,
Lèbres, becados
Tant qu'en boulès.

�—

94

—

IV
De tous capèls las fabricos beziados
Fan biure un fum de gais trabalhadous;
De tous depaus las pèiros renoumados
Ban ount se fa de poulidos maisous...
E tous bèls blats e lour blanco farino?

Quno flou fino
E qun pa

doux !

V
Un mot tabé per aquelos filhetos,
Al pièl suegnat, al sourrire amistous,

Al

pinçât, à las gautos fresquetos,
coumo de luquetous...
Âgachas-los, coussi s'en ban laugèros :
cos

As èls

flambents

De lours manièros

Sès

amourous.

VI
A toun

entour, la campagno floucado
Dabans bous-aus richoraen s'espandis...
De blat, de mil, la terro n'es catado;
Lous auzelous cantoun pe l'talhadis ;
Lous prats, las flous, jusqu'à la pimparello,
Tout i rapello
Lou Paradis.

J. Castela.
Moult de

Loubejae (Mount-auba), lou 30 de setembre 187i.
(Tira de Mous farinais, pouësios diversos.)
ESCRI
«

Moun

brabe

COURT E

BOU

paire,

escribi, bèi dilus, per l'esprès que partira dimars e qu'arribara dimècres. Aurets ma letro dijaux, e me mandarets d'argent
dibendres. Sinou partissi dissate per èstre à l'oustal dimenge.
Sinnat : Couscourro,
«

Bous

«

Per

coupio :

Lou Bourgalet.

«

dins

soun tour...

de Franco. »

�—

IiA

CIGAKjA

95

—

E IÌA FOURNIRA

Un jour, au pús fort de l'estiéu,
Sus una aubeta, au bord dau riéu,
Una cigala cascalhava
Embé tant de redou,

Que de l'animaudou
cors ressautava.

Tout lou
Dins

aquel tems,
Úna fourniga
Fasiè l'araire, courriguent
De la garriga
Ounte es cavat soun fourniguiè,
A la pus procha bladariè,
E chaca fes, à la passada,
L'animau alucrit,
Sens quità lou courri,
Escampava quauca lengada
(Tant que teniè res d'enmaissat).
La fourniga es pas tant bestiassa
D'anà desclavà la mourdassa
Quand ten sa proia, acô se sap.

Quoura cridava:

«

Eh be! pecaire!

Prendren pas peca à champouirà? »
D'autres cops : « Se dis que l'araire
&lt;

«

Enrega drech quand lou bouirat
«

Pioi:
«
i
«

«

«

Canta la cansouneta.
Zou! zoul canta, ma

»

migueta;

Cantà tout l'estiéu à l'oumbreta,
Es un traval ben agradiéu !
Per

ma

fe, s'era tant gagniéu

Couma es plasent, end'aquela
Iéu te fariei manobra ;

obra

«

«

«
«

«
«

Mès, couma lou que vai cantant
Tard ou à tems bramarà fam,
Aime mai eneavà, per viéure,
Pulèu qu'aiçai avé lou piéure
E manlevà 'ncô dau vesin. »

�—

96

—

N'escoupiguèt tant, à la fin,
Que la cigala ansin brandida,
Pas trop que s'endeven mousida
(Aven chacun nostesanet),
Cala soun cant un moumenet,
E iè ven : « Perdequé m'agaires?
»
Te deve-ti quicon ?
»
«
«

«
«

«
«

De-que t'ai facb, respond?

Belèu t'en dôu que lous cantaires
De viéure amount aguen poudé,
Couma tus à l'ime dau det.
E crese ben qu'es toun espera :

Voudriès que mourrejesse terra,
En rebalant gran egranoun;
»
Mès iéu n'ai de besoun
Que de sourel e d'aire,
»

«
«
«
«
«

«
«

«

E la natura, en bona maire,
Sens esperas m'aprouvesis :

N'ai à flac, n'ai à gramecis.
D'aqui qu'afrechoulida e muda,
Dau tems fugissent las cosous,
M'ane rescondre à la sournuda,
Vestida d'un cruvèj terrous.
«
Mès se dins ma baumeta
La fam fai sentre soun pessuc,
«

«

Saupràs,

Qu'au

mens

o

fournigueta,

la cigala a viscut! »

Dis, e de sa cantada
Fai mai ressounti la clausada
Que daurejou lous

blats madus.

E lous segairesque segavou,
E las ligairos que ligavou,

De lassige e de set
En ausissent soun

renduts,
sèga-sèga,
A l'obra mai tout se boulèga,
Cansoun en vêla, espantouihats,
E de-longa escarrabilhats.
A. Langlada.

Lansarcjues (Eraut), !87i.

�KEBOEEi

E «5A8R5I

Coumo tout achi-bas s'uso, fugits'. La bido,
Neit e jour, en poulsant, galaupo bès sa fi ;
Le lems debouris tout clins sa courso rapido;
Besèn passi laspours, las felhos se rafi,
L'albre se'desfelha.... La perlo cl'albairado,

Que la neit

a

plourat clins le se d'uno flour,
trop bite eibapourado,
brilbo 1' mati d'un jour.

Joux raiouns dal soulel,
Diamant d'un moumen,

dos estellos
toujours pur,
rabitsfper de clartals tant bellos

Joux le cèl dal Miejour brilhaboun
Dount le belugomen., toujours biu,

A nostres èls

Fasiô dos flourdelis sus un mantèl d'azur.
Las estellos en aut s'allamboun, se desplaçoun,

carrairôus de foc

Nou daichoun, en fusant, que
Les troubadours, tabès, quand an

Bous daichoun en

:

brilhat, trespassoun.
grand dol, Proubenço e Lengodoc!

Nimes, pas tant de pleurs! Agen, seco tas larmosl
Esperl Reboul, Jasmin abion toujours per armos,
Countro tbutis les iléus, de crids sourtits.dal cor.
Lour liro fremissiô quand, la pietat dins l'amo,
Moustraboun les paurots que la talen afamo....
Lours cants èroun de

piours cambiats en pleijo d'or.

Dabans tous cants, Reboul, pallix touto lausengo,
Dabans toun Crisl, toun Ange on demouro sens lengo.
Toun mérité moudèste a F pus brilhant esclat;
Te sios' pas desmentit à toun moumen suprême :
As

proubat que ta muso èro pa 'n anatème,
un litre segur à l'inmourtalitat.

Mès

Bous aìmi toutis clous

,

bostro bertut m'atiro.

Dins toun cor, boun Jasmi, quicon dal cèl respira;
Dins tous cants benesits restoudissoun cl'acords
Dount digus nou poudriè carcula la pouissenço :
eau e ciment, or, argent e scienço,
Tout tressauto à tous cants, sasit per tous

Pèiro,

tresports.

�—

98

—

Adessiats, troubadours!... A las amos penados,
As paurots sens panot, à las glèisos toumbados,
A la mendro infourtuno abèts prestat secours;
Dius bous a benesits à bostro ouro darrièro;
Repausarets en pax dins le loc de lumièro,
Dins la glorio dal cèl, eirouses per toujours!...
Lou Felibre Pastourèl.

Belpech (Aude), 1865.
Grando sartan per fricassa,
Embourdo fino per tamisa,
Uno fenno despensièiro,
An lèu bouida la panièiro.

MADAMO MADALENO BRES

Uno jouino fenno qu'apartèn au Lengadò, Madamo Bres, nascudo
Madaleno Gibelin, de Bouiargues (Gard), vèn d'òutène,de la Faculta de
medecino de Paris, lou diplôme de doutou en medecino.
Acô's la proumièiro fenno de Franco qu'un parié titre ie siègue esta
decerni.
La tèso de Mmo Bres èro intitoulado : De la mamello e de l'atessamai
M. Wurtz, président de la Faculta de medecino, en pleno sesiho à
Mmo Bres a di :
«
Vosto tèso restara dins nostes archiéus coumooubragescientific,
—

permetès-me de vous felecita de la delicadesso qu'avès messo dins la
causido de voste sujèt; voste rôle déura s'en tène au garimen de la
malautiè das fennos e das efants, e vous felecite d'hou avé tant te
coumprés. — »
La savento fenno déu de n'èstre arribado aqui tant à soun inteligenço qu'à soun traval afric, à soun voulé e à sa fermeta de caratère
dins las esprovos qu'a travessa sa vido.
Adeja, au sèti de Paris, veguèrou nosto coumpatrioto, souto la
granaio enemigo, pourta courajousamen lous secous de la carita e delà
scienço as paures matrassats de la patrio.
0 Mièjour, acô 's uno de tas fennos!
«

e

«

«

«

—

L. F. D. L'A.

�99

—

I/OURMO

DE

—

BICiOilIAGNO

Ramos

(1)

annosa

que

branchia pandens

ovide

Se

jamai caminats clins la Negro-Mountagno,
Ount on es bentalhat p'r un aire touchoun biu,
Bejats per raretat VOurmo de Bilomagno,
Dount les brancs annadits joux le ros que les bagno
Bailoun cado. -printerns un fresc e gai oumbriu !
Plantado su l'clabant de la gleiso campèstro,
Le cèl semblo serba soun brancage tant bielli,
E 'trabèts les bitrals de l'estreito finèstro,
La Bierjo del sant loc dount es la reino-mèstro
Su l'albre merbelhous fa trelusi

soun

f

j

11
il j
I

i

elh.

Dejoux soun tet ramat le pople slatroupello,
Parlufejo d'afas... i bendoun d'iòus, de fruts
Junquos le marguilhè que s'i degargamello
A i'encanta P rausèl, proufich de la eapello,
Que serbits à prega pes paures rebouncluts.
Al mitan de

soun trounc brounzinoun las abelbos
Curât tapla qu'un bue, le trobouu autant bel!
E 's efants de l'endreit, tôulis cuberts de pelhos,

:

En

laugièis esquirols, al bout de las cabelhos,
d'un cop, las pastellos del mèl.
L'estiu, quand la calou s'espandits su la prado,
Serbis de dous abric al janti roussignol ;
Aquital l'auzelet nou cren pas la becado
Del falquet adalit, à l'urpo replégado,
E, jouious dins le nix, uflo soun gargalhol.

Ban tasta, mai

Í

I

-

(i) La conversion (l'Henri IV

amena la conciliation des esprits.
le bon roi ordonna qu'on plantât,
dans toutes les paroisses de France, des ormes commémoratifs.
Sully, son ministre favori, fut chargé de l'exécution du présent
arrêt. Un de ces arbres fut planté près de l'église de Villemagne :
il devint superbe, ne se nourrissant que de sou écorce, et nul arbre
de la contrée ne le surpassait en beauté. De là vient qu'on donne le
nom de Sully à tous ces vieux ormes qu'on peut remarquer encore,
mais bien rares, devant le porche de nos églises de village.
Guilhe. Histoire du Lauraguais.

Pour

en

conserver

la mémoire,

!

Il

:

j :
Y
--411

�—

100

—

an surtout pla d'estac p'r aquel albre;
Joubes, i'.an fadejat, que de cots, à 's entourst...
Abei, que soun aguts, fréijis coumo le malbre,
Disoun al siu pecoulh : « Qu'à sas brancos s'azalbre
Cado an noubel printems engarlandat de flonrsl... »
E quand le repassou Irabèxo le bilage,
En quirdant : « Amoula coutèls, cisèus, faucets, »
Dejoux l'aibre gigant desplego soun oubrage
E pei, cansounejant à l'oumbro del felhage,
De la raolo en renoum fa resquita 's laucets.
Le trouneire enmalit ent escouichant la brumo,
N'a pas jamai trueat l'ourmo del grand Enric;
D'aqui ben qu'à Sant-Marc, segound bielho coustumo,
Le brabe capela sus soun felhat agrumo
Foxo benedecius, al noum del crucifix.
Mès qu'es bello en agoust, quand la trilho-lambrusco
S'escalabro à sous rams per la poutouneja,
E que le ledre-amic, s'abrassant à sa rusco,
Oundrejo de berdou, des pèds junquos la clusco,
Soun cos abielhunit qu'abril fa grilheja !
La cal bese l'ibèr de nèu touto coumoulo,
Les glassous pindoulant à sous biélhis ramèls :
Joc d'orgues en cristal ount la Naturosoulo,
En musicaires sous, à mieijo-nèit, mourmoulo
De bouxes debignant aquelos des auzèls.
E quand ben al cammas la baloclio esperado,
Aquel joun le Sully pes paisans es cantat;
Car le pifre e 1' tambour, en fasent la tournado,

Les ancians

«

an la serenado,
qu'aqui fouguèt plantât.
Se jamai caminals dins la Negro-Mountagno,
Ount on es bentalhat p'r un aire touchoun biu,
Bejats per raretat XOurmo de Bilomagno,
Dount les brancs annadits, joux le ros que les bagno,
Bailoun cado printems un fresc e gai oumbriu I
Pècoun pas d'i baila
En soubeni del tems

cado

Gabriel Peirounet.
Castannau

(Aude), &lt;1875.

�-

101

—

LOU CANT DAU LATIN.
PROUGRAMO

Lou dimars de Pasco de l'an 1878, que s'endevèn embé lou bimilenàri de la foundacioun d'Ais en Prouvenço, la Soucieta das lengos
roumanos

de

decernira, à Mount-peliè, dins la sesiho soulènno dau segound

sous councours

trienals

:

grand Coupo simboubico en argent à l'autou de la meiour'o
pouësio sus lou tèmo seguent : Lou Canl dau Latin ou autramen di
k la raço latino.
Uno

Per aquel près, qu'es ôufert per M. Albert de Quintana y Combis,
président das Jocs flourals de la lengo catalano, à Barcelouno, en 1874,
lous dialèites de la lengo d'O, lou catalan, lou francés e toutos las
lengos latinos sens essepcioun soun admesos à councourri.
La Soucieta das lengos roumanos desiro que l'on counsidère aquelo
pèçodount la loungou noun déu èstre ben counsiderablo, courno uno
sorto de Canl de raço poudent, per lou biais de traducioun sus lou
mèmeritme, veni coumun à toutes lous poples qu'aro parlou un idiome
venent de l'anciano lengo de Roumo. Lous councurrents déuran indica,
d'uno manièro preciso, la lengo ou lou dialèite dount se saran servits.
Lous manuscrits dau Canl dau Latin pourran èstre acoumpagnats
de la noutacioun musiealo das paraulos. Déuran èstre adressats, franc
île port, avans lou proumiè
de mars 1877, tèrme de rigou, au Secretàri
de la Soucieta das lengos roumanos, à Mount-peliè (Eraut). Cado côpi
pourtara uno epigrafo que sara repetado sus l'envelopo dou bihet
sagela fasent caupre lou noum e l'indicacioun de la demouranço de

l'autou.

Las pèços mandados déuran
La Soucieta se reservo cela

èstre inedichos.
traduire, dins toutos las lengos rouma¬
nos, lou Cant dau Latin que sara esta courouna e de modifica ou même
de cambia la noutacioun musiealo das paraulos. En cas de councours
per lous dous òujèts, un prougramo especial sariè anouncia avans lou
proumiè de jun 1877.
Lous manuscrits mandats saran pas renduts ; saran depausats as
archiéus de la Soucieta, qu'aura lou dre de publica, en même tems que
h pèço
qu'aura gagna lou près, las autros pèços que ie pareisseran
'mérita d'èstre

emprimados.

�IiA.

CADIÈIRA.

de la peticioun que la vila de Mount-peliè mandèl à
après la felibrejada dau31 de mars
\ 878, per réclama la creacioun d'una cadièira de lenga prouvençala à la Facultal mount-pelieirenca.

A prepaus

VAssemblada naciounala,

En fin de-qu'es aquel ramage
Lengadoucian ou probençal?
Lou Mièjour ambé soun lengage
Es segu toucat de l'aigage
Ou fissat de quauque mouissal.
—

«

Abignoun coumença la dansa :
Dins lou Mièjour touti'ôubeïs
E quitou toutes en cadança
Lou parla dai Nord de la França
Per lou parla de soun pais.
Per lou

cant, per la poulitica
Quand lou Mièjour fa lou ténor,

N'es pas autal que se pratiea!
De drecb lou mèstre de musica

Diéu

toujour arribà dai Nord.

D'una rebolta

sens

égala

Que Paris sounge à s'aparà :
Lou

Mièjour bat la generala;

Bol per el una capitula,
Per Paris lou filoxerà.
A fabricat per sa defensa
Un fusil double e chaca an nòu.
N'i'a per trambla quand on ie pensa!
Acò's VArnianat de Proubença
Ambé VArmanat Cevenòu. »

Moussus, aquel discours iéu l'ai pas fach esprès;
L'ai soubent entendut ou quicon d'à pau près.
L'ai birat soulamen dins ma lenga natala.

�—

103

—

Mes

couma aime pertout una balança égala,
Crese, s'hou permetès, que eounben à soun tour,
Quand lou Nord a parlât, d'entendre lou Mièjour.
sorres sus una countrada
Abiôudrech per égala part:
L'una ai mièjour èra l'ainada,
Mès l'autra d'un rèi preferada
Acbèt la mjèeha amai lou quart.

Dos

Quand seguèt rieha seguet fièra.
A la lenga d'Oc, sens remord,
La lengo d'Oil fasiô la guerra,
L'abiô messa dins la misèra,
Mès ie bouliô dounà la mort.
Pertant tout

un pople l'aimaba,
gais troubadous.
Quand la ferulla la picaba,
Dins Abignoun que n'en plouraba,
le nasquèt un fier amourous.

La filha das

Un felibre, l'ama intrepida,
A la barba das Francimands,

Benguèt per ie saubà la bida,
El èra fort, ela poulida,
Lou pople piquèt de las mans.
Despioi lou Mièjour ie fa fèsta,
Dirias qu'a finit soun tourment...
Mès la sorre, que la detèsta,
Dis qu'aquela michanta tèsta
Bol chanjàde goubernamen.
Mès n'es pas qu'una messourguièira,
Car sa bitima de toujour,

Quand ela a près la França entièira,
Demanda pas qu'una Cadièira
Dins las escolas dai Mièjour.
En rebutent ce que nous tria,
Lou felibre aima soun oustal

�—

E

soun cor

104

—

toujour assoucia
granda patria
païs natal.

L'amour de la
E l'amour dai
Lou dous

parla de soun enfança,
quand finis

Lou bol entendre

Dins la

paurièira ou l'aboundança;
toutes aimen la França
que chacun aime soun nis!

Per que

Bol

Charle Costa.

Sant-Andriêu-d e - S ang on i s

(Eraut), i815.

À la fièiro senso argent,
Biro toun ase, tourno-t'en.

LOU BOUIOUN

—

Digo, Batisto? laisso-me prene un pau d'aquel bouioun qu'es a»
d'iuèi, e moun estouma s'en vai.
Tè! moun orne, aqui lou culiè ; pouso dins lou toupi.
Hou!... mès boulis, aquel bouioun; coumo barbato!... mevau

fio. Ai pas res près
—

—

brûla.
—

Nèsci, de-qu'as pou! pren dau cousta que boulis pas.
Lou Bourgal.

La Soucieta per l'acourajamen au ben a decerni, au mes de mai
1875, à Paris, en sesiho sôulènno, uno courouno civico au .douloa
Roussel, députa de I'Auzero, per lous inmenses services qu'a rendu à
l'umanita e au païs. Lou doutou Roussel a dévoua sa vido à la deienso

das interès das

pichots efants.

Lou

rapport de la Soucieta fenissiè coumo acò:
Qu'aquesto courouno siègue per M. Roussel uno
la pecouneissenço publico. »
«

counsecraciéu w

L. F. D. L'A

�—

105

—

UNO LICOU

Saloumou nous avertis que « l'ome gourant lien de soun
Paucel que s'escarto de soun nis », e nostres paires
cevenòus érou 'n pau de soun avis quand disiéu :
Que va de-tras lou serre
Sap pas de-que va querre.
Aurié be fach de si souveni d'acò lou dévot de quau voulen parla. Èro
anat dins un païs loundan per i gagna sa vido ; aqui faguet lou rescontre
d'un pagan e Ii diguet : — Que ses néscis aici d'asoura d'idolos!
Quau asoures-ti dounc, tu? demandet l'autre.
Asoure lou creaire del mounde, que, tout pouderous, nourris
pertout sas creaturos.
Siès en countradisamen embé tu-mesme.
Lou sage

eodrech

es coumo

—

—

—

Ecoussi?
Se n'èro coumo dises, toun Diéu
auriés pa 'gut besoun de lou quita.
—

—

t'aurié nourrit dins toun païs e

Atupit, lou dévot revenguet sus sous passes, s'estaquet à soun
e aguet pas pus l'idèio de laissa sa baito per ana gandalha.

vialaret

P.

VArmagna cevenòu aviè dubert uno

souscripciéu à l'efèt de publica

ediciéu nouvello de Pauuo Martino!

uno

de Matiéu-Lacroix,

mort à la Grand'Coumbo (Gard), en
L'Armanci de Lengadó countunio la dicbo

maçou,

F.

troubaire-

1864.

souscripciéu.
ome qu'à peno sabiè
poupulàri en Cevenos,
proumièiro ediciéu de
Quant n'i'a pas que
planh esmouvent ! quant n'i'aura pas1 que

Pauro Martino! es lou cap-d'obro inspira d'un
escriéure e legi, d'un ome que soun noum, tout
nguèsoun ouro de celebrita en Prouvenço. La
Pauro Martino ! es abenado; s'atrobo plus en lio.
soun

en

cerco

d'aquel

voudran lou counouisse ! — La souscripciéu à
cmb'uno prefaco-biougrafico per Albert
e lou
prouû sara counsacra à enaussa au troubaire
pourtant uno escripciéu que rapelle ço qu'es esta. -—

Pauro Martino,

Arnavielle, es de douge sòus,

Matiéu uno toùmbo
Fasèn apèl caloul'ent à toutes lous felibres e també à toutes lous amis de las letros miejournalos. Lous noums souscriveires embé lou noumbre de souscripciéus
(le cadun figuraran dins lou libre. Manda au felrbre Albert Arnavielle,
en

Alès

(Gard ).

�—

106

—

VIAÏiAS

Vialas, que siès poulit, quand vèn lou mes d'agoust!
Quand dins la piano, aval, tout mouor de secaresso,

Fai bo se souloumbra dins toun valoun
oumbrous,
Souto lou castagniè, souto sa ramo
espesso.
Atires cade estiéu vers lous rocs de toun sôu
Sens coumta lou malaut, lou savent e l'artisto —
L'abitant dau vièl Nime e d'Alès lou raiôu
Que se countentou pas soulamen de ta visto.
—

End'aqueles moussus, siègue encô de Durand
Ou de Platou, lus fau tas trouchos
bricanados,
Arrousados de jouine e de vièl Frountignan.
Obi s'ère l'oste, iéu, las lus couirièi... salados!
Per moio ! s'en es tant manja que gaire plus
N'avèn... Quaranto sous pagan uno liéureto!
A peno, també, se per Pasco lou dilus,
On n'en vei un platet coustejant l'ôumeleto.
Vialas,

que

Quand

sus

siès poulit! Aime toun sourel blound
ro de Trenze, antico meraviho,
Esterpo sous rais d'or, quand furgo lou valoun
E gisclo dins lou prat sus
l'aigagno qu'esbriho.
Aime toun castagniè, vétéran cevenôu,
Qu'espandis emb' ourguièl sa tèsto verturiouso,
E sa frucho qu'on vei s'estela
per lou sôu,
lou

Avans d'ana

seca

dins la cledo fumouso.

Aime l'aigo que rajo à pies
Abéuro tous jardis que fan

bords de tas fonts,
bada de veire,

Canto, cascaio, ris à l'en tour de tous roncs,
S'escampo en blanco escumo e lindo coumo un veire.
De toun aigo, Vialas, as resou d'èstre fièr.
Es d'elo que te vèn ta premièiro richesso.
Quinto sesou que siègue : estièu, autouno, ivèr,
Toun terraire jamai patis de secaresso.
Vialas, quand

on a

Tas drolos que

fan

vist, un dimenche mati,
talamen soun poulidos,

gau

�Rosos mai que la flou d'aquel noum, sens menti,
E blancos dos ou très coumo las margaridos ;

Quand on a respira toun aire santarous
Que rend lou sang pu fort, en passant dins las venos;
S'on a 'scalat jamai toun serre sauvertous;
S'ort

a

jamai raiva dins tas coumbos serenos

;

Se l'on a quauque pau viscut em tous efants,
Gents sobres, praticous, ouspitaliès, ounèstes,
Coumo l'argent que sort de toun sòu viéus e francs,
On

(1)

pot pas t'ôublida, dins lou cor fau que rèstes!
Camile Cavaliè.

A

Violas

(Auzero), Ì874.

SOUCIETA DAS FELIBRES DE LENGADO
Lou 4 de nouvembre 1875, lous felibres de Lengadò, acampats o
representats à l'Oustau-de-vilo de Mount-peliè, an arresta la fourmaciéu
(le la Soucieta das felibres de Lengadò.
La nouvello Soucieta intro dins lou plan général qu'a per but lou
relevamen rnoural dau Mièjour. Luchara de tout biais, au mejan de la
paraulo, dau libre, dan journal, dau tiatre, etc., per lou triounfle
cl'aquelo idèio. A la darrièiro ouro, l'espaço nous manco perdouna lous
setanto noums qu', en aquete moumen, an souscrich à la Soucieta das
felibres de Lengadô ; mès l'an que vèn l'Armoria publicara toutes lous
noums das membres, lous estatuts de la Soucieta, etc. Fasèn apèl à tout
onie qu'a l'amour dau Mièjour
e de sa lengo, amour inséparable de lou
delà maire Franco, apèl a tout partisan de la decentralisaciéu.
Per fa partido de la Soucieta das felibres de Lengadô n'en fau adreissa
lademando au Secretàri, Carrièiro-Drecho, 169, en Alès (Gard). On es
reçaupegu sus la presentaciéu de dous membres. Lou près de la coutisaciéu

es

de 10 francs.

Vejaici la fourmaciéu dau Burèu de la Soucieta das felibres de

Lenfaclô.

Président d'ounou ; Frederi Mistral,
Président : Gabriel Azaïs, à Beziès.
Vire-nresiriwu
^

'

■

capouliè dau felibrige.

} Baroun Charles de Tourtoulon, à Mount-peliè.
/ Camile Laforgue, à Quaranto (Eraut).
: Albert Arnavielle, en Alès (Gard).

Secretàri-tresouriê

(1)

A Vialas, i'a

d'argentièiros remai-cablos.

�—

108

—

MORTUORUM

Tout lou mounde

se souvèn
qu', aqueste mes d'abriéu passa, très
de Paris, MM. Gaston Tissandier, Crocé-Spinelli e Sivel,
faguèroun un viage dins lous nivous, sus lou baloun Le Zénith, per fa
d'estudies scientifies, e mountèroun tant aut que l'alé lus manqué. 'Sus

sabents

très, n'i'aguè dous, Crocé-Spinelli e Sivel, que n'en mouriguèroun.
Eh ! bel un d'aqueles dous martires de la scienço apartèn au Lengadô,
à las Cevenos.
Sivel èro nascutà Pignés, proche Sauve, despartamen
dau Gard. Aviè quaranto ans à peno. Dire soun âge es dire la perde
—

que

l'art de mounta 'n baloun

Avans d'aveni à

se

faire

un

e

la scienço fan

noum

en

el.

d'entre lous

omes

sabents, Sivel

aviè prou barulla sus terro e sus aigo. — Capitàni de bastimen au long
cours, aviè fas dos ou très fes lou tour dau mounde. Èro un d'aqueles
caratères francs e galois que s'atirou vite l'amistanço de las persounos

trèvoun, e que fan aima e respeta la Franço à l'estrange pais.
end'aquelos qualitats qu'aviè déugu d'èstre, un moumen, un das
favourits de Radama II, rèi de l'islo de Madagascar. L'asartous capitàni
sariè avengu à se faire uno grand fourtuno e auriè doubri l'islo de
Madagascar au coumerce francés, s'uno revolto dau partit Orvaaviè pas
'no niuèch, estrangla lou rèi e mes sa fenno Ranavolo à sa plaço.
Dins aquelo revouluciéu, Sivel perdeguè tout soun avé, qu'èro engaja
'n d'entre-presos de coumerce dins l'islo; sauvé pas que sa pèl.
Revenguèt en Franço, coumo se dis, nus e crus. — Es adoucque
quitè de viaja sus l'aigo per viaja dins lous nivous, mounte à trouba
en

quau

Es

la mort, à dès milo mèstres d'aussado.
Sivel fasiè partido de la Société aéronautique

de France, èro tenguten
grando counsideraciéu per forço membres de Y Académie des Sciences.
Aparteniè à la religiéu proutestanto.
Ceset

de

Pèirofico.

Amat-Mario-Matiéu-Pèire Atger, nascu lou 3 de febriè 1813, mort
Mount-peliè lou 6 de febriè 1874. Èro, dempièi 1870, secretàri de la
Soucieta per l'estudie das lengos roumanos. Afeciouna per la lengo d'O,
s'èro vira seriousamen à la recerco de las pouësios e das vièls cants
poupulàris. D'acò aviè fa 'n coumençamen d'acamp que pièi abandonné,
à

�—

109

—

quand saupeguè lou vaste plan traça per sous coulègos Achile Mountel
c

Louis Lambert.

Tresoun establimen, en 1873, la Souciela das biblioufiles de Mountpeliè lou noumè soun président.
Àmat Alger a publiça 'no reediciéu de Le Harlan ou Pillage e desmlissemenl des églises de Montpellier, faicts par quelques rebelles,
piehot pouèmo francés atrouba sus la cuberto d'un vièl libre e de
quinte l'autou es incouneigu.

L'abat Yinas, curât de Jounquièiros, proche Loudevo (Eraut), es mort
(lins lou courrent dau mes d'Abriéu 1875. Èro un ome das mai Jremarcables de tout lou Mièjour dins la scienço de l'arqueoulougio e das
archièus. Fasiè partido de la Soucieta per l'estudie das lcngos roumanos;

laRevisto das lengos roumanos a pulica de sous travals.

Lou 31 de mars,

l'abat Vinas assistavoas Jocs llourals de Mount-peliè,
mort proumto enlevavo, pas vièl encaro,
bon curât à l'amour de sous parrouquians.

equauques jours après, uno
lou savent à la scienço e lou

Auguste Numa Lozeran, de Sant-Jean-dau-Gard, que signavo Jan
YArmagna ceoenòu, es mort lou 18 d'abriéu 1875, en
Avignoun. Èro ana dins aquelo vilo per se fa gari de la malautiè que,l'a
deBrion dins
aies au cros.

Jouinequ'èro — à penp trentonejavo — sa mort dòu que mai lou cor de
coumpagnous de YArmagna cevenòu, e per sa flamo felibrenco, aro
escantido, ai! lasl tout lou Gai-Sabé lou regretara.

sous

Mounsegne Claude-Enri-Àugustin Plantier, evesque de Nimes, nascu
1813 à Ceyzerieux (Ain), à Nimes es mort lou 25 de mai 1875.
Jaque Plantier, soun paire, èro un jardiniè de renoum, e lou fil aviè
d'eiritage l'amour de las llous, de quintos poussedavo uno couneissenço
on

meravihouso.

Deja

en

1837, lou jouine abat Plantier proufessavo l'ebriéu à la

faculta de teoulougio de Lioun ; en même tems, dins sas missiéus evangelicos, acoumençavo de se fa, coumo predicaire, uno reputaciéu que,
pu tard, deviè reçaupre la counsecraciéu la mai auto. De fèt, en 1847,
•'abat Plantier escalavo la cadièiro de Nosto-Damo de Paris.

�Yicàri-general dau cardinal-archevesque de Bonald, à Lioun,es d'aqui

que passé au sèii evescal de Nimes, qu'a tengu jusqu'à sa mort.
Es pas la plaço aici de parla de la part preso
per l'evesque Plantier
dins las questiéus religiousos sôulevados en aquestes
quingeou vint ans
darriès. Mès se pot dire que, coumo savent e escrivan, èro uno ilustraciéu de la Franco.

Mounsegne Plantier aimavo e soustavo lou felibrige. Nous renierabran embé plesi qu', en mars 1859, à i'ôucasiéu d'uno fèsto dounado
per
la ciéutat de Nimes as felibres
Roumaniho, Mistral e Aubanel, lou

prélat vouguè trata à sa taulo nostes cabiscôus e lus faire ounou dins
soun palais.
Quand, i'aiuèchou nòu ans, saguè traducho; dins toutos las lengosde
la terro, la bulo papalo dau dogme de la
Councepciéu inmaculado
(d'aquelos traduciéus rejounchos se n'es fach un libre mounumental e
meravihous d'enlumenaduros que se vei au
Vatican), Mounsegne
Plantier, per douna la saneiéu ortoudoussalo à la traduciéu fachodinsla
lengo d'O, ie bouté dessus lou sinnet de sa man.
Lou

felibrige vèn de fa 'no grando perdo embé Otavian Bringuiè,

mort à Lunel (Eraut, lou 10 de setembre darriè.
N'en costo d'autant mai à VArmcina de Lengadò

perdo, qu'à despart l'amistanço

de l'enregistra, aquelo

que lou paure mort aviè saupegus'atira
de nautres, coumo de toutes lous que lou counouissièu, Bringuiè, un
troubaire de la bono, auriè rendu de grands services à noste Armana,

que coumtavo sus el. Ai! las! devian acoumença en lou plourant.
Otavian Bringuiè es esta enmena per lou mau que lousecutavo

dem-

pièi quaucos annados, à l'âge de 45 ans, dins la forço de soun talent e
quand soun renoum intravo en plen trelus. Lou proumiè, aviè bouta
dins lou mouvamen felibrenc lou parla de Mount-peliè. L'obro laissado
per lou felibre mount-pelieirenc es pas fournido, mès per soun mérité
restara efara epoco. A fa Prouvença, un pouèmo d'enviroun 500 vers,
lusido meravihouso à travès l'istorio de nosto palrio; lou Roumiéu,
autre pouèmo istouric de la mémo estendudo de lou de davans; piei
autros coumpousiciéus pu courtos, que i'a 'ntre-miè : Un michant rêve
e A
prepaus de Pelrarca.
Bringuiè èro esta l'un das proumiès sôcis de la Soucieta das lengos
roumanos, que l'aviè agu uno passado, per président. Fasiè partido, en
1874, de la Jurado prouvençalo dau Councours dau centenàri de
En 1873, lou menistre de l'Estruciéu publico ie fisè la
Petrarco.
—

�—

111

—

missiéu, embé la couloubouraciéu de M. Charle de Tourtoulon — un
noura car au felibrige, — de reeounouisse, sus lous liocs mêmes, la raro
que sapartis la lengo d'O de la-lengo d'Oil. Aquel traval vai èstre
publica.
La nouvello de la mort de Bringuiè venguè doulourousamen susprene
lous felibres, au mitan de las fèstos religiousos e literarios de Fourcauquiè Acò-d'aqui traguè 'no grand sournuro sus lou lablèul Au
moumen das brindes patriaus, lou
felibre Roumiéu, dins de paraulos
esmòugudos e elouquentos, se faguent l'interprète de la doulou de toutes,
pourtè la mouciéu que cadun das felibres aqui présents (e lou capouliè
e lous cabiscôus aqui èrouj derrabèsse la
prouvençalo qu'èro sus sa
peitrino, que d'aquelos flous fourmèssou 'no courouno que lou repré¬
sentent à la felibrejado de la Soucieta das lengos roumanos, Moussu
Cavaliè, de Mount-peliè, anariè pausa sus la toumbo dau fraireregreta.
Aquel òumage rendu à Otavian Bringuiè n'en dis prou, e la courouno
trenado per lous felibres sempre engarlandara sa memorio.
.

A la fi de setembre 1875, es mort à Toulouso, mounte coumandavo
34° divisiéu d'enfantariè dau 17n cors, lou général Lapasset, nascut

la
à
Salos-sus-l'Ers (Aude),en 1817. Noste coumpatrioto coumencè de fa parla
(l'el quand èro courounèl d'estat-majour en Àfrico e que, parti proumiè,
vengé sus lous Arabos de Mostaganem lou massacre dau courounèl
Beauprêtre. — General dins l'armado de Metz, Lapasset saguèt, au
mens, un d'aqueles qu, 'àladarrièiro guerro, mantenguèrou dre l'antique
ounou francés. Es ambé respèt que repetan aici las paraulos que prounounciè davans Bazaine même, quand se manigançavo la fatalo capitulaciéu que sabèn.
—

«

Sèn, diguè, la darrièiro armado de laFranço. Se toumban, faguen

que la pousterita se descapelle davans nautres!

»

La

traitige, ai! las! deviè derraba l'espaso de la man fernissento de
sagata lou Prussian! Mès quand venguè l'ordre abouminable de rendre
lousdrapèus à l'enemi, noste général respoundeguè fieramen ;
La bregado Lapasset rend sous drapèus à degun. » — Emb'acò
faguè brûla las aiglos trancesos.
Aqui de mots e d'ates que lou païs de l'Aude, fièr de soun efant,
fera grava, de-segu, dins lou maubre e lou brounze, per que lous felens
agou davans lus iuèls lou noble eisemple d'aquel orne dau Mièjour.
—

«

Lou Felibre

de

l'Aubo.

�TAULO
Pajos

Pajos.

2
3

Esolùssis, fèstos, tempouros, etc...
Calendiè

5

Crounico lengadouciano
La cerièiro

44

Discours de Teodor Aubanel

Planh

;..,

—

M'en ut lengadoucian

71
74

Excelsior

73
74

84

Adessias
Lou Maire de Servas
Cant de printems
Fai-m'un poutou
And un sòci de las lengas rouma-

Lou moussegne
Lou menistre

26

L'ami dei buon Diéu

La proumesso

28

Rouquet e lou Bourgal.

Lou pastre

Vilanello
Per Toulouso, an noutn

de Diéu..

Lou nebout Bourgalet..
Lous debinaires de Lezigna

27
29
29
30
32

Vau-cluso
L'ase
La niuè dan mes de mai 4868
Lou rastèi
La roso e le roussignol
Lou biòu e la cigalo
Lou cant

d'un grihet à sa mato

d'erbo

..7

forto puniciu de Job
printems reveni
Vestrepain

Ai vist lou

La

fournigo..'

L'esprit e l'argent, e

l'esprit
Riquet
A
La

l'einat de

ma musa

cougourlo

L'inoundaciu

e

la lèbre

Cop de troumpeto

.

Counsel tengu per
Lou drôle savent
Lou rèi de Perso

de rais

de la pichotò

pot pas beire

Lou medeci nouvèl

—

Moun cousi Meleto

39
41

Quauques mots de Peyrot

43

La

Caussado
Escri court

e

bou

cigala e la fourniga

Beboul e Jasmi
Madamo Madaleno Rous
L'ourmo de Bilomagno

49

Lou cant dau Latin

30

La

35

Lou

56

Dous lurrats

Sus lou pertra-carto
Mirèio
Lou bonur

La cavaliero

32

Dòu e lagremo
Palmarès ielibrenc

Le rasin

Estec per atrapa de passerais
Las Arenos de Nimes

36

44
47

59
64

62

64
65

76
77

La Touiaudo

Me

42

Lous très béuses

74

nas

34
33

38

La pus

Louis

1o

17
'18
22
24
23

Uno flou maienco
La fièiro forto

.

•Repróchis à Bacus

101
02

Cadièira
Lou bouioun

Roussel,

doutou
l'Auzero
Uno licou

députa de

Souscripciéu Pauro Marlino ■'■■■■
Vialas
Soucieta das felibres de
Mortuorurn

Alès, emprimarié A. Brugueirolle e

C.i.D.i
efziEfiS

C.

Lengadà..

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733408">
              <text>Languedoc-Roussillon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733419">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733420">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733392">
                <text>Armana de Lengadò. - 1876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733393">
                <text>Armana de Lengadò. - 1876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733395">
                <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733515">
                <text>E. Privat (Toulouse)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733516">
                <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733396">
                <text>1876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733397">
                <text>2020-04-17 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733398">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733399">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/80d3200ae06fb718ed0932c5d70d14f3.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733400">
                <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733401">
                <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733402">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733403">
                <text>1 vol. (111 p.) ;  21 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733404">
                <text>oci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733405">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733406">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733407">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733409">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22458</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733410">
                <text>FRB340325101_AI-9-cev_1876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733415">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733416">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733417">
                <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733739">
                <text>Menus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733418">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733421">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733422">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733424">
                <text>Languedoc (France)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733425">
                <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733518">
                <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733519">
                <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733740">
                <text>Gleize, Louis (1830-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733741">
                <text>Chalmeton, Edmond</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733742">
                <text>Cavalier, Camille (1876-1878)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733743">
                <text>Barthès, Melchior (1818-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733744">
                <text>Montel, David</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733745">
                <text>Mir, Achille (1822-1901)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733746">
                <text>Bard, Louis (1826-1910)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733747">
                <text>Roux, Antoine (1842-1915)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733748">
                <text>Bourrelly, Marius (1820-1896)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733749">
                <text>Aubanel, Théodore (1829-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733750">
                <text>Donnadieu, Frédéric (1843-1899)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733815">
                <text>Roque-Ferrier, Alphonse (1844-1907)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733816">
                <text>Fourès, Auguste (1848-1891)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733817">
                <text>Galtié, Auguste</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733818">
                <text>Aberlenc, Ernest (1847-1930)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733819">
                <text>Faure, Maurice (1850-1919)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733820">
                <text>Azaïs, Gabriel (1805-1888)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733821">
                <text>Castela, Jean (1828-1907)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="733822">
                <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733444">
                <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="115">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733517">
                <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="823983">
                <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733411">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733412">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733413">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733414">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="733423">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
      <tag tagId="1053">
        <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="22444" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="143966">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/470435209d025bf8d48df7020faa49de.jpg</src>
        <authentication>262ed6c1933b9be20e2302e011cde6ae</authentication>
      </file>
      <file fileId="143967">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/da0c40d0b2eb504984211006b69da2d1.pdf</src>
        <authentication>6cf4d317c15bbe0e74b3fc2bf8b4cce5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="9">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="175">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="732886">
                    <text>��������������������������������������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="732799">
              <text>Languedoc-Roussillon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="732810">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="732811">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732783">
                <text>Armagna cevenòu. - 1875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732784">
                <text>Armagna cevenòu. - 1875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732786">
                <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732787">
                <text>1875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732788">
                <text>2020-04-16 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732789">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732790">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/470435209d025bf8d48df7020faa49de.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732791">
                <text>http://www.sudoc.fr/03860244X</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732792">
                <text>&lt;em&gt;Armagna ceven&amp;ograve;u&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13330" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732793">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732794">
                <text>1 vol. (79 p.) ;  21 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732795">
                <text>oci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732796">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732797">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732798">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732800">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22444</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732801">
                <text>FRB340325101_AI-9-cev_1875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732806">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732807">
                <text>Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732808">
                <text>Littérature occitane -- Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732809">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732812">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes des C&amp;eacute;vennes. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732813">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas de Cevenas. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732815">
                <text>Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732816">
                <text>Boisset, Eugène (1840-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732817">
                <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732818">
                <text>Lozeran Auguste (1843-1875)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732819">
                <text>Glaize, Antonin (1833-1914)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732820">
                <text>Barthès, Melchior (1818-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732821">
                <text>Félix, Paul (1803-1879)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732822">
                <text>Montel, David</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732823">
                <text>Garnié, Jean-Baptiste</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732824">
                <text>Aberlenc, Ernest (1847-1930)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732825">
                <text>Gleizos, Estève (1835-1892)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732826">
                <text>Azaïs, Gabriel (1805-1888)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732827">
                <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732828">
                <text>Vielar, Marius</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732829">
                <text>Masaman, César</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732880">
                <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732881">
                <text>Cavalier, Camille (1854-1926)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732882">
                <text>Donnadieu, Frédéric (1843-1899)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732883">
                <text>Aubanel, Théodore (1829-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="732884">
                <text>Langlade, Alexandre (1820-1900</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732888">
                <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="823982">
                <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732802">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732803">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732804">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732805">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732814">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="22413" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="143863">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/bc4e0e3fa9c0016a8c68277565b6297c.jpg</src>
        <authentication>2e6e0939b386422d60a2ea7a02f943a5</authentication>
      </file>
      <file fileId="143864">
        <src>https://www.occitanica.eu/files/original/7bcc0b3f9fb6da5cc52c59107052b590.pdf</src>
        <authentication>5f2f45abd975ec3697ac25767974060e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="9">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="175">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="731975">
                    <text>ARMAGNA

'NOTJ
PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

îC.I.D.O

Í3ÈZIERS:

EN

ALÈS

Encô de A. BRUGUEIROLLE

e

Giè, libraires-editous,

Grand'Carrièiro (Carrièiro Drecho), 102

��BREVIARI RE L'ISTORIO CEYENOLO

Las Cevenos
Avans la

vengudo de l'orne

sus

avans

l'istòrio

terro, l'elefant (meridionalis), lou cèrvi (megaceros), lou rinoceros

(ticchorrinus) abitou lou rodou de Durfort.

L'ome dau tems clau reno abito las baumos
dau tems de la pèiro liso ; e, pu lard, à Durfort

de-long Gardou. Vènou, pièi,
també, lous

omes

as mémos endrés, lous ornes
qu'acoumençou de travaialou brounze.

Las Cevenos fèros (1500-123 av. J.-C.)
Lous

Gab^os, lous Elvians, lous Arecoumiques.

Coulounisaciéu feniciano.

—

—

Lou temple das

Druidos, en Uzes. — Annibal passo lou Rose, en aut de Rocomaulo. — Jùli-Gesar soumés lous Arvèrnis. —
Establimen de la routo Regourdano e de la routo Doumiciano. — Chàbous
(Javols), capitalo dau Gibaudan ;
Alestum (Alès), capitalo de las Bassos-Cevenos.

Las Cevenos

roumanos

(123

av.

—

412 ap. J.-C.)

Lous Roumans s'establissou 'n

Alès, Uzès, ^nduzo, Arisitum (lou Vigan), à Vie-Ciéutat, Suzou,
Brieno, Brouzet, Sèino. — Alba-Augusta (Aps), capitalo das Elvians (Vivarés). — Lou Pont dau Gard, las
Arenos, la Maisoun-Càrrado, la Tourre-Magno. — La eroto souto terro d'Uzès.

Las Cevenos souto lous Franchimands (442-924)
Envasiéu das Barbares.

Privât, martire, à Mende.

Crocus

rabastejo las Cevenos. — Sant-Baudèli, martire, à Nime; sant
Apoulinàri e Tounançò Ferriou, à Bresis. — Evescat d'Arisitum,
— Foundaciéu de la
glèiso Sant-Jan-Batisto d'Alès. —
Sant-German-de-Mountaigu e Sant-Julian-aas-Gausses.

—

—

Sidoni

—

Guerro das Sarrasins. — Charle
Martèl, à Nime.
Las abadiès de Gendras, de

Las Cevenos souto

lopis Comtes de Toulouso (924-4 270)

Lous

Pelet, segnous d'Alès; lous Bermoun, segnous d'Uzès; lous Bernât, segnous d'Anduzo. — La
tourre Peletino establido en Alès e la tourre Bermoundo en Uzès. — La
proumièiro Crousado. — Ramoun
Pelet d'Alès pren la vilo de Tortoso. — Lou
papo Gelaso II e, pu tard, lou papo Aleissandro III en Alès. —
Lou troubaire Gaucelm Faidit se marido embé Guihelmeto
Montja d'Alès. — Lou troubaire Pèire de Barja.
Clara d'Anduzo. — Azalaïs de Pourcairargue. — Coustumos
d'Alès. — Guerro das
—

pren

Albigés.

la mita dau barnage d'Alès, en 1243, c li passo en 1254.

—

Sant-Louis

Las Cevenos francesos (1 271 )
Lous Templiès encarceras en Alès. — La
Guillaume Grimouard dau Roure, dau

segnouriè d'Uzès devèn vicoumtat ; aquelo d'Alès, coumtat.
Gibaudan, papo souto lou noum d'Urban V. — Lous Càmbis, lous
Mountalet, 4ous Sufren, sucessous das Pelet.
Charle IX erigis la vicoumtat d'Uzès en ducat. ~ Lous
Mountmourenci, lous Valés, lous Bourboun-Conti, lous Castries, sucessous das Bermoun d'Anduzo.
Ouliviè de Serres, lou paire de l'agriculturo. —
1604-1741-1768-1795-1815-1846, grandos Gardounados.
Sèti e
—

—

—

d'Alès per Louis XIII. — Vauban bastis lou Fort d'Alès.
Foundaciéu de l'Evescat
d'Alès.
Guerro das Camisards; Jan Gavaliè. —La pèsto en Alès;
l'evesque d'Avejan. — Coustruciéu de
l'Evescat; del'oustau Coumunau d'Alès. — Lou cbivaliè d'Assas.
Bridaine.
Flourian. — La Bèstio
dau Gibaudan.
Lous dous de Sauvages. — De Bausset, evesque. — Establimen de las
Forjos d'Alès;
de Bessejo ; de l'Usino de Salindro. — Lou
marquis de La Faro-Alès. — Matiéu-Lacroix. — J.-B. Dumas,
chimisto. — Lou baroun Saubert de Làrci. — Lou Felibrige en
Cevenos; reviéure de la lengo cevenolo.
preso

—

—

—

—

—

—

�ESCLUSSIS

Lou 45-46 d'Abriéu, esclùssi toutal de sourel, envesible en Alès.
Lou 4 de Mai, esclùssi parcial de luno, envesible en Alès.
Lou 9-4 0 d'Otobre, esclùssi parcial de sourel, vesible en Alès.
Lou 24 d'Otobre, esclùssi toutal de luno, un pau vesible en Alès.
Lou 8 de Décembre, passage de Venus sus lou disqùe dau sourel,

Alès.

envesible

en

FÈSTOS CHANJADISSOS

Cendres, 48 de Febriè.
Pasco, 5 d'Abriéu.

Pantecousto, 24 de Mai.
Ternita, 34 de Mai.

Rouguesous, 44, 42 e43 de Mai.
Ascensiéu, 4 4 de Mai.

Fèsto-de-Diéu, 4 de Jun.
4 è dimenche das Avents, 29 de

nouv.

TEMPOUROS

Febriè, 25, 27, 28.
Mai, 27, 29, 30.
Setembre, 4 6, 48, 49.
Décembre, 46, 48, 49.

Vint de Mars, printems vèrd vèn embé soun perfum ;
Estiéu caud espigant meissou, vint-un de Jun;
Vint-e-tres de Setembre, autouno èmbé soun grun ;
Ivèr embé sous glas, de Décembre vint-un.

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars, Mai, Décembre
An trento-un jours ; Abriéu, Jun, Setembre, Nouvembre
N'an trento ; Febriè soulet
Embé vint-e-iuèch es pie.
✓

�JANVIE

187 +

FEB Kl E

4.

B.
dil.

2

dm.

3

dlM.

4

B.

/ JOUR DE L'AN
t S. C/a.
3 SR Genevuvv.
A 3. Sè/rious

dd.
dm.

5

f. Sù/ieoun.

dj

6

LOUS REIS.

die.

dùn

7

Tioçoï

dite

y

,t,j.

S S. Segerin
2 S. Jidia/i.

D.

if

dw

dûi.

■

urv a eiœo/o

S.

Sùnplice,

d/j.
div.

S
5

S.

div.

ô

Se Couleio

dite.
B.

7

S.

S
2

dd.

2

S. Blase

dim.

3

S2 Jàho

dim.

S7 Agate

6

SI* Doro
S. *Richard.

S'iiòicuỳteiviu)

/

dite.

2

QWeiiôi^-Saut
S. mido/v

B.

B.

PASCO

dùn.

dil.

S.

dùn.

Ocw.il

dim,.
di//s.

S. Alle/t'.

SBFranceóo

dij.

Tournas

d'A.

S. Ja/t-dc-Mala

dil.

S? Coulaeà'co.

dùn.

11

7/

S. Ladre,

dim

dii

12

S.

dj.

/2

S.b Oulaio

/6 Loue à\o Martirei
// S. ùrdfi/ri
cl' Matee/ni/i

div.

/3

S Boiuiùu

li5

72

div.

/•1

dite
B.

J'

seOuftaóù

U

dite.

71

Se JlaBldû.

/Ô

fyiwwj-iiaûMÙwt).

B

1ô

£&lt;Àaviqj

dd. /6 S Aoiencàri
dùn. /7 SB ACarLa/u?.

dil.

/6

S. Alra/m

du/i.

77

S.hRitno.

dm-

dùm. 78

Gaópacd-.

dim.

/3

ftajbe 91.S.3.0.

dùn

U

S Aiàrù.

dijdiv.
dw.

/5 5. Bo/mei
/6 S. Ounoural
/7 3. Anlinù

B.

18

a'à.
dim.

ft)

Cad.de S. 8 a. R.
S. Ca/uU

2o

S. Seixudim.

dm.

2/

dg.

M.
die.

S.BàJdy

dite. U
20
26

Comw. de S. Rua

dil.
dû/t.

27

S. Alà/ï

B.

J.

22
30

Sf° Martine

dite. 3/

SCMarcello

div.

dil.

23

„

N.L.

P.Q.

18

,

25 i 0,

„

7

Cillai) WU1«9M+U&gt;.
S Afera/it

div.

27

dite.

28

S.

ûrteia/i/.

»

//

33

*

m,

m

N.L.

.

.

P.Q.

„
,

70

dite

71

B.
72
dil. 73
dim- 77
dim. 75'

B.

P. L. lou, 3
il
D.Q.

à, S

7

dite.

B

7

dil

8

S

Bou/ii/àw

S.

Giàudù

S. Alourlerl
S. /liedarA-

dùm. /0

SeFélicita,

ROUGUESOUS

S. Ba/zuùi

jùn.

/2

S.

dj

/1

Q.iiaiwvu&gt;&lt;)o.

72.

S. Juôlin,
S. 7'iliuie/

dùn.

/3

SiÛulimpo

S. Frutuoim

dj
div.

17/ ASCENSIEU
15 S. Boiuu/acL

Lamleri

S.

S. A/itíce/

di».

S.

Oufege

76 S. Gent
17 S. Taocau/

dd.

18

Seieounido

dj.

OuVfJicc'

S:

div.

Jdrcfi

27,

Vidau.
dam. 22 S. Roulai
S.

4

Seïêlagite

S. Meratd/.

d.
dil.

PANTECOUSTO

S. AnH/ii de, F

/A

S.

15

Si Moud/Sole,

16

S. Froncés

17

SePe/'u/ne/

78

S. OwAÎao.
S CervàiM-

dùn. 27

-

If

S.

dil.

22

S.

Feiip de. F.
1A0.

28

S. Và/re/i de i.

div.
dite

22

S. Mateemi/u

3o

S. Fe/io

B.

3/

Scuilta/

Léiifred
Fotrdpi

S. DaiL-Satòto.
Treà. de n-Mo.

25
26

&lt;7.

Règ.

SeAgrevo

dim. 21

dj

Facile, lorn j.

SeFlûure/iço

B.

dùn. 23

25 cSeMario duc

.

73

div. /2
dû.y 20

dite. 25

*$;

SeCalar.de S.

Beo/ 'amid :

Ceieotin

Bernadùi
21 SeEóleilo
22 SeJidw

dùn. 26 S.

2-7 SeXelo

j

S.

2A

B.
dd.
dùm.
dùn.

Folio an/nj d/j.

S.
S.

dim. 12

di/tu 22

div.
dite

,

D.

dim. 20

3o

â

S. Fâiajiià-lau -

Brancàcù
S. Fond.

*-

FESTO-DE-DIÉU

div.

/1

S.

dj.

Ij

dd-.

dim. 28

S.

.

dù/L

S. Sûti.

dù/L. 31

SSAiounico

Marcelin

SeClouGldo.

S. Aniiuniùr

dil.

RAM PANS

A

75 SeCa-aw.
S. JanF.Lat.

Séjourv
S.

Apar.S. MirJiàiS Gregor/ de /V.

Se/Valaiù)

S. Quiri/i.

dim

70

cf Matemi/ia/r

23
3o

2

£a Se fôiovte.

dite.

dùn. 25
26

27

dùn

3

B.

Se Vilario
dû). 25 S. Alûrc/
B.
26 S. Ciel

£f:
div.

/

S. Afioèlme-

dw.

N-D. DE MARS

dil.

cùl. 2o
(ÍÙ/1: 2/

dy':

ûal/rud

.

S JagiueS.FilL
S. Aiauàei

S. RtaeSn
S. LeviL

7'7

23

J U N
louajoui» tre/Mou U//Îm-euiu/aJ. Je
vèrmou de. U m dau- 2/ au, 3c.

sesoufio.

76

72

dil.

dj;
div.

SeFerpelw

div.

J".

dil.

„

Sûie,;p.ni.

dim: 27

B.

«

à!

'

S. Vilourin.

demi. 28

Fra/iç.de S.

,

,

S.t Félùs

7

ligue
6)tjÒu,- 5 ouït

dite. 78 S. Apoulmi

Jouarjiuu

dite. 27
B.
22
dd.
23

S
■A

%

S. Jòuâc
S.
S. Bemoel '
PASSIÉU

2v

div.

s

.

Seûrilo

72

dij.

Ouquè/i

S. /Veóiouy.
S.b Ouâourùio.

?.l.lcu 2. à G'our. 5L m./3. P.L. lowl
/0
7
3
U-V
M, 0. D.Q
-

S.

26

dim. 28 Sb Ceaario.

ù

B.

21:
22

dim. 2.1 S. /Ualia.s..
dù/u 26 favAvpo'wco

Anóile/

S.

Valenlùu

18 LAS CENDRES.
/3 S Vnt/r
io

di&gt;i.

Se Agnès
22 S. Vùiceu
23 S. Ramoiui
■

dù&gt;.

3

d/i

S

1
2

dite.

Foucae

/0

10

MAI
creiteou■- de.- /our. 16m

dû&gt;.

dm.
dit//.

dite
B.

creiteou, de 7o///:lo.m. loueJours

S.

Faui l ermiio.
S. Tmtdòsi

diy.

ifà

Se Uuiegoundo
S. Caóimir

CAN 0EL0US0

3

Touàjoi
dim.

1

ÉU

ABRI

de /.our7/8m:

%JOteÀlVOteCJOiA/

B

Sck\VXOfb\AWi

7

■

MARS.

de 7 eue. Je /nia. iû/te

louJjourj crateou/ 8e 1our. //- uu/n leuàjeurocreiteou.

S. Bàvi-

S /inlèl/ne.

dite 27
B
28

S.

Irenèu,'

22 S. Féûee S. Faw
dim. 3o Sélàcio

dd

~

11

ou,.

7,

16/, 7
23 „ 10

u
&gt;

„

26
/3
6

m-,
„

,

36*

mi.

6.
J. N.L.

/ni. P.Q

«

18

,

ou.

2

*

7t

»

27/ „10/,

12 in. m. P.L .{ou 1 i

27
53

22

nu D.Q.
*

,

/11/.

N.L.

à.

P.Q.

,

2

16/,■
„

fl

ou..

10

„

/,
23, 11,

Uni. J. P.L. lou. 1 d- 7/.
11,
7
D.Q. , 2

ou-,

„

A3,
33,

,

J.

N.L

,,

///.

P.Q

.

15. ,10,,
23
3 ,,

P.L.

„

3/

,

0

„

am

3,

1„
J) »

37

■

S.
m

D.Q .lou /
11

N.L.

,

J.

P.Q.,

21

m.

P.L

22

ut '

,

a,
,

1

ou.

6
7
6

,,

,

2 m. à.

/t3
5t,

í

32

,

m..

J.
j.

�JULS ET
AVOUST
OTOBRE
SETEMBRE
NOUVEMBRE
de. 87 nu//. louoyouro oermou /Uloa.35 m. louojo/a'â vermi'/i de 1ou.45m . louépuM viro/o/i de. /ou-44 m-- lo/Ujo uv wmou de l.ou .l8mi.

l/uù /wrài'tr/iwu

dm.
&lt;y

dU.

/Inaâdl

dw.
f
dU,

/•bjudiMot.
/ dc' j/uj.

dim.
dû//.

2

mart uu
VISITACIÉU

.?

S.
s.

/

•

diM.
f.

■5

,y.

Jd,

6

S1"

.Anqeio.

Auùe/jo

i

S. Pe/M'.

2

t£)ttUe91:(D.i\v vUw.

3

dùn
dùn.

S"lido

d/J

/,

S.

JU.

5

X Jan

dm

e/u

ad:

Foumêrque

d/j.

1

S. Rounue

f

f

TOUSSANT

2

S. RaudUi
S.

dU.

2

louô s.

S. Aiòu-

3

s.

Upria/i-

3

Jtoiw
X Marcel

SFRo/tocUio

dw.
D.

dit
dim.

2

3

4

S.

Era/icU d'An.

dùn-

4

S.

X

Lou/fiè

dd

3

dim.

t*

5

AinuiMe.

SFT/ili
6 S. Pv-oòl

6

X iaat/iè
X PektUe

dm-

7

dm.

1

S. Er/ieàL

F

S

/

Ayricol

k«.D«3l:S:3.-C.

P.

6

d.

dm

7

S."

d/v.

7

S. ûatdaru

X Autan

8

S'* Isa/du

dm.

S

S

3l:6). De- Sdciuki.

cùj.

.7

d.

9

.)

X Vera/l

dw

10

Breo
3l.-Q.ìfe somxix5 Pie /.

s. Jtlùl/./l
X douma//

du.
dù/u
dau

7

dûu.

dij

S.

S. Pacie/il
S'° Boao

dil

12

s.

S. Pou/ cari

13

X

M.

14

S. Adito/aiàu
Eûn. de la Crouó-

dùn

14-

J.

31:6). D'tiXvou^t.

dùn.

16

S.

X Ko.
S. Jacuito.

dùn. 16
dy. 17.

di/n.

11

SF Emtùio

dim.

12

SFÙaro.

11
n

dd.

13

S. OuneoàX A-tiac/el

d/J

13

dim.
dm.

u

8. Bonaoe/duro

du.

14

15

.1' Enrù

16

dm.
F.

16

dd.

/7

dù/L.
dû//.

18
/9

S.

#

20

S. Bernai

dU

/1

dm.

is

s. 7'ou/naj

F.

/3

du.

•10

d Vu/cm de F.
SF.

Ma/yarido

15

■

dim

Ht

dij.

•13

S. CaOÔUL/L

die.
21
dw. 22
F
23

24
dw. 25
d.
26

SFCriUino

dil.

24

X

S.

dùn.

25

SFAno.

dùn. 26

S.
S.

a'd.

S. Panlali

dy.

dû&gt;

21

Jaque, Maj.

du/L- 22 S /Vaaàri

1 dùn. 29

d/j.

3o

dU

31

O.Q. Loir 6
N.L.

t

RO.

,

P.l.

*

/3
21

23

SFMario
S. Loup.

Germeuu.

3.
a

6.

ou-

5
,

/

„

5

&gt;
„

,

52

19
22.

53

nu-

,
,

Cftapolù

Loaidj eçej.

S. PrUat
S.
X Sidotu

Sajourum-

,

dw.

17

S.

Sh' i'Ueçaneto
S. GenouviJ
X

F

18

X. Lus

Flourentia-

dU.

19 S. Ge/-a/'d T.
dùn. 20 S. Grapaoi
dim. 21 SFOiu-áulo
dij 22 S. Mario Soi-.
dU 23 S. Tedorù
J.

S.

S.

dU. 26 s. mu
dùn. 27 S. Stuwia/ù
dim. 28 S. Sinwiue
d/j 29 S. ParaAie.
dU. 30 S. luea/v

Zeji'rùu

31

„

SF Rouoáelùio

S. Lan/lert

f.

d/l

,

JEJ'eréoo

16

dm, 24

3o

20

15

dU

31:6). Oau. tftunci.
S. EirmU

10

3
6
1

ou
„

f

24

26
dm. 26

d

%7

dp:

(ûewpcwco

Aufouo

dw.

.31 ni. o. D.Q.(ou

50
44
13 ,

„

..

m.

N.L.

m.

PQ.

J-

OuAÌao

F
27 S. Comte S. 77
dil. 28 .S. Ceraw
dim. 29 s. mlcjwû
dùn. 30 S. Gironie-

23

P.L.

4

3
10

,

,

,

,

a

25

,

4

6
10
9

ou
T

-,

»

45 m. m
/ „ à.
56
ô.
57 , à.
.

-,

.

X

31

,

p.g.,
P.L.

.

10

18
25

„

*

„

W
1
7

SUXixoû

9 X. Mah/rùû
dd.
dùn ío X Juot
olù///. 11 S. Marlù
dij 12 S. Relaie&gt;
du. /3 S. Milredm. /5 S- Ru eoes.
15 S.
F.
Ouŷè/u.
dit /6 S. Ouiquen

dim

X

17

dij.

19

SFJôal. d'Ou/uj.

dU

to

F22
dil- 23

Jiiniomd

31:6).

SFCeeilo.
S.

C/eopifL-

Clement

di/.

26

SFFoufmo

div.

27

S.
S. Soudèae-'

»
,

,

.

99

m

5'1

„

20

11

,
.

F.

6

dd.
dùn.

7
8

d/m.

9

5.

0.Q.&amp;™ / d

ni.

N.L.

J.

P.Q.

m-

Pl..

1

9
â
17
/
23.. 5
50 -,6
,

,

-,

,

,

-

iMMAC- CQUNCEP.

ST'Loucaio.
SFVal/wo.

/0

S.

Fa/iuwi

SF Fauaioo
S. Liuio

13

SF/Lzalaïá
s. Gràci

dm. /9

S. Eùnoudeoua-

F

S.
S.

17

2o

dd 21
dim. 22
dm. 23

Eiiûuyoiuu

'J'oumoâj ap.

S. Ouaourah.

SFli'idrio.

dùn. 29 S.

Trefumei

dim 30 SF CodoumlùU

Aadrìiu/

ou-

S. AicotUa/i
S. AndrÒte/

dw. /8

dp:
.

SFBarbo
S. Saùaá

dU. 28 iojiô S./nnouwiù

CUtSu'.
ou

5

.4

24 S. Içeo
dw. 25 CALENDO
d/A&gt;. 26 X. EôtU&amp;fînû
27 S. Jan, ap.
F.

10US AVENTS

X.

dw.

dd

Sijre/l-

dm. 23
29
Fdil. 30

SFBUdanio
S. Et: -Acwid

3

dy.

Ay tia/v

)e

2

dU 14 S. A/icaoù
dùn- 15 S. iluôèptdim /6 ÒíUWOWU)

,

SE Audo

\dw. 2-1

31

S. Aloi

f:
die.

F

au

/

dU. 11
dw. 12

di//L- /3

S.

dùn.
dim.

di/.

dùn 24 SfFloro.
dim. 25
Cataruw

Maylorio

O.Q. bu 2- à- /
N.L.

Cluwi aò

-

dw

22

,

Calùto

du.

S.

,

ve/'aa.
dim. 13 S. Gera/ul

LouiO, rèi

dw.

P.Q.

19

Càátoiû

Bourtoiunim

JltdÙûL
X Jo/û dogend
SFRojo de lieu
S. ladre.

à.

13

S

11

SFTùlo

23

nu P.L

/1

Pou/qiieriE

dùn. 23

dw.

a

JF

îo
F.
E/Uayuio
dU 21 s. Atatiiu/
S.
jdùn. ZI
Alaurice

S. Ceódri

Q.Q. ton 6
N.L. »
12

10

dw.
dm

27

J.

,

•/•y.

SFElino

S. Vdûu
SF i)Rvn)afeuo

dû//.. ZI

9 s. Fauaio
10 X Vùydo

a

s. l aurezm

dihl.

%-Sì.ò&lt;M&gt;%.-e.
S AleóóĹ

d/j

dw.
F

10

f.

€

S. Ba jue
f 51" Pop arado

dU
dwF

du.

onj jard.

DECEMBRE
louùjen irA virmo/wde- 9/m.dmlau

9oecreu l'cu-deUm.dau- 2/

S.

31

Silvèdre-,

50 m. m. -.
24 , nu.
44
nu.

N.L. l■&gt;u- 8 d 11 ou. 5'1 m-, à. :
16
o
P.Q.
15 r
01
P.L.
23 ,5, M
m

25

D.Q.

,

£o

,
11

&lt;♦.

à

.

,

.

30

-,

2

»

27,

J.

�FIÈIROS PRINCIPALOS DE CEVENOS
e

païs

que

boulejou.

GARD

Aies, 17 janviè, 27 abriéu, 24 avoust, lè dilus de mars, 24otobre.—Anduzo, 12 juliet,

setembre, lè dijòu de nouvembre, 2" dijòu de décembre, dijòu-sant. — Barja,
jun, 14 feb., 20 mars, 10 avoust, 2 otob., 1 nouv., 3 abr., 22 dec. — Benobre,
d'abr., lè dimars d'avoust, 10 set., 24 nouv.— Bessejo, 6 set., 23 janv.
Boucouiran, 2" dissate d'abr., 2" dissate de set., 5 mai.
Brouzet, 17 set.
Chambourigaud, 10 mars, 12 abr., 9 set., 3" dimars d'avoust, 8 mai, 10 set. •—
Ginouia, 12janv., divcndre-sant, 30 jun, 1 avoust, 25 nouv. — Grand-Goumbo,
10 dec., 30 otob. — Ledignan, 10 avoust. — Sers, 1 otob.
Porto, 1 mai,
1 jun, 30 nouv. — St-Ambrièi, 20 abr., 26 jun, 16 avoust, 15 otob., 8 dec. —
St-Flourent, 1« dilus après lou 4 set.. — St-Jan-dau-Gard, dimècre davans lous
iiampans, 24 jun, 16 nouv.— St-Jan-das-Anèls, 20 jun, 29 avoust, 5 nouv. —
St-Jfan-de-Ias-Cebos, 3 set.
Las-Salos-dau-Gardou, 8 nouv.
Rîbauto,
11 avoust.—Lou Vîgan, 12 mai, 9 set., 22 set., 15otob., 13dec.— Auzou, 10
mai,
25 nouv.
20
Aulas,
abr., 8 nouv. — Aumessas, 1 nouv.
Avezo, 25 avoust.
Blandas, 18 avoust.
Campèstre-e-Lu, 2 set. — Lanuejols, 19 set. — La Houvièiro, 25 otob. — La Sallo, 8 janv., 18 juliet, 13 nouv., 16 dec.. — Mandagout,
10 mars.
Mount-dardiè, 1 mai, 20 avoust.— Poumpignan, 1 mai. —Quissa
20 set., 4 otob. —
St-Andriéu-de-Majencoulo, 1 dec., t janv.. — St-Andriéude-Vauborgno, 2" dissate de mars, 15 mai, 2" dissate d'avoust, dissate davans
S'-Micbèu, dissate davans S'-Andriéu. —St-Ipoulito-dau-Fort, 6 mai, 13 avoust,
26 set, 3 nouv. — Saumano, 1 mai, 11 set., 17 nouv. — Sauve, 29
jun, 1 avoust,
1 set., div.
après S'-Michèu, 16 set. —'Sumeno, dijòu de miè-caremo, 18 otob.,
22 dec.
Trèvo, 24 abr., 2 nov. — Valaraugo, 10 janv., 10 mai., 3 set., 16 dec.,
25 janv. —Nime, 14 mai, 16 avoust, 29 set. — Moulezan, 22 set.,
24 jun, 14 mai.
Soumèire, dissate de la 1™ semano de caremo, la vèio das Rampans, la vèio dau
2" dimenche
après Pasco, 2" dissate après S'-Michèu. — Crespian, 18 set. — Mount.
pezat, 2° dimècre de mai ede set.
Uzès, 11 otob., 24 jun, 14 avoust, 6 set., 14 dec. —
Bagnou, le dimècre de jan., 0 mai, 12 juliet, 23 nov. — Goudargues, l feb. —
25
Laudun,
avoust.
Lussan, 1 avoust, 5 set., 10 janv., 10 mai.— Pont-St-Esprit,
25 nouv., 1 mars, 12 jun,
1 set. — Remoulins, 12 mai, 20 otob. — Roco-mauloj
16 avoust.
St-Chate, dimars-gras, 7 set. — St-Gmièis-de-Malgouirés, lè dilus
de mai, lè dilus de dec.
15

30
2"

dimars

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

,

—

—

—

—

—

ERAI1T

Anîano, 28 otob., 28 dec. — Bedariéu, dilus-gras (25 feb., se lou dilus tombo
24), 1 mai, lè dilus d'avoust, 22 set., 2 nouv., 22 dec. — Bessan, 10 avoust. — Beziès,
28 feb., 1
abr., 19 avoust. — Canet, 1 set. (31 avoust se lou 1 set. es un dimècre).
lou

�Caila, 26 abi'., 30 jun, 18 otol)., 12 nouv. — Ceios, 2 janv., 3 feb., 25 abr., 4 jun,
set., 25 nouv. — Cournounteral, 14 set., 14 nouv.— Fabrego, 25 otob,— Fraisse,
25 jun, 22 avoust. — Ferrals-das-Mounts, 29
jun, 5 nouv. — Gabian, 15 abr.,
12 set.
Galargues, lè dissate après S'-Michèu. — Ganges, 14 janv., 10 avoust.,
23 otob.
Gigna, 3" dissate de mai, 24 set., 30 nouv. —Eripian, 17 janv., dimars
de Pasco. |— Jouncèls, 29 avoust, 29 otob. — LaSalvetat, 28
feb., 3 mai, 13 juliet,
23 set., 10 dee.— Lou Poujol, 11 avoust, 19 set., dilus-sant.
Lou Souliè, 28 mai,
4 set.
Loudevo, 25 avoust, lou dilus lou pu proche dau 13 feb., lou dilus après
S'-Fulcran, dilus de la 3° semano de nouv.
Lunas, 25 mai, 14 sot., 29 déc. —
Lunèl, dilus de la Pentecousto, dissate après S'-Boutourmiéu, dissate après S'°-Catarino.
Mountagna, 29 avoust, dilus après lou dimenche de la Passiéu e dilus
après S'-Vincen. — Mount-peliè, 2 nouv., dilus de Quasimodo.
Mount-peirous,
28 abr., 24 avoust, 26 dec. — Murvièl, 16 nouv. —
Oulargues, 1 janv., 11 mai,
9 avoust, 12 set.— Pezenas, lè dilus
après lou 21 mai, dilus après l'Eis. de la Crous,
dilus après lou 14 set., dilus après lou 1 nouv. —
Paulhan, 9 set.
Poussan,
25 nouv.
Riols, 15 abr., 29 juliet, 6 dec. —St-Bauzèli, 16 avoust.
St-Chinian,
2 nouv., dilus après Quasimodo, dimars
après lou 10 janv. — St-Gervais, 24 feb.,
dimars de Quasimodo, 9 jun, dimars après
l'Assoumpciéu, 29 set., 30 nouv., 29 dec.
St Guilhem, 14 set. —
St-Gèli-dau-Fesc, 18 set.
St-Jan-de-Fos, 5 otob.
St-Maurice, 16 avoust. — St-Marti-de-Loundro, 3 mai, 25 jun, 28 set. —
St-Pons, 30 abr., 16 set., 13 dec. — Servian, lè dilus de set., 28 otob.
Soubés,
15 jun, 15 otob. —
Viols-lou-Fort, 27 jun, 1 otob. — Viloveira, 17 set.
—

1

—

—

—

—

—

—

—

—-

—

—

—

—

—

—

AVEIROG

Cass&amp;gno«JBegougnés, 29 janv., dilus de Pasco, 11 mai, 11 jun, 11 juliet, 6 avoust,

5 nouv., 9

dec.

Requista, 8 janv., 8 feb., 8 mars, 8 abr., 8 mai, 16 jun, 8 juliet,
set., 8 otob., 8 nouv., 8 dec. — Souciés, lè dilus après miè-caremo,
9 set., lê dec. Mercat dau cabgu, lè diss de cade mc3.
St-Chèl»,
10 janv., segound dimars de caremo, lè
dijôu après Pantecousto, 22 set., 14 nouv. —
Espaliou, 22 janv., dimars e dimècre davans lou dimenche das Rampans, dimècre
davansPantecousto, 31 avoust, 4otob., 11 nouv. —St-Ginièis-de-Ribodolt,20janv.,
lè diss. de caremo, 27 abr., 18 mal, 11 jun, 26
avoust, 5 nouv., lè diss. de dec.
Laguîolo, 19 janv., dimars gras, diss. davans lou dimenche de la Passiéu, 8 avoust,
23 set,, 25 otob.,-25 nouv., 29 dec.
St-Bauzèli, 21 janv., 15 mai, 26 avoust,
1 otob.
Campagnac, dilus de Pasco, lè dilus de juliet, 6 otob., 15 nouv.
Laissac, 15 feb., 23 abr., 8 jun, 25 set., 15 nouv., 13 dec.
Milhau, lè jour de
caremo, 6 mai, 6 avoust, 28 otob., 15 nouv. — Nant, dilus das Rampans,
25 ab.,
11 jun, 2 nouv. — Peirelau, 14 mai, 25
set., 6 nouv.
Salos-Curan, 13 janv.
dimècre après Quasim., 25 mai, 22 juliet, 2
set., 14 otob. —Severac-lou-Castèl,
15 janv., 6 mars, 25 abr., 18
jun, 27 juliet, 12 avoust, 18 set., 18 otob., 25 nouv.
St-Africo, 6 feb., 24 mars, 4 mai, 16jun, 14 set., 3 nouv., 9 dec. —
Beimount,
3 feb., 6 mai, 13
janv., 13 mars, 13 abr., 13 jun, 13 juliet, 13 avoust, 13 set.,
13 otob., 13 nouv., 13 dec. ■—
Camarés, lou 18 de toutes lou meses.
Cournus,
14 mai, 19 set., 12 otob., 24
nouv.
St-Roumo-dau-Tar, 17 janv., dilus de
Quasimodo, 13 mai, 11 avoust, 27 set., 25 nouv. — St-Serni, lou 11 de toutes lous
meses.
Vilo-Franco, 22 janv., 10 feb., miè-caremo ou 20 mars, Í8 abr., 22 mai,
16 jun, 17 juliet,
24 avoust, 21 set., 29 otob., 25 nouv., 22 dec.
8 avoust.
lè juliet,

—

8

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

�Aumount, 15 jan., 18 mars, 15 abr., 15 mai, 4 jun, 3 avoust, 11 e 25 nouv., 27 dec. —
Bagniéus, 9 j-uliet, 9 set. — Barja, 12 mai. — IBarro, 6 mai, 22 juliet, 12 avoust,
6 set., 6 Otob., 13 dec., lè dissate de caremo, dissate de miè-caremo, darriè dissate
de caremo, dissate après S'-Jan, après S'-Lu e après Toussant.— Blaimard, 18 otob.,
8 nouv., 2° dimars après Pantecousto.— Cassagnas, lè dimars d'abr., 30
set. —
Chambou, 30 jun, 30 set., dijòu après Pantecousto. — Chasseradés, 20 abr., 17 mai,
16 avoust.
Castèl-nou-Kandou, 13 janv., lè dilus de feb., mars, abr., 26 juliet,
20 avoust, 22 set., 9 e 29 otob. — Chira, 25 jun, 9 e 23 dec. — Coulet-de-Dezo,
10 e 26 janv., 6 feb., 18
mars, 1, 14 e 25 abr., 10mai, 4 juliet, 4 avoust, 6 e 21 nouv.,
28 dec.
IToura, 13 janv., 6 feb., dilus de Pasco, 11 jun, 6 avoust, 21 set.,
6 dec.
Fournels, 21 abr., 27 otob.
Gatusièiros, 20 mai. — Grandiéu, 3 mai,
14 set.
Ispagna, 14janv., 3 feb., 4 mai, 16 avoust, 8 set., 12 otob., 8 dec. —
La Ganourgo, 4 janv.,
19 mars, 2 mai, 30 jun, 14 set., 29 otob. — Lagardo, 27 jun,
16 avoust, 30 set., dimars après
Pantecousto. — Lengogno, 4 janv., lè feb. e set.,
dissate de la Passiéu, 3 mai, 14 nouv., 13 dec. — Laparado, 28 abr., 15 mai, 6 set.,
7 otob.
Malziéu, 9 e 24 mai, lè e 3" dissate de caremo, dissate davans lous Rèis
e davans la S'-Jan, 6
avoust, 22 set., 29 otob., 4 dec. — Marvejou, 17 janv., 23 abr.,
22 juliet, 31
avoust, 30 set., 11 nouv., 1 dec., lè dimars de caremo, dissate das
Rampans, dimècre-sant, dimars après la Ternita. —Mende, 7 janv., 2° dilus après
Pasco, 20 mai, 15 jun, 20 set., 2 nouv.— Meiriuèi, 2 janv., dijòu après Pasco, dimars
après Pantecousto, 1 e 25 avoust, 29 set., 23 nouv. — Moùîssa, 15 abr., 20 mai,
29 nouv.— HTasbinals,
dijòu davans Setuages., dimars davans laPassiéu, lèdivendre
après Pasco, div. davans lou 2" dim. de juliet, 9 set., 4 otob., 17 dec. — Poumpîdou,
10 feb., 25 mai, 25
juliet, 4 set., 22 dec. —Pont-de-Mount-vèrd, 14 janv., 5 feb.,
3° dilus de caremo, dilus davans lous
Rampans, 25 jun, 16 juliet, 21 avoust, 5 e
25 set.
Prevenchèiro, 29 set. — Siéu-tort, 2° dimars de caremo, dijòu après
Pasco, 14 mai, 7 jun, 17 juliet, 14 otob. — St-Alban, 17 janv., 4 feb., dimars-sant,
23 abr., 15 mai, 18
juliet, 14 set., otob., nouv., 9 dec. — St-Chèli, 2 e 17 mai,
11 jun, 26 juliet, 14
set., 18 otob., 13 dec., dijòu davans lou dijòu-gras, dimècresant.
Sto-Crous, 11 janv., 1 feb., 10 abr., mai, avoust, 15 nouv. — Sto-Enimio,
28 abr., 26 set., 3 otob. —
St-Estève-dau-Valdounés, 1 mars, 17 mai, 16 avoust.
St-Estève-de-Val.-Franc., 30 abr., 13 juliet, 29 set., 4 otob., 23 nouv., 15 dec.
St German-de-Calbèrto, 15 janv., 3 l'eb., 10 mars, dilus de Pasco, 3 e 13 mai,
15 juliet, 20
avoust, 14 set., 19 nouv. — St-German-dau-Tel, 1 jul., 22 otob.,
2 nouv.
—St-Maurice-de-Vantaloun, 10 abr., 12 set. —St-Privat-de-Vaîoungo,
8 abr.
Servereto, 25 abr., 26 jun., 29 dec. — Servièiros, 6 mai. — Vebrou,
8 e 22 mai, 15
otob., dimars-gras. —Vlalas, 20 mars, abr., mai, set., 5 nouv.,
18 dec.
Vîlofort, 18 janv., 20 feb., 26 mars, 3 mai, 29 juliet, 14 set., 11 nouv.,
1, 21 e 29 dec., vèio de l'Ascenciéu, dijòu après la Fèsto«de-Diéu.
—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

ABDECHO

Aubenas, 17 janv., 2" dissate de juliet, 15 set. — Aps, proumiè dimècre après
Pasco, proumiè dimars après la Pentecousto, 1 set., 1 dec. — Bourg-St-Andiou,

�10

—

—

proumiè dilus de feb., 7jun, 10 juliet, 23 set.,4nouv., 17 dec. — Bouciéu-lou-Rèi,
24 feb., 23 abr., 25 jun, 27 otob., 13 dec.— Burzet, 23
janv., 7 feb., 23 mars,
15 abr., 19 e 28 mai, 26
juliet, 10 avoust, 6 otob., 15 otob., 25 nouv., 1 dec.,
27 dec.
Bano, 21 nouv.
Berias, 25 jun, 12 set. — Choumeira, 20 mars,
15 juliet, 25 nouv. — Cheilard, 25
janv., dijòu-gras, dijòu de miè-caremo, dimècre
après l'otavo de Pasco, lendeman de l'Ascensiéu, 25 jun, 7 set., 20 otob.. 1 déc.,
dijòu davans Calendo. — Coucourou, 8 janv., 22 mars, 23 jun. — Entre-aigos,
8 e 15 janv., 26 mars, tresen dilus après Pasco, dimars
après Pantecousto, 2, 17 e
31 dec.
Freissenet, 18 abr., 25 set., 15 otob.,— Gras, 14 mai, 11 jun, 14 set. —
Jfouèso, 25 janv., dimèc. de las Cendres, 25 abr,, 20 jun, proumiè dimècre d'avoust,
18 otob., 25 nouv. —Jauja, 13 e 21 janv.,
dijòu davans loudimenc. de la Passiéu,
4 mai, 15 e 29 set., 9 dec. — Lavoulto, 8
feb., 10 avoust, 18 set., 6 nouv.,
13 dec.
Lussas, 15 janv., 21 abr
2" dilus de set. — Lamastro, 20 janv.,
5 feb., 6 mai, 29 set., 18 otob., 28 dec. —
Lablachèiro, 10 abr., 16 set.
Largentièiro, 22 janv., 15 mars, 18 juliet, proumiè dilus d'otob., 11 nouv., 17 dec.
Eoubaresso, 1, 10 e 28 mai, 25 jun, 24 set., 8 otob. — Meziiha 15 jours après
Pasco, un mes après Pasco, dilus davans la Pantecousto, dilus davans la S'-Jan,
22 juliet, 1 set. —
Mount-pezat, dilus de miè-caremo, 26 abr., 22 dec. •— Privas,
30 mars, 3 mai, 24 avoust, 29 set., 20otob., 25 nouv., 20 dec.—■ Pouzin, 23
janv.,
1 mars, 25 abr., 20 juliet, 1 set., 18 nouv. — St-Andiou-de-Bourlenc, 28
abr.,
9 mai, 19 nouv. —
St-Remèse, 12 mai, 1 otob., 18 nouv. — St-Fortunat,
23 mars, 29 abr., 23 jun, 3 otob., 17 dec. — St-Laurent-dau-Papo, 1
janv.,
2 feb., 25 mars, 1 mai, 24
jun, 6 avoust, 8 set., 29 otob., 8 dec. — St-Pèire-vilo,
13 janv., 1 mars, 1 abr., 10 mai, 10 jun, 15 juliet, 14 avoust, 18 otob., 10
nouv.,
9 e 16 dec.
Lou Tel, 12 janv., 20 avoust, 21 nouv., 9 dec. — Vais, 12
mars,
15 mai, 25 set., 10 otob. — Viviès, 2 janv., 23 abr., 5
jun, 9 nouv. — Vilonovode-Berg, 15 jours davans Pasco, 8 jours davans l.ou dilus-gras, lou divend.
davans lou divendre-sant, 20 mai, 26 jun, 14 juliet, 16 avoust, 21 set.,
28 otob.,
13 dec. —« St-Felician, 3 feb., lou dimars après
Quasimodo, lou dimars après la
Pantecousto, 26 avoust, 30 nouv., 31 dec.
St-Marti-de-Valamas, 18 janv.,
3 feb., 1 e 26 mars, 2 mai, proumiè dimècre de juliet, -9
set., 12 nouv., 9 e 27 dec,
St-Ferai, 20 mars, 21 jun, 22 set. — Touraou, 22 janv., lendeman dau dilus de
Pasco, 29 mai, 29 avoust, 3 nouv., 17 dec. — St-Oulaio, 10 mai, 10 avoust, 27 set.
Tueis, 2 e 25 janv., 1 mai, 24 jun, 4 otob., 0 nouv., 8 dec., 15 jours davans
lou dilus-gras, 15 jours davans lou dilus das
Rampans. — Vagnas, 3 mai, 19 set. —
Valou, 11 feb., 8 mai, 12 avoust, 26 nouv. — Lous Vans, 8 abr., 28 jun, 21 avoust,
9 otob., 21 dec.
—

—

—

—

,

—

—

■—

—

—

-r-

�CROUNICO

CEVENOLO

l'a vint ans, en terro de Prouvenço,
naissiè lou Felibrige, simbèl treJusent de la lengo e de la naciounali'ta de noste
Mièjour. Noun es necite
de dire la caminado e lou triounfle
d'aquelo renaissenço qu'acoumençan
embé las Oubretos de Roumaniho, passant lèu à Mirèio, la

Miòugrano
entre-duberto, la Farandoulo e tant d'autros obros mahjstralos que
Calendau courouno, tèn à l'ouro d'aro tout lou
païs de lengo d'O e
atiro vèrs nosto literaturo lou regard do l'univers
que sap.
Ço qu'aici devèn coustata, es la part preso per las Cevenos e subretout

lou

païs Raiòu end'aquel mouvamen remarcable.
Aitambé, quante sôu mièl prépara que lou nostre -per reçaupre la
nouvello semenço felibrenco? N'i'a
prou de nouraa Sauvages, la FaroAlès, Matiéu-Lacroix, senso coumta d'autres mens couneigus, qu'avans
nosto epoco an escrich embé gàubi dins la lengo
cevenolo.
0 ! poudèn n'èstre fièrs, nosto raço s'es toujour moustrado
per l'estaco
drujo et founso que ie llo au cor l'amour de soun parla, de soun terraire et de sas tradiciéus; e d'iuèi, las obros
que proudusou sous escrivans fan pas vergougno à la causo coumuno clau
Felibrige.
Mès à despart d'aquelos obros publicados, de
quintos diren un mot un
pau pu liuèn, que d'oubrelos que vesou pas lou jour e noun soun tastados que dins un pichot rodou d'amis?
Es acô d'aqui vertadièiramen
daumage. Vèjaqui perqu'avèn créa
YArmagna Cevenòu, un libre mounte i'aura plaço per toutes. E pièi, nosto
dbro, de-segu, fara'speli de nouvèls escrivans cévenôus, e, causo utilo,
se tara la
troumpeto de tout traval se rapourtant à nosto countrado.
Zou ! troubaires cevenôus !.. lous vièls amai lous
jouines, à l'obro !
lous jouines subretout, travai-as, estudias lous mèstres, âprenès la
lengo
e la manièro de
l'escriéure, e veirés qu'entre toutes, faren prou quicon ;
aqueste an, per acoumença, acô vai pas trop mau.
—

*

*
*

Senso ana pu liuèn,
diguen de-qu'es e de-que tèn noste Armagna
Cevenòu. Àcò 's be simple.
Quau counouis pas VArmana Prouvençau, aquelo publicaciéu foundado
per lous felibres, à la proumièiro ouro de lus entrepreso valcnto e que
eado annado acampa que mai
d'espandido e de

poupularita? Eli ! be !

�—

12

—

VArmana Prouvençau, cadelas druje e verturious
vint ans, vèn de douna vido e esquíèl end'un
biha. E aquel drôle, quau es? UArmagm Cevenòu.

sous

qu'es en trin d'arrapa
drôle gaiard e escara-

Tau paire, tau fil. Es dire que lou fil seguira las piados lusentos dau
paire, que luchara per la mèmocauso, e tout pichot qu'es, pourra 'ncaro
l'a grand ben à l'oustau.
Au proumiè lou vaste empèri dau Mièjour, au segound sas Cevenos
benesidos, mounte sara l'ami dau pople que travaio et que crei, per
amorque li parlara sa lengo, que pensara coumo el, que rira coumo el,
e qu'abéurara soun amo
à la pouësio que coumpren.
*

.*
*

Aro

faguen noste mestiè.

Moussu Maximin d'Hombres

a publica la proumièiro partido de soun
languedocien-français. La segoundo e darrièiro partido se
prépara. Aquelo obro ramplaçara'mbé foço avantage lou diciounàri tant
renouma de Sauvages, car en'mai dau found d'aquel vièl oubrage, i'a lou
gloussan laissa per lou marquis de La Faro, que moussu d'Hombres
a 'ncaro aumenta; senso coumta tout ço que noste savant coumpatrioto
i'a, de soun sicap, semena dedins de remarcosde linguistico e d'istôrio.
Moussu Maximin d'Hombres a també publica en 1871 : Alais, ses ori¬
gines, sa langue, ses chartes, sa commune et son consulat. On vei de deque trato lou libre que, remarcable per sa scienço et soun escri, fai ounour à la vièio capitalo cevenolo e n'en fai encaro mai à l'autou.
Sèn urous d'aproufita de l'òucasiéu per dire que la nouminaciéu de

Dictionnaire

d'Hombres au sèti de la présidenço dau tribunal civil d'Alès a fa
plesi à tout lou mounde d'aici. A quinte poun de visto que siègue, sô
poudiè pas faire pu bono causido.
moussu

*

*
+

Un autre vétéran dins lou culte dau sòu nourriciè, acò 's Pau Fèlis,
an nous a douna sas Fados en Cevenos, un gros voulume poulidamen estampa per l'emprimariè Brugueirolle et Cè, sucessous de
Veirun, embé lou pourtrouès de l'autou, foutougrafia per Girod. Dins
aquel pouèmô en sege partidos, lou troubaire Fèlis, emb'un biais e un
siuèn despiclious que noun sai, a fa lou tablèu vertadiè e parlant de la
terro e de la vido raiolos : se pot pas mièl faire dins lou genre. Dire
qu'après La Faro, lou cantaire do las Fados en Cevenos a pougu fourni
quicon de nôu, es pas, de segu, li faire un eloge de tiro-t'en-dai. Per

qu'aqueste

�—

13

—

moio ! poudriè
Fèlis se refariè

(Diéu l'engarde!) s'avali lou pa'is raiòu; embé lou libre de
pèlro per pèiro, e soun mounde també : car lou earatèro
particuliò de noste pople es aqui marca díns uno lengo que nM ges de

secrets per

aquel escrivan. Emb'acò, cresegués pas, au mens, que lou
pouèto se Countcnto de toujour resta sus lou sôu qu'aimo tant e canto
encaro mièl. Nànil quand s'endevèn, sap també douna soun
cop d'alo
vèrs l'aussado de l'espiraciéu e de la pensado. Voulès rire embé las galejados familièiros dau terradou? voulès èstre esmougus de las souvenenços dau tems passa, dau brave tems de nostes paires? Achatas las
Fados

en

Cevenos.

*

*
*

Lou felibre das Cants de l'Aubo, aquelo obro de jouinesso, d'amour e
d'entousiasme patriau, a vougu s'ensaja dins uno autro manièro.
Vèn de baila tout-escas Volo-Biòu, pichot pouèmo cevenôu en très
cants. Perdent

jamai de visto lou d'aeô quefai lou caratèro e la vido pro¬
dau païs, Albert Arnavielle a mes en lustre la legendo de SantAmbrièi, qu'es tant poupulàrio en Cevenos coumo en Vivarés. Soun
fraire Aristide a, per aquel pouèmo, dessina 'mbé prou de gàubi e de
verita, quauques images que fan pas mau valé lou libre.
Lous souscriveires aguent abena quasimen lous très quarts dau
tirage de Volo-Biòu, lous que desirou l'avedre podou s'entancha, se
volou pas arriva après l'acabado. Vitamen, que n'iaura pas per toutes!
pre

*

*
*

Rapelen Lous Vièls de la Vièio, galejado saupicado que lou troubaire
Anduzen Ipoulito Ouliviè a facho, i'a'n parel d'ans, per la scèno mounte
la jouinesso cevenolo la quaucos fes
jougado.
*

*
*

Moussu V. Aragon, président à la Court d'Apèl de Mount-peliè, a fa
uno Nouticio sus soun parent Laurent Cabanis, d'Avezo (Gard),
mort lou 15 de décembre 1862, à 78 ans. Cabanis èro un pouèto cevenôu
de la bono
meno, que lous letous de l'Armagna pourran jjuja, car dono
d'el quauques moueèls
qu'avèn près dins l'eicelento Nouticio que parlai).

pareisse

Lausengo e gramecis à Moussu Aragon de nous avé fa couneisse lou
pouèto de las Autos-Cevenos! D'abord qu'a tant be coumença, fariè causo
bono e utilo de publica las obros entièiros de Laurent Cabanis.
*

*
*

�14

—

—

La Soucieta
arqueoulougico de Beziès countùnio toujour sa noblo
missiéu d'encouraja la pouèsio dé lengo d'O. Es un eisemple que las
autros soueietas dau Mièjour déurièu segui. Chaco annado, per la fèsto
de l'Ascensiéu, la Soucieta de Beziès dono un rampan d'ouliviè en argent

pièi de medaios as au tous de las meiouros pèços de pouësio escrichos
das parlas dau Mièjour. Aqueste an, es un felibre cevenòu, l'abat
Ernest Aberlenc, vicàri à Sant-Teodorit d'Uzès, qu'a gagna la medaio
de brounze, per soun pouèmo : La roundo fantastico. Bravo! l'abat
Aberlenc, e bravo I las Cevenos, que sous pouètos soun souvent citas
as councours bezièirens. Lous
jocs soun mai dubert per 1874, e lous
que se sentou lou courage de courre devou manda lus pèços avans lou
1 d'abriéu, au Secretàri de la Soucieta, en seguissent ço" qu'es d'usage
e

en un

de faire

en

tal

cas.
*

*
*

S'es

fourrna, en 1869, à Mount-peliè, la Société pour l'étude des
romanes, de quinto pot fa partido, à titre de membre libre,
touto persouno, mès-que baile dès francs.per an. Aquelo soucieta, que
i'a 'n tèsto d'omes ascienças e afougas d'amour per lou reviéure de
nosto lengo, es de grand ajudo à l'obre das felibres. Publico la Revue
des langues romanes, que tout membre reçap. Dins la Revisto de 1873, i'a
dos quitanços en lengo
roumano, bailados per las abadessos dau mounastiè de S"&gt;-Claro d'Alès, au xiv® siècle, que soun acoumpagnados de
notos istouricos per M. Charvet; i'a tourna 'no pèço d'Arnavielle : Janeto,
emb'uno de A. Langlade : La Viradona.

langues

*

*
*

En parlant de soueietas, devèn pas ôublida la Société scientifique et
littéraire d'Alais, que publico, dins sous buletins, de travals de-requisto
arregardant la lengo e l'istòrio de noste païs. D'aqueles menciounaren:
La grotte des morts, à Durfort, per M. Cazalis de Fondouce; La

première Maison d'Uzès; Les Evêques d'Uzès; Les Fumades et leurs envi¬
rons, per M. 6. Charvet; Vécole de droit d'Alais, au XIIIe siècle, per
M. Dadre; Alais, ses origines, etc., que n'avèn deja parla
; Des établisse¬
ments métallurgiques des Phéniciens, per
M. L. Chamboredon ; Costumas {
de Sant-Gili, publiées par M. A. de Lamothe; Margarido e Ma meinado, pouësios d'Andriéu Leiris.
*

*
*

Acaban

aquelo crounlco

en

faguent

un

apèl frairenau à toutes lous

�—

15

—

pouètos de Cevenos, per que vengou creisse la bando de VArmagnci.
Encaro un cop, à l'obro, per la lengo e lou païs! Prouven que se i'a,
aici coumo pertout, uno jouinesso carcavielido, abourrido, apourridido,
n'i'a també 'no autro qu'es jouino e sano, forto de fe crestiano, amourouso de pouësio, de tout ço qu'es bèu e pie de vido, — jouinesso que
fai espera lou revei de la patrio ensannousido e inatrassado.
Emb'acô, à l'an qué vèn, se Diéu-z-hou vòu !
LOU

AS

FELIBRE DE

CEVENOES

Se voulès pas que

la rousello
Vèngue estoufa vosto tousello;
Que voste blad siègue agani.
Mès se voulès aquesto annado
Coumta mesuro couraoulado,
Avedre graniè be garni ;
Se voulès vendre vosto

lano,
lou pastre sens engano
Ague siuèn de voste troupèl :
E que

Que lou davale de mountagno
Sens la rougno ni la magagno,
E sens calus nimai sens pèl ;
Se voulès pas que la plouvino
Empache de rempli la tino,
Que lou rasin coule pa 'n flou.
Mès veire la vigno cargàdo,
A chaco soueo uno descado,
E que lou nioust fague glou-glou

Se voulès veire

gèrlo pleno,
cleno
Souto lou fru de l'ouliviè;
Se voulès la cledo coumoulo,
Veire varaia la bridoulo,
Amai pelous aucastagniè;
Amai la branco que se

;

L'AUBO.

�—

16

—

Se coumo la de ta vesino,
Vos veire aqueste an ta galino
Faire lous iôus à dous rousse ts,

Fugi dau trelu l'estoufado,
Abari touto la clucado,
Mou-grat lous arpiéus das mouissets;
Se voulès pas que la pebrino
Vèrjgue mai mascara l'esquino
E las arpetos dau magna.
Mes se voulès bello cambrado,

Avedre fourels à brassado...

Croumpas,

croumpas

noste Armagna!

Croumpas-lou, poulidos drouletos,
A gàubi fin, i'oujos gautetos,
Iuèl de jaiet e de diamant,
Se voulès que lou calignaire
Lou pu bèu de voste terraire
Vèngue vous prene per la man,
E vous enmene, embriai dejoio,
Vous la proumièiro blanco nôvio,
Davans ministre ou capelan;
De soun amour vous èstre urouso
De benuranço a fa jalouso
Fins la noro dau castelan !..

Pourtara, jouinesso galoio,
Embé l'amour que Diéu envoio,
La fèrmo fe dins l'aveni ;
Vous fara, vièls de la countrado,
La lengo d'O raviscoulado,
Dau tems passa ressoùveni.
Pourtara 'n toutes bono annado,
Amai l'ivèr, dins la veiado,
Vous servira de passo-tems.
Aimo la drolo vergougnouso,
Aimo la Franco malurouso...

Croumpas,

croumpas,

sarés countents !
Capitello.

En

Anduzo,1873.

�—

17

-

ADIÉU-SIÀS
Àdíéu-sias ! braves gents de Cevenos. Escusas, que'vouS cope... Àcô 's
iéu Ion Bourgal, que me eounouissès toutes. Galoi et galejaire, coumo
un franc Raiòu que sièi, ami de tout lou mounde, las bellos fes vous ai fa

rire, en vous n'en countant quaucuno, à las veiados d'ivèr, de cóntro
lou fio que beluguejavo ! La trempo e las afachados, qu'èrou toujour de
coumpagno, gaslavou pas res.
Se dis que meno menejo. Osco ! De paire en fil lous Bourgal sèn toutes
lous mémos. De nous veire, de nous ausi, cadun fai : — Es b'aqui lou
tipe cevenòu tout pasta! — Acô.'s talamen vrai que, dins nosto familro,
poudèn dire, senso menti, que tant que i'aura de Cevenos, i'aura de
Bourgal, ou be, tant que i'aura de Bourgal, i'aura de Cevenos; que

(Diéu garde d'un tau malur!) s'un jour n'i 'aviè plus, de Bourgal, adiéu
lou pais !
Coumprenès, entre saupre que se fasiè 'n Aniïagna cevenòu, s'ai lèu
di :
N'en sièi, iéu! — La causo parlo souleto. Sai pas se n'en diren
aici de boiirgalados? Sai pas se riren? Vè! es tant bravé e tant bo de
rire, quand on fai soun traval e soun devé! Mes parlan de rire sens
tnanèllo et sens fa tort en dingus. Ah ! d'aeò lou Bourgal n'es pas.
Acô di, se lai ie ses, amai iéu. Vejan ! acoumençan lou prefa 'mb' uno
picholo.
—

PACIENÇO
Gervaiso veniè de pèrdre somi ome, soun brave Gervais, e, assetado,
tèsto dins sas mans, à la testièiro dau lié dau paure mort, se descounsoulavo, en traguent de siéules que fendasclavou lou cor : — Ai ! ai ! ail
de moun paure ome! Retenès-mel... retenès-me, vous dise!...
Anen! anen !
li faguèrou las vesinos que l'assistavou — sabès
be... Quand lou bon Diéu nous vôu, sèn pas pus nostres! Vejan I acô
vous fara mau... Vous fau
prene pacienço!
sa

—

—

-&lt;

Pacienço!— respoundeguè la véuso incounsoulablo— Pacienço!...
es lou tout
que me vouguèsse!

noste vesi?...

lou

Bourgal,

2

�—

A

0

MAS

18

—

CEVENOS

sòu cevenôu, oma countrado fresco,
Moun païs nourriciè,
Toun noum m'es clous au cor coumo mèu de la
E l'amour qu'ai per tu, que brulo ma ventresco,
Cèrto es pas mejanciè !
moun

Iéu t'aime, noun amor qu'es moun amo
De ta fièro béùta ;

bresco,

ourguièiouso

Qu'as cèl blu, serres grands, naturo verturiouso,
Trésors que cavo
Aire pie

Nou, t'aime

founs la scienço vitouriouso,
de santa.

t'aime,—- es aqui tout... que t'aime
un efant;
Nou, t'aime per qu'aquel amour lou cor m'embaime,
E per qu'aquel amour de countùnio m'espairne,
Qu'es ma set, qu'es ma fam !
amor que

Tau

0 sòu

A

e

dins iéu te cabisse

toujour nôu ;
quand te sent moun pas, de joio te cbaupisse,
brassado t'arrapè, e trelepe, e boumbisse,
0

E

maire

beni, iéu t'aime
Un

E

sa

amour

moun

sòu cevenôu !

perqué

Sus ma
E moun

per t'aima iéu sièi nascu felibre,
Perqué sièi espira,
liro, per l'èr vole que toun noum vibre...
amour
per tu, grava dins mai d'un libre,
Dins l'aveni viéura.

E

vole,

célébrant l'amour de mas Cevenos,
Empura mémo amour
A lou que sent de sang cevenôu dins sas venos...
Car i'a quicon de grand que fegoundo las menos,
Senso pou de brumour;
en

Car i'a 'no

causo

Que lou

bello, inmourtalo
canou bramant,

e pu

forto

�/
—

19

—

Uno causo que fai d'uno naciéu iuèi torto,
Raufelant, à noun-plus, souto l'orro redorto,
Un grand pople deman ;

Uno

e que chabusclo l'amo
qu'esbahis,
Que vai vèrs lou prougrès, traucant coumo uno lamo...
Acjuelo causo : espèr, amai tron, amai'flamo,
Es l'amour dau païs.
cause»

fougouso

Das autres

0

sòu cevenòu, o ma countrado f'resco,
Moun païs nourriciè,
Toun noum m'es dous ou cor coumo mèu de la bresco,
E l'amour qu'ai per tu, que brulo ma ventresco,
Cèrto es pas mejanciè!
moun

Marius Vielar.
16

dejuliet 1873.

Sabatiè,
Fai toun mestiè.

liOUJ

—

—

—

—

FIO

Bon

vèspre, madamo Gama, amai touto la coumpagno.
Adiéu-sias, moussu Lamolo. Acabas d'intra... assetas-vous.
Merci, sièi pas las, qu'afatigue pas trop.
De-qu'^cô fai. Zou ! moun ouncle, sens vous coumanda, bailas

eadièiro à moussu Lamolo.
Moussu Lamolo s'assèto, e, après un
Moussu Gama çai i'es pas?
Nàni. le voudrias quicon ?
le voudrièi parla.

uno

sassi, dis

:

—

—

—

—

—

—

—

mas.

*

Es sourti ;

Prèsso

mès saique sara lèu aici. Acò prèsso?

sens

pressa.

poudian fa la besougno, nautres, sariè 'mbé plesi.
Eh 1 be ! venièi per dire à moussu Gama que s'èro mes fio à soun

Se

"

�—

20

—

Touto l'oustalado

Urousamen que
lou fio.

faguè qu'un cricl e qu'un saut.
lous vesis dau mas de moussu Gama amoussèrou
lou

AU
A.

FEIiïBRE

de

prepaus

Bourgal.

ARNAVIEIiliE

l'Armagna

Gevenuu

Parla de las Autos-Cevenos

Achas que

faire un Armagnac
'no besougno facillo :
Cal d'abouord une plumo abillo,
Après cal de scienço un plen sac.
Es pa

Saupre al juste quant nostro boulo
Dins

annado fa de tours,

uno

Quant las

sasous

E quouro

la luno cartoulo

durou de jours,
;

Predi la

plèjo, lou bèl tems,
Esclùssis, trounados, grands bents,
En un mot legi dins lous astres ;
Dire las
E

fièiros, lous mercats ;

fa

croumpa sous armagnacs,
Per tout acô cal pas de pastres.

Casso-rhios.
Valaraugo,

en

setembre 1873.

SiOU

—

—

KEMEBÍ

Escoutas, mèstre Guillaume, que vous liou redise
Parlas, moussu lou medeci, escoute.

�—

21

—

anas encô clo l'apouticàri, que vous bailara lou remèdi qu'ai
aquel papiè. Emb uno i'ato, n'en fretarés cinq minutos l'espalo de vosto pauro fenno, e veirés qu'acô la garira dau cop. Dins
toutes lous cas, tournarai deman ; adiéu-sias.
Lou lendeman, lou medeci revenguè. Trouvé Guihaumesso, qu'aviè
laissado, la vèio, endoulentido dins soun lié, la trouvé ataulado embé
—

Eh! be !

marca sus

soun

orne, é :

lou remèdi es esta bo.
respoundeguè Guillaume.
Coussi? pas trop bo! mès m'es avist que la malauto vai pas mau.
Es pas questiéu de la malauto... Vous vau-dire : anère querre
voste remèdi encô de l'apouticàri. Mès, entre que saguèrc revéngu, se
capitè que la fenno se sentiè plus do mau à l'espalo; acò i'avic passa
coumo un cop de fusil, dau teins qu'ère deforo : Saguè pas de-besoun
—

—

Anen ! anen ! sou-faguè, parei que
Pas trop bo, moussu lou medeci,

—

—

de li fréta lou remèdi.
Te!... e lou remèdi,
—

—

Lou

alor..."
remèdi, moussu lou medeci. Eli ! bel per l'aproufita, lou

beguère.
Lou malurous aviè

begu miè-foulieto d'ôli camfra.
lou

EjA
A

Bouugal.

RENAISSENÇO

Albert

Arnavielle

I'aviè be quauque tems que las autos Cevenos
Entendièu pus canta, sus lus cimos seronos,
Das felibres aimas la melicouso voués;

Matiéu, Lafaro-Àlès, memòrios inmourtalos,
À l'auro de la mort avièu plega lus alos;
Nosto lengo èro mudo, — adeja lou prougrès :
—

Aquel pople, disiè, sa lengo es esvalido,

Coumo un picliot efant à l'aubo de sa vido,
Sous bèus jours an passa, soun trelus a fini,
La mort l'a cliaupinado e soun eneiano glòrio,
Touto cntièiro enterrado as pajos de l'istôrio,
Sara dau tems passa qu'unTible souveni. —

-

�—

22

—

Coumo per fa taisa la voués de l'ourguièianço,
Sourtiè de la mountagno uno voués
d'esperanço,
Voués de joio, d'amour e voués de libèrta.
L'aire se faguè siau, la terro silenciouso...
Vèici ço que cantè la voués armouniouso

(Encaro
A tu

me

parei

glòrio

que

l'entende canta)

:

lausengo, o.raço cevenolo!
boufant emporto sus la colo
bos, las flous de tous jardis,
Empourtara jamai tous souvenis sublimes,
Pas mai que lous vièls rocs penjant sus tous
abimes,
Pas mai que lous chaînas sus tous mounts
espandis.
—

e

L'aurasso qu'en
La fièio de tous

Ta

lengo pouderouso

es pas mens estacado
de tous efants que la planto arrapaclo
A l'apend raspignous dau serre
ennevouli;
Se l'estiéu a seca sa frescou tant poulido,
Au

cor

Lous

printcms revendran,

e

la sabo nourrido

Dounara mai la vido à l'aubre afrescouli.
0

poples de la piano e de l'auto mountagno,
l'amouriè, que manjas la castagno,
Levas, levas lous iuèls vèrs lou cèl cla, seren;
Un gros rai de lumièiro a travessa
l'espaço,
Es l'oumbro ques'envai,
es la niuè que l'ai plaço
A-n-un mati pu dous, à-n-un jour pu lusent.
—

Que siuègnas

L'efant proudigue, amis, la douço
pouësio,
Coumo un ange envoula revèn dins la famiho
Anas veire soun vol, soun bèu vol
majestous;

E

quand resclantira

sa

Per escouta soun cant
Sourtès de voste som,

voués encantarello,
saluda la bello,

e

poples, reveias-vous !

Reveias-vous, Àlès, reveias-vous, Anduzo,

Vilos qu'aimavias tant de caressa la muso,
As cascaiaires bords dau ferouge Gardou 1

Anen !
E

reveias-vous,

que la muso inmourtalo
deman, espouscant cle soun alo
pouësio, e joio embé l'antique ounou.

Vai

se

leva

:

�0 braves

Cevenòus, ah ! quand, dins vostos vilos,
galois vendran toutes en filos,
Saludas lus vengudo, e n'òublidés alor
Qu'un païs sens felibre es un auta sens flamo,
Un mounde sens sourel, un cors d'orne sens amo...
La pouësio es l'amo, e lou païs lou cors. —

Lous cantaires

0 voués de rnoun païs, ta paraulo èro franco.
Coumo lou proumetiès, avèn vist sus la branco
De l'aubre patriau que sagatè lou tems,
Avèn vist regreia de verdalos jitellos
E la fièio espeli; milo flous blanquinellos

Anounçou de bèus jours... sèn lâches per long-tems.
Lous gais felibres, iuèi, mancou pas à la muso;
Eseoutas : Ouliviè tresano dins Anduzo,
Ause lou soun aima de sa douço cansou;
Ause d'un autre caire, au pèd de YErmitage,
Pau Fèlis e Leiris, roussignòus dau bouscage,

Que reveioun ailai lous ecôs de Gardou.
Ause també tous cants, o moun car Arnaviello,
Tous cants tout abrasas d'uno flamo nouvello
—

E que

fan trefouli l'amo dins l'estrambord ;
la boufado es mens puro,
plagnun de l'aigo que murmuro,
soupir de l'aucèl es mens dous à moun coi'.

Dau mati perfuma
Mens tendre es lou
Lou

Quand lou paure Matiéu, amount vers la Levado,
Amaguè dins la mort soun amo afaligado,
Tristo saguè nosto amo e noste cor en dòu.
Mès lou soulas toumbè

sus nosto peno amaro,
Quand ausiguèn brusi lous cants qu'à l'aubo claro
Enauraves tant ben vers lou cèl cevenôu.

Ali! perqué das bèus vèrs la trelusento flamo,
O felibre valent, a toumba dins toun amo,

Canto, canto toujour tous pantais glourious,
Canto toun bèu païs qu'un bèl azur capèlo,
Ounte l'aire es tant pur, la naturo tant bello,
L'iudustrlo tant richo, e l'orne tant noumbrous.

�—

24

—

Aqui i'a'n pople fièr, ardit, valent e libre,
Digne cl'èstre canta clins lou vèrs clau ielibre,
Pople de grands oubriès, travaiadous ardents,
Capables en un jour, de lus famouso trenco,
De foire très arpents de terro meissounenço,
Tant ben coumo fasièu lus paires d'autre-tems.
Souvent, quand vèn la fin cle las longos journados,

Pauresl sentou lus

mans de l'obro entemenadbs,
endoulentis, de la fatigo las;
alor, e ta voués divino, melicouso,

Lus bras

Canto
Liuén d'eles handira la tristesse amarouso,
Reveiara l'espèr, la joio e lou soulas.
Lou pau/e

qu'aimo tant las amos que, sus terro,
pieta de soun sort e plagnou sa misèro,
Aplaudira ta muso e bénira toun noum;
Tous poulits vèrs faran trefouli nostos vilos,
Au mendre mas perdu dins las coumbos
tranquilos
La glôrio, tout d'un teins, pourtara toun renoum.
An

Per
Mès

iéu, umblé escoulan de ma lengo natalo,
qu'ai sen ti passa l'aflat de ta grando alo,
Felibre, aurièi vougu te canfa pas tant m au ;
Mas rimos soun sens biais e.pas gaire mistounos...
Mès s'ai pas lou talent, ai au mens de courounos
Per jeta, dins la lucho, au felibre inmourtau.
Ernest Abeklenc.
En

Uzès, avoust 1873.

Fiho pau visto
Es de-requisto.

UlV

LA

GLEISO

Lou curât de Councoulo èro

-f
il
;

!

MI

■

ií

un

DE

COUNCOULO

brave

ome

de curât. Ero pas un savan-

tas, es vrai; mès saviè se faire aima de tout, soun pople, car èro amistous, bon, caritadous emb'el. E pièi ço qu'aprouchavo encaro mai lous

�25

—

—

parouquians e.lou capelan, es qù'aqueste èro simple e natural coumo
eles, lus parlant e lus ensegnant la santo Paraulo cle Diéu en franco
lengo cevenolo.
Aitambé i'aviè 'qui 'n troupèl foço urous, emb'un pastre qu'hou èro
pas mens? Soulamen, en tout soun bonur, lou brave curât aviè 'n pensamen : sa glèisetô, vièio que noun sai, toumbavo en rouino, s'esbouEn van aviè 'scrich encô de l'evesque de Mende per bouta
end'aquelo besougno, siègue que se faguèsse pas prou be coumprene en escrituro franchimando, siègue que Councoulo, qu'èro aliuenclia de l'Evescat, n'en saguèsse un pau trop òublida.
Acô n'èro resta 'qui, quand, un bèu vèspre, l'evesque à Councoulo
arrivé per ie counfirma lou lendeman. Anè tout dre à la clastro p.er se
rescounfourta, qu'aviè fa 'no longo escousso. En taulejant, lou- curât
trouvé bono l'òucasiéu de parla à soun evesque cle la glèiso esbousounaclo, e, dau mièl que pouguè, li faguè :
Mounsegnou, moun église s'emboulne, elle est démolie.
Lou. prélat coumprenguè be; mes per galeja e 'n manièro de trufariè :
sounavo.

remèdi

^

—

Si elle est. de morue, il y aura

de quoi manger en carême.
Nàni, Mounsegnou; je vus-dire qu'elle est détruite.
Des truites! Tant mieux... c'est bien préférable à la morue.
Fouche! Mounsegnou, sou fai à la fi lou curât, ma glèiso es ni
merlusso ni troucho... riiès voulès que vous hou digue mièl?.Eh! be!
Mounsegnou, s'es foutudo au sôu!
Es l'evesque que saguè arrapa! Pamens pouguè pas s'empacha de
cacalassa, e pau de tems après faguè restaura la glèiso dau curât de
—

—

—

—

Councoulo.

lou

A.S

das

40

Jocs

Bourgal.

MAWTEWEIKES
îlourals

Seg'ound

de

Toulouso

Serventés*

Davalantan

venguère, aval, dins voste lio,
Venguère iéu vous dire, embé moun vèrs cle fio
Oh! rendès-nous las flous d'Isauro!
E vous
*

autres, aval,

mens

L'Armana Prouvcnçau de 1873 a publica lou

fièrs que mau-après,

proumiè Serventés,

:

�!

—

Coumo

me

26

—

i'atendièi, n'avès respoundu

Acô

noun me

rcs :
don ni m'embauro.

Car sabe be que iéu, prou mesquin e pichot,
Iéu qu'en l'art de trouba counouisse mau moun
Quand ma inuso afrountairo gauso
A de tant grands Moussus cerca brego, d'avé
Un mot

d'eles,

un tal amour! oh, per ma
Noun m'amerite aquelo causo.

jo,

fe!

Mes sabe iéu

també, sabe iéu, per amor
terro-maire à la vido, à la mort,
D'un amour que vai à l'estrèmo,
Per amor que m'espiro aquel
aut sentimen,
Per amor que moun vers acô 's l'encarnamen
De la patrio que me crèmo,
Qu'aime

ma

Alor que, sens respèt per l'eiritage saut,
Vendès noste païs, noste noum, nosle sang,
De mas Cevenos d'ounte gaite,
Sabe iéu qu'ai lou dre, la floundo dins la man,
De vous traire à la facio, e iuèi âmai
deman,
Lous mots de voulur e de traite !

Oi, traite amai voulur! hou vole publica.
Aro, s'avès de sang, zou ! fasès-m'hou paga.
Lengadò, Prouvenço e Gascougno
Siègou juges; e pièi, davans lus tribunal,
Tout vist e tout pesa, saupren lou criminal
Sus quau déu toumba la vergougno !

Oh, tribunal d'Isauro, oh, bello court d'amour,
Mounle vcnièu la damo embé lou troubadour

Rendre l'arrèst dous

Que

ou sevère,
pot-ti dounc iuèi escoudre soun lençòu,
dau cresta que renègo l'aujôu
Marca lou front d'un rouge ferre!

noun

Per

ana

Mes
Per

sa

de-que parle aqui d'Isauro e de respèt
lengo e sás flous que caucigas dau pèd,
Manteneires, n'avès becuro!
Ignourant ço que tèn lou mot- de Gai-Sabé,

�—

E

n

—

faguent voste mau mémo sens hou sabé,
Ah ! vous fau lengo mens escuro.

Vous fau— coumprendrés mièl aquèl parla groussiè,
Vous fau que, quauque jour, aval manden l'ussiè
E soun rambal de patroucino;

Ornes desounourats, vous fau l'orre recors,
Evous fau que la lèi vous aprehende au cors,
Per que vosto man assassino
De forço raque enfin lou be que nous detèn
E reprengue cadun plaço que i'apartèn :

Vautres, cors deglesi, boudôli,
pa'is franchimand, mounte diàussi voudrés,
E tu, muso m'amour, carage noble e fres,
Dins toun oustau, au Capitôli.

En
—

0

ma

muso, o ma

rèino, oh, lusigue lou jour

Qu'escabartara liuèn lou nivou grèu e sour,
Quanto fèsto, o sorre bloundino!
Quante cant de triounfle e d'amour patriau,
Lou

jour que te metren sus toun sèti reiau,
Dins ta capitalo moundino! —

Cavalisco dau tems

nivela, coumpassa!
dau passa
D'un èr qu'estoufo aro rafido.
Flouretos de Clemenço, embaimas lous tourals !

Que traira grel nouvèl la branco
—

Lous felibres deman tendran lou Jocs flourals

Après la mort sara la vido.

:

—

Oh ! quanto fogo alor per lous troubaires
courre dins la Lisso e de brûla dau to,

d'O

De

Dau to
E nosto

qu'enebrio

renaissenço

aura

e

qu'acauro !

tant bèu trelus,

Que, Manteneires lourds, nous remembraren plus
Qu'avès councha las flous d'Isauro!

Albert Arnavielle
En

Alès, lou 10 de setembre 1873.
Bello fenno,
Mirai de nèseis.

�ACOERBAS-VOES

ÀCQ

me

FASSES

E

reniés clins lou

Lou fèt d'uno

pèço

ou

Qu'un savant, mèstre
Aviè trouvado.

Sou-disiè

:

—

I'MHHE

su

medaio,
en

anticaio,

Aquel

moussu
Tène ma fourtuno !...

Quau sap de quante pople vèn :
Grè? rouman?./. ah!

se

Belèu davalo de la luno!

mà

s'endevèn,
—

Dempièi acò 'ro pas pus el.
Faguè publica de tout caire
Qu'au pais lou rnounde anticaire
Se rendeguèsse, e qu'un Counsel
Establiguèsse de mounte èro.
Lèu lou Counsel es assembla,
E lou païs vite nebia
Das savants de touto la terro.

i
f.

k

Quand cadun aguè di la siéu,
Erou pas

Lou

d'acord sus l'epoco.
président alor s'enfîoco

E lus mantèn que

la naciéu

Que viviè quand saguè frapado

Veniè ben

avans

Jèsu-Crist.

L'assistanço lanço de crids,

Demandant

sus de-que 's foundado
L'ôupiniéu de soun président.
El respond : — Counouisse sa dato,
A ço que-z-es pas d'à-found plato ;

Pièi d'un cousta vese uno dent...
Un bè... nounsai ; causo seguro,

Es

qu'es quicon d'un animau,

Que vèrs lou mitan boumbo un pau ;
Que la courouno qu'hou centuro

Es be la qu'a vèn counegu
Tout lou tour finamen trenado...
Acô di tout d'uno alenado,
Lou Counsel se n'es esmougu ;

—

�29

—

E cadun

dis, à

sa

—

sesiho

:

Que pourriè... que déu... qu'a rosou.
Toutes liou votou 'nsembie, e, zou!
—

Lou

président lèvo Sesiho.

Poudès pensa se

de pertout]
pèço saguè demandado.
Mès l'ome que l'aviè trouvado
La

Disiè
Un

:

—

M'en oufrissès pas prou.

—

jour, i'arrivè 'no pratico

Que li dounè foço prusé :
Achatavo per un Musè; .
Deviè be paga

la relico.
Vèjaici quededins l'oustau
Tout lou païs se i'acampavo...
Quand un vièiet, que perraenavo,
Vèn, en se sarrant pau à pau,
Demanda de-qu'acò vòu dire.
Lou marchand, qu'èro tant eountont
D'ana tira 'n moulou d'argent,
Se sentissiè lou goust de rire;
E passant la medaio au vièl,
Li dis :
Regardas, camarado;
Trouvas pas que s'es counservado?
Vesès res d'aqui?... viras fièl. —
Lou vièl ris, l'autre se desarmo,
E sou-fai :
le trouvas quicon?
De-que dounc?... — Lou vièl li respond
Qu'es un vièl boutou de gendarmo 111
—

—

—

Aiçò lou

mes pu bas que cros.
croumpaire vòu que lavou
Aquelo pèço. E dempièi savou,
Lou mounde, e repetou lous mots :
Que Ras savants n'i'a foço sots.

Car lou

Ipoulito Ouliviè.
En

Anduzo, 1868.

�liOU

SOUMGE

Nouyè

Parla de

Prouvènço

Vèn de s'endourmi l'Enfantoun ;
Mario lou tintourlo eńcaro
E met sur sa divino caro
Tout soun amour dins un poutoun;

Pièi,*urouso, subre la paio
Plan-plan lou pauso sourrisènt...
Vesès qu'es poulit l'Inoucèntl...
Mai chut! isten

siau,

que

pantaio.

Ai! dins soun rêve de-qu'a vist?
Sourrisiè pièi, aro souspiro ;
Uno grumo à sis iue trespiro ;
Sousco... Ah! déu soufri, m'es avist.
Si dous brasset, blanc comme l'ile,
En s'estirant formon lacrousl...
Tiren-lou d'aquéu sounge afrous.
Paure aguèu, que dorme tranquile!...
«

—

L'anessias pas destrassouna!
S'escrido aqui la santo femo

—

Tant

qu'aura pas d'àutri lagremo,
Noun plagnigués lou nouvèu-na.
Ai! las! ço qu'en pantai vèi aro
Un triste jour se coumplira,

E moun bèl Enfant soufrira
De soufranço bèn mai amarol... »

Louis Roumiéu.
Bèu-caire, avoust 1873.

�—

L'A SE

31

DE

—

BENEZET

cousi Beneset, de Cendras, que, de segu, porto be soun
Emb'acô i'arrivo quauco fes d'hou èstre pas trop, beneset. N'en
save uno sus soun comte, qu'aurièi belèu òublida de vous dire, s'el me
n'aviè pas fa remembra, lou darriè cop que venguè me veire, per la
ficii'o das porcs.
A toujour aima d'avera de"nisados, moun cousi Beneset. Jouine, èro
un argian, un destrùci d'aucelino, e d'iuèi encaro acò li duro. — Acò
estent, tara sèt ans per segado qu'un bèu vèspre, Beneset embé soun ase
anavou toutes dous, l'un sus l'autre, à l'airo de lus vesi Granet per
cauca quaucos garbièiros. Aquel jour, estrenavo, l'ase, uno bardo touto
tlame-novo; e sesaviè pas quau n'èro lou mai fièr, de la poulido bardo,
l'a

moun

noura.

s'èi'o l'ome

l'ase.
caminant ansin, balin-balan, Beneset devisto, en aut, vèrs
lou mitan d'un grand ro, un trau de mounte de courpatas intravou e
sourtièu.
Tè! sou-fai Beneset, uno nisado de courpatas! Fau que l'agante,
E tout

ou

en

—

aquelo nisado.
Acò di, davalo de la bèstio,

e cèrco quauque biais per escala jusqu'à
la nisado. Mes la roco es drecho e lisso. Coussi faire per adusa 'nd'aquelo
nisado que li fai tant lego?
Tron de sort! l'aurai ou lou diable li sarièl... s'escrido Beneset.
Tout d'un cop, se pico lou front en diguent : — Ai trouva! — Pièi :
I! trri ! vène aici, Bourrut (Bourrut èro lou noum de l'ase.)
—

—

E de

tras, per un cami prou sauvèrtous, en bagnant camiso e bourro,
boufant, lou mèstre e l'ase arrivou à la cimo dau roueas. Aqui,
lou cousi Beneset desplego uno longo courdello qu'aviè preso per
adurre, à la fi de la jouncho, une cargo clo bos; estaco pièi aquelo cour¬
dello per lou bout au col de l'ase, e l'escampo dins lou bouide, long
dau roueas. Acô fa, Beneset :
Tèn-te soulide, Bourrut, que vau davala. Me tendras, au mens! —
E davalo, arrapa à la cordo, davalo, tout countent d'ana 'nsin avéra la
tout

—

nisado de courpatas.

Entramens, l'ase, qu'èro à quatre ou cinq pas de la paret roucassièiro,
escoutant pulèu sa pòu que ço que i'aviè di soun mèstre, butavo esarriès tant que poudiè. Mès à mesuro que l'orne davalavo, lou pes, que
fasiè qu'aumenta, enmenavo la bèstio vèrs lou bord, tant, que venguè 'n
moumen que soun mourre

sourtiguè 'n deforo.

�1

—

32

—

De-que nasejes amount? curious. Vos te t-cnc 1 li baclo Beneset
toujour davalavo.
Ero quasimen gandi, quand, ai! ai! pataflôu! vèjaqui Bourrut que
cabusso. Bonur peu Beneset que s'atrouvè 'qui de contro un cade-sourbin
mounte s'arrapè e se tenguè, pensas un pau ! E veguè soun ase, alounga
de-bas, que fasiè sas crèbos, pechaire! que regaugnavo e que moustravo
sas dents, e li
faguè :
—Pos be te rire, vai! duganèl, qu'as pas mau arrenja ta bardo! — Pièi,
badè lous omes qu'èrou pas luièn d'aqui, à l'airo; aqueles faguèrou
veni d'autre mounde, e d'un biais ou de l'autre tii-èrou noste Benezet,
que coumençavo de se langui, amount, sus soun cade-sourbin.
Quand veguè que soun ase.èro creba, Beneset se bouteguè à brama :
Ai! ail de moun paure Bourrut! Quau me Iou rendra?
Loq lendeman, noste ome varaiavo per tout Cendras, en cridant :
Save de que tarai !
Lou jour d'après, que pu fort :
Save de-que tarai ! save de-que tarai ! save de que tarai.!
A la fi, lou mounde de Cendras se diguèrou :
Quausap de.que tara aquelBeneset?... Belèu un malur, que la pérdo de soun ase la rendu nèsci. Mès-que boutie pas fio, la niuèch, à nostés
cavalets, à nostos garbièiros?... Croumpen-li 'n autre ase, acô li passara.
E 'ntre toutes; croumpèrou 'n autre ase à Beneset. Emb'acô li deman—

que

—

—

—

—

dèrou

:

Vejan! Beneset, aro que t'aven baila 'n autre ase, digo-nous de
qu'auriès fa ?
De qu'aurièi fa? respoundeguè Beneset, Eh ! be! perqu'avièi plus
d'ase, aurièi vendu la bardo.
—

—

Lod Bodrgal.

margakioo
Cansou.

Anave

au

Sounjave

—

Èr de

bos querre un
Triste e penti.
un pau as
Sens vous

Castibelza

fagot de broundo,

bèus iuèls de

menti,

ma

bloundo;

�—

Àurièi baila
un

—

vèsto de

bourreto,
blound,
cop d'iuèl do la bello drouleto,
Per un pou ton n.
ma

Moun

Per

33

Perqué sièi

pas

ase

lou marquis de Valamo ?

Noun sariè tard

Que n'en farièi uno ben grando damo,
Davans l'aular.
le bailarièi, per moun présent de noço,

Un aneloun,
Dous bèus chivals arnescats
Emb' un poutoun.

e carrosso...

Voudrièi avé d'un richas la fourtuno,
Ou d'amount-d'aut,
Embé moun det fa davala la lune
Dins soun fandau,
Desclavela la pu poulido estello
Dau

grand mouloun

:

T'en couronna, Margarido, o ma
Emb' un poutoun.

bello!,..

mous soueits e ma lagno,
revenguent,
Quand sourtiguè de tras uno barragno,

Jetave ansin

En

En me diguent :.
Bonjour!... E pièi gagno devèrs la draio
De Bargetoun...
Rèste quiha coumo un manche de daio
—

Sus

Batiè

moun

moun

cor,

Coumo

bastoun.

hou jure sus moun amo,
un

moulin.

cargo de ramo
camin,
E tout descaus, trepejant las caussidos
E lou glijou,
le lande après : l'aguère as Abouridos
De Piè-Majou.

Plante

moun ase em sa

Per lou

�—

As

—

34

—

entendu, ie diguère, ma lagno
E

moun

soucit;

chanja moun amour en magagno?
Digo-l'aici. —
—Nou, moun Ceset, toun amour m'encadeno...
Diguè Goutoun.
E iéu alor, per soulaja ma peno,
Prene un poutoun.

Vos-li

Mes d'entramens moun ase caminavo,
E iéu perqué,
En lou cercant, quicon me boumbounavo?...

Quauque draquet.
Ceset, ta peno l'ai garido;
Toun ase blound,
l'ai chanja contro ta Margarido,
Contro un poutoun. —

Paure

—

Te

l'aura très

ans

que

Goutoun es ma fenno,

Beni siè Diéu !

Quouro seguen à Santo-Madaleno,
Alai l'estiéu.
A

deja mes dedins nosto nisado

E cade

Dous bèus nistouns,
sèr, quand ai fini journado,
Que de pountouns!

Capitello.

Jouine

medeci,

Cementèri boussu.

LA MESSO DE

M1ÈJO-NIUÈ

Dous drôles — un pichot emb' un bèl — s'atrovou per
vèio de Calendo. Lou bèl vèn au pichot :

carrièiro,

�—

35

—

Digo! ta maire te menara-ti, cl'iuèi, à la messo de mièjo-niuè?
Oi, respond l'autre.
le siès belèu jamai esta ; veiras
qu'acò 's poulit !
le sièi jamai esta! ssst 1... aubé tant !... le sièi ana mai de
cent fes.
Poudiè ben avedre sèt ou iuèch
ans, lou pichot drôle.

—

—

—

—

lou

Bourgal.

SOUMETS

Parla de Beziès

i
A.

MISTRAL

Amors mi ten el
Dante

dars.
Maiano.

cor un
de

Qu'un pople toumbe esclau,
Se tèn sa
lengo, tèn la clau
Que di cadeno lou deliéuro.
...

Mistral. I troubaire catalan.

Dins lou siècle tregen, un Dante de Maiano
Cantavo d'amor lou tourment,

De noslre

tems, lou dieu de la lengo roumano
d'aquel tenemen (*).

Es tabé
Se vèn pas

d'amount-d'aut la pouëtico mano
Que rajo de toun pitre ardènt,

Es dounc lou terradou

E que

qu'enebrìo e qu'apano
fa toun front resplendènt.

0

Mistral, o rèi des felibres,
Canto, canto dins tous bèls libres
D'amour l'inmourtalo béutat;
(*) Dante de Maiano èro un Italian qu'a escrich fosso verses, e
des mai poulits, en lengo roumano.

�—

36

—

Canto ço que fa 'n pople libre,
As clins ta lengo, o grand felibre,
L'estrumèn de sa libertat.

II
à

ROUMANILHO, lou paire valhènt del Felibrige
En ic mandent ma responso

à JUNIOR SANS

del Gai-Sabé » la « muso revièudado »
batejat soiin paire, amo del vielh oustal
Ounte t'a íìnò voués l'a tant pla « rampelado; »
Tu que, tant amourous del parla maternai,
Tu que «
A

E sens pauso ni muso, à ta jouvo nisado
As cantat toun bèl cant, gai coumo un eant
E de ta lengo en dol, jasento e

nouvial,

mespresado,

As sachut reculi lou

gàubi natural,

Pòcli pas de « margaridetos »
Trelusèntos dins las « oubretos,

»

T'aproumetre las gentos flous ;
Mès ço que

de boun cor,se dono,

Quand valgues res, lou cor hou prono,

E t'hou màndi... tout vergougnous.

Frédéric Donkadiéu.
Beziès,

en

mai 1873.

AU

TRIBUNAL

Au tribunal d'Alès se jujavo un afaire entre dous Courriôus, que l'un
aviè rauba lou porc de l'autre e, sus lou mercat, i'aviè batu sa fenno.

Alèssi,

un

autre Courriôu, qu'aviè tout vis.t, venguè soun tour

de

temounia.

IIP*
'

�Còumo
Alèssi.

vous

apelas ? li fai lou Président.

Quant avès d'ans ?
Sèn

saique per aqui dins lous cinquanto-cinq.
l'usés?
bel moussu lou Juge, pas gaire.

De que

Eh!

lou

LOI)

L,V1'I.\

ET

LA

Bourgal.

SARCÈL.O

FÀBLO

toujour bien prisa moussu dé Flourïan,
Quâouque pâou Cévénôôu, mouralisto sapian;
Cur d'or, gracioùs countaïre,
Et qu'én nonante-trés, pécaïre !
Sans sâoupre pérdéqué fugué mes én prisoù.
Amaï qu'i réstèsse pas gaïre,
D'aquél émbaramén n'én l'aguè pas soun prou ;
N'én mouriguè! D'aquélo époquo laméntablo,
Déjà bièn iuèn, benissiadiou 1
Qué n'én siègue pas maï quéstiou ;
Parlén soulamén d'uno fablo,
A pâou près coumo nous l'a dis
Aï

.

■

L'amistoùs countaïre d'Estèlo.
Vous plaira miel, sou-m'és-avis.

Un lapin émb'uno sarcèlo,
Vivén bièn dé coutrïo et quâouque pâou vésis;
L'un âou pénjan d'un bos âou rodou dé Massano,

L'âoucèl, aïçaval din la piano,
Dé long bord dé Gardoù,
Rémisado énd'un canéïè,

n'aviè

Ansin, chacun sa counvénénço,
S'èro câousi
Sé

sa

démourénço.

vésita, s'aima, s'ou rédire souvén
Ero lus pu dous passo-tém,

�Pértout lou rèsto, éndiférénço.
Mais touto créaturo a sous jours dé
souci,
Quâou n'âoura pas lou souèr

n'éspère lou mati.
part dé trafis et dé pénos ;
D'éngouïssos, dé douloùs, gn'a dé toutos las ménos.
Voui, chacun
Noste

a sa

lapin un vèspre, èro ésta cou vida
Pér, léndéman, ana soupa

Encô dé sa sur la sarcèlo.
Entr'éles n'èro pas uno càouso nouvèlo;
Lus arivavo prou souvén
Dé s'énvita bourgalamén.

Adoun, lou léndéman, à l'ouro counvéngudo,
Ezate, dé

habitudo,
routo, lou lapin;
Gran-dé-galô filo soun trin.
Arivo, élo i-és pas. « Oh, d'aquélo counïo ! »
En él mémo sé dis,
énquiè, bièn éstouna.
Aquò tan fort lou dévarïo
Qué sé més à cèrqua. Cèrquo qué cèrquaras.
Aou canéïè faï fur,
arpantéjo lous pras;
Nistéjo lous valas, bouïssoùs et baragnados ;
N'èro tout trémpe dé suzoù.
Dé téns-én-téns
quâouquos sounados ;
Sé drisso, éspincbo iuèn, flou d'aïgo dé
Gardoù,
Ount'élo vaï dé fés faire sas pérménados.
Mais sus aïgo pas ré.s vésiè,
soun

Sé més én

Ni d'én iô rés li réspoundiè!
Aouriè-ti fugi la countrèïo?
«

»
»

Oh,

que nani, jamaï n'âouriè p'agu l'idèio
Sans m'én parla, » disiè lou lapin soucïoùs.
Lou cur navra, lous ièls plouroùs,

Véqui qué sé rémés à coure, coure, coure,
La quïo drécho, én l'air lou
moure,
Jusqu'à ce qué n'aguè la chanço d'ariva,
Après avédre prou courigu, prou trima,
En d'uno masariè, coussudo démourénço
D'un jouïne et fringan miè-ségnoù
Qué coumo foço, aviè l'himoù
Cassarèlo, sa pus hounèsto jouissénço,

�—

39

—

Siègue âou fusil, siègue âou fialas.
Din soun partèro, énlaï détras,
Uno vouïèïro s'atroubavo,
Ounté sé més, sé sa, touto mèno d'âoussèls
Pér l'aste ou faïre d'iôous; pér canta, pér cimbèls.
Lou cèrquaïre, qué i-éspinchavo,
véï, bounta dé Diou ! soun amigo én prisoù.
N'aguè joïo d'abor, mais lèou din la douloù
Dé cé qué poudiè pas rés faïre
I

Pér i-avédre

sa

linerta,

N'aguè mâou d'estouma, dé doulénço, pécaïre!
Un pichò brîou après s'èstre én él counsulta,
Coumprén qu'és pas lou jo d'émploura la cléménço
Dâou mèstre, pér la délivrénço,
Dé sa mïo; lou cas èro bièn hasartoùs.
«
»

Supâousén, sé disiè, qué siègue piètadoùs;
âou pérsounaje,

Lou mouïèn d'ariva jusquos
»
En afrountan soun

éntouraje?
et goujars ;
Lou gardo-casso, la chambrièïro,
Lou coutèl dé la cousignèïro?
Lous chis afamas et gulars? »
Et dé chis, sé savias! gn'aviè dé touto raço :
Chis pér la porto ou chis dé casso.
Un lapiné qu'afrountariè,
Sans* èstre bièn sousta, aquélo chinariè,
Afamado, lapinicido,
N'âouriè pas, bé ségu, dos minutos dé vido.
»

Variés et pastres

»

»
»

Gn'àouriè pas agu prou pér
Amaï fuguèsse pas

lou déjuna d'un,
à jun.

Coumo dé pèro én fil lous lapins én famïo
Soun cavaïres dé lus méstiè,
N'és pas én d'aquél cas qu'él s'abastardiriè :
Soun réïre gran avïè sérvi din lou génïo;
I-èro prémiè sapur, és vraï, én tén dé pès.
Intrè din lou sérvice, unes très més après

Qué, din tout lou eantoù, l'aguèrou publïado
Et bièn asségurado.
Sans aquò, n'âouriè pas bélèou vougu tasta

�—

40

—

Dâou mestiè clé

soulda,
pouliço
dé maliço.

Et couïfa de travès lou bouné dé

Emb'un cértèn èr
Lou

pichô fil, joui ne lapin,
sus cô s'èro més éntrin,
Din touto aquèlo gnuè suscavè dé rnagnèïro
A buta soun tunèl jusquo clin la vo.uïèïro.
Pas pu lèou i-èstre, sîoulo : « Aglaè!
aquò 's iéou.
Aquél sîoule, santopadiéou !
Escarniguè, pétisas, touto aquélo âoussélino :
Aouquo, dinclo, canard, pijoun, gai ou galino;
Din lus gabios, serin, vèrdun ou bichérino.
Tout aquô cascaïavo, un chacun soun patouès,
Qué

Embé lou timbre dé sa voués.
Suito qué lou lapin et sa sur sé véguèrou
Déforo én Iiberta, pérdéguèrou pas tém,
En

émbrassado, én coumplimén,
l'artél, sé sâouvèrou.

Lévèrou
Dé cé

qué n'èro ésta, quan lou moussu n'aguè,
Dé soun gardo, la prévéngudo,
Et qué pér él mémo ou véguè,
Dono l'ordre dé casso, et vite uno batudo,
Bièn ménado adéré, et faï lou séramén
Dé laissa pas én iô un soul
lapin vivén.
S'én tuïè mai qué mai jusqu'à la
gnuè véngudo.
La casso réprénguc léndéman bon mati
Embé pu mai d'ardoù ; âoussi
Lou cavaire, à la fin,
fouïè qué périguèsse.
Coussi voudrias qué s'éscapèsse
D'aquélo tuïariè? Aïtabé, crésès-ou,
Dé cobre i-aguè lèou foço
paréls dé patos,
Foço pèls pér la véuto as cridaïres clé fatos,
Dé fère vièl, dé vé'ire rou.
Nostes clous escapas, énquiès, én
séntinèlo,
Dintre dos matos clé
canèlos,

Escoutavou, lénièou counsél.
A sa co'umpagno sou faï él :
Aousis, àousis... la fusiado
«

»

�—

»

»

»

»
—

»

41

—

Dé mai én mai' paréï qué sé saro
cl'aïci ;
Sans rémission mé fôou mourì!..
Dé tantôs véïraï pas lou sourél dé couchado !
Mais tus, ma mïo, tus, éncaro as tout lou tén
Qué té fôou pér fugi, prén toun vol, oli ! vaï-t-én.

M'énana, té laissa, iéou préne la fugido?...
Mou, moun sâouvur, jamaï! n'âourièï touto la vido
»

La
Oh nou, pu

pougnédisso dâou rémor.
lèou soiifri la pu cruèlo mort!
Qu'émbé iéou pièsques pas travessa la ribièïro !
Dé daïlaï la vijèïro.
En pès, én libèrta,
Risquarian pas pu rés. Qué sapies pas îïàda!
»

»
»

»

»

»

»

Mais chu!

uno

idèïo... tout

aro...

Nous

déséspérén pas éncaro. »
Sé taïso, prén dé bâouquo et las tos én trïâou.
L'énrodo désoun mièl, crouséludo én nisâou.
Lou roun d'un vièl capèl éstripa, qu'un pêsquaïre
»

Aviè

saïqué déougu laissa long dâou gravas,
Coumo, pas pus nécite, on éscampo un fatras,
Ensaqua din lou nis, aquô faguè l'afaïre.
Tan lèou qué lou lapin
Sé séguè més dédin,
L'âoussèl, qu'aviè l'éstido un pâou dé la marino,
Lïo à sa barquo uno amarino ;
Ténén din soun bè l'âoutre bou,
A l'aïgo tiro, nado, et iravèssou Gardoù.
I-aguè bé quàquos trantaïdos
A01.1 niitan dâou rajôou, ou nié i-a mai d'oundados,
Mais

sans

cabus.

Sé dis qué visquérou lontén
Unis .dé mai én mai jusqu'âou darniè moumén,
D'aïtan qué sé déviéou, l'un à l'âoutre la vido,
Et sus

aquô, salu

; moun

histouèro és finido.
Paul Félix.

Nourituro,
Pouritnro,
Aquô 's tout un.

�42

—

darriès

davams,

|

—

I

•

\

Vous fau mous coumplimens,
Ièr maridès vosto Frosino.
Disou qu'a fa 'n tant bon parti!
—

L'ameritavo, vosto flho

\

vesino.

:

Car de la tèsto à la caviho

-

l'a
E

res

à

dire,

sajo, e...

Bonjour,

—

sens

menti.

Gramecis, Armando.

moun ome me

demando.

—

II
A quau parlavias tout-escas,
Armando? A Fino. Soun dourcas
—

drolo, aquel orre eseamandre,
Janet, qu'es pas qu'un mandre.
L'un l'autre se soun pas troumpas :
D'eles dingus n'en vouliè pas. —

De

A près

Lou Bourgal.

A la sounaio
La bèstio

ïjA

se

croïjs

Parla de

Ère dins la fourèst
Lou

Dôu
E li

\

Í

.

un

counouis.

Prouvènço

aubre souloumbrous ;

proumié, de l'eigagno aviéu li perlo blanco,
souléu matinau li poutoun arderous,
pichots aucèu cantavon sus mi branco.

�-

43

-

Dins ma ramo lou nis trouvavo uno calanco,
Lou lassige çlourmié souto moun oumbro
urous;
Mai, à cop de destrau, un bourrèu m'espalanco
E de iéu taio un bos de
suplice, uno crous.
Di brassado e di plour de Jan, di sànti
femo,
Siéu encaro brulanto; ai begu li
lagremo,
Lou sang de Diéu, rançoun de l'ome que
péris.
De l'infér siéu l'esfrai, l'espèr dòu
purgatôri;
La Mort gagné 'mé iéu sa darriero
vitòri,
Lou jour que dins mi bras
Jesus-Crist.

espirè

Teodor Aubanel.
Avignouu, 1873.

UN NEBOUT QU'AIMO LA CAR

L'ouncle de

Riquet-éro malaut,

e

prene de bon bouioun.
Adounc la maire de Riquet,
chaco mati un gros bouli que

lou medeci i'aviè ourdouna de

qu'èro la cougnado de l'ouncle, acbatavo
metiè dins lou toupi ; e acò fasiè 'n bon
bouioun per lou paure malaut. Pièi lous de l'oustau
manjavou la car.
Acò duravo dempièi quauques jours, e
vèjaqui que Riquet, estouna
d'avedre de countùnio un tau
régal de car, en dinant à sa maire
demandé

:

Maire, d'ounte vèn

que manjan tant de car, aquestes jours?
de toun paure ouncle, que tant que sara coumo acô
faudra foço car per li fa de bon bouioun.
Té! sou-fai alorlou drôle. Dins aquel cas,
faguèsse Diéu que moun
ouncle ni mouriguèsse ni gariguèsse jamai!
—

—

Eh 1 bel

vcn

—

Lou Bourgal.

SERENADO

Bloundo

drouleto,

Drouvis, drouvis
Ta

fenestreto,

Quito tous nis.

�—

La luno

44

—

do.uno,

L'èr embaima
Te
—

dis, mignouno
Vole t'aima !

:

—

Subre la branco,
Lou

roussignòu

De sa voués franco
Dis que te vòu.
La roso, o

drolo,

Briho à toun grat,
E lou riéu molo
Per t'amira.

Er, aucelino,
Roso amai riéu

T'aimou,

ma

Be

que

mens

Nino,
iéu !
Filemoun Aigoun.

Mme, avoust ''1873.

BERNAT DE LA JAUTO

Çounouissès Bernât de la Jauto,

que

rèsto

en

Bretolo?

Eh 1 beI Bernât de la Jauto' aviè dempièi long-tems quicon à
devèrs Auzou. La vèio dau jour qu'aviè tabla de parti, Bernât

Jauto

faire
de la

diguè :
mati, prene lou trin de iuèch ouros de la vilo, davalé à '
Sant-Julia; d'aqui m'en.vau à moun aise, à pato, devèrs Auzou, e, per
pas langui long dau cami, embé lou fusil qu'empourlarai, tuie quauques
aucelets, ce que pourrai.
Lou lendeman, Bernât de la Jauto se levé à sièis ouros, tuiè lou
vèrme, e vèrs set ouros, per pas manca lou trin, enrego lou cami de la
garo, lou fusil, un bon fusil à dous cops, en bandoulièiro.
Mès quand la malabouseno vous n'en vôu, pamens!
Vèjaquf. que Bernât s'assupo, sus la Plaeo d'Armos, embé Manjo-Lèbre, :
—

un

se

Deman

franc cassaire,

.

�45

—

—

Ero pas poussible que Bernât e Manjo-Lébre s'atrouvèssou sens ana
béure un grun ! I'anèrou; n'en beguèrou un amai un autre, pièi parlèrou
de casso —entre cassaires, de de-qu'aurièu pougu parla? — Jujas se
n'en debanèrou! Es dire, per fini, que Bernât s'atrouvavo à dès pas de
l'embarcadèro quand la machino siblè. La manqué pas de foço, non,

la

manqué pas de fosso...
E entre que Bernât do la

mès la manqué.
Jauto saguè revengu, tout mouquet, à soun
oustau, soun droulas Liset li faguè :
Ses adeja de retour!
Taiso-te, Liset, qu'ai manea lou trin!
Coussi, moun paire, emb' un fusil à dous cops avès manca lou
—

—

trin?.

Lou Bouugal.

liOUS

RAIOCS

I

Sèn lous Raiòus de las

grandos Cevenos ;
franco tiran dre.
Raço racejo : aitambé dins las venos
Aven de sang ni mousi ni mai fre.
Dau tems passa gardant íìèro memòrio,
Soun lous felens ço qu'èrou lous aiòus.
Lou vièl calos i'a pas de pou que mòrio ;
De raço

antico

e

Car lous Raiòus restaran lous Raiòus.

ìf
Aiman aici nosto frësco naturo,
Bello toujour, mau-despiè das ivèrs :
Coumbos e mounts-qu'an per calebaduro.

Boulegadisso à l'auro, lous bos vèrds.
Aiman Gardou que sus la gravo rulo,
Boulant, bramant, sous fourèges rajôus,
Nosle cèl blu, nostc sourel que brulo;
Aiman, aiman lou parla das Raiòus.

�III
Dau

jour glourious que, devèrs la Garouno
Contro l'Anglés luchant d'ounglo e de
pèd,
D'un Rèi de Franco aparèn la courouno,
Lou noble noum de Raiôus nous toumbè.

Aquel noum soul dis ço que devèn èstre,
De l'aveni nous mostro lous draiôus.
0 pauro Franco, auriès lèu de benèstre,
Se per efants n'aviès que de Raiôus ! —
—

IV
Per

soun

fougau lou qu'amour devario,

Soun proumiè sòu n'ôublidara jamai ;
Lou qu'aimo pas sa piclioto patrio,

Acô 's segu,

la grando aimo pas mai.
proumiè sôu aqui l'idèio soulo
Que pot tira d'omes forts das maiôus.
Nautres qu'avèn pas fre dins la mesoulo,
Sèn bons Francés, oi, car sèn bons Raiôus.
Lou

Albert Arnavielle.
En

Alès, 1873.

LOU PORTO -FEGNANT
Savès qu'apèlou porto-fegnant aquel
paias que lous carretiès estacou
per lous bouts à dos barros, sus lou davans de la carreto ; ço que fai un
sèti mounte s'assètou quand soun las.
Se

jujavo l'afaire d'un carretiè que sa carreto, en passant per carrièit'o,
aviè esvessa la carretouno de
Cambo-Faleto; e mémo, l'ase d'aquelo
carretouno n'aviè, pechaire! agu la cambo
coupado.
Cambo-Faleto aviè fa veni Chourlo-Pinto coumo temouin à cargo.

Après las demandos proumièros d'usage, lou Président fai à Chourlo-

Pinto
—

—

:

E mounte èro lou

Mounte èro?

sès vous, moussu

carretiè, quand sa carreto faguèlou michant cop?
respond Chourlo-Pinto, tenès! èro asseta coumo aro
lou Juge!,., sus un port-o-fegnant.
lou

Bourgal.

�47

—

-

L'ELEFÀNT FOUSSILE DE DURFORT

Aquestes darriès lems, s'es fach en Cevenos de descubèrtos remarcablos, au poun de visto de la paleontolougio, valent-à-dire la scienço
das os de las menos umanos
mounde.
Voulèn aici soulamen parla
mounte

et

animalos das

proumiès

âges

dan

de la darrièiro descubèrto de Durfort,

s'_es atrouba també 'n rodou d'os umáns de la fi de l'âge de

pèiro e de l'acoumençanço d'aquel de brounze.
S'agis de l'osso entièiro, coumplèto d'un elefant de davans lou
deluge, elefant que se n'es pa 'ncaro vist en lio de coumo acô, foro aquel
dau Muséum de Sant-Petersbourg.
La eounouissenço d'aquelo troubaio estraourdinàrio se déu à moussu
Cazàlis de Fondouço, un savant de la Soucieta scientifieo e literàrio
d'Alès, que, embé l'ajudo d'aquelo soucieta, a fa cava toutos las partidos
d'aquel cadabre gigantesc que, recoustru, figuro d'iuèi au Muséum de
Paris.

Un journal francés : Y Illustration, dins soun numéro dau 26 de
juliet 1873, a douna l'image de l'elefant de Durfort.
Per vous faire uno idèio de ço que deviè rèstre aquel animau espetaclous, vesès aici las mesuros presos sus sas rèstos :
Os de la bato (carpo, metacarpo, ounsos)
0m 50
Cubitus : dau pèd à la templego dau ginoul
0 95
Humérus : dau ginoul à l'espalo
1 25
Os plat de l'espalo
1 10
Os mountant sus l'espalo
0 30
Ço que fai en tout, d'en bas de la bato à l'acrin de
—
l'esquino, proche lou col, uno aussado de
4m 10
...

'0,

lelo

;

^

L'esquino, d'un

cimo de la closco

Malurousamen,

aro

os

d'aresto à l'autre,

au

bord das

l'espandido de la croupo.
Aro, imaginas-vous la tèsto

en

a

.

2m 05 de large, ço que mostro

raport d'un parié cors; i'a lm 65 de la

cros

ounte tènou las dents.

lou bout de las desfensos que coupèrou, sens
hou faire esprèssi,
lous oubriès que fasièu la routo quepasso ras l'endré
mounte an atrouba la carcasso de la bèstio. Talos
que soun, aquelos
desfensos mesurou lm 80 de long, e d'après lus diamèstre à l'acoumen¬
çanço, qu'es de 0m 23, pot se chifra quasi seguramen qu'avièu uno
loungou de 3m 65. '
manco

�es foço pu bèl que lous elefants e mastoudountes
sounfièrs de pousseda lous Muséums de Brussèlo e de Sant-Petersbourg. Apartèn à la meno la pus enciano, aquelo que lous savants li
disou Elephas mevidioncilis; es uno mostro soulo dins tout lou

Noste-elefant cevenòu

que

mounde.
Es pas un fach ôurdinàri, la descubèrto d'aquel aniraau que,
avedre resta enterra belèu de cents milo ans, vèn temounia de la
de la Biblo e counfoundre lous savantas que, renegant lou libre

après

verita
divin,

engincou de sistèmos que se sap pas lous pu nèscis.
Lou Felibre

BliAD

liOU

Parla de Prouvènço

Blad, poulit blad, ta charmanto verduro,
Au mes de Mai,
Es lou manlèl que la maire naturo
Aimo lou mai.
Ab ! que

de fes, lou sèr,

au

clar de luno,

rescoundoun,
bèu vèrd ai fa rougi ma bruno
Souto un poutoun!
De

Sus toun

Blad, poulit blad, quand lou sourel dardaio
Sus toun front d'or,
Pcnjes lou col, en pensant que la daio,
Outis de mort,
Souto li cop d'uno man vigourouso,

Quauque matin,
langourouso

Fara rula ta tèsto
Sus

soun

camin !

de

l'àubo.

�—

49

—

Blad, poulit blad, dedins la griso piano
Leissant toun lié,
Quand lou sourel

a

madura ta grano,

Fin de

Juliet,
T'en vas alor, dins la saco arroundido",
Au moulin vièl,
Fair.e espeli ta farino benido
Que vèn dau cièl !...

Blad, poulit blad, de tu

noun

rèn s'escampo

:

Dones chasco an,
Au gros ricbas coumo au paure que rampo,
Bren, paio e pan.
Se toun pan blanc déu pas per iéu, canaio,
Estre

Me n'en counsole

envala,
en

couchant

sus

ta

Blad, poulit blad.
Enri Couloumb,
oubriè

En

paio,
de Nime,

litougrafo.

Alês, 9 de selembre 4873.
Bon

mestiè,

Vau barouniè.

LOUS DOUS CHIS
Au tems que las bèstios
parlavou, uno fes un,chi d'Âlès rescountrè 'n
autre chi que tenié dins sa
gulo un oussas embé prou de car à Fentour.
L'arrèsto e li dis :
Salut! chi. Me semblo que
te couneisse; de mountesiès?
De Sant-Ambrièi, li respond
lou chi de l'os. E à mesuro que li dis
acò dins la manièro de
parla das Volo-Biôu, qu'es de
—

—

l'os tombo

sôu,

f'oço bada la bouco,

lou chi d'Alès l'aganto.
E tu, de mounte siès? demando alor lou Sant-Âmbrièiren.
Mès l'autre, en sarrant
que mai l'os, dis entre dents :
au

e

—

—

Iéu sièi

Manjo-Tripos.

E se dono d'èr.

Lou Bourgal

4

�—

AKTABAM

50

—

TIMATO

E

Parla de las Autos-Cevenos

i

Artaban es
Naseul per
El
De

coumpaire
la bouno umour,
jusqu'à que se ba jaire,
un

soun èr mitât trufaire
Ris tout lou manne del jour.

Tout l'an es de bouno buoio,
Jamai res li fa d'empach,
Sus sa bouco sièi la juoio,
D'un courçou plé d'amistuoio,
Per

soun

uèl tout

es

ben fach.

Soulamen en poulitico
Coumo puot pas esse mut,

Respound à eado cretico

Toujour la mémo replico :
Saique ou fach ce qu'ôu pougut.
—

Pièi

flourejo

—

soun sourrire,

Soun sourrire trufeiren

Qu'ai cretique semblo dire
«

:

Se sioi renous,

—

N'es pas

S'uno

iou, m'en bire!
gai qu'es mal pensent. »

lou soucirro,
Qu'ane pas coumo .desiro,
causo

Se
«

E

repeto la leiçou :
Prenguen lou tems coumo biro,
lai gents talos que sou. »

fenno
Coumo acô
Se sa

repoutego,
bei soubent,

se

—

�Per la
—

Li

calma,

se renego :

Saquelal degus te crenl...
dis. Calo ! sios pas bego.

Te fâches, ou
lou m'en rise,

fâches pas,
pièi me base

La

leiçou que te retrase :
Pas mai que del pet d'un ase
D'uno cridairo fau cas. » —
«

!

Es atal que

lou coumpaire,
la bouno uinour,
Jusqu'à tant que se ba jaire,
Nascut per

soun èr mitât trufaire
Ris tout lou manne del jour.

De

Entramens, ibèrno, estibo,
E pamens, res

pebignous,
s'abribo

A la Sant-Jan que

Talèu Artaban i'arribo

Que Timato lou renous.
II

Timato meno misèro
Tant l'ibèr coumo l'estiéu,
Troubo cado annado fèro,
Qu'uèi lou tems es plus coumo
Tout li fa countradiciéu. •

Quand acô 's pas la secado,
Lou

plujat lou l'a gemi,
luno, qu'es virado,
Menaço de frejoulado
Per hou faire tout péri.
Ou la

Toujour quicuon lou trabaslo,
Quito pas lou pessamen,
Tout s'estripo, tout se gasto,
Se lou four li cuoi la pasto,
Lou mouli fa trnop de bren.

èro

�52

—

—

De tout caire se rambalho,
Per jùumina pauc ou prou;
De l'ausi, tout se clegalho :

S'i'a de gra, manco
Lai

bignos

ou

Dins l'oustal
Per

de palho,
la pouisou.

toujour ròuniello

entepida

quaucun :
Jamai sa fenno beissello
Ges de sieto, d'escudello,
Soun poutage flairo au fum.
Se dis

qu'aquel persounage,

Hisèio ciel besinage,
Se ris pas

amé degus,

Que bendra dins

soun

meinage

La pas e soun
entourage
Quand el çai sera pas plus.

A. Villié.

Scmt-Ginièis

(Abeirou) i87?&gt;.

LOUS QUATRE .ELEMENS
Lou mèstre d'escolo dau Pi, moussu

Passerma, ensegnavo un jour à
pichots escoulans quand i'aviè d'elemens e tout ço que n'es de
chacun d'eles quatre : l'èr, la terro, lou fio e
l'aigo. Lus aviè di que :
l'èr es un mescladis de gas
que nosto boulo terrèstro ie danso dedins,
que se nommo també lou vent, qu'acò intro e sort dau boufet per
aviva
lou fio, etc.; la terro, l'endré
qu'abitan, etc.; lou flo, quicon que fai
sous

lum, caufo, brulo e fai la s'oupo, etc; enfin quand n'en saguè à l'aigo,
venguè coumo aiçô :
L'aigo, jouines escoulans que sès aqui per m'escoula e aprene,
l'aigo es encaro uno causo remarcablo e que sert per pas mau d'oufices;
Faigo es un liquide, l'aigo es lindo e resquiho de la man que la toco;
l'aigo, quand boul au fio, devèn vapou, e la vapou fai marcha las
—

machinos

sus

lou cami ferra

e

lous bastimens

sus mar.

Quau diable sap

�-

à

—

53

-

quant d'usages sert l'aigo?... m'es esta mémo di que i'aviè de moiiride
n'en bevièu.
Moussu Passerma, dc-segu, déu pas serma
soun vin.

que

Lou Bourgal.

Or, vi, ami
Lu pu

A

de la

vièl

o

es

servitou,
lou meiou.

MadoumaiseHo

Coumedio-Franceso, après

Pareisses,

e

toun front aut

une

e

fièr

AGAR

representaciéu de Fèdre
coumo un

cedrc,

E toun cors de Venus, e toun ardent regard,
Amiran tout de tu, sens jamai nous n'en redre,
De l'Art o grand prestresso ! o tant

supèrbo Agar !

T'escoutan, Ermiouno, ou Camilo, ou be Fedre,
passiéu fai ferai nosto car!...
E nautres, fils de Greço e de
Roumo, oh, t'avedre,
E toun crid de
Acô

nous

coumbouris

e nous

reviéudo ! Car

Avèn nautres dau sang

Que
A ta

d'aquèlos fortos fenos
mostres, Agar... e lèu dins nostos venos.
visto, à ta voués a boumbi noste sang :

nous

Ansin fariè lou que, cresent sa maire morto
De long-tems, tout d'un cop la veiriè vèrs sa porto
Plantado e li parlant, ardento, en lou fissant.
Albert Arnavielle.
En

Alès, {§ de nouvembre Í872

Las fautos dau medeci,
La terro las cuèbro.

�v

1'liAMl

Quand vendra lou tems de las rosos,
Quand lou sourel

greia lous lauriès-rosos, —
Urous parel !
Vendrés, fouligauds, sus l'erbeto
Dau prat tout vèrd :
Couparés la margarideto...
E pièi, dins l'èr,
Fara

Vosto cansouneto amourouso
Lèu s'entendra,
E la lignoto vèrgougnouso
Se taisara.

Ab 1 que

voste sort fai envejo,
Que sès

urous !
que me lancejo,
Lous iuèls en plous.

Iéu ai lou
La

cor

e que m'òublido
Vai liuèn d'aici ;
Sens soun amour sara ma vido
Dins lou soueit !

qu'aime tant

Pau Gaussen
En Álès.

Toutes lous marits que soun

riéu

sus

lou

countents dansa-

quiéu d'un veire.

LOUS GRANDS PRIS D'ESCULTURO

Aqueste
—

an

de 1873,

es

lous escultous dau Mièjour qu'an tengu lou le.

L'Academio das Bèus-Arts de Paris aviè

que

seguis

:

mes

au councours

lou

sujèt

�—

55

—

Filotelo blessa au pèd e reçaupeguént tous siuèns de Macaoun e de
Podaliro, fils d'Esculapo.
Proumiè Grand Pris : M. Idrac, nascu à Toulouso, en 1849, escoulan

de M. Cavelier.
Proumiè

segound Grand Pris

:

M. Hugues,

;

M. Enjalbert,

nascu

à Marseio,

en

1849,

à Beziès,

en

1845,

escoul.au de M. Dumont.

Segound segound Grand Pris

nascu

mai escoulan de M. Dumont.

SOUMET

La bèstio es atalado à l'araire que crido,
Lou sourel espandis sa courouno d'or viéu,
Lou bèu prat resclantis dau cant de Margarido,
Dins lou cèl blu se brèsso uno blanqueto niéu.
As fouseires la maire adus

l'aigo boulido,
la-manja s'asseta près dau riéu ;
En manjant, en chourlant la fatigp s'ôublido...
E toutes sou.n urous, souto l'iuèl dau bon Diéu.
Que

van per

Mès se vènes deman, se vènes, bèu sounjaire, '
Veiras que lou bonur a fugi d'aquel cair'e.
Lou paure ome acaba plus meno aqui soun biôu;
La maire

morto, ai! las ! e Margarido plouro;
partis e vendran quau sap quouro?...
jour urous, iuèi es un jour de dôu !

es

Lous étants

Ièr èro

un

soun

Camilo Cavaliè.

Bessejo, 1873.

Quau vòu de bono aigo, ane à la font.

MOUNSEGNOU D'AVEJAN
Se sap

(lous qu'hou savièu pas e que legissou acò hou saupran) que
embé d'evesques. Lou prélat

dins lou tems, en Àlès, i'a 'gu 'n evescat

�—

56'

-

qu'a lou mai ilustra lou sèti evescal de la capitalo raiolo, acô 's mouud'Àvejan, grand esprit, noble cor, que l'an de la terriblo pèsto,
en 1721, saguè lou Belzunce cl'ÀIès.
Tout grand evesque
qu'èro, mounsegnou d'Àvejan, coumpreniè prou
la galejado. Dins uno de sas vesitos
pastouralos anè à Sant-Marti. Lous
Sant-Martinëns, qu'èrou alor (parei qu'an chanja dempièi) tubaus e
aremoulis,- meteguèrou tout en aio per reçaupre coumo se cléu un tant
grand persounage, embé la pensado d'âvedre un biòu per un iòu.
També l'evesque, countent dau bèl acul que i'avièu fa, demandé au
Consou das Sant-Martinens s'avièu ges de
gracios à li demanda.
Si be! Mounsegnou, sou-faguè lou Consou, vous demandai! la
gracio d'avedre dos recoltos per an.
Vous l'acorde de grand cor, respoundeguè
l'evesque, mès-que
fagués l'annado de viut-e-quatre mes.
segnou

—

—

Lou Bourgal.

A

-

X

-

I.MI

Souvenenço à

MAIRE

ma

Cougnado

Que dor bièn la pauro pichoto !
La Faro-Alès.

Souto uno grando lauso
An basti toun efantl...

Maire, sousques pas tant,

Ta Janeto repauso.

Vai, essugo toun iuèl,

Soun ouro èro vengudo;
Mes 's pas d'à-found perdudo :
La reveiras au cèl.
La veguent
Per adouci

tant poulido,
soun

sort

Dieu li dounè la mort;
Vouguè pas que sa vido,

�—

57

-

De plous e de bourlis
Saguèsse ennevoulido,
E, flou mita 'spelido,
La prenguè 'n paradis.
Es d'amount que ta
drolo,
Maire, te gardara
E que te mandara,
Sus la nivo que volo,
Un anjou benfasent
Te pourta de nouvellos
Dau païs pie d'estellos
E 'n poutou sourrisent.

Se la malabouseno
T'aclato jous soun

fai,
Vendra, dins un pantai,
Alôugièiri ta peno.
E quand te sentiras
A la fi de ta cousso,

Que veiras que

Ta

vido,

e que

s'amousso,
diras

:

Ounte es ço qu'on
espèro,
Aquel ort benurous
—

Que m'an di
pie de flous?
Ounte es, Diéu de la
terro,
Toun paradis ami?...
Lor veiras ta Janeto,

Anjounenco fadeto,

T'en moustra lou cami!

Ipou-lito Oulivik
En

Quau

Anduzo, lou

semeno

Bouido

soun

mes

de Mai 1868.

trop espés,

graniè dos f'es.

�—

IiA

Pèço qu'a

ROUNDO

gagna

58

-

FAIMTASTICQ

la medaio de brounze à l'Academio
de Deziès (1813).

Fragments

Estève s'endourmiè ras de la chamignièiro,
Mès quante esfrai a près Ion jouvent? de qu'a vist?...
Se lèvo espavourdi de subre sa cadièiro,
E se virant d'un tems vers lou mounde, sou-dis :

;

Païsans

que tenès la veiado,
trempo e l'afaehado;
Dins l'aire avès pa 'usi passa 'n estrange brut?
l'a de tems que lous chis japou davans la porto,
Malur au vouiajou que s'atrovo per orto,
Car la nuiè porto esfrai, tant lou tems es escu.
—

ce

vendus,

Laissas toutes aici la

Ma grand me
l'a de marrits

disiè ièr que sempre sus la terro
esprits per nous faire la guerro,
Au cor dau pecadou jeta lou tremoulun,
Que lous negres demouns trèvou l'escuresino,
Que souvent a 'gu vist lus bando fouscarino
Espaventa la niuè d'un sourne revoulun.
Mès chut ! lou brut revèn. Moun Diéu ! quau d'aquesto ouro
Dins lou soun de l'éusièiro, ailai, gingoulo eplouro?
Belèu es das dannats lou terrible sagan?
Belèu van au sabat. que, la niuè, lous reclamo?
Moun Diéu! s'aeô 's ansin, prenès siuèn de nosto aino!
Sauvas-la das demouns, toutes vous n'en pregan ! —

Taiso-te, bau! ie fai quaucus. De-que passavo?
qu'endihavo, un agnèl que bialayo,
Ou l'auro que fernis dins lou plan d'amouriè. —
E coumo dis acò, sus lou rouge brasiè
•—

Un chival

A
}-

V

�—

59

—

Jèto un fagot de bos, e la flamo
La famiho à l'entour dau cremal

petejo,
ris, s'aigrejo,
L'afachado se coi, dins lous veire, aderé,
La trempo rajo à flot per
apara la set,
E cadun, bandissent tout soucit de sa tèsto,
Penso, pas qu'à joui das plesis de la fèsto.
E pamens

d'aquel tems

e

foro de l'oustau,

Dins la campagno, au bos, susjou negre coutau,
Uno forco envesiblo esbranco lous vièls éuses,

Lous

jouines castagnès plegou

Edecrids sournarus, crids de

Àigrejou de pertout lou

coumo

rajo

e
mounde que

lous fèuses,
de mort
s'endor. -

Païsans revendus, que tenès la veiado,
Laissas toutes aici la trempo e l'afachado ;
Ausissès pas dins l'aire aquel estrange brut?
Acô 's be das demouns la raço mascarado 1
L'infèr laisso esçapa lus chourmo enfurounado;
—

Malur

au

vouiajou

que

marcbo dins l'eseu !

Sus de formos de touto
De

ineno

—

:

serpatas, de talabreno,

Sus de cabros

e

de vièls bous

Lous dannats van d'escambarlous.
L'un coumo un agnèl guènlo, bialo,

E l'autre

Miaulo

piéuto, siblo, quialo,

en

boulant

coumo

lous cats

Lou

Gripet janglo embé lous Dracs.
Ailai pu liuèn, la Paparogno,
Embé

soun

mourre

de carogno,

Reno, sacrejo en babejant,
Negrasso coumo uno sarian.
Lou Grimau, qu'es en
Sus la mounino, ailai

cargossello

raufèlo,

Brandussa coumo un cascavèl.
Un vièl boudôli
maigroustèl,

;

�Espeiandra, laide, gámbìo,
Penejo dins la chinfounio
Que vai toujour en aumentant,
Coumo lou vol de Pauragan.
ELucifèr, lou pu grand diable,
En boulegant soun long redable,
Enfurouno l'orre trimai
E l'ensourdaire bourigal.

Dins la pignastro barandello,
Cridas e dansas, o sequello,
Troupo banudo de Satan !
Tout rebetis voste sagan ;
La machoto que s'en esfraio
Dins lou vièl trau de sa muraio,
—

Respond au crid dau courpatas;
Lou loup qu'idoulo dins l'èrmas,
Reveio la masco malino;
La cato graulo e la galino,
Destrassounado au joueadou, •
S'esfoulisso dins

soun

canton.

Ob, quante eliéu qu'estrasso!
sa flamo bluiasso
l'a'n ome, orro carasso,
A chival escassa.
Diéu retèngue aquel diable!
Es lou rèi indoumtable

Diiis

Dau

tripet redoutable,
vèn de passa.

Lou que

Es pas

soul

:

de l'espavento

Veici lou rèi mauvalent,
Que vai espousca sa crento
Dins lou cor dau mourtalen.
Las aurassos lou coussejou,
A soun vol desbardana,

Àmount, raus, lou trons petejou,
E lous

grands aubres sousquejou
desbranca.

Coumo per se

�—

61

—

Àici lous tambours
boumbounejou,
Aici lou caaou bramo
fort,
Aici lous omes trantaiejou,

Rulou, traucas d'un cop de mort
Ailai de juramens
sauvages,
Cansous de joio e sauts
febrous,
Bram de plesi, negres

;

visages

Qu'enguèfio

rire raufelous ;
Pertout, pertout grand tintamaro !...
Es-ti, bando sourno que sès,
un

—

La fin dau mounde
que se

sarro?...

Troupo banudo, respoundès !

—

La Bando.

Veici lou signal !
Satan nous reclamo !
Coumo un vol de flamo,
Coumo un vent que
bramo,
Anen au trimai 1
Que nosle vol grounde,
E que sus lou mounde
Nosto voués apounde
Un cant infernal!
Lou cant vèn de feni

:

dins l'orro escuresino

D'espaventous eliéus fendou la nivoulino,
E petou
cop sus cop de fourmidables trous;
La frejo tressusou vèn
bagna nostes fronts.

Coumo de courpatas, las bandos infernalos
Fan ressounti lou bos de lus batamens
d'alos.
An près lus vol,
vesès, amount-d'aut dins l'oumbrun,
Quante orre mescladis, quante
fol revoulun 1
Quau sap se lous demouns de lus
arpos negrassos
Van pas dins noste oustau
acoumpli lus menaços,
ma
embé
Empouisouna
vido
lus vent de mort,
Espaventa moun amo, assecarli moun cors?
Quau sap?...
Rassuras-vous, famiheto raiolo ;
Lou bon Diéu vai cassa la banarudo colo.

�voués de preièro e d'amour
la pas anounço lou retour.

Escoutas!

uno

De la

e

joio

l'angélus au vilage;
dau brounze cla, tout troupelas sauvage

La campano a souna
Au

soun

Fernis,

e coumo un vol de ebots
car dau jour sent veni

S'esvarto,
E veici

espaventas,
las clartas.

qu'au Pounent palissou las estellos,

Lou jour vai espeli : douços e clarinellos,
Las ilamos de l'aubeto an esclaira lou cèl ;
La terro se reveio e ris au jour nouvèl ;
Las auretos dau jour de lus douco alenado
Ranirnou de pertout la naturo embaimado.

Coumo elo, aigrejas-vous de voste afrous
Païsans cevenôus, bandissès tout esfrai !
—

EscoutasI per

pantai,

gari vosto longo soufranço,
mountagno uno voués d'esperanço :

Vous vèn de la

Cregnigués pas, sou-dis, ornes aimas de Dieu !
Perqué l'aflat dau cèl embé vous toujour viéu,
De longs jours de bonur van se leva toutaro
Sus vosto longo niuè, sus vosto peno amaro.
Lou mau descadena vai pertout triounflant;
Més Diéu saupra ben lèu l'arresta de sa man.
A l'auro de la mort la terro' s'es

secado ;

de Diéu l'aura lèu refrescado,
E, coumo quand créé lous moundes e lou cèl,
Sa parauio fara giscla l'ordre nouvèl.
Mès la graço

Un Diéu vous es nascu
Es vengu neteja de sas

:

roi de la santos amos,

divinos flamos

Lou cor dau mourtalen sali per lou pecat
E soun esprit toujour de la tango taca.
En atendent aquel sourel de vosto vido,

Semenas de bon gran,

derrabas la caussido,

Caminas dins lou be, mai tout dre davans vous,
Se voulès èstre fièrs, countents e benurous.
A tu glôrio, o moun Diéu, ob, glôrio à ta sagesso,
Que fai trouva l'espèr dins la sourno tristesso;
Amiran de toun cor la divino bounta :
Que se fague aiçaval ta santo voulountal
—

�-

63

—

De toun divin

amour

L'esperanço

la fe, Jrucho de la sagesso.

e

dono-me la richesso,

Que toun noum, o moun Diéu, siègue toujour beni
Glôrio

au

Paire, emb'au Fil, amai

Sant-Esprit!

au

Ernest Aberlenc.
En Uzcs,

1873.

Glèiso d'Albi,
Pourtal de Couneos,

Clouquiè de Roudés,
Campano de Mende.

I.Ol:

•

"COUCUT
CANSOU

Parla de las Autos-Cevenos

Lou

jour

que Jan si maridèt,
que si dis al bilage,
Dins las cou'mbos del besinage
Tout lou jour lou coucut cantèt.
Toutes disièu :
Michanto marco !
Nostre. Jan aura del malur.
E Jan l'isiè de la remarco,
)
Tratant lou coucut de mentur.
j
A

eo

—

—

''

Laissas-lou

l'a, que cante prou,
Respoundiè Jan d'un èr superbe,
Mau-grat la bertatdel proubèrbe,
De-que puot faire un aucelou ?
Qu'el lous.secrets del cor legigo...
Sariè poussible, lou voulur?
Nàni, counouisse moun amigo,
/
E lou coucut es un mentur.
(
—

Bi$

Bjs

-

�—

Nous eounouissèn

e nous

aiman

Dempièi

que sian à la tetino;
Jan a pas boulgut que Paulino
E Paulino bol pas que Jan.
De-que voulès que nous surbengue
Foro de joio e de bounur?
A toutes bautres bous soubengue

Que lou coucut

es un tnentur.

—

1
j

}

Soun tems de bonur

saguèt court.
de mariage,
Jan per asart anèt en biage
E lai demourèt pas qu'un jour.
Quand benguèt, en chanjant de bèsto,
Troubèt un capèl òublidat
Après sièis

meses

Que li couifabo mal la tèsto.
Lou coucut abiè di bertat.

j
(

t
»

Casso-Ruios

Valarciugo,

en

setembre '1873.

Calendos

jalados,
Espigos. granados.

Bontado

Lou beire
De lou bouida

Gascouno

plai

en tout tems,
cal pas qu'on m'ensegne;
Mès se n'es pie n'i pode pas ategne,
Tant courtos me tròbi las dents.
me

noun

Goudouli.

�—

65

—

LOU TUIAIRE DE PORCS QUE COUMPREN MAU
A

l'epoco que l'escultou Pradiè travaiavo au groupe amirable que se
l'Esplanado de Nimes, un jour, en mountant long de Gardou
qu'estudiavo e qu'a tant vertadièiramen représenta — l'iuèl en fio, man¬
dant un cop terrible de fourcas — dins lou mounumen, se gandiguè
jusqu'en Alès.
Lou brut de la vengudo dau grand artisto s'espandiguè lèu per la
vilo, e lous que lou couneissièu, en lou veguent passa lou moustravou
vei

as

sus

autres.

Be Iiuèn de lou couneisse èro

un que l'apelavou de soun escai-noum
luiaire de porcs ou, simplamen, tuiaire, que
restavo souto lous Arcs e qu'es mort davalantan.
De veire que tout lou mounde, per carrièiro, se reviravo dau cousta
d'aquel moussu, Turgan, que per asart passavo, à quaucus demandé :

Turgan,

—

—

—

un

lenguejaire

e

Quau

es acô?
Es Pradiè.

Quinte Pradiè? de que fai?

Es estatuiaire.
Es esta... tuiaire! sou-fai Turgan, iéu hou sièi be, amai fan pas
tant de cas de iéu!
E lou tuiaire de porcs caminè, en se diguent que dingus es pas proufèto dins soun endré.
Lou Bourgal.
—

—

Í
Se per

travaia l'on deveniè riche, lous ases pourtarièu lou bast d'or.

un

«aire:

Parla de las Autos-Cevenos

Un Maire es uno escharpo embé sas
E la Lèi, dous bassis de nibèl toutes

très coulous,
clous!..

5

�—

66

—

Acò 's un fièr rounzas Iou siuèn d'uno Coumuno 1
Tant baudriè lou rounzas de l'ome de la lu no :
Countenta tout lou mounde e faire soun debé,
Es al dessus d'un Maire e de l'ome tarnbé!

L'endrecli

es un troupèl e lou Maire lou pastre ;
S'emplego la bountat on dis : — Es un emplastre! —
E se, pichot sourel, a lou même raioun
Per Jaque, Peire, Pau, on dis : — Es un
coudoun 1 —
Benguèsse-ti del cèl e debalat per èstre
De noste grand baissèl lou piloto e lou mèstre ;
Arucat sus soun saupre, auriê-ti lou renoum,
Mai de tripos al cap quel grand Napouleoun ;
Sariè-ti senso égal, pu largo sa patasso
Que lou mourre blancas que nado dins l'espaço,
E pu grand que la mar sariè soun goubelet,
...

Jamai countentara l'unibersalo set !
Sèn toutes mirgaiats de désirs e d'envio;
S'abèn lou bi del crei, boulèn la Malvosio,
E lou bentre sadoul, sens soucit de la mort,
Nous calriè quand rouncan, rounca sus de liechs

d'or.

Aquel parfèt bonur, aquel be sens mélangé,
Es dins la ma de Diéu, dins las alos d'un ange;
Mès tant qu'auren un orne al suprême timoun,
Juraren, cridaren, l'apêlaren... coudoun!
Laurent Cabanis.
Avezo

(Gard).
LA GRANO DE MAGNAS

l'a 'n

prouvèrbi nouvèl

que

dis

:

Marchand de grano ou be de vi,
Trouvas n' un franc, sarés prou
Mès també de fes

quei'a, per tropmau sarcilus couquinariès, reçavou
aquelo que vôu vous dire :
Uno d'aquestos darrièiros annados que la grano de
magnas èro raro
carestivo, un marchand de... mounte que siègue (soun pertout lous

de
e

fi.

liçous

coumo

�—

67

—

mémos) fraudé la siéu embé de grano de pèissous. Es per acô que
n'avièu croumpa d'el se plagnèu que n'en restavo la mita
senso naisse. Un de sous vesis, que n'i'aviè près en coundiciéu, lavé
de biais aquelo que li resté ; pièi, un cop neto e seco, en l'espinchant de
proche, creseguè recouneisse qu'à liogo de grano de magnas aviè de
grano de pèissous. Per s'en assegura vèjaqui ço que faguè
Prenguè soun rasai e anè 'n Gardou arrapa 'no padelado de locos, ou
de barbèls, ou de sòíìos, acò fai pas res à la besougno. Coupé toutes las
eouètos d'aqueles pèis e las anè planta, mita de chaco couèto en terro
e mita deforo, dins un plantouliè de soun jardi, qu'aviè prépara per
toutes lous que

acô.

Quand lou marchand venguè per leva soun argent :
N'i'a foço, li faguè, que se plagnou que vosto grano nais pas touto.

—

Soun de baus 1 Es

qu'an pas lou biais de la fa naisse. Venès veire.
à soun jardi, davans lou plantun de mounte sourtièu quatre
bellos tièiros de eouètos de pèis e li dis :
Lou

—

De
—

meno

Espinchas

coumo greio !
caia, lou marchand fai alor au vesi lura :
Digues pas res, au mens!.. Tè! vèjaqui la quitaneo.
se

veire

Lou Bourgal.

IiOU

PASTRE

Zou!

pastrou, te fau aigreja,
au cèl vai pouncheja :
Veses pas s'escrafa l'estello?
L'èrbo es fresqueto bon mati ;
Lou troupèl bialo, vôu parti,
Vite au cledas e despestèlo. —
—

Que l'aubo

Part lou

pastre embé soun troupèl,
chi-loubet, soun sa de pèl
Que tèn la mangiho rejouncho,
Part en faguent peta soun fouit,
Embé soun long pifrede bouis
Per para l'enuè de la jouncho.
Soun

�—

68

—

A coucha soun pople banu,
A larga soun bestiau lanu
Per lous champs d'esparcet, d'auriolo ;
E 'ntramens que vèngue la caud,

Trepo l'agnelou fouligaud,

Ròumio la fedo

mens

courriolo.

qu'acô 's brave de dourmi,
Quand dourmès d'un bon som ami,

Ah !

A l'oumbro de la

grand pinedo,

Sus l'èrbo dau prat, bèu velout,
Procho lou riéu que fai glout-glout
Baisant- lou serpoul e l'anedo !
Es l'ouro ardento dau tantost

Qu'au sourel lou lètrou se tos...
Oh! la chaumasso

senso

egalo!

Mes, dau fres dau bos caressa,
Dourmès à l'aise

e

Dau canta cla de la

sès bressa

cigalo.

Vai, pastre, dor toun som urous!
vido, tu, n'a ges de crous,
Car n'es que de bonur clafîdo,
—

Ta

Ta vido coumoulo

de pau :

mèstre, toun bos, toun cabau,
Manja, dourmi, vaqui ta vido.
Toun

E l'on

se

dis, à toun aspèt,

respèt
lou soucit, trèvo,
Nautres qu'embé tout noste esquièl,
E nosto scienço, e noste ourguièl,
Menan uno vidasso grèvo!
Coumo tu siès sage en

De nautres que

Qu'anou trigos e patrifas',
E lous ambicious afas
Que fan que lous omes se sanou !
De tu lous désirs lous pus auts
Soun de toundre poulits lous aus
De tous moutous que n'en tresanou.

�—

69

—

Quand noun siès per lous savantas
Qu'un ignourent, qu'un efantas,

Se dins toun amo tu reçaves
Lou d!acô dau Diéu de l'etèr,
E se tu saves toun patèr,
Mai que lous savantas n'en saves.

E que t'enchau també de l'art,
Mès-que.manges toun flo de lard!
Pamens, dins la niuè dau campèstre,

Quand, t'adraiant devers lou

mas,

Ta cansou mor dins lous ramas,
De l'art alor siès un grand mèstre.

Vè! de-que que fague l'uman
Per pourre adusa de sa man

Enjusqu'à talo ou talo auturo,
Ço que toujour trespasso tout,
Ôo qu'es la suprèmo grandou
S'atrovo

enca

dins la naturo.

Pastre, ansin ta vido vai plan.
E, coumo au su lou mount es blanc
Dau jour que darriès el trebasto,
Un cop tous ans, à lus trescol,
Sus toun pèu qu'anèlo toun col
Qu'auran mes lus blanco barbasto,
T'endourmiras dau darriè som,
Partiras per aquel quicon
Mounte i'a de joio un abounde,
Simple coumo quand siès nascu,

Ignourant d'avé soul viscu
grand secrèt d'aquest mounde.

Dins lou

—

Albert Arnavielle.
Au Cros de Sl-Sauvaclou

(.Ardecho), 20 de juliet 1873.

Vin escaràpa,
Vau pas d'aigo,

�A

moun

amie

brave

BERNAT

GEÉISOS

Tu, moun paure Bernât, de bouno renoumado,
Brave efant del Capnòu, qu'as toujour pla viscut
Àmb'Annou ta mouillé, toun anjo bèn-aimado,
0 tu, que m'as vist naisse e toujour counescut!
Digos, digos-m' un pauc s'as counescut ma maire,
E s'amb' elo as trepat en sieguent efantous?

l'a braves ans d'aeò! t'ensouvenes, pecaire!...
Es vrai, l'as counescudo? ah! que tu sos urousl...

Digos-me, se te plai, Bernât, digos-m' encaro :
Es vrai que del Capnou ma maire êro la flou?
Qu'èro 'no bello planto e d'uno bello caro?...
Quano joio pèr tu !.. pèr iéu quano doulou !...
T'en souvenes, tabé, quand al bras me pourtavo?
me fasiò teta tout en me brandoulant?
La vesios! la vesios quand me poutounejavo!
Ero 'no bravo maire!... aimavo soun efant!..

Quand

M'aimavo

trop pèr viéure!... 0 Jano! o pauro Jano!...

Un jour, me cresènt mort, tout soun sang se virèt,
E la Mort sens pietat, qu'ount que siegue reclano,
Avans de la couneisse Elo me la raubèt!...

siegues, maire, o ma tant bravo maire!..
I tout escas m'acabèt de nourri ;
Iéu n'aviô que dous ans quand en terro anèt jaire !
Que t'aviò fach, grand Diéu ! pèr me la fa mourl?...
E tu, paure Bernât! ièr quand iéu te quitèri,
Tu, paire qu'avans ouro as lous pèls toutes blancs,
Ount auèros soulet?
M'ôu dich : « al cementèri,
T'aginoulba sul clol de tous paures efants!... (*). »
Davans Diéu
La pauro

—

»

Junior Sans.

1873.

Beziès, lou 25 de selèmbre

Tems

Jamai

perdu,
se

recobro.

(*) Dins mens d'un an moun paure amie Bernât perefet uno filho de vint ans e un

drôle de vint-e-dous. N'a pas pus cap

!

�—

71

—

UNO CARRIÈIRO A LA FARO-ALÈS
Es causo bono, justo e patrioutico de dire que lou célébré cantaire
Raiòu, l'autou de Las Castagnados n'a ges de carrièiro en Alès que
portesoun noum.
Apartèn à VArmagna Cevenôu d'atira l'atenciéu dau Counsel muni¬
cipal de la capitalo cevenolo sus aquel fèt. Acô 's poulit, cèrto, d'avedre
escri : Carrièiro Dépareieux, de Mandajors, Vayrasse, Dumas, e
mémo
d'avedre bouta dins uno androuno lou noum dau grand cardinal de
Richelieu. Mès, vous hou demande, quau es mai counegu, per soun
noum e
per sas obros, de tout lou pople cevenôu, que lou marquis de

la Faro?

S'agis pas de toujour fa las causos per mita, de las fa pas que
lous savants ; tout lou mounde pot pas èstre savant, que se pièi n'i
'aviè tant, lous ases sarièu de remarco. Acò 'stent,
tout lou mounde pot
pas aprecia coumo se déu aqueles esprits saberus qu'avèn noummas ;
mès tout lou pople de Cevenos sap
de per cor lous poulits vèrs de La
Faro, tout lou counouis, Faimo e l'amiro.
En veire lou noum de noste
pouèto raiòu sus uno de nostos carrièiros, acô nous fariè plesi, à nautres que sèn dau pople, acô nous fariè
ounou e ounou fariè à nosto
lengo, que, pas aganis ni tarnagas, aimaren
e parlaren
toujour.
D'iuèi se parlo que noun-sai de releva lou pople.
Eh ! be ! vautres
qu'avès lou gouvèr, per acô faire, fasès-vous un pau
pople; boutas! acô vous desounourara pas, et d'aquel biais sentirés ço
que fau li moustra.
Voudrian mai qu'acò. Pareis que i'a 'n quicon, rescoundu, lou buste
en marco de La Faro.
Aquel buste en marco e rescoundu, lou. voudrian
en marbre e dreissa sus uno de
nostos plaços. Mès savèn que la vilo
d'Àlès es pauro;
quand sara mièl dins sous afaires, belèu l'ara per la
memòrio de La Faro ço que s'amerito. E pièi s'bou fasiè pas, uno sousci'ipciéu facho dins las Cevenos pourriè aveni 'nd'acô. Per lou moumen,
uno
placo de founto pourtant lou noum de La Faro-Alès sariè pas 'n
per

hèl côsti.
Pensan be qu'Alès anara pas marcandeja quinze ou
paga la glòrio dau pouèto que l'a ilustra.
Moussus dau Counsel, coumtant, l'an que vèn, vous
d'avedre ounoura lou noum de noste mèstre La Faro.

vint sôus

per

remercia aici

L'Akmagna Cevenôu.

�—

CARIT

Èr

de

72

—

ESPOUSIÉU
Santa

Lucia

Parla de Prouvènço

i

Cargo ti prim soulié
De sedo blanco,
Mete un brout
Sus ta bello

d'arangié

L'Amour pren

pèr la rnan

anco.

—

Li Nôvi bèn amant,
E li pestello

Dins lis estello.
Dôu velet clarinèu
0

Ennivoulido,
roso dins la nèu,
Que sies poulidol
L'Amour...

Aubouro-te que vèn,
Nouvieto bello,
Lou tèndre e fièr jouvènt
Que tant te bèlo !
L'Amour...

Lèu,

sus

Mete

ti long péu d'or

courouno :

L'Amour es lou plus
A-n-éu te douno !

fort;

L'Amour...
II
De Paris à

Cassi,

D'Arle à Bèu-caire

�-

73

—

Noun poudié mies chausi,
Toun calignaire.
L'Amour...

Dòu

caligna lou fiéu

Noun se clebano
Sènso entramble, ai! moun
Ni sènso engano.
L'Amour...

Mai iuei lis Amourous
An la vitòri,
E i'es en tôuti dous
Uno grand glôri !
L'Amour...
0 drôle brun e bèu,
Divino sauro,

Sias

un

galant parèu

Qu'Amour enauro !
L'Amour...
111

L'Amour a 'n paradis
Sus li grand cimo :

Aqui tout canlo e ris,
Tout s'apasimo.
L'Amour..
soun castèu
Es, pèr l'oui'tuno,

S'anas dins

Sus un rai desoulèu,
Un lamp de luno.

L'Amour...
Dins de poulit pantai
Plen de jouinesso',
Ounte se viéu jamai

Que de

caresso.

L'Amour...

Diéu !

�74

—

—

Amour, embarro-lèi !
De il

ur

enchèino

Aquéu Nôvie, aquéu Rèi,
EmésaRèino!

.

Amour, pren pèr la man

Li Nôvi bèn amant,
E li pestello

Dins lis estello !
Teodor Aubanel.

Avignoun, i873.

RÈIA'O

LA

Parla de

MIÈJOUR

DAII

Mount-peliè. (*)

î
Dins noste

Ço
És

païs bèn aima

iéu lou mai m'agrado
poulido mainado

que per
uno

Que counouitrés

sens

la

nouma.

La jouino filho que vous parle
A tout lou biais e lou desard
De la chatouneto d'en Arle;

Porto lou

juste à pleil de car,
printanello
Acatant juste sous boutels,
A sas aurelhas
longs pendels
Fringant la pouncheto en dentello
Vantau court, raubo en

Que

crouso soun sen

(*) Dins lou parla dau rodou de Mount-peliè, l'ô mut
se dis rèina, m'agrado, m'agrada.

Ansin rèino

se

rebound'èl

chanjo

en a

;

mut, coumo dins lou vièl rouman.

�—

75

—

A l'oumbro d'un

large capèl
grands iols negres beluguejou,
E dins sous pièusses que bluejou
Coumo lou ploumage dau gas,
Dins sous bendèus revertegats
Autour de sas gautos mouretos
Coumo la figo de bourau,
De

le trelusissoun las flouretos

Qu'as felibres fan tant de gau.
II

Mai-que-mai se tèn au vilage,
Lion dau bruch, lion de las grandous,
Urouso d'avedre

en partage
blu, lou dèstre e las flous.
Pamens en vilo es pas mau visto !
Amai noun porte autour dau front
L'ensegno que l'ourguiol requisto
E que, de cops tiro lou tron,
Amai noun se tèngue acoutrado
A la modo nèscio dau jour,
N'es pas mens, la bello besiado,
La rèino de tout lou Mièjour.
E soun poudé de la.batèsto
N'a jamai senti lou ressoun;
Dau riclias que l'ourguiol enlèsto
Au pauras que tout fai besoun,
De la mar amount en Ceveno,
De l'Aup à l'Ebro e d'aut l'Adour,
.Tout sa gouvèrno tout se cleno,
Per forço noun. mès per amour.

Lou cèl

III

De la sereno eneantarello
Sa vos a lou doun ; mès bèn

mai,

Quand s'endevèn que descapèlo,

Devèn fou lasso ou branle-gai.
Bramo'sus la plaço publico

Quand lous canous tènou lou les
nosto valenço antico

E que

�—

76

—

A de besoun d'un bon refres.

D'autres cops, en

risènt flagèlo

faus, lou pigre, l'envejous,
L'ingrat que renouncio sa bello,
Lou

Lou mau-faras... Mès

coumo es

dous

De l'ausi jouto la ramilho !
A l'âge que tout vous sourris,
0 bèu droulas, o jouino filho,
—

Qu'es poulit ço que barboutis!
L'efantou dins sa bressouleto

—

Destrassouna, malaut, doulènt,
En ausissènt.

sa

cansouneto

S'acalo edor en sourrisènt.
Proche dau mort quand plouro e

prègo

De la

pieta trovo lou fiéu ;
Mès tabé quand cbarpo ou renègo
Tout trementis vèrs lou bon Diéu.
IV

que la fai bèn pouderouso,
que, sens trin ni pénsamen,
Dins sa terrado sourelhouso

Ço
Ès

Espandis soun gouvernamen
Pèr la paraulo e pèr lous libres.
A pèr ministres de savènts,
Sous capouliès soun lous l'elibres :
Brusènts, galois, mès bonos gènts,
Aimant ounou mai que richesso...
E pièi de gèntos felibressos
Que fan d'escrichs qu'arrestoun court.
Aqui lou Counsel e la Court
Que nosto rèino bèn aimado

Arrambo, entre derevelbado
som bèn long pèr sous amis.
De Font-Segugno (1) ansin partis,
D'un

D'un vanc fins as nivous escalo,
Passo Avignoun, ciéuta papalo,
Vei Sant-Roumiè que s'en souvèn,
(*) Es

au

castèl de Font-Segugno qu'en

nascu

lòu Felibrige,

en

1854.

�-

77

-

Azais l'estruch, Beziès l'ardènl,
Ate que dins l'Aup se rebalo,
E Barcelouno, capitalo
Dau iìèr e valènt Catalan.

De l'ouro-en-lai a près soun vanc;
Mai vai mai soun saupre s'alando.
En aut, au levant, au labé,
E mémo en terro franchimando

Das pouètos dau Gai-Sabé
S'en vai en cantant las Oubrelos;

Quouro de

soun

èr risoulet

Brandilho las gaios cliquetos
Dau fouligaud Cascarelct;
Sus lou galoubet, qu'elo soulo
Fai sali de souns que fan gau,

Jogo l'ardènto Farandoulo
Tant aimado dau mièjournau;
Quand vôu, l'alègro musiqueto
Retrai as gourgouis dau Flasquet,
Quand escampilho sa grumeto
Dins un got plen fins au berlet;
De cops, coumo un lauriòu dins l'aubo,
Bresilhant pas lion de soun nis,
Fui entendre lous Cants de l'Aubo
As ausissèires enclausits.

Pioi, l'èr enfloucat, tèsto lèrto,
Brandissènt brandes e cansous,
De la Miòugráno entre-dûberto

Desgruno lous douces granous.
S'amaiso quand de Viradono
Tout plan-planel pintro lou riéu
E sou aigueto lindo e bono;
Mès per repèu quand dau Roumiéu
Qu'un rèi flassado a fach escorno
Canto lou saupre e las vertus,
Adounc

sa vos coumo uno corno

Fai ressounti mounts

e

pèrtus.

Pioi, tout d'uuo chanjant d'idèio
E de toun, bèn besiadamen,
De la casto e douço Mirèio,

�—

78

—

Morto, pecaire! pauramen
Dins sa veleto d'inoueènço,
Debano la bello jouvènço,
Sas amours, sous làguis, sa mort...
E tout lou tems, lou pople en cor
Escouto, trementis, s'aubouro,
Maino, sourris, souspiro, piouro.
Mès pas pulèu qu'elo finis
Sa bello e noblo parladisso,
Uno clamado cridadisso
En grando fogo ressountis :
Coumo ta maire la Roumano,
—

S'escrido la foulo emb' amour,
un parla de soubeirano ;
Pouguen-ti t'entendre toujourl...
E iéu t'afourtisse, mainado,

As

—

Pèr nosto terro ensourelhado,
Pèr nosto mar au dous remòu,
Pèr noste sourel que raspilho,
Pèr

l'emplanat, pèr lou Raiôu,
tout ço que canto e bresilho,
nostos maires, nostos grands,
nostes brès, nostes efants,
lou savènt que te regrèto,
lou pensaire e lou pouèto,
l'estrangiè que te sourris,
Oi, tu que disièn abourrido,
Siès e toujour saras, manido,
Rèino de noste bèu païs !
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr
Pèr

A. Langlado.

Lansargues (Eraut'■), lou 23 d'otobre 1873.

�79

—

—

Escripciéu roumano trouvado sus la porto de l'enciano Malautièiro
ous'tau das ladres d'Alès (quartiè deBouzac, ribo drecho de
Grabiéu).
2tmto

imi

:

ou

millésime

:

:

tii

:

cieanta

:

t

:

k

abrial

lo

u

:

ire

sin

e

interne gar,
+

mestre

la

:

itreau
t
en

+

e

:

fie

aquet

:

i

:

sottn
:

:

an

estai

petra
uaillet :

be
an

basti
:

am

:

Ço que vùu dire, d'après M. Germer-Durand, lou savant arqueoulogue
Nimes, qu'a restabli ço que manco d'aquelo escripciéu :
Anno Dfomijni millesimo III
(c) cicanta e sint de abrial lo vimteme gor.
Mestre JfanJ de Peirabela, eson vailet Andreau Fie an
bastit aquet ostal.
de

Amen.

Averti men

Es necite de faire assaupre as amis e contraires que las pèços per
VAmagna Cevenàu devou se manda, avans setembre, encô dau felibre
)

Albert Arnavielle,

en

Alès.

�TAULO

Pajos.

Breviàri de l'istòrio cevenolo

Esclùssis, fèstos

e

tempouros

principalo s de Cevenos

Lous Raiôus

45

4

Lou

46

5
6

Arraagna
Fièiros

3

...

.

porto-fegnant

L'Elefant foussile de Durfort

41

Lou Blad

4S
4S
80

Crounieo cevenolo

11

As Ce vendus

15

Artaban

Adiéu-sias

17

Lous

17

A Madoumaisello

18

Planli

19

Lous Grands Pris

Au Felibre Arnavielle

20

Sounet

53

Lou Remèdi

20

Mounsegnòu d'Avejan

55

21

A-n-uno maire

86

24

La Roundo fantastico

58

25

Lou Coucut

6.3

Boutado gascouno

61

Sounge

28
30

L'Ase de Beneset

31

Margarido

32
34

Un Maire

65

La Grano de magnas

66

Sonnets à Mistral e à Roumanilho.

35

Lou Pastre

Au Trihunal

36

A

Pacienço
A

mas

•

Cevenos

Lou Fio

La

•

Renaissenço

La Glèiso de Councoulo

_...

As 40 Manteneires
Acourdas-vous
Lou

La Messo de

Lou

e

farés

plôure

... v

mièjo-niuè

lapin et la sarcèlo

Davans, Darriès

■

Lous dous chis
e

Timato

quatre elemens
Agar

prenmau....

moun

brave amie Bernât Glèisos

61

70

37

Uno carrièiro à la Faro-Alès

71

La Rèino dau

72
71
79
79 ;

43

Avertimen

Bernât de la Jauto

44

car

65

42

43

qu'aimo la

51

Lou tuiaire de porcs que coum-

Serenado

Un nebout

..

33
31

d'esculturo

espousiéu
Mièjour.
Escripciéu roumano

La Crous

8?

42

Cant

C.i.0.0.
ra\m

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="92">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355723">
                  <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="355724">
                  <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="26">
      <name>Revista</name>
      <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="127">
          <name>Région Administrative</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731930">
              <text>Languedoc-Roussillon</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="163">
          <name>Type de périodique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731941">
              <text>Almanacs = Almanachs</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="128">
          <name>Variante Idiomatique</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="731942">
              <text>Languedocien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731914">
                <text>Armagna cevenòu. - 1874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="86">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731915">
                <text>Armagna cevenòu. - 1874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731917">
                <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731918">
                <text>1874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="94">
            <name>Date Issued</name>
            <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731919">
                <text>2020-04-09 FB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="98">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731920">
                <text>Licence ouverte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731921">
                <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/bc4e0e3fa9c0016a8c68277565b6297c.jpg</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731922">
                <text>http://www.sudoc.fr/03860244X</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="104">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731923">
                <text>&lt;em&gt;Armagna ceven&amp;ograve;u&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13330" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731924">
                <text>application/pdf</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731925">
                <text>1 vol. (79 p.) ;  21 cm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731926">
                <text>oci</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731927">
                <text>Text</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731928">
                <text>publication en série imprimée</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="116">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731929">
                <text>18..</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731931">
                <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22413</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731932">
                <text>FRB340325101_AI-9-cev_1874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731937">
                <text>Almanachs occitans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731938">
                <text>Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731939">
                <text>Littérature occitane -- Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731940">
                <text>Domaine public</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731943">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes des C&amp;eacute;vennes. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731944">
                <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas de Cevenas. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="38">
            <name>Coverage</name>
            <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731947">
                <text>Cévennes (France ; massif)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731976">
                <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731977">
                <text>Vielar, Marius </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731978">
                <text>Aberlenc, Ernest (1847-1930)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731979">
                <text>Ollivier, Hippolyte (1869-1894)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731980">
                <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731981">
                <text>Donnadieu, Frédéric (1843-1899)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731982">
                <text>Félix, Paul (1803-1879)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731983">
                <text>Aubanel, Théodore (1829-1886)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731984">
                <text>Villié, A.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731985">
                <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731986">
                <text>Cavalier, Camille (1854-1926)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731987">
                <text>Cabanis, Laurent (1785-1862)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731988">
                <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="731989">
                <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="732887">
                <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="823981">
                <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="8">
        <name>Occitanica</name>
        <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="173">
            <name>Portail</name>
            <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731933">
                <text>Mediatèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="174">
            <name>Sous-Menu</name>
            <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731934">
                <text>Bibliotèca</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="172">
            <name>Type de Document</name>
            <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731935">
                <text>Numéro de revue</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="182">
            <name>Catégorie</name>
            <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731936">
                <text>Documents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="171">
            <name>Contributeur</name>
            <description>Le contributeur à Occitanica</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="731945">
                <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2087">
        <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
      </tag>
      <tag tagId="1471">
        <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
      </tag>
      <tag tagId="2049">
        <name>Fièras = Foires</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
