Explorar los documents (14893 total)
Entrevista amb Mans de Breish
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Entrevista amb Mans de Breish, figura emblematica de la Nòva cançon occitana, a prepaus de son experiéncia de "primièr cantaire occitan" a se produire sul Larzac en 1970/1971 e de l'installacion del camp militar de Canjuers.
Servant, Stéphane
Bonbon, Cécile
Bonbon, Cécile
Un dia, au ras deu gran lac, Titon l’elefant qu’amassa un dequerò estranh. Après de l’aver revirat en tots sens, qu’assegura qu’ei un bonet. Mes tots ne son pas d’aqueth avís !
Revirat deu francés per Patric Guilhemjoan
Revirat deu francés per Patric Guilhemjoan
PRESENTACION
Lo triò s'inspira de las sorsas de la peninsula iberica e del sud de França per d'escambis ont se crosan la poesia occitana, los mòdas arabo-andaloses e creacions personalas. Lor musica evòca lo rencontre, los cants e los exilis de femnas e d'òmes de l'epòca medievala fins a uèi.
INFORMACIONS PRACTICAS
Lo divendres 6 d'octòbre a 19h
Al 26 alladas Paul Riquet de Besièrs
PRESENTACION
Lo triò s'inspira de las sorsas de la peninsula iberica e del sud de França per d'escambis ont se crosan la poesia occitana, los mòdas arabo-andaloses e creacions personalas. Lor musica evòca lo rencontre, los cants e los exilis de femnas e d'òmes de l'epòca medievala fins a uèi.
EQUIPA ARTISTICA
Pascal Caumont, cant
Louis Merlet, alto
Paco Labat, percussion
Alprès de l'equipa artistica
Contactar Pirèna Immatèria : <infos@pirena-immateria.org>
Pascal Caumont
Cantaire, collector, compositor e coordinator artistic de Pirèna Immatèria, Pascal Caumont transmes lo cant occitan dins mantuns paises en conservatòris e universitats. Especialisat dins lo cant collectiu, que practica activament alprès de cantaires de paises variats, collècta de repertòris, d'estiles e de tecnicas en Euròpa del Sud, principalament en Itàlia, Espanha, Portugal, Sardenha e dins Pirenèus. Assegura la direccion artistica del Festenal internacional de polifonias Tarba en Canta e la coordinacion artistica de l'associacion Pirèna Immatèria.
Louis Marlet
Musician
Louis Marlet
Musician
Musician, ex alto-solo de l’Orquèstre de Cambra de Tolosa, Quaturor Eleusis e Ensemble Pythagore, Louis a desvelopat la practica de l'improvisacion liura, lo tango e world music orientala e asiatica. Practica las performanças, lo land-art musical, la pedagogia de grope.
Professor al Conservatòri de Tolosa, intervenant Tai-Chi per musicians. Formator de las Conferéncias sus la percepcion e compreneson de las musicas novèlas. En 2023, Louis intègra l'equipa artistique de Pirèna Immatèria dins lo quadre del projècte Musicas Del Conviure amb Pascal Caumont.
Paco Labat
Musician
Professor al Conservatòri de Tolosa, intervenant Tai-Chi per musicians. Formator de las Conferéncias sus la percepcion e compreneson de las musicas novèlas. En 2023, Louis intègra l'equipa artistique de Pirèna Immatèria dins lo quadre del projècte Musicas Del Conviure amb Pascal Caumont.
Paco Labat
Musician
Paco Labat a un percors atipic. Alara estudiant als Bèls-Arts de Tolosa, comença a s'impregnar de la musica e se consagra pauc a pauc al monde de las percussions, dins lo qual exprimís plenament sa creativitat. Tòca a d'estiles nombroses : de musicas orientalas a las musicas jazz e improvisadas, de las musicas ancianas a las musicas actualas. Desvelopa tanben sos talents de percussionista alprèp de diferent univèrs artistics coma son tast per la transmission lo mèna a trabalhar pendent d'annadas nombrosas al Conservatòri de musica tradicionala de Tolosa e a dirigir d'estagis a l'entorn de las musicas popularas.
FICHA TECNICA
Alprès de l'equipa artistica
CONTACTE DIFUSION
Contactar Pirèna Immatèria : <infos@pirena-immateria.org>
Cie A l'Asard Bautezar !
PRESENTACION
Le Siège de Caderousse de Jean-Henri Fabre / Lou Siégé dé Cadarossa, poëma héroîqua én trés chants.
Una adaptacion per un "teatre de pòcha" - mariòtas e formas animadas-. Raconte epic e burlesc, en lenga d'òc.
Detalhs
En 1709, la vila de Cadarossa es assetjada per las tropas del vici-legat del Sant Paire. Sola, aviá refusat - en aqueles temps de carestiá - de faire pervenir lo demai de sas provisions de blat a las poblacions d'Avinhon.
Un episòdi istoric que foguèt matièra en 1774 an aquesta pèça satirica en occitan de l'abat Fabre. Una pèça que coneguèt una granda capitada alprèp del public en son temps.
INFORMACIONS PRACTICAS
Capèla de l'Oratoire, 32 carrièra Joseph Vernet a Avinhon
Dimècres 4 octòbre de 2023
2 representacions a 10h e a 16h.
Entrada liura.
Entresenhas al 06 07 01 69 06
Un eveniment : Ostau de la Culturo prouvençalo d'Avignoun e la CIe A l'Asard Bautezar !
Cie A l'Asard Bautezar !
PRESENTACION
Le Siège de Caderousse de Jean-Henri Fabre / Lou Siégé dé Cadarossa, poëma héroîqua én trés chants.
Una adaptacion per un "teatre de pòcha" - mariòtas e formas animadas-. Raconte epic e burlesc, en lenga d'òc.
Detalhs
En 1709, la vila de Cadarossa es assetjada per las tropas del vici-legat del Sant Paire. Sola, aviá refusat - en aqueles temps de carestiá - de faire pervenir lo demai de sas provisions de blat a las poblacions d'Avinhon.
Un episòdi istoric que foguèt matièra en 1774 an aquesta pèça satirica en occitan de l'abat Fabre. Una pèça que coneguèt una granda capitada alprèp del public en son temps.
INFORMACIONS PRACTICAS
Capèla de l'Oratoire, 32 carrièra Joseph Vernet a Avinhon
Dimècres 4 octòbre de 2023
2 representacions a 10h e a 16h.
Entrada liura.
Entresenhas al 06 07 01 69 06
Un eveniment : Ostau de la Culturo prouvençalo d'Avignoun e la CIe A l'Asard Bautezar !
CIRDOC - Institut occitan de cultura
PRESENTACION
Acompanhats de Viviana Alloco, Jean-Claude Forêt e Bruno Cécillon vos convidan a una novèla charadissa-lectura, per fin de mièlhs descobrir la literatura occitana. Al menut, l'Opéra d'Aubais del truculent abat Jean-Baptiste Fabre, una pastorala profana en un acte qu'entosiasmèt sos contemporanèus per sa modernitat e son audàcia (pròsa e coblets cantats se crozan, occitan e francés se mèsclan sens que jamai la lenga d'òc siá ridiculizada...)
INFORMACIONS PRACTICAS
Lo 15/12 a 18h30 - Mediatèca occitana (1, bis Bd Du Guesclin, 34500 Besièrs)
Entrada liura e gratuita (inscripcion conselhada) : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.
Lagarde, André
Amb l’abonde de son vocabulari, la bèla culhida de locucions occitanas, de torns populars, d’expressions presas al viu, de provèrbis e de dires, aquel diccionari occitan-francés pòrta plan son nom de Tresaur dels mots. Frucha d’una quista menada al long de desenats d’annadas, Adrieu Lagarda l’a volgut miralh fidèl de la paraula d’Òc. Serà un espleit mannat per totes los que vòlon aprigondir lor coneissença de l’occitan, plan al delà del terrador audenc de Rivèl. Tota la varietat, la fòrça e lo chuc d’una lenga i se manifèstan, a posita de totes los legeires.
Andrieu Lagarda a vodada tota sa vida a l’estudi e a l’ensenhament de la lenga occitana, amb fe e perseverança. Es l’autor d’una òbra occitana abondosa e de granda qualitat : obratges de lexicografia, cronicas, contes pels mainatges, escrits autobiografics, recuèlhs de provèrbis, de devinalhas, de noms de luòcs e de personas, traduccions, collector e editor d’un dels pus polits recuèlhs de contes populars occitans.
Andrieu Lagarda a vodada tota sa vida a l’estudi e a l’ensenhament de la lenga occitana, amb fe e perseverança. Es l’autor d’una òbra occitana abondosa e de granda qualitat : obratges de lexicografia, cronicas, contes pels mainatges, escrits autobiografics, recuèlhs de provèrbis, de devinalhas, de noms de luòcs e de personas, traduccions, collector e editor d’un dels pus polits recuèlhs de contes populars occitans.
A l'asard Bautezar !
Région Occitanie
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Danielle Bertrand-Fabre
Jean-Claude Forêt
Claire Torreilles
Région Occitanie
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Danielle Bertrand-Fabre
Jean-Claude Forêt
Claire Torreilles
PRESENTACION
A sa mòrt en 1783, Jean-Baptiste Fabre daissa a la posteritat dos òbras d'una incredibla modernitat, màgers per la literatura occitana modèrna Lou siégé de Cadarôussa e L'Istòria de Joan l'an pres.
Aquela darrièra en particulièr, testimònia uèi encara de tot lo talent literari de l'eclesiastic que liura dins aquela òbra monument, una pintura viva e burlesca de la societat de son temps.
Conferéncias e exposicion vos permetràn de mièlhs descobrir lo percors d’aquel autor del sègle de las Luses, d’expression occitana.
INFORMACIONS PRACTICAS
Vernissatge lo divendres 09/11/2023 a 18h30 al CIRDOC -(Besièrs)
Luòc : 1 bis Bd Du Guesclin, 34500 Besièrs
Infos e reservacion (conselhada) : 04.67.11.85.10. / secretariat@oc-cultura.eu
A l'asard Bautezar !
Région Occitanie
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Région Occitanie
CIRDOC - Institut occitan de cultura
PRESENTACION
A sa mòrt en 1783, Jean-Baptiste Fabre daissa a la posteritat dos òbras d'una incredibla modernitat, màgers per la literatura occitana modèrna Lou siégé de Cadarôussa e L'Istòria de Joan l'an pres.
Aquela darrièra en particulièr, testimònia uèi encara de tot lo talent literari de l'eclesiastic que liura dins aquela òbra monument, una pintura viva e burlesca de la societat de son temps.
Conferéncias e exposicion vos permetràn de mièlhs descobrir lo percors d’aquel autor del sègle de las Luses, d’expression occitana.
FICHA TECNICA
Comitat scientific :
Danielle Bertrand-Fabre, Jean-Claude Forêt, Philippe Gardy, Claire Torreilles
Concepcion e realizacion A l'asard Bautezar ! en partenariat amb la Region Occitanie e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura
Composicion
1 - Retrait de Fabre (avec signatura manuscrita)
(d'après lo retrait de Fabre pel pintre Jean Coustou, 1765) - (120 x 80 cm - panèl rigid amb doas acròcas )
2 - Biografia jos la forma d'un jòc de l'auca - (panèl redge de 120 x 80 cm a pausar)
3 - Una òbra literariá (tela 150 x 100 cm de penjar)
4 - L’adge dels diccionaris (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)
5 - Citacion de Boissier de Sauvages (tela de 44 x 32 cm de penjar)
6 - Epopèias travestidas (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)
7 - Jean l’an prés (tela de 150 x 100 cm de penjar)
8 - Teatre de Fabre (120 x 80 cm - panèl rigid amb doas acòcas)
9 - Cronologia del Sèti de Caderossa (tela de 150 x 100 cm de penjar)
10 -Representacion d'una fusta gravada - scèna de batalha de Gueidan (tela de 80 x 68 cm de penjar)
11 - Contributors de l’exposicion (80 x 120 cm - panèl rigid amb doas acròcas)