Explorar los documents (26 total)

vignette_22924.jpg
Collectatge : cançon de Narbona, La jaqueton

La jaqueton est une chanson écrite par Maxime Rajol (né en 1845) qui, bien que géomètre de son état, était réputé à Narbonne pour ses textes de chansons carnavalesques. Il écrivit les paroles de La jaqueton en hommage à sa mère Jacquette Rajol. C'est Emile Gontharet, un luthier narbonnais,  qui, à la demande de Maxime Rajol, en composa la musique.
Le succès fut immédiat. Le jeune Auguste Affre qui deviendra le premier Ténor du Grand Opéra de Paris donna de sa voix puissante  sur La jaqueton.

Aujourd'hui, La jaqueton est plus connue comme « la chanson de Narbonne »

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Saint-Nazaire

Narbona qu'es tant plan plaçat,   
Entre la mar e  la garriga,        
Produit de tot a volontat,         
L'òli,lo vin,lo mèl, la figa,      
Son solelh d'aur va fa tot bon.     
Es una vila conescuda,             
Tu i "demorès" Jaqueton          
Uèi fa vint ans qu'i siás nascuda

Ton bèl visatge me plaguèt
Lo primièr còp que lo vejèri
La nèit lo jorn ton bel portret
Davant los èlhs totjorn agèri
Sias plan de Borg e de Ciutat
Segur la pus bèla modista
Quicòm tanbes s'es destracat
Dins ieu desempuèi que t'ai vista (bis)

Nos maridarèm ma Jaqueton
T'establirai a la Peirada
Dins mon ostal que fa canton
Seràs aquí fòrt plan plaçada
Ai una vinha a Sant Cressent
Un grand malhòl a la Cafòrta
Te parli pas de mon argent
De çò que mon trabalh rapòrta (bis)

Merci ma perla quand m'as dit
Que teniás pas a ma fortuna
Que per m'aver per ton marit
Diràs que si a la comuna
Sarem eiroses totis dos
Que nòstra vida se confonde
E se qualqu'un n'éra jalos
Saria res que michant monde (bis)

Peu de variantes dans les enregistrements. Notons tout de même, concernant la dernière strophe, la variante : Merci mon ange quand m'as dit au lieu de Merci ma perla quand m'as dit. Cette variante se retrouve dans les enregistrements de Peyriac-de-Mer et Sallèles-d'Aude.

vignette_22923.jpg
Collectatge : cançon Filhas que setz a maridar

La chanson présentée de façon succinte ici, Filhas que setz a maridar,  est une chanson populaire des Pays d'Oc qu'on pourrait qualifier de féministe. Elle s'adresse aux jeunes filles bonnes à marier et dresse un tableau noir du mariage : fin des libertés, soumission au mari ...

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Sallèles-d'Aude

Filha que sètz a maridar
S'avètz d'argent, gardatz lo plan !
Siètz pas tant cap levadas
Que lo vos faràn acatar
Quand seretz maridadas !

Vignette d'illustration : Public Domain Vectors

vignette_22922.jpg
Collectatge : cançon Enfants de Menèrba

Cette chanson est assez récente : la musique est de Marcel Daniel de Pépieux sur des paroles d'Anne Cabanne d'Aigne (dite Naneta d'Òc).
Il est intéressant de noter que le deuxième vers fait gentiment polémique :
Enfants de Menerba nos cal debrolharan
e manjarem d’èrba s’avèm pas de pan

En effet, il faut plutôt comprendre :
manjarem pas d’èrba s’avèm pas de pan.

Minerve est réputée pour sa sècheresse. Citons le proverbe :
« A Menerba i a mai de colhons que de pelses d’èrba »
M. Marcel Daniel reconnaît lui -même l'existence de ce contre-sens dans la chanson.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Paroles :
Enfants de Menèrba nos cal debrolhar
e manjarem d’èrba s’avèm pas de pan
[manjarem pas d’èrba s’avèm pas de pan]
Las tinas son voidas dempuèi qualques temps
e plan escorridas las pòchas d’argent

Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat

Mas de monde brave nos vòlon salvar
se los escotavem tot aniriá plan
nos prechan l’ententa l’amor e la patz
demandan la venta dal vin e dal blat

Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat

S’es granda es la glòria de l’umanitat
val mai nòstra bòria qu’un tropèl gamat
De monde chapaires bavards e fenhants
que manjan pecaire al rastèl tot l’an

Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat

Enfants de Menèrba lo temps a passat
avèm dins las venas lo sang dals catars
Enfants de Menèrba jos lo grand rocàs
brilhan las candelas dal Dieu de la patz

Viva la Blanqueta viva lo Muscat
Viva la Clareta qu’avèm vendemiat

Vignette d'illustration : wikipedia.fr (Photo personnelle - TouN - libre de droit).

vignette_22921.jpg
Collectatge : cançon Darrièr la pòrta d'una gleisa

Chanson paillarde dont l'incipit sert de titre à l'oeuvre. Les paroles de l'enregistrement sont retranscrites.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Port-la-nouvelle

Darrièr la pòrta d'una glèisa i an penjat un engranieron
un engranieron
per frotar lo cuol de las vièlhas que van cagar al recanton
Las tatiranhas se pissavan dal rire
las moscas se pissavan dal plasèr e dal plasèr

Vignette d'illustration par Jean Lambert Salvatori de Pixabay

vignette_22920.jpg
Collectatge : cançon de Nadal Cantem coma cal

Cantem coma cal est un chant de Noël qui, d'après toutes les personnes présentes lors du collectage, était chanté à la messe de minuit.
Voici la retranscription des enregistrements les plus complets ou présentant des variantes significatives.

Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.

Laure-Minervois

Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal
es nascut dins un estable
le petit enfantonel
de son rire adorable

Peyriac-Minervois

Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal

Loguem totis Dieu lo Mestre
de la plèja (de la luna) dal solelh
qu’a volgut naisser al campèstre
sans candèla e sans calelh

Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal

Es nascut dins un estable (dessús la palha)
dins un plan paure ostalet
qu’a la pòrta sens sarralha
lo divin enfantonet

Trausse

Es nascut dins un estable
dins un plan paure ostalet
qu’a la pòrta sens sarralha
lo divin enfantonet

Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal

Logem totis Dieus le Mestre
de la terra dal solelh
Qu’a volgut naisser al campèstre

vignette_22918.jpg
Collectatge : cançon A Castelnau aqueste estiu

Voici la retranscription des enregistrements présentés, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Noter que l'incipit sert de titre à l'oeuvre, une oeuvre qui se rapproche de la chanson paillarde par le ton humoristique et le vocabulaire  choisi.

Montlaur

A Castelnau i a un riton (bis)
que picha al lèit e ditz que plau (bis)
e lai burnas i susan et bien
e lai burnas i susan
vous m'entendez bien (bis)

A Castelnau i a un tamborn (bis)
que tambordina nèit e jorn (bis)
e n'a qu'una bagueta et bien
la ten dins sa bragueta
vous m'entendez bien (bis)

Lo cocut ei mòrt, ei mòrt a Narbona
li an tampat lo tiol amb una bombona
a zut! as pas entendut cantar lai cigalas
a zut! as pas entendut cantar lo cocut.

Quand lo batèu desbarcarà al paicheron
al trauc dal tiol me faràs un poton
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul ventre
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul tiol

Serviès-en-Val

A Castelnau aqueste estiu (bis)
i fasquèra (?) una procession (bis)
lai filhas emblancadas et bien
las [...] emplenadas
vous m'entendez bien et vous m'entendez bien.

A castelnau i a un riton (bis)
que picha al lèit e dis que plau (bis)
e les colhons i susan et bien
e les colhons i susan
vous m'entendez bien (bis)

A Castelnau i a un tamborn (bis)
que tambordina nèit e jorn (bis)
e n'a qu'una bagueta et bien
la ten dins sa bragueta
vous m'entendez bien (bis)

Quand le batèu debarcarà al paicheron
al trauc dal tiol me faràs un poton
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul ventre
ai mamà que risi tot sol, ai un pesolh que me corrís sul tiol

vignette_22214.jpg
Collectatge : cançon Sul camin de Canta-Lauseta

Les paroles et la musique de Sul camin de Canto-Lauseto sont de Janojan, surnommé le Scotto toulousain.

Voici la retranscription des enregistrements présentés, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie. Peu de variantes dans les versions par rapport à l'oeuvre originale, c'est dire la popularité de cette chanson sur le territoire audois.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Peyriac-Minervois

Fuie le primtemps passe le temps vienne l’automne
Rien ni personne ne m’a fait oublié
Ce vieux chemin où le jasmin était sauvage.
Nous avions l’âge des gens à marier.

Sul camin de Canta Lauseta que sentiá bon a embaumar
Te rencontrèri polideta que me metèri a t’aimar.
Entre las dents una floreta te fasiá graciosa que mai
Aquel prumièr matin de mai,
Sul camin sul camin,
Sul camin de Canta Lauseta.

Aurai totjorn una pensada tan que poirai me sovenir
D’aquel jorn d’aquela serada i pensar m'i fa revenir.
Ai fait aquela cançoneta d’un còr demorat amoros
Coma quand èrem totis dos,
Sul camin sul camin,
Sul camin de Canta Lauseta.

Serviès-en-Val

Fuie le printemps
Passe le temps,
Vienne l'automne
Rien ni personne,
Ne m'a fait oublier
Ce vieux chemin
Où le jasmin était sauvage
Nous avions l'âge
Des gens à marier
 
Sul camin de Canta Lauseta
Que sentiá bon a embaumar
Te rencontrèri polideta
E me metèri a t'aimar
Entre tas dents una floreta
Te fasiá graciosa que mai
Aquel prumièr matin de mai
Sul camin sul camin
Sul camin de Canta Lauseta.

Sur le chemin de Chante Alouette qui sentait bon à embaumer
Je t’ai trouvé si joliette que je me suis mis à t’aimer.
Entre tes dents une fleurette te faisait plus jolie encore
En ce mois de mai pour décor
Sur le joli chemin
Le chemin de Chante Alouette

Aurèi totjorn una pensada
Tant que podrèi me sovenir
D'aquel jorn d'aquela serada
I pensar m'i fa revenir
Ai fait aquela cansoneta
D'un còr demorat amoros
Coma quand èrem toti dos
Sul camin sul camin
Sul camin de canta lauseta.

vignette_22913.jpg
Collectatge : cançon Ara brava joinessa

Voici les paroles de l'enregistrement présenté ici, effectué lors de collectages dans le département de l'Aude.

Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.

Noter que l'incipit sert de titre à l'oeuvre.

Fontcouverte

Ara brava joinessa qu’anatz als passerats
Per tant que i age pressa i anetz pas descofats.
La natura (bisara) que vos poiriá cofar
D’una cofura rara que fan pas a Esperasan.
E le gojat es a la cola( ?) qu’es a dire :
« Popola, vèni mon raton me faire un poton
Veiràs lo passeradon ha ha. »
E la filha qu’es abila que fa la dificila :
« Vòli pas i anar
Me faire embraçar
Promet me de m’esposar. »

« T’esposarai ma chère, i respond lo gojat,
Mas fasquès pas la fièra los passerats se’n van
E metem nos a l’ombreta que les veirem jasar
Ambe nòstra maneta les poirem atrapar. »
E la filha qu’es abila que fa la dificila :
« Vòli pas i anar
me faire embraçar
promet me de m’esposar. »

vignette_22912.jpg
Collectatge : cançon Las banas de Cuxac

L'air de cette chanson est très connu : il s'agit en effet de celui du Barnum Circus.
Dans cet enregistrement, une dame de Cuxac-d'Aude raconte que les mariés de l'année se voient affublés de cornes pendant que le monde à l'entour chante les travers du mariage : adultères et autres coups du sort auxquels on ne peut échapper ...

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Sallèles-d'Aude

Aicí las banas aicí las banas
Aicí las banas e lo banut
Estre cocut, magre joflut
Si vei pas mai qu'estre bossut

vignette_22911.jpg
Collectatge : cançon l'Anhèl

L'anhèl que m'as donat (en français L'agneau qu'on m'a donné) est une chanson très connue sur le territoire occitan : elle a servi de timbre au cantique en langue française Hélas, quelle douleur.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Sallèles d'Aude

L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
En libertat tota la vesprada
A brotat l’èrba…
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.

L’anhèl que m’as donat s’es abeurat dins l’aiga clareta
L’anhèl que m’as donat s’es abeurat al flòt asurat (?)
Al pichon riu bordat de floretas
Ont l’estiu banha tas cambetas
L’anhèl que m’as donat s’es abeurat al flòt asurat (?)

L’anhèl que m’as donat plen de bontat quand ven ma tristessa
L’anhèl que m’as donat plen de bontat ven a mon costat.
L’aire manèl e plen de tendressa
de mon uelh [?] la caressa
L’anhèl que m’as donat plen de bontat ven a mon costat.

L’anhèl que m’as donat a consolat mas penas dolentas
L’anhèl que m’as donat a consolat mon còr desolat
Quand m’as laissat sens ausir mas plentas
Ai versat de larmas troblentas (?)
L’anhèl que m’as donat a consolat mon còr desolat
A consolé mon cœur désolé

Lespanissière

L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.
Se’n es anat dins l’èrba pecaire
Se’n es anat per cercar sa maire
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins lo prat.

Pépieux

L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins la prada
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins le prat.
Al pichon riu … de floretas
Ont l’estiu banha tas cambetas
L’anhèl que m’as donat se’n es anat paisser dins le prat.

sus 3