Explorar los documents (26 total)

vignette_22910.jpg
Collectatge - una cançon de nadal : Nadal tindaire

Son titre se traduit en Noël sonore ou Noël carillonnant ou encore Noël sonneur. Nadal tindaire est un chant de Noël gai et joyeux très répandu en Pays d'Òc.

Voici les paroles des enregistrements présentés ici, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Paroles de Nadal tindaire : Sallèles-d'Aude

Anam ausir las aubadas
Que se’n venon de sonar.
Sus de trompetas dauradas
Dison qu’un daufin serà.
L’una fa : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Quand dintrarem dins l’estable
Li tirarem lo capèl
Li direm :« Enfant aimable,
Vèni vos cantar Noël »
Faràn : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novel vengut pichon popon.
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Sonatz fifres e trompetas
Timbalas e caramèls
E vos claras campanetas 
Ambe lo còr dals angèls
Digatz-li : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autre li fa, lo respond : 
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Nous constatons peu de variantes dans les différents enregistrements : la version la plus complète nous est donnée lors du collectage de Serviès-en-Val.

Serviès-en-Val

Anam ausir las aubadas
Que se’n venon de sonar.
Sus de trompetas dauradas
Dison qu’un daufin serà.
L’una fa : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autra li fa lo respond : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Quand dintrarem dins l’estable
Li tirarem lo capèl
Li direm : « Enfant aimable, vèni vos cantar noël» (sias polit coma un anhèl)
Faràn talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Sonatz fifres e trompetas
Timbalas e caramèls
E vos claras campanetas 
Ambe lo còr dals angèls
Diga s’i talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autre li fa lo respond 
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

vignette_22909.jpg
Collectatge : cançon Adieu paure Carnaval

Carnaval est un événement à part dans le calendrier occitan. À rebours des conceptions évolutionnistes, il marque, par son éternel retour, l’empreinte cyclique des éléments. Ici la fin de l’hiver, l’arrivée du printemps. Mais au-delà : un lien au cosmos, où la naissance et la mort se confondent éternellement dans le même geste, le même mouvement, le même hommage. Les traditions ? Il les agite, il les réinvente, il s’y plie puis il les tord dans tous les sens. Bref, il est en vie. Tellement qu’il porte en lui-même sa propre autodérision, sa propre antithèse, absorbée par une puissance évocatrice intrinsèquement humaine.

Simulacre archaïque d’un monde renversé, le carnaval convoque les symboles et les figures constitutives de la société dans laquelle il prend forme. Une sorte de fête à l’envers, en somme, comme l’a très justement formulé l’ethnologue narbonnais Daniel Fabre. Les codes sociaux, les rôles, tout y est inversé : pouvoir, rang, religion, sexe… Dans les carnavals, l’impensé et l’interdit refont donc surface, en grand et sur le devant, dans ce vrombissement qui fait trembler les citadelles.

La chanson populaire Adieu Paure Carnaval se chante généralement en fin de jugement du Caramentran, au moment de sa crémation.

Voici les paroles des enregistrements présentés ici, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.

Nous constatons peu de variantes pour cette chanson. La plus complète a été donnée par un élève de la Calandreta de Bize Minervois lors de la session à Roubia.

Roubia

Adieu paure paure paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri per manjar la sopa a l’òli
Adieu paure paure paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri per manjar la sopa a l’alh
La joinessa fa la fèsta per saludar Carnaval
La Maria fa de còcas a la farina de l’ostal
Lo buòu dança, l’ase canta, lo moton ditz sa leiçon
La galina canta lo Credo e lo gat ditz lo Pater
Adieu paure paure paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri per manjar la sopa a l’òli
Adieu paure paure paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri per manjar la sopa a l’alh

Les variantes : Peyriac de Mer

Adieu paure adieu paure adieu paure Carnaval
Carnaval es un bonòme qu’a manjat la sopa a l’òli

Port-la-Nouvelle

Adieu paure adieu paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri  ieu demòri e tu t’en vas
Per manjar la sopa a l’òli per manjar la sopa a l’alh

Sallèles-d'Aude

Cette version serait celle chantée à Narbonne :

Carnaval es un jan fotre que nos fa manjar d’argent
L’envoiarem faire fotre juscas l'an novo que ven
Adieu paure paure paure adieu paure Carnaval
Tu te’n vas e ieu demòri per manjar la sopa a l’alh
As manjat tròp de salsissa e de cambajon salat
[...]

Saint-Nazaire

Carnaval es un paure òme qu’a manjat la sopa a l’alh
Qu’a manjat tròp de salcissa e de cambajon salat

vignette_22906.jpg
Collectatge : breçairòla Sòm sòm

Voici les paroles des enregistrements présentés ici, effectués lors de collectages dans le département de l'Aude en Occitanie.
Sòm sòm est une des berceuses les plus connues du Pays d'Òc, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. D'une forme très souvent dépouillée, du fait que la berceuse a comme principal objet de calmer l'enfant, elle présente toujours un rythme qui accompagne le balancement du berceau ou des bras maternels.

Simple invocation au sommeil, Sòm sòm ou encore « som-som » personnifie le sommeil en une figure bienfaitrice qui, si on lui demande de venir, permettra à l'enfant de dormir.
Il existe des variantes dans les versions provençales ou le sommeil est désigné comme Sant Souem (le saint sommeil).

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Version collectée à Laure-Minervois

La sòm sòm es arribada
A cavalhon sus una craba
Le pichon s’es endurmit
A cavalhon sus un crabit

Maisons

Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni vèni lèu
La sòm sòm es arribada
A caval sus una craba
Se’n anirà deman matin
A caval sus un cabrin

Peyriac-Minervois

Sòm sòm  vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni d’endacòm
La sòm sòm es arribada
A chavalon sus una craba
Se’n tornarà deman matin
A chavalon sus un crabit

Port-la-Nouvelle

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es anada
a chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un crabit

Autre version :

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni vèni …
La sòm sòm se’n es anada
A chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un polin
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni vèni som
Lo sòm sòm vòl pas venir

Rouffiac-des-Corbières

Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
Lo sòm sòm vòl pas venir
Lo popon vòl pas dormir
Mas quand lo sòm sòm vendrà
Lo popon s’endormirà
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm

Autres versions :

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm es arribada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se va partir
A chaval sus un crabit

Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se’n va venir
A chaval sus un rossin

Sallèles-d'Aude

Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
Tornarà deman matin
A chaval sus un polin

Variante sur la fin :
A chavalet sus una craba
Arribarà deman matin
A chavalet sus un rossin

Autre version :
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm sòm s’es enanada
A chaval sus una craba
La sòm sòm se’n va venir
A chaval sus un rossin

Salsigne

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni endacòm
La sòm sòm es arribada
A cavalhon sus una craba
Tornarà partir deman matin
A cavalhon sus un cabrit

Serviès-en-Val

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni endacòm
La sòm sòm es arribada
A chaval sus una craba
Partirà deman matin [variante : Deman tornarà partir]
A chaval sus un polin

Villanière

Sòm sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm sòm vèni d’endacòm
La sòm som s’es enanada
A cavalon sus una craba
Tornarà  deman matin
A cavalon sus un polin

Villardonnel

Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm  vèni d’endacòm
La sòm sòm es arrivada
A cavalhon sus una craba
Es partida al matin [Variante : se’n tornarà deman matin]
A cavalhon sus un rossin [Variante : a cavalhon sus un polin]
Sòm sòm vèni vèni vèni
Sòm sòm  vèni d’endacòm

vignette_22904.jpg
Collectatge : cançon A l'ombreta d'un rosièr

Voici les paroles collectées de la chanson A l'ombreta d'un rosièr, parfois appelée Lo Boçut.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Maisons, Trausse et Montlaur

A l'ombreta d'un rosièr Joana se pausava (bis)
Joana se pausava ençà
Joana se pausava enlà
Joana se pausava

Un boçut ven a passar que la regardava (bis)
Que la regardava ençà
Que la regardava enlà
Que la regardava

Que me regardas boçut ieu son tròp pichona (bis)
Ieu son tròp pichona ençà
Ieu son tròp pichona enlà
Ieu son tròp pichona

Per tan pichona que sias cal que sias ma mia (bis)
Cal que sias ma mia ençà
Cal que sias ma mia enlà
Cal que sias ma mia

Se ma mia vòs que sia cal que ta bossa sauta (bis)
Cal que ta bossa sauta ençà
Cal que ta bossa sauta enlà
Cal que ta bossa sauta

Si ma bòssa deu sautar adieu paure Joana (bis)
Adieu paure Joana ençà
Adieu paure Joana enlà
Adieu paure Joana

Sallèles-d'Aude et Villardonnel

Une légère variante dans cette version est présente dans la première strophe où le verbe "se pausava" devient "s"assombrava", ce qui renvoie au titre : A l'ombreta d'un rosièr. Le reste de la chanson est identique à la version précédente.

Voici donc cette première strophe :

A l'ombreta d'un rosièr  Joana s'assombrava (bis)
Joana s'assombrava ençà
Joana s'assombrava enlà
Joana s'assombrava

Serviès-en-Val

Une version bien différente a été donnée lors de ce collectage par un élève de calandrette : ce n'est plus l'histoire de Joana sous l'ombre d'un rosier mais l'histoire de Marion sous un pommier.

Marion jos un pomièr que se solelhava
que se solelhava d'aicí que se solelhava d'ailà
que se solelhava

Un boçut ven a passar e que l'agachava
 e que l'agachava  d'aicí e que l'agachava d'ailà
 e que l'agachava

Marion se tu voliás seriás ma mestressa
seriás ma mestressa d'aicí seriás ma mestressa d'ailà
seriás ma mestressa

per posque consentir cal copar la bòça
cal copar la bòça d'aici cal copar la bòça d'ailà
cal copar la bòça

Marion pren un cisel amb una masseta
amb una masseta d'aicí amb una masseta d'ailà
amb una masseta

[...] un còp de ciselon fa sautar la bòça
fa sautar la bòça d'aicí fa sautar la bòça d'ailà
fa sautar la bòça

Un collectif d'artistes a effectué un travail autour de l'interprétation de cette chanson : visionner l'enregistrement.

vignette.jpg
Collectatge : cançon Nen nen petiton

Voici les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude en Occitanie.
Il s'agit d'une berceuse, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. Le rythme musical imite le mouvement du berceau.

Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.

Alzonne

Nen nen petiton
La menina es al canton
Que penchena le minon.
Lo papà es a Rivèl
Que ramena un ausèl
A la poncha del cotèl.

Une autre version donne :
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que rosega le cauchó

La caunette :

Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa còire de bobon (la soupe)
Lo papà es de vei de la (?)
Que fa còire de chocolat

Port-la-Nouvelle

Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa queire (còire) de bobon (la soupe)

Serviès-en-Val

Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena le gaton
Lo papà es a la vinha
Que va t’aportar un aucèl
Sus la punta dal cotèl.

Autres versions de la strophe consacrée au "Papà" :
Lo papà es a la vinha
Te portarà un aucèl
Sus la punta dal cotèl

Lo papà es a Revèl
Que porga le blat
Amb un curvèl

Autres versions de la strophe consacrée à la figure maternelle (mère ou grand-mère) :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena lo minon

Nen nen petiton
La menina es al canton
Que se caufa lo cotilhon

Duilhac-sous-Peyrepertuse


Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon

Autre version :
Nen nen toston
La mamà es al canton
Que se calfa le penon(s)
Lo papà es a Estagel
Te portarà un aucèl
[à la pointe du couteau]

Rouffiac-des-Corbières

Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a la caça
Portarà un aucèl
sus la punta dal cotèl

Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon

Villardonnel

Dodo petiton
La menina es al canton
Que penchena lo minon
Porga porga dins la dorna
Sei dins lo curvèl dins lo curvèl

Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papeta es a la vinha
Te portarà un aucèl
A la punta del cotèl

Laure-Minervois

Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa tetar lo petiton

vignette_22901.jpg
Collectatge : cançon Antoino e Antoinetto

Ci-dessous, les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude. Le premier enregistrement provient de la journée qui s'est déroulée à Duilhac-sous-Peyrepertuse. Le deuxième enregistrement a été fait à Rouffiac-des-Corbières.
Le texte de la chanson du nom de Antoino e Antoinetto (appelé simplement dans les enregistrements sonores Antoaneta) a été écrit par M. Jean Raynaud après la Libération, dans les années 1946-1947. Jean, trompettiste et chanteur, interprétait ce chant humoristique avec l'orchestre Cartade puis, plus tard, avec l'orchestre Jean Helios.

Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.

Version collectée à Dulhac (Duilhac-sous-Peyrepertuse)

Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
Antoaneta, richichiu aicí dona me çò qu’es tieu.

L’Antoena e l’antoaneta  quand se volián festejar
s’assiguent (?)  sus la breta (?) al còp (?) de se potonejar
al cap d’una mureta, l’aureta se virec, e  [...] tan triste
tot doçament sospirèt.


Antoaneta, Antoaneta quand  te vesi le còr me peta.
si te pòdes gardar çò qu’es tieu

Une variante remplace le dernier vers par :
Antoaneta, richiuchiu aici dona (torna ?) me çò qu’es tieu.

Version collectée à Rouffiac-des-Corbières

L’Antoena e l’antoaneta  quand se volián festejar
s’assejan sus la broeta e còp de potonejar
après al cap d’una oreta, la broeta se virèt
e nòstra antoana timida tot doçament sospirèt

Antoaneta, Antoaneta quand  te vesi le còr me peta.
Antoaneta dal èlh viu aici garda me te çò qu’es tiu

[mais] la fin d’aquela istòria me’n vau vos la resumar
a vos belas demaisèlas que venètz de m’escotar
aquel [a’kej] amor en broeta vos le cal pas praticar
car l’antoaneta fidèla d’un gojat siguèt maman

Antoaneta, Antoaneta tornes pas par la broeta
Antoaneta dal èlh viu, aici garda pas çò qu’es tiu

sus 3