Explorar los documents (149 total)

vignette_adele.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Carta blanca per las lengas de França ! 

Del 23 al 26 de mai darrièrs, a l'universitat UT2J, se tenguèt lo congrès de la CTHS (Comité des Travaux Historiques et Scientifiques). Un eveniment al qual la ret ADELE (Archivistes et Documentalistes En Langue de francE) èra presenta, en profechant d'una carta blanca per fin de presentar sas òbras e projèctes, en dobertura dels escambis. 

Jos la coordinacion d'Arnaud Dhermy (BnF), lo CIRDOC - Institut Occitan de Cultura, Philippe Lagadec (CRBC) e Isabelle Bonafé (Bibliotèca d'Estudi e del Patrimòni de Tolosa), an aital presentat los enjòcs en cors per la Cèrca, de l'identificacion dels fonzes en lengas de França. Après la redaccion d'una fuèlha de rota, una segonda edicion de las Jornadas professionalas d'ADELE se tendràn a Besièrs, pendent lo primièr semèstre de 2024. 

Presentacion de la taula redonda " Las lengas de França"


"Écrire les langues de France : en rupture avec l'oralité ? Cette présentation du réseau ADELE s'adresse à la fois aux congressistes, aux sociétés savantes et aux associations culturelles. Réseau fondé en 2022 par le CIRDOC–Institut occitan de cultura et le Centre de recherche bretonne et celtique, ADELE regroupe plusieurs centres de ressources documentaires et archivistiques œuvrant dans un domaine qui rencontre bien des problématiques communes (constitution et conservation de collections, valorisation et médiation). Il interroge notamment la question des effondrements des pratiques langagières, et les ruptures dans les représentations épilinguistiques : de la langue paysanne à la langue urbaine - rupture entre oralité et écrit standardisé - quand il s’agit de conserver des collections qui peuvent être anciennes et/ou contemporaines, orales et/ou écrites dans des langues connaissant ou ayant connu des situations sociolinguistiques souvent comparables (alsacien, basque, breton, corse, catalan, créole martiniquais, créole réunionnais, mosellan, occitan et picard notamment).
Séance du 23/05/2023 à 17:45
Président: M. Arnaud DHERMY. Docteur en histoire des mondes modernes et contemporains, chef de la mission de la Coopération régionale et responsable du programme de numérisation des publications des sociétés savantes à la Bibliothèque nationale de France (BNF) amb M. Cyril GISPERT, Isabelle Bonafé, Philippe Lagadec. 

Per descobrir tot lo programa del congrès : Aquí



Descobrir la ret ADELE (Archives Documentation rEcherche Langues de FrancE)



ADELE (Archives Documentation rEcherche Langues régionalEs de France) es un ret de centres de ressorsas documentàrias e archivisticas obrant dins lo domeni de las lengas regionalas. Es estada creada en abrial de 2022 pel CIRDOC - Institut occitan de cultura e lo Centre de recèrca bretona e  celtica.

Partissent del constat qu'aqueles centres de ressorsas documentàrias e archivisticas an de problematicas comunas pertocant las politicas documentàrias e archivisticas los finançaments per la constitucion e la conservacion de las colleccions, lor gestion, lor conservacion, lor indexacion, lor senhalament aital coma lor valorizacion e lor mediacion, e qu'existís pauc de literatura professionala dins aquel domeni especific, avèm desirat metre en plaça d'espacis d'escambis
una lista de difusion (otís Renater) ;
- un quasernet Hypotheses ;
- de rencontres professionals :  a Brest los 30/06 e 01/07/2022, puèi a Besièrs al primièr semèstre de 2024. 

Per la ret ADELE, fasèm l'escomesa de l'intelligéncia collectiva e del despartiment de bonas practicas en ligam amb las lengas regionalas de França.
 
Caps de projècte :
Florian Bart, Responsable patrimòni escrit (CIRDOC)
Philippe Lagadec, Marie-Alice Le Corvec, Jean-Baptiste Pressac (CRBC)
vignette_couvte.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2023 constituís sens cap dobte una annada excepcionala. Excepcionala al regard de l’espelida de tant de projèctes novèls, artistics, literaris, musicals… qu’aurem lèser de ne parlar plan lèu, mas tanben per las multiplas creacions enfin preposaudas al public e que vos convidam a descobrir per las paginas d’aquel numèro 7. Excepcionala tanben perque commemoram ongan doas grandas figuras de l’Occitània contemporanèa : Robèrt Lafont e Bernat Manciet. Mas vaquí ja que s’anóncia 2024, que ne serà pas mens rica en omenatges novèls a l’escasença dels centenaris Bernard Lesfargues e Marcèla Delpastre.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
e2b4be3fd1a83ceb3b028752d10b1521.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

“Èra a la fin de julhet, crese, o als jorns primièrs d’agost. Per un estiu de terrible caumanhàs. Los cats s’estremavan dins las cròtas. E los cans, defòra, cercavan l’ombra, e la pèira lisa, per s’i espandir. E tiravan de lengas de dos palms, que fasián son degot, sens relambi. Los òmes, totes, e las femnas, plan segur, èran condemnats a la meridiana”*.

Paisatge d’estiu que Max Rouquette nos descriu amb lo realisme qu’es lo privilègi dels poètas los mai grands. E, se la sèsta demòra un bon remèdi contra la calorassa, existís d’autres biaisses de se’n remetre. Sufís de prene un bon libre, plan espés, e de se daissar menar dins los inframondes de la ficcion e de la narracion.

Dins lo quadre del centenari Robèrt Lafont que lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura dobriguèt al mes de mars - amb lo sosten de la Region Occitània - vaquí l’escasença de se lançar dins La Fèsta, vertadièr viatge picaresc dins los temps e un archipèl de luòcs.

Autre centenari, lo de Bernat Manciet que l’establiment celebrarà per la dintrada - amb lo sosten de la Region Novèla Aquitània. Amb L’Enterrament a Sabres sèm a la cima de la lirica occitana ont se questiona lo mistèri de l’existéncia al travèrs la vida d’una societat locala.

Qualquas pistas de mai : per las Jornadas Europeanas del Patrimòni, sul site de Besièrs, se presentarà la mòstra omenatge a Daniel Fabre : “Voir le monde a l’envers”. Per qué pas ne profiechar per descobrir Sus los Francimands, racontes que reculhiguèt alprès de l’extraordinari contaire que foguèt Pèire Pous.

Enfin, e per acabar de se desliurar de la canicula, un pauc de foliá e de virtuositat amb Lou Siège de Cadaroussa de l’abat Jean-Baptiste Fabre que serà mes a l’onor per la davalada mercés a un partenariat entre l’editor A l’Asard Bautezar ! e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura.

Alavetz, per un pauc de frescor, un sol programa : la lectura !
 


*Max Rouquette, Membrança de la vida ordinària/Chroniques de la vie ordinaire, éd.Atlantica, 2000, Pp.57.           
Descobrir la Letra en Òbra 15 - Julhet/Setembre de 2023: AQUI
JEP2023recto2.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Arpentar e contar lo país
Omenatge a Daniel Fabre (1947 - 2016)

A l’escasença de l’acuèlh de la mòstra concebuda pel Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dins l’encastre de las Journées européennes du patrimoine, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura prepausa una programacion a l’entorn de la tematica Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») a partir dels testimoniatges de Jean Guilaine, professor emerit al Collège de France, e Daniel Loddo, etnològ, fondator de CORDAE/La Talvera e del trabalh de l’artista platiciana Anabelle Yolle.

En complement de la mòstra, un trabalh de valorizacion de fons etnologics del domeni occitan (objèctes, documents) es presentat dins l’espaci de la Mediatèca, menat en association amb l’etnopòl GARAE e los musèus dagtencs.

A l’occasion de l’accueil de l'exposition conçue par le Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dans le cadre des Journées européennes du patrimoine, le CIRDOC - Institut occitan de cultura propose une programmation autour de la thématique Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») à partir des témoignages de Jean Guilaine, professeur émérite au Collège de France, et Daniel Loddo, ethnologue, fondateur de CORDAE/La Talvera, et du travail de l’artiste plasticienne Anabelle Yolle.

En complément de l'exposition, un travail de valorisation de fonds ethnologiques du domaine occitan (objets, documents) est présenté dans l'espace de la Mediatèca, mené en partenariat avec l'ethnopôle GARAE et les musées d'Agde.


- Divendres lo 15 de setembre -

Anabelle Yolle - Talhièr Réenchantement
Atelier de dessin/sculpture par l’artiste plasticienne Anabelle Yolle autour des rites festifs occitans, à destination du jeune public et des scolaires. Le travail réalisé lors de l’atelier sera présenté dans le cadre de l’exposition.
www.cargocollective.com/anabelleyo


- Dissabte lo 16 de setembre -

Daniel Loddo e lo Legendari d’Occitània > 10h30/12h
Ethnologue et chanteur, membre fondateur de la Talvèra, Daniel Loddo partira de la récente publication du recueil Legendari d’Occitània (La Talvèra, 2023)  pour raconter comment le fait d’arpenter le pays lors de nombreuses campagnes de collectages lui permet de dessiner les contours des imaginaires occitans sans cesse renouvelés et redécouverts.
www.latalvera.org
(reservacion conselhada)

Carta blanca a Jean Guilaine > 14h30/16h
Archéologue, professeur émérite au Collège de France, grand spécialiste du néolithique méditerranéen, Jean Guilaine reviendra le temps d’une intervention inédite sur ses débuts : l’exploration des Corbières, sa rencontre avec René Nelli et Daniel Fabre, les campagnes de collectage dans l’Aude ou le mégalithisme languedocien.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Guilaine
(reservacion conselhada)


Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers.
L’exposition présente les différents chantiers que Daniel Fabre a ouverts, lesquels ont largement marqué et distingué la nouvelle manière de faire de l’anthropologie. Une approche ancrée dans le monde occitan, puisque les premiers travaux de Daniel Fabre se sont inscrits dans le sillage des anthropologies autochtones interrogeant, à ce titre, les formes de dominations (politiques, culturelles, linguistiques…) qui pèsent sur les communautés du sud de la France.
C’est à partir de ces cadres généraux que Daniel Fabre élabore les importants sujets de recherche qui ne cesseront de l’animer : la question des passages à l’âge d’homme dans les sociétés européennes, les enjeux de l’écriture comme acte social et symbolique, et les contours d’une anthropologie des imaginaires.
Per ne saber mai sus la mòstra.

Exposition visible jusqu'au 3 novembre sur les horaires d’ouverture de l'établissement.

Dintrada liura / Entrée libre
Mediatèca del CIRDOC - Institut occitan de cultura
Place du 14 juillet
34500 Béziers
Réservations :
04 67 11 85 10
www.oc-cultura.eu


Un événement organisé en partenariat avec l'Ethnopôle GARAE, le Ministère de la Culture et la Ville d'Agde.




vignette_martror_integral.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Començat en 2023, lo projècte « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs » es un projècte de territòri destinat a se desvolopar sus las cinc annadas de la candidatura de Montpelhièr per devenir en 2028, capitala europèa de la cultura. Aquel projècte, qu'associa actors educatius, socials, culturals e artistics del territòri de candidatura, convidarà cada annada a explorar las diferentas facietas del patrimòni viu del bacin montpelhierenc, per fin de tornar afirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana.
 
En 2023, per la tota primièra annada d'aquel cicle, « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs »  explorarà los registres tradicionals de la fèsta dels mòrts, la Martror occitana, per un cicle d'Educacion artistica e cultural menat dins mantunas escòlas de la vila. L'implicacion dels mai joves farà l'objècte d'una restitucion finala creativa e festiva lo 25 de novembre, a l'escasença de l'edicion de 2023 de la Davalada, eveniment portat per l'associacion Inter'cal Montpellier, partenari del projècte.  
 
Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror, es un dels projèctes laureats sostenguts dins lo quadre de Montpellier, capitale européenne de la Culture 2028, portat pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura e una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.



Calendièr del projècte dins son integralitat 


Febrièr - Mai de 2023 : Preparacion del projècte pedagogic 
 
Octobre-Novembre 2023 : 
Talhièrs de sensibilizacion e d'iniciacion a las practicas culturalas relativas al ritual festiu de Martror – cant, dança, descobèrta dels simbòls
 
13 e 14 de Novembre de 2023 :
Representacions teatralas : Martror, fais moi peur ! E Martror fa la fèsta !
 
25 de Novembre de 2023
Eveniment festiu : restitucions dels talhièrs a l'escasença de la Davalada de 2023 - Esplanada del Peiron, Montpelhièr


LA DAVALADA - Eveniment final 


La Davala, qu’es aquò ? Descobrir l'eveniment  


En occitan, lo temps ont lo lum declina, las fuèlhas tomban, la natura s'endormís se sona la davalada (l'auton), literalament, la descenda, lo declin. 
Es lo cicle sasonièr de la pichona mòrt, lo moment de bascula de las sasons. An aquel periòde, se mormolha que los defunts quitan l'al-delà per tornar demest los vius, lo temps del passatge de l'annada mòrta a la qu'es en tren de nàisser. Pendent aquel temps, èra de costuma d'onorar los mòrt per una fèsta, la fèsta dels mòrts, la famosa Martror. 
Dempuèi mantunas annadas, l'associacion Inter'Cal Montpelhièr celebra la fèsta dels mòrts en propausant al public, una mièja jornada e una serada festiva, que met a l'onor los rituals tradicionals occitans. 

25 Novembre 2023 - Restitucion finala dels talhièrs 


Lo projècte Montpellier, l’esprit des lieux. Chap.1 :
Martror !, ven s'inscriure dins una valorizacion sul temps long de l'eveniment «Davalada» portat pel partenari-clau que constituís Inter'Cal, en donant a las equipas ensenhaires e al public grand, claus de compreneson e d'apropriacion d'aquel patrimòni comun. Lo ritual festiu preparat amb los escolars, vendrà en efèit enriquesir la manifestacion per un eveniment transdiciplinari, ric e participatiu.  

''Montpellier capitale européenne de la Culture 2028''


Aquel projècte es sostengut dins lo quadre de la Crida a projèctes portada per l'Associacion Montpellier 2028 qu'a per mira d'enriquir la creacion e la difusion tan coma que de favorizar d'accions artisticas, culturalas e patrimonialas, totes sectors confonduts, sul territòri "M28". Aquela Crida a projèctes miralha tota l'ambicion de la candidatura de Montpelhièr e de sos partenaris per devenir, ensemble, capitala europèa de la cultura en 2028.
Las proposicions artisticas retengudas donan a veire los concèptes (Religar, Actar, Celebrar) e los aisses artistics (L'aiga que nos religa, Futur en serias, Trans ?) de la candidatura. L’art e la cultura son de vectors poderoses de ligams, de sens e de desir per afrontar los grands desfises de nòstra epòca, notadament lo desfís climatic e lo desfís democratic. Montpelhièr 2028 a fait de la question del ligam, lo còr de sa reflexion artistica en imaginant sas tres compausantas : lo ligam a l'espaci e al territòri, lo ligam al temps e al futur e, en fin, lo ligam a l'autre. 

Descobrissètz aquel projècte demest los 35 laureats 2023, de tornar trobar sus www.montpellier2028.eu

Descobrir lo projècte a travèrs diferents documents 


Dorsièr de presentacion integral del projècte : AQUI

Imatges d'illustracion a l'entorn del projècte "Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror"
Imatge 1. Credits : Georges Souche 
Imatge 2. Credits : Georges Souche
Imatge 3. Credits : Baptiste Morel
Imatge 4. Credits : Georges Souche
Imatge 5. Credits : Mireille Fornengo 
Imatge 6. Credits : Intercal Montpellier

Seguir lo projècte en temps real sus las rets socialas
vignette_ctoc.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRÉSENTATION 

Le CIRDOC - Institut occitan de cultura et le Centre de formation professionnelle occitan (CFPO Région Occitanie) vous proposent leurs ateliers langue et culture occitanes grands débutants.

Du 28 septembre au 16 décembre 2023, les jeudis de 17h30 à 19h00, 11 ateliers « lenga » et « cultura » vous proposent d’apprendre l’occitan de façon dynamique et interactive tout en découvrant la richesse de la culture occitane lors de jeux, activités pratiques et rencontres avec des artistes, journalistes, enseignants, conférenciers, etc.

Vous accéderez également à toute l’offre de supports et d’outils d’autoformation à l’occitan et de découverte culturelle de la Mediatèca occitana (CIRDOC - Béziers).

INFORMATIONS PRATIQUES 

Les jeudis (hors vacances scolaires), du 28 septembre au 16 décembre 2023, de 17h30 à 19h00

Inscription gratuite pour tous les adhérents à la Mediatèca occitana. (Attention nombre de places limitées.)

CIRDOC (Béziers) : 1 bis, Bd Du-Guesclin, 34500 Béziers
Infos et inscriptions : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.
vignette_filafil.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION

Doas preséncias. Una anciana, una jove...
Una dins aquel monde, una dins l'autre ?
L'una parla, l'autre pas. L'autra dança, l'una amariá. 
L'una e l'autra cantan. Un mescladís de lengatges
Escambi golard per se comprene
S'entendre d'una riva a l'autra del riu
D'un penjal a l'autre de la montanha
O de la vida
Un duò joiós per téissar aquel fial
Cultivar lo desequilibri que fa entrar dins la dança !
Un espectacle sus la question de las raices e de la transmission inter e intra-familhala, a l'entorn de las lenga e cultura occitanas a destinacion d'un public joinessa non iniciat. Al còr del projècte, retraches de familha, mas tanben e sustot, lo de lors grands-maires, ligam natural vèrs l'occitan per totas doas. 
Mas pas unicament, l'espectacle es destinat a s'enriquir al gré de las rencontras e de las representacions sul territòri. 
Lo divendres 22 de setembre de 2023, venètz descobrir los primièrs extraits de Fil a fil, espectacle en cors de creacion que reünís las artistas Emilie Esquerré e Delfina Lafon, al sortir d'una setmana d'acuèlh en residéncia al CIRDOC (Besièrs). 


INFORMACIONS PRACTICAS

Lo divendres 22 de setembre a 18h30
Al CIRDOC (Besièrs) : 1 bis, Bd Du-Guesclin, 34500 Besièrs
Entrada gratuita. 
Infos e reservacion : infos@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.
vignette_escrivans23.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Les Éditions Reclams

PRESENTACION 


Dissabte 14 d'octobre, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura e las edicions Reclams qu'organizan a Pau, a l'Espaci Lecturas e Descobèrtas dens lo Tèrç Lieu culturau La Ciutat, l'eveniment ESCRIVANS - ua crotzada d'autors, jornada literària.

En aquera annada de centenària e dens l'encastre de las commemoracions a Bernat Manciet, aquera Jornada literària que serà precedida lo divés 13 de noveme, d'un espectacle en omenatge a l'autor.


Objectius de la jornada :
Aquera jornada professionau destinada aus autors qu'a per mira de sostiéner la creacion literària occitana e har espelir de navèras plumas.
Los autors - confirmats com debutants - qu'accediràn a temps d'escambis e de practicas (talhèrs d'escritura, talhèr suus còdis e practicas de la Novèla), e que seràn metuts en preséncia d'especialistas e actors deu maine de las letras e de l'edicion.

Programa previsional dels dos jorns : 

Divendres 13 d'octòbre a 18h00, Mediatèca André Labarrère (Pau) : 

"Roncesvals" d'aprèp l'òbra de Bernat Manciet, lectura musicala e coregrafica de La Cia des Hirondelles.

Sèrgi Javaloyès, romancièr, novelaire e poèta, membre de l'associacion deus Amics de Bernat Manciet, introdusirà a l'òbra en debuta de session.

Quatre artistas qu'interprètan de faiçon originau l'òbra deu poèta Bernard Manciet, Roncesvals (éd. Reclams, 2017).
Tèxtes e cants, danças e musicas que mestissan las nostas divèrsas lengas pirenencas e que conjugan audaciosament tradicion e modernitat . Dab Yohann Villanua (tèxte, cants), Benjamin Bouyssou (flaüta a tres traucs, clari de Bigòrra), Yann Royer (bateria, percussions), Arantxa Lannes (dança, pintrura).



Dissabte 14 d'octòbre : 


9h00 : Arcuèlh
 
9h30 - 10h30 : Dobèrtura de l'edicion de 2023 d'Escrivans en preséncia deus partenaris e dens l'encastre deu centenari  Manciet (bilanç de l'edicion de 2022, perspectivas e presentacion per Estella Comellas de « La nouvelle dans l'œuvre de Manciet »)
 
10h30 - 12h00 : La Novèla : còdis e conselhs practics entà produsir dens aqueth genre literari per Joan-Ives Casanova
  
12h00-13h30 : Repaish partatjat auhèrt peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura

13h30-15h00 :  Talhèr literari “Uei, escríver novèlas en òc” miat per Maurici Romieu
 
15h00-16h00 : L’ALCA : descobrir l'agéncia deu libe e deu cinèma d'Aquitània - Operator convidat

16h00 - 16h30 : Escritura e navèths mèdias : retorns suu prumèr concors Influenciaires occitans e catalans (Euroregion Pirenèus-Mediterranèa) en preséncia de Garbrièu Pelisson (Parpalhon Blau) e de l'OPLO

16h30 : Barradura deus escambis


INFORMACIONS PRACTICAS 

Inscripcion a l'eveniment deu 13 octòbre de ser : p.langlet@oc-cultura.eu 

Inscripcion gratuita a la jornada deu 14 d'octòbre (inscripcions obèrtas fins al 20/09 inclús) via : s.juan@oc-cultura.eu 

Entà ua presa en carga de las vòstas despensas de desplaçament per Reclams : reclamsedicions@gmail.com e entà beneficiar d'un aubergament lo 13/10 au ser, en ligam dab la vòsta venguda a l'espectacle Roncesvals : s.juan@oc-cultura.eu  
E per tota question : s.juan@oc-cultura.eu   

Un eveniment organizat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura e las edicions Reclams, e en associacion dab l'Aglomeracion Pau Bearn-Pirenèus e la Ciutat. 
La CIUTAT, Plaça François Récaborde, quartièr deu Hédas. 64000 PAU.
vignette_hcl3423.jpg
Association Histoire et culture en Languedoc - 34
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Association VAPAL

PRÉSENTATION 

Depuis 16 ans, l'association HCL 34 propose chaque année deux à trois journées de visites et de conférences autour d'une thématique donnée, mettant en valeur l'histoire et le patrimoine de la Région Occitanie. En 2023, l'ancienne frontière entre France et Espagne (entre 1258 et 1659), sera à l'honneur des échanges. 


PROGRAMME 2023


VENDREDI 6 OCTOBRE 

14h30 - Accueil des participants

14h45 - Présentation de la 16e Rencontre du Patrimoine historique : Cyril Gispert - Directeur du CIRDOC - Institut occitan de cultura, Jean-Louis Lacroix - Président de HCL34, Maguy Chapot-Blanquet, docteur en Sciences Humaines

15h00 - Visite commentée de l'exposition du CNRS « Daniel Fabre (1947-2016) : voir le monde à l'envers" par Florian BART, Pôle Patrimoine du CIRDOC - Institut occitan de cultura 

15h30 - Conférence " Vie et mort d'une frontière aux confins de deux royaumes. La frontière franco-aragonaise à l'épreuve du temps (1258-1659)" par Charles PEYTAVIE, Historien médiéviste, spécialiste du catharisme et de la Croisade albigeoise. 

16h30 - Clôture de la 1ère journée par Maguy Chapot-Blanquet 

17h00 - Rafraîchissements 


SAMEDI 7 OCTOBRE - Leucate (11)

8h00 - RDV à la Gare routière de Clermont-L'Hérault
8h15 - Départ du car 
9h30 - Arrivée à Leucate-Port 
9h45 - Accueil des participants, Mairie annexe 

10h00 - Conférence " Françoise de Cezelli, de Montpellier à Leucate" par Pierre-Joan BERNARD, Historien et Archiviste 

11h00 - Conférence " Leucate, son château, son héroïne" par Claude RABASSE, Président de l'association VAPAL 

12h30 - Déjeuner en commun à Leucate 

14h30 - Visite des ruines du château de Leucate, par Claude RABASSE, Président de l'association VAPAL 

16h30 - Clôture de la 16e Rencontre du Patrimoine historique 

17h00 - Départ du car pour Clermont-L'Hérault

18h30 - Arrivée du Car à la gare routière de Clermont-l'Hérault 


INFORMATIONS PRATIQUES 



Journée du vendredi au CIRDOC - Institut occitan de cultura : entrée libre et gratuite. 

Journée du samedi 7 octobre : sur inscription, voir fichier Pdf. en lien de cette présentation
vignette-eric-gonzales.jpg
Gonzalès, Eric (1964-2023)
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Eric Gonzales qu’ei mort lo 26 de mai 2023.

Nascut en 1964 a Pau, aqueth “hilh de Gelòs”, vilòta de l’Aglomeracion paulina, gessit d’un demiei umble e occitanòfa, qu’aurà consacrat la soa vita a l’estudi de la lenga occitana de Gasconha e a la creacion literària.

Qu’entra en literatura dens las annadas 1980 dab un sarròt de novèlas parescudas en la revista Reclams  de l’Escòla Gaston Febus dont devien, en 1996 dinc a 1999, lo capredactor, e en País Gascons de l’associacion Per Noste, a Ortès.

Lo son prumèr roman L’òrra istoèra d’un hilh de Gelòs (IEO-Per Noste, 1996; Reclams, 2021) que mèrca la literatura occitana de Gasconha per la soa originalitat e la soa modernitat. Qu’ei coroat peu gran prèmi de literatura occitana Joan Bodon en 1997. Aqueste roman que serà seguit, enter autes, per Isabèu de la valea (Reclams, 2000), Entermiei lordèras (Per Noste, 2007), Arantxa (Reclams, 2014), e traduccions dont L’hygiène de l’assassin d’Amélie Nothomb (Per Noste, 2009).

Eric Gonzalès qu’estudiè e qu’ensenhè l’istòria. Professor certificat d’occitan- lenga d’òc qu’ensenha aquera lenga dens divèrs establiments. Que’s gaha tanben a la coneishença pregonda de la lenga occitana depuish la soa adolescéncia “pleant quasèrns sus quasèrns de mots e expressions idiomaticas” (S. Javaloyès) qui amassa dab metòde e paciéncia. Qu’avè aviat lo chantièr d’un diccionari e d’ua gramatica referenciaus de l’occitan gascon e que tribalhava dinc a chic com expèrt lingüistic e traductor, en especiau com autor deu wiki de grammaire publicat per Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
sus 15