Gargantua es aqueste eròi gigantàs e legendari, que percorreguèt França al fial de las cronicas e que Rabelais se n'inspirèt per crear lo personatge de sos recits literaris (La vie très horrifique du grand Gargantua, père de Pantagruel, jadis composée par M. Alcofribas abstracteur de quintessence. Livre plein de Pantagruélisme, 1534).
Aqueste personatge mitic a de caracteristicas que lo rendon aisidament identificable, e que se sarran de las d'una autra figura « d'òme salvatge », Joan de l'ors. Aquestes gigants an un brave apetís e una barba druda. Gargantua se fa tanben remarcar per sa maladreça e son caractèr barrutlaire. La legenda vòl qu'aja percorregut lo campèstre, transformant lo païsatge sus son passatge al fial de sos repaisses (e de sas dejeccions), de sòbras laissadas per sas bòtas, de calhaus escampats per jòc... Li arriba quitament d'agotar de ribièras quand a set ! Aquel apetís insadolable illustrariá l'apetís que marca lo periòde seguent las dificultats de la pèsta e de la guèrra de Cent Ans (fin del sègle XV, debuta del sègle XVI). Malbiaissut, mas pas jamai marrit intencionalament, Gargantua es un eròi popular, un golarut que sas aventuras, de còps escatologicas, fan rire lo grand public de l'epòca. Los recits legendaris sus sa naissença dison que seriá nascut de personas de talha inferiora a la mejana e que, al contrari, el, auriá conegut un creis plan important. Per çò qu'es de Rabelais, afortís que son personatge de Gargantua seriá nascut un tres de febrièr (e d'autres autors o pensan tanben) en sortissent de l'aurelha esquèrra de sa maire. Aquesta data de naissença e son caractèr absurde lo sarran de l'esperit carnavalesc que los recits ne son embugats e que ne partejan ja la foncion catartica.
Se la vila s'atribuís Gargantua coma eròi fondator, en se basant segurament suls prepausses de Felix Viallet, aquò's degut en part a un episòdi legendari que s'i seriá debanat. Fach pro rar, lo sang de Gargantua i auriá rajat, en seguida d'una nafradura al det, colorant aital las tèrras a l'entorn. Mas cal pas doblidar que Langonha, a la fin del sègle XV, es una vila situada a la crosada dels camins de comèrci, amb una fièra famosa e atractiva. Aital, recep aquesta literatura de còlportatge que Gargantua n'es un dels « best-sellers ». Cal pasmens esperar lo sègle XIX per veire aparéisser lo cap gigant de Gargantua que las cartas postalas ancianas de Langonha ne perpetuan lo sovenir. Aqueste es mostrat dins l'encastre del cortègi de carris florits que desfilan per la ciutat. Un cap monumental, que mesura mai o mens tres mètres cinquanta. Amai, es articulat, sos uèlhs e sa boca semblan prene vida e convidar los estajants a la fèsta. Mas doblidem pas que Gargantua es pas l'eròi d'una region en particular, tant los recits de còlportatge li fan percórrer e transformar los païsatges de França.
Amai siá eissida d'una literatura en màger part orala, la legenda de Gargantua contunha de viure encara a l'ora d'ara. Aquò's lo cas, per exemple, en Losera, dins la vila de Langonha (« Lo país de Gargantua ») que i festejan lo gigant dempuèi 1884. E se las sortidas de « Gargantua » del 1èr d'agost s'arrestèron a l'entorn de 1978, son cap tornèt sortir un primièr còp en 2000, e dempuèi, torna participar als passa-carrièras de carris carnavalescs. Se remarca tanben a Langonha la creacion recenta de la confrariá del Manouls Langonais de Gargantua, que met en lum aquesta especialitat culinària de tombadas de moton e de vedèl (los manols) mas tanben la confisariá sonada « La Gargantille ». E dempuèi lo 7 d'abril de 2000, Langonha ten lo recòrd del mond de la salsissa la mai longa : 23 160 m tot bèl just. Un còp de mai en omenatge a Gargantua.
Los primièrs recits de literatura orala sus la figura de Gargantua e dels gigants en general espelisson en França a partir de l'Edat Mejana, per conéisser fin finala una capitada bèla al sègle XVI. Creis lo nombre de cronicas oralas, tan coma aquel dels obratges escriches, a la seguida de Rabelais. En 1675, pareisson aital Les Chroniques du Roy Gargantua, cousin du très redouté Gallimassue e en 1715, es publicada la Vie du fameux Gargantua, fils de Briarée et de Gargantine. D'uèi, la legenda de Gargantua se transmet d'un biais diferent, en acòrd amb las modalitats actualas de partatge de las coneissenças. Se trapan aital de sites internet que li son dedicats, e existís quitament sus Facebook un #Gargantua.
La Bengenço de Bacchus, countro l'émmagrit Carémé, sur la mort de soun amic Carmantran1 (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) es un jutjament de carnaval en vèrs anonim publicat en 1842. Met en scèna lo lenhièr de Carmantran (Caramentran), personatge emblematic de la fèsta de Carnaval en Occitània.
Lo tèxte es construch a l'entorn de l'oposicion de las valors d'opuléncia e d'excès portadas pendent las fèstas de Carnaval per Carmantran, associat aquí a la divinitat romana Bacus, contra la rigor e lo june seguits al moment del periòde de Quaresma (Carémé).
1. (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) ↑
Le Bastardeou des tres-coucuts es una cançon de carnaval anonima publicada en 1850 a Tolosa.
Es construcha sus un registre borlesc a l'entorn del « cocut », lo marit que sa femna li es infidèla, e dels desplasers que li causan al quotidian.
Paraulas de la cançon (reproduccion deu tèxte originau deu document) :
- Sias laida, sias gròssa. As un parelh de gautas coma las ancas d'un pòrcas.
- Sias totjorn en trin de beure, de manjar, de faire la farandola. N'ai mon sadol de tu.
- E ieu m'agrada mai de viure sola que mal aparelhada Colhonàs !
- Aquò's tròp fòrt ieu soi Carema
- E ieu Carnaval
Repic :
Adieu Paure, Adieu Paure...
Adieu Paure Carnaval...
Carnaval, siàs un ivronha
Que nos fas manjar d'argent
Mas una brava tronha
E ton ventre es sens parièr
As cagat dins ti culòtas
A colat dins ti debas !
S'avias pas agut la foira
Aurià pas tombat tan bas !
Tu t'en vas e ièu demòri
Per manjar la sopa a l'alh !
Per manjar la sopa a l'òli
Per manjar la sopa a l'alh !
Diga-me perque te caça
Aquel laid Caramentran
Perqu'aici daissar ta plaça
Perque pas restar tot l'an
Ara qu'avem tot acabat
Farem la Festa
O fuman la pipa
Ara qu'avem tot acabat
Farem la festa dins lo prat
Fuman la pipa sans tabac
Paraulas de la cançon (reproduccion deu tèxte originau deu document) :
Non podrio anar plus mau
Nyga nyga nyga
No podrio anar plus mau
Et nyga nyga nau
Escoutas tous ben bregado
La ballado
Compausodo
Que vous diren mantenent
Car si non es ben cantado
Gringotado
Demenado
La veritat vous diren
Or chut chut scoutas ung pauc
Nyga nyga nyga
Autres fes vous auen dire
Per vous dire
Sensa rire
La canson de malgouert
Toiourt va de pire en pire
Par sant pire
Dieu y mire
Aytant destieu cant diuert
De caremo et de carnau
Nyga....
Cant de Provença
Paraulas de la cançon (transcripcion deu tèxte deu document ) :
Repic :
Lei bofets son rots
Son rots ma minhona
Lei bofets son rots
Rots, repedaçats
Siàm una banda de brava joventura
Avem un grand fuòc que nos brutla
Se siàm imaginats per te lo far passar
De prener de bofets al cuol te far bofar
Vos cresètz pas que siguem d'amoraires
Non siàm renommats per bofaires
Cu se vòu far bofar, a que de s'avançar
Lo canon es plantat, lo jòc va començar
Avèm un instrument compausat de doas peças
Que quand es ben plaçat jamai blessa
Es un mocèu de pèu entre dos cascavèus
Quand avem ges d'argent, aquò nos ten contents
Se per asard, lo bofet vos pòt plaire
Podètz aprochar de tot caire
Podètz venir sovent vos donarem de vent
Plus doç que lo mistral que fai sarrar lo trauc
Cant reculhit dins la region de Tolosa.
Paraulas de la cançon :
Repic :
Ieu n'ai un òme qu'es pichon
Pòdi ben dire, pòdi ben dire
Ieu n'ai un òme qu'es pichon
Pòdi ben dire qu'es pichon !
Amb un palm de tela grisa
Ieu n'ai fait una camisa
E del resta un camison
Pòdi ben dire qu'es pichon !
Amb un clòsc d'avelana,
Ieu n'ai fait una cabana
E del resta un cabanon
Pòdi...
D'una agulha despuntada
Ieu n'i fait una agulhada
E del resta un agulhon
Pòdi...
De la pel d'una murgueta
Ieu n'i ai fait una capeta
E del resta un capeiron
Pòdi...