L’equipa de Dètz TV qu’a miat ua enquèsta au còr deu hestenau d’Heleta EHZ. Dab ua imparcialitat de las granas, ua neutralitat perfèita e subertot un hèish de questions existenciaus, los nostes gascons que son anat cuélher informacions pertocant lo sentit deus Bascos, de cap tà l’espiar qu’an de las montanhas (o meilèu los tucs). Que ns’aprenen quauques mòts de basco, e que prenen lo lor purmèr cors d’occitan.
Tot açò devath lo bèth cèu gris deu País, e dab quauques entervistats de marca.
Immersion dens un país arcuelhent e victima (coma d’autes) de las ideas cortas.
Un reportatge 100% trufandisa en l’esperit gascon dab la Caro a la camerà, la Lucia au son e lo Julcab au mícro.
"Agur arbola": Adiu arbo !
Filmat per Dètz
Presentat per Julien "Julcab" Cabarry.
Musica : Kortatu.
Rescòntre embé Mauresca Fracàs dub au Rockstore a Montpelhièr lo 3 de mai de 2012. Un moment unenc dins la vida d’aqueste grope tant brave de costuma, puei qu’an consentit de nos livrar sei secrets pregonds dins una entrevista « Fai la puta ».
Videoguida de 00:05:50 que retrai lo patrimòni occitan de Besièrs (Erau), produch e escrich pel CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012.
Realizacion : FrenchKiss
Comentari : Katharina Stalder
Revirada : Veronica Térol, Lucila Gauffre
Lenga : occitan
Vila de Béziers
Archidiocèsi de Montpelhièr
Societat arqueologica, scientifica e literaria de Besièrs
Henri Barthes
Joanda
Serge Boyer
Associacion Lo Camèl de fuòc
- Lo Breviari d'Amor, Matfre Ermengaud - Fac-simile del Manuscrit N - CIRDÒC-Mediatèca occitana
- Colleccions permanentas - Musée du Biterrois.
- Mort de Raymond Ier Trencavel, vicomte de Béziers, Joseph-Noël Sylvestre (1847-1926) - Glèisa de la Magdalena, Besièrs.
- Fons Beaumadier - Escolo Trencavel, Musée du Biterrois.
- 1907, colleccion de cartas postalas ancianas - CIRDÒC-Mediatèca occitana
- Extrach de Gloire au 17ème, Gaston Montéhus, Raoul Chantegrelet, interprétat par Marc Ogeret, sortit de Chansons contre, Vogue éd.
- Vilatge occitan de la Fèria, fotografias - Lo Camèl de fuòc.
Videoguida de 00:05:50 que retrai lo patrimòni occitan de Besièrs (Erau), produch e escrich pel CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012.
Realizacion : FrenchKiss
Comentari : Katharina Stalder
Revirada : Veronica Térol, Lucila Gauffre
Lenga : occitan, sostitolat en francés
Vila de Béziers
Archidiocèsi de Montpelhièr
Societat arqueologica, scientifica e literaria de Besièrs
Henri Barthes
Joanda
Serge Boyer
Associacion Lo Camèl de fuòc
- Lo Breviari d'Amor, Matfre Ermengaud - Fac-simile del Manuscrit N - CIRDÒC-Mediatèca occitana
- Colleccions permanentas - Musée du Biterrois.
- Mort de Raymond Ier Trencavel, vicomte de Béziers, Joseph-Noël Sylvestre (1847-1926) - Glèisa de la Magdalena, Besièrs.
- Fons Beaumadier - Escolo Trencavel, Musée du Biterrois.
- 1907, colleccion de cartas postalas ancianas - CIRDÒC-Mediatèca occitana
- Extrach de Gloire au 17ème, Gaston Montéhus, Raoul Chantegrelet, interprétat par Marc Ogeret, sortit de Chansons contre, Vogue éd.
- Vilatge occitan de la Fèria, fotografias - Lo Camèl de fuòc.
Videoguida de 00:05:50 que retrai lo patrimòni occitan de Besièrs (Erau), produch e escrich pel CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012.
Realizacion : FrenchKiss
Comentari : Katharina Stalder
Revirada : Veronica Térol, Lucila Gauffre
Lenga : occitan, sostitolat en occitan
Vila de Besièrs
Arquidiocèsi de Montpelhièr
Societat arqueologica, scientifica e literària de Besièrs
Henri Barthes
Joanda
Serge Boyer
Associacion Lo Camèl de fuòc
- Lo Breviari d'Amor, Matfre Ermengaud - Fac-simili del Manuscrit N - CIRDÒC-Mediatèca occitana.
- Colleccions permanentas - Musèu del Besierenc.
- Mort de Raymond Ier Trencavel, vicomte de Béziers, Joseph-Noël Sylvestre (1847-1926) - Glèisa de la Magdalena, Besièrs.
- Fons Beaumadier - Escolo Trencavel, Musèu del Besierenc.
- 1907, colleccion de cartas postalas ancianas - CIRDÒC-Mediatèca occitana.
- Extrach de Gloire au 17ème, Gaston Montéhus, Raoul Chantegrelet, interprétat par Marc Ogeret, sortit de Chansons contre, Vogue éd.
- Vilatge occitan de la Fèria, fotografias - Lo Camèl de fuòc.
Las Cogordas Awards 2013 (Seconda edicion)
La ceremonia de las alisadas sus las lengas e culturas minorizadas.
Presentada per Laurenç Labadia, rodada al Teatre del Fial de Plomb a Tolosa lo 15 de febrièr de 2013, per la còla de Dètz.
Amb : Laurenç Labadie, presentator ;
Laure Douziech, la sieuna assistanta.
Soscat e fabricat per la còla de Dètz : Caroline, Valentin, Sanz, François, Lila, Pauline, Rodin, Séverine, Fabien, Jaufre, Simon, Fabien, Laure, Laurent, Amic e Lugan.
Musica : Julio Segurel e los Bram Bolero's : Sylvestre, Alex e Rodin, Ben & Ro.
Las Cogordas Awards 2012 (Primièra edicion)
La ceremonia que premia las alisadas sus las lengas e culturas minorizadas.
Presentada pel mèstre de ceremonia Laurenç Labadie, rodat a la Capèla a Tolosa, lo 28 de març de 2012.
Amb : Laurenç Labadie, Laure Douziech, La Raï, Henri Guaino, Robert Hadjadj, Marine Le Pen, Claude Guéant, Macarel.org, l'Acadèmia de las Cogordas.
Musica : "Lo còr de la chasse" (Thibault, Sylvestre, Alex, Rodin)
De veire tanben : la ceremonia de las Cogordas Awards 2013
Glapam Tolosa que s’ei transformat en Glapam Nissa, tà seguir lo Carnaval de Nissa la Bella.
Aquò qu’ei un extrèit deu passa-carrèra dens la vielha vila, mes tanben de la serada au Sezamo, dab entervistas e moments de musica impovisats.
Un carnaval independent, hèit peu monde de Nissa, de l’Orphéon de la Verrerie de Tolosa, d’autes amics de Marselha, de Cuneo, e autas vilas a l’entorn : Louis Pastorelli (Gigi de Nissa), Jérémy Couraut (Djé Balèti), Capitanissa, Sainte Ambrounette Sougirous de la Fouasse, e d’autes.
Rodatge : 05/03/2011 a Nissa
Conférence donnée le 21 février 2013 par Jean-Jacques Casteret à l'Usine des Tramways (Pau)
Dans les Pyrénées gasconnes, la polyphonie s'impose à tous, des messes dominicales jusqu'aux fêtes patronales. Elle est pourtant longtemps restée dans l'angle mort de la recherche.
À l'occasion de la publication de ses travaux aux éditions L'Harmatttan, Jean-Jacques Castéret, ethnomusicologue, nous invite à découvrir cette pratique sociale.
Conferéncia balhada lo 19 de genèr de 2012 per Joan Eygun a l'Usina deus tramways (Pau)
Precision de Joan Eygun : La conferéncia de Joan Eygun qu'èra ua prosejada de vulgarisacion en direccion deu public bearnés, dens las condicions tecnicas de l'endret (impossibilitat d'estupar la lutz, per exemple).
Prepaus de la conferéncia
Qu'existeish en Bearn un patrimòni lingüistic hèra ric qui a deishat traç pregonds e duradís dens lo paisatge, dab los noms deus vilatges, deus arrius, de las maisons... Ua passejada en imatges au demiei de las vaths, montanhas, gaves e costalats bearnés qu'obrirà la conferéncia, dab explics de las honts deus toponimes bearnés.
Puish que s'i illustrarà lo riquèr documentari de la lenga d'òc escriuta en Bearn despuish mei de 750 ans, deu temps deus Sénhers de Bearn a l'Edat Miejancèra dinc au sègle XXIau en tot caminar capvath los archius de las comunitats bearnesas. Aqueth riquèr que serà illustrat tanben per la literatura e las expressions popularas (cançons, arreproèrs...) tostemps vivas uei lo dia.