Explorar los documents (858 total)

vignette-patricia-h.jpg
Simin Palay ou la naturalisation d’un Bigourdan en terre béarnaise / Patricia Heiniger
Heiniger, Patricia

Conférence donnée le 22 septembre 2011 par Patricia Heiniger à l'Usine des Tramways (Pau)


Jean-Maximin Palay (1874-1965)
 le plus béarnais des Bigourdans, issu d’une longue lignée d’artisans tailleur-couturier, familialement instruit pour suivre l’autre tradition des hommes de la maison qu’était la maîtrise du verbe et du rythme. Instructeurs de pastorale et joueurs de violon, telle était la réputation des Palay entre Montaner et Vic-en-Bigorre. 


À 16 ans, il découvre le félibrige et se lie d’une amitié profonde avec le jeune Michel Camelat. Ensemble, ils œuvreront à la reconnaissance de la langue d’oc en fondant une école félibréenne, 
l’Escole Gastoû Fèbus et une revue, Reclams de Biarn e Gascougne. À 27 ans, Maximin quitte l’atelier de Vic pour les bureaux de la rédaction du journal palois Le Patriote. Déjà reconnu pour sa pratique du chant et sa maîtrise de la rime dans ses compositions poétiques et théâtrales, sa venue dans la cité béarnaise et sa place de journaliste lui offrirent des conditions inespérées pour poursuivre la tâche qu’il s’était fixée dans l’illustration de la langue et la culture d’oc.


Conférencier, animateur d’une chronique, « Las batalères » dans les colonnes du 
Patriote, auteur de très nombreux articles, poèmes, pièces de théâtre, nouvelles, chansons, d’un roman et du célèbre Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes, il participa à la création du Musée Béarnais et à la fondation du groupe folklorique du « Cèu de Pau ». Une exemplaire destinée de félibre à l’image de son modèle provençal Frédéric Mistral.


Si rétrospectivement, le parcours est sans accrocs, il est toujours très intéressant d’en connaître son élaboration et de comprendre la portée des termes utilisés par son auteur pour pouvoir saisir ce qui n’est pas noté. Une lecture des traces laissées par Simin Palay nous dévoile une représentation d’un Béarn rural, traversé par les crises d’émancipation d’une jeunesse attirée par la ville, ici Pau. Chez ce conservateur, la ville sera le lieu de toutes les perditions et, au centre de l’abandon supposé des valeurs et vertus se place « la Langue ».

v-lenga-d-oc_teveoc_tradicions-de-nadau.jpg
Las Tradicions de Nadau / Tè Vé Òc
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Emission del 13 de decembre de 2008

Aqueste numerò es consacrat a las tradicions de Nadal, amb la lectura per Lisa Gròs d'un extrach de Memòri e raconte de Frederic Mistral.

Presentacion : Lisa Gròs

Intervenenta  : Marie-Noëlle Dupuis (Sendi de la Maintenance du Languedoc)

Agde.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Agde / Michel Cans
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Agde a la debuta del decenni 1950 e dins annadas 1960. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".

Resumit del descriptiu del film establit per lo CIDO dins las annadas 1980 aprèp enquèsta al prèp dels estajants

00:00 1èra temporada (annadas 1950-1951)

En vila :

- 3 joventas en vestit tradicional

- Placa murala

- Los capitèls de la clastra de la catedrala

- Dintre de la glèisa

- Dins lo quartièr de las Halas (« des Halles ») : los comerciants (bocariá, peissonariá, mercat)

- Sortida de la messa per la glèisa Sant Andrieu

- Davalament de crotz davant la catedrala, la clastra, la capèla de la catedrala

Suls cais :

- Vista d'Erau amb lo pont metallic

- Lo "glòb" (Retassa per lo fluvi)

- Tres òmes assetats sus un banc sul cai de las Dònas (« quai des Dames »)

- Sortida de la messa per la catedrala

- Lo cai de la Marina (« quai de la Marine »), los batèus, lo cai dels talhièrs Palumbo

Al Grau d'Agde : los pontons, lo grau (amb lo far de la Tamarissièra)

Bar de la Marine

Lo Cap d'Agde : bauç, plajas de còdols

Retorn al plan de l'Evescat (Place de l'Évêché)

5:24 2da temporada (annadas 1960-1965)

En çò de Denis Fonquerle

6:14 3ena sequéncia (annadas 1950)

Jules Baudou, patron de la Galiote, Felibre, fondator de l'Escolo daú Sarret.

La catedrala, Erau, lo Bar de la Marine, la carrièra del musèu Agatenc, la Prudòmia.

9:20 4ena sequéncia

Partida de pétanca sus l'esplanada, lo bust de Marianna, lo baçin.

10:27 5ena sequéncia

Desfilat del 11 de novembre e depaus d'una garba.

Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

Capture Conta 2.JPG
Lenga d'Òc/Lengo d'Ò de 10/2008 - Lisa Gròs conta
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò est un magazine d'actualité en langue occitane. Présentée sur TéléMiroir, chaîne locale de la région nîmoise, par Lise Gros et Claudine Paul de 2007 à 2010, l'émission continue sur TVSud depuis la fusion de TéléMiroir et de 7L TV, chaîne montpellierraine.

Venues rejoindre les collections du CIRDOC-Mediatèca occitana en 2012, les archives des diffusions sur TéléMiroir seront progressivement mises en ligne sur Occitanica.

 

Émission de 10/2008

Présentation : Lise Gros

Lise Gros se remémore les vendanges de son enfance et conte sur ce thème Lo Diable a Eyquem.

Capture Portiragnes II.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Portiragnes
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Portiranhas pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".

Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

Capture Portiragnes I.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Village non identifié
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".

Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

Capture.JPG
Occitanica - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò du 03/10/2011
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò est un magazine d'actualité en langue occitane. Présentée sur TéléMiroir, chaîne locale de la région nîmoise, par Lise Gros et Claudine Paul de 2007 à 2010, l'émission continue sur TVSud depuis la fusion de TéléMiroir et de 7L TV, chaîne montpellierraine.

Venues rejoindre les collections du CIRDOC-Mediatèca occitana en 2012, les archives des diffusions sur TéléMiroir seront progressivement mises en ligne sur Occitanica.

 

Émission du 03/10/2011

Émission enregistrée au CIRDOC-Mediatèca occitana à Béziers à l'occasion de la conférence de presse annonçant la mise en ligne d'Occitanica, la médiathèque numérique occitane.

Présentation : Lise Gros

Intervenants : Felip Hammel, David Grosclaude, Guillaume Latrubesse, Raymond Couderc, Marcel Mateu, Benjamin Assié

Copie de SKMBT_C20312090516140.jpg
Bodega, buf de Vida : extraits choisis du double-dvd original
Jacques de Dixmude, Sophie

En 2010 paraissait Bodega, buf de vida, double dvd en occitan comprenant quatre films (documentaire - pédagogie - facture - bonus décoration) en cinq versions (fr – oc – gb – sp – it – d), proposant un regard et des témoignages sur l'histoire et la pratique de la bodega, la cornemuse du Haut-Languedoc.

 

Sophie Jacques de Dixmude, musicienne, bodegaira et fondatrice de l'Escòla de Bodega (Villardonnel – Aude), vous propose de découvrir ici un montage inédit de 18min 30 présentant des extraits du film documentaire, des bonus sur la décoration de l'instrument ainsi que des films sur la pédagogie et la fabrication de l'instrument, avant-goût d'un visionnage complet des images du double dvd original, coup de cœur 2010 de l'Académie Charles Cros.

 

 

Sommaire de Bodega, buf de vida – montage Occitanica. Durée totale: 18'33''

  • 1. Introduction - Historique de la bodega. 00'00'' à 01'21''

  • 2. Extrait du film Bodega. Buf de vida. Interview de Xavier Vidal. La famille Segreville. De 01'21" à 02'28''.

  • 3. Extrait du film Bodega. Buf de vida. Récupération de la peau/ Dépeçage de la chèvre. De 02'28'' à 03'22''.

  • 4. Extrait du DVD : Decoracion. De 03'22" à 04'59''

  • 5. Extrait du film Bodega, buf de vida. Les Bodegaires. De 04'59'' à 06'54''.

  • 6. Extrait du film Bodega, buf de vida. Impressions de bodegaires. De 06'54'' à 08'34''.

  • 7. Extrait du DVD : Pedagogia. De 08'34'' à 10'40''.

  • 8. Extrait du film: Bodega, buf de vida. Bodega et jazz, les possibilités stylistiques de l'instrument. De 10'40'' à 11'44''.

  • 9. Extrait du film: Bodega, buf de vida.Transmission. De 11'44'' à 12'35''.

  • 10: Extrait 1 du DVD : Fabricacion. De 12'35'' à 14'25''.

  • 11. Extrait 2 du DVD : Fabricacion. De 14'25'' à 15'38''.

  • 12. Extrait du film Bodega, buf de vida. Conclusion. De 15'38'' à 18'33''. 

Capture Gargamela.JPG
Gargamela - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò de juin 2008
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

Contengut de l'emission

Emission enregistrada lo 17 d'abril en Sant Laurenç d'Aigosa, pendent las journadas organisadas per l'IEO per los enfants qu'estudian l'occitan a l'escòla. La companhia Gargamela i jòga L’Estrange Estrangièr.

Presentacion : Lisa Gròs

Intervenents : Anne Clément, Viviane Allocco

Capture Catharsis.JPG
La Rampe-TIO : Catharsis Sound Maquina - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò du 17/12/2009
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Paul, Claudine
Queyrel, Claude

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò est un magazine d'actualité en langue occitane. Présentée sur TéléMiroir, chaîne locale de la région nîmoise, par Lise Gros et Claudine Paul de 2007 à 2010, l'émission continue sur TVSud depuis la fusion de TéléMiroir et de 7L TV, chaîne montpellierraine.

Venues rejoindre les collections du CIRDOC-Mediatèca occitana en 2012, les archives des diffusions sur TéléMiroir seront progressivement mises en ligne sur Occitanica.

 

Émission du 17/12/2009

Émission enregistrée le 25/11/2009 lors de la représentation de la pièce Catharsis Sound Maquina par la compagnie La Rampe TIO dans le cadre de l'université de la MARPOC à Générac (Gard). On y découvre, outre des interviews, de larges extraits de la pièce.

Présentation : Claudine Paul

Intervenants : Estelle Mazodier (MARPOC), Frédéric Touzellier (Maire de Générac) Yves Durand (comédien), Véronique Valéry (comédienne)

Catharsis Sound Maquina, une pièce de Claude Alranq avec Yves Durand, Sergio Perera, Laure Poudevigne et Véronique Valéry

sus 86