Explorar los documents (51 total)

vignette_5162.jpg
"Montaigne Occitan" par Fausta Garavini
Garavini, Fausta
Bedel, Amic. Metteur en scène ou réalisateur

Fausta Garavini es doctora en literatura francesa e occitana, traductritz e escrivana. 

En abril de 2013, Fausta Garavini foguèt convidada per l’Universitat de Tolosa-II Le Mirail a donar una conferéncia sus la lenga occitana dins Michel de Montaigne. Aquesta conferéncia es disponible aicí e son article scientfic es disponible sus Occitanica

Montaigne es al rescontre de tres lengas : lo latin, lo francès e l’occitan. 
Como Robert Lafont, Fausta Garavini se questiona sus la situation lingüistica e estilistica de l’òbra de Montaigne. Somet a una critica explicativa la celèbra frasa de Montaigne : “Que le gascon y aille si le français ne peut y aller”.

vignette_4688.JPG
Lo Ramelet moundi de Pèire Godolin (1617)
Goudelin, Pierre (1580-1649)

Le document est disponible sur Rosalis, Bibliothèque patrimoniale de Toulouse

[imatge id=22008]

Description physique de l'exemplaire

Titre gr.s.c. aux armes d'Adrien de Monluc

Epître dédicatoire adressée à Adrien de Monluc

Bandeaux, lettres ornées gr.s.b.

Privilège royal daté du 14 janvier 1615

Achevé d'imprimer daté du 4 novembre 1617

Etiquette de la librairie Maisonneuve et Cie à Paris (contreplat)

Reliure veau fauve18e s., dos doré à cinq nerfs, gardes couleurs doubles, tranches peintes

montaigne-occita_Fausta-Garavini_Page_01.jpg
Montaigne Occitan / Fausta Garavini
Garavini, Fausta
Fausta Garavini est docteure en littérature française et occitane, traductrice et écrivaine italienne.

Née à Bologne, elle a fait une grande partie de sa carrière d'enseignante-chercheuse à la Faculté des Lettres de Florence. Fausta Garavini joua un rôle important à la fin des années 1960 pour le renouveau des études occitanes en Italie avec la publication de sa thèse consacrée à la renaissance littéraire occitane, L’Empèri dóu Soulèu, puis, en 1970, de La letteratura occitanica moderna.

Fausta Garavini a fait don de ses archives de travail et de sa bibliothèque d'études occitanes au CIRDÒC-Mediatèca occitana, complétant le legs de Robert Lafont, personnalité majeure de la modernité littéraire et scientifique occitane, avec qui elle partagea sa vie.
Fausta Garavini est également spécialiste de l’œuvre de Michel de Montaigne, dont elle a réalisé la traduction italienne de référence.

En avril 2013, Fausta Garavini était invitée par l'Université de Toulouse-II Le Mirail à donner une conférence consacrée à la langue occitane chez Michel de Montaigne. L'article publié ici est issu de cette conférence qui est également visible sur Occitanica  et le  site de l'université Jean Jaurès : ici.

Notes et références

Fausta Garavini, L'empèri dóu soulèu : la ragione dialettale nella Francia d'oc, Milano,Napoli, Riccardo Ricciardi, 1967.
vignette_3686.jpg
Lo Compendion de l'abaco
Pellos, Francés (14..-....)
Ce ne sont pas les universitaires mais les milieux marchands qui produisent à partir du XIIIe siècle ces nouveaux « algorismes » ou livres d’« abaco », dont le but est d'apporter les rudiments mathématiques nécessaires au bon exercice du négoce. C'est pourquoi ces traités sont rédigés dans les langues d'usage des marchands, occitan, italien, français, etc. et non en latin. 
Le Compendion de l'Abaco, qui figure parmi les premiers livres de mathématiques imprimés en Europe, témoigne de la place qu'occupe la langue occitane dans les échanges commerciaux à l'aube de la Renaissance.

Description de l'exemplaire de Nîmes
Incunable in 4°, 82 feuillets. Incomplet des ff. 51-54. - Texte en dialecte niçois, 41 lignes ; car. goth. 2 grandeurs ; lettres d'attente ; figures géométriques et 2 gr.s.b. (f. 79). Notes ms sur 2 ff. bl. rajoutés avant le titre. 

Pour en savoir + à propos du Compendion de l'abaco : cliquez sur ce lien
fors_vignette.jpg
Los Fors de Biarn
CIRDÒC - Mediatèca occitana

La lei occitana dels reis de Navarra


   L'occitan, dins los diferents « païses » que l’an a profièch, foguèt amplament utilizat pels actes politics e administratius, a concurréncia amb lo latin. Mentre que per la màger part de l’espandi occitan la celèbra ordonància de Villers-Cotterêts que Francés Ièr edictèt en 1539 fixa lo monopòli del francés per l’administracion – a excepcion dels actes notarials que, coma son d’actes privats, foguèron per mai de temps redigits dins la lenga dels contractants – aquò’s diferent dins lo cas del Bearn e de Navarra Bassa, territòris independants al començament del sègle XVI. I serà possible una resplandida de l’occitan coma lenga d’Estat fins a la Revolucion francesa.

  Dins lo corpus dels tèxtes occitans que foguèron escriches pels sobeirans de Bearn que portan tanben lo títol de 'rei de Navarra', los Psaumes de David viratz en rythme gascon tradusits pel poèta Pey de Garros que los dediquèt a la reina Jeanne d'Albret presentan un acte d’una granda portada politica al temps de las Guèrras de Religion. Mas los sobeirans de Bearn-Navarra faguèron tanben establir una lei fondamentala de lor reiaume en occitan gascon, lo « For general ».

   Foguèt lo rei Enric II d’Albret (1503-1555) que lancèt una politica de modernizacion de l’administracion de son Estat. Faguèt compilar e revisar los diferents « fòrs e costumas » de Bearn en vista de la redaccion d’un « Fòr general », pensat coma la lei fondamentala que règla la vida politica emai tanben economica e sociala dels Bearneses. Lo fòr general, redigit en gascon, lenga de l’Estat pirenenc, foguèt promulgat en 1552. Autanlèu foguèt imprimit e amplament difusat, e lo Fòr foguèt confirmit en 1620 al moment de l’annexion definitiva de Bearn a la Corona de França. Atal s’i mantenguèt la personalitat istorica e linguistica d’aquela província fins a la Revolucion francesa.
Veire sus Occitanica :

Fors disponibles en linha
Les fors et costumes de 1602
Les fors et costumes de 1682
Les fors et coutumes de 1715

Un testimòni de l'evolucion deu drèit en Biarn en 1633
Compilation d'auguns priuiledgis...,

Fons documentaris ont trovar Fors
Le fonds local de la Médiathèque intercommunale du Piémont oloronais

Conferéncia
Conferéncia "Los Fors d'Aspa e de Bearn a l'Ostal de comuna d'Acós donada per Joan Eygun dins lo quadre dels rendètz-vos « Partage et culture en Aspe ».

vignette_Pellos.jpg
Lo Compendion de l’Abaco
Bancarel, Gilles
Bertrand, Aurélien

Lo Compendion de l'abaco del nom donat als instruments mecanics plans que facilitavan lo calcul) es un tractat d’aritmetica de Frances Pellos (14..-....) (Francés Pelós en grafia occitana classica), matematician niçard. L’obratge, estampat a Turin en 1492 es, en l'estat de las coneissenças actualas, lo primièr libre estampat en occitan.

Autras apelacions conegudas

< Lo Compendion de lo Abaco, [varianta del títol de l'òbra sens elision presenta dins lo recuèlh]

< Lo Compendion del Abaco, [varianta modèrna amb contraccion del títol de l'òbra]

Exemplars coneguts o conservats

Existís mai d'un exemplars coneguts d'aquel obratge conservats a :

Londres, British Library, IA. 32436
Veire la notícia del document  sus lo site de la bibliotèca

Nice, Bibliothèque municipale Romain Gary, 3 exemplaires : Rés. 12389, Rés. 12390, XV 254
Veire las notícias dels documents  sus lo site de la bibliotèca ; accedir al document numerisat sus Occitanica

Nîmes, Bibliothèque Carré d’art, INC 64 
Veire la notícia del document sus lo site de la bibliotèca

New York, Columbia University, Rare Book and Manuscript Library, Incunabula Goff P-260 
Veire la notícia del document sus lo site de la bibliotèca

Paris, Bibliothèque nationale de France, Res. p. V. 351.
Veire la notícia del document sus lo site de la bibliotèca

Séville, Biblioteca Colombina, V, p. 294 
Veire la notícia del document sus lo site de la bibliotèca

Tokyo Nihon University College of Commerce

Descripcion fisica

Incunable in 4° de 82 fulhets numerotats en chifras romanas en naut de pagina. Una numerotacion, mens regulara, en bas de pagina balha en letras d’alfabet l’òrdre dels quasèrn e en chifras romanas la dels fulhets al dintre del quasèrn. « La pagina del títol es compausada d’un enquadrament de fusta gravada... conten de multiples tablèus e operacions , 40 figuras geometricas dins lo tèxte e 2 fustas gravadas ».
Extrach de la descripcion detalhada de F. Pic (ref. çai-jos, traudccion CIRDÒC) Incunable in 4°, 80 f. ill. bois gravé. 

Exemplar de Nimes :
Incomplet des ff. 51-54. - Tèxte en dialècte niçard, 41 linhas ; car. got. 2 grandors ; letras d'espèra ; figures geometricas et 2 gr.s.b. (f. 79). Nòtas ms sus 2 ff. bl. Aponduts abans lo títol.

Nòta de contengut

Frances Pellos presenta son òbra del biais seguent dins son primièr capitol :

Dieus done a mi gratia et sia en son plaser che fassa principi he fin de aquest compendion de abaco de art de arithmeticha he semblantment dels exemples de jeumetria contenguts en los presents sequents capitols, (...) Non obstant ordeneray la presente opera per capitols, debitament entendabla a un cascun, per so que las dichas arts son necessari, nedum a merchans, mas ad ogni persona de che condition se vulha sia.

Se presenta per la seguida e dins la conclusion de l'obratge : 

Complida es la opera, ordenada he condida
Per noble Frances Pellos, citadin es de Nisa,
Laqual opera a fach, primo ad laudem del criator
Et ad laudour de la ciutat sobredicha,
Laqual es cap de Terra Nova de Provensa,
Contat es renomat per la terra universsa.


Son doncas pas los universitaris mas los mitans mercants que produsisson a partir del sègle XIII aqueles novèls « algorismes » (metòdes de l'art del calcul) o libres d’« abaco », que lor tòca es de portar los rudiments matematics necessaris al bon exercici del negòci. Es la rason per la quala aqueles tractats son redigits dins las lengas d'usatge dels mercants, en occitan, italian, francés, etc. e non en latin.

Lo Compendion de lo Abaco, que figura demest los primièrs libres de matematics imprimits en Euròpa, testimoniatge de la place qu'ocupa la lenga occitana dins los escambis comercials a l'auba de la Renaissença

Primièr obratge de matematicas aplicadas, redigit dins un provençal medieval sonhat, que compòrta de traches especificament niçards que lo rendon particularament interessant per l'estudi d'aquel dialècte a la fin del sègle XV. D’aprèp l’istorian André Compan : « Es primièr un còdi mercant, un tractat d’economia qu'es lo benvengut dins aquela fin del sègle XV a Niça e dins son comtat. En efècte, un sègle aprèp la dedicion de nòstra region als comtats de Savòia, en 1388, l’aviada mercantila metèt en bona plaça la renommada de Niça. Es aital que podèm retrobar dins aquel tractat las unitats de valor e e los escambis monetaris que demoraràn valables fins a la Revolucion ». L'autor, a la fin del tèxte, pren lo temps d'especificar qu'es niçard e qu'escriguèt aquel obratge a la lausenja del creator e de sa vila renommada « per la terra universsa ».1

Nòta d’estudi

A despart de l'edicion originala, existís una reedicion realizada per Robert Lafont. Dins son edicion, Lafont perseguís per un estudi genealogic que, en s'apiejant sus la noblesa de Francés Pelós, lo raprochariá de las divèrsas brancas de la familha Pellosio a las armas d' « òr a l'ors de sabla passanta » e en ligam amb lo quite nom de Pelós.

Criticas e recepcion de l'òbra

Edicion critica  
Compendion de l'Abaco / Francés Pellos ; texte établi d'après l'éd. de 1492 par Robert Lafont, avec un comment. philologique ; comment. mathématique de Guy Tournerie. Montpellier : Univ. de Montpellier Fac. des lettres et sciences humaines, 1967. 

Bibliografias  
Jacques-Charles Brunet, Manuel du libraire et de l’amateur de livres, 5e édition, Paris, Firmin Didot, 1860-1865, T. 4, colonne 475. 

Catalogue général des incunables des bibliothèques publiques de France, Nendeln, Kraus-Thomson, 1970, T. XVI, p. 8977. 

Estudis  
Baldassare Boncompagni, « Intorno ad un trattato d’aritmetica stampato nel 1478 », Atti dell’Accademia Pontifica de’ nuovi Lincei, T. XVI, 1862-1863, p.161, 332-335. 

J. Rance-Bourrey, « Incunables niçois », Nice Historique, vol. X, mars 1908, p. 89-91. 

Étude critique et méthodique d’un ouvrage en moyen provençal : Lo compendion de l’abaco de Frances Pellos 1492 par Adolphe Viani sous la direction de Jean Granarolo [S.l.] : [s.n.], 1981. Thèse de 3e cycle : Études régionales : Nice : 1981. 

Roger Casaglia, « Frances Pellos e lou 500ème aniversari dou Compendium de l’Abaco », Nice Historique, 1982, n. 2, p. 108-112. 

François Pic, « Itinéraire bibliographique en mathématiques occitanes de F. Pellos (1492) à J.-F. Fulconis (1562) » dans : Huit siècles de mathématiques en Occitanie : de Gerbert et des Arabes à Fermat, Monein : Ed. PyréMonde, impr. 2008, p. 138-158. 

Michel Guillemot, « Les méthodes de fausse position dans le Manuscrit de Pamiers (1430) et le Compendion de l’Abaco de F. Pellos (1492) » dans : Huit siècles de mathématiques en Occitanie : de Gerbert et des Arabes à Fermat, Monein : Ed. PyréMonde, impr. 2008, p. 138-158. 

Ressorsas numericas 
BM Carré d'art Nîmes
BMVR Nice


1. Traduccion realizada per lo CIRDÒC.

vignette_3213.jpg
Oeuvres complètes de Pey de Garros. Deuxième volume. Poésies gasconnes. [trad. du gascon en français par Alcée Durrieux]
Pey de Garros
Il s'agit de la réimpression du texte de 1567.
vignette_3213.jpg
Oeuvres complètes / de Pey de Garros. Premier volume. Psaumes de David. [trad. du gascon en français par Alcée Durrieux]
Pey de Garros
Ce premier tome des Oeuvres complètes de Pey de Garros contient la réimpression des "Psaumes de David viratz en rhythme gascoun" édités pour la première fois en 1565. Il s'agit de sa première oeuvre gasconne. Pey de Garros a dédié à l'époque son texte à Jeanne d'Albret, reine de Navarre, mère du futur Henri IV. [trad. du gascon en français par Alcée Durrieux].
FRB340325101_CR-A-8002_00103_B.JPG
Compilation d'auguns priuiledgis et reglamens deu pays de Bearn
Cet ouvrage est une compilation des différents jurements (serments de fidélité) des seigneurs de Béarn et des sujets à leurs seigneurs.
vignette_702.JPG
Le Vite delli piu celebri et antichi primi poeti provenzali de Jean de Nostredame
Nostredame, Jean de (1507?-1577)

Resumit

La notorietat de Jean de Nostredame, magistrat a Ais de Provença e fraire de l’astrològ Nostradamus, es deguda a la dobla publicacion, en 1575, a Lion, en italian puèi en francès, dels Vite delli piu celebri et antichi primi poeti provenzali. 

Aquel recuèlh es de fach un trabalh de genealogista complasent. L’autor falsifica las biografias dels trobadors per los faire Provençals. Cerca a onorar d’unas familhas provençalas e italianas en lor inventant d’illustracions literàrias. 

Menciona coma sorsas principalas d’aquel obratge los escriches de monges provençals. Camille Chabaneau ensaja de los identificar dins Le Moine des Isles d'Or (« Lo Monge de las Illas d'Aur ») (Annales du Midi, 1907). Demest aquelas sorsas se trobarián lo Monge de Montaudon (1145?-122.), Uc de Sant Circ (12..-1253?) e un cèrt “Monge de las Illas d'Aur” qu’identifica coma essent Joan Nostredame o son amic Jules-Raymond de Soliers mòrt en 1594. 

Es sus aquestas basas faussadas que se son montadas pendent mantuna decennia las tradicions istoriograficas provençalas, d’òc e francesa. Longtemps son obratge faguèt autoritat per l’estudi dels trobadors. En 1913, pasmens, las romanistas e medievalistas Camille Chabaneau e Joseph Anglade dreçan la lista de totas las falsificacions. D’autres cercaires an dempuèi contunhat de metre a jorn las invencions e messorgas de Nostredame. 

sus 6