Explorar los documents (51 total)

CREDD-rocaires_animals-totemics-2p.pdf
Centre de ressources d’éducation au développement durable (CREDD)
Guillon, Adèle
couverture du hors-sérieLo Centre de ressorsas d'educacion al desvolopament durable de Valhan (CREDD) propausa dins aquesta publicacion una descobèrta dels "animals totemics", manifestacions del patrimòni cultural immaterial occitan, e de las legendas que los meton en scèna.

Retrobatz dins la Maleta d'Occitanica l'integralitat d'aqueste fòra-seria trilingüe (francés, occitan, anglés) del bulletin de ligason del CREDD, realizat en partenariat amb lo CIRDÒC, e un accès per fica a cadun dels animals.



Responsable de la publicacion : Guilhem Beugnon. Illustracions : Jane Appleton.
Presentacion : Claude Alranq
Tèxtes de las legendas : Adèle Guillon.
Traduccion anglesa : Adèle Guillon e Jane Appleton.
Traduccion occitana : Lo CIRDÒC

Resulta d'un partenariat entre la DSDEN d'Erau e la comunautat de comunas dels Abans-Mons, lo CREDD a coma mission d'acompanhar las classas del primari e del segondari del departament d'Erau dins la mesa en òbra de projèctes pedagogics ligats al patrimòni, a l'environament e al desvolopament durable. Assegura tanben, tres còps l'an, la publicacion d'un bulletin de ligason numeric e desvolopa d'otisses didactics que son meses a dispausicion gratuita de las classas.


Per escotar los tèxtes de las legendas legits en occitan :

vignette.jpg
Carnavàs !, lo documentari sonòr de Péroline Barbet
Barbet, Péroline
Péroline BARBET es realizatritz sonòra mas tanben cercaira e mena de collèctas de la paraula. Mescla als registraments e a sas realizacions de donadas traitas de sas recèrcas propausant aital de documentaris sonòrs e de produccions entre etnologia e creacion.

Traduccion d'un extrach de la presentacion de Carnavàs ! sul site internet de la realizatritz, Péroline BARBET :

« De febrièr a març de 2017, registrèri los carnavals de Pesenàs (Erau), Marselha (Bocas-de-Ròse) e Murs (Vauclusa). Cada carnaval es singular, la fèsta s'impregna dels luòcs, n'ofrís una representacion. Mas si la fèsta met en scèna e parla de la localitat, incarna tanben una umanitat mai larga. Es d'aquestas diferéncias e d'aquestas permanéncias qu'es question dins aqueste documentari. »

Amb los testimoniatges de :

  • Claude Alranq, Sylvie Cavalié-Alranq e Marie Gaspa a Pesenàs (musica del carnaval : Los Amis du Poulain)
  • Brigitte Briot, Jean-François Perrimond, Hélène Attya-Amar, Jean-Marc Lamour e Alessi Dell’Umbria a Marselha (musica del carnaval : Gamelan Bintang Tiga (Marselha), La grouvandole, Henri Maquet/ Delta sonic)
  • Fabienne e Pascal Bigot a Murs (musica del carnaval : Saboï)
Presentacion dels carnavals registrats :

Pesenàs (Erau)
Lo carnaval de Pesenàs, amb sos animals totemics sasís la vila tota pendent mantun jorn e seguís un debanament ritual fòrça orquestrat. A l'ora d'ara, la vila entièra vibra al ritme del carnaval, a tal punt que totas las botigas de la vila tampan mantun jorn a aquesta escasença. Lo diluns gras, los Fadàs sortisson un animal imaginari, lo Tamaron. Dimars gras, es l'apogèu de la fèsta, amb la sortida del Polin, l'animal emblematic de la vila. Es portat per un desenat d'òmes acampats dins l'associacion « Les amis du Poulain » e es acompanhat de sa banda de musicians (pifres e tambors). Lo Polin torna puèi a son local.

Marselha (Bocas-de-Ròse)
Lo carnaval de la Plana es un carnaval urban, independent, autogerit, nascut fa un quinzenat d'annadas a l'iniciativa de qualques militants culturals e de la ret d'estatjants del barri de la Plana a Marselha. Pren possession de la vila en plena tantossada, lo dimenge e serpenteja, sens cap demanda d'autorizacion prefectorala, dins los dedals dels barris de Noailles e de la Plana. Lo carementrant, carnaval, generalament ligat a l'actualitat politica de la vila, es brutlat de nuèch sus la plaça de la Plana.

Murs (Vauclusa)
Dins lo pichòt vilatge de Murs, lo carnaval se debana a la fin del mes de març. Es organizat pel Foyer Rural, amb l'ajuda de totes los estatjants del vilatge. Es acompanhat dempuèi d'annadas per la tropa Saboï, qu'anima la fèsta amb sos pifres, tambors e trompas. Aqueste carnaval fa tornar de personatges rituals coma los maridats, lo diable, o tanben la banda dels Bofets. Bonòme carnaval es jutjat sus la plaça de la glèisa. Lo procès es dich en occitan e en francés. Puèi es brutlat de nuèch, sus la plaça de la glèisa, aprèp un bon sopar pres totes amassa, e un percors al flambèl. »

Fotografia : Erik Delamotte
Residéncia a l’Atelier-Studio d’Euphonia, dins lo quadre dels Prèmis Phonurgia Nova 2016

Ne saber + sus l'autora e sul documentari
ronda-gigants-totems.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : La Ronda Europenca dei Gigants e Totems / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 20 de julhet de 2017

La primièra dimenchada de julhet vei una manifestacion novèla qu'a vocacion a se perennizar. Se tracta d'un acampament deis emblèmas dei comunas concernidas per la cultura totemica. Son de representacions que rebaton l'identitat d'una vila, d'un vilatge. L'enjòc d'aquela partida dau patrimòni culturau immateriau serà au còr de la manifestacion. S'i vei tanben la creacion oficiala de la federacion "Totemic", que permet ai sòcis d'aver una tribuna e una communautat.

Un reportatge d'Amada Cròs.
s-boyer-camel-besiers.jpg
Lo Camèl de Besièrs contat per Serge Boyer / CIRDÒC
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Boyer, Serge
Perqué lo Camèl ten una plaça de las primièras dins lo patrimòni cultural immaterial de Besièrs ?

Dins aquel entreten filmat en 2012 al CIRDÒC, Serge Boyer, mediator del patrimòni al Musèu del Besierenc, torna sus la legenda e l'istòria de l'animal totemic, e sus la plaça dins la vida de la ciutat d'aquel Camèl qu'es marcat de la devisa "Sèm fòrça".
polin-fete-retour.jpg
Lo Polin de Pesenàs - Fèsta del retorn / Hélène Morsly, realizatritz
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur.
Filmat aquí per Hélène Morsly en 2014, lo Polin, l'animal totemic de Pesenàs (34), ven cada annada lo 2 d'agost per aculhir los enfants del país exiliats, que poguèron pas festejar carnaval amb el.
vignette-meze.jpg
La Mòrt del Buòu de Mesa / Hélène Morsly, realizatritz
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur.
La realizatriz Hélène Morsly a filmat aquí la mòrt rituala del Buòu de Mesa (34), un animal plan popular del bestiari lengadocian.

Es totjorn lo 19 d'agost que se pòt veire la mesa a mòrt del Buòu sus l'Esplanada. La fola i es immensa per assistir a la mòrt simbolica de l'animal totemic, que tornarà nàisser de sas cendres pendent lo Corso de Mesa al mes de mai seguent.

Lo buòu de de Mesa es plan conegut dels abitants d'Erau : se fa partida dels eveniments locals e que se mòstra dins d'escasenças divèrsas coma los tornegs d'ajustas, a l'escasença d'una eleccion o d'un enterrament, es subretot al moment del Corso florit dels 1èr e 8 de mai e pendent la fèsta de Mesa que se pòt veire. La mesa a mòrt del buòu se ten lo diluns a l'entorn del 19 d'agost, per la Sant-Ilari. Aquel jorn, la populacion locala mas tanben los toristas son nombrós per assistir a l'eveniment. Lo Buòu es una de las bèstias mai impressionantas del bestiari lengadocian. Poderós e imprevisible, suspren e perseguís los que se meton sus son camin. Es totjorn sus l'esplanada que se pòt veire la mesa a mòrt del buòu. La fola i es immensa per assistir a la mòrt simbolica de l'anima totemic, que renaisserà de sas cendres al mès de mai que ven.
buou-mesa-ajustaires.jpg
Lo Buòu de Mesa e los Ajustaires / Hélène Morsly, realizatritz
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur.
Aquestes imatges d'Helène Morsly seguisson lo passa-carrièra del Buòu, animal totemic de Mesa (34), e dels ajustaires per la fèsta de Mesa, los 16 e 17 d'agost de 2014.

La fèsta de Mesa se debana cada annada a la Sant Ilari, la dimenjada la mai pròcha del 19 d'agost. Las festivitats començan tre lo dissabte per durar cap al dimars seguent. Lo Buòu de Mesa, acompanhat del Chivalet, serà de sortida lo dissabte e lo dimenge a 9 oras per las carrièras de la vila. Çaquelà, la corsa del Buòu se pòt pas preveire.
Lo dissabte se debana lo grand torneg regional d'ajustas lengadocianas. E lo Buòu es plan sovent associat als tornegs d'ajustas, que mai d'un còp es de sortida per festejar un dels venceires.
Testut-2-300x163.jpg
Lo Testut de Montblanc
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Lo Carnaval de Montblanc e son animal-totèm « Lo Polin » dit qualques còps e dempuèi pas gaire de temps « Lo Testut ».
Lo Carnaval de Montblanc es un rendètz-vos que los montblaneses vòlon pas mancar. Lor Polin i pòrta sa folia al mièg de las « enfarinadas » e dels cants.

Lo Carnaval de Montblanc, se debana sus dos jorns entre la fin del mes de març e la debuta del mes d'abril.
Lo Polin dança al Carnaval en foncion de las generacions que lo fan viure, dels periòdes de l'istòria. Es menat a viure e desaparéisser regularament : d'annadas que lo Carnaval se fasiá sens el e d'annadas sens Carnaval tanpauc. Mas lo Carnaval tòrna totjorn e ven caçar l'ivèrn dels montblaneses amb en tèsta dels « carnavalièrs » : lo Polin. Bèstia salvatja de domdar, que fa çò que vòl, çò que li balhèt son escais de « Testut ». Es qualques còps acompanhat d'una replica miniatura : lo Polin dels enfants.
Ane-Bessan-2-300x163.jpg
L'Ase de Beçan
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Dins lo vilatge de Beçan se debana, dempuèi fòrt longtemps, un curiós ritual a l'entorn de l'Ase.
A l'apròcha de Sant Laurenç (10 d'agost), la populacion, venguda nombrosa, es al rendètz-vos per qualques jorns de fèsta. L'Ase, l'animal emblematic de la vila dançarà d'oradas. De la glèisa a la carrièra, de placetas en ostal de retirada, d'elegits de la comuna a la comunautat, l'ase parada en faire ressondir los còrs d'aqueles que lo fan viure.

La fèsta de Sant Laurenç es la fèsta locala de Beçan. Cada annada, se debana sus cinc jorns, dimenjada inclusa. Las sortidas de l'Ase constituisson los moments fòrts, d'ont lo segond nom donat a la fèsta : « La fèsta de l'ase ». L'animal es al centre de las festivitats e es d'alhors pas qu'a l'escasença de Sant Laurenç que la populacion pòt profechar de sa preséncia. Fòra de qualques evolucions, lo public assistís a un programa qu'a un encastre identic segon lo jorn.
Aital los beçaneses e los toristas veson la primièra dança de l'ase a 17h picanta, lo dissabte pròche del jorn de Sant Laurenç. La jornada de dimenge es plan emplenada mas los moments fars son aqueles : de la benediccion e de la messa en preséncia de l'ase e plan segur la remesa dels ramelets que la joinessa i met a l'onor la municipalitat. Lo diluns e lo dimars, las jornadas un pauc mens protocolàrias, recampan la populacion a l'entorn de l'ase a travers de diferentas animacions. Lo darrièr jorn de la fèsta l'animal aurà lo dreit de se repausar mas es lo moment que lo pichòt ase serà de la partida per finalizar l'eveniment.
Boeuf-2-300x163.jpg
Lo Buòu de Mesa
CIRDÒC-Mediatèca occitana
LO BUòU
« Moi, je suis l’un des animaux totémiques les plus impressionnants : loin du Coucaïrous débonnaire, des Poulains joueurs ou du Chameau placide, je fais presque peur avec mon énorme tête surmontée d’une immense paire de cornes, ma gueule qui s’ouvre largement, et mes puissantes mâchoires qui reprennent le rythme du tambour en claquant bruyamment : clac / clac / clac-clac-clac (1, 2, 1-2-3). Mon origine serait liée au culte de Mithra (Orient ancien), qui avait dompté et sacrifié un taureau, du sang duquel étaient nées toutes les créatures vivantes. Je symbolise donc aussi la renaissance après la mort. »
LEGENDE
En 59 de notre ère, une famille pauvre venue des environs de Béziers vint s’installer sur les bords de l’Etang de Thau. Elle se mit à défricher la plaine, à l’endroit appelé « Los Murgos », vivant là de son travail et de la pêche, très abondante à cette époque. Une solide paire de boeufs l’aidait dans sa tâche.
Grâce à un travail acharné, la famille connut bientôt l’aisance, puis la richesse... Lorsque les deux boeufs furent morts, on conserva la peau du plus beau, qui fut étalée sur un support en bois, en souvenir de cette bête courageuse. Et cette dépouille fut promenée chaque année pour les grandes occasions... Lorsque la peau primitive fut usée, on construisit un mannequin colossal, bien plus grand qu’un vrai boeuf, recouvert d’une toile brune. On lui tailla une tête de bois avec des cornes. Ce boeuf est, depuis, de toutes les fêtes et de toutes les manifestations...
Dans l’animal totem, 8 à 10 hommes peuvent se loger pour le mouvoir. L’un d’eux est chargé uniquement d’actionner la tête et les mâchoires de la bête au moyen d’une gaule.
À l’extérieur, le meneur (ou cornac), armé d’un long aiguillon, commande l’animal et décide des figures à exécuter. Le Boeuf parade uniquement dans la ville pour les deux corsos fleuris et pour la fête votive, qui a lieu le 19 août, et où il est toujours en tête du cortège. Il ouvre officiellement cette fête qui va durer trois jours, durant lesquels il anime par sa présence toutes les animations et défilés à travers la ville.
La course du Boeuf dans les rues de Mèze est imprévisible : à tout moment, il peut courir et même foncer sur ceux qui se mettent en travers de son passage ! Avec ses larges cornes, il éloigne les plus hardis qui veulent s’opposer à lui. Il est aussi capable de ruades, de trémoussements, de pas de danse, scandés par la musique qui l’accompagne...
Cet animal fort apprécié de la population rend aussi visite aux balcons des maisons, où lui sont jetées des pièces de monnaie qu’il récupère dans sa gueule ouverte...
Le dernier soir de la fête a lieu « la mort du Boeuf », qui doit mourir pour mieux renaître... Le sacrifice a lieu sur l’Esplanade. L’animal effectue d’abord sa course au milieu des badauds, monte dans le kiosque pour danser, s’amuse à faire éclater dans sa gueule des ballons gonflés...
Puis le meneur exécute quelques passes de corrida à l’aide d’une muleta fictive, et soudain, il transperce la tête du Boeuf avec une épée postiche... le Boeuf tremble, vacille, d’un côté, de l’autre... et tombe raide mort, dans une marre de sang répandu pour l’occasion, sous les « bravos » de la foule...
Avant sa mise à mort, le Boeuf initie les enfants à la « mort symbolique » : il les avale par sa gueule béante, et les fait passer dans son ventre... d’où ils ressortiront quelques instants plus tard, pour renaître plus forts et plus sains...
Cet héritage de l’initiation au culte de Mithra (où le sang du boeuf répandu sur l’initié le faisait naître une seconde fois) n’est plus qu’un jeu : il faut voir les enfants se bousculer pour être les premiers avalés ! Ils plongent tête la première dans la gueule du Boeuf et sont récupérés à l’intérieur de la structure par les porteurs...
sus 6