Explorar los documents (14 total)

vignette_22283.jpg
Videoguida : Lo tambornet (lenga e sostítols en occitan)

Del calhau a la bala, de la man a la raqueta : long dels sègles, lo jòc de pauma s'es mantun còp metamorfosat per sedusir los amators. La França ne presenta d'alhors diferentas variantas  : se lo País Basc a sa pelòta, Lengadòc a son « tambornet ». 

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22260.jpg
Vidèoguida : Seta : las Ajustas setòrias (lenga e sostítols en occitan)

Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

ieo-lexic-ajustas.jpg
Lexic de las ajustas lengadocianas
Carcassés, Philippe. Auteur
Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en collaboracion amb la Liga Regionala de las Ajustas Lengadocianas, aquel lexic bilingüe e multimèdia foguèt realizat per Felip Carcassés, amb l'ajuda d'Alan Cameliò, Miquèla Stenta e Josiana Ubaud.
QR codes permeton d'ausir la prononciacion del tèrmes inventoriats.

Sommaire

    - Presentacion de las ajustas
    - L’occitan, qu’es aquò ?
    - La prononciacion de l’occitan lengadocian
    - Los actori¨s
    - Lo material
    - Las societats d'ajustas
    - Las categorias
    - Lo reglament
    - Lo torneg
    - La carta de las societats d'ajustas e de las escòlas
    - Tèrmes maritims
    - Vocabulari util
    - Expressions popularas
    - Las ajustas en musica
    - L’aiga, lo vent...
    - Cançons emblematicas

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
course-landaise.jpg
Lexic de la corsa landesa
Duperé, Francis. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Francis Duperé, ancian conselhèr pedagogic departamental per la lenga e la cultura regionalas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa  de recòrds sus lo gascon, sa prononciacion e una corta presentacion de la corsa landesa, un vocabulari franco-occitan sus sièis tematicas especificas a las corsas landesas : la vaca, los òmes, l'arena, la corsa, saber comptar los punts mas tanben un recuelh de cançons occitanas e una mapa de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
sant-lois.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : La fèsta de la Sant Loís a Seta / TèVéÒc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 21 d'octobre de 2016

La vila de Seta, coneiguda per sa tièla au pofre, festejèt en 2016 lei 350 ans de sa fondacion. Mai pas soncament ! Se tractava tanben de sa 274ena edicion d'ajustas (targas), emblèma de Seta tant coma sa cosina. Ben de causas caracterizan Seta e son istòria. Bastida per lo rei Loís XIV, la vila portuara se pòrta encara plan. Entre atmosfèra familiala e eveniment de pes : la Fèsta de la Sant Loís e sei targas.
vignette-course.jpg
Lexic de la corsa camarguesa
Gros, Lise. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Lise Gròs, presidenta de l'organisme departamental del Gard de las corsas camarguesas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa lo vocabulari relatiu al buòu, als òmes, a las arenas e a las corsas mas tanben d'expressions, cançons emblematicas e carta de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
vignette_course.jpg
La corsa Camarguesa
CIRDÒC-Mediatèca occitana
La corsa camarguesa es un espòrt tradicional principalament practicat dins Gard e Erau ont los participants temptan d'agafar d'atributs primats fixats a la basa de las còrnas d'un taure de Camarga. A la faiçon de la corsa landesa, necessita pas de mesa a mòrt de l’animal. Plan distincta de las autras activitats tauromaquicas, aqueste espòrt fa plenament partida del patrimòni e de las tradicions provençalas.

1/ Practica actuala

Rasetaire ensajant de descrocar un atribut - Crèdit foto. : Olivier Calleriza

La corsa camarguesa benefícia dempuèi qualques annadas d'un dinamisme espectacular, atal mai de 900 corsas son organizadas cada annada, del mes de març a novembre, sus l'ensemble de son airal de practica que compren Erau, Gard, Bocas de Ròse e tanben Vauclusa. Totas las corsas se debanan totjorn sul meteis esquèma, dins lo respècte de las règlas tradicionalas.

La corsa comença per una capelada, ont los participants a la corsa, los rasetaires, entran dins l'arena per saludar lo public. L'entrada se fat totjorn sus l'air de dobertura de Carmen de Georges Bizet (1838-1875). Una sonariá de trompeta jogant l'èr di biòu ressondís alara per anonciar l'arribada del taure dins l'arena. De forma circulara, l'arena es enrodada de barrièras en dessús de las qualas los rasetaires devon poder saltar per escapar a la perseguida del taure. Una segonda sonariá se fa ausir : anóncia lo començament de la corsa.

Pendent quinze minutas environ los rasetaires van alara ensajara de descrocar los atributs fixats a la basa de de las còrnas o sus l'esquina del taure : cocarda, aglands e ficelas que devon èsser descrocats dins aquel òrdre. Cada atribut descrocat rapòrta un nombre de punts determinat al raseteur.

Abrivada dins las carrièras d'Aigas Mòrtas - Crèdit foto. : Olivier Calleriza

En marge de la corsa, l'abrivada e la bandida son incontornablas. L'abrivada designa l'arribada dels taure dins l'arena, acompagnats dempuèi los camps pels gardians de la manada a caval. En fin de corsa, al moment de la bandida, los taures son tornats als prats dins las meteissas condicions. D'atrapaires seguisson lo cortègi en cercant a immobilizar los taures o a los faire escapar per carrièras.

2/ Istòria de l'espòrt

Se retrobam la traça d'activitats tauromaquicas tre l'Antiquitat, las primièras mencions de corsa camarguesa remontan a 1402 amb l'organizacion d'una corsa de taure a Arle donada en l'onor de Loís II, comte de Provença. Las corsas taurinas contunhèron d'èsser practicadas dins las vilas e vilatges, al l'ocasion de las fèstas. Totes los volontaris èran alara autorizats a participar e a faire acte de coratge en anat descrocar de recompensas fixadas suls taures daissats per las carrièras de la vila o del vilatge.

 Lansargues (Erau) corsa de taures sus la plaça publica - Coll. Archives municipales de Marseille (33Fi3436)

La corsa camarguesa tala coma la coneissèm uèi s'uniformiza e se codifica dins lo corrent del sègle XIX, en particular jos l'egida de l'escrivan e manadièr Folco de Baroncelli (1869-1943), pròche de Frederic Mistral.

Los taures autrescòps daissats dins las vilas e vilatges tòrnan dins las arenas, las flors e mocadors de cap fixats sul taure son remplaçats per de cocardas, de primas son creadas per lo qu'anirà descrocar l'atribut, enfin los joves participants a las corsas se vestisson de blanc e venon rasetaires : la corsa camarguesa èra creada.

Caldrà esperar 1975 per que nasca la Federacion Francesa de la Corsa Camarguesa que reglamenta uèi l'ensemble de las corsas.

3/ Actors

 Mèdias : 

Federacion Francesa de la corsa camarguesa

La Federacion francesa de la corsa camarguesa (FFCC) es una associacion francesa lei 1901 fondada lo 2  de setembre de 1975 organizant los trofèus taurins. La federacion ten l'agrat del Ministèri de la joinessa, dels esports e de la vida associativa francès dempuèi decembre de 2004. La federacion recensa 2 865 licenciats en 2012.

Consultar le site de la FFCC

4/ Ressorsas

Los espòrts tradicionals an estat l'objècte d'un projècte d'inventari dins l'encastre de la convencion de 2003 de l'Unesco sul patrimòni cultural immaterial. Una ficha d'inventari completa sus la corsa camarguesa es disponibla sul site del Ministèri de la Cultura e de la Communicacion

Retrobar tots los documents en relacion amb la corsa camarguesa sus Occitanica

vignette_5270.jpg
Videoguidas de Ginhac e Sant Guilhèm dau Desèrt
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Los alentorns de Ginhac dins Eraut aculhisson la Tambourithèque, musèu del jòc de tambornet. Aquel espòrt tradicional de Lengadòc, de la familha dels jòcs de pauma, se practica uei encara mercés a l’instrument que li balhèt son nom  : lo tambornet. Long del sègle XX, sa practica perd lo vam abans que l’accion de diverses apassionats, dont l’autor occitan d’Argelièrs d’Erau Max Roqueta, participe al reviscòl e a la restructuracion de l’espòrt.

Après la santat del còs, la de l’esperit en prendre lo camin de l’abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt. Fondada a l’Edat Mejana, l’abadiá ven lèu lèu un site immancable de la Via Tolona, una de quatre grandas vias del pelegrinatge que mena a Compostèla. Sa legenda daurada e la de son fondator se transmetan encara sus las rotas que menan a la tomba del sant. Per aquò, cal passar l’estranh Pont del Diable...

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_P13a.jpg
Videoguida : Lo tambornet (en lenga occitana sostitolada francés)

Del calhau a la bala, de la man a la raqueta : long dels sègles, lo jòc de pauma s'es mantun còp metamorfosat per sedusir los amators. La França ne presenta d'alhors diferentas variantas  : se lo País Basc a sa pelòta, Lengadòc a son « tambornet ». 

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

vignette_P4b.jpg
Videoguida : Seta : las Ajustas setòrias (en lenga occitana sostitolada francés)
Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.


sus 2