<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10687" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10687?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:56:05+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16604" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/14ddd1f572a1edcef554b214fe93cb92.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139324" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/39b385da8ea9f159d111168a4a71e995.pdf</src>
      <authentication>e09d0036070d7eae7a36e3fec7ef8f74</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631705">
                  <text>Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'dli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

IProuvèrbi di meissoun

QUE m'AI (.RF.MAliT IRES FES cÈR. MES
(7, 1 7, 27

PRES DE L'ABOUNAMEN

SURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE
j

Vers

I

FoLCÔ DE BARONCELLI

Un an ............. 10 fr.
Sièis mes .........
rn fr. ;»o
Tres rues.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

Lou numerô....... 10 centime

au palais d6u Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau :
FOI Ci) DE BARONCELL

J

Ccurres ounènc
P

aclcunse

Barcilouno, VIII de desèmbre MDCCCXCV.

(BER

vbsti fèsto de Calèndo, vous mande

1 aqueste cacho-fiô. Posque-ti escaufa li pe-

tachin afrejouli - qu'an toujour pôu que la
Prouvènço prengue trop d'alo e trop d'alen !
Gràci à sa valentié e is esperro que noun

cesson jamai de faire pèr lou triounfle de la
Causo, li regiounalisto catalan vènon de gagna

'no nouvello vitôri qu'es d'uno impourtanço
majouro pèr l'enantimen de sa lengo, à n'en
jujarèn que pèr l'iro manifèsto dis acastihana
(qualificatiéu que courrespoundrié à nôsti
francihot de Prouvènço).
l'a à Barcilouno un ciéucle literàri e artisti

qu'es un di mai impourtant de l'Espagno ;
n'en soun sôci tôuti li gros catau, li richis

endustriau, lis escrivan, lis artisto de Catalougno, e lis estrangié de marco tènon it se ié
faire iscriéure : ié dison l'Atenèu. Lou counèis proun En Frederi emai li félibre qu'em'éu
antan, o 'mé lou capoulié Gras, soun vengu
saluda li fraire d'eici.
Aquest an la presidènci de l'Atenèu fugue
semoundudo à-n-Angel Guimera, un pouèto
de grand talènt, l'autour dramati lou niai poupulàri dôu tiatre catalan adeja tant riche de
capd'obro, un d'aquéli fervènt catalani,to
que soun vengu après li mèstre de la proumiero ouro; Guimera sarié dounc coume lou
Fèlis Gras barcilounés. Fidèu à si principe,
declarè qu'acetarié la candidature à-n-uno
coundicioun : es que pronounciarié soun discours d'inaguracioun en lengo catalano....
Poudès pas vous imagina l'escande que fagne
un prejit tant naturau. Un presidènt de l'AteIlèu parla catalan en sesiho soulenno ! acô
S'èro jamai vist ! Dequé dirien li gènt de
Madrid, li proufessour de l'Universita e lis
estrangié ?.. Pamens mau-grat li proutestacioun que s'aubouravon adeja, Guimera fuguè elegi, car li bon cardacho eici soun en
majourita. Alor quàuqui journau entamenèron uno viôulènto campagno contro [ou
rlauvèu presidènt, faguèron circula de prou-

testacioun e de peticioun, e n'i'a qu'anèron enJusquo à declara que se chanjavo pas d'idèio,
emplegarien la forço pèr l'empacha de
parla.
Tarnbèn Ion vèspre de la sesiho d'inaguracioun, la grand salo de l'Atenèu presentavo
I'aspèt d'un camp de batèsto, tant
se i'èron
douna rendès-vous d'ami e d'aversàri de l'ôuratour. Tôuti sentien qu'uno grosso partido
anavo se jouga e que Ion discours que devien
ausi noun èro uno simplo charradisso,
mai uno
yertadiero fwioun.

La sesiho se duerb ; après li leituro preliminàri dôu secretari, Angel Guimera entameno soun discours ; acabo à peno sa proumiero fraso que li catalanisto, qu'èron dins
uno proupourcioun de vint au-mens contro
un - ié fan la plus calourènto dis ouvacioun.
Mai ire que li picamen de man talon, tres di
plus ferouge acastihana s'aubouron e à-z-auto
voues proutèston. Inmediatamen quàuquis
ami de Guimera li butasson e à cop depoung
li fan sourti (le la salo. Lis àutri mau---countènt croumpon un chut, e l'ôuratour pàu coun-

tunia sa dicho au mitan d'un estrambord

sèmpre creissènt. Raramen s'èron ausido de
paraulo tant elouquènto, raramen èro estado
tant calourentamen lausado à' soun degut la
lengo de Catalougno e peréu aquelo de Prouvènço; car, coume parla d'uno d'aquéli t,rro
sènso enaura en meme tèms la glbri de l'autro !
A fa'n tablèu di plus pouëti de l'epoco di Troubadou, a celebra subre-tout « aquéli tres couloussàli figuro de la lengo catalano, Ramoun
Montaner, Ramoun Lulli e Ausias March :
Ion cantaire de l'entousiasme pèr la terro, Ion
cantaire dis aspiracioun de l'esperit e lou cantaire di desir de l'orne. La patrie, la fe e l'amour: li tres cordo que vibron emé Ion mai
de forço dins l'amo.
« Vergougno eterno, a crida, pèr aquéli que
mespresant soun idiomo vanton aquéu dis
autre !

»

Aquel ate courajous e patriouti a agu un
restountimen counsiderable dins Barcilouno;

i'a vue jour que se parlo plus que d'acè; li
poulemico countùnion aferounado ; mai qu'enchau ! la vitôri es gagnado, dison li catala-

nisto, sian rintra dins un de nôsti grands
oustau.

L'emoucioun a gagna enjusquo i journau
de Madrid que servon à si legèire aquéu vièi
mot de separatisme; Guimera a lis ounour di
journau ilustra ounte Ion represènton en caricaturo em' autour d'éu un publi de mounge e
de sacrestan, e ounte ié reprochon de voulé
tua leu prougrès en revenènt is us e idèio de
l'AgeMejan (vesès que li causo se passon
eici coume en Prouvènço). Enfin, pèr que la
noto ridiculo vèngue s'apoundre à la fèsto, un
journau di miés infourma de le capitalo (jujas
ço que dèvon èstre lis autre!) a counta gravamen que i'avié agu pèr carriero de manifestacioun separatisto e que de desordre èron de
cregne ; e lou courrespoundènt acabavo ansin
si nouvello à sensacioun:
« Vous tendrai telegraficamen au courrènt
de ço que se passara !

»

Alegrin.

P R EDl Cl[oiLTN
SUS LOU RETOUR DÔU

PAPO EN AVIGNOUN
D'aquest moumen, se reparo, en Camargo, Ion Castèu
d'Avignoun, ]ou celèbre Castèu d'Avignoun, qu'emé si
palun, si sansouiro, si bos de mourven e de citise, si
sablèio, si mirage e sis estang inmènse, emé sis abeié
einorme e si manado, tèn la mita di vàsti soulitudo que
soun Ion terradou di Santo.
An toujour di que, dôu tèms de l'esplendour avignounenco, fou Castèu d'Avignoun èro esta 'no poussessioun
papalo. E l'a rèn d'estounant que li papo agon ama e
adourna aquéu recàti, basti sus la ribo dôu I ichot Rose, à
l'oumbro d'aubo couloussalo, Il plus grosso belèu, fi plus
ramudo e If plus vièio de touto la Prouvènço. Lou Hume;
en aquéu rode, a perdu soun courrènt e et ulo, coume
mort, aflaqui, sènso vanc d'esperéu, mouvedis à tôuti
lis auro. à travès Il desert, embarra l'a de fes entre dons
taiant bourda d'engano espesso, e de-fes espandi sus de
plajo moulasso ounte vèn mourreja au pèd d'un ridèu
tremoulant e lôugié de clàri tamarisso. I gros miejour, la
vaco negro vèn, soulitàri, se viéuta dins sa fango en bramant. Dins la roujour di calabrun, Il vbu de flamen acou=
louri leu passon amoundaut silencious. E la nfue, mounto,
di segounau e di palun, estoufado dins l'aire tèbe, la meloudio dis esquerlo dôu cavalun coupado pèr Il quilamen
di bestiàri palustre.
Di terrasso italiano dôu castelas, la visto embrasse
l'espandidou entié dôu desert de Camargo, desempièi
fi tourre d'Aigo-Morto que se devinon dins la bi une,
vaigo, aperalin, à drecho, coume un fum, darrié lis estang e Il pinedo, enjusquo i clouquié d'Arle, amount, enjusquo au Vacarés, enjusquo à la mar semo, abas, enjusquo i bouco dôu Grand Rose, perdu entre si tes dins la
liunchour dôu Gou de Fos.
E veici qu'en demoulissènt, Il massoun, l'autre jour, an
trouva dins Il croto, entre fi pèiro d'un arc-vôut, uno estranjo queisseto, pleno de pergamin tout môusi dôu salant e qu'à peno se podon encaro un pau legi. Lou vièi
Mouro que gardo Il rosso dôu Castèu, sachènt qu'ame Il
vièi papié, m'a fa la bond maniero de mounta à chivau
e de m'adurre acb dedins soun saquetoun, pèr vèire se
pourriéu ié destria quicon.
E n'en valié la peno. Aquéli pergamin, - que se pourran vèire desenant dins lis archiéu de la coumuno di
Santo, - countènon tres proufeclo relativo à la papauta
emé leu recit detaia de circoustànci dins liqualo leu devignaire Ansèume, astroulb de la Rèino Jano, lis a largado à l'Aveni. Soun tôuti tres forço curiouso ; mai n'i'a
uno que passe tout, preciso à rèndre fôu, d'un estrambord estrange : vous sèmblo, quand l'avès legido, de l'entèndre clanti coume un bram de troumpeto ; e fan avé
chaspa emé si prbpri det e regarda emé si prôpris lue
leu roulèu passi ounte es escricho, fan counèisse Ii gènt
que l'an trouvado, pèr se pas crèire embula, en ié sounjant, pèr la mai groussiero dis engano. Quento man misteriouso l'enmuraiè aqui dôu tèms que leu papo d'Avignoun venié santifica de sa presènci leu grand Castèu
de Camargo ? Quente miracle de Diéu la fai dessousterra,
elo que crido i quatre caire dôu mounde que l'ouro pico
ounte leu Papo deja s'aubouro pèr reveni regna dins Avignoun, au moumen meme que Il quatre taire dôu mounde
fan chafaret d'aquéu retour ?
Ve-n-eici Ion raconte, revira dôu vièi prouvençau, tau
que leu fai, en temouin, l'escrivèire, pèr toujour escoundu, que l'a trasmés, dins sa queisseto, à noste tèms.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàIL 1

2

« En l'an de Diéu e de gràci 1348, dôu règne de Cie-

mènt VI dôu noum, papo, fou sieisen, e de Madamo Jano,
rèino de Naple e coumtesso de la Prouvènço, ion cin-

quen, es arriba que Madamo Jano, mirau de la Bèuta,
bouco de la Sapiènci, rèino e soubeirano nostro, venguè
sus sa galèro, emé que-noun-sai de segnour esbrihaudant, prouvençau e napoulitan, de courtejaire emai de
page e l'astroulb Ansèume, en pais de Prouvènço e e pecialamen dedins sa vilo d'Avignoun, ounte es fou papo:
car venié pèr qu'éu la jugèsse, que l'Oungrés l'acusavo
dôu tuamen de soun espous Andriéu, e la, coursejavo,
aferouni, coume Ion ratié coursejo la paloumbo innoucènto. E elo avié fugi, leissant si vilo à brand davans
l'Oungrés, pèr que lou sang déu pople siéu noué fuguèsse
estampa. E Ciemènt l'ausiguè e Ion Counsistbri dôu pap o
la couneiguè innoucènto.
Or, emé tôuti si gènt, a fa sejour dedins la ciéuta d'A-

vignoun, amor dôu papo Clemènt ; e se i'es bais, à soun
ounour, de fèsto magnifico, tant sus la terro que sus Ion
flume ; e i'a demoura proun de mes ; e Ciemènt, pèr la

causo de sa grando sapiènci e de soun gai sabé, l'a
agudo en amigueta e founso estimo, e dedins sa coumpagno, a fa noumbrôusi passejado dedins la terro de
Coumtat, e souvènt, pèr divertissènço, à la colo que ié
dison Ion Castèu Nbu, qu'es long dôu flume e que Ion
papo, efetivamen, i'a soun castèu emé soun vignarés.

E tout acb es pèr veni au raconte sincère di causo
qu'ai visto e entendudo tourna-mai (1), e que veici

:

Lou jour seten dôu mes de jun, en la memo annado
1348, Ion papo Ciemènt emé Madamo Jano e soun espous

E{

Louis, emai forço segnour e troubaire e damo e page e
l'astroulù Ansèume, èron mounta à la colo déu CastèuNbu ; se i'èro fa festin emai tangu court d'Amour, souto
lis éuse, e di que-noun-sai de vers e de cansoun. Or,
quand Ion soulèu anavo trecoula, pèr s'enveni, mountèron tourna-mai à chivau, e Mounsegne Clemènt emé la
rèino Jano, sus d'acanèio blanco, caminavon davans
à belèu vint pas de la court e à coustat l'un de l'autre.
E arribèron ansin à l'en-aut d'un mourre, que i'a à drecho dôu Castèu Nbu e que ié dison Ion mourre de la
Miôugrano, amor di miôugranié fèr que ié trachisson en
abounde emé de nerto à l'entour di vigno, e que li pagan
Gré, dison, i'entre-tenien. Tout Ion mourre, autramen, es
vesti de vignasso, emai li d'à coustat, e es, aquéu vin,
Ion meiour de tout autour dôu Castèu-Nbu emé Ion mai
renouma e Ion preferi di boutihié dôu papo. E, de la cimo
dôu mourre de la Miôugrano, se descuerb un espandidou
inmènse e superbe, d'abord que se vèi fin que la mar,
alin, à travès l'asclo di mount Aupiho, errai Ion grand
mount Ventour depèr amount, e Ii roco dôu trau de VauCluso, e Ion Hume dôu Rose que coulo en bas, e tambèn,
plus liuen, la ciéuta d'Avignoun. Or, quand Ion papo
emé la rèino fuguèron aqui, Ion soulèu trestoumbavo.
Lou cèu èro abrasa di milo fib rouge dôu Pounènt, e sa
roujour, aquéu vèspre, èro mai escarlatino que Ion sang
e envouloupavo tout, à l'en-bas dôu mourre, e fou
mourre éu-meme, de talo façoun que li fueio di vigno
n'en semblavon cremesino. Lou papo, desempièi un

moumen, èro tout apensamenti e la rèino la memo
causo e caminavon un istant mut e la court, pèr respèt

d'éli, gardavo Ion silènci, car cresien que fou papo soungèsse à la malautié de la pèsto qu'avié empouisouna Ion
mounde e que regnavo peréu dins sis estat, fasènt mouri
jusquo lis escari de soun cor : e acb lis entristesissié
tôuti, d'autant mai qu'aquéu vèspre èro triste abord e
que Clemènt e Jano, marchant plan, lis iue perdu, emé
si bèsti, sis abihage e si taro que rougejavon, dins l'aire
morte fou nounrèn dôu calabrun, semblavon dons fantaumo cavaucaire, ime de sang. Mai se troumpavon dins
(1) Aquest raconte se trovo ion segound di tres sus lou roulèu de pergamin.

FUIETOUN DE L' ,IÔLI

4

ço que pensavon. Lou papo Clemènt, en vesènt aquéu.
tremount terrible e magnifique, e l'abrasamen espeta-'
clous, eilabas à si pèd, di richi terro siéuno e de
touto la plano drudo de Prouvènço, que ié rernandavon

terre revendra, de drudo, tourna assôuvagido e pourtara
qu'arrounze, daladèr, nerto e miougranié-fèr !. .

soun acanèio blanco e, aguènt regarda loungamen l'ôurizount, au Pounènt e à l'Ouriènt, à l'Uba e au Miejour,
qu'èro, acb, si païs d'O devoua, si païs de jouinesso,
clamè ansin, li man aubourado, parlant à Diéu e à Madamo Jano, d'uno voues que tôuti l'ausiguèron dins Ion
silènci di causo : « Segnour Jésus, pèr-dequé li leissas
ansin, i calabrun, passa la Mar, reprouchaire, pèr fin que
vèngon bacela dies nbstis auriho, lis ourbamen d'iro e de

men passara de guerro emai de pas e de bramado de
vènt d'aut, avans que Diéu, amount, ague joun à soun
càrri fou tregèime Lioun !... Tè, regardas, segnour,
aquelo estello que mounto à l'Ouriènt. Prouvènço, aubouro-te, espbusso toun susàri e repren ta courouno !

en pleno taro de rebat flamejant pue glbri, aplantè

foulié de vosto Roumo ernbularello, vendudo e revôutado,

que soun asprour nous rousigo fou cor e nous emponisouno fou sen ? Quouro aura fini de nous traire à la fàci,
coume uno escupigno, fi noum ensaunousi de si tribun
feroun, di Rienzi e di Baroncelli?
.... 0 ma douço Prouvènço, nous derrabaran-ti de ta
terro de gràci, e d'aquelo belour qu'espandisses aqui à
mi pèd, couine uno liouno amourousido, dins li darrié
poutoun dôu jour? E pamens Ion grand flume dôu Rose
n'es-ti pas, segnour, proun noble e proun pur pèr pourta
la barco de Pèire autant dignamen que fou Tibre italian?... 0 Rèino, noblo Rèino, d'alin nous mounto un
nivoulas tant encre que n'avèn l'amo touto ennegado e
que noste cor desboundo d'arnarun ! Ah ! poudèn achata
de vilo e auboura de bàrri e de palais sus li ribo dôu
Rose ! Poudèn, en escoutant li tant di troubadour, béure
Ion vin d'aquéli vigno ! Co qu'es escri, coumprene bèn,
Segnour Diéu, que ges de man jamai l'escafara ! Roumo
plouro coume uno véuso e gingoulo, mai se secaran li
plour de Roumo, e tu, Avignoun, se 'n-cop ploures, fi
tiéu finiran-ti jamai ? La barco que mantendren, nous,
i ribo de toun Hume, d'àut.i la leissaran-ti pas empourta
pèr l'oundado ! E quouro aquéli bàrri se saran vuida,
quouro aquéli palais saran esta proufana, quouro la voues
di troubaire se sara amoussado, quouro aquéli vigno
saran morto, quaucun seremembrara-ti jamai, Segnour,
d'aquéli causo? E toun arrèst ié bandira-ti pas dessus la
niue negro de l'eternita, courre aquelo dbu mounde vai
toumba tout-aro sus nosto terro ? »
Lou papo aguènt parla, s'escapè de sa gorjo un plagnoun autant amar qu'un rangoulun e leissè toumba sa
tèsto palo sus soun pié , courre un que plouro. Tôuti
s'èron, coume éu-meme, arresta. Alor, dôu mitan di
segnour emé di dono de la court, s'avancè Ansèume.
l'astroulb saberu, e, auboura dessus lis estriéu de sa

sello, regarde Ion cèu, pièi, emé l'iue que flambavo, s'escridè coume acb, s'adreissant à Clemènt : « Segnour
Papo, se voulès, escoutas ço qu'ai vist d'escri, iéu, dedins
l'estelan. Vbsti bouco, en parlant, cresien pas, segur, de

tant bèn dire, ai ! las ! Car lis àspri segren e li pensado
amaro, e li vesioun d'eisil, e li séurni cregnènço que
vous an fa gemi e clama vers Ion cèu, es traça dins lis
astre que noun podon manca de veni au reau !
Noun vous, ni voste sucessour, ni Ion siéu, mai un
autre, (e sara de vosto raço memo),* embula pèr la femo,
empourtara à Roumo la courouno papalo e mourira de
languitudo. E la terro subran s'escandalisara, car regnara
au cop dons papo di Crestian. E pièi sara la niue qu'avès
previsto, papo : li bàrri de vosto ciéuta se vuidaran, e la
voues di troubaire en plen s'amoussara; voste palais

sacra toumbara à-n-un poun que sara proufana pèr

l'escupigno di sôudard e meme aquéli vigno, coume lavès

predi, mouriran sèns remèdi, e eici, mounte si pampo
abihon li pendis, tout à l'entour dôu Castèu Nbu, la
(*) Pèire Rougie de Bèu-Fort, papo souto fou noum de Gregôri XI e qu'entournè la papauta à Roumo, éro fou nebout de
Clemènt VI (Pèire Rougié).

LOU PAIRE sttplicata-

LI VARAI DE L'AMOUR

Escoutas, madamo ; se voulès, vous la gardarai e
vous la bressarai bèn voulountié, dôu tèms qu'anarés
querre voste linge. Acb fara que me pausarai encaro
un pau.

DRAIKO EN QUATRE ATE

CLEMÈNÇO

eèr Jùli CASSINI

Eh ! bèn, tenès, aproufiche vosto coumplasènço;
ié van tout-d'un-tèms. En s'enanant e balançant la man à
Tetino. Adiéu ! adiéu ! te laisse; vendrai plus... Adiéu !
adiéu ! VZro lou cantoun de la granjo.

Lou PAIRE

lé dison Agustino ? me fai bèn plesi. Aquéu noum
m'agrado ; es autant poulit coume elo 1 Me sèmblo

SCENO V

que si parènt dèvon souvènt la veni vèire, e que
devon faire de foulié pèr aquelo mignoto.
Lou PAIRE Se clino sus fou brès e, precauciounous, baiso la
CLEMÈNÇO

Pèr acb, noun. Es de gent de liuen, forço liuen,
que podon gaire veni ; mai, se fison de nous-autre, e
fan bèn. Tetino gouisso dins soun brès.

Velaqui mai que se reviho. Fai de som de rèn
Iéu que coumtave d'ana rabaia li làni

En bressans.

qu'ai estendu sus la sebisso darrié la granjo !

chatouno sus lou front, pièi, tout esmougu :

Mai n'avès pas tout vist, o papo, e vous troumpas !

car la niue qu'avès di sara pas mai eterno qu'aquelo que di mount vai toumba sus la terro Soula-

Lou Mistrau vai canta, e sa voues s'ausira de l'autre bout

dôu mounde e de nouvèu troubaire mesclaran à soun
tant si cant de reneissènço ! Avignoun, toun palais,
sourti de l'infamio, veira mai à geinoun fi poutentat dôu
mounde da, ans Ion papo rèi, fou papo glourious ! Lou
papo revendra ! E voulès que vous digue quouro saran
coumplido li luno dbu malur ? Lou mourre que trepan
n'en vai èstre fou signe. Regardas leu tremount ensaunousi fou cèu: tout rougejo, eh ! bèn, quouro au pèd
d'un castèu nbu qu'aubourara sèt tourre vers fou soulèu
de Diéu, la colo di miôugrano rougejara ansin di flot dôu
vin papau, dôu vin di jôuini souco, quouro d'aquéli roco

fins gisclara tourna-mai tant de vin, tant famous, que
sara pas souleto, !a colo di Miôugrano, à-n-ès re escarla-

tino courre un mantèu de prince cardinau, quouro espouscara à raisso sus Ion mounde, quouro n'en coulara
à long Hume de pourpre jusquo i raro dôu mounde,
quouro leu mounde entié d'aquéu vin sara rouge couine
s'avié carga uno raubo de sang, e quouro fi tremount
dôu sant soulèu de Diéu saran pale en roujour e saran
pale en glbri contro si roujour d'or e soun noum trelusènt; quouro à la coupe santo di pouèto nouvèu, pèr
béure d'aquéu vin, eici s'amourraran ensèn, lis ome déu
Miejour, lis ome de l'Uba, lis ome de la plano e li gavot
dis Aup, e l'ariegés bourret ; e quouro, escoutas bèn, un
jouine cavalé di piano de la mar, sourti dôu sang papau,
un vèspre, au calabrun, em' uno segnouresso que pour-

tara Ion noum de l'emperaire d'Arle, raubadis, trevaran sus d'acanèio blanco, eici, couine vous-meme,
o papo, o rèino, v.lei... Alor se pourra dire e se pourra
clama à la fàci dôu mounde que li tèms soun coumpli e
qu'Avignoun triounflo, car leu papo bèn lèu passara li
mountagno !... E, bèn urous sara aquéu qu'en Avignoun
poussedira alor uno pèiro d'oustau ! »
Vaqui co qu'ai ausi, iéu, di bouco memo de l'astroulô
Ansèume. Lou papo Glemènt emé Madame Jano repren-

guèron la route, mut courre de trevan, souto la lune
palo sourtido de la mar ; e tourne, causo estranjo, dins
leu cèu sènso nivo, a trouva sèns relàmbi enjusquo en
Avignoun,

ai pensa que valié la peno de trascriéure

aquesto predicioun, couine ai fa pèr lis autro. »
Retrouva e tradu pèr Jordi Greiau.

LI G tU DE PA-STO
Quéti blini fougasso, aquéli fougasso de Nouvè, que se

paston à l'bli e que se dounon pèr presènt entre bràvi
gènt dbu pople ! D'aquelo memo pasto li femo fan de

gau - que baion à si fihbu. Mai courre vai que pèr
Nouvè se donne coume acb, is enfant, de gau de pasto?
Un prouvèrbi prouvençau n'en fournira l'esplicacioun :

Quand venguè l'ouro dôu gau,
La Santo Vierge aguè lou mau.
Aquéli tourtoun, que li femo fan couire au four pèr si
pichet, soun apela tambèn, déni constat dôu Lengadb,
estève o estevenoun, e alor soun taia en formo d'orne o de
femo. « Vos que te figue un ome? Vos que te fagne uno

femo ? » Li peirin o meirino li baiavon à si fihbu leu
dilun de Calèndo, qu'es Ion jour de sant Estève.

Michèu Gai.

counsoulacioun, m'ôublido e me descounèis. Toun
paire... enfin... n'a plus la souvenènço dôu siéu e n'a
pas meme pieta de si péu blanc.
L'ai pas leissa faire à sa tèsto, es verai ; mai, èro
pèr soun bèn, e Ion saup. Vèn-ti à iéu de me cliva lou
proumié? Noun, parai ? noun ! Un ome de moun age,
un ome qu'a travessa la vido sènso jamai manca dins
si devé, sènso jamai febli dins sa digneta, pbu pas,
dèu pas davala au poun de quista l'atencioun di siéu,
e, subre-tout, de soun enfant. Adounc, soustendrai

aquelo lucho entre moun amour de paire e moun
amour-propre d'orne - mau-grat que me fague tant
soufri, - enjusquo au bout. Mai, aro que t'ai visto, o
bello chatouno ! sènte que voudras assoula dins iéu
aquelo peno que me secuto, aquéu besoun d'ama e
d'èstre ama, - qu'es lou bonur que me manco, e
que, soulet, fai la vido.
O ! bello enfant ! sara tu qu'amarai - sènso que

Bèl ange ! siéu toun grand. Siéu vengu vers tu,
buta pèr l'istint pouderous que bramo dins moun cor,

toun paire lou sache, car ié vole pas donna aquéu
countentamen ! Sara tu que prendras sa plaço dins
moun cor ! Sara tu que pantaiarai de-longo ! Sara tu

uno afecioun soulido e franco e, pèr estampa, en te
parlant, l'amarun que Ion gounflo.
Toun paire, qu'amave tant, toun paire qu'èro
l'espèr de moun vieiounge e que n'en devié èstre la

que m'estacaras i quàuqui jour que me rèston encaro
à viéure e que lis apasimaras de ti poutoun, car, desegur, toun cor de fiho sara mai sen,î'L3 qu'aquéu
de toun paire à mi tendresso. Ah ! Diéu fague que

BMVR - Alcazar - Marseille

�LOU CLAPAS
à IMZaiano.
Dimenche passa, 8 de desèmbre, vers li dès ouro de
matin, sus la Plaço de Maiano, debarcavo uno gaio
troupo de felibre dôu Lengadb.

Au balin-balant di campano messo à brand pèr lis
ôufice, e que semblavon faire leu salut i pouèto, éli se
gandiguèron vers l'oustau de Mistral.
Aqui i'avié MM. Ipoulite Messine, sendi dôu Lengadb,
Albert Arnavielle, leu majourau toujour plen d'estrambord, un ilumina de la Causo ; leu pintre Edouard
Marsal, cabiscbu de l'Escolo dôu Parage ; leu félibre
Grabié Perrier, qu'avié rejoun la troupo à soun passage
à Gravesoun ; Jan Fournel, secretàri de la Mantenènço
Lengadouciano ; Birot-Letourneux, counseié à la Court
de Mount-Pelié ; l'architèite Carlier ; Jôusè Soulet, de
Ceto ; Francés Dezéuze, Coumbalat-Roche, de Pignan ;
Estève Delmas, Jùli Veyron, foundaire e amo de la soucieta couralo Li cantaire dôu Clapas, emé Jaque Arnavielle, fiéu einat de l'Aràbi.
Li presentacioun facho, leu coulègo Soulet, qu'avié
adu de Ceto un boui-abaisso espetaclous, leu gorge à la
galoio servicialo dôu mèstre, la maianenco Mario, proun
couneigudo pèr aquéli qu'an felibreja à Maiano.
Vers miejour, arribon mai Ion brave Marius Girard,
sendi de la Mantenènço de Prouvènço, leu capitàni Devoluy, e Antbni Chansroux, l'afouga Sant-Gilen.
Madamo Mistral, graciouso mai-que-mai, presido la
taulejado, e vague li telegramo de plôure sus la taulo.
Es aquéli d'Antounin Glaize e d'Enri Téuhé, de MountPelié; d'Amouretti, au noum de l'Escolo de Paris; e pièi
uno despacho dôu senatour Deandreis, saludant de Paris
leu mèstre de Maiano ; e enfin Camihe Chabaneau, leu

roumanisto ilustre, qu'a carga Arnavielle d'espremi à
Mistral tôuti si simpatio.

Li tap dôu champagno aguènt sauta, Mistral se lèvo
pèr remercia sis ami : bée i coumpagno, i sorre di counvivo e à la remembranço de Madame Daniel, la bono felibresso que vèn, pecaire, de mouri.
Lou large nous defauto pèr menciouna li brinde calourènt de cadun. E bèn proun que dounen li dos cansoun
d'eici dessouto.

Mai leu Destin, un jour qu'ère pèr orte,
Lou grand Destin que voulié pas la vèire morte,
La coun.dugvè mounte èro inestié...
Oustau sacra ! L'aujolo aguènt franqui ta porto
7refouliguè reviscoulado
E se muflè subran en uno fouine fado
E di grands Aup à la Mar Majouro
Belant la glôri que l'aubouro
E de l'auro à l'adré coumuno e mounastié
Campanejèron dins l'èr blu : Mirèio es nado!
E venguèron li Rèi Mage dôu mounde entié.
Aro dins leu trelus, la jouvènto fai flôri,
Aro l'Immemourialo a recoubra rnemdri
E li felen se n'en soun fada
E, pèr dire à l'Eros de la Gèsto supremo
Nous armaren pèr lu garda,
Dins lis iue di felen flamejon li lagremo.
7 de desèmbre miejo-niue.

Pèiro Devoluy.

M-\ IANO !
Aro qu'avèn proun tauleja,
Que s'es begu, que s'es manja,
Galois ami, se brindavian
Au plus bèu jouièu de la plano,
Tôuti ensèmble cantarian
Maiano !

Se saup ! sian pas gousto-soulet
Venèn d'acaba risoulet
Lou boui-abaisso, leu rousti,
Que fai que noste cor tresano

:

E que fasèn mai resclanti
Maiano !

Eici sian dins un paradis,
Car leu soulas se i'espandis ;
Tèmple de l'ouspitalita,

Noun poudèn cregne li chavano;

Es un païs de liberta
Maiano !

Es la ciéuta dôu grand Mistrau
Eici s'aubouro soun oustau,
Deque fau mai pèr soun ounour
De nos te engèni es la gardiano ;
Poussedis leu plus grand segnour,
Maiano !

Auprès dôu mèstre vesèn mai
Na Mistralenco, fleur de Mai,
Fado vivènt à soun coustat
Que 'mé sa gràci soubeirano

Ilumino de sa clarta

Vàutri, dôu Lengadd venge,

De glôri courounado e vestido de flamo,
La nacinun prnuvençalo i plagnun de sa mar
Penecavo que l'aurias dicho morte.
Lou rebat dôu tremount e lis espousc amar
Flagelavon sa taro, e, de-longo pèr orto,
La pauro cercavo soun amo.

Maiano !

Es vertadiero ma cansoun
E pamens siéu de Gravesoun.
Eici sian pèr la venta

E, me metrien la caussano,

M'empacharien pas de canta
Maiano !

E leu lamp escalustrant di daio
E li chaplaire cinq-cènts an trepant si draio
E pèr leu Rèi o pèr leu Papo soun terraire
Sèmpre mai véuse de l'araire.
Pièi leu tèms siau après l'auvàri di batèsto
Saunado i quatre mèmbre e doulènto, pecaire,
Aurias di qu'avié perdu la tèsto !

Jusque à la negro niue se cantè ansin. Ah'! d'aquelo

escolo dôu Clapas, coume fai gau de vèire e d'ausi ! Aqui

règne un entendemen, uno fe, une voie, uno fraternita,
que justificon bèn aquésti paraulo dicho pèr quaucun
d'autourisa :
« Li félibre dôu Clapas soun mai que tôuti dins la vertadiero tradicioun felibrenco ! »
Courue tout fau que prengue fin, fauguè pamens quita
aquelo bono demoro. Se travessè Maiano, en cantant
coume d'ourgueno. A Gravesoun, esperant leu trin, li
Clapassié, dins un café, espantèron li bràvi gènt que se
ié trouvavon, en cantant mai forço cansoun, e la sale,
pleno coume un ibu, lis aplaudiguè loungamen... Ah ! la

Coume uno folo seguissié li grand camin

E risié dessenado en toui li tantalôri,
E de soun noum qu'adès clantissié dins lis aire
Folo d'iéli e de jaussemin
De soun noum benastru gardavo plus rnemdri.
Avié perdu leu biais dôu vièsti e dôu parla;
Bretounejavo sa cansoun long di valat
E si felen se trufavon d'elo
E toui li Franchimand fasien rire catiéu
En la vesènt passa couchado pèr si fiéu,
Pauro innoucènto e pauro belle 1

-

-

.

poulido journado !

lntoni dis Aubrespin.

visque proun pèr que me counèigues 1 Diéu fague
que
fugues proun grando, quand mourirai,
pèr coumprendre ço que sarai esta pèr tu, e pèr me barra lis

iue,

esmougudo pèr leu regrèt de me perdre,
coume leu
siée, d'aqueste moumen pèr ta bèuta, pèr toun innoueènci e pèr leu plesi de t'atrouva. En esperant,
o taro
enfant 1

te baie ma benedicioun. 7é fai un routoun sus
'ou front
en pleurant. Ah ! rises, e iéu ploure. Mai ! rise,
Toun rire es l'aubo de toun amistanço, e
mi lagremo

Vai, rire !

soun l'eigagno que n'en faran greia li
eOunsoulacioun
à mens, ai ! las ! à mens que fugue
uno
moucarié dôu sort. Mai ! noua, douço enfant,
noun ! M'amaras, tu !

Coume iéu vous vese esmougu :
Dins aquest lié gai e risènt

Vesès que la glôri es pas vano,
E vous sousprene redisènt

Desmemouriado, en si pantai sèmpre vesié
Lou cèu ensaunousi dôu Trelus de Bezié

CLEMÈNÇO

paréis au cantoun de la granjo, e, tout en
s'avançant, en pourtant uno canestello
de linge sus banco r

Pas ploura ?
Au

Lou PAIRE
countràri ! es estado bèn bravo. A

meme ris

- Lou paure se tranquè la gargato em' un raseur, -

fai aquesto emé de lagremo plen lis iue.
- Adès, me disias que Richard Fenigan èro veste orne
tout pasta ; coumprene pas coume ?

- Vous leu van dire : es quand Richard Fenigan fai
sauta la sarraio dôu moublet qu'embarre li letro de sa
femo, que vese moun orne furgant la coumodo, la tauleto
de niue, li pbchi de mi raubo, mi fichu ; e qu'atroubant

pas rèn de ço que cerce emé d'iue deforo tèsto e de

jaisso plen li labro, es aqui que sarro li poung, me douno
de bacèu, s'acousso à la chaminèio, esclapo li vas, bandis
li candelié, la pendule au sbu, crido, chaucho
e rechau cho tout ço qu'a mes en tros.

- Pauro femo ! - ié dise d'un èr plagnènt, - que de-

vès èstre urouso de plus l'aguedre à veste entour.

- Eh ! bèn, nàni, - me respond vitamen Adeline,

fai cascaia soun galet dôu rire. An 1

-

vous troumpas ; arne encaro moun orne.
- Es pas poussible qu'amés quaucun que vous a tant
fa rebouli !
- Cresès acb, vous ? Seguramen, ai soufert de sa jalousié ; mai, à constat d'aquélis ouro terriblo, poudriéu-ti
jamai vous dire leu plesi qu'ai esprouva dins lis autre ?
Fau aguedre viscu em' un orne arrapa d'aquéu mau,
pèr
se faire uno idèio dôu bonur de si foulour amoureuse...
Ah !

es bèn urous, Richard Fenigan, de retrouba sa
moun Diéu, se la mort

femo ! Dequé dounariéu pas,

poudié me rèndre moun orne !

CLEMÈNÇO

Ah 1 la pichoto couquino es proun riserello. S'avançant de l'enfant. Parai ? ma bello perlé ! Parai ? moun
agneloun ! En la gatihant. Que ? que ? que ? L'enfant

-

CLEMÈNÇO en l'acoumpagnant quàuqui pas.

Eh 1 bèn, alor, brave orne ! tenès-vous gaiard e que

Diéu vous acoumpagne
gemis.

1

Couche mai Tetino ; aquesto

disès-me s'es pas

bello, brave orne : quau l'amarié pas ?
Leu PAIRE

Segur ! l'es à se faire ama pèr forço. E, se voulès
que vous leu digue, me fai tant plesi de la vèire que
me fai peno de m'enana. Pamens, la niue vèn ; ai
encaro proun de camin à faire, e, me fau parti. Avans
de vous quita, se vous fai rèn, ié farai un poutoun.
CLEMÈNÇO

SCENO VI

-

l'orne d'Adelino.

Maiano !
A NOSTE MÈSTRE.

Après èstre parti, disènt qu'anavo faire uno virado de
quatre à cinq jour, se reviro e vèn s'escoundre dins sa
cave, d''ouate gaito'passa li counsumaire. Fau que '-eus
digue dabord ques éu qu'avié fa coustruire soun oustau,
e que sa jalousié i'avié dita d'amagestra sa chambro en
subre d'une partido de soun magasin em' un poustan
eitant feble que pousquè : i'aurias entendu camina un
drole. Tantia que, quand crèi que l'ouro es vengudo,
aguènt vist arriba l'ajoun, s'adus de cauto à cauto à-naquéu rode. Ausis o crèi d'ausi camina dins la chambro
;
se deshaboulo sai-que e, sènso faire ni d'une ni de dos,
alestis soun cop de tèms.
Avié rambaia dos o tres boute d'aigo-ardènt en soutire
leu poustan de la chambro, n'en dispausant uno de biais
que leu tap de la boundo fuguèsse dessouto.
Alor plaço uno candèlo atubado, bèn en fàci d'aquéu
tap ; em' ace, dins leu tèms que Ion tap s'abro, s'envai
prene leu Gamin de fèrri pèr leu païs ouate avié leissa
chivau e veituro. En prenènt fib, l'aigo-ardènt fai se proudurre uno escalapetado terriblo ; leu poustan saute, li
paret s'escarcaion, li foudre de vin boumbisson : tout
l'oustau brulo. Ma belle-sorre s'encour en camiso pèr
carriero courre uno folo. Bèn lèu, tout Ion païs es à l'erto.
Quete malur ! Quau a fa 'cb ? Dins leu fib, i'a toujour
quàuqui boute o quàuqui foudre que s'espetarron.
L'endeman, moun bèu-fraire, qu'an manda querre, fai
d'abord leu nèsci, e pleure e sousclo e se derrabo li
péu.
Un enfant es esta carcina dins I'encèndi. Li gendarme
vènon faire furg pèr saupre courre l'englas s'es proudu.
D'ùni, dins leu païs, encapon moun bèu-fraire que se
defènd e se marfound que mai dins li pleur. Pièi
vèn
loù chèfe de gare que l'acraso soute sa declaracioun :
- A talo ouro, dis, un tau a prés uno biheto pèr tau
païs e leu fib s'es declara gaire après.
- l'a qu'éu qu'a coumés leu cop de bregand, - se dis
à la chut-chut, e Ion brut fai taco d'ùli.
Moun bèu-fraire es embarra, clou lendeman, leu trobon
penja dins sa presoun.
Après aguedre temougna moun fàsti sus aquelo abouminacioun, m'asarde a demanda la finido dôu cadet de

Acb 's pas de refus. Pren la chato au bras, e la clinant
un pan de-vers éu. Tenès, d'abord qu'acô vous plais,
fasès-ié 'n poutoun, fasès n'i'en tant que voudrés.
Lou PAIRE embrasse l'enfant; pièi :

Aro, madame, vous dise gramaci de vosto bono
acuiènço, e vous souvète la santa emai à vosto belle
pichouno. Se, d'asard, passave mai d'eici, i'adurriéu
uno jougaio. Adessias, bono femo ! adiéu,
gènto
enfant !.. Me tau parti 1 Adessias !

SCENO VII

CLEMÈNÇO

Ha 1 te vese veni, boute !
te cou mprene ! Gemisses,
brassejes, sabe ço qu'acb vbu dire : vos
que te prengue mai. E ! bèn, zôu ! tè ! vène ! Ié pren li dos man,
e, la tirant plan plan pèr la faire dreissa. An! fai dau l...
dau l... dan !... hopo la ! La tèn au bras, e, tout en se
permenant. Parèis que fau
que n'i'ague d'urous, que ?
Acb n'es uno de vide ! La fai sauta. Oh ! mai, tambèn, quant n'i'a de dougeno coume tu ? Tetino ris is
esclat. Alor, digo : Ma....
ma. Escouto, ma belle Toutoun, dig0 : Ma. ma. L'enfant fui brusi sa tiento en jitant
d'escupagno. Ha ! me bastisses ? fas la plueio ? Acb 's
leu soucit qu' as, parai ? Te dise de dire : Ma.... ma.

BMVR - Alcazar - Marseille

�M
1's'AIÔLI

4

Gardano. - Mort dôn canounge Meissonnier, carat de la parrbqui. Es éu qu'enaurè sus Ion Mount Ventùri la crous mounumentalo que se vèi tant de liuen e
qu'apellon C.rous de Prouvènço. A-n-aquelo ôucasioun se
publiquè (à-z-Ais, 1874) Lou libre de la Crous de Prouvènço, recuei d'un centenau d'iscripcioun prouvençalo.

Es emé pieta que regardére Adelino ; mai, elo, en
beissant la voues e prèsque à moue auriho que soue alen
brulavo :

- Richard Fenigan èro jalons que d'un pichot rascas
de prince ; poudié espera qu'un jour o l'autre l'arraparié e l'espôutirié dins si man ; mai iéu pode rèn espera,
car es de la mort que siéu jalouso....
Emai que ma drolo tèngue pas de soun paire ! barboutis pièi courre en despart.
- An ! dequé diausse anas pensa?
- Boutas ! uno maire se troumpo pas ; sènte bèn que
ma drolo es toucado d'aquéu mau e que vaudra mai la
pas marida.... Chut ! la veici. -. E ié fai
- Te siés bèn amusado, ma fiho ?
- Bon-jour, madamisello Adôufino, - ié vène à moue
tour, - avès bèn fa la leiçoun à vosto pepado ?
- Hùu ! vole pas vous parla.... Vole plus vous vèire....

Uarsiho. - La felibresso de la Cran, la bono Madamo Daniel, que desempièi soun jouine tèms avié
acoumpagna fidèlo la respelido prouvençalo, es morto
Ion 5 de desèmbre. Avié 54 an.

Lazarino Daniel, nado Russi, èro pèr sa famiho ôuriginàri de Fourcauquié e avié passa sa jouinesso à Nimes. ):ro en aquelo epoco uno di plus bèlli bruno que
i'aguèsse en Prouvènço e, se nous troumpan pas, Ion
pouèto Canounge l'avié cantado dins soun tèms. Maridado en segoundi noço à-n-un pouèto arlaten, M. Enri
Daniel, èro ansin devengudo castelano de Crau, pèr

Enanas-vous, vilanas !

lou Mas de Desèume - ounte, sus lou dougan de l'estang
d'aquéu noum, reçaupié li felibre.
Lazarino Daniel, autramen dicho La Cravenco (coume
signavo sis article dôu journau L'Homme de bronze) èro
uno dono generouso qu'à Marsiho e pertout la rescountravias en tèsto de; tôuti li Iibblis obro. Sènso que l'escriguèsse forço, toujour se deleitavo de parla prouvençau e èro jamai tant countènto que quand poudié servi
la causo felibrenco: Lou Felibrige, de-segur, perd en elo
uno devouado. Que sa fiho, pecaire, e M. Daniel soun
véuse, reçaupon l'espressioun de nbstis amistous regrèt.

- Eh ! bèn, Adôufino, vos respondre coume se dèu à
Moussu ?

- Hei ! aquéu moussu vous amo mai vous que iéu ! Pauro Adelino !

Batisto ilonnet.

NOUVELUN
LA Baus. - En seguido de la campagno que l'Aibli
durbiguè pèr apara li Baus contro la destrucioun, Ion

!paria. L'avès legido, la galejado que Le Journal a
publicado : Paris aux Parisiens ? L'autour supauso que

Gouvernamen deleguè M. Enri Revoil pèr vèire Ion maladoubat e repremi lou vandalisme.Avèn vaei Ion plesi de
faire assaupre à la Prouvènço que, gràci à l'eminènt architèite prouvençau, li rouino espetaclouso de la ciéuta
baussenco van èstre preservado contro li maufatan. Lou
raport de M. Revois, e Ion devis que i'a apoundu, au su-

Paris vùu éu perdu descentralisa. E alor, dins soun encencho, pas mai que dins sa grùpi, vbu plus degun re-

çaupre que li fiéu de Paris. E 'm' acù

li prouvinciau
tournon chascun dins si prouvinço, e veici ço que dis di
Prouvençau que s'envendran :

Tambourinaire en tête, ils s'en iront vers les oliviers de Provence, les bons Provençaux qui n'ont qu'une ambition : conquérir Paris, peintres, poètes, sculpteurs et musiciens,

jét di rouino di Baus e de sa counsoulidacioun, vènon
d'èstre aprouva pèr la Coume-,sioun di Bèus-Art, e ve-

avocats et journalistes. Allez-vous-en, gens de la noce;
allez-vous-en chacun chez vous ; emmenez les dîners de compatriotes, les Tomates, les Aïoli, les Brandades et les autres

n'eici lou proumié fum.
I quatre milo franc qu'èron alouga deja pèr reparacioun
de la glèiso,s'ajuston 1900 fr. pèr rebiha la Tourre di Bano
e àutri soubro interessanto, talo que la poulido fenèstro

associations de va-comme-nous-nous-poussons. Alors, pour
la première fois depuis la fondation du Félibrige, les félibres
résideront ; et toute la littérature méridionale, la littérature à
cigale, à poussière et à soleil, sera enfin dans son décor. Et,

escrincelado que porto l'iscripcioun POST TENEBRAS LUX

coquin de bon sort, dire que ce sont les Méridionaux les
plus acharnés à la décentralisation !
- Tè! pourquoi ont-ils quitté leur Provence, dans ce cas

e tambèn ço que rèsto de la vièio capello de Santo Catarino.
Sus la proupousicioun de M. Enri Revoil, aprouvado pèr

Ion Gouvèr, d'aquelo gènto capeleto se fara Ion museon
lapidàri di Baus.
Van, li reparacioun, couniença tout d'un-tèms. De mai
sabèn de bono part que van s'entrina li demarcho pèr
faire classa Ion Valoun d'Infèr e l'empacha d'èstre avali
pèr lis endustriau alabre que l'ensalisson e l'esbuerbon.
Que sachon bèn, dôu rèsto. li marchand de queirado,
que, dôu moumen que Ion Gouvèr pren souto sa tutèlo
li bèuta artistico de la Terro di Bans, se vai faire rintra

1

- Perqué l'avèn quitado, moun brave franchimand ?
per-ço-que iavès leva, à la Prouvènço maire, tout ço
que ié falié pèr enanti si fiéu : l'autounoumio qu'èro
siéuno e que li fasié marcha fièr, l'ensignamen de sa
lengo gue li fasié parla aut, e Ion gouvèr de si finanço
que ié permetié d'agi. l'avès tout pres : fan bèn que vagon bousca sa vido mounte n'i'a !

3rku tic

dins la legalita aquéli que se n'en trufavon - e s'an de
papié, li faran vèire, lis usurpaire de peiriero !

19ant-Rouanié. - Touto la proumoucioun di
Grand Pres de l'Escolo di Bèus-Art, avant de Paris à
Rounio, es vengudo, l'autre dimenche, vèire nbstis Antico
e nùsti Sant-Roumierenco. Arriba d'Avignoun, qu'avien

vesita la vèio, soun ana pièi vèire Li Baus e reparti pèr
Nimes.

Mount-Auban.-M. de Beaurepaire-Froment, de
l'escolo felibrenco de Paris, en trin de publica Ion Dictionnaire international des Hommes du Midi, vèn d'intra
pèr un an au service militàri eici dins nosto vilo. Esperan bèn que l'obro entre-presso pèr éu n'en soufrira de

ROUVENÇALO

Bèn de coumplimen toujour au segound couse de Marsiho,

Ion prouvençau Pèire Bertas, qu'en maridant li bràvi gène
cren pas de ié parla nosto lengo. Es ansin, l'autre jour, qu'en
enliassant à la coumuno M. leu dôutour Maurras, qu'es mège
de marino, emé sa jouino mouié, veici ço qu'a di i nôvi :

Que l'Amour, que vous acampo vues eici, vous seguisse en pertout, siegue que vous escoundés, o les capoun ! souto lei figuiero,

prdchi de l'estang blu de Carounto, siegue, o moun brave matalot, que sus l'esquino deis erso de la grand mar, empourtés
luen, bèn luen, au fin founs dei pats estràngi, la mistoulino ndvi
que s'atrouvara bènpertout - ounte serés à soun taire!
Lou nôvi es Ion fraire dôu felibre Charle Maurras, e la nèvio
es la siéu cousino: tôuti bon Martegau.
Antounin Maffre, de la « Société d'étude des Sciences naturelles de Béziers », vèn de faire, en lengo d'O, Ion comte-rendu
d'uno escursioun à La lUalou, facho em' aquelo soucieta
leu 16 de jun 1895. Acô 's entre-mescla de vers bèn estampa.
Aquéu Maffre mantèn bèn l'ounour dôu parla bezieren. 16
pajo in-80 (Béziés, empr. Azaïs).

Vèn de parèisse à Cano, vers l'éditeur Robaudy, Ion recuei
de pouësio prouvençalo Li darbouso pèr En Maurise Raimbault. N'en parlaren la tes que vèn.

-o-

La revisto La Mandoline duerb un councours de pouësio

e proso miejournenco, o neo-roumano, coume dis.

Countèn d'abord pèr sujèt donna : un sounet à Mistral; e
pièi touto meno de tèmo en toute meno de parla.
Pas besoun que li pèço fugon inedito. Coundicioun ourdinàri pèr Ion mandadis. De mai, espounga 1 fr pèr pèço mandado. Espedi à M. 1lichèu Pons, direitour de la Mandoulino,
1i, balouard de Reuilly, à Paris.

-oA la darriero sesiho de l'acadèmi de Nimes, l'autour di Bourgadièiro, A. Bigot, a legi uno pouësio.entitulado L'armounio.
-QDins L'Vcho de Paris : sonnet d'Aubanèu La Bouquetiero,
cita e tradu de l'Aiôli.
- Dins La Vie Mois tpéliéraimie : Les Montpelliérains
chez Frédéric Mistral, pèr Guilhem de Maguelone.

- Dins Le Mémorial d'Aix : A l'artisto Pau Pourcel pèr

Savié de Coundamino.

- Dins La Cabreto : Lou bièl Ourlbat pèr A. Vermenouze
Lou garric e la( anabèro pèr Bilofranco ; J.-B. Veyre e soun
retra; Les Ires rèis pèr lou Merle.
- Dins La Terro d'Bc : Guilhem Figuiera pèr BacquiéFonade ; Las bouletos pèr J. Pitchou ; Journ des morts pèr P.
Delga ; Ramos mortos pèr J. Gayssot.

- Dins Le Forum Républicain : Le marcho di pasts-i-

houn, nouvè, pèrMèste Eisseto

- Dins Lou Luquet del Tarn, buletin mesadié de la

Soucieta di Tarnés de Paris : Uno crounico, Auguste

;
Les félibres de Paris; La coumunioun de la pensadoFourès
pèr L.
Duc.

- Dins Le Conciliateur : Pèr li bidu! pèr A. F.
- Dins le Phare du Commerce: Un peu de Félibrige,
Li Darbouso ode M Raimbault), bèn poulit article pèr F.
Estéve.
- Dins Le Journal île Marseille : Li Darbouso, poésies
provençales (de M. Raimbault) pèr L. Astruc.

-- Dins S.e Fil;aro : Le trésor d'Arlatan pèr Anfos Daudet,
que nous a fa passa quàuqui jour delicious en pleno Camargo,
au bord dôu Vacarés, dins la coumpagno di gardian.

- Dins La Sartan : Lou sdungi pèr P. Bellot.
- Dins Le Petit Méridional : Montpellier et Mistral.
- Dins La Dépêche : Mistral et les Montpellierains.
- Dins La Croix du Midi : Une visite à Mistral.
Dins Le Télégramme : Chez Mistral pèr J. F.

OtwrP$po11nb nrt

A Na Lazarino de Manosco. - L'espàci manco pèr
apoundre, i dons article que dounaren sus Lazarino la
Cravenco, voste plagnun de sorre tant esmougu e esmou-

vènt. Tôuti li bénis obro que nous fasès counèisse au
comte de la pauro morto, es autant d'ange que l'an pourtado i pèd de Diéu. Gramaci pèr elo !

- Coume las, nie disié Ion félibre Arnavielo,
Pèr trouva, tant de tèms, de rimo novo en do ?
- Moun bèu, s'ai respoundu, chasque jour, dins la pielo,
Ma muso se refresco au saboun Mikadù.
Fabricant: Fèlis EYDOUx.- MARSIxo.

Se vènd dins tduti li bons oustau.

A M. N. - Voste ôusservacioun, au su,!èt de la Bouquetiero d'Aubanèu qu'avèn dounado au darrié numerb,
es justo. Lou proumié tercet dèu se legi couine eiçù :

inE :AJ DAS

Se lipant li moustacho, un bevèire abesti

LA 31AI AMOUROUSO DI PIPO

L'arrèsto....

!

M. G.-A. PALUN &amp;

Bilais

AGI; t7J Di a In Iy:,3

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESH.AYES.

vz1 LACOCA,_DÔU PÉROU

VINS MOUSSEUX
PROPRIÉTAIRES

`

SECrRÈT DE -POUÈTO

au liù de s'arrèsto.

rèn.

r$OULEGADISSO

[.MWÀ'

Co

1 VJGrl® ON

,

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume !ou vin de Castèu-Nbu.

Pèr béure, o Mariàni,
Pèr béu.e risoulet
Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu
Toun vin, bon restaura,
Toun vin de capitàni,
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuQue s'es assaboura
Esperaren pas, nàni,
Reinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
Dins li souièu estràni,
D'avé l'estouma blet.
pou negaci un champagno-prouvençau. Esperavian....
P LUN, poudèn dire qu'esperan
Gràcl à l'ounourable oustau de M. G.-.
Se vènd i fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous, Mariani.
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti lou tap

couine un canaun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
la bello co.

Mai... es pas besoun de Ion faire moussa :

ARGUS DE LA PRÈSSO

MOUSSO TOUT SOULET.

PRES COURRÈNT
.rand Mousseux, Muscat de Provence, carte or............
Gr..ud Mousseux du

mi-sec (goût français)....

S'ESPEDIS :
En miejo-caisso
o mié-panié

En caisso 2 de 12 fiolo, 0 24 miéji-fiolo,
o pallié f o 24 quart de fiolo.
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié o 50 quart de fiolo.

« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il étai
qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du
monde
et
en
fournit
les
extraits
sur
n'importe
quel sujet. »
2fr.50

la fiolo, 3 fr.
3 fr.

-Nôstis espedicioun soun facho franco de

omtat, Extradry(goût anglais)..

de 6 fiole, o 12 miéji-folo'
o 24 quart de fiolo.

FOUNDA EN 1879

1

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 Jour, sènso escomte, o

bèn 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e de
regio arregardor. Ion croumpaire.

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endréfresqueirous.

abonné à l'Argus de la ]Presse,

Hector Malot (ZITE, p. 70 e 323).

L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,ete.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'rgus legis Z;,000 journau pèrjour.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356333">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356334">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356335">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444109">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356308">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°179 (Desèmbre 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356309">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°179 (Desèmbre 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356310">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356311">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356312">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356314">
              <text>Cent-soixante-dix-neuvi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356315">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356317">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356318">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356319">
              <text>1895-12-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356320">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356321">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356322">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/14ddd1f572a1edcef554b214fe93cb92.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356323">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356324">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356325">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356327">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356326">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356328">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356329">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356331">
              <text>FOL13136_1895_179</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816733">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10687</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356332">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444104">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444105">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444106">
              <text>Cassini, Jules (1847-1896)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444107">
              <text>Devoluy, Pierre (1862-1932)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444108">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597685">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597686">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597687">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642481">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878394">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
