<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10706" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10706?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-10T15:04:40+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16021" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d3834eedeb885b30a11a87771aeec9ae.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139291" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/86b665cf9a4a28948bdc58cb6f841b61.pdf</src>
      <authentication>1fb5f4bc8b429f2754ca346300b17621</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631639">
                  <text>Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'ainli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

IProuvèrbi di nieissounié)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an ............. l o fr.

Sièis mes ......... b fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 10 centime

Vers

FOLCb DE BARONCELLI,
au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN
gr

DISCOURS
EN REMEMBRANCO

DRU L OUÈTO LESCUIILiE
prounouncia à Greasco lou 26 de Mai 1895.
MIDAMO, MESSIÉS,

I'a'n an, en plen mes de Mai, alor que li
flour flourejon e que roussignoulejo Ion rous-

signôu, pèr un triste retour di causo fatalo,
eila dins Ion risènt Tubet, que sèmblo uno
claro ouasis au mitan de vôsti terro negro,
dins uno chambro souloumbrouso qu'escleiravon plus despièi long-tèms que la le de l'espouso e li preguiero de l'enfant, un jouvènt,
un pouèto mourié.
Lou mistrau bessai aurié'spargna la flour;
l'ourriblo cassarello, de-longo en cerco de vitimo, acipè Ion roussignôu !
Plourerias tôuti, sis ami ; e nàutri téuti, si
counfraire, plourerian. Mai acô sufisié pas :

se saup que - urousamen pèr counserva la
forço de supourta li gràndis esprovo - li lagremo à cha pau s'arrèston, e Diéu en donnant Ion cor à l'orne ié dounè la memôri. E's

en memôri dôu paure ami rauba dins soun
printèms, es en memôri dôu valènt pouèto
derrout en pleno flourisoun de soun talènt,
que la foule de pouèto e d'ami envôuto vuei
aquéu moudèste mounumen dôu souveni.
Fèlis Lescure, - ai pas besoun de vous Ion
dire, à vàutri tôuti, si coumpagnoun de jouinesso, - fuguè pèr eicelènci l'ami fidèu, Ion
cambarado precious, l'eisèmple vivent, en un
mot, de la vertadiero fraternita. E fuguè tainbèn, noste paure Fèlis, Ion moudèle de l'amour
famihau : ah ! se sa vièio maire, se sa jouino
femo, se sa mignoto fiho, pecaire ! poudien
parla eici, mi càudi paraulo sarien lèu amoussado souto si flot de lagremo !

'

Es adonne pas de l'orne entime que vous parlarai, mai de veste pouèto, de l'orne de tôuti,

que noun sara jamai trop enaussa.
Car i'a'n an, en plen mes de Mai, perderias
tambèn la glôri de voste pichot païs, en meme
tèms que la grando Prouvènço vesié parti un
de si plus moudèste e de si plus valènt felibre
de l'aveni.
Lou felibre-carbounié, coume amavo de se
faire apela, siguè, en efèt, un di pur, un di sincèri cantaire de nosto bello. lengo d'O. D'àutri

vous parlaran de l'escrivèire francés, - que
Lescure manejavo autant bèn sa lengo naciounalo qu'aquelo de soun clouchié, - iéu
vous vole rapela aquéu qu'en prouvençau
cantè sis esperanço, cantè si joio, cantè si

D'uno naturo simplo, courue tout ço que
crèis dins lis endré san e discrèt, avié de talènt
sènso lou saupre e cantavo tout planamen pèr
éu-meme, pèr-ço-que soue amo esprouvavo
Ion besoun de s'espandi.
Quand, dins li proumié trelus déu matin, la
calandro nous esmèu erré sa cansoun glouriouso, e quouio, dins Ion calabrun seren, lis
amourous soun ravi pèr li gamo magico dôu
roussignôu, cresès-ti que calandro e roussignou se preôucupon se sian esmougu e se lis
amourous soun ravi? Sabon-ti soulamen se
quaucun lis escouto ? Nàni, aquélis artisto de

la libre vido largon si note pèr-ço-que Ion
triounfle dôu matin e la majesta de la niue li
fan canta.
Ansin Lescure, pouèto de la naturo libro,
aliuncha de tout cèntre pernicious, estrangié
i vàni batèsto e inchaiènt di discussioun esterlo, cantè dins lis aube courre dins li tremount de la richo Prouvènço Ion triounfle e
la majesta de tout ço que l'envirounavo, sènso
autre soucit.
Mai, me dirés, coume vai dounc qu'en
cantant ansin à la chut-chut, rèn que pèi Ion
besoun d'espandi soun amo, siegue arriba,

noste pouèto, à se faire uno tant bello plaço
dins li letro prouvençilo que souri nourri es
couneissu liuen, bèn liuen d'eici e que vuei la

poupuiacioun es en fèsto pèr counsacra sa memôri glouriouso ?
Vous demande un pau se quouro, pèr acourchi voste camin e vous gara de la souleiado,
prenès vosto routo souto bos, à travès dis alèio
sourno, vous demande s'avès besoun que vous

digon: - Darrié aquéli baragno fèro i'a de
tousco de ginèsto, eila i'a de bouquet de roumaniéu ; escoundudo dins l'erbo, enfin, i'a de

viôuleto. Nàni, parai ? car sufis qu'eisi:ton
viôuleto embaumado, roumaniéu enebriant e
ginèsto ôudourouso pèr que sentigués sa presènci.
N'es ansin di pouèto, mis ami. Lescure aguè
bello escoundre li proumié perfum de soun

amo pouëtico : à la longo, l'èr dôu païs n'en
fuguè redoulènt e quàuqui coulègo que, pèr
acourchi Ion camin que separo la fausso rea-

lita de la veraio ilusioun, pasF-avon dins vôstis
endré misterious, aguènt devina l'arno escoun-

dudo, n'assabentèron li coulègo. E d'aquéu
jour, voste felibre,`en despié de sa moudestio
e de sa simplesso, devenguè Ion felibre de
tôuti. E superbo fuguè la reveiacioun, car d'aquéu jour, mai-que-mai Ion Carbounié cantè
à la fàci de la Prouvènço...
Lon(yo sarié la listo üi journau e di revisto
que publiquèron sis obro tant bèn pensado e

bliquèsse èron toujour recerca pèr li delicat,
que cantèsse l'amour, que countèsse la vido
bastidano, pèr-ço-que vers o prose, en mai de
sa bello faturo, retraguèron de-longo la sincerita artistico dins la verita viscudo.
Vaqui perqué, quand nous dounè aquéu
pichot libre, que soun titre, pecaire ! devié
tant lèu deveni soun epitàfi : Lou Carbounié
cantavo, ounte avié mes Ion meiour de souri
amo tant bono, li picamen de man fuguèron
unanime d'un bout à l'autre dôu Miejour; e
bèn-urous sarié vuei aquéu que se poudrié
proucura'quén lusènt escrin que Ion carbounié troubè, couine se trovo pièi de diamant
dins li jas de mine.
Mai Ion bonur duro pas - davans li lèi avuglo dôu tèms tout es fum - e Ion siéu, qu'èro
Ion nostre, devié lèu prendre fin, e sian eici
pèr couronna aquelo fin trop prournierenco.
E aro que vous ai di, bèn feblamen, voste
pouèto amistous e melicous, couine venguè
l'idèio d'aquelo counmemouracioun vous loti
vole counta, pèr fini plus dignamen ço qu'auriéu vougu pousqué apela Ion panegiri de
moun bèu coumpagnoun, de moun paure ami
Fèlis Lescure. Acô sara Ion plus dons raionn
sus sa toumbo.
Aqueste simple mounumen, manifestacioun
magnifico dôu councours espountaniéu dôu
cor e de l'esperit - e per quau gramaciéu,
au noum dôu Coumitat, téuti aquéli qu'an
adu sa pèiro, grosso e pichouno - aqueste
mounumen es doublamen sacra : e pèr Ion
souveni que l'aubouro e pèr l'idèio que Ion
faguè trachi.
Uno digoo, uno santo vièio femo nous disié'n jour, à quàuquis ami dôu pouèto que
venié de s'endourmi :
- 0, segur, aquéu brave enfant es regreta
pèr-ço-qu'èro bon e qu'avié de talènt. Em' acô,
vaqui loti noun-rèn que coumenço pèr éu e
que vuei aclapo souto la memo terro e soun
talènt e sa bounta.

-

Aquelo santo femo qu'ansin parlavo en
pleurant, èro la maire descounsoulado de
Fèlis. E boutas, dins aquéu plagnun l'amour
passavo la fienta legitimo de la maire.

- Noun, ié diguerian, la memôri d'aquéu
que plouras e que plouran tôuti, perira pas
mai que la pèiro que plantaren mounte re-

pauso. -

Vaqui l'istôri d'aquelo toumbo...
Oh ! ii; maire !

es bèn acô li gardiano dôu

brès ! Après avé tintourla e counsoula lou mignot dins la brèsso, vinto-sèt an plus tard l'ome estènt encaro soue piclioun - preparon
la bressolo qu'abrigara la som suprèrno !
BMVR - Alcazar - Marseille
Pren-lou donne, o maire, acmé

�L'AIÔL1

E tu sa femo, e tu sa fiho, e tu soun fraire,
prends-lou, aquéu toumbèu. lé vendrés souvènt prega dessus e, quand l'arrousarés de
vùsti lagremo, dins un mirage pouétique, vei-

rés plana amount uno blanco, uno grando
fado : es la Prouvènço que plourara de-longo
emé vautre !

Louis Astruc.

MIREIO PÉR ORTO
Une pichouno aneidoto, que mostro bèn courre lis obro
felibrenco penètron clins Ion pople, e courre Ion pople
amo la hello pouësio.
l'a tres an are, Moussu Aguste Bertuch, un alemand,
qu'èro vengu passa uno mesado à Sant-Roumié, pèr estudia sus plaço la prounounciaciourr prouvençalo - e
qu'a, despièi, poulidamen, revira Mirèio en vers tudesc
- s'anè permena dins lis Aupiho. Un pan plus aut que
Ion Mas de Geloun, rescountrè'no jouino femo, que pourtavo un sa de fueio d'amourié sus la t'este.
- Es bessai vous, madamo, ié diguè M. Bertuch, que
demeuras au mas vesin?
- Justamen, moussu. I'avès passa?
- Ai cadauleja, mai res m'a respoundu.
- Déumaci, d'aquest tèms, nàutri, li gènt de la terro,
sian tôuti ôucupa à cul! de fueio. Em' aquéli magnan, sabès, de-longo fau i'èstre.
- Lou coumprene; aro, efetivamen,
Lis amourié sounplen de f ho
Que leu bèu tèms escarrabiho...

Quau vous a pas di que, tout-d'un-tèms, la masiero
Coume un vôu de bléundis abiho
Que raubon sa melico i roumanin dôu gres.

- Ato, mai ! couneissès Mirèio, m'es ve;jaire.
moussu, sian

pas prouvençau pèr

rèn. -

Fuguè'spanta, Ion brave Moussu Bertuch.
De retour, me cerquè pèr me lèu counta l'aventuro.

- Jarnai, me diguè, auriéu cresegu que la pouësio
prouvençalo fuguèsse tant poupulàri. Osco, Manosco ! »

E. Marrèu.

Sant-Roumié, 1895.

en Nourmandio Bàrri e I''ort carra d'Antibol que souri
talamen acoustuma de vèire un cèu ennivouli P. un aire

embuga de môuissi nèblo, que meure en Prouvènço chau-

sisson pèr pinta li ràri jour ounte Ion soulèu s'escound
e la naturo fai la bèbo. Plbu, o dôu mens lagagnejo quàsi
toujour sus li telo (le M. Boudin. Aquesto les plùu pas, o
dôu-mens plbu plus, mai a plôugtl, e n'en soun encaro
entristesido li vièii muraio antiboulenco e li mountagno
déu Niçard.

M. Wagner-Robier, de Lioun, a miés sacbu, clins si
dons pichot païsage de Sanàri, fissa i péu de si brousseto quàuqui rai dôu soulèu prouvençau. Es perdu devers Touloun que M. Le Camus, de Paris, atrouvè leu
tèmo de si pinturo, pèrfes un pan treblo, couine loti Trelus de la lune à Bon lèii o La lin dôu jour au printèms,
o bèn un pan estenguido, courre La cèuno de Bandùu,
mai souvènt agradivo e justo d'elèt, couine La Boule de
Sanàr°i e Li Pin au bord de te mar, mounte se poudrié
pamens criti-a la couleur roujo, un pan fourçado, di
pège, e Ion moudela dôu clapas de la ribo, orné si pèiro
moulamen dessinado, empegado clins noua sabèn queto
goumo, que sèmblon veramen de tros de liéume nadant

dins nu aibli man roussi pèr un aprendis cousinié.

Bèlge es M. Aufret Stevens, mai pan bléuge dins sa
pichoto visto dôu Baus d'Ai, esquisso pulèu que tablèu,
carte de vesito mandado à la Prouvènço en gramaci de
sa retirado. M. Stevens i'es, courre toujour, un coulouristo armounious e requist, e soun tiéu Leoupold, nascu
couine éu à Brussello, seguis li piado peirenalo clins si
dos visto de Mourgues Ileissen Monaco i mémi gènt que
Monte-Carlo!. M. Stewart es nascu à Filadelfio,

. Tant linon qu'apereila
Lou parla que se parla es plus noste parla,

e tambèn,

acabè l'estrofo de Mirèio :

- Eto, moun brave

meno. N i'a, couine M. Berton, de Chartreto proche de

Melun (Tèms gris en Prouvè;u'o) o M. Boudin, d'Ounflour

Lou pinta que se pinte es plus poste pinta.

SALOUN DÔU CHAMP-DE-MARS
(Seguidol

Nous escusaran li legèire se clins aquesto charradisso
la mar, li colo, lis aubre, Ion cèu, revènon autant souvènt
que Ion bon sèn dins un article de Mèste Francisque
Sarcey. Ei que la Prouvènço n'es gaire representado au

Champ-de-Mars que pèr de païsage. A despart de la

Bressclo que M. Lahaye, un parisen qu'a leissa Paris pèr
Nimes, counfiso i sinon d'uno poulideto arlatenco ; - di
sceno de pesco que M. Guérard, perdu parisen, culiguè
sus Ion ribeirés de nosto mar emé de visto dôu BausMartin e de Mount-Carle ileissen Monte-Carlo is Italian e
i bedigas) ; - de quàuquis-un di tablèu de MM. Montenard e Moutte, que n'en parlaren mai linon, se vèi pertout que d'assai, mai o mens urous, pèr retraire la coi'o
esterso dôu pais, pèr parla courre Ion paire de Calendau.
E vènon de pertout pèr la retraire, li pintre parisen, li
pintre nourmand, li pintre liounés, meure li pintre estrangié. Noun vous revechinés, Moussu Ledrain ; parlan

d'aquéli que soun nascu 'n Belgico, en Americo, en
Russio.

Ansin s'establis d'esperéu uno espèci de felibrige de la
pinturo, que, courre l'autre, caup de majourau, de mantenèire, d'ajudaire e de sbci. Amor qu'a pancaro vouta
d'estatut o acampa de Counsisturi, n'en noumaren li
mèmbre un pan à l'asard e fourro-bourro ; Ion Diéu di
Bèus-Art saupra bèn recounèis e li sidu.
Aura proun de travai pèr li destria, car soun nourribrous e forco an de talènt. Mai li talènt soun de divèrsi

FUIETOUN DE ]L'.4,11(

A

NN Ti

"i

I

TNF1MS1RT

NOUVELLO MEISSICANO

DE TUOM_AS A. JANVIER
I1EiIII?ADO DE L'AA'GLLS AU PP,OUVENÇAU

PÈR NA MARÎO GIRARD
Aquéu que vai au pounènt de Meissicè, d 'u sourti de
la porto de Tlaxpana e segui la levado de Tacuba. Es leu
meure camin ounte passèron lis Espaanùu, leissant dar-

rié éli tant-que de mort, li vivènt que restavon estènt
quasimen tôuti blessa, quand s'enfugiguèron de la vilo,
aquelo niue terriblo, i'a deja 350 an.
Mai aro es un bèn poulit camin, bourda, de drecho e
de gaucho, de terre drudo, de jardin bèn tengu, e apara
di rai dôu soulèu pèr de bèu e grands aubre verd. Pas
liuen, en seguissènt aquéu camin, atrouvas leu vilage de
Sant-Antbni, basti d'adobe* de coulour grisasso, e de
nivèu de la levado que mantèn Ion grand gaudre que
passe aqui. Aquéli gènt inchaiènt, sale e franjous, que
* Patôu d'argelo pas cuecho, forço emplega au Meissique.

bat entre nùsti moudèsti plumo e soun pincè de mass,
sarian vincu d'avanço. Aprendrian rèn à-n-aquéu que
lis an vist, e li farian Pas vèire is autre. Soue noumbrouso e diverse ; lis uno soun simplamen de païsage

Lou viii vilage de Ttassan, que Frissant n'es amourousi
Brumo d'autouno, lins leu Var, que Ronnjat voudrié bèn
poudé s'achabi ; La routo di Sableto, Souto la trilio, Dins li
champ; lis autre retrason de sceno de la vido mie;journalo : Carita, Misèri, e aquéu galant Pous de santo Madaleno, pur couine un image de la Bible. Tôuti soun em-

pura pèr la memo lus caudo e siavo, caressa pèr lis

aune qu'esvarton li nèblo e li niéu. Aquéu pintre l'a bèn

visto, la caro esterso de noste païs, e saup la retraire

couine l'a visto. L'on pbu pas miés s'aprouvençali qu'aquéu Parisen ; es loti Bonaparte-Wyse di felibre dôu pincéu.
Soue escoulan, M. Costeau, de Melun (Colaumo de vès-

pre, Costo de la Mar bl(,tjouro, Calabrun dins la mounta-

gno, Un pous, Sus la costo, Printèms) a pancaro sachu
counquista lagrando mestrio de la lus; mai au goust que
rnostro à chausi si sujèt, à l'ordre de si coumpousicioun

(soun pas d'aquéli païsage sènso unesso, courue n'i'a tant,

que se n'en couparié de tros, courre de boudin, sènso
pourta daumage à l'interès de ço que restarié), se counèis lèu quete ensignamen a segui.

Mai, dirés, i'a dounc ges de Prouvençau pèr pinta la

Prouvènço? Si ; n'i'a meure pèr pinta l'Arabio, la Bretagne ; i'a li Pescadou aràbi, dôu marsihés Brun, la Vièio
Bretouno, de M. Contencin, d'Istre, La vilo dôu ferre, de
M. Seyssaud, de Marsiho, l'Ouro daurade de M. Sue, de
Marsiho tambèn, e lis eicelènt pichet retra de l'avignounon Rondel, particulieramen rirons clins sis estûdi sus la
caro di bèlli dono (tipougrafe, noun engouligues l'o de
caro ;sou a pas nuso, aquéli dono, m'ai abihado orné loti
biais Ion mai rcquist). l'a 'ncaro li fleur dôu marsihés
Alby, e Ion Lasarille de Tonnes, dùu Marsihés Imbert. E
i'a perdu de tablèu prouvençau pinta pèr de Prouvençau,

Soue tablèu, Antibo e Ion gon dis Ange, es tout des-

e soun pas 1i plus marrit ; tambèn lis avèn garda pèr la

Au countràri M. Paillard, de Paris, es un masclas
vigourous, de fes que i'a brutau ; mai aman miés acb,

Lins Lou Quèi dôu Partit, dôu toulounen Gallian, couleur e rebat fan terrible cridadisso ; L'Esterèu maritime,
au Trains, de Gouiran, marsihés, es perdu pinturo bramarello ; Ion Païsage de Prouvènço, de Giran, mountpelieren, nous sèrnblo un pan mai sol.
Ohro, mai, de talènt, segur tôuti tres n'an.
Lou marsihés Moutte espauso uno Bouquetiero marsiheso, galante chato que s'encastre poulidamen clins uno
fenèstra toute enlusido pèr Ion souleias ; loti Gou de la

coulouri, afemouni. Pinturo à l'usage di gent dôu mounde.

pèr-ço-qu'es mai facile de demeni sa vigour, quand l'on

n'a, que de nen counquista quand l'on n'a ges. E pièi
n'en coungreio, de tablèu, à l'bli e au pastèu, courre un
ôulivié coungreio d'ôulivo : Ires tablèu de Cassis ièi pas
ço qu'aman Ion miés tres di Bans, que soun li meiour,

tres pastèu de Cassis, un de la rado d'Areno, un de
Port-Miéu, e pbu esquisso de viage. Dins li pastèu si
coulour soun mai lôugiero e mai vibrante que sus li telo.
Encaro quàuqui viage en Prouvènço, pèr espurga sa paleto à l'alen de nbstis aureto, e tout sara perfèt.

M. Pranichnikov, un Rùssi, espauso quatre pichot

LA PRRUVENÇO I SALOUN PÂRISEN

Nous sèrnblo pas necite de racounta 'rué forge dotai li
sulèt dis àutris obro de M. Montenard : dits aquéu couru-

bono bouco.

Ciôutat eau' un cop de anistrau ; La cansoun dôu fouit, uno

chato e un drolesus une carreto, tablèu plen de gaieta,
d'enavans e de lus, mai que fora pas ôuhlida leu bèu
Gousta de l'an passa.
Enfin, bon toulounen Dauphin a 'no espousicioun im-

tablèu, Carriero en Prouvènço, Desèmbre en Camargo,
Bord de mer en Camargo, Lou pichot Gardian, mounte se
mostron tôuti li qualita d'aquel eicelènt ilustraire de
libre, siueri de la verita, art de pausa li personnage ; li

pourtanto, sèt teio de valour. N'i'a cinq ounte a notre li

retra clins sis eisercice.
Voudrian parla 'n pan mai dôu Port de Cano de M. Cu-

gue pas atrouva d'ùni que devon mai à la nature qu'à sa
riche imaginacioun, couine certan vend de la mar e certan
viôulet de la pèiro, qu'avèn pas vist souvènt; mai l'idi'io es
interessanto e la pinturo manco jamai de sabour. Auren
que de lausenjo per Lou Draiôu di Gabian (noun li gabian
que volon orné dos alo, mai li gabian que manchon sus

coulour soun un pan moudèsto pèr un orne à noum
tant brounzinaire, e Ion cèu, toujour parié sus tôuti li
telo, sèrnblo avé carra 'n uniforme blu clan couine li
braie di dragoun rùssi que Ion pintre a tant souvènt

villier, de Paris, mai leu tèrns coucho e leu relarg a de

raro. Paulo majora canamus... Costo de Prouvènço, de M.
Montenard, es pas un tablèu, mai un panèu decouratiéu,

adouba pèr un rode fissa pèr de coundicioun d'architcituro i qualo dèu se counfourma ; tambèn es pas autant
clafi de forme e de coulour qu'un tableu proupramen di,

que porto en éu tout soun èstre, independènt dôu lio
mounte es espausa. Au mitan d'aquelo interessanto

coumpousicioun es uno femo acanant un grand ôulivié;
au rèire-founs li blànqui mountagno dôu Niçard, darrié
la mar semo, sernenado d'iscleto e de roco que tintourlo
loir soulèu.

An agu la bono idèio d'espausa 'n fàci de l'obro de

M. Montenard aquelo déu Franc-Coumtadin Muenier, de

maniero que ion publi pbu juja de l'efèt que faran téuti
dos quand saran estado plaçado i paret de l'oustau que
dèvon oundra. Acù sana subre-tout un efèt de countraste:
la Niue prouvençalo de M. Muenier es toute facho de
gràndis oumbro negrasso d'aubre e de roucas. Li dons
pintre an forço talènt, mai li dons tablèu an pas loir
meure charme :
Dins aquéu counecurs de pinturo,
lie-segur moussu 1llontenard,
Cou me Mlarïo en l'Escrituro,
Chausiguè la meiouro part.

merci roucas gafant dins la mar, mai emé d'efèt diferènt :
Mistrau, Levantes, Calaurno de matin, Clar de lune, Soulèu
tremount. Sian pas bèn segur qu'en cercant tant d'efèt n'a-

dons pèdi e Lou Vièi-Port à Touloun, pinta à l'Ouro mounte

li lmniero coumençon de lusi dins li cafè déu quèi, mon-

tre que la lus dôu soulèu s'escantis en rebat blu sus li
cote que fanàTouloun uno courouno reialo. Pau de vels-

sèu clins Ion port, e soulamen quàuqui banco, que lis
oumbro de Gis aubre ressorton sus l'aigo, curiousamen
giblado pèr li marejbu bouleguiéu. M. Dauphin es en
prougr-s, e soun pincèu es forço mai souple que passatèms, quand pintavo que de gros veissèu cuirassa sus

une aigo bluiasso courre li cèu de M. Pranichnikov.
Coume se vèi, la Prouvènço a ispira forço pintre. Mai
avèn de regreta que dintre li 126 tros d'esculturo espausa

n'i'ague pas un soulet que siegue prouvençau, e que

dintre li 408 numerb de la tant interessanto couleicioun
d'ôujet d'art i'ague rèn pèr manifesta la reneissènço de
l'endustrlo artistico que sarié tant de desira dins noste
païs, e que l'Aiùli (v. l'article sus li bloble prouvençau)
desiro mai que tôuti.
Mai fau pas acaba sus un regrèt aquelo revisto dôu
Champ-de Mars, e diren en finissént quant nous an fa
gau, quant nous an esrnougu li cinq aigu-fort dôu majourau En Valèri Bernard. Poaèto, escuitour, gravaire,

tôuti li matin e tôuti lis ôutis, éu li saup maneja pèr

n'cn souri lis abitant, soun pamens li descendènt de la
fière raço qu'are sèr ounte autre-tèms cournandavo.
L'estrangié que, long dôu carlin, amo de cl4arra de la
plueio o dôu soulèu, trouvara proun quaucun pèr ié
parla, pièi s'arrestara au vilage pèr barja 'n moumen
orné quart que siegue que plaigue au cèu de ié manda.

rejougnon leu rondelet e prenon emé honur la cigareto
que ié porjon em' une gravo courtesié. Un jouine e feiniant cambarado qu'a de parié à vèndre, mai qu'a pas

Lou viajadou fougnaire, renaire e sôuvage, mau-grat quo
ton ternaire siegue bèn e li gènt avenènt, atrouvara leu
païs esterle, e s'entourr_ara à soun endré, sènso mai counèisse Ion mounde que quand n'en partiguè.
Tenès, Ion moussu que s'espacejo sus leu Gamin n'a

Ion cèu couine uno lôugiero franjo umano. E tôuti aquéli

donna la replico. S'assèto souto un dis aubre que soun
arrengueira long de la routo e.... que vous disiéu? voici
un brave vièi que vin à-n-0u, s'arrèsto, ton saludo.

aprendra l'istbri de la pichoto glèiso que s'aubouravo

pas besoun d'avé pbu que Diéu ié mande res pèr ié

Vaqui perdu un marchand de terraio que vèn d'un

vilage vesin chabi sa marchandise à la vile. Arrestas-ié

soun ase, que sus roue esquino, pecaire, a 'n famous
mouluun de toupin, d'oulo, de cassolo, de dourge de
tôuti dimensioun, e mancara pas de vous demanda, d'uno

voues douço, de fib pèr sa ci areto. Uno pauro vièio,
que se carrejo couine pbu, s'avanço d'éu pèr ié dire
quàuqui l'uni paraulo amistadouso ; uno jouino femo
em' un enfantoun au bras sort crentousamen d'une porto

pas liuencho d'aqui, e, moudèsto, se tèn à rè.ire. Mai
aura lèu fa de se jougne à la counversacioun, quand
sana devengudo mai generalo, e que Il relacioun orne
l'estrangié saran mai seguro. Aro, voici mai doue vièi que

l'èr d'avé 'nvejo de se desfaire de sa riarchandiso,
s'assèto contre éli, e, à l'entour dùu group, aperalin,
uno chourmo de geloupin espeiandra se d estado sus
gènt simple de cor soun aro d'autant bon e francs ami
que, s'en loge de s'èstre rescountra per isard, s'èron
couneigu touto sa vido.
Sara soularen dins aquelo charradisso facho long dôu
canne (car, dins li libre, cercarié pèr rèn) que l'estrangié

contre !ou pichot couvènt que ièro ajoun ; di dons fraire
franeiscan que ié restavon, pèr desservi la glèise, e que
si bèn sus la terre (encaro li regardavon que coume un
depost dôu cèu) èron un pichonnet jardin, quàuqui paloumbo qu'avion fa souri nis dins un cantoun de la
muraio dôu couvènt, un cet negre, soulenne couine un
juge, e un ase, panard e feiniant qu'es pas de dire. Aro,
voici l'istbri.

Èro au tèms aliuncha que loti Vice-Rèi espagnôu ère
Ionsoubeiran dôu Meissique; que lafloto partié qu'un cop
de l'an pèr s'enana au pounènt de Càdis e qu'un cop pèr

an, partié dôu levant de Vera-Cruz, toute cargedo de
l'argènt di mine; que se parlavo à la chut-chut dis brrî
cruôuta di ferôugi Chichimèco contro lis aventurié de la

BMVR - Alcazar - Marseille

ma

�L AIÔLI
f

a

cerca Ion Bèu. Aquélis estampo soun l'obro noun soula-

men d'un artisto d'ehèi, mai d'un orne e d'un troubaire
que pénso autameu e nouhlarnen ; (lins uno formo nouvel') se ié manifèsto l'engeni arderous, la forco drainante de l'autour diBalado d'eram.
(A segui).

Adrian Frissant e.Jùli itoun,ÿat.

Dins Ion pichot enclaus que tu n'en siés fou mèstre,
Canto tout co qu'es bèu, tout ço qu'es agradiéu,
Planto, auceliho e flour, tout co qu'es souto Diéu,
E de toun cor jouisse à l'oumbro dôu campèstre
Foro acb, touto joio es vaigo e pôu pas èstre
Lou pantai dis aujôu trepo en tis lue sutiéu
E ta boute afourtis li glbri de l'estiéu...
Fraire, noste Miejour es paradis terrèstre.
E d'abord que n'avèn toui dons qu'un ideau,
Leissant pèr fi cresta la muso ciéutadino,
Te porge moun salut e moun vot amicau
!

Pins ti vers, sabourous courre leu moust di tino,
Gardo fou taud resson de toun noum famihau
E 1'ur de toun prenoum di silabo latino.
Alcido Blavet.
Alès, Mai 1895.

LA SOU PO Ail FROUMMAGE
Uno annado, - i'a d'acd bessai trento an, - erian
quàuqui gènt jouine à la voto de Sant-Andiôu, qu'es Ion
25 de janvié, eiça pèr Saut Vincèns. Lou Chico, de Cabano (quau Ion counèis pas ! se ié trouvavo en soucieta
de quàuqui cambarado. Aqui i' avié Pouchoucho e Vidau,
dons Cabanen, Passa de Novo, Moulin de Sant-Andibu ;
basto, èron sièis, e s'èron caviha sus la tèsto sièis bonnet
blanc tôuti nbu.
Après Ion café cantant, qu'èro vers Abram, jugèron à
prepaus de faire un pan tintèino e de manja, dequé? la
soupo au froumage. E pèr que la coumpagno siguèsse
mai revertigueto, counvidèron em' éli fi cantarello dèu
café - e, d'aqui au soupa, se ié semoundeguè 'n vin taud.
Alor Ion Chico, qu'avié toujour dins soun sa quauque
marrit tour de lèst, ié fai à-n-uno dis artisto
- Avias pas leissa vôsti gant sus la taulo?

EN L'OUNOIT,

DI U I l

- Anas la fuia, veinés. E d'efèt, fi gant ié fuguèron. Lou Chico countuniè:
- Es besoun de brande de plaço? vous fan uno escoumesso : de la soupo au froumage qu'anan manja tout-aro,
vous jogue, se voulès, iéu, de tira fou diable, o, de faire
sourti Ion diable en pleno taulo, sènso brande de pfaço.

- Vague ! diguèron tôuti. -

Lou Chico, un pan cousinié, anè vèire se la soupo tubavo au fougueiroun ; éu-mcrne ié chaplè un clianflas de
froumage ; ié bouté l'ôli que falié... An ! rèn que de la
vèire, vous aurié pres pèr l'iue.'
Enfin l'aduson sus la taulo. Oh! queto soupo! tôuti, à
dicho que fou Chico ié pourgié sa sietado, vague de l'avala,

touto mourvelouso e caudo, em'uno tain de chin.
Pièi quand aguè tôuti servi :

- Res n'en vàu plus? diguè leu Chico, alor iéu garde
la soupiero. E 'rn'acô dôu founs dôu tian, vous tiro un gàrri-d'aigo
que semblavo un lapin ! E, fou tenènt pèr la co :

- Mis ami, dis, vaqui Ion diable ! li cantarello, presso déu regoulige, fauguè
lèu ié teni ]ou front. Lis autre, de l'essor o déu rire que
li crèbo, tôuti se tenien Ion vèntre... D'aquéu monstre de
Chico ! acb 's li tour que nous jougavo.
E. Sil{aii.
Ai ! ai ! ai !

frountiero ubacouso dôu Queretaro ; e que li bràvi paire,
desfisant la mort, aguènt fou mesprés de la tourturo pèr

fin de faire loti travai de Diéu, èron encaro ôucupa à
faire linen de sànti rnessioun, per sauva lis anio di pagan.

E n aquéu tèms, loti Vice-Rèi èro l'ifustre Don Antôni
Sebastian de Toledo, marqués de Mancera, que venguè
dins la capitabo de soun vice-reiaume, pèr proue ]i grée
devé de soun auto cargo, dins fou mes d'ôutobre 1664.
A pan près en aquelo epoco, s'atrouvavo dins fou cou-

vènt de Sant-Antôni de Pado (que, dins pan de tèms,
i'anavon dire Sant Antôni-dis-0_ to, pèr-ço-que, tout à
l'entour, coume l'es encaro, la terro èro partejado en pichot jardin que lis Indian travaiavonl dons paire : Antùni

e Innoucènt. Frai Innoucènt èro un pichot orne autant

large que long, un rcgalôti, emé de -auto d'urr bèu
rouge ; e frai Antôni èro pale coume un ile, e linge, e
loungaru coume uno piboulo. Enjusquo que lis aguèsson

manda aqui, pèr sauva lis amo di pagan, aquéli fraire,
voua à la règlo de saut Francés, avion viscu dins fou
grand couvent de Sant-Francés, en vilo de Meissicb.
Siguè pèr éli un meravihous chanjamen, quand fuguèron
sourti d'aquelo e bresco de la santela », coume un crounicaire dôu tèms apello loti grand couvènt, pèr veni resta

.III)IL $J FÈW.Itw 1L.ESCJUfft ic

unanime.
An parla peréu M. M. Ollive, Estève e Levat. S'es pièi

Es ion dimenche, 26 de Mai, qu'a agu W) l'inaguracioun
dôu mounumen auboura à la memùri déu regreta felibre
Fèlis Lescure.
Se pôu dire qu'es esta, à Greasco, uno veritablo fèsto
dôu Souveni. E quento fèsto ! Lou bon pople dôu païs,
aumenta de forco estrangié, èro tout en delire. Ah ! es
que l'amavon bèn, eici, Ion brave Lescure ! E èro ama.
noun soulamen couine pouèto, mai peréu e subre-tout
èro ama pèr soun grand cor sensible e bon.
Noun pode vous donna Ion noum de tôuti lis estrangié
venge d'un pan pertout adurre à-n-aquéu dous pouèto,

trop lèu meissouna, un ôumage courau de simpatico
amiracioun ; m'acountentarai de vous cita li principau.
Fa d'abord, en tèsto, loti felibre rnajourau En Louis

Astruc, qu'èro arriba la vélo emé touto sa famiho. Es én
qu'es esta Ion proumoutour d'aquelo ohro piouso e siée
nrous de ié pourgi eici - en touto simpatio - li gramaci
dôn pople de Greasco ; ion valènt cabiscôu de 1'Escolo de
Lar En Francés Vidai orné Ch. Martin de-z-Ais ; Eugèni
Lou-, fou felibre de Fuvèn e Moussu F. Estève, un escrivan francés de grand merit,-, e d'autre e d.'autre ! Qu'aquéli qu'ôublide soun noum me perdounon.
Lou tèms que dempièi dous o tres jour semblavo faire
la mino s'es releva couine pèr encantamen e sèmblo que
Diéu a vougu - en nous gratificant d'un arderous soulèu - aumenta l'esclat d aquelo bello ceremounié.
Es donne pèr un jouions soulèu, dins fou perfum encliusclant di flour, au mitan de la campagno touto verdo,
bressa pèr la cansoun di roussignbu e di bouscarlo
qu'avèn fa ]ou pions pelerinage sus la tournbo dôu paure
carbounié.
Poudès pas vous figura quaucarèn de mai toucant que
touto aquelo foulo reculido e unido (lins la memo pensado. Ah! li toucant moumen qu'avèn passa dins aquéu

pichot cementèri, ounte repauso noste ami, ounte dor
soun darnié soin dins Ion brut dis auciprès boulega pèr
l'aureto.
Lou mounumen, que mesuro 2 mètre, 55, es uno sorto
.

de mounoulite, garda de chasque taire pèr un flambée
eremant. Au mitan s'es grava dins la péiro la liro dôn
pouèto, travessado d'uno grando branco d'ôulivié
ounte uno cigalo canto. A la baso es escri, en letro d'or

-

sus maure :

A FÈLIS LESCVBE
1867-1894

SEIS AMI
EN MAI M'DCCC,XeV

- Si fe, moussu.
- Eh ! bèn, vès, es voste coulègo, qu'es à l'àutre bout
de la taulo, que lis a dins si pèchi...
- Mai pas poussible ! a pas branda de pfaço !

Après du, En Louis Astruc pren la paraulo e, quand a
manda quàuqui gramaci de cafre e d'autre, nous legis fi
letro mai que bello de Frederi Mistral, dôu capoulié En
Fèlis Gras, d'En Cliapôli Guillihert, em' uno despacho de
M. A. de Gagnaud ; tout acô saluda de picamen de man

« Lou carbounié cantavo. »

La musico, souto l'abilo direicioun de M. J.-B. Négrel,

es vengudo saluda de si sinfbni fou felibre arna que la
Prouvènço entiero plouro. Pièi soun vengu fi discours.
Lou Maire de Greasco, peréa presidènt dôu Coumitat,
n'en duerb la tiero ; après éu, En Louis Astruc parlo au
noum dôti Felibrige. Sa paraulo caudo, touto tremoulanto d'emoucioun, nous parlo dôu felibre e pas à pas
seguissèn fou dons pouèto, qu'es esta Lescure, dins la
draio flourido dôu Bèu ; fou revesèn cubent de lausié
,animant vers Ion tèmple de la Glbri. Ah ! coume tout
acb 's bèn di ! A mesuro que parlo, au mitan dis aubre
qu'oumbrejon sa toumbo, la figuro dôu carbounié sèmblo

parèisse, douço e sourrisènto, pèr gramacia. Pièi fou
tablèu chanjo, loin pouèto lucho emé la mort que nous
loti ravis... Lou bèu discours finis au mitan di lagremo
que rajon de tôuti lis iue.
En Francés Vidal, éu peréu, lauso Ion cantaire prouvençau. AI,

es que l'amavo, soun « gènt Lescuro » coume ié disié - e nous v'a prouva pèr la proso esmougudo qu'es vengu jita sus sa tournbo.
!

Lou pouèto francés a agu tambèn sa pfaço dins la fèsto ;

es M. F. Estève qu'èro carga de Ion retraire e, ma fisto,
se n'es forço bèn tira. Nous a pièi di de vers francés l'a
pèr M", Dantoine, uno fervènto amirarello de noste paure

Magali.

Es aro quatre ouro....
Sourtèn acoumpagna de la musieo pèr coumpli Ion
prougramo de la fèsto en inagurant la plaço que pourtara
fi nouin de noste glourious coumpan.
Que de mcunde ! que de mounde !
Entre li bèn moussèu que jogo la musico, Francés
Brun, tresourié dôu Goumitat, saludo fou pouèto-carbounié dins un discours eleva e iéu enfin dise quàuqui vers :
Anen, ma muso, canto, canto
Pèr leu pouèto bèn-ama!
Douno-ié tau poutoun qu'encanto
A-n-aquéu noum tout embauma
Qu'èro nosto bello esperanço 1

Canto pèr éu qu'a tant vanta ;
En aquest jour de remembranço
Lauso l'ami plen de bounta !
Avian ezçabas uno estello

Esbrihaudanto mai-que-mai
La mort l'a presso, ère trop belle
E s'es esvalido à jamai.
Noun ! que dise? car vese encaro,
A tracés li nivo clou cèu
Lou dardai de toua amo cave
Lumenouso coume un calèu.
Pièi nie remèmtire la journado
Que mountères vers leu cèu blu,
E devèn tristo nia pensado
De sounje que te veinai plu!
Ah! couine plourerian, pecaire !
Aquéu jour fuguè forço dur.
Mai li plour que podon-ti faire`?
La mort a ges de piés, segur.
Es facho ansindo nosto vido
Après li pantaiainen fAu
E li souvenènço poulido,
N'en vèn d'autro negro de dim.
Quouro es tout fini dins lis amo,
lllounto alor leu suprème éspèr
De se revèire e la calamo
Intro dins nôsti cor desert !

Es fini. Pos dourmi en pas, bèu cantaire ! lis annado
podon giscla, toun souveni sana eterne dins nôsti cor,
pèr-ço-que toun noum es grava 'n letro d'or dins Ion pichot vilage que n'ères fou calée !
Saloumoun Aanalbert.

La pu galoio Aubadeto,
Felibre de Trinacrio,
A ta Nôvi poulideto,
La pu galoio Aubadeto.
Bèis ami de ma Patrfo,
Baias-nous bèu gènto « Oubreto »;
Tôqui bessouno Aubadeto
A-n-Ebo, à Tu, dins Trinacrio.
Pèr Santo Estello de 1895.

F. `'idaI.

N OU oTELU1V

ami.

% i; cucun. - Madamo Boissière (NaTerèsoRoumanille), anciano rèino dôu Felibrige, es arribado de

Es uno ourd quand nous metèn à taulo, au banquet
entime que nous acampo, lis ami dôu regreta pouèto.

l'Indo-Chino aquesto semano emé soun marit. Lou simpati pouèto de Proenza, Ion bon félibre J. Bouissiero,
vice-residènt au Tounkin, emé sa charmanto dono, soun
bèn gaiard ehèn countènt.
- Lou Goumitat inantenèire dôu Tambourin vèn
de faire terri aquest avis i tambourinaire :

E nous sian envengu 'mé 'no grand counsoulacioun
dins l'amo, de co que venian de faire.

M. M. Ollive, counseié generau, arriba entre-tèms qu'erian

au cementèri, vèn dira 'mé nous-autreAu dessèr, fou proumié que s'aubouro es Ion brave
cabiscôn de l'Escolo le Lar, En Francés Vidal, que nous
encanto dins uno poulido emprouvisacioun.

esta mai urous de soun cbanjamen. Dins leu. grand couvènt, èron que dons fraire au mitan de centeno d'autre,
e quau saup quant de superiour e de superiour ; aquito,
au countràri, èron tout : libre- de se parteja, entre éli

dons, tôuti lis obro dôu couvènt, despièi fou yole de
superiour enjusquo à-n-aquéu de clavaire.
Loti proumié cop que s'atrouvèron ensèmbie dins fou
pichot jardin, la porto de darrié éli, que dounavo sus la
levado,estènt soulidamen barrado, la counsciènei de soun
assoulu poudé dins soun reiaume mountè dins si cor.

Paire Innoucènt, qu'èro d'un caratôre viéu e que, de
niai, èro forço lèri, espremissié si pensado en sautant à
pèd-cauquet d'uno façoun mai encaro que moundano, e
se tenguè 'n gros moumen sus uno cambo, dôu tèms
que, forço irreverentamen, balançavo l'autro en l'pr.
Paire Antôni, qu'èro uno amo gravo e qu'èro pause,
regardavo tristamen aquelo incounvenènto teneudo
moundano, mai sènso ié faire de reproche. La feblesso
dins li tentacioun èro ion pecat d'abitudo de Paire

Innoucènt mai couneissié sa feblcsso, e, quand èro
toumba, falié de gràndi peritènci e demandavo à Diéu
perdoun dins si preguicro. Aci , Paire Antôni leu sarié

servié peréu de cousino, e de dons chambroun. Pamens,

bèn ; peréu soun amo douço e !sono manifestavo pèr ges
de signe esteriour sa tristesso de vèire soun fraire perdre la gràci d'aquelo maniero.
La niue que seguiguè, Paire Antinni entendeduè'n brut
de discipline dins la celulo de Paire Innoucènt, e, l'en-

-S'èro esta grand coume uno ciéuta entiero, sarien pas

deman de-matin, fi gauto, d'abitudo roujo, dôu pichot

lins fou pichot couvènt, que n'èron li soulet mèstre, e
que, sènso coumta la pichoto sacrestio e la pichoto
glèiso, éro just coumpausa d'un pichot refeitôri que

di de vers dôu paure Lescure. Ch. Martin, de-z-Ais, dis
uno odo quasimen inedito que dèu èsse li darrié vers dôu
carbounié e Eugèni Long nous regalo dôu Sounet i damo
de le Court d'Amour qu'avié gagna leu proumié pres à la
Court d'Amour de Carpentras.
Pèr fini, En Francés Vidal nous canto la cansoun de

fraire rcdoun, èron palo, e sis iue coume amoussa ; mai
la pas èro tourna-mai dins soun amo, car sentié, i donJour de soun cors, que sa fauto èro espïado, e soun esperit èro trauquile.
Quand la messe, que celebravon ensèn, fugué finido,
tournèron au refeitbri, pèr alesti e béure !ou choucoulat.
Paire Innoucènt, que, dre contre la chaminèio, boulegave loti dejuna dins un toupet de terro, diguè simplamen : « Diéu, moan fraire, meno de-fes si mai pichot
serviteur i plus àuti situaciour- de la terro, mai amo

subre-tout aquéli que, dins soun auturo, Ion servon
umbiamen. Devèn soulanien recerca soun ajndo, pèr
que de sa forço arme nosto feblesso, e qu'ansin, pousquen èstre vincèire dôu pecat que s'espandis dins l'ourguai de la car. »
Li dons inc de Paire Antô_;i restèron amistadousamen
pausa sus l'aire innoucènt, e ié lusissié la clarour ci uno
te counsoulanto e roubusto, quand ié cligné : « Praire, la

graci de Diéu es sèmpre mai grando que nôsti pecat »
Intravo pas clins scion esperit e soun amo si'nploceume
segur sarié intrado dins uno amo qu'aurié agu un pan
1'estè dôu moundel la pensai-le de baia 'no autro esp!icacioun à co une P. Innoucènt apelavo l'elevacioun de
soun estat.

(A secjuil.

BMVR - Alcazar - Marseille

�Brave Coulègo,

A 1'ounour de Illustre prouvençau Peiresc, que se l'aubouro
un mounumen lou darrié dimenche de Juliet, vo lou proumié
d'Avoust, venès tourna-mai fa brusi lou galoubet dins nouesto

capitalo; la gaio musico dôu païs es counvidado emé la
Pouësio e l'Art; acampas-vous en belle coumpagno, coumo
l'autre an ei gràndei fèsto felibrenco.
Coumo alor, se recoumpensara, argènt tintin, lei Tambourinaire que presentaran de jôuineis elèvo ; e tambèn, auren gau
d'ausi, siegue soulet, siegue en group, tôutei lei soci dôu tambourin.
Uno medaio memourativo de la soulennita Peirescano sera
baiado en cadun ; pèr vous facilita, recebrés uno biheto déu
camin de fèrri à mita pres.
Amourous de la bello Prouvènço, digas lèu de o, pèr fin de
recebre lei moussèu d'ensèn que se musiquejaran.
Escrivès au presidènt dôu Coumitat, carriero dei Champ, 5,
à-z-Ais.

Vengués un centenau à la tambourinado de Peiresc !
L. de BRESC, presidènt ;
B. CAn0IN e F. VIDAL, vici-presidènt;
L. OLLIVIER, tresourié ;
PouRCIN, secretàri ;

- Dins La Mandoline : Ribauto pèr A. Viau.

de Scèus, es M. Antounin Brun, déutour de l'Universita,
que n'en fara aquest an lou raport en prouvençau.

- Dins Le Midi artistique : Lune à la naturo pèr B.

Bonnet.

Coustantinao. - La soucieta dôu Tambourin

- Dins La Sartan : Entre basaruto pèr La Sinso.
- Pins Le Conciliateur : I fenzo! pèr P. Bernard ; Au

countùnio d'acampa de tèms en tèms li coumpatrioto.

brave felibre F. Troubat pèr P.E. Bigot ; L'ibrougno e sa femo
pèr P. Bernard; La camtpana oe mzadona santa Marcha (archièu
de Tarascoun); Pantai de mdus.si pèr P.-E. Bigot ; L'atubaire
de fanait pèr P. Bernard; L'adultèri pèr B. Pèire.

Nous recampan quatre cop pèr an. A la darriero reünioun,
19 de Mai, lou digne istitutour Emile Jean, qu'es un tonlounen, nous a regala d'un raconte en pouësio famihiero
qu'es esta forço aplaudi.
M. Jean es lou secretàri di Prouvençau de Coustantino.

- Dins Les Deux Rives: Ddu Panama la paio d'or pèr

J. Gas.

- Dins Le Journal du Constat : De paire en fiée pèr

leu Peirin ; Li gran d'or de la semano pèr Mèste Rapuguet.

- Dins La Sartan: Lou tiatre Piscatori pèr L. Foucard.
- Dins Le Charivari : Mistral (d'après fou libre d'E.

CBOULEGADISSO `ROUVENÇALO

Conte) pèr E. Villiers.

- Dins Le Gaulois: A Clairette Messine, tradu de Mis-

tral.

Lou 26 de Mai, lis Istren e Martegau qu'abiton Marsiho,
s'estent rendu en cors dins la vilo dôu Martegue, fou martegau Louis Hugues i'a fa, à la coumuno, uno avenènto counferènci en gaio lengo prouvençalo. Acô se li Prouvençau finissien pèr avé plus crento de parla coume en Prouvènço !

- Dins Le Mémorial de la Loire : Le patois gaga
- Dins La Campana de Magalouna : La reine dan

pèr V.

Miejour pèr A. Langlade ; As pica-pouliès pèr A. Poujol.

- Dins Le Gril: Après fèstas pèr Le Ramounet; La cam-

pano d'or, Le cantaire Merly, etc.

Lou 26 de Mai. à'l'Acadèmi de Vau-Cluso, M. Limasset a leg'

- Dins Lou Calel : Jan de Cannas pèr Lou Rebugaire.

un estitdi sus «`l'Oreille, d'après quelques locutions proven-

E. CouvE, presidènt ounouràri.

- Dins La leu de Catalunya: Los dos avars; Qui no 't

çales. »

Marsiho. - Au Counsèu Municipau, Pèire Bertas,
lou nouvèl ajoun i Bèus-Art, a fa dins un taud raport la
reabilitacioun déu famous conse Casau, mort pèr li liberta municipalo e prouvençalo (1596) e proumiero vitimo de la Centralisacioun. Pèr enaura pièi la membri de
l'ilustre ciéutadan que faguè veni à Marsiho soun bèu
proumier empremèire e que ié faguè estampa lis obro
prouvençalo dôu pouèto Belaud, Pèire Bertas prepauso
de baia lou noum de Casau à la «plaço Marouno» ounte
fugué assassina.

Pren ate, M. lou Maire, de la proupousicioun - que ié
sara donna seguido. Brave lou conse Bertas !
- Vèn de parèisse (libr. Barthelet) : Chaire départe-

mentale d'Histoire de Provence, Leçon d'ouverture, par
Émile Clerc, professeur, 21 pajo in-80.

Mount-Pelié, - Avèn agu, à noste Grand Tiatre,
uno representacioun touto en parla mount-pelieren. Acô
se fai uno fes pèr an. Veici ço que s'es jouga: Lou testamen d'un sarra-piastras, coumèdi en vers e en 5 ate, de
M. Roux; e Lou bal dau para-sol, coumèdi de C. Gros.

S'es canta pièi : uno pèço inedito de l'abat Favre ; Lou tiéulat paternal de Peyrottes ; emé lou duo de Mirèio,
tradu 'n parla de Mount-Pelié.

Toulouso.- L'Escolo Moundino a fa sa felibrejado
annalo. Lou 25 de Mai, vesprado de gala au tiatre dôu
Capitbli. L'endeman, Jo Flourau, dins la grand salo dôu
Counservatôri e, lou vèspre, festin « pèr celebra la glôrio
de Toulouso recounquistado al parla des aujols ».

Paris. - Li pèço de vers o de proso presentado au
councours di felibre de Paris soun tercejado. A la fèsto

conega, que 't compre, dous conte tradu de l'Armana Prouvençau.

L'abat Spariat countùnio si predicanço prouvençalo. Lou

- Dins La Nuova Sicilia : Lou félibrige, L'Aiôli, pèr
E. Portal.
- Dins The Critic de New-York: Un paysan du Midi, Vie
d'enfânt, par Batisto Bonnet, eicelènt article anglés.

30 de Mai largavo soun ardènto paraulo au Bausset (proche de
Touloun) ; e, fou bèu jour de Pandecousto, éu fasié mai, en
prouvençau, fou panegiri de Jano d'Arc, dins la grand baselico de Santo Madaleno, en vilo de Sant-Meissemin.

-e-

FIN MOURROLJN

Dins un tome de sis obro que vèn de reedita, Los juegoflorales en Espana (Barcilouno, empr. Tasso), En Victor Balaguer publico li discours ounte a trata dôu Gai-Sabé, de la

Prouvènço qu'amo tant, d.) si troubaire e de si felibre. Dintre
aquéli discours ié remarcan aquéu que prounounciè à Barcilouno, quand fi Prouvençau i'anèron (1863) e aquéu entitula
Los felibres de Provenza que prounounciè à Pontevedro, dins
la Galiço, en l'an 1884. Es toucant e fai gau de vèire aquel
ome d'estat, certo un di plus ilustre de l'Espagno de vuei, se
remembra après tant d'an fou sejour que faguè dins lou ter-

La pichoto Fefin, dins sa raubo d'estb,
Autant ressènt soun bon que Madamo de Tresco.
E perqué ? pèr-ço-que lou matin se refresco
Au saboun Mikado.
Fabricant : Fèlis EYDOUx.- MARSIxo.

raire di lelibre e l'estrambord que d'aquéu tèms abravo li

Se vènd dins touti li bons oustau.

felibrejado.

La Revue catholique de Bordeaux (10 e 25 de Mai 1895)
vèn de donna, signa A. Ferrand, un eicelènt estùdi de 24 pajo,
sus l'obro dôu Paire Savié. Acô 's entitula Un grand prédicateur provençal, e l'autour de l'estùdi, qu'es un prèire eminènt,
mèmbre de l'acadèmi de Bourdèus, resumis coume eiçô soue
amiracioun coumpetènto. « Dom Xavier est un poète provençal de fine race et qui porte fièrement, agrafée à sa robe de
moine blanc, la cigale d'or des félibres majoraux. Mais il est

Coumtadou de Rensignamen Coumerciau
CREA EN 1883

-o-

U Anciasn
GAILTTR
Issié

aussi, et surtout, un prédicateur provençal de très haute
allure, un conférencier dont le fond et la forme seraient
incomparables si nous n'avions le R. P. Monsabré. »

LN AVIGNOUN

-o-

Dins Le Petit Provençal : Lou pouèto prouvençau

M. P. Gautier se tèn pas pèr quite vis-à-vis de soun

Pierre Bertas, emé citacioun de L'Aiôli.
- Dins Le Mémorial d'Aix : Lou carbounié cantavo...
emé lou discours prouvençau de F. Vidalà l'inaguracioun dôu
mounumen de F. Lescùre.

abonna, pèr lou mandadis di rensignamen que demando.
S'uno moudificacioun se proudus dins la situacioun di
persouno sus liqualo a donna de ren,tgnamen, autant-lèu
prevengu se fai un plesi, à titre gr rions, de n'a-sabenta
si cliènt.
Adrèisso à gràtis, sus demando, de cartabeu emé de
buletin pagable à mesuro que soun emplega.

- Dins li Petites Annales de Provence : Une solennité

félibréenne à Gréasque pèr F. Estève.

- Dins Le Soleil du Midi : Uno cansoun de regimen pèr

L. Foucard.

VINS MOUSSEUX

^UL

1i7ot

1 aJ f
i..7

LÛ

PotI T bADO EN :LB 70

1 , à la carriero Grando-Saunarié, 1 , en A VIGNOUN

AvIGL%ON

PROPRIÉTAIRES

OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈB VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dlo, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
Ion negaci un ehampagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-. P1 PALUN, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti lou tap
coume un cana an li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
ls bello co.

Mai... es pas besoun de lou l'aire moussa :

S'ESPEDIS :

3 fr.
3 fr.

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 Jour, sènso escomte. o

ben 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e à'

de 12 fiolo, 0 24 miéji-fiolo,
En caisso
o 24 quart de fiolo.
o panié
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié o 50 quart de Polo.

ARGUS DE, LA PRÈSSO

abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
la fiolo,

-- 2fr.50
dry (goût anglais)..
Gr..nd Mousseux du Comtat, Extra
mi-sec (goût français)....
Nôstis espedicioun soun facho franco de

En miejo-caisso de 6 fiolo, o 12 miéji-fioloi
o mié-paniè S o 24 quart de frolo.

Espedicioun franco de port e d'embalage.

FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était

MOUSSO TOUT SOULET.

PRES COURRÈNT
grand Mousseux, Muscat de Provence, carte or............

Basin e bevèndo. - Sucre pèr vendémi.

regio arregardon fou croumpaire.

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnou
samen couchado clins un endré fresquezrous

du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »
Hector 1fêMalot (ZITE, p. 70 e 323).
L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'éucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'Argus legis Z;.000 journau pèrjour.

Demandas

A l'estamparié HAMELIN de Mount-Pelié :

A LQ COCA DÔU PÉROU

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco couine !ou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Pins li soulèu estràni,

vènd 11 fr

Pèr béa. e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

is, balouard Haussmann, 41, farmacio

DICTIONNAIRE
fRANÇAIS-OCCITA NIEN

DE L. PI AT
Donnant pèr chasque mot francés
l'equivalènt prouvençau, lengadoucian, etc.
em'uno sequèlo de dire coumun.
2 GROS VOULUME IN-8', DE 1000 PAJO EN TOUT.

Coston pas que 30 franc.

hou 4achimbau
+

a sihés

la mai amourouso di Pipo, en racino de
brusc.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.
Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLii

En Avignoun, BMVR
empremarié
Francés SEGUIN,
- Alcazar
- Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356922">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356923">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356924">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444455">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356897">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°160 (Jun 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356898">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°160 (Jun 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356899">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356900">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356901">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356903">
              <text>Cent-soixanti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356904">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356906">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356907">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356908">
              <text>1895-06-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356909">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356910">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356911">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/d3834eedeb885b30a11a87771aeec9ae.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356912">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356913">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356914">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356916">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356915">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356917">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356918">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356920">
              <text>FOL13136_1895_160</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816752">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10706</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356921">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444451">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444452">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444453">
              <text>Astruc, Louis (1857-1904)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444454">
              <text>Amalbert, Salamoun (1874-1932)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597742">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597743">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597744">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642500">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878413">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
