<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10714" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10714?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:56:08+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16007" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/98c13d592ea9c044fb5a0e0c2fa1655b.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139279" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/42c8f4ae69b052a34853f86bf34e0938.pdf</src>
      <authentication>3273f239b0ecaec9e43205fe6a87ba88</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631614">
                  <text>CINQUENCO ANNADO, Na 45Ç

DIMENCHE, 17 DE MARS 4895,

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli

Vidoun, Vidais,
Segound la vido

E faren l'aiMli.

Luejournau.

F. MISTRAL.

Mi

QUE VA1 CRÉMANT TREB 1VEs 1'ÈR gF
.,.

-

IProuvèrbi di nzeissounzé)

(7, 1 7, 27)

Ou.
PRES DE E'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Cri an ............. 10 fr.
Sièis mes ......... a1 fr.
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 22 fr

Vers

FOLCb DE BARONCELLI,

;,gis

i,ou numerô....... lO centiene.

au palais diu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu jourraaz

l''OICÔ

L'article que dounan eici, e que la Rèino di Felibre a
bèr_ vougu tradurre de l'anglés au prouvençau, es d'uno
escriverello americano destinguido que l'a escri à NewYork, i'a tout-aro quatre an. Aquelo apreciacioun, ven-

gudo d'esperelo e d'un païs tant liuen, es facho pèr
douna counfianço e courage à-n-aquéli que marchon au

rai de Santo Estello. Madamo Janvier es la mouié de
M. Tournas Janvier qu'a publica peréu un libre sus leu
Felibrige, An Embassy to Provence (New-York 1893). D'a-

quest moumen emé soun marit elo se trovo à SantRoumié ouate acabo de tradurre ]ou rouman de Fèlis

Gras, Li rouge dôu Miejour. Car es lis Estat-Uni qu'auras
ion prourneirage d'aquelo obro inedito de noste capoulié;
e couine Ion sujèt porto sus li Marsihés que mountèron

n :~a à la Revoulucioun, Madamo Janvier comto sus
uno grand reüssido dies Ion publi d'Arnerico. Se sara
pas vist souvènt, un libre prouvençau faire sourtido alin
en terro arnericano, avans que de naisse en Prouvènço.
,'_

A r

1

E P1_ A' l(S1

J0 U F

EMBLARA belèu abausissènt qu'uno estrangiero, uno femo vengudo d'aperalin,
ause espeluqueja'n mouvemen autant entime,
autant loucau que Ion Felibrige parèis èstre.
Mai, souvènti-fes, aquéli qu'arregardon de
lluen podon miés vèire, e juja mai netamen
l'ensèmble di tendènci d'un mouvemen, qu'aquéli que ié soun entrina.

Lou Felibrige, o soucieta di felibre, dato
ôuficialamen de 4854, d'uno reünioun, à Font-

Segugno en Prouvènço, d'orne tôuti jouine,
tôuti arderous, plen d'estrambord. Aquéli bèu
jouvènt, sènso belèu se n'en douta, defrniguèron e batejèron un mouvemen, o pulèu
uno forço qu'eisistavo despièi long-tèms e que
sèmblo destinado à proudurre pas soulamen

de bèllis obro d'art, mai tambèn de reformo
poulitico e soucialo; reformo que van s'alargissènt chasque jour e que sa toco se fai toujour que mai auto.
Vuei aquéu boulegadis coumpren pas que
Ion Miejour de la Franço, mai s'estènd dins
tôuti li païs latin e acoumenço peréu de s'estaca tôuti li gènt que, dins li païs noun latin,
coumprenon e amon lis esfors dôu Felibrige.
Aquéu Felibrige, tant bèn vesti de soun poulit
noum, flame-nèu d'aqueste siècle, parèis digne de mai d'atencioun que ço que n'i'an
acourda, jusquo aro, dins li païs ounte se
parlo anglés.
Eici, subre-tout, dins nôstis Estat-Uni, devèn nous interessa à nôsti fraire li felibre, car
la toco dôu Felibrige s'atrovo justamen èstre
en acord emé l'esperit de nôstis istitucioun, e
la voues masclasso, noblo e sincèro de si me.
naire, dèu atrouva dins nôsti cor un resson
vibrej ant.
-W

.9

Lis abitant dôu Miejour de la Franço sèmblon gaire lis abitant dôu Nord. V ertadiera-

men, en leissant de taire, bèn entendu, li

lame patriouli e pouliti, li gènt dôu Miejour
apaitènon pas à la memo raço que li gènt dôu
Nord, que souri de raço franco. Lou pope
dôu Miejour, mais-grat que, lièr sa raço, sa
lengo e si iradicioun istourico, fugue parènt
di pople dôu nord de l'Itàli e de 1'Espagno,
es, aro, e es esia toustèms uno raço à despart,
que pousse-dis do tra carateristi e uno persouna!ita di niai mareado.
M'es vejaire qu'acô se dèu atribuï, subi-t-,,tout en Prouvènço, à l'enfluènci que tant durè,
d'abord que se ressènt encaro, de la civilisacioun grèco. Mau-grat la mesciadisso que ié
faguèron la coulounisacioun e lis envasioun,
aquelo raço a pouscu sèmpre apara sa perscunalita, qu'es restado toujour la memo, despièi
li tèms li mai aliuncha. Acô provo uno raço
doutado d'uno raro vitalita e qu'es capablo,
sènso perdre soun caratère propre, d'embéure
e de s'assimila lis elemen li mai divers. Enfluenciado pèr la civilisacioun grèco, moudificade plus tard pèr li Rourran, ensertado sus
uno souco ligouriano, ibèro, basco e galeso,
la vesên pouncheja, à travès lis age, pièi trachi e grandi e deveni uno raço forte, councentrado en elo-memo, fisablo, lèsto à lucha enjusque à la mort pèr si counvicioun. Uno raço
qu'amo subre-tout la liberta de la pensado e

de l'acioun, qu'amo la bèuta, Ion bonur de
viéure la largo vido terrenalo que Diéu ié
largo ; uno raço capablo d'acoussegui li plus
aut cresten de l'art ; e que, subre tout acô,
garde uno pouncho d'irounio e es la proumiero
à vèire e à galeja si prôpri defaut, en li saupicant de quàuqui grun de sais galoi, pèr n'en

rire d'un bon gros rire franc, plen de bouniassarié !
Souto aquélis aparènci lusènto, i'a forço bon

sèn, uno inteligènci que saup de-longe se terri
en equilibre, e, pèr apiela tout acô e leu fourtifica, un èime di mai desvouloupa, e souvèntifes un prefound sentimen religions.
A travès li tèms aurajous que seguiguèron
la cabussado de l'Empèri Rouman, à travès la
desoulacioun e li 'malur dis envasioun di Bar-

bare, à travès leu Me.jan-Age tant negras e
tant crudèu, aquelo raço a prouva sa forço,
car noun soulamen s'es mantengudo escrèto,
mai a pouscu assourbi e s'apoundre d'elemen
nouvèu, coume li Got e li Sarrasin. A cha pari,

à mesuro que li tèms se fasien siau, se vèi
sourti de tout aqué i bourboui uno nacioun
de gènt que, tout en counservant sis ancian
tra, despleguè au soulèu uno resplendour
inteleitualo di mai remarcablo ; resplendour
qu'emé quàuquis esclirssi de l au de cilirado,
a tengu enjusquo aro.

DE BARONCELLI

Toute aquelo trelusour, autre-tèms coume

vuei

,

s'e; toujour trouvado Iigado à-n-un

amour de la liberta, à-n-uno independènci de
pensado e d'acioun qu'an pouscu suprerni
qu'emé la viôulènci la mai brutale. dcluelo
independènci se mantenguè fin-qu'au moa nerf
ounte semblè cepado à jamai pèr la Crousado
contro lis Albigés, e, plus tard, pèr li guerro
pretendudo de religions. Mau-grat tort aquel
esquichage, de tèms en tèms se vesié trelusi
encaro quàuqui clarour escampihado. Pièi,
peu à pan, semblè que tout s'arnoussavo. Co
que i'avié de rneiour dins leu païs fuguè abena
pèr li guerro e li revoulucioun, o s'enanè foro
dôu pais, empourta pèr lis emigra uganaud,
talamen qu'à la coumençanço d'aquest siècle,
semblavo que l'amo dôu pais èro morte. liai
la forço vitalo sèmpi e travaiavo dins li cor e
lèu se veguè regreffa la meissoun nouvelle.
Vuei tout leu Miejour s'espandis en fleur e en
frucho de toute meno, e, encaro un cop, Ion
1lliejours'aubouropèrreclamasa plaço coume
grand buto-avans clins leu prougrès de l'umanita.
Aquelo forço a soun espressioun la mai ver-

tadiero lins la soucieta que s'apello lou Felibrige. Quand aquelo soucieta coumencè (le
faire parla d'elo, semblavo èstre soulamen une
reneissènço entimo e circouscricho à la seule
Prouvènço; mai aro vai chasquejour s'espandissènt ( ue mai e acampo de proupourcioun
grandarasso e coumpren, en subre dôu Miejour de toute la Franço, la Catalougno en Espagne, e s'afrairo peréu tôuti li païs que se
dison païs latin.
Em' un enavans que crèis de-longe, leu Felibrige s., desvouloupo e se fai vèire courue
un mouvemen inteleituau que marche d'abord
ciné li tendènci li mai liberalo de nosto èro.
Vuei leu Felibrige nous ôubligo à leu regarda coume un varie irresistible que si cepoan, meme li mai saberu e li mai esbrihaudan1, soun que li signe esteriour dôu mouvemen interiour.
Mau-grat qu'un orne noue posque crea sonlet uno Calo forço proumiero, la fan pamens
gouverna e diregi; mai alor soun caratère persouriait devèn d'impourtanço majeure, car,
dins lis aurige, tout l'aveni d'un pople n'en
pèu depèn(Ire. Quand un païs es agarri pèr
uno d'aquéli criso decisivo, malur à-n-éu, se
n'a pas pèr leu guida un veritable mèstre que
sache l'adraia dins leu bon camin.
Enjusquo aro li menaire d'aquéu brande
soun esta digne de leu couudurre : Mistral,
que n'es esta leu subre-capoulié, Roumaniho,
Gras, soun d'orne d'engèni e de vide noble e
BMVR - Alcazar - Marseille
sPncn fuir

�L'AIÔLI

2

Entre que coumencè, loti Felibrige amire
aut, e, que Ton mouvemen clemore o noun ço
qu'es pèr vuei, noun pôu que faire de bèn, ta'lamen es bello e sanitouso sa toco.
Lou Felibrige s'es de-longo ôupausa is eicessivi tendènci dôu materialisme, e dins poste
siècle de terro-bouiroun, auso sousteni bèn
aut la ,upremacio de l'Ideau. La paraulo sano
e forto dôu Felibrige proutèsto ansin, sènso
belèu lou faire esprès, contro li tendènci efeminado, afeblissènto e enervado de proue literatour mouderne. Lou Felibrige se prounôuncio netamen contro aquelo centralisacioun d'estit.rti que, 'mé tôuti sis esfors pèr
redurre li prouvinço de touto meno à-n-uno
surfaço unido, plato, sènso reièu, a talamen
pourta tort à la Franço. Lou Felibrige reclamo

lou dre tout naturau que dèu avé chasco

prouvinço, de viéure coume bon ié sèmblo,
tout en restant partido integralo e vivènto de
la Franço. Lou Felibrige dis que la pichoto
patrio es lèsto à respondre au rampèu de la
grando, e qu'en tèms de dangié dounara tout
soun sang fin-qu'au darrié degout pèr la bello
Franço amado e lou drapèu francés.
Es ton jouine Felibrige subre-tout que demando aquelo independènci loucalo, e, acô
fan pas l'ôublida, la jouvènço es l'aveni!
Que fugue Ton triste tant dôu ciéune que
nous anôuncio la mort d'uno grando civilisacioun, o que siegue la voues clarinello de l'alauseto que prouclamo dins un carat d'amour
uno èro nouvello, lou Felibrige a coumpli
uno obro grando, bono e bello, en donnant à
l'umanita un parangoun nouvèu e aut de la
bèuta.

CatarsuuD A. Janvier.
Soc'a, dôu Felibrige.

New-York'1S92.

Rerir°a de l'angiés pèr Na i1'Iario Gira, d.

Dins soun recuei Lou Felibrige, Jan Monné, nous parlant d'En Marius Girard e de Mijb,sa fiho bello, dis eiçô
« Mijô sa chato, nosto bloundo Rèino ».
Rèino di Felibre es

N'i'a forco que pretèndon que la
enfin
au countràri bruno, bruno claro se voulès, mai
bruno. Quau a resoun? Discretamen soumetèn la ques-

tioun à la Court d'Amour d'Ais e au baroun Chapèli soun
egrègi eraut.
Un sujèt de la Rèino.

Couine avié fa, i'a quàuquis an, pèr si sounferènei sus
La creacioun dôu mounde que pareiguèron en Bous vou-

lame, leu R. P. Savié publieo vuei, en clous àutri voulume,
si counferènci prouvençalo sus Li patriarche, que fai des-

pièi un parèu d''an à Marsiho, dins la cadiero de SontLaurèns.

Lou proumié tome di Patriarcho (392 pajo in-8°, pres
4 fr.) vèn de parèisse aro-aro, en Avignoun vers Aubanel,

4

e re-n'eici la divisioun Adam e Èvo, L'innoucènei, La
fauto, Lou castiganien ; Caïn e Abèl, Li proumié mestié,
L'ahissènço. Lou tout encré la traducioun franceso.
Couine poudès lori vèire clins /ou tros que titan, lou Paire
Savié aubouro la lengo prouvençalo en tbuti li cimèu de
l'elouquènci religiouso. Aquela lengo, que li nèsci cresien
despouderado, cresien abastardido, devèn, dins sa paraulo,
d'uno noublesso, d'uno gràci, d'icno ctboundànci incoumparablo, tout en gardant aquelo sianplesso poupulàri que lou
fui coumprene de tôuli, merne di mai ignourènt. La lengo
dèac Paire Savié es, d'un autre constat e à noste poun de
visto, d'uno courreiciouu tant bello, d'un 4)iais tant naturau, que se pèu douna pèr moudèle en quau que vogue vuei
escrieure prouvencar.

ADA1I E ÈVO, APRÈS SOUN PECAT
E pèr la proumiero tes aguèron vergougno. L'aguioun
e li pougnour de la councupiscènci venien de se revela ;
lori Iru defendu, couine uno bevèndo encitouso e capitouso, avié mes la revoulucioun dins sa car. E sentiguèron courre dies tout lou sang de si veno de sensacioun
estranjo, descouneigudo, que lis arcaneto lé mountavon.
E l'un de l'autre avien vergougno, vous dise, n'ausavon
plus se regarda, noun sabien plus ni couine se teni ni
ouate ana, ni que deveni. -- « Que proufié avès tira de
vosto fauto, tourna-mai cridavo la counsciènci, qu'aro
n'en sial tôuti vergougnous? » Anas dounc vous escoun-

dre I Dequé fasès aqui? - 0 pin,' curbès-me, s'escrido
Adam per la bouco de M iltoun, curbès-me, vous, grand
cèdre curé vôsti rampau fougous Oh! escoundès-me !
« courdu- E Èvo, toute rouginello, emé soundisespous,
la Genèsi, e se
rèron de fueio de figuiero, couine
!

faguèron de centuro. »
Quento simpleta dins aquelo sceno Couine acô 's
verai ! E, souto souri semblant de naïveta, quénti visto
Mouïse nous i'alargo sus la naturo umano ! Oh ! es bèn
la figaro de ço que s'es passa pèr vàutri, pàuri pecadou,
après la proumiero fauto de vosto vida, en aquéu jour de
malamagno ounte, buta pèr loir diable e la passioun,
perdeguerias vosto bello innoucènci. Subran vosto
counsciènei s'enarquè, terriblo ; e vosto inteligènei e
vosto voulounta, e voste cors éu-meme, fuguèron dins la
bourroulo... 0 paire e maire de famiho, l'avès vist acù
bessai, vous-autre, clins voste oustau ; l'avès remarca
dins vôstis enfant, à l'ouro que res de vautre se i'esperavo. Avias un jouvènt qu'èro voste soulas, vosto joio :
avias uno cliato qu'èro vosto perlo, vaste mirais. Pur,
innoucènt, naïve, n'avien rèn d'escoundu : soun amo
clarejavo à vôstis uei, e ié legissias dedins, emé delice,
coune dins un libre d'amour. Mai malur ! un jour loir
serhatas lis a enmasca, i'a pourgi la frucho defendudo
an vist, an ausi, an fa ço qu'èro perrnés ni de vèire, ni
d'ausi, ni de faire. Em' acô an ag u vergougno, couine
Adam'e Èvo ! vergougno de se senti nus de souri innoucènci ; se soun courdura l'amo, courdura la bouco, courdura lis uei, se soun encentura d'ipoucrisio, s'escoundènt de vautre, ausant plus tout vous dire, ausant plus
vous leissa legi dins soun amo, ausant plus meme teni
sis uei sus vôstis uei. Mai tout aquéu courdurage, pas
niai que li fueio de figuiero, a pouscu lis escoundre:
avès vist, au travès, touto la nudeta de soun amo desabihado, desvierginado de soun innoucènci.
0 pauro Èvo ! paure Adam ! es bèn inutilamen qu'avien
courdura de làrgi fueio, de fueio espesso, e que se n'èron
fa de centuro. Se l'escoundien, sa nudeta, noun poudien
se l'escoundre, soun malur ; e deja sa counsciènei lis avié
juja. Ah I loti paradis. avié fini d'èstre pèr éli lou paradis.
La pas avié fugi. Tout èro chanja pèr éli ; trouvavon l'èr
mens pur, mens bello li flour ; i'èro de-fèr lou canta de
l'auceliho : tôuti li bèsti venien plus, doundo e cares!

santo: s'encourrien, crentouso, renouso, assôuvagido.
Couine lou cors escapavo à l'empèri de l'amo; escapavo
l'animalun au segnourage de l'orne... Ah ! lou plesi que
douno lou pecat, cridavo la counsciènei, es uno gouto
de mèu, e la peno qu'adus es un bro de fèu. Plus -es de
counsoulacioun ni au deforo ni an dedins ; eici l'amarun, aqui lou vuide, un vuide afrous. Tambèn, lori pouèto
Miltoun a di verai, quand nous niostro Adam e Èvo, que
s'enanavon à l'isard, en tremoulant, emé l'inquietudo

sus la taro, ciné la bourroulo en dedins, e que tôuti
dons, aclapa pèr sa propro counsciènei, s'assetèron au
sou pèr ploura. 0, ,plouro, Adam I moun paure Adam,
plouro ! tu errai Evo, jamai la plourarés proun, vosto
innoucènci perdudo !...

1

f

J

!J
COUMÈDI EN DOLS ATE

;

L 'o jO

pèr Jôusè SORBIER, de Maiano.
(Seguidol
MICHÈU

Es que n'as rèn manja: tè, pren quàuquis ôulivo.
CHARLOUN

De que tron vos que mange! es que de meseioun
Que li verme an trauca, tè, 'mé dons anchouioun
Dôu founs de la barrielo: empouisounon lou minci
Tout-aro manjarai, quand i'aura l'abouudànci.
Lou tètes es artera : fai nre béure enca 'n cop...
E tu, Mèste Miohèu, acabo lou fricot.
Aquéli rousigoun esbrandon la ganacho
E derrabon li dènt à-n-aquéu que li cacho.
3iiCFÈU, trempant un rousigoun clins lou vin.
Té, ve, fai couine iéu, sausso-lèi clins lori vin

Quand saran espoumpi, h manjaras ansin.
CHARLOUN

Hôu ! as resoun, moue orne : es ansin que van faire...
Chut 1 s'entènd cambra, quais es?

voues amado, qu'enjusqu'aro tant ié fasié -au d'ausi,
veici que ié dounè pôu. « E s'escoundeguèron au mitan

de l'aubriho dôu jardin, » countùnio lori tèste sacra,

s'escoundeguèron, car menavo grand brut aquelo voues :
aurias di uno trounadisso, uno orro chavano ; noun èro

plus la voues dôu Paire. mai dôu Juge, « la voues dôu
Segne Diéu que fai trantaia loir desert e qu'esclapo li
cèdre dôu Liban. S'escoundeguèron, tremoulant de
l'esfrai..... Ob ! as bello t'escoundre emé ta coumpagno,
Adam ! loir paradis terrèstre es devengu subran un tribunau, ounte noun troves plus que d'acusaire. Lis aubre
munie ounte fescoundes, li planto, li flour, li fiùvi, li
bestiàri espaventa, temouin de toun innoucènci, aro

soun li temouin de toun crime. A dons pas de tu, l'Aubre
de la Sciènci se drèisso terrible, se drèisso, gansouia pèr
l'auro que boufo, estrementi pèr la voues dôu Segnour,
e te cridant : « Que n'as fa de mouri fru, o taire, que n'as
fa, digo! » E vèn lori Segnour, vèn te demanda resoun de
si dre mespresa. Oh! perqué fugisses? Noun pos luge en-

lié. En-lié pos fuge, te crido S. Agustin, senoun vers

Diéu, pèr l'ameisa. Vos fuge liuen d'éu ? es vers eu que
déuriés fuge. Mai ni Adam ni Evo n'auson boulega. Fan
que Diéu ü véngue guerre, li cite à coumparèisse. Coumenço pèr Adam.
E lou Segne Diéu soupé Adam, repren la Biblo, e ié

diguè : Ounte siés? » Lou sabié bèn ounte èro, nous

ôusservo l'Evesque d'Ipouno, mai voulié que venguèsse
s'avoua. Ouate siés? tu que te gandissiés en presènci de

iéu dins !ou clarun e la calamo de toun innoucènci,

courre vai que te tènes dins l'oumbro, amoulouna e tremoulant? Ounte siés donne? - E soi-ton de soun escoundudo nôsti dons coupable. Vès.lèi, emé sa centuro de
fueio de figuiero au tour di flanc, counfus, entrepacha,
rouge de la vergougno, vès-lèi !... Mai es pas l'Adam que

cerque iéu, l'Adam que vouliéu vèire. Ounte siés,

o

Adam qu'ai crea? Ounte siés, Adam qu'ai fa, d'uno bonfado d'amour, à moun image e ressemblanço ? Adam, o
moue Adam, tu que t'ai pasta de mi man un cors inmacula, franc de councupiscènci, tu que t'ai empli l'amo

d'inteligènci e de drechiero, tu qu'ai abounda de ma
luininouso gràci, qu'ai enviergina courre mis ange de

candour e d'innoucènci, èstre courons e deïforme, ounte

siés? Quau es loti laire que t'a rauba? Te cerque, te

trove plus ! Ouate siés ? o moun Adam, ounte siés ?

0. Savié de Fourviero.

TÎÎ®

L
PÈR ASTRUC

Uno bello esclapo d'orne, uno tèsto d'aràbi qu'a garda
clins Marsiho fuscle african, un gàubi autié, uno voues
ouate ressono leu biéu di niar, tau es Astruc ; e se devina, tre lou vèire, tre l'ausi, qu'es un felibre de marco.
Degun se presènto miés qu'éu ; rèn se presènto miés
que sis obro.
N'en sabès li flàmi titre : La Marsiheso, Vuetantoquatre, Li Cacio, Papié pinta, e soun journau : Zlu ! e
aro La anan senèstro, en esperant La messo pagano.
Un cop de pistoulet estrementiguè l'aire...
Ansin coumenço dins un uiau aquéu dramo terrible que

souri autour sèmblo n'agué fa ôumage à la Fatalita,
divesso de nôstis aujôu maugrabin.

Tres gauchié, - clous bessoun e soun paire, - coundana à peri de malo-mort en causa qu'an tôuti tres la man
senèstro pèr bono man, acè 's uno d'aquélis istôri estranjo

qu'un pouèto soulet pèu rèndre vertadiero. Astruc es
proun bon pouètO pèr aquéu pres-fa.
De soulèu e de sang, de cansoun clarinello e de lagremo
sourno, d'enfant ajougui e d'orne malandrous, dins lou
darrié pouèmo d'Astruc, emai siegue qu'un librihoun,
i'a de tout acô, de talènt pèr-dessus tout.

Vès, de la regarda ié tapa pas loir trau.
Mountas à vosto chambra e chanjas de camiso.

LI MEME, BELOUNO
T

qu'ausiguèron sa voues, qu'èro pèr orto, après miejour,
quand l'auro boulo, dis la Genèsi. » Ero après miejour,
sus lori sero, quouro vai ton soulèu à soun tremount,
que lou tèms se refresco ; èro au meiour, au mai agradiéu moumen de la journado, moumen couneigu d'éli,
enjusqu'alor douçamen desira, moumen de delice ounte
i'anavon au rescontre. Ai ! ausiguèron sa voues, e aquelo

CHARLOUN

SCENO VI

FUIETOUN DE I.'.tIÔI&lt;I

Mai restavo fou jujamen de Diéu. E just se trovo

BELOUNO, durbènt sa tabaquiero.

BELOUNO, pareissènt de la coulissa.

Quau es ? ta maire
Qu'arribo emé loir bos pèr atuba lou fié.
Intro em' un fais de buscaio en tirassant un tros
de rôumio acroucado à soun coutihoun.

Ai fa qu'ana-veni sènso m'arresta 'n-lié...
Vau batre quàuquis ibu, vous farai uno troucho.
CHARLOUN, s'aubourant.

Dequé tron trinassas ? semblas uno panoucho...
Regardas ço qu'avès à voste coutihoun
Carrejas clins l'oustau un brave escoubihoun
!

MiCHÉU

Es uno rôumio... Au diable ! ounte s'es arrambado?
De la maniero qu'es, l'a panca derrabado.
BELOUNO, en assajant de se desbarrassa.
tè,
l'aviéu
pas vist I ounte ai aganta 'cô ?
loi !
Estroupo souci coutihoun, fasènt vèire si debas
trauca e liga 'nié 'n tros cl'èufo, emé sa tamisa
estr°assado.

S'es larda à ma tamisa e i'a fa 'n bèl acrô
Me ié faudra 'n pedas : tendra-ti la courduro,
Ma camiso ? noun sai : la vexe proun maduro...
Davans un tal estras toumbariéu de munir aut!

Pèr me douna de cor, tè, que cinse uno prisa.
CHARLOUN, la regardant parti.

La vaqui que s'envai, la camiso en lambèu
Erré si tirassoun... Quinte doulènt tablèu !
MICHÈU

Fraire, siéu couine tu, tout acè me fai peno
E de la vèire ansin me fai mouri li veno.
Pauro vièio ! nous a tôuti dons abari
Nàutri jusquo à sa fin la devèn secouri ;
E que fugue sougnado eici dins sa cabano
Couine dins souri palais s'èro la rèino Jano,
Vaqui courue saran toujour mis entencioun...
Que n'en pènses ? à tu te fai pas coumpassioun ?
:

CHARLOUN

Arien, sian pas de loup, es qu'acil se demanda ?
lé farai moue devé, couine Diéu lori coumando.
)IICHÈU

Eici la pousicioun, soulamen, vai chanja.
CHABLOUN

Moun mariage, Michèu, te fané pôu deja?

BMVR - Alcazar - Marseille

�9

L AIUL1
E i'a finalamen uno questioun que l'escrivan a marcado
en dedicant soun obro à soun fiéu, « s'un jour es magistrat ».
E fou tablèu di suplice endura pèr d'innoucènt vous
jalo ii mesoulo !
D'àutri an di fi majouràli qualita d'Astruc, sa calour,
soun estrambord, souri audàci. - Es un di mèstre d'aquelo escolo marsiheso que dempièi quauque tèms a enrega uno nouvello iraio felibrenco, emé si rouman souciau. - E vague d'ensemena de blad negre ! E vague de
fu,;r^ meissoun souto fi trelus miejournau
Lis aplaudimen noun an defauta à-n-Astruc, dempièi
uno mesado ; la man drecho i'a fa sa partido couine la
senèstro. E s'arribe un pat tard au councert, iéu qu'Astruc bèn-astruguè tant bèn i'a dous an, vole de tout cor
pica mai fort que lis autre.
!

A. Monzin.

e de meiour !

!

Eh ! bèn, vès, s'ère rèi,
- Eh ! esperas que pènse...
entarra dins la paio jusquo i

voudriéu passa ma vido,
barjo !

D'uno raço que regreio
Sian bessai li proumié gréu;
Sian bessai de la patrie
Li cepoun entai li priéu!

La vaqui la toco sacrado dôu Felibrige.
E, aro, es au pople, au pople de Prouvènço e de Lengadô, de dire se vôu enrega la drain, se vôu apara contre
fi mescresènt sis us, si coustumo e sa lengo ;
Au pople de dire, au noum dôu patrioutisme, que fi
traite à la grand Patrio soun pas li qu'amen la pichoto,

mai aquéli que, pèr sa sufisènci e soun despoutisme

eilamount, à Paris, fi grands eleitour patenta qu'en plaço

déni vin pur de nôsti plant vèndon d'aigo empouisounado ; uno lèi que glourifico fi « goddem », fi « bookmaker» e àutris arlèri que ié vesèn martirisa sèns pieta
fi chivau sus tôuti lis ipoudrom de Franço ; uno lèi que
se viro d'un biais vergougnous pèr pas vèire li marrit
bourrèu massacra de milioun d'innoucènti paloumbo
dins 1i « stand » autourisa dôu gouvèr; uno lèi enfin que

crèi faire la balança justo en nous defendènt à nàutri,
lis apassiouna dôu bèu, d'ana vèire dins lis Areno de

DE MILES

Aladounc fi bran ferouge d'Espagne soun d'animau
doumesti 1

Ansin l'a decreta loir Tribunau di Tribunau.
dôu PagaAutre-tèms , alor que fi Divinita pouderouso
faire
entèndre
si
voulounta
o desnisme rournan voulien
la
voues
de si
se
saup
que,
per
vela li secr èt de l'aveni ,
lis orne
revelavon
is
orne
ço
que
vates
),
,
proufèto, d e si «
d'aquéu
devien saupre. E fou disien, li « vates », felibre
de
simplecita
e de
tèms , Ion disien en vers meravihous
grandour.
'
a di
Sarié-ti leu proufèto di tèms nouvèu, aquéu qu
au cant de la Coupo :
D' un vièi rople fur e libre
Sian bessai la finicioun 1...

noste grand
Sar ié de crèire , malan de Diéu ! en vesènt bedigo,
coume uno pauro

Miejour se leissa toundre

Sarié de crèire, en vesènt l'audàci creissènto de sis
di mespresaire de sa
en emi , di trufaire de si cresènço,

fourtuno, di voulur de si liberta
l e n g o , di destrùssi de sa
seculàri.

de Mount-Fort e
Seg ur , n'ei plus fou tèms que Simoun
s i C rou-

bandissien
àutri grand segnour d'eilamoundaut
bèlli ciéuta, e que, pèr la
ntro
nôsti
plus
sado fèro co
raja fou sang miejournau ' coume lis
glôri de Diéu, fasien
de Toulouso à Beziés, d Avignoun
ai g o d'un fume rouge,
di
plano
d'En Vau-Nage i serre Cevenôu.
i V alado Vaudeso,
d'aquéu tèms, que lis orne dôu
Èro au noum de Diéu,
Nord chaplavon Ion Miejour.
de la Patrio que nous fan un crime
V u ei es au noum
la lengo melicouso de
d' a

nôsti rèire !
èi ron nosto
Vuei es au noum de la Lèi que nous agu
independènei e nôsti liberta !

MICHÈU

de noro
Sabes ço que se dis, Charloun : amour de taro.
Souvènt, que trop souvènt, devèn amour
CHARLOUN
!

MICHÈU

proumier abord_
Li saran, es poussible, à souri bèlli-maire,
viéure
emé
si
Mai li noro, pèr
lèu virado dins un caire
Se sabrés, lis an
Co que te dise aqui, fou vesèn chasque jour.
!

CHARLOUN

trop d'amour.
Pèr la vèire soufri, ma maire, aila mestresso.
Vole que dins l'oustau demore
MICHÈU

de feblesso
Envers sa feint) l'orne a toujour fou doun
ve, poussedis
E la femo, badau, enm' un souple courdoun.
De mena souri marit
cnARLOUN

d'acô, qu'aurié plus fou courage,

Vai, parlen plus
de nie mete en meinage.
Pèr lis ôusservacioun, S'entèaul. tira dous cop de fusiéu.
que se vèn de tira !
Tè ! dous cop de fusiéu
Dau ! se fat prepara
Se casso à la palun.
dins fi sarreto.
D'ana long de l'estang batte i'avé de pouleto.
La luno es à souri plen, dèu

E pamens iéu, chourle la souleiado
Coume un limbert i bàrri d'Avignoun.
Siau e galoi, de frescour au gaugnoun,
DinsIou draibu di rose sèns pougnoun,
Camine au cant de gènti couquihado !
Sabès-ti d'ounte ansin lus e bonur
Sèmpre sus iéu, bèu nôvi, s'espandisson ?
Agachas-vous : vôstis iue que lusisson,
Vôsti largo ounte rose e bais flourisson,
Vous fou diran miés que iéu bèn segur !
Tout ço qu'avèn dins nosto pauro vido,
De bon, de bèu, errai de vertadié,
Vèn de l'amour. Es ma caro mouié
Que de moun cor foro-bandis l'ancié...
Amas-vous donne, car tout vous ié counvido !

Anfos Martin.

Mountermé-Lavandiéu, janvié i895.

A MOUN BÈL AMI EN FOLCO DE BAROUNCÈLLI-JAVOUN

Pèr Ion sit de febr ii venènt
sèt cop soun dedicado sèt estrofo en vers setenàri.

Nimes El Gallo, Mazzantini o Guerrita mata erouïcamen,
au peril de sa vido, fi fourmidàbli quatren de Miura o
de Veraguas!

Charloto emé ma maire, aven, saran d'acord

Dins Ion païs ounte siéu esmara
L'aire es de nèblo e loir cèu es de pego ;
Pèr de soulèu, l'ome prègo e renego,
Nervous, vai, vèn, mai de-bado vanego,
Lou sourne ai-las ! fou tèn sèmpre embarra.

perdrié lèu fou respèt dis orne, uno lèi que proutegis,

Tres d'aquéli rassaire que davalon dôu Fourés, fasien
un jour la charradisso, estendu sus de calaman. tu, se
- 0 Jan, diguè un d'éli, dequ'amariés mai,
poudiés chausi sus touto sorto de manjo? bèn rànci e
- Iéu, amariéu mai un bèu tros de lard,
rous couine un fiéu d'or ! E tu, Pèire ?
- Iéu, amariéu mai uno bello anchoio, uno anchouiasso
rouvihouso, que sentiguèsse bèn fou bos ! E tu, Bastian?
- Eh ! sarnipabiéune, avès di tout ço que i'a de bon

COURRESPOU 113CI

Pèr soun maridage emé Madanaiselie Enrieto Coustantin.

centralisaire, nous farien ver_i la Franco en bdi, se noue
sian meiour francés qu'aquelo bastardaio de cresta ;
Au pople de dire, au nourri de la Justiço eternalo, que

LOU PAN TAI DE 13014 Uh

- Digo toujour

A FOLCÔ DE BAROUNCÈLLI

Mai s'ause tourne un brusinien d'alo dins lis aire. Fraire,
escoutas : acb 's l'amo de la Prouvènço, es l'amo dôu
Miejour que se reviho.
Noste païs vôu reprene sa plaça au grand soulèu.
E se Mistral fuguè fou « votes » ispira, es quouro s'escridè dins soun enavans proufeti :

Se 'n-cop, bèl ami, ta bello,
Toue estello di sèt rai,
'M' un respir de paloumbello,
« 0 », dira, « tiéuno sarai »

Maèli.

Au BAILE FOLCô, PÈR SI NOÇO

II

E que, lindo coume un iéli,
Ansindo aducho l'auras
A l'autar di Barouncèlli
baime de soulas ;

Un chamatan requist
S'ausis
Dins la séuvo armouniouso,
E vaqui tôuti lis aucèu
Qu'are festejon, cantarèu,
nôvi qu'es tant bèu,
nôvio qu'es tant blouse.
E cadun, passeroun,

'
n ôv
Se
C oum tara sus si

tremouleto ,
det blanc ,
- Li det blanc de sa maneto, tiéu poutoun tremoulant ;

vo cardelino,
A-de-rèng largo soun cant dons,
Riserèu, doulènt, ufanous,
Au parèu amourous,
Souto la tènno oumbrino.
dins Ion pople alu,
De plut :
Lou mai vièi gourbèu parle
un estrambord fame-nôu
la fèsto que tant l'esmôu,
es un roussignôu
Qu'espouso uno bouscarlo.
Paris, 30 de janv ié 1895

0, cliva dessus la caro
fou cor de Sant Amour,
ta Dono Claro

frucho de si four ;
V

Amour douno l ' alegrio ;
D'
racejan ;

la raço la patrie
soun aubre verdejant !
l'espelido,
l'eros
Que lèu fagne, amo poulido,
l'espaso dôu cros,

Jàli Sounjat.

.

Folcô , dôu fiéu ,

FOLCÔ E LILETO

Tant, bèu nôvi de Prouvènço,

Bèu Castèu-Nôu ! sus fi sèt tourne
L'Amour felibre a triounfla :
jouino Vigno mounto au Roure
Santo-Estelle a miracla.
Maiano, 7 de febrié 1895.

Lus de reneissènço
de Libérta

Maurras.

F. Mistral.

E dèu i'avé de pèis, que vuei Ion teins es bèu :
Pos alesti ta cane e fi musclau, Michèu!
Resten pas mai eici, quiten nosto cabano ;
Lou vènt es en favoür, boufo la tremountano :
Arien, Michèu, parten, un d'eici, un d'eila ;
Vau prene moun fusiéu, tu prene toun fielat.
Un pren soun fusiéu, l'autre soun fielat.

Cerquen, tant l'un que l'autre, à faire bono casso ;
Qu'aniue, couquin de sort, aguen meiouro biasso ;
Que faguen vira l'àsti e canta la sartan ;
Pièi béuren d'aquéu vin que leu cor amo tant.
Aven, adiéu !
MICHÈU

Adiéu !
CHARLOUN

E vèngues pas subr' ouro.
MICHÈU

Pèr escaunia lou pèis vendrai un pat plus d'aura.
S'envan.

SCENO VII
BELOUNO, cridant.

0 Charloun ! o Michèu ! an parti de l'oustau
Erré la taulo messe... Acb 's pièi souri defaut,
De cassa, de pesca: n'an qu'acô dins la tèsto.
Quand s'agis dôu travai, se se J'ai pas, bèn ! rèsto.
Tant que poudrai fenil ié farai moun devé ;
Quand m'auran plus, saupran ço qu'es de pas m'avé
Lèvo la taulo e rejoue tout dins l'arrnari.
!

lioi ! ve, n'an rèn manja ! ié plais plus l'ourdinàri ?
Tant-pis ! bèn ! iéu fou van estrema dins l'armàri.
D'ôulivo, emé de fige, emé de bon cachat,
De se n'empli fou gus quau lis aurié empacha !
Moun paire, m'ensouvèn, pèr nous clafi la panso,
Nous baiavo en chascun forço mens de pitanço...
Vuei vaqui courre soun la plus-part dis enfant ;
Souri tôuti mau-countènt d'avé 'n bon tros de pan ;
lé fan la counfituro em' un flo de froumage,
De pauma pèr dessèr... Quinte marrit meinage
Pièi acô 's pas Ion tout : volon parla francés,
E n'en fat paire pèr que lis embarrassés !
Mounte es aquéu bèu tèms de joio e d'innoucènço
Que disian nbstis Ouro en parla de Prouvènço,
E nous lis aprenien couine i'avien après !
Vuei se trufon de iéu em' un èr de mesprés...
Aven, dequé ié fai ? coume que fi recite,
Me sèmblo qu'envers Diéu an fou meure merite.
Li capelan, eh 1 bèn, fasien encaro miéus :
Nous fasien la dôutrino e parlavon de Diéu
En lengo dôu pais, e n'en perdian pas uno.
Yuei nous largon de mot que sian dedins la luno.
Dison qu'es fou prougrès... Ah ! mi pàuris enfant,
De vous parla francés sabon pas ço que fan !
Car, vesès, en leissant la lengo de si paire,
D'éli tout ço que vèn es pièi leissa de cafre...
(A segui).

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A I6LI

OUVELUN

poème de F. Mistral par Paul Ferrier, musique (le Henri
Maréchal. Es loti relevat dis article qu'an parla d'aquel

- Dins L'Avenir des Alpes-Maritimes : Lou Moulin de
la Lubiano (d'Enri Giraud) pèr Eureka.

- Dins Le Phare dzg Littoral : Lou Moulin de laLubiano.
- lins L'Eclaireur : Lou Moulin de la Lubiano.
- Dins Le Petit Marin : Lou Moulin de la Lubiano, pèr

opera, quand se representè pèr la proumiero les, à
Rouen (21 de desèmbre 1894).

A-.,ignoun. - Lou Museon Calvet vèn de croumpa
un galant tablèu de Batisto Reboul, representant uno chato
couifado à la Coumtadino, valônt-à-dire erré la catalano
blanco.
Lou meme pintre, qu'èro de Castèu-Nbu-de-Papo, avié

ssëè n ab (Espagno). - Un ardènt mantenèire dôu

UourdÈèus. - Uno Espousicioun, sabès, dèu agué
lib eici dins lou courrènt de l'an. A-n-aquelo ôucasioun es
questioun de i'apoundre un Coungrès di Lengo Roumano.
Bourdèus, grando ciéuta dôu parla miejournen, e qu'entre-tèn emé l'Espagno e l'Americo australo de relacioun

countùnio, es tout marca pèr un acamp d'aquelo meno.
Lou Coungrès di Lengo Roumano, scientifi emai prati, se
vai donna pèr toco de ressarra que mai li liame de tout
biais qu'unisson adeja li diferènt pople latin.

paris. - La Descentralisacioun sèmblo que mountarié sus l'aigo. La Chambro di Deputa a nourna'no cou
messioun descentralisarello. Veiren ço que n'en sourtira.
Mai, en foro d'acô, se travaio pèr fourma uno « ligo
aguènt pèr toco de proupaga l'idèio de descentralisacioun
en tout taire de Franco. Uno proumiero reünioun, sus
aquelo estiganço, a agu lib au Grand Hotel, souto la pre-

sidènci (le M. de Marcère, e i'avié proun de deputa,
de senatour e d'autre. Cinq de nbsti felibre an pres part
à la discussioun, assabé Amouretti, Carrère, Maurras,
Ronjat, emé Mariéton - qu'a espausa à l'assenlblado fou
trejit qu'en Prouvènço s'es deja fa pèr acb. Li cinq felibre
errai Lou deputa Maurise Faure souu esta nouma mèmbre
dôu Coumitat d'ourganisacioun. Arien avans, e veiren
Berro.

- Lou libraire Péire Duffau (galerie Vivienne, 25) vèn
de crea 'n depost de libre prouvençau, lengadoucian e
autre en parla dôu Miejour. Tèn peréu li journau en lengo
d'O que l'on ié fiso.

- Encb de Choudens, editour de musico, vèn de parèisse Calendal, opéra en 4 actes et 5 tableaux, tiré du

de Vènço, tira dôu Moulin de la Lubiano.

founda à Valènço Lo Rat-pen,zt, societat d'amadors de les
glories valencianes, e qu'avié pèr ourgane un armana dôu
meme noum.

- Dins Le Commerce : Lou Moulin de la Lubiano pèr L.

Funèu.
- Dins Le ilonde : La maisonnette, conte provençal traduit
d'Anselme Mathieu, d'après l'Aicli, pèr A. Ferrand.

- Dins loti 9:il fias : La man senèstro (de L. Astruc),

comte-rendu pèr Jean-Jacques.
- Dins L'Echo du jour: La main gauche (La man senèstro,
de L. Astruc), pèr J. Cassini.
- Dins Le Démocrate : La man senèstro (de L. Astruc).

BOULEGADISSO `ROUVENÇALO

Ais- - L'autre dimars, nosto Acadèmi di Sciènci,
à Marins Bourrell), majourau dôu Felibrige. Acb s'es fa
sus Lou raport interessant e simpati de M. Ipoulit. Guillibert, qu'a aprouficha l'ôucasioun pèr espausa Lou role
mourau e naciounau e internaciounau de la grand lucbo
felibrenco. L'ounour que s'es rendu à Marins Bourrelly
i'èro d'autant-mai degu que loti fegound pouèto de Cigau
e Cigalo, errai rèste à Pourciéu, es nascu à-z-Ais.

- Dins Les Petites annales de Provence : Lou Calvàri

es mort i'a 'no quingenado. Avié, emé quànquis autre,

fa loti retra dôu pouèto Ansèume Mathiéu e peréu de sa
maire (qu'es Lou cap-d'obro de Rebout). Soun, aquéli
pinturo, vuei, en man de M. Bertrand, nebout e eiretié
de l'autour de la Farandoulo. Anarié bèn que quauque
jour venguèsson adourna Lou Museon d'Avignoun.
Art e Bèlli-Letro, a decerni Lou titre de « süci regiounau »

P. Frontery.

parla poupulàri, loti pouèto valencian En Jacinto Labaila,

Lou dirnècre 19 de janvié, à nèu ouro de vèspre, uno assemblado noumbrouso e chausido avié respoundu au rampèu
dôu Ciéucle dis Istitutour de Marsiho, e s'èro rendudo dins la
sale di fèsto dôu Café Noailles, carriero Tubanèu, 46, pèr ausi
une counferènci dôu £elibre martegau Louis Hugues sus la
lengo prouvençalo.
Dins la proumiero partido, Lou gènt counferencié a parla di
Felibre e de sis obro. que fan prouado, e que Lou pople se
n'en coungousto.; n'apound de citacioun de galant moussèu,
que tôuti aplaudisson.
Dins la segoundo vôuto, n'es vengu à trata un tèmo que ié
vai à l'amo, e lis avantage noumbrous que li magistre potion
tira de l'ensignamen dôu francés au mejan dôu prouvençau.
Basto ! li picamen de man an marca li tros remarcable de la
belle charradisso de noste jouve coumpan.

- Dins Lou Felibrige : La Crau (de M. Girard) pèr J.

Monné ; Lis armana, revisto bibliougrafico ; Discours de M. Girard, au batejat de soue nouvèu libre (Arle) ; Discours dôu
cabiscôu F. Vidal, au banquet ôufert à M. Girard (Ais); discours
de P. Arène. dou menistre Leygues, de F. Mistral e de M. Faure,
au banquet de la Cigalo (Paris).

- Dins La Sartan : A Gipoutou pèr L. Foucard.
- Dins Lou `'iro-%oolèu : Ansèume Mathiéu, emé soun

retra, pèr Jan de Gounfaroun ; A la memôri d'A. Mathiéu pèr
A. Chansroux; Le théâtre antique d'Orange; Les courses de taureaux; Le palais des papes; A la Vénus d'Arles pèr Roux-Servine, etc.
- Dins La C r galo d'or : Paris e loti Miejour pèr J. Fournel
Ansèume Itlathiéu pèr A. Arnavielle; Canto, faidito pèr Esclarmoundo de Bigarra ; Lou chin, Lou lapin e Lou cassaire pèr I. de
Roux ; Lou castèu ddu rèi Reinié pèr J. Veran, etc.

En seguido, quàuqui fouine, entre li quau Louis Roux e

MM. Pascau Cros, Galicie, Sabarin e Pèire Bertas, an larga de
moussèu de pouësio desbourdant d'estrambord. Lou Felibrige
de J. Monné.)

- Dins La France d'Oc: Lettre ouverte à M. Redonnel
(sus
la pretendudo courrupcioun de la lengo d'O) pèr P. Dévoluy;
Décentralisation, letro de F. Mistral.
- Dins La Cabreto : Uno noço pèr A. Vermenouze; L'ibèr
pèr L. Abel; Regrèt pèr F. Courchinoux; J.-B. Veyre
pèr J.-F.
Court; La marselheso dei Rouquets pèr Z. Chanet; Courbolesso
pèr A. Jordane; Guiralou do Biouet pèr loti comte de La SalleRochemaure.
- Dins La Campana de a?lagaloit na : Paris e Lou Miejour,
au ferre ! au ferre! pèr J. Fournel ; L'idu de cavala
pèr leu
Caussenard ; Una bono ccustella pèr Douminique, etc.
- Dins La l'eu de Cataiuni-a : Los conills del rey,'tradu
dôu prouvençau d'A. Mathiéu (Aiôli) ; A l'Aiôli pèr M. A.

Au catalogue dôu libraire Gromier (Ais-en-Prouvènço) arremarcan aquest anôunci : histoire journalière d'Douore
de Valbelle (1483-1539, manuscrit in-folio tris compact en
langage provençal de l'époque, entièrement réglé et d'une très
belle écriture du commencement du XVIJ siècle, vélin, 70fr.
Es uno crounico prouvençalo de ço que s'es passa dôu tèms
d'Ounourat de Vau-Bello e en particulié sus loti sèti de Marsiho
pèr leu Ccunestable de Bourboun. De l'éuriginau d'aquéli memôri, qu'au-jour-d'uni es perdu, se n'èro fa cinq côpi, uno pèr
chasque mèmbre de la famiho de Vau-Bello. Lou manuscri en
vèndo encô dôu libraire d'Ais es uno d'aquéli côpi. N'i'a 'no
autro à la Biblioutèco-Mejano.

- Dins La Pairia italiaua : Un felibro italiano (E. Portal)

e un sounet prouvençau de F. Vidal.

Lou felibre Maurise Raimbault, cabiscôu de l'Escolo de Lerin
a fa, à la Soucieta Scientifico e Literàri de Cano, uno eicelènto
counferènci sus l'Obro e la vide de Roumaniho.

Lou majourau Astru, qu'a fa La man senèstro,
Nous escriéu : « L'entre-paus dôu saboun Mikadb
De soun ôudour de roso embaimo tant li Do
Que nous fan durbi li fenèstro ! »
Fabricant : Fèlis EYDOUx. - MARSIÜO.

-oUn journau que fai flôri à Bèu-Caire, es Le Conciliateur,
que, despièi quauque tèms, es clafi de pouësio e de proso
prouvençalo. Nous an vougu dire que, desempièi, se n'en chabis

de sièis à sèt cènt eisemplàri. Acô s'èro jamai vist au païs di

Se vènd clins touti li bons oustau.

Viro-gau.

v1 IN, s MOUSSEUX
Co

M. G.-A. PALUN &amp;

FOUNDADO EN 1876

Il , à la carriero Grando-Saunarié, 1 , eu :'i vIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈB VÈNDRE A BON MARGAT E DE COUNFIANÇO

PROPRIÉTAIRES

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
loti negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
poudèn dire qu'esperan
Gràci à l'ounourable oustau de in. G.-.A " A
à
parti
d'aro,
un
vin
ounèste,
linde, amistous,
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren,
regale do noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudre fai parti Lou tap

Rasin e bevèndo. - Suere pèr vendériii.
Espedicioun franco de port e d'ernbalage.

:

couine un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusèylto marco l'Estello de
lu bello co.

Mai... es pas besoun de Lou tai-e anorrssa

ARGUS DE LA PRÈSSO

FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était
abonné à l'Argus de la t'reissQQ, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »
3
fr.
carte or............ la fiolo,
.rand Mousseux, Muscat de Provence,
3 fr.
Iiecta.r 1MIlalot (ZITE, p. 70 e 323).
Extra
dry
(goût
anglais)..
Gii- nd 1Vlous eux du Comtat, mi-sec (goût français)....
2fr.50
L'Argus
de
la
Prèsso
fournis
is
artisto,
literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
Nôstis espedicioun souri facho franco de
S'ESPEDIS :
port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se parèis sus souri comte (lins li journau e revisto dôu mounde entié.
pago en tracho à 90 jour, sènso
escomte, o
En miejo-caisso ({ de 6 fiolo, o 12 miéji-fiole,
L'Argus de la Prèsso es Lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
bèn 15 jour 2 /o. Li cire d ' intrado e i
o mie-panié ) o 24 quart de fiolo.
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
MOUSSO TOUT SO ULF. T.

PRÉS COURRE Î

de 12 Bob, eo 24 miéji-fiole,
En caisso
o panié 5 o 24 quart de fiole.
En double caisso i de25fiolo,o50miéji-fiolo,
En double panié ) o 50 quart de fiole.

--

regio arregardo;_ on croumpaire.

S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.
A l'arribado, li fiole dèvon èstre sougnou
samen couch.ado dins un endréfresqueirous

L'Argus legis 1;.OOO journau pèr jour.

l'estempaiié HAMELIN de Mont-Pelié

A LA Cf C

U PEf

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr duuna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
(le Quinquina e agradleu en bouco coume Lou vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o )lariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assab3ura
Dins li soulèu estràni,

Se i-

1 ,_i

Pèr bd. risoulet
oun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr. la boutlho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

!fil TI'Oîii A I fE

r8AftCAIS-OCCITANIE:`l
DE L. PLAT
Donnant pèr chasque mot francés
l'equivalènt prouvençau, lengadoucian, etc.
e,n'uno sequèlo de dire coumun.
2 GBOs VOULUME IN-8°, DE 1030 PAJO EN TOUT.

Coston pas que 30 franc.

Demandas

4rachi han $arsihés
la mai amourouso di Pipo, en racino de
bruse.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.
Lou gerènl: FOLCÔ DE BARONCELLI

En Avignoun, empremarié Francés SEGUIN.

BMVR - Alcazar - Marseille

J

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357170">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357171">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357172">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444652">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357145">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°152 (Mars 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357146">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°152 (Mars 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357147">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357148">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357149">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357151">
              <text>Cent-cinquante-deuxi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357152">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357154">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357155">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357156">
              <text>1895-03-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357157">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357158">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357159">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/98c13d592ea9c044fb5a0e0c2fa1655b.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357160">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357161">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357162">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357164">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357163">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357165">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357166">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357168">
              <text>FOL13136_1895_152</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816760">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10714</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357169">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444644">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444645">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444646">
              <text>Janvier, Catarino A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444647">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444648">
              <text>Martin, Anfos (1868-1948)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444649">
              <text>Mouzin, Alexis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444650">
              <text>Maurras, Charles (1868-1952)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444651">
              <text>Ronjat, Jules (1864-1925)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597766">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597767">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597768">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642508">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878421">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
