<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10768" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10768?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T16:28:09+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16624" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/312f10562952a81e5c0367727e7c2d89.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139345" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/069b8e6fb26e08d7666602041466548a.pdf</src>
      <authentication>8209f5b1d1285a6aef9dbb9ca102bbc5</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631747">
                  <text>DISSATE, 27 DE JUN1896.

SIEISENCO ANNADO, Nô 498.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiàli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Loujournau.

(Prouvèrbi di meissounié).

F. MISTRAL.

QUE VAL CREIIAN'1' TREK FES 1 ÈR MES ("7, 1 7', 2'7)

J17
PRES DE L'ABOUNAMÉN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr. `
Sièis mes......... 5 fr. ao
Tres mes.......... a fr:Estrangié.......... 12 fr.

E D'ABOUNAGE :
Vers

FOLCb

Lou numerô....... 10 centi aW

DE BARONCELLI

au palais dôu Roure,

Baile dôu journau :

EN AVIGNOUN

Liu

DG,Emil GANT

FOLCÔ DE BARONCELLI

Roui

'_J

Après avé douna vido à Mirèio,
au prouvençau, 'm' Aubanèu, Roumaniho
tant fièr, canta lou Païs dei Cigalo
eis Isclo d'or, e faire fleuri Nerto,
tandéumens lou Tresor dôu Felibrige,
nous pourgissènt bèn-lèu sèt an l'Aiôli,
après avé pèr nautre fa l'Empèri
dôu Soulèu, vuei, Mistrau, siés lou rèi nouestre.

E n'as pas proun d'uno talo counquisto :
nous glourifiques, noble fiéu de Roumo,
en barroulant ei camin de l'istèri ;
trobes enca magnifico epoupèio
au titre larg : Lou Pouèmo d6u Rose.
't Patroun Apian », o la bello figuro !
Ome de piés, sachènt teni l'empento
quand te navego eis aigo dôu vièi Hume,
de Lien, Coundriéu, fin-qu'Avignoun, fin qu'Arle.

Ah ! qu'açô 's flame, e qu'aqui 11 a de vido,
patrioutisme, amour e poueslo
Sèmpre voudrias va vèire, va revèire.
Peréu, voudrias bèn dire «Noueste Paire »
'mé tau patroun, errai faire leu viàgi
en coumpagnié dôu bèu « Prince d'Aurenjo »,
dôufin flamen que de raço raçejo,
én qu'amo tant la ter ro souleiouso
de sois ancian ; que, coume lou zar Pèire,
vbu s'engaubia pèr regna sus d'un pople.
!

EL

R

D

C

1

Coumenço ansin la gènto roudanenco ;
mai, que sara pièi touto la seguido
dei dès tant aurre, uno boueno dougeno?
Anan ausi sublimei cantadisso,
long dôu camin, avans d'èsse à Bèu-Caire
se languiren de counèisse « l'Angloro »,
souspiraren tambèn «la Veniciano »,
avans qu'arribe, enfin, «la Mau-paràdo ».

D'ùnei diran : manco eici la musico
qu'aplaudissian dintre toi richei rimo,
e l'armounié dei sublimeis estrofo
de Calendau, de la chato Cravenco,
pourtant toun noum bèn luen, luen de Maiano.
Ah ! tout acô, Pouèto, es nouesto glôri.
D'autre, vendran : es obro flourentino,
aro, fasènt toi vers à la Dantesco.

qu'anavo em' éu felibreja en Bartalasso, èro encaro tout

Vivo Madamo Adam e sa Revisto,

jouveinet, mai pèr quau avié uno particuliero afe-

que vèu d'acè faire primo espandido
Em' elo, vai, dôu Rose lou Pouèmo
franquis deja lei pu luénchei frountiero.
Tau qu'un prefum carreja pèr l'aureto,
vous fa senti l'ufanouso ginèsto
daurant lei couelo, errai lei farigoulo,
bessouno ôulour de la santo Patrio.

cioun, amor de soun amo nouvelàri, ardido, generouso e
entousiasto. Em'acô, parti de 1868, n'arriberian à l'ouro
presènto, is ome e is obro.
- Espère emé despaciènci, me diguè En Vitour, l'aparicioun anounciado dôu « Pouèmo don Rose » de Mistral.
Es ti verai qu'es, aquelo obro, escricho entieramen en vers
noun rima ?
- Es ansin. Falié l'engèni dôu Mèstre pèr se permetre
uno audàci pariero. M'imagine gaire un jouvènt debutant

en literaturo felibrenco emé de vers d'aquelo meno...
Jujas un pau ! ni Boileau, ni Voltaire n'an fa, e noste

E vivo Tu, baile inmourtau, Maïstre,
nous encantant en esto fin de siècle
Avans toujou"... Se, dins l'antique Cièri,
aquest an, noun reviéu la Rèino Jano,
de-longo, Tu, Prouvènço fas reviéure
en Crau, vers l'Esterèu, long la grand vio
flôri es que mai, encuei, lou Felibrige:
0, ressuscito en plen nouesto Coumtesso.
F. vidai.
A-z-Ais, lou 21 de jun 1896.

publi prouvençau a de peno àçoumprene que l'on posque
escriéure d'obro bello fore, de la lèi franchimando. Mai

es toujour lou cas de dire que i'a rèn de vièi coume li
nouvèuta, e aquéu ritme, revouluciounàri en Prouvènço

es bèn (ouneigu en Catalougno ounte se parlo, après
tout, uno lengo qu'es la memo que la nostro. Tenès, veici
un escapouloun dôu Pouèmo dôu Rose.
E ié recitère la pajo qu'acouurenço ansin
Dins lis aven dôu Rose, souto l'aigo,
En de founsour, se dis, descouneigudo,
Ié trèvo, despièi que lou niounde es mounde.

Un fantasti nouma lou Dra...,.

- Vesès, qu'es tout simplamen lou vers de vèsti Pi -

COll[SPll1I

RD1BEC9

EncÔ de Balaguer. - A prepaus dôu « Pouèmo dôu Rose D.
L'n troubadvu incouneigu: Francés de la Via. - Lou Cansounié de Saragosso.

Me veici dins ma nouvello residènci dempièi dos semano à peno, e pensave pas que tant lèu auriéu à vous
manda d'eici uno crounico felibrenco, couvre faguère un
parèu de cop de Barcilouno. Mai loti Felibrige, à l'ouro

d'aro, a de devot e d'aparaire pertout, e sabès qu'en
Madrid viéu un de sis ami li plus fiéèu, aquéu qu'es lou
mai couneigu, ama e amira en Prouvènço; En Vitour
Balaguer.

Lou Capoulié m'avié carga d'ana lou saluda ;

mai-

avans meme que l'aguèsse vist, loti pouèto di Pirenèu me
fasié remetre un libre que just venié de parèisse, Agranel,
em'uno letro amistouso que-noun-sài pèr me souveta la
bèn-vengudo à la court madridenco: « Venès diva à Foustau après-deman, me disié ; ai counvida peréu lou deputa Pèire Torres qu'es un bon pouèto catalan ; e ansin

charraren à lesi d'Avignoun, de Prouvènço e de tôuti li
causo nostro. » E, en esperant, legiguère lou libre e
i'atroubère aquel amour apassiouna de la Prouvènço,
dôu Felibrige e de si pouèto majour, que noun cesso
d'escriéure e d'espandi dempièi mai de vint e-cinq an.
l'a aqul la traducioun dôu celebre conte de Pèire Cardinau La ciéuta di fnu, un estùdi sus la Coumtesso de Dio,
e un chapitre pieu d'emoucioun e de pouësio sus Antounieto de Bèucaire, la felibresso de l'Purre.
Aquel amour, lou retroubère lou subre-endeman dins
la counversacioun dôu mèstre, e aquelo counversacioun
fuguè un encantamen. En partejant emé Pèire Torres e
iéu lou pan e la sau de l'ouspitalita, nous parlè loungamen dôu tèms ounte, eisila d'Espagno, s'en anè cerca
soulas e repaus en terro prouvençalo, dins la patrio germano de la siéuno, e coumprenguère que sonn sejour
en Avignoun, au mitan dôu Flourege, es la remembranço
la plus deliciouso de sa vido de pouèto adeja tant longo
e tant fegoundo Me pausè pièi un mouloun de ruestioun
sus soun coumpan Mistral, e sus Gras que, dôu tèms

renèu.

- En efèt, e d'uno bello armounio que soun! Ai toujour pensa que li Prouvençau déurien estudia li Catalan e
lis Italian pulèu que li Francés. Ansin, l'alternanço di
rimo masculino e femenino qu'es belèu necîto en francés

pèr evita la mounoutounlo d'uno longo sucessioun d'e
mut, sarié ridicule de l'impausa coume uno lèi rigourouso i pouèto d'uno lengo musicarello que retrais tant
aquelo de Dante... E perqué non adôutarias li vers assounança e lou biais de nôsti vièii roumanso, tau qu'ai
assaja de lou reviéuda dins li quàuqui pouësio prouvençalo qu'ai escricho?... Soulamen, fau recounèisse que li
Troubadou que déurien, subre tôuti, èstre vbstis ensignaire, avien téuti lou culte, l'idoulatrio de la rimo, e li
parnassian francés soun, à respèt d'éli, de pichots enfant
bretounejaire.
Ai di « tôuti» ; i'a pamens uno eicepcioun, uno soulo à
ma couneissènço, mai bèn curiouso ; la sabès pas seguramen, e Mistral éu-meme l'ignoro belèu. Avèn à la biblioutèco de Saragosso un manuscri di plus precious : es un

recuei de pouësio, en majo part inedito, de troubadou
d'aquesto man di Pirenèu e de l'autro; es designa souto
li noum de cancionero lemosin, o provenzal, o catalan ; es

souto aquéu tresen que vèn d'èstre estampa pèr la proumicro fes (1) ; n'aviéu adeja douna de tros, i'a dès an,
dins moun Istôri de Catalougno. l'a aqui, entre tant d'autro, dos pouësio, qu'em' uno que M. Milà a publicado,
soun tout ço que nous soubro dôu troubadou Francés
de la Via. En queute epoco vivié, de queute pais èro?
res lou saup. E bèn! ui.o d'aquéli pouësio a aquesto particularita veramen estounanto d'èstre escricho entieramen en vers femenin de dès silabo ; lou darrié de chasco
estrofo rimo emé lou proumié de la seguènto; en tôuti

lis autre, la rimo manco ; i'a tout-just uno vaigo, bèn
vaigo assounanço, e meme i'es pas toujour. E de mai,
aquelo pouësio que res saup encaro, es uno pichoto meraviho. Anas vèire... E m'anè querre lou Cancionero ounte me faguè legi
(1) Et cancionero catalan de la Universitad de Zaragoza, exhu
mado y anotado por et dr. D. Mariano Balsega y Ramire, (Cecilio Gasca, librero, plaza de la Seo, Zaragoza), un vol. in-a'
422 p.

BMVR - Alcazar - Marseille

�r,' AIàL1

2

lis estrofo de Francés de la Via que soun, cou me me Ion
disié, un jouièu de pouësio amourouso N'en veici quàuquis-uno :
No fonch donat tai joy en lot lo seigle
N'en sera may tan valent ne tan noble
Coin feu a mi una gentill senyora,
Lo jorn que ni tench en secret dins la cambra
E gens ne dich asso per far gaubanza
Ans ho tas be per que muiyran d'enveja
Fais lausangers que Deus vulla confondre,
Qu en lots mos fayts m'an uulgut tostems noure.
James falco no vench tan prest al loure,
Quant li criden cassadors ab llur ciscle
Cona en quant vi son cors alt en la torra,
E'm feu simbell d'unes alcandora linda;
E asso fonch la nit de sincogesma,
Dins son pulau entri sella gornada,
Ab pas secret per una falsa porta,
E de color fuy pus vermell que porpra,
Quant vi son cors sots un dosser de porpre,
E sos cabells flanaaiants cona estella
E ls piti pus blanchs que neu e flor de liri,
Fuy esbahit e quaix fora d'arbitre,

PÈR LI BÈLLIS EIGUIERENCO
Sabiéu qu'es, la Bèuta, mounte la cliato trèvo
Sabiéu qu'es, la Jouvènço, ouate trèvo l'amour
Pèr li perpetua, sabiéu que li lus d'Èvo
Toumbèron de I Eden dintre noste Miejocr.
E veici qu'aro sabe ouate Ion Miejour lèvo
Sis autar pèr lausa la gràci niuecli e jour :
Es, Eiguiero, pèr tu que ion pouèto rèvo,
En tu qu'amiro l'art Ion devot d'Art majour.
E coumprene perqué l'aigo de tis eiguiero
Fague veni poulit : vers tu l'Eden, Eiguiero,
De soun fume uno di quatre branco a pourta,
E voudriéu coumunia clins Ion morne calice

Que ti vierge, qu'auriéu i labro li delice
Di poutoun raiounant lins la puro bèuta !

Louis tstrac.
Seloun (retour d'Eiguiero?, 26 d'abriéu 1896.

à

E quant fuy prop de sa gentill persona,
elles odorant t'ambre ne violeta,
Sobre mon colt raie possa son bras destre
E vans besar de vegadas ben trenta.

M'arrèste pèr forço eici, car ]ou libre de Mariano Balsega n'en douno pas mai ; 11 quatre àutris estrofo soun,
parèis, trop lougiero ll6ugiero courre un parpaioun sus
li labro d'uno tuberouso ! 1 e noun counvènon à la mouralo uganaudo que nous mestrejo e au realisme laid e
triste de nbsti literaturo. Mai Balaguer m'a proumés de
se n'en faire manda'no cbpi coumplèto de l'Universita
de Saragosso e de me la coumunica.
Me cité pièi la tornada ounte Ion pouèto s'adreissantà
sa dono la noumo :
Joya d'un rey e for d'auta semenza !

E redisian aquéu vers e quàuquis autre de la pèço, iéu
à la prouvençalo: Joio d'un rèi e flour d'auto semenço, éu

à la catalano, courre pèr nous moustra que parlan Ion
meme lengage e qu'es Ion morne que cantavo Ion gracions e sutiéu Francés de la Vio.
- Parai, me disié En Vitour em'un estrambord de jouvènt ébri d'amour e de pouësio, parai que devié èstre un

grand pouèto, aquéu que nous a leissa quàuqui vers
couine aquésti :
Quant vi son cors ait en la torra,
E'ne feu simbell d'una alcandora linda

........ ... .........................

Joya d'un rey e flor d'auta semenza!

.... E vejeici que iéu pensère à-n-uno femo, o à-n-uno
enfant auturiero, leialo e manso qu'arrescountrarai pèr
carriero dins uno noblo ciéuta - Touledo o Flourènço
- e que saludarai ansin : « Joio d'un rèi e flour d'auto

sernenço! » car sabe qu'elo me respoundra : « Bels amies
avinens e bos I... »
r

*

r

Dins l'espèro tranquilo d'aquéu rescontre es, aro, Ion
meme vers que naturalamen espelis sus mi labro quouro,

m'espacejant dins li salo e li galarié dôu Museon dôu
Prado e barrant lis iue davans lis ibrougno de Velasquez
e davans li Kermesso flamenco, m'envau, l'amo en fèsto,

semoundre mis éumage à quàuqui damo dôu Tician e
dôu Sarto que soun, eici, mis amigo li plus courteso
Joya d'un rey e fior d'auta semenza !

Marias André.

Madrid, XV de jun.

7

FUIETOUN DE L' O.IOLI

ESCOURREGUDO
EN

ANGLO-TERRO
Enfin, se reünissènt tôuti - eiçb fuguè Ion mai
bèu - davans la foulo metènt subran capèu bas, eisecutèron Pinne naciounau : God save the Quecn ! Diéu
sauve la Rèino.
Un darrié vounvoun saludè Sa Majesta : Hurrah !
hurrah ! hurrah I E tout fuguè fini.
xlv

Lon tèmis que fai. - Lino Garden-party.
Divèndre, 27 de setémbre. - Pèr eisèmple, aquest
matin, me disiéu: Ion hèu tèms a passa ! Entendiéu,
tre me leva, un brut, un repetun, couine aquéu de la
plueio, dins Ion grand bos de pin e de castagnié. -

rM '

It-111

la q 11T

SOTJRNETO
Jan Reboussitè demouravo erré sa maire dies un pichot
mas esmarra au mitan dôu campèstre.

Éro un droulas d'uno vinteno d'an, espés coumo uno
muraio mestresso, que, courre li mujo, entendié déu su,
respoundié cebo quand ié parlavon aiet, e fasié toujour
justamen Ion countràii de ço que falié.
D'aqui vèn que l'avien subre-nouma Reboussitè.
Un jour sa maire Ion sono : - Jan 1

- Que voulès, maire?
- Escouto-me. Nous soubro plus que quàuqui pan sus
la paniero e proun dur pèr mi dènt, e bravamen môusi.
Es necite que pausen levame deman. Mai pèr acb faire
avèn pas proun farino. Aquéu loungagno de môunié, sabe pas en que sounjo: desempièi que i'ai bain Ion sa pèr
mburre, s'es plus vist . Te fau i'ana e ié diras - fai bèn
atencioun, Jan - lé diras : « Bon-jour, mèstre, a di ma
maire que me dounessias de noste sa au mens un culachoun, que coumenço de se faire tèms. Vai, moun enfant,
e vène lèu.
- lé van, maire.
E Jan part-, balin-balant, emé si man darrié loti quiéu.
Voici que rescontro un gipié em'un carretoun de sa de
gip.

- Eiçb dèu èstre Ion môunié, se pènso Ion bedigas en
vesènt Ion carretié pôussous e li sa tôuti blanc. Que cha-

bènço ! Aurai pas la peno d'ana au moulin e sarai lèu
esta de retour. Laisso que ié parle.
- Bon-jour, mèstre: a di ma maire courre acb que me
dounessias de noste sa au mens un culachoun, que coumenço de se faire tèms. -L'autre Ion regardo un moumenet espanta, pièi (se saup
que li carretié soun man embouca) :
- Oh! d'aquéu bastard ! mai, eh ! que ié dève iéu à ta

bôumiano de maire? Vos courre o t'alongue quàuqui

cop de fouit sus li costo...
- Escusas se me troumpe .. cresiéu...
- Ah! cresiés ! sacre manjeiras ! Quand parlas, fau saupre d'abord courre, entèndes !
- E... courre fau dire alor?...
- Courre fau dire, couine fan dire.. Fau dire: Longo-

mai n'en carrejés ! -

Èro de gènt qu'acoumpagnavon au cros uno castelano de
l'encountrado.
- Pecaire ! disien, tant bravo 1 tant caritablo ! Se sarié
levado Ion pan de la bouco pèr loti traire i malurous. Ah !
avèn forço perdu. 1)e monocle courre acb, faudrié que jamai rnouriguèsson.
- Longo -mai n'en carrejés ! apounde Jan, que lis avié
aganta e se cresié d'ôubligacioun' de respondre quicon.

- Quau es aquén gusas que barjo de la sorto ! E l'envirùuton, aferouna, l'esbramassant e leu menaçant.
Loti paure èro pas plus gros que ion poung.
- Escusas se me troumpe.. Mai alor couine fau dire?
- Lou sabes pas, mal-estru, coume fau dire? Fau dire:
Que Ion lion Diéu ague soun amo !
- Gramaci. Ansin dirai.
E marcho plus vite que dôn pas.
Rescontro pièi un toumbarèu ouate, li quatre ferre en
l'èr, èro estenJudo uno vièio miolo que venié de faire sa
proumiero mort.
- Lou bon Diéu ague soun amo ! dis Jan en levant ion
capèu au carretié.
- Espèci d'uganaud ! as pas vergougno de te trufa

couine acb ! - Escusas se me troumpe... Mai courre fau dire alor ?

- Fau dire : La rosso au Cadarau ! - Gramaci. Ansin dirai. Quau vous a pas di que vai toumba, à quàuqui pas
d'aqui, sus uno noço que s'espacejavo en esperant Ion dejuna.
Galanto noço ! Li nbvi, jouine e urous, parlavon plan.

plan de soun bonur, li drole e li canto se calignavon, e
li pàuri vièi, un brigoun escarrabiha tambèn, venien li
darrié, e seguissien de liuen en liuen en se remembrant
Ion bèu têtus passa.
Courre n'es toucant, Jan vèn, en tissant la nbvio, que
ma fisto ! èro poulido que-noun-sai clins sis ajust blanquinèu :

- La rosse au Cadarau ! Lou nbvi ié part dessus couine un lamp.
- Escusas-me, se me trounipe - crido Jan en s'aparant

de si bras e tremoulant
couine un jounc ; - courre fau
4
dire ?

- Vai garda li porc, duganèu. Sabe pas ço que me tèn
de t'espôuti Ion mourre. Digo : Lou bon Diéu vous fagne
la gràci de resta long-tèms ensèn.

- Lou bon Diéu vous fagne la gràci de resta longtèms ensèn. Gramaci. Ansin dirai.-E se sauvo couine se
loti diable Ion patinavo.
Coustejave uno palun. Dons orne, en prenènt l'acôurchi,
se i'èron enfanga enjusquo à la fourcaduro, e au-mai se
desfeissejavon, au mai s'enfangavon.

- Lou bon Diéu vous fague la gràci de resta long
tèrns ensèn ! ié crido Jan,

- Espèro un peu, marrido mino ! respondon li don s
orne, e te Ion faren vèire. Efetivamen, s'estènt péutira, noun sai courre, ié dounon
casso après, l'ajougnon, ié mandon la man sus l'estouma,
e zôu de Ion sagagna:
- Es aro que fau parla se siés un orne ! Digo-lou mai,
grand feiniant !
- Escusas-me, se me sié i troumpa, e courre fau dire?
- Fan dire : Fugon lèu cava tôuti dons !
- Gramaci. Ansin dirai. - E seguis Ion draioti qu'avié
endraia.

A-n-un recouide, se croson em'un paure vièi tout es
peiandra que se tirassavo sus soun bastoun, la biasso sus
l'espalo, la coucourdo au constat,

- Fugon lèu cava tôuti dons, ié dis Jan. -

-

Au bout d'uno passado, vèi uno moulounado de popie
que tenié tout Ion Gamin. Semblavo uno proucessioun.

Lou vièi aubouro la tèsto - pecaire, avié qu'un ine
- e pietadousamen

Pibu ! me disiéu, e plbu ferme ! adiéu lou bèu tèms !
aro a passa, bèn passa.
Me troumpave. Noun èro que de nèblo, de nèblo
espesso, talamen espesso que Ion sbu n'èro tout bagna,
touto bagnado la ramo dis aubre. Em'acb, de fueio en
fueio, vague Ion blasin de d,gouta. La nèblo en aigo
se foundié. Ère uno plueio, uno raisso veritablo. E
n'en vos de renarié à t'enfeta ? Li graio, pèr dougeno,

joie. Oh 1 boudiéu ! se n'es fa de saut e d'entrechau

pèr centeno, lasien dins l'èr soun chafaret. Oh ! Ion
laid aucelas qu'es acb ! Aurias di que la nèbl ) leu
rejouïssié. E zôu ! reno que renaras ! Coua ! toua !
coua ! coua !

Aquéu tèms a dura enjusqu'à nbu ouro. Es ansin
quasimen tôuti li jour. Li matinado, en Angle Terro,
soun umido que-noun sai. Peréu noun m'estouno que
li gènt siegon tant tardié pèr se leva. Mai, vers nbu
ouro, tout aquéu gabin mau-san s'esbéu e s'esvalis,
Ion cèuhluiejo, li prat rison, lis auceloun cantourlejon;
e li graio, que renavon dins la neblasso, mounton,
mounton à vbu negre e sarra, mounton e desparèisson
enjusquo à soulèu fali.
Vuei, avèn agu 'no journado de bèu tèms. Lis Anglés soun estouna : jamai avien vist un mes de setèm-

bre souleious couine aquest. Tambèn tout èro à la

tout Ion jour dins li prat !
A dons pas de la glèiso napouleouenco, s'es donna,

vuei, uno garden-party. Acb's uno partido de plesi
clins li jardin, uno divertissènço en plen èr, uno fèsto
campèstro. Oh ! boutas, messiés lis Anglés, tout en
aguènt 1 èr flacas, amon de s'amusa.

Uno garden-party counsisto en touto merço de
recreanço, de jo d'adrecharié, de ginnastico. Eici, avès

de gènt que fan Ion rondelet; em'acb, au bèu mitan,
sus une taule, n'i'a un que canto de carisouneto, que
declamo de pouësio. S'entènd de rire, de picarnen de
man. Eila, vesès d'orne, de jouvènt, en mancho de
camiso, que s'eisercisson à la bbusso. Un pan pu liuen,

n'i'a d'autre - es leu pu grand noumbre - que se
divertisson au cricket. Acb 's pèr eicelènci Ion jo anglés. Se partejon, lis orne, en clous camp, arma chas-

cun d'un barroun que, vers Ion bout, fai la palo. E
zan ! de tôuti si forço bandisson un le. Recasso, tu !
recasse, iéu! S'agis de bèn l'ajougne emé Ion plat dôu
Banche e de Ion remanda vivarnen d'un camp à l'antre camp. N'i'a que soun terrible à-n-aquéu jo, qu'an
un renouma de cricketaire à vint lègo liuen. En Angle

Terro, s'es merne establi de councours de cricket,
couine n'avèn de lucho d'orne, dies nosto Prouvènço.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI
s

- Es pas poulit ço que fasès aqui jouvènt ! E poudè

pas saupre mica ço que ton bon Diéu vous mandara !
- Escusas, se me troumpe ; e courre fau dire ?
dire : Vivo la clarta !
- Gramaci. Ansin dirai.

- Fau

Se capito que vai arriba davans un mas que cremavo
desempièi lou matin. Touto la vesinanço se i'èro acampado pèr douna secours. Avien escounjura Ion fib courre
se dèu ; s'èro agouta tôuti Il ports e lis ouide de l'encountrado. Rèn i'avié fa. Li paiero e Il feniero avien
pres. Pourtavon esfrai Il nivoulas de fum e Il larnp toursegu pèr lou mistrau e Ii saumié qui cracinavon e s'acrasavon dies de revoulun de belugo folo.
Couine es aqui,Jan vèn tranquilamen: - Vivo la clarta !
Lou mèstre dôu mas, se-loti tenguèsson pas, lou tuavo
à cop segur. Faguèron leva de davans leu paure nèsci,
plus mort que viéu de la pùu.
- Escusas, se me troumpe, bretounejavo, e couine fau
dire ?

- Fau dire : Fié, Diéu t'amosse
- Gramaci. Ansin dirai. - E marcho sènso vira la
testo, vous l'assegure.
1

Passo proche d'un four de taus. Lou fournié poudié pas
perveni à-n-abra si feissino. E n'en vos de batre l'esco
Se descounfessavo e disié de man ! Li fasié de tibia
- Fié, Diéu t'amosse lé dis Jan.

0.

!

- 0 laid monstre ! es belèu tu que me l'as enmasca.
Ah ! mai me la pagaras, aquelo !

- Escusas, se me troumpe ! e courre fau dire ?
- Fau dire : Sant Jan, bouto fié à-n-aquéu trau.
- Gramaci. Ansin dirai. - E file.
A l'abri d'uno baragno, au cagnard, n'en vèi un qu'ère
atrouva... e... leu prenié à l'aise en tubant soun cachimbau.

t

- Saut Jan, bouto fiù à-n-aquéu trau ! lé vèn Jan en ié
marchant contro.

e

- Siéu à tu, farcejaire... Laisso que m'embraie... - E
ié toumbo dessus... e pin ! e pan ! n'i'en dounè tant
que n'en pousquè pourta.
Fsidor }L.èbre.

(A segui).

- Viedauco ! dès milo !.. E la sceno ?
- Se construis ciel mounte sian... A quasimen trescent mètre carra d'espandido.
- E aquelo figuiero gèino pas ?
- Pas mai ! au countràri, fai un di pu bèu decor
- Segur que, quand se jogo de pèço grèco, es un decor d'après naturo, car la Grèço es toujour estado un
pais de figo... Aquéli dèvon èstre di famouso ?
- Ah ! oi, eicelènto. . E belle !

- Vese proun, soun adeja couine d'iùu e n'i'a

en

Siés reviscoulado
Coume un perdigau

e

Tambèn me tas gau,
Gènto couquihado.

se

As un pichet biais
Pèr que l'on t'amire,
E tenu gai sourrire
Mai que tout me plais.
Ve ! hello chatouno,
Se vouliés, boudiéu
Coume te fariéu
Uno caranchouno

r

e

Vaqueiras.
Dn

A

L

EC

O

« Pese, pese verd. »

Au mié de quatre tros de coulouno aleira, grand coume
dons faudau, leu gardian l'a fa un poulit vasèu de pese
espés e clafi de flour blanco, couine un vùu de parpaiounet pausadis.. Ah ! Il poulit pese ! e quant aurait pas
d'envejous de sa plaço pèr Il fèsto que vèn ! Car saran au

proumié rèng.. Que sarié brave de pousqué se faire

pese, alor, pèr uno abéurado !
La naturo, em' un part d'ajudo, esparpaio si sourrire,
sus aquéli tristi debris. A mi pèd, closson Il viôuléto, e
n'i'en cueie uno, las ! mita ratado d'un cacalausoun...
Toucant, l'a un rousié de tôuti Il mes cubert de rose...
Eila l'a un aubre de peloto de nèu tout blanc. De viôulié
jaune i'espandisson, à l'aventure, si fusado d'or. Mai leu
poumpoun es pèr la figuiero.
Aubras e aubriho, verdure e four, jardin anglés que

l'estatuo d'un felibre que sabe, courounado de nerto,

Pèr quant i fillo, i femo, éli jogon à la paumo, à la
balanceto, o bèn fan la babihado, d'assetoun sus la

Du

tepo. Li danse publico, talo que n'en vesèn, li jour de
veto, dins nasti sale verdo acb 's pas couneigu. Chasque païs, vesès, a si coustumo.
Es estado forço escarrabihado, aquelo garden-party.
Fro vengu de North Camp uno dougeno de sôudard à

casaco roujo, tôuti de musicaire. Te n'en an debana
de moussèu galoi ! Crese que i'a passa tout soun repertbri. Fihete e garçounet trepavon coume de cabrit.
I

E iéu me sèmblo qu'un jour vendra que la sourtiran

(Serluicio e fila./

- Tres mile, Moussu... Mai, pièi, en dessus, se ié fai
de gradin de post, ounte lé vai enca dons cep citant de
mounde... Pièi mai, aqui rèn que dins la miejo-luno, que
paréis pas, se boute milo cadiero numeroutado, emai
Ion darrié cep n'i'avié pas liuen de douge-cènt... Es carcula que dès mile espetatour ié soun à l'aise...

Il

linge, tamise d'orne de coutis, e moucadou, e coutihoun
que fan flechi la corde, ounte se secon ; desferrouio uno
vièio porto gausido ; e, dins un mèmbre estré, de toute
la loungour, nous mostro uno pèço fourmidablo de mabre negret, couine aquéu di Pirenèu, que dons orne l'embrassarien pas. . Quente bèu barruloun d'iero acù farié!..
d'aqui de soun escur, aquelo coulouno, pèr la dreissa eila
au bèu mitan de l'emicicle, e que iéquiharan, à la cime,

demande au gardian.

Semblavo uno fiero.
Vers cinq ouro, l'ouro dôu tè, tôuti se soun groupa;

e dre, tèsto nuso, an ausi en silènci leu tant naciounau: God save ih,e Queen ! Ansin s'acabon tôuti li
fèsto, tôuti Il partido, tôuti li ceremounié.
Bèn lèu Il prat èron desert. Lou soulèu trecoulavo,
rous e courous. Escoundu dins la verduro, se vesié
lusi Il gai vilage de Greem e de Frimley emé sis eustaloun en patbu rouge... Verdeur di bos e di pradas,
rougejage dis oustau, trelusido de rai, tout acb dansavo davans la visto, soute la capo bluio.
E Il grain, coua ! toua ! coua ! coua ! soun revengudo degaia leu tablèu. Reno que renaras !.. Ounte
lias, bèlli dindouleto de ma Prouvènço ?

Di Sarrasin que l'an desoundra e encendia, se vèi,

Paris.

(NI)T0 D'ESCOURREGUDO 111AIENCO)

- Ansin, quant l'a de plaço, rèn qu'en co qu'es basti ?

ié

petivo di chivalié.

vans... Lou vejaqui... Rèn qu'aquéu tees informe es magnifique, e douno uno idèio de ço que devié èstre l'ensèmble, car tout i'èro proupourciouna.

E, après éu, clinan la suce soute uno estendudo de

J. Resnaud-

gradin, i'a 'ncaro d'iscripcioun pèr nouta Il plaço resaperamount subre-tout, Il soubro de la crernadisso d'aquéli bejàrri destrùssi e maudi.
Di revouluciounàri, qu'au siècle passa, eici i'aduguèron
si 332 vitimo, innoucènto, pecaire ! avans de Il mena à
la guihoutino dôu Cous Sant-Martin, se coumpren qu'èron de fenat, que Il passioun poulitico n'avien fa de bèsti
fèro, de bourrèu, e que sa raço emai sis idèio, qu'ai-las !
encaro e de-longe regreion courre la marrido erbo, eici e
pèr toujour, periran.

d'aquelo niuraiasso s'aussant, d'à pèd, à 37 mètre d'aut,
e rèn que de queiroun einorme, de routas pausa d'à plat
lis un sus lis autre. fasènt cors ensèn, sènso une tiblado
de ciment, ni uno pastouiro... Aro fan de mount-joio, à
respèt d'aquéli coustrucioun de gigant
Quand tout acb ère cubent de mabre blanc, emé si
rèng de coulouno de couleur, si cournisso flourido d`esculturo e soun pople d'estatuo divinamen bello, boudiéu
que devié èstre bèu, e subre-bèu, e amirable 1... Aro es
defecile de se n'en faire uno idèio juste.
- Fan que vous mene vèire un béa tros de coulouno,
nous vèn leu gardian..- Seguissès-me. -

A-N-UNO CHATO

Eis eici leu rode astra entre tôuti pèr acb faire, car
eici tôuti Il tèms e Il generacioun se soue vengudo bachuca e l'an leissa de marco.
Di Rouman, que l'an basti, isto courre uno provo de
soun engèni espetaclous mitant que pouderous... Sus Ii

abounde. Sont aquel aubre, que n'ai jamai vist soun parié de
soun espèci, un pège pu gros que iéu, em' un brancage
espés e fuia, soun rambla e aligna, pèr tiero, tôuti litres
e li trounçoun de coulouno, d'estatuo, de cournisso, en
mabre blanc e déu bèu, pourtant de soubro d'esculturo niai que poulido, que s'es atrouva dins Il rouino,
ounte s'èron aclapa. Mis ine ié furnon pèr lé destousca
un buste d'emperaire, couine uno cournndo, enfeissa
d'une cencho lacho que dos aigle n'en fan la blouco da-

chasco sesoun tremudo, tempèron un pan la rudesse

ü

felibre de valeur auran soue estatuo mabrino : sara, acé,
poste Panteon.

courue l'Apouloun, leu Pouèto-diéu de Prouvènço .. Alor
sara la fin di bourroulo, dis ahiranço, di lacho de toute,
meno... L'age d'or e de pas e de glori regnara pertout...
Aquéli milioun e miliard qu'are se degaion, sèns prouflé

pèr res, en arme e en aprèst de guerre, se despensaran
en assistanço publico de tôuti Il desfourtuno, e pièi, di
soubro, se replacara de mabre blanc aquéu mounumen
sèns parié, ounte tôuti lis orne de marco dôu Miejour e Il

xv

L,u eastèu de Windsor. = Uno dinado dies Ion
pargne reiau.

.tJilun, 30 de selémbre. - Que disès, lis ami? S'anavian vèire un pau Windsor.

Aro es Il felibre que lé fan di siéuno e que i'aduson

- nlounte l'an pourta lou buste de Caristié, qu'ère
aqui soute aquéli vièis ôume ? demande à noste coumpan.
- Crese qu'es à la coumuno.
- An bèn fa... Fasié mau de cor, aqui, sus soun pestrin contour de... fange.
...Davans la coumuno, l'a 'no troupe d'orne agroupa

à l'entour d'une afrcho que dèu baia leu resultat dis
eleicioun... Un, qu'a Il bras escursa, bessai un houlengié, vèn : « An manja... an begu... an tout fa .. e an

pas vouta pèr nautre.
Acù 's la mourale de la lacho d'aièr : lis eleitour chimon, brafon, boufinon i Près d'aquéli que leu pagon, e
pièi voton pèr quart volon, sèns vergougno ni remors.
...A tout pas, pèr carriero, s'entènd leu prouvençau
acù m'escarrabiho enta mai que l'auro, que pamens s'es
refrescado en s'amouderant.
Un grand escamandre soulet, trantaiant, soun nas en
l'èr :
« T'agantarai ! vai 1

t'agantarai proun 1 » En quau
parle?.. Nounsai : l'a res aperaqui.
Zôu ! dons autre que repetejon, en s'aliunchant dins
leu calabrun... Es l'ouro di trevan ?... 0 Il gènt d'eici an
un cep de martèu à la suce ?... Bessai d'aquéu varai, d'aquélis escaufèstre d'aièr, soun panca desenfauma... Vaqui leu resultat lou pu franc d'aquélis eleicioun de maluranço : ei de treboulo-mounde, de destimbourlo-gènt, e
leu bèu tèms qu'es pèr Il barjaire, Il desbarjaire, Il braguetian e Il coumedian de la poulitico... Isso m' acù à
Paris !

Bèu bon Diéu!quouro vendra aquéu que passara la
grande escoubo e nous deliéurara de toute aquelo dito
de gafouioun, de pito-dardèno, de manjo-bon-sèns-rèn-

faire, que soun la rougno e la rasco ountouso de la
Franço !
Queute bèu cire, iéu, lé brularai à ma Nosto-Damo 1

A Serignan, au retour, au flan palot di reverbère, ve-

sès de group negras que babihon, en tournant de la
glèiso, dôu mes de Marin.
Uno vùuto penequeje acantouna. Pièi

- Mounte sian are ?
- A la Crous de Tuleto ., » D'aqui se doumino bèn
l'ourizount.
Sèmblo que lis estello soun penjado davans nautre eilalin, courre de lanterne veniciano que parpelejon sus
leu toumple d'escuresino que i'arpatejan dintre à la muto.
...Miejo-niue pico au reloge de la tourre Roubert quand
desbarcan.
Vaurias, 7 de Mai 189G.

E. imbert,
felibre de N.-D.

trouvavo dubert i vesitaire. Avèn bèn capita. Erian
belèu dons cènt persouno à l'espèro, davans leu pourtau. Ai recouneigu de gènt de Marsiho. Li fada ! ère
de francihot, sabien pas parla prouvençau. Tè ! auriéu
ama de paria 'n pan ma bello lento di ribo dôu Rose,

au castèu de Windsor. Qu saup se li Troubadou ié

- Zôu ! anen-ié !
E sian parti, uno bande.
Windsor es uno galante pichoto vile, à dos o tres
ouro de Loundre. La meraviho de l'endré es ]ou castèu o palais de la Rèino. Remounto au siècle XIV,
dôu tèms d'Edouard III. Segur merito d'èstre vist. Es
un superbe moussèu d'architeituro goutico. Basti en
bèlli pèiro de tain, bèn asseta sus uno autureto, dou
mine lou païs de toute sa majesta. Emé si tourre
ennegrido, si vièi bàrri, vous fai l'efèt d'une fourta-

soun pas vengu canta quauque serventés ?...
Sarié long e mai que long de dire pan pèr pan l'esplendour, la magnificènci d'aquelo reialo demouranço.
Quand sias tant de mounde à vesita, vesès tout e vesès
rèn; i'a de que n'èstre lourd e sourtès esbarluga. N'en
vos, de vàsti saloun e de sale ufanouso e d'interminàbli
courredou, emé de tablèu, erné d'estatuo, de tapissa.
nié, d'armaduro, de bijout, de moble precious? N'en
finissié plus !

resso pulèu que d'un palais. Es quaucarèn de gigantas.
Tout à l'entour verdejon Il prat, Il coulet, Il jardin.

Mourdacai, toute en tapissarié di Goubelin. Uno causo
peréu que fai gau es la visto qu'avès de la cimo de la
grande tourre redouno : d'aqui se vèi, dison, douge
coumtat. Crese que dèvon pas li vèire souvènt, emé
leu barren de nèblo que de-longo grisejo à l'ourizount.

Peravau la Tamiso peresouso, plan-plan camino au
souloumbre di bousquet, jogo is escoundudo ; countournejo la vile e li champ, regala la visto erné si poulit
banquet clafi d'amateur e d'une chaumiho d'enfant de
tout age. Li musico jogon, li tambour rampellon... Es
uno ciéuta, Windsor, forço animado.

La Rèino e sa court èron deforo, e leu castèu se

Ço que m'a bèn agrada, es l'istbri d'Estèr e de

(A segui.j

bon Savié de Fourviero,

BMVR - Alcazar - Marseille

�Segnour-Diéu, baias-nous de pan !
Vès, la terro qu'en estrepant
N'en tiran nosto vido pauro,
Es de ferre e pôussejo d'auro.
Sian de fenat ! de sacripant
Vous ôufensan en estripant

Vosto lèi tant casto, tant sauro,
Que soun aflat soulet enauro.
Mai pièi aven pas marrit founs ;t
Lou vesès, entre qu'un flèu found
Sus nautre, umble, clinan la tèsto,
E fasèn un med culpà....
Es bon pèr l'orne, quand s'entèsto
Vous, Segnour, nous imités pa !
E. Imbert.
Vaurias, 8 de jun 1896.

1V

Boulegadisso Prcuençalo

mouràbles fèsto dôu mes de nouvèmbre passa, d'aquelo part
tant largo que bon Coumitat patriolo li a soubra
D'abord, eicito, en toucant uno aubado bèn degudo, la vèio, à
Meidanno Jôrgi Guibal e Gastoun Paris ;
Pièi ci sesiho literàri de l'Acadèmi dôu tiatre, aquilo que lei
sôci - loti valint Capoidié en tèsto - an fach aplaudi l'armounEouso ingo meiralo;
E pièi niai, à la representacien de l'opera Lou Vergié d'ôulivié, dei car Laren Bourrelly e Roi el, superbo niani festacien de
l'art franco-prouvençau.
Tout acô, sus l'estiganço de noueste Peiresc, aquel « Incoumparable » que vues soun brounze treluse entre la Baselico e
l'Universita Sestiano, e que bounadi tôutei vautre, e ion gouvèr
e bon pople, a agu, coumo leu Félibrige, soun plen Sant-Pèire
de glôri!
Au Counitat Peirescan! à sa bèn graciouso Presidènto! au
magnifique Presidènt!
F. VIDAL.

Ittount-Pelié. - Avès degu reçaupre,

litas Le Mémorial d'Aix : Le poème du Rhône (de
- Dins Le sémaphore : Le poème du Rhône, de F. Mistral, pèr G Derepas.
de bronze : Mi vint an, pèr L. Jullian.
- Dins L'iiottune
Soleil dit Midi: La fera de sant Jan, pèr L.
F. Mistral), citacioun dôu segound tant.

- Dins Le
- Dins Le Mistral : Un félibre suédois à Avignon, pèr P.
Quenin.
- Dins Le Conciliateur : Sus la fount de Grimaudo, pèr
1. Fourès.
- Dins La Chronique de Béziers: A prepaus de nias
Foucard.

legi e

amira leu discours que faguè noste ami Maffre de Baugé
au banquet felibren de Ceto (31 de Mai 1896), e qu'éu
vèn d'estampa e publica souto aquest titre : Du sens international chez les provincialistes.
Couine es acù de questioun grosso e que, segound bon

O lJ V E L U

Malano. - A l'Escolo di Fiho, ancian espitau dôu
vilage, la coumuno a fa metre, en visto diras bon purge,
aquesto iscripcioun d'eici, gravado sus leu mabre :
EN BONO MEMÔRI
DE NOBLE CIPRIAN D'HEUMITTE D'ARMELLIN,
SEGNOUR DE MAIANO,

DEFUNTA LOU 10 DE MAI DE 1715,
QUE LEISSÈ 4000 FR. PÈR 1É BASTI L'ESPITAU,
EMÉ 300 FR. DE BÈNTO PÈR LOU SIUEN Dl MALAUT
O PÈR DOUTA LI FIHO PAURO,
EMAI 4,000 FB. PÈR AGRANDI LA GLÈISO
LOU COUNSÈU MUNICIPAU A VOUTA RECOUNEISSÈNT
E FA PAUSA AQUESTO LAUSO

LOU 23 DE FEBRIÉ 1896.

AAvignouu. - A la glèiso Sant-Deidié, leu 3, leu 4
e leu 5 de juliet, e loti matin coume leu vèspre, leu R. P.
Savié vas douna 'no serio de sermoun prouvençau, que
saran à la glôri di dons sant avignounen, sant Benezet
e sant Pèire de Lissembourg.
Ais. - Lou Counsèu Municipau vèn, pèr deliberacioun, d'acepta leu legat qu'En Marius Bourrelly, felibre
majourau, faguè pèr testamen, à la biblioutèco d'Ais, de
tôuti li manuscri siéa e de tôuti si libre prouvençau e
felibren.

- Dimenche passa, leu decan Guibal acampavo dins
si saloun, quàuqui mèmbre dôu Coumitat de Peiresc,
emai l'esculteur Solary, l'architèite dôu mounumen, leu
direitour de l'Escolo dis Art e Mestié (qu'a coula leu
superbe bust en brounze), e l'autour dôu Vergié - aquéu
bouquet dei fèsto ; autre bouquet, bèn de charmànti
dame. S'es pièi canta : Mèste Borel «li Biôu de Camargo»,
de Bourrelly ; l'avoucat Bourguet « la Marsiheso » en
mineur, de Schuman ; e Midamo Borel, Bourguet, Guibal, Teissier, an fa sus leu clavié assaut de charmantiso. Bello felibrejado de saloun, clavado pèr leu majourau Vidal emé l'odo dôu « Sant Jan leu meissounié ».
Aman d'enseri soun brinde, pèr marca leu cas que
sèmpre se fa de l'Empèri dôu Soulèu dies nouesto capitalo
Meidamo, Messiés,

En aquest festenau peirescan, mounte sian acampa'mé tant
de gràci e d'avenènço, escusarés leu cabiscôu dei Felibre de Lar
pèr leu pichoun prepaus que cres devé vous teni.
Lou Felibrige es fièr, vès, de sa bello plego dins aquélei me-

cop d'iue, soun sujèto à chanja de gàubi e de couleur,
quàuquis-un, eici meme, noun an aplaudi en tout bon
valerous ôuratour. Mai vaudrié pas la peno de s'ana
charpina pèr de cause tant liuencho. Avans de courre
au fié dis autre, pichounet coume sian, cresèn que faren
miés d'amoussa d'abord leu nostre.
Paris. - Vèn de parèisse (libr. Champion) : Le félibrige arverne, Asnable Faucon, poète limagnien, pèr
Marc de Vissac, 52 pajo in-8'. Aquéu Faucoun, naçcu à
Rioum en 1724, es un d'aquéli bràvi gènt que d'aquéu
tèms, dins boa Miejour, s'amusavon à rirneja, acô èro à
la modo, de pouèmo bourlesc en paria miejournen. L'abat
Favre, en aquéu mestié, es esta bon plus fort de tôuti. A.
Faucoun, du, engaugnè la Henriade de Voltaire. M. Marc
de Vissac nous apren aqui - subretout ço que devèn saupre, car l'Auvergne, au-jour-d'uei, emé soun Vermenouze,
l'autour di Flour ('e brousso, e soun F. Courchinoux, l'autour de La pousco d'or, a veritablamen si pouèto de raço,
bèn digne de Ganta c d'encanta l'Auvergno.
- Es deman, 28 de jun, qu'a lié à Scèus la fèsto dôu
Felibrige de Paris. Sara presidado aquest an pèr M. Jôrgi
Leygues, ancian Menistre de l'Estrucioun Publico, que
ié prounounciara'n discours.
- Lou Clapas, soucieta amistadouso di gènt de MountPeliée dis enviroun, douno pas proun souvent pèr noste
goust de vesprado en lengo d'O, mai fau counfessa que
quand n'en douno, li douno mai que reüssido. Avié counvida à soun acamp de dimenche passa 1'Escolo parisenco
dôu Felibrige, e n'es vengu mai d'un, e di bon, qu'an
paga soun escoutissoun, coume se dèu, en bono mounedo de disèire e de cantaire : Pautret paire, Pautret fiéu,
Brun, e d autre encaro, fasènt bèl apoundoun à la valènto tiero clapassiero di Roche, di Puguiero, di Janin
de vint autre encaro que faudrié nouma; mai li poudèn
tôuti felicita e remercia en la persouno de seau presidènt d'ounour Roche, un bouto-en-trin e galo-bon-tèms
de proumiero menu, en quau sèmblo reviéure, l'amo
cacalejarelio dôu paure Roumiéux. Cantaire requist dies
de Charles Gros, atour de la bono dins Bèl Arnoulaire
de-Serp, la coumèdi de Bigot, pintre decouratour meme
quand fau l'éstre, aquéu saup tout faire pèr esgaieja bon
mounde e ié faire passa la vido au briéu de la joie. Jamai deviso fugué mai justo qu'aquelo que se legis diras
la poulido sale de la soucieta clapassiero : Aici biscan

francimandejairos, pèr A. 1vlaffre ; Esbléugissament, pèr bout
meme.
- Dins La 'A'erro d'!ie : Los fèstos de l'esr_olo moundino,
pèr Auzor ; Mas darrèros amours, pèr de Dorde ; Vieux par.
ber d'Oc, per Bacquié-Fonade ; Cansoun de Mai, pèr Rustica;
A moun parla, pèr A. Agussol.
- Dins Lemouzi : Échos félibréens ; Li Varai de l'Amonr
(de J Cassini), pèr S. Sanly.
- Dins Lou t iro-Soulèn : Un discours félibréen du sé.
nateurDesmons ; Échos félibréens ; e paumarés di Jo Flourau

de Scèus - que baiaren après la fèsto.
- Dins La Campana de illar;alouna : Una felibrejada à
Ceta, pèr Cacaraca; Lous.journals, cansouneto pèr L'Escoutaire ; Dins la carrièira ; Cops de campana ; un maridage felibrenc, etc.
- Dins la Revue du Languedoc : Un félibre lozérien in-

connu, l'abbé Solanet ; Antonin Maffre pèr X. X. X. ; Félibrige,

La reine Jeanne, eme retra de Mistral.

- Dins lou Fossichen Zeituug (Berlin) : Aus den Lande
des Minnesanges fan Richard Schrodre, travai d'esclargimen
sobre li primadié de nosto reneissènço (Roumaniho. Aubanèu,
F. Mistral), e especialamen sus la traducioun de Mirèio, facho pèr A. Bertuch en alemand.

PANTAI
e,4 F. Mistral.
Auriéu vougu naisse peisan
E nistoun courre diras lei mouto,
Cura de nis !... Estènt pu grand,
Fa peta leu foueit sus la route ;
Dire: « Moun blad, mei pouerc, ma boute »,
Béure moun vin, manja moun pan,
Bressa toute ma vide, touto,
Emé la musico que fan
Leis aucèu, bon valat, lei pampo ;
Mi signa se tronc, se lampe,
E se fa bèn tèms lalisa Diéu....
Puei, aguènt proun mena l'araire,
Leissa d'enfant bouen travaiaire
Qu'eimèsson bon bèn coumo iéu.
Loues Noré.
Marsiho.

CHASQ U TEIMS, CHASCO MODO
La fleur de l'arangié se vènd plus ; l'aigo=nafro
Au-jour-d'uei van pas mai que l'aigu de badafro.
E perqué? pèr-ço-que dôu Mikado chascun
Preferis l'imourous e sentourous frescun.
Fabricant: Fèlis EYDOUX.- MARSIHO.

Se vènd dins tduti li bons oustau.

10,9

là El MANDAS

G

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

n1&amp; O-tNoi DM a

uES30

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

pas l

ARGUS DE LMA P

f

FOUNDA EN 1879

k

P

U

l'aurait nommé, il était
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal quitraduit tous les journaux
lit, découpe et
abonné à l'Argus de la Presse,surqui
n'importe quel sujet. »
du monde et en fournit les extraits
70 e 323).

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume leu vin de Castèu-Nbu.

tout ço que

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.
Se vènd U fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaci0

1liector Malot (ZITE, p

L'Argus de la Prèsso fournis is artiste, literatour, sabènt, pouliticaire,
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
preparon un
L'Argus de la Prèsso es leu coulabouradou endica de tôuti aquéli que
s'ôucupon
d'estatistico,
etc.,etc.
oubrage, estùdion uno questioun,
Telefone.

S'adreissa i burèu de 'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. -

L'Argus legis 1;,000 journau pèr jour.

VIN DE
LAUa DRU

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es ass--b ,ura
Dins li sou_èu estràni,

Mariani.

CASTEUNOU DEPAPO

CASTLU

[ImmtR%#âmq%#OmFINmamO
Pais çognmav.

Roco-Fino, la pèço de 225 litre enviroun
Gro n l Roco-Fino,
.
Gasieu de Roco-Fi ro
la caisse de 25 boutiho.
id

1- 7 . fr.

B cj CD&gt; fr.

'0' #1

.

1 oV f r.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358542">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358543">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358544">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444263">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358517">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°198 (Jun 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358518">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°198 (Jun 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358519">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358520">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358521">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358523">
              <text>Cent-quatre-vingt-dix-huiti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358524">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358526">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358527">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358528">
              <text>1896-06-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358529">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358530">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358531">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/312f10562952a81e5c0367727e7c2d89.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358532">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358533">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358534">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358536">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358535">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358537">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358538">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358540">
              <text>FOL13136_1896_198</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816785">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10768</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358541">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444258">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444259">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444260">
              <text>André, Marius (1868-1927)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444261">
              <text>Imbert, Eugène (1850-1900)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444262">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597841">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597842">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597843">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642535">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878444">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
