<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10774" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10774?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-10T15:04:53+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16618" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/bf00dab99e9456a7a9263191cb2b7f84.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139339" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/51f239e82567df298d52a35e4ca5d444.pdf</src>
      <authentication>ab8f250b41bb7529a5d1a3e0b57691da</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631735">
                  <text>Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiàli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

(Prouvèrbi di nleissounie).

PRES 0E L'ABOUNAMEN

8URÉU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGL

Un an ............. 10 fr.
Sièis mes .........

Vers

5 fr. b0

Tres mes...
a fr.
astrangié.......... 12 fr.
ILou numerô....... 10 centime

FOLCÔ DE BARONCELLI
au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile déu journau :

FOLCÔ DE BARONCELLI

l'espandimen d'uno literaturo, e subre-quetout au renaisse d'uno raco.
Digas-ié qu'avès ausi crida long Lar: Vivo
la Rèino de la Republico !
A. de Gagnaoid.

GÈNTI DONo, MESSIÉS,

D'abord que l'ancian e Ion nouvèu Mounde
freirejon couralamen autour d'esto taulo, vole,
davans que tout, saluda lis eminènt represen-

tant di letro americano, e li gramacia de l'ajudo, de l'acoui ajamen mai que precious qu'aduson au reviéure miejournau.
Éli, que nous arribon de la terro di Liberta,

podon que plaudi à la liberta proumeirenco
qu'eici sian pèr afourti, aquelo de la lengo.
Éli, que vènon de la grand Republico, podon qu'aura la Republico mistralenco, qu'emé
la de Platoun es tout un ; gouvèr ideau, coume

de tout segur s'en capito ges de parié souto
la capo dôu fiermamen, emé soun presidènt
sènso menistre, soun enat sènso Chambro,
sa Coustitucioun sènso counflit.
Lou pu bèu, gènti Dono e Messies, es que,
dins un siècle que vèi li Coustitucioun sorge

e cabussa pèr dougeno, la nostro tèn Ion
record de la durado : vès-aqui bèn 42 an que

regis, escricho o noun escricho, lon pople
felibren.

E poudèn dire qu'au-mai founciouno, aumai s'atrovo au grat de tôuti nautre.
Sian-ti rouge ? Avèn un presidènt elegi pèr
sèt an, ni mai ni mens que Moussu Faure.
Sian-ti blanc? Veici nosto Rèino, courounado de bèuta e de gràci courouso, ni mens
ni mai que Carmen Silva l'inmourtalo.
Sarian-ti blu? Se vai devina que notre doumaine es un Enipèri, Ion noble Elnpèri dôu
Soulèu, bravamen pu vaste e pu resplendènt
que Ion de Guihèn d'Alemagno.
Li clericau atrobon, dins Ion Felibrige, uno

pouderouso, uno esbrihaudanto patrouno,
qu'amount, au Cèu Seten, clarejo dins la
glôri, e meno, long di draio de l'incounmensurt ble, la triounflanto tiero di felibre despa-

reigu.

E pourrian-ti pas dire peréu que sian de

LE 1 O DE GRÈÇO
Noste ami Gastoun Jourdanne, qu'èro ana eilalin en

Grèço vèire li Jo Oulimpi, nous 'a escri aquesto letro

que dounan talo qualo en soun parla carcassounes :

-

Dal bosc sacrat d'0ulimpio, 10 d'abril 1896.

A l'ouro de miejour, Foïbos-Apouloun a coumplit la
mitat de soun prex-fait ; de soun lum espectaclous
asoundo le campèstre d'Elido d'embriaigant clarun. Al
caire dal septentrioun las coumbos d'Acaio o d'Arcadio,
toutos azurencos, s'espandisson ; las serros ennevados
de la Messenio refrescon las caudos alenados ae las miejournalos ventarinados. Les bourrouns printaniès alandon soun embaumaduro, e vesèn al dejoust dal Cronios
se poutouneja le Cladeos e 1'Alfiéu...
Es d'aici, sietat sus uno coulouno esparrabissado de
marbre blanc pentelic, que dàissi fugi ma pensado à travès de la mar bluo jusquos as camps patrials. E soun
estabousit quand vesi coussi sioguèron vertadiès les
qu'an batisat la Grèço la Prouvenço dal Levant. Aici dins
1'Eraion, l'oustal sacrat d'Era (valent-à-dire Junoun,, sioguèt troubat l'Ermès de Praxitèlo. Mès es-ti pas le fraire
ainat de la Vènus cl' Arle't En Atenos avèn vist le Teseion,

le vièl sacràri de Tesiéu. Mès l'oustal carrat de Nimes,
es-ti pas autant graciousomen escultat? E le Pount dal
Gard ? E le toumbèl das Jiïli à Sant-Roumié?
Les sabentasses volon à touto forço que tout aiçb se
posque pas metre en balanço amé las ruinos ellenicos,
pèr-ço-que soun pas que de ruinos roumanos.. M'enchàuti, coumo disèn al ran d'Aude. De certo, vbli pas
dire que la terro grèco siogue pas l'unico,la meravilhouso
ount pèl premiè top sioguèt ensignat e praticat l'amour
dal bèl ; acbrdi que cap d'autre païs agèt de Fichas nimai
de Praxitèlo. Mès digus me countro-desdira se pènsi que,
mai que d'autres, sièn les felens de l'Atico, e, que se
l'Empèri Rouman, qu'agèt tout al cop en soun poudé
l'Atico e la Prouvenço, estimèt mai la segoundo que
l'autro pèr i quilha sous moununiens e sas estatuos, es
qu'abiè pèr acb de bounos rasous.
Atabès, quand me soun levat, l'autre jour, à Delfes,
per dire al cabiscol de Kastri iKastri, o vergougno, es
aro le noum de la ciéutat santo d'Apouloun;, que nousans, miejournals de Toulouse e de Marsiiho, èren un
pauc fraires amé sous counciéutadins de Foucido, digus
gausèt pas dire que me troumpàbi : «Bbstris aujols, di-

couleitivistr,, nàutri que boutan en counlun
louti nôsti richesso literàri, nàutri qu'avèn
qu'uno souleto e memo Coupo d'argènt, ounte

« guèri,an bastit Marsilho; mai d'un verbe de nostro lengo

s'abéuron à la seguido, dôu Capoulié au
darrié dis ajudaire?
Adounc, Madono e Moussu, quand tournarés aperalin au païs libre, digas-ié qu'avès destousca au vièi emisfèri uno Republico tras-que
duberto, ounte, souto lou siave gaubeja d'uno
fado, de cènt e de
milo ôubrié tra.vaion, dins
1 arrnounio
e dins l'amistanço, au mantenimen

« mar bloundo, pbdi pla pensa qu'avèn dins nostre sang«

lÔuti

d uno lengo (e quanunto !
aquelo de Mirèio) , à

« terrenalo nous es vengut de la vostro. E quand me
« tournon dins la membrio les viages que faguèron dins
« la seguido das siècles nbstris rèirus-grands à travès la
qualcos goutetos qu'an raijat dal meme grifoul. Coumo
« aperaval dins nostro patrio trouban aici d'ouiiviès ne« grouses e de vignos verdoulejantos. Coumo nous-aus
« aimats la santo pouësio, le bèl, la libertat. Adounc me
« fa gauch de pourta sus moun cor aquelo cigalo que se

« cargavon, tems passat, les Atenencs pèr se desmarca
« d'amé les estrangès e de la pausa piousamen sus l'auta
« d'Apouloun diéu dal soulel,al noum de sa feleno Santo« Estello. »

Les moussurots de Paris, va cal dire, sioguèron un

pauquet, en d'abord, estabousits d'aquelo pistouletado
iejournalo ; mès cadun va sap, les Parisencs
soun pas

mambrris. Atabès al cap d'un

moument riguèron de boun
cor e piquèron de las mas. M'en calib pas mai. Ma bruno
patrouno aviô parlat dins le sanctuàri de l'antico Sibilo.
Pèr quant as ornes de Grèço qu'èron aqui, vous pôdi
pas dire qu'unos embrassados me faguèron. Tapla
que
coumo nous-aus, felibres, s'encagnon de mantene de toutos sas fcrços la glèrio de soun terradou, la membrio de
sous aujols. Parlats à-n-un païsan francés de Du Guesclin, de Bayard, mai d'un alandara d'èls estabousits. Mès
ensaijats de parla en Grèço, de Temistoclo, de Leounidas,
d'Ourèro, e veirets se vous caldra pla demoura pèr èsse
coumpreses.

I a qualque tems le gouvèr, pretestant de fa tourna

l'usanço de la puro lengo d'Oumèro, voulguet que tôutis,
ornes de vilo e de campèstre, parlèsson la memo lengo.
La cavalo s'enrenèt e se descabestrèt ; calguèt
n'en faire
le dol e daissa cadun parla la lengo de soun canton.
Dins le museon qu'apellon aval Politeknikon avèn vist

sougnousamen rejunts dins de vitrinos tbutis les vièls
coustumes dal païs : aici soun les Courintians, aqui las
fennos d'Atenos, las d'Esparto, de Megaro, caduno amé
l'abilhage de soun taire ; es poulit a fa bada. E l'Aibli
agèt rettomen rasou quand a demandat que ço memes
si(,gue fait dins nostre Miejour...
Vous pouirib debana jusquos à dema tout ço qu'èi vist
de bèl clins aquel païs, mès dejà sièn tardiès, coumo dits
aquel brave Mir. Pèr acb vous va disi, felibres mous
fraires, aven aperaval un pichot pople que nous aimo
e
que nostro toco es d'aima. Es aqui que coumenço l'Empéri dal Soulel ; es aqui que se trobon le Parnasse,
la
fount Castalio, les sacràris d'Apouloun e d'Afroudito,
ount les devots,d'art e de pouësio, se meton à ginoul
; es
aqui que se trobon l'Acroupôli, le Partenoun, Salamino,
Esparto, las Termoupilos, camps asagats de la roujo sang
d'indoumtables patriotos. Aqui se trobon de ribos azurencos e d'ilos daurados
Que vuejon la couneissènço
Dôu verai emai dbu Bèu,
E lis àuti jouïssènço
Que se trufon ddu toumbèu l

Y,:astoun Jourdanne.

i4 JÎ'1` .* ,l ? 4df1' -r1v'?4 * dXb

S . V(. ÿ a

-rti

Lou 18 d'abriéu li felibre de-z-Ais an ôufert
un banquet à la Rèino déu Felibrige que vuei
demoro dins sa vilo. Vers l'oste Routniéu (à la
Muelo Negro) èron quaranto tau'ejaire. Se

s'es brinda, se s'es canta e se s'es galeja, es
pas besoun de vous lou dire. Dounaren soulamen la charradisso d'En Vidau, lou brinde
d'En Gagnaud e lou raport dôu secretàri de
l'Escolo de Lar.

Salut, ounouranço, Rèino dôu Felibrige, adeja trei

coup dins nouesto Capitalo ; ei tres l'amour li es, dis Ion
prouvèrbi, e jamai tant vertadié sara qu'eici. Ve-l'aquito
enfin nouestro, em' aquéu Laren bèn-ama fasènt sa
bèn amado de la Rèino, noueste Je, soun rèi.
Bèn-vengudo, urous parèu, urous felibre ; ur e pouësio
atroubés long Lar toustèms 1

Bèn-vengudo en tôutei vautre, que, de prbchi o de

BMVRbèu
- Alcazar
- Marseille
luen, benastrugas ansin nouéstei nôvi, nouéstei
can-

�L'AIÔLT
U

jouve,

taire : vès, tôutei sian de cantaire, mai o mens
l'adourablo Patrio,
ai ! las, tôutei que niai afouga pèr
coumo que la canten.
L'avèn-ti pas celebrado de tout biais, desempièi nouvèmbre nounanto-dous, à la proumiero vesito reginalo

Sus d'acb, poudèn que clava la parentèsi, em' uno
varianto au refrin parpian :
Do re mi fa sol la si do,

(sènso mai remounta), desempièi la grand fèsto felibrenco
la segoundo presidènci de Na

de juliet d'après, souto

Mijb, fin-qu'au Reinàgi dei Laren, l'an passa?

E l'an passa, pèr la glourificacien de Peiresc, an-ti
fa flèri la lengo de Prouvènço, emé l'arderous capoulié
Fèlis Gras, en esto ciéuta capoulieio, emai la musico

Moussu Lapierre.... acô 's pas 'cô.

prouvençalo, à l'aflat de la Municipalita Sestiano? boufou
nadi de presidènt, de baile, de bouto-en-trin, tau que
Ferrières,
l'academician
de
decan Guibal, fou counseié
Bresc....
Ah ! la pouësio, aquelo pouësio en « lengo d'or », s'es
noueste
espandido, emé la proso, richo proso d'argènt; va
dira
miés
bèn-lèu.
valènt secretàri vous
Pèr aro, àmi de m'aplanta'n moumenet sus fou teatre
dôu
prouvençau : Lou vergié d'ôulivié, aquel ate patriouti
que
plouran,
es
paure Marius Bourrelly, Ion majourau
de la musico
un
triounfle
pèr
l'autour
esta vertadieramen
Borel ; e
tant fresco, tant graciouFo, pèr noueste eicelènt
Brunel,
Valet,
quinteis interprète, em' aquélei Sestiano
Oulivié,
Pourcel
!
emé lei Cacalian
Tambèn, aquéu triounfle es duradis, e rèn va provo
miés qu'eieb : M11o Verdier, proufessour à l'Escolo Nourmalo, vèn de nous demanda 'no pèço en prouvençau
la direique jugaran seis elèvo à la fèsto maienco de
La
fiho
dôu rèi
triço. Sian urous de li baia vuei meure
fou
dôu
proufessour
daués
Hertz,
que
Reinié, cap-d'obro
de Baroncelli, a poulidamen revira.
b aI le de l'Aibli Folcb
Jbrgi
fan dire eici, coumo, à constat dôu decan
Guibal, de la Faculta dei Letro, En Leoupold
nous
moustra, dins l'annado, foueço interessant, en
à la soulennita peiTroubadour,
e
coumo,
esplicant lei
moulé rescano, es esta bourgau -'mé sa charmanto e pèr lei
felibre
venènt
au
Gounsistbri
pèr lei majourau
gai sbci Laren o deis Escolo vesino.
Perdu, ion Ciéucle Musicau, e soue presidènt engaubia
toujour,
M. Julien, soue resta ni court ni coustié, coumo
fou secretàri

,E

I inirian plus de vous parla de ço que se charman tant ;

aman entandôumens, avans que de vous au-Si, vàutrei
tôutei fidèu de Santo Estello, saluda couralamen, à-naquesto felibrejado reginalo, aquéu fièr parèu de sbci
vengu d'eilalin d'Americo, de New-York :

En Tournas, Na Catarino de Janvié, signés lei bèn-

vengu dins nouesto capitalo, bèi felibre fourastié qu'amas

tant la terro dôu Gai-Sabé, que tant vous engaubias à
nouesto lengo d'amour, en d'aquelo lengo que fou « rèi
dôu Miejour » m'escriéu venènt d'acaba soun nouvèu
pouèmo Lou Rose, de 4,000 vers.

Vièi amourous de la Prouvènço, vous amant tôutei
coumo sabèn aura, felibre, felibresso, brindi à nouesto

!

A LA RÈINO.

l'a quàuqui jour, Ion 8 de mars, la vilo d'Ais reçaupié
Ion Fresidènt de la Republico e, dins la banalita di recepcioun ôuficialo, dis arc-de-triounfle, di musico e di
founciounàri, pamens nosto vièio Prouvènço, que d'ùni
dison morto, se revihè'n brisoun. Lou Cabiscbu de nosto
Escolo fasié fou cantadis à Fèlis Faure, li Tambourin
flahutejavon, e avien destousca quàuquis arlatenco....
d'Encagn ano.

Rèino idealo, en tant de bèus ami, à soue mai prbchi,
A l'aveni dôu Felibrige !

F. Vidal.

À la felibrejado que l'Escolo de Lar dounè

loti 18 d'abriéu, en l'ounour de la Rèino di
felibre, veici lou raport que faguè lou secretàri di Laren

E iéu pensave au bon Reinié, à la rêino Jano d'autre
tèms, à la Coumtesso qu'es aro embarrado dins fou couvènt e me remembrave Ion vers
A-z-Ais un sous-prefèt ramplaço nôsti comte,

e me disiéu que n'en faudrié bèn gaire pèr, se li Prouvençau voulien, faire dôu Presidènt de la Republico un
Comte de Prouvènço.... Mai, chut' parlen pas d'acb :
èstre Prouvençau es uno abouminacioun e nous es defendu.... Mai, o Majesta pouëtico, sias vous la feleno de
Reinié e de dono Jano. An passa li tèms de pouësio, de

Messiés e car counfraire,
Li discours di felibre an courre li sermoun di capelan :
li devoto lis escouton en clinant la tèsto e en parpelejant,
pièi fan coume se Ion sant prèire avié rèn di : countùfi
nion si charradisso envejouso e verinouso. Ai pbu que
fi
devoto
fou
serLaren escouton nbsti discours couine
moun. L'an passa, dins Ion raport que faguère sus la
vido de l'Escolo, vous diguère que sarié de-bon de faire

bèuta,d'alegresso que plouro Ion Lioun de Mount-Gaussié,
Roumanin es au sbu e sian francés de cor e d'amo. Mai
s'avèn à Paris un Presidènt de la Republico, es à-z-Ais,
dins sa capitalo, que demoro la soubeirano de nbsti cor

Constanss'es

pèr fou Felibrige pèr loir Tambourin :

Francés Huot n'i'en pouerte bèn de gramaci.
digan, quinteis aubado, d'eici
E, parlant musico,
au Jardin Ram
d'eila, pièi l'acamp dei Tambourinaire
bot, pèr fou Coumitat urantenèire.
deis aubado es pièi aquelo toucado à
La mai galanto
Paris,
pèr lou 1é pres dôu Counservatbri,
Mmo Gastoun
felibresso dôu Tambourin, e pièi mai,
Na Louviso d'Alis,
dôu canounge Rolland couseLaren,
la flamo conmpousicien
sus lei bèlleis estrofo d'aquéu jouvènt Carie Bour
prouvençalo
N'i'a-ti mai agu de musico e de pouësié
de l'autre mes! « La coulour Ionei fèsto presidencialo
de M. Abram, Maire
calo », segound la justo espressien

d'Ais, noua li a fauta, emé sei farandoularello
galoio, sel cannaciounau, ciné sei tambourinado
tadis....
Durben eicito uno parentèsi, se voulès, bèi coumpan,
fou Coumitat dei fèsto
à prepaus dôu Cantadis Sestian :
sus l'èr de : « Bèu
de
vers
au
Cabiscbu,
avié demanda
de tôutei ; mai, dins la semanado,
soulèu », estènt sache
fou denounciguè eisautourita
Ion direitour dôu Counservatbridangeirous à faire airs!
coumo un èr alemand,
r
à Fèlis Faure, tin moû court rde m é siècle. 1Nàni,ovous
Sèu
de la Franço,
diren : aquel èr es d'un dei pu grands ami
un Eslau ; errai fi
la pas, Kucken estènt de Bouèmi, atout
un tant de
agon mes de paraulo tudesco, es
Mistral
l'a na
guerro nouestre, Le chant du Bivouac, e
ciou nalisa 'n pieu dins Unne au Soulèu.
à cous-tume

de sei cartounde

FUIETOUN DE

de Prouvençau e nous es de-bon de la saluda courre la
Rèino de Pouësio e, se Diéu vbu, un jour, de la Liberta

teni au secretàri un eisemplàri de tout ço que farien
empremi fi Laren, pèr poudé coustituï nbstis archiéu
Laren, tout Ion mounde aplaudiguè.... Mai m'avès rèn
manda e tau sian courre erian. E se vouliéu, Messiés,
countunia de rena, cresès que me mancarien li sujèt?
Dequ'avèn fa, mi bons ami, pèr lou triounfle de nbstis
idèio, pèr l'aparamen de Prouvènço, l'espandimen de la

relly.

1

qu'avèn encaro fa journado. Mai, Messiés, lou bon oubrié'
regardo pas li rego facho, regardo Ion campas à fatura e'
vous responde qu'es un brave campas f
Yrenen, se voulès, un brout de nerto e jiten-lou pion
samen sus Ion Gros encaro badant dôu valènt Marius;
Bourrelly, loir, sbci que la mort nous a rauba; èro un
arderous, un felibre de la bono,... Que Diéu l'assouste

L'AIO[.I

ESGOURREGUDO

lengo, la lucho contro la centralisacioen?
N'agués pas pbu : siée pas eici pèr acb, e m'aurias lèu
arresta en me cridant : « Tu que charpes tant, dequ'as
fa? » Ai fa loti peresous, e me lagnarai pas. Mai vous
dirai soulamen : en plaço de faire de banquet e de
brinde, ah ! faguessian pulèu tôuti un bon ate de countricioun e que fou canounge Rolland nous donne lèu l'assoulucioun que duerb fou paradis de Santo Estello i luchaire de la Causo.
Errai pichot, noste fais d'aquest an tain en peso sus
mis esquino. Remembra fi bèlli fèsto de Peiresc, li travai
couronna de l'ami Bigot sus li felibresso emé sis article e
si pouësio, la proso calourènto de Carie Martin, fi nou-

liepoûsio trioulejanto d'En ChapblinGG libert,lli ves de

Crès, dôu jouve Bourrelly, li charradisso, conte e brin de

tant galant d'En Berlue, poste paire e noste mèstre, en
l'ounour de quau vous demande un picamen de man, de
D'Ille, d'Huot, de Fontvert à l'Atenèu de Fourcauquié,
de l'abat Sp
fi sermoun di canoungecRollanad
raoMille,
p
riat, etc , etc. Va vesès,
apoundede

mu co tambourinejanto
Vidau (que siguè long-

d'ô ilivié, de Gile Borel e fi sonnet de Contencin. Aro,
Messiés, m'escusarés ; se n'ai ôublida, n'en siéu pas

l'encaus.
1

« Sarias bèn
Lou Mèstre de Maiano m'escrivié :
quàuqui
amable, quand aurés lesi, de nous manda
sus
l'Anglopajo, pèr l'Aibli, de vbstis empressioun
la lengo prouTerro. Acb sarié de fru nouvèu pèr

vençalo. »
dins
Ansin siegue ! M'envau tout simplamen pesta
d'albngui, en
moun journau de routo. E, sènso mai
avans !
1

Partènço d'Avignoun. - Païsage.
Dijôu, 19 de setèmbre. - Filo que filaras ! Badave
lou blu
de la pourtiero.... E peralin, à l'ôurizount, dins
lou trelus
pereilalin,
dins
linde e clar dôu fiermamen,
li tourre
dôu soulèu, que prenié la davalado, vesiéu

mis ami, pèr de gènt que fan rèn, me sèmblo

luminouso dôu palais papau, vesiéu la Roco emé sa
canestel!o de verdure, vesiéu la Vierge de Dom,
enaussado dins l'èr, emé leu Rose qu'à si pèd se
courbo, amourous. E me revenien li bèu vers de

Charle de lonnecorse.

Èro un dimenche que plôuvié Pelet, di Sèt-Denié, se

permenavo en péri, emé souto sa blodo quaucarèn
d'ainaga.

- Eh ! que portes, Pelet, amaga souto ta blodo ? ié
diguèron, las la contro-bando?
- Dequé porte? respoundeguè, porte moue capèu,
viedase !

- E courre ! emé l'aigo que toumbo, escoundes toun
capèu aqui souto ta blodo e te laisses trempa fou cap
courre uno espoungo
- Eto diguè Pelet, de ma tèsto, vesès, sabe que n'ai
pèr ma vido... e de capèu, coulègo, me n'en fan un tôuti
!

!

lis an 1

(Tira de la Terro d'Oc.)

A LA PRIMO
Sènte couine l'alen de Diéu
Sus mou,I front, pur, que me refresco,
Errai qu'esparpaio e renesco
Moun èime, en davalant en iéu.
Miés que l'ôudour di roumaniéu,
Miés que l'oumbrino di verdesco,
Miés que la roso la pu fresco,
Aquel alen m'es agradiéu.
Es fou gai printèms dôurnaci
Cassant l'ivèr enraumassi
E redusènt fi dindouleto,
Li parpaioun, bando fouleto,
E li flour qu'espinche badiéu.
... Sènte couine l'alen de Diéu.
E. ünbert, fel. de N. D.

0 Vierge amistadouso, Vierge de Lioun, es tu qu'à
la flour de moun jouvènt, me faguères tant bèu lune
sus ta santo mountagno i.- Gramaci, vuei, deman
longo-mai gramaci !
11

Mirèio :

EN

ANGLOTERRO

De B esc,eli vers de Cadet
cabiscbu Vidau), Ion Vergié

Prouvençalo I

Lou Rose, tant fièr dins si ribo,
Qu'en Avignoun tant lèu arribo,
Counsènt pamens à faire gibo
Pèr veni saluda Nosto-Damo de Dom.

E, tout en pantaiant, sentiéu que filavo lou trin, e

que filavo couchons, couchons, à touto vapour. Davans

mis uei esbarluga, viloto, vilage, amèu, vièi castèu
esbarboula, glèiso e clouchié, bastido, maset, coutau,
campas e prat, passavon coume uno vesioun ; lou
Ventour emé soun capouchoun de nèu, li Dentello de
Baumo emé si baus que fan la rèsso, basto, tout Ion
païs prouvençau se foundié, s'esbevié, s'esvalissié,
despareissié. A founs de trin m'empaïsave vers Ion
Nord.

E veici qu'à l'ouro ounte la niue atubo si prou-

miéris estello, ouro misteriouso, pleno de frescour e
de soulas, me capitère dins la vilo de Lioun, dins
aquelo gènto e noblo vilo de Nosto-Damo de Fourviero, que jamai la revese,sènso èstre emouciouna au
trefouns de moun amo.

Lis estello. - hiiradou de Paris.
.... Fai niue. Siéu soulet dins moun coumpartimefl,

soulet ! Acb 's brave

!

Estènt soulet, poudès vo1Î

espaça, pantaia, dourmi.
Ansin dintre iéu me pensave. E, tout en zounzou'
nejant lou nouvè de Sabbli que me venié sus li boute'
Me siéu plega
E bèn amaga
Dedins ma flassado,
Aquesto vesprado,

vague de me carra dins moun grand mantèu,

da!

barra li parpello, en esperant la som. S'es pas facbl
espera : de Lioun à Paris, ai dourmi courre un souca''
ai fa qu'uno courdurado. Quand me siéu dereviha,l
plus bèllis estello de la capo bluio befuguejaVet
encaro : la Tiblo, l'Uei de Brau, leu Rastèu, Jan
Milan, fasien lume peramount, qu'èro un delice de
aluca. Me siéu toujour regala de bada vers l'estel3e

vers aquéli toumple de lumiero ; trove que i'a

rea

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

DON QUICHOTE
[Seguido e fin.)

- Tout acb sarié de rèsto, - diguè Don Quichote, se m'ère souvengu de faire une boutiheto déu baume de
Fier-à-bras, qu'uno gouto nous espargnarié leu tèms e li
remèdi.

- Que Prolo e quinte baume es acb ? - dis Sanche.
- Uno bevèndo, - respond Don Quichote, - que

n'ai la recèto en memento. E'm'acb, i'a rèn à cregne :
ni estafilade, ni la mort. Bèn tant qu'adonne que l'aurai

fa e que te n'aurai prouvesi, se me vesiés dins uno
bagarro coupa 'n Bous, coume nous arribo souvènt,
n'auras qu'à rabaia la mita que sara toumbado e, la metènt, avans que leu sang se taie, sus l'autro mita restado
en sello, en prenènt bèn gardo de lis ajusta coume èron
avans, acb fa, douno-me-n'en à béure uno o dos goulado, d'aquelo menèstro, e me veiras sani coume uno
poumo.

- Se n'es ansin, - dis Sanche, - pèr lou moumen

renôuncie au gouvernamen que m'avès proumés e noun
demande d'autro recoumpènso pèr mi bon service que la
recèto d'aquelo miraclanto bevèndo. Siéu assegura qu'en
lib que fugue vaudra bèn toujour dons escut l'ounço, e
n'en vaqui proun pèr viéure ounourablamen sènso rèn
faire autre. Mai leu nous es de saupre s'acô costo forço ?
- Emé mens de tres escut, se n'en fara bèn Ires pechié, - respond Don Quichote.
- Misericôrdi ! - s'esclamo Sanche, qu'espèro donne
vosto gràci pèr n'en faire e m'en donna la recèto ?
- Taiso-te, ami, - respond Don Quichote, - te garde
bèn d'àutri recèto, d'àutri recoumpènso plus grando. Pèr
aro, abauco moun auriho que me fai man. Sanche sort l'enguènt e l'escarpido de sa biasso. Mai
quand Don Quichote veguè soun casco tout enclouti, pbu

s'en fauguè que n'en perdeguèsse leu rèsto de soun
judice. Metènt soun espaso en man e aubourant lis iue au
cèu :

- Jure, - diguè, - pèr lou Creaire Soubeiran e li

quatre evangelisto, de teni leu sarrarnen que faguè lou
grand Marqués Mantouan, adonne que proumetè de
revenja la mort de soun nebout Baudouin, qu'èro de plus
s'entaula, coucha soulet e bèn d'àutri causo que noun
me revènon, fin-que me fugue revenja sus aquéu que m'a
fa afront parié.

- Que vosto segnourié, - diguè Sanche, se remembre
que, se leu chivalie fai ço que i'es esta ourdouna, se vai
faire reverènei à Madamo Doucinèio dôu Toubous, sara
quite de tout e meritara pas d'àutri peno, à mens que
fagne pèr d'àutri malafacho.
- ûo que dises es resounable, - repren Don Qui-

chote ; - tambèn me desdise pèr ço qu'es de la venjanço, mai afourtisse ma dicho, fin-qu'ague pres, pèr
bono lucho, en quauque chivalié, un casco saladié autant
bon que lou miéu ; e vagues pas crèire, Sanche, qu'eiçb
fugue paraulo en l'èr 1 Sus acb ai un eisèmple. Lou meme alaire arribè pèr
l'armet de Mambrin, que coustè car à Sacripant.

- Mounsegne, - respond Sanche, - mandas au

diable tôuti aquélis afougamen : soun marrit pèr la
sauta, pouisoun à la counsciènci. Ah ! digas-me ço que
faren, se de long-tèms resec,untran pas un orne aguènt
uno salado ? Lou tendrés, aquel afourtimen de dourmi
vesti, de sèmpre coucha soulet e milo àutri penitènci
qu'èron dins leu vot d'aquéu vièi foui de Mantouan `:
N'ôublides pas que dins aquésti camin passo pas de gènt
arma e que se ié rescontro que carretié e mulatié que
couifon pas salado e n'an jamai ausi parla
diguè Don Quichote. - N'au- Sus acb t'enganes,
ren pas fa dos ouro de camin que veiren mai de gènt

he

dins la creacioun de Diéu, que vous donne autant la
sensacioun de 1 infini. Aquéu matin, me regalave
d'autant mai que leu tèms èro esperluca: me cresiéu
d'èstre encaro sus ma Mountagneto de Ferigoulet.
Pecaire ! n'ère bèn liuen ! arribave à Paris....
Basto, me vaqui bèn lèu au mitan d'un poupulas
bramant, d'oustalas aut que-noun-sai, de carrierasso
loungarudo que n'en finisson plus. Travèsse, en
coupé, tout aquéu fourniguié, e zéu ! vers MountMartre !

Dôu porge de la baselico, espinche un moumen la

capitalo franchimando. A mi pèd, la tarabastouso
vilasso se boulego dins leu soulèu levant, emé si
clouchié, si domo, sis oubelisque, si palais ; e, douminant tout de sa longo pouncho de ferre, arrougantejo peramount l'espetaclouso tourre Eiffel. De badaire soun aqui, planta, qu'alucon leu païsage. Un
menistre proutestant e sa mouié, dons anglés, duerbon
d'uei coume de paumo. Segur, es un miradou di bèu
que i'ague. Tout Paris s'estalouiro davans nosto visto.
Soulamen, un lôugié mascarun de nèblo e de tubèio
desgràcio lou tablèu. Lèr es enfousqui. Oh ! em' une
boutade de vènt, coume lèu tout clarejarié !

Mai es pas leu tèms de musa. Messo dicho, me
faudra parti pèr Calès....

3

arma que n'arribè à-n-Albaque en sa counquisto de la
hello Angelico.

- Ansin fugue I - respond Sanche. - Diéu vogue
que tout bèn avèngue e qu'arribe l'ouro de gagna aquelo
isclo que tant me costo, deguèsse lèu mouri !

- T'ai deja di, Sanche, de pas te metre en peno ;

car l'estudiant en questioun es incouneigu de soun
intermediàri e, meure, au Counsulat de Suedo.

e

quand l'isclo te mancarié, i'a-ti pas lou reiaume de Danemarc de soubro, que t'anara coume uno bago au det,
d'autant-miés qu'acb es au poustan di vaco ! Pèr aro,
regarde s'as quaucarèn dins ta biasso à metre souto la
dènt. Pièi anaren au pulèu à la descuberto de quauque

castèu ounte pousquen passa la mue e faire moun
baume, car, pardiene, l'auriho me fai mau.
- Ai uno cebo, uno crousto de froumage emé quàuqui

croustet, - dis Sanche, - mai acé soue pas recàti pèr
un valènt chivalié coume vous.

- Qu'as pau de coumprenuro ! - respond Don Quichote ; - fau qu'encages bèn qu'es la glbri di chivalié
d'estrado de passa un mes sènso faire un boulin, e quand
manjon es sènso façoun e de ço qu'atrovon. N'en auriés

pas doutanço, s'aviés legi aut, nt d'istbri que iéu.

MARSIHO. - Avis. - La persouno qu'a manda,

d'Avignoun, uno letro au felibre L. Astrue pèr la remetre
à « M. Victor Brusewitz, étudiant suédois », es pregado
de se faire counèisse afin que sa letro ié fugue tournado,

Ai

bello agué furna, n'ai pas trouva qu'aquéli chivalié mangèsson, senoun pèr cep d'asard, dins uno festinaio. Lou

rèsto dôu tèms, vivien d'èr. E coume pamens èron de

ÂUciziL iq Ds PRIMlv%
Lou marin èro tousc, coume leu touse alen
D'uno chato endourmido
Semblavo, pèr moumen,
Bèn tant boufavo plan, qu'avié plus ges de vido.

Di pradas s'enauravo un siave e dons perfum
D'aubespin, de vibuleto ;
Lou soulèu, coume un lum
Inmènse, esbléugissié ; la terre èro caudeto.

Pamens, subre li serre, alin liuen, leu Ventour
Èro tout blanc encaro
E, mau-grat la calour,
Semblavo, d'apreila, me crida : « Gare ! gare ! »

car e d'os e que poudien gaine se passa de quauco manjadisso e dis àutri necessia que sabes, es de crèire qu'en

Tout apensamenti, de vèire que, belèu,
Lis aurasso jalado.

passant sa vido dins li fourest e dins li sablas, sènso

Curbi, pèr proun de tèms, nosto pauro encountrado,

cousinié, n'avien d'autre pitance, coume aquéli que me

Poudrien enca de nèu

N'ausave quàsi pas, dins iéu, me rejouvi

semoundes.

Ansin, ami Sanche, te metes pas en peno de ço que
pbu m'èstre agradiéu ; cerques pas à faire de bènestanço, ni à metre la chivalarié d'estrado foro de soun
trantran.
- Que veste segnourié me perdoune, - diguè Sanche,
car sabe ni legi ni escriéure, coume l'ai deja di, e n'ai
jamai legi li règle de la chivalarié. Mai d'aro-en-la garnirai la biasso de toute menudo frucho pèr vous que
sias chivalié e, pèr iéu que noun leu siéu, de quauco
poulaio e cause refourtissènt l'estouma.
- Dise pamens pas, - respond Don Quichote, que leu
chivalié d'estrade fugue ôubliga de manja que de frucho,
mai qu'èro aqui soun ourdinàri de coustumo, emé quàu-

quis erbage que trouvavon pèr campèstre e que counèisse autant bèn qu'éli.
- Es bèn necite de counèisse aquélis erbo, - respond
Sanche, - e, se noun me troumpe, auren besoun quauque jour d'aquel assabé....
De l'oulo sus tees caiau,
soute lou pont d(5u Félibrige.

D'aquelo matinado.

- Vuei souleio à ravi !
Disiéu, mai leu bèu tèms sara-ti de durado ?...
Noun sai ? E quau poudrié me dire :
La fre s'es esvalido;
E la fre revendra

Acô tendra.

Que quand auren pouscu reprene un pau de vido? »

Coume parlave ansin, tout apensamenti,
Uno voues esglariado,
Subran, m'a fa sourti
De moun laid pensamen ; èro uno couquihado.

léu, iéu, dins l'aire clan ame de m'enaura, »
Disié la couquihado,

« Bèn leu sara daura
« Lou pivèu d'amourié, que me i'ère quihado.

« Ièu, iéu, dins l'aire clar ame de m'enaura,
« Coume la dindouleto ;
« Quand bèn leu tournara,

« Pèr cauta dins l'azur, iéu sarai plus souleto.
« Iéu, iéu, dins l'aire clac amount vese veni,

Y3reu ùe

urresunDknei

A M. A. P. d'Aubignose. - Tout group es uno

forço ; toute assouciacioun merito d'èstre acourajado,
subre-tout quand es pèr l'art, li bèlli ietro o Ion bèn.
Pèr counsequènt sian pas countràri à veste idèio d'assoucia li jouinis escrivan dôu païs de Prouvènço soute
leu titre que voudrés. Soufamen veste plan es en foro
dôu plan e dôu prougramo de l'Aibli - que se reservo
en plen à nosto lengo prouvençalo e à-n-aquéli que la
souston. Mancon pas li journau literàri, à Marsiho pèr
ié publica veste afaire - errai ,sevous i'abounas) li prouciucioun franceso qu'avès en porto-fueio. Nautre, bèn
proun que tenguen pèd à l'enfroundado prouvençalo, e
pièi, vès, disèn coume l'autre: pèr lou franchimand, sian
pas fort ; mai pèr lou prouvençau, digas-id que vèngon !
A M. N. Semmola sbci dôu Felibrige). - En tèsto

dôu bouquet Rimembranzi giovanili que nous mandas de
Frosinone, nous a esmougu de legi : Alla. mernoria di
Teodoro Aubanel, poela provenzale, che nel sue libro
« Dell' aurore » canto cou versi ispirati l'ansia e il pianto
d'un aniore senza speranza. Tôuti nôsti gramaei per leu
grand felibre mort, toute nosto simpatie au gènt pouèto
italian que canto sis amour coume éu.

« Di plano celestialo,
« Aquel aucèu beni

« Que, coume un angeloun, arribo à tire d'ale. »
Fuguère esbalauvi, couine pèr un belu,
De la voues clarinello
De l'aucèu capelu ;
E l'espinchère, amount, aut coume lis estello.
Brandavo pas de plaço, e, fasié 'n chamatan !
Aguère la pensado,
De reluca au mitan
Dôu cèu, se n'i'aviè pas mounta quauco nisado ;
Mai n'en veguère qu'un...... Faguère moun camin ;
Moun ame pantaiavo ;
Vers leu toumple azurin
Mis iue s'èron braca; leu soulèu dardaiavo....

Subran, un crid de joie à moun pitre escapè ;
Car dins l'auro caudeto
Moun regard destapè
Lou poulit angeloun.... Èro uno dindouleto 1
Oupedo, 10 d'abriéu de 1890.

Bonnet L'Einat.

vènço, emé si plantado d'éulivié, emé si lèio de

III

En moussu abiho-te. - De Paris à Calès.

A l'embarcadou.
Adiéu, la raubo blanco, la belle raubo nourbertino,
la raubo ferigoulenco, tant gain au soulèu prouven
çau, tant resplendènto dins li ceremounié catoulico,
alin, à l'abadié de Sant Michèu ! Aro nous gandissèn
au païs di nèblo, vers la terro dôu proutestantisme.
Soutane de capelan e fro de mounge, escoundèsvous!... Tu, moun Paire Savié, cargo d'abihage

nouvèu. Pais que vas, usanço que troves. Vas en
Angle-Terro : couventiau e curat fau que s'abihon
en moussu. En moussu abiho-te
Ma belle raubo blanco, tè ! me faguè sensacioun de
la quita. Aca 's ansin ! Boutère dounc un pantaloun
!

em' un courset, m'atrenquère d'une redingote, me
conifère d'un capèu auto-forn.o, e, moun pèr-dessus

au bras, davalère à la gare dôu Nord. Lou trin anavo
parti.
Tre quita Paris, leu tèms se neblè en plen, leu céu
venguè grisas. Dins moun coumpartimen, i'avié que
d'anglés. Jargounejavon entre éli. Me sentiéu tout
despaïsa ; e, mut coume un image, relucave de la
pourtiero. Lou trin courrié coume leu vènt. Noun
aviéu plus davans lis iue leu gai païsage de Prou-

ciprès plen de rai de soulèu, que reverton li countrado
ourientalo ; èro de planuro verdejanto, unifourmamen

verdejanto, emé de colo verdejanto sèmpre mai.
Nôsti routas prouvençau, nus e secarous, copon tant
agradivamen la visto e varion tant bèn leu tablèu !...
Pamens, à mesure que nous avesinavian di counfigno de Franço, leu pais semblavo s'acampestri : èro
de sansouiro, de palun, coume un caire de la Basso
Camargo que m'apareissié, emé si jeune, si sagno,
sis engane, si tamarisso, toute la brueio di ribeirés
marin. Li bibu negret que pasturgavon dins li pradas
gabinous acabavon l'ilusioun. Pèr dessus leu marcat,
leu soulèu, emé l'ajudo déu ventoulet de mar, trauquè
tout-en-un-cep leu linçoulet de nèblo que l'acatavo,
escampihè à jabo téuti si pampaieto. E leu tèms fuguè
clar e clan pèr plesi. À miejour, nous capitavian en
visto de la Manche. Bèn lèu arribavian à Calés....
Anen ! es l'auro de s'embarca. Tout acb davalo dôu
trin, tè tu 1 tè iéu ! vite, vite, e s'engorgo sus la passarello dôu bastimen que nous espère. Lis Anglés,
éli, soun de l oustau de Moussu Pas-Geina : cereon,
avans tout d'avé 'ne boue plaço ; se soun respicha si
cabine, deja souri entaula, dins leu bufet, que bafron,
chimon, agalavardi. Oh ! d'aquéli gousto-soulet
Don Savié de Fourviero.
(A segui.)
1

BMVR - Alcazar - Marseille

�M
4

L'AIàL1

NOU

lou mot de troubadou, nosto ôupinioun es qu'aquéu libre,

V EÏ_ LJ N

Avis: noun. - Lou proumier eisemplàri di

Camin ferren de Paris à Lioun em' à
la mar Mediterragno.

s'èro esta deferi à-n-uno Court d'Amour, aurié vaugu
bessai à soue autour un sevère blaime. Santo Estello avié
fa La glèri d'Esclarmoundo. Lou tivagnerisme ernivoulis
la devoucioun de Montserrat.

Rouge

dôu Miejour d'En Fèlis Gras, tradu en lengo angleso pèr
Madamo Janvier, vèn d'arriba au Capoulié. Es pas que
noun sachés l'escasènço inausido : lou libre prouvençau
de. Gras parèis d'abord à New York avans d'èstre empremi
en Franço. L'edicioun americano, publicado pèr D

S'iage circulàri em' itineràri à voulounta.

4W

Boulegaâisso Prouvençalo

Appleton e Co soute aquest titre : The Reds of the
Midi, es veramen meravihouso e porto en frountispice un
superbe retra de l'autour dôu rouman. E ço que gasto
rèn e que provo l'acuei que fan en Americo is obro de
Prouvènço, es un proumié bèu chèque que l'editour a

L'Université Catholique, revisto liouneso, a publica
(15 d'abriéu), souto lou titre Un Lafontaine languedocien, un

grand e bèl estùdi d'une vinteno de pajo sus Antèni Bigot,

joun au prouniié voulume manda. Acù se hosto lengo

l'autour di Bourgadieiro. L'article pôu pas èstre mai amistous
e juste, e noutas que lou brave Bigot es uganaud e qu'es un
capelan, M. l'abat Delfour, qu'a escri leu panegiri cause
d'autant mai requisto qu'acô-d'aqui se passo à Nimes. l'a que
la santo lengo maire pèr miracleja coume acè.

anavo coume acù faire fourtuno en Americo !
L'edicioun prouvençalo emé la traducioun franceso di
Rouge dôu Miejour dèu parèisse aqueste mes de Mai
encù de Roumanille.

:

Aile. - Li mèmbre foundadou don illuseon Arlaten,
M. F. Mistral e lou d, Marignan, en coumpagno dôu
balle e de la beilesso de l'Aiù1i, déti cabiscôu Mèste
Eisseto, de l'avoucat Nourat Dauphin e de quàuquis

A Visan dôu Coumtat, Mounsen Grimaud, curat de Sorgo, a
fa en lengo prouvençalo leu panegiri de Na Jano d'Arc.

autre d'Arle, se soue acampa eici lou 18 d'abriéu, à l'efèt
de chausi lou loucau dôu futur museon etnougrafi.
Soun atencioun s'es arrestado sus la glèiso abandounado de Sant-Dunourat dis Aliscamp - que clans tant
pouëticamen la belle, andano mourtuàri emé soun clou-

Lou Journal Officiel de la République Française

i1O d'abriéu) rend comte de la leituro facho en Sourbouno
pèr frai Savinian, au sujet de l'emplé de la lengo prouvençalo
dois lis escolo primàri. Soulamen es de rèsto que loti redatour de la note ague estaca au bon fraire leu chichibèlli de
délégué du félibrige latin. Dequ'es acè, vejan, leu felibrige

chié à vue cuire. La rejouncho de tôuti lI relicle e li
soubro de la vido arlatenco pourrié gaire èstre miés
plaçado. Entre que saran facho li fourmalita vougudo e
que lou rode sara lèst, se parlara de metre en trin la

à gràtis dins tôuti li garo pèr facilita li demando de
biheto.

latin ?

patrioutico entre-presso.

Viage circulàri em' itineràri fisse.

A Nimes, en sesiho de la Soucieta Literàri e Artistico dôu

Aurenjo. - M. Fernand Michel, que s'èro fa cou-

Miejour, s'es fa leituro de l'ode I troubaire Catalan de

nèisse e presa dôu publi pèr li noumbrous rouman que
signé Antony Réal, es mort eici. lou 17, dins si 75 an.
Fernand Michel a publica 'no quaranteno de voulume.
Fiéu de Prouvènço, amavo soun païs mai-que-mai e, dins
de rouman remarcable, n'a mes en sceno dramatico lis

F. Mistral.

Dins Le Peuple Français : La langue d'Oc dans
les Ecoles du Midi, le frère Savinien à
la Sorbonne,

pèr M. LaurentL.

evenimen poupulàri dôu coumençamen dôu siècle. Fuguè
un di proumié à-n-empura autour dôu Cièri l'amiracioun

represenlacioun superbe. L'Aiùli esprernis si plang
amistadous au digne fléu de F. Michel, Antony Réal fils,
foundaire e direitour de La Provence artistique, emai au
fraire dôu defunt En Sextius Michel, l'ounourable presidènt dôu Felibrige de Paris.

--o-o-

Lano. - En Maurise Raimbault, cabiscùu de f'Es-

-o-

colo felibrenco de Lerin, vèn de perdre soun paire, M.
Charle Raimbault, architèite eici à Cano. Saludan lou

-o-

grand dôu dôu pouèto di Darbouso.

Tùnis, l'Itàli, la Souïsso, l'Austrio e la Baviero.
Avis IMPOURTANT. - Li rensignamen li mai coumplèt
sus li viage circulàri e d'escourregudo +pres, coundicioun,

pèr un Escoutaire ; Soui lei mèle pèr E. Plauchud

Dins L'.trgus, journau dôu grand Caire : Ménélik
/ élil- p èr Jean des V ignes.
Dins L n Conciliateur : Lou Vire,-Boulet
pèr N.
Bonnet.

carte em' iteneràri) emai sus li fihelo simplo e d'ana
e veni, carto

dauphinois.

zs tra l

dins li biblioutèco di garo de la Coumpagnié.

et les félibres

-o- Dins Le Soleil du Midi : A testard, testard e miejo
pèr L. Foucard.
Dins Lou % iro-Sonnlèu Mar'Jus Bourrelly per L.
Due ; Antonin Brun; André Leyris pèr C. Gourdoux ; Galejodo pèr L

Richard de Barbeziéu.

au

licèu, vèn de faire parèisse : Bèstios e plantes, noms

patois usités dans les environs de Carcassonne pour désigner les animaux et les plantes vulgaires jempr. Gabelle).

f0

Roux-Servine ; Un félibre
historien (A. Tournier) ; Les ouvres félibréennes
pèr
L. Duc.

L3aüouno. - Brihanto counferènci de Jan Carrère
sus la necessita di liberta de la coumuno e sus lou dre
qu'a leu Miejour de counserva sa lengo, de garda si
coustumo e de se pas leissa despuia sèmpre mai de tout
ço qu'es dins sa nature.

-o

o

Parie. - Voulès legi un poulit sonnet de Louis

Gallet, leu bon cigalié de Valènço ? durbès la Nouvelle
Revue (15 d'abriéu). Lou tiouvarés souto aquest titre
« Auberge provençale » e, parlant de l'oustesso, veici
coume finis :
Elle a de belles dents, de beaux yeux, un beau rire;

-o--

C'est toute la Provence en elle qu'on respire :

-o

Obro charrino e nervousenco qu'es, em' un founs
misti, l'antifbni amaro d'aquéu pouèmo prouvençau

-o- Dins La

-o-

roman féerique (libr. Savine).

(1EMARDAS

Tes

etc.
Tant val la

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

retrobo de L. Astruc.

EiNJ RA OCJ

Dins Le Mémorial d'Aix : La félibrée des Lariens.
Dins La Sartan : A la pescarié pèr Louis Foucard.
Dins Le Quercy : Au Jlaselier : sus soun libre « En
terra galesa » pouësio pèr A. Perbose.

- Un libre qu'interessara tôuti aquéli qu'an segui li
revertèri e refoulèri de Marius André, es Montserrat,

7 DE »RQS

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

'

% fiole : Taure fou F .1p
r .
tesso, resignacioun pèr Cigaloun. Goulrand; Tris-

qu'avié gandi leu jouine André jusque au Lugar di Troubadou, La glàri d'Esclarmoundo. E perqué prounouncian

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCEILI.

Dins La Provence Aouvelle : L'empremarié pèr Ch.
Martin.

En Avignoun, empremarié FRANCÉS SEGUIN.

ARGUS DE LA P ÉSS

q
U

FOUNDA EN 1879

« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était

abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet.

»

Hector Malot (ZITE, p. 70 e 323).
L'Argus de la Prèsso fournis is artiste, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es leu coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de 'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'rgus legis 8;,000 journau pèr jour.

,iA1Ç

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

Dins Le Terre d'Oc : Le parler d'Oc pèr J.-F. Court;
Salut al soulhet pèr A. Fourès ; Plouro, moun car
pèr P. Delga ; les mecouses pèr
j Pitchou ; La
laurado pèr Mad. Gelado; A Cleniènço
Isauro pèr
M. Faure.
DinAs La t`ampana de Magalouna
. fourdan ; Un pèis d,'abréu; Lou :p astre net pèr
nella ; Lotis nèscis ; Cops de campana, stre de CauL'i

i- N,SEs

Fabricant : Fèlis EYDOUx.- MARSIHO.

Dins leu Journal de Marseille : Frai Savinian
per L ag.

jairo au poux e

E

Emé sis auco, pèr coumpagno,
Se dis que Mounsen Jan se bagne :
Au Mikado 'nié ta moulé
Bagne-te dounc, Jan, en sourtènt dôu lié.

Dins la Revue des Langues Romanes : Libre de
comte dis oubrié de N. D la Majour d'Arle ' ei vièi
prouvençau 11495).

-o- Dins Les Tablettes Uarseillaises :

Sa chair est au jasmin, et son baiser à l'ail.
Tout acù intro dins l'Aiùli, pas verai, li coulègo 1

d'abounamen, relacioun internaciounalo,

ouràri, etc..., soun e trema dins le Livret-Guide Officiel
edita pèr la Coumpagnié P.-L.-M. e mes en vèndo au
pres de 0,40 c. dins li garo principalo, burèu de vile e

Dins Demain : Chez les félibres pèr H. Ner.
Dins La Provence %artistique : Laboureurs et félibres pèr Ant. Réal ; Les troubadours d'Arles et de
son territoire pèr L Constans.

-o- Dins La Croix de la Drôme M

Mount-Pelié. - En Camihe Chabaneau, ajuda
pèr M. Teulié, preparo uno edicioun dôu celèbre troubaire

Se deliéuro pendènt tout l'an à la garo de Paris-Lioun
emai dins li garo principalo situado sus lis itineràri, de
biheto de viage circulàri em' itineràri fisse, estremamen
varia, permetènt de vesita en proumiero o en segoundo
cclasso, à de pres redu de forço, lis encountrado li mai

interessanto de la Franço, emai li païs d'Argié e de

Pins L'Eelair : es idées du frère Savinien; L'opinion
de M. Michel Breal.
Dins leu Journal de Forcalquier. Brave, Marcia(

e l'atencioun di letru e dis artiste e à i'ourganisa de

Careassouno. - M. Laffage, proufessour

Se deliéuro, pendènt tout l'an, dins tôuti li garo di via
P. L. M.; de biheto individualo e de biheto de famiho à
pres redu de forço pèr coumpli sus aquéli vio, en proumiero, segoundo e tresenco classo, de viage circulàri em'
itineràri establi d'avanço pèr li viajaire éli-meme (Faire
la demando cinq jour avans la partèneo).
Aquéli biheto soun valable pendènt 30, 45 e 60 jour,
segound la valour dis escourregudo, emé faculta de prouloungacioun. Arrèst à voulounta à tôuti li garo de l'itineràri.
Li biheto couleitivo soun de3iéurado i famiho
d'au-mens 4 persouno pagant plaço entiero e viajant
ensèmble; lou pres s'ôutèn en apoundènt au pres de tres
biheto circulàri à itineràri à voulounta individualo la mita
dôu pres d'une d'aquéli biheto pèr chasque mèmbre de
la famiho en mai de tres, sènso, pamens, que loti pres
posque descèndre en *dessouto de 50 o/, de la tante generalo aplicado à l'ensèmble de la famiho. - De moudèle
de demando countenènt uno carto de la ligne soun bais

LA

00 U

P

r_---i

XX
1

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume !ou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li souèu estràni,

Se vènd

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Mariant.

VIN DE CASTU-NÔTJ-DE-ppQ
CLAUS DRU CASTÊU D E
Roco-Fino, la pèço de 2,25 litre enviroun . .
Grand Roco-Fino,
id.
. .
Castèu de Roco-Fino
id.
id.
la caisso de 25 boutiho.

.
.
,
.

ROCO-FIO

.

.

.

.

.

.

.

,

,
.

,

.

.

61

.

.

1 7 5 Jr.
fr.

6

.

.

.

.

fr. - Marseille
1 BMVR - Alcazar

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358728">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358729">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358730">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444209">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358703">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°192 (Abriéu 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358704">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°192 (Abriéu 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358705">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358706">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358707">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358709">
              <text>Cent-quatre-vingt-douzi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358710">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358712">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358713">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358714">
              <text>1896-04-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358715">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358716">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358717">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/419a631be74302918e528d6b65db62ab.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358718">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358719">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358720">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358722">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358721">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358723">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358724">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358726">
              <text>FOL13136_1896_192</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816791">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10774</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358727">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444205">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444206">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444207">
              <text>Berluc-Pérussis, Léon de (1835-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444208">
              <text>Vidal, François (1832-1911)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597859">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597860">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597861">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642541">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878450">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
