<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10788" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10788?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:56:07+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16682" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/b770c6cb2cc96ee4a895b3bf13a83a39.jpg</src>
      <authentication>dfcf2853d93c0ae5aa0c6bb39e6f1f5c</authentication>
    </file>
    <file fileId="139543" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/2ed30dd0a69605f743dd5ed657d86a09.pdf</src>
      <authentication>4dfb211729b9206201cb67ad5bbd85ff</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634699">
                  <text>SETENCO ANNur),

a 252

DI-LUN, 27-DE DESÈMBRE 1897.
Taio.

Nàutri, li bon Prouvençaû°;P
Au sufrage universau, s ±.
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Loujournau.

F. MISTRAL.

(Prouvèrbi di meissounze)

QL) VAI CREM,INT IRES FES LÈR RIES (7, 17 9 27)

PRES DE L'ABOUNAMEN

EURÈU DE REDA
E D'ABOUNAGE

Un an.........

.

Sièis mes .........

10

s fr. so
Tres mes.......... 3 ft
Estrangié.......... 12 fr.

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI

Lou numerô....... I o cent, rr e

au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau

FOLCb vE BARONCELLI

A nôstis A ouna

9--A

tr's

C04

Fo

Fasèn assaupre en lduti li bràvi cand'ouliéque,
desempièi s(t an, an mantengu l'Aidli de soun

III

abounamen fidèu, emai i nouvèus abouna, que ié

dounaren pèr estreno la trture) setenàri de

noste journalet. Aquel ensignadou, que countendra l'end__,co de tout ço que s'es publica despièi sèt
an dins aquéu recuei, sara lou repertôri de nosto
reneissènço e de si prou lucicun dins touto aquelo
pountannado.
La Taulo de l'Aiôli vai parèisse en janvié.

ANFOS DAUE
La mort d'Anfos Daudet a ravi à la Franço
lou plus gènt, lou mai ama de si roumansié
ilustre, à la Prouvènço un dis engèni li mai
empren de sa flamado, li mai galoi de soun
soulèu. Noun i'a que d'espincha la plus-part
de sis obro, li Lettres de mon Moulin, Numa
Roumestan, Le Nabab, e lou trac -que celèbre
Tartarin de Tarascon, e L'Arlésienne e d'en
darrié Le Trésor d'Arlatan, pèr vèire que Prouvènço, mau-grat lis amarun de sa peniblo coumençanço, i'avié touto sa vido treva dins la
cabesso. Es d'aquelo trevarço qu'a raja dins
si libre l'escàfl riserèu dôu prouvençau alègre

- que se galejo éu-meme emé tôuti li siéu,
pèr espanta e abriva li darnsgas que l'envirounon.
E d'ounte avié giscla la bt lugo inmourtalo,
la belugo d'amour e d'emoucioun relènto
qu'es(arrabiho e qu'acalouro l'èime linde de
Daudet, tôuti li fes qu'éu toco en ribo prou vençalo, esmara qu'es çèr soun destin dins la
marieflarié dôu Nord? es (ço que res a d,pèrçoqu'acô nous aparièn), es dôu trelu de santo
Estello, dôu fougau meravih )us que, quand
Anfos Daudet prenié si quatorge o quinge an,
venié de s'abra à Font-Segugno. Daudet, tout
coume Areno, e tôuti dous ensèn, s'abariguèron i cansoun, s'enantiguèron dins lajoio dôa
Felibrige proumieren. E l èr éli toustèms, en

despié de Paris que lis embelinavo, a ô di
bord oôu Rose restè lou paradis perdu. N' i' a
ges de rrfeiéu provo que lou raconte que seguis,

dôu mareschau Bruno ! e que serve, acb, d'eisèmple,

Franchimand e Alabroge que vendran mai nous garceja!» 1

Anfos Daudet, à flour de plumo, dins si remèmbre de
jouinesso (Lettres de mon moulin e Trente ans de Paris)
a counta quàuquis-uno de sis escavartado emé li proumié felibre, à Maiano, en Bartalasso, i Baus, à CastèuNbu, - dise: emé Il felibre de la proumiero lèvo, que
d'aquéu tèms, de-longo, à travès de Prouvènço, courrien
la patantèino, pèr Ion placé de courre e de s'escarrabiha,
subre-que-tout pèr retrempa Ion Gai-Sabé nouvèu dins
Ion vièi nai dôu pople. Ma, se n'en manco, a pas tout
di, e fau que iéu vous conte uno galoio escapaduro que
faguerian ensèmble, l'a tout-aro trento an.
Daudet,d'aquelo epoco, èro secretàri dôu Du de Morny;
- secretàri d'ounour, courre bèn poudès crèire, car toutau -mai s'anavo, Ion jouvènt, uno fes pèr mes, vèire se
soun patroun, que presidavo Ion Senat, èro gaiard e dins
si bono. E sa vigno de gres, qu'a donna desempièi tant
de fèrti destrencho, n'èro qu'à sa proumiero fueio. Mai,
entre àutri miniaturo, éu avié fa'no mignouneto pouèsio
d'amour, aguènt pèr noum Les Prunes - que tout Paris
sablé de cor. E Moussu de Morny, dins un saloun, l'aguènt ausido, s'èro fa presenta l'autour, que i'avié agrada,
e éu l'avié pres en gràci.
Sènso parla de soun esprit - que levavo la paio,
couple se dis di pèiro fino, - Daudet èro poulit garçoun,
brun palinèu, emé d'iue negre à ciho longo que batien,
uno barbo neissènto, e 'no cabeladuro aboundouso e
fougouso que i'acatavo Ion coutet. Talamen que Ion Du,
chasco fes que l'autour de la cansoun di Pruno Ion venié
vèire à la Chambro-Auto : «Eh ! bèn, pouèto, lé fasié

(en lé toucant Ion péu de soun det auturous), aquelo

pamparrugo, quouro la fasèn toumba ? »
- « La semano que vèn, Mounsegne ! » en se clinant
respoundié Ion pouèto;

E 'm' acb, tôuti Il mes, Ion grand Du de Morny fasié
au pichot Daudet la memo ôusservacioun, e toujour Ion
pouèto lé respoundié la memo causo... E Ion Du toumbè
pulèu que la creniero de Daudet.
II

D'aquei age, fau dire, lou futur crounicaire dis Aventuro proudigiouso de Tartarin de Tarascoun, déja, èro un
calandre que vesié courre Ion vènt : afouga pèr tout counèisse, audacious à la gando e franc de pariaduro, se
lançant à la nado dins tout ço qu'èro vido; lumiero, brut
e juio, e demandant que peirbu rout. Avié d'argènt-viéu
dins Il venu.

Me souvèn d'uno sero que soupavian au Chaine-Verd
(un brave cabaret dis enviroun avignounen). Daudet,
tout-à n-un cop, ausènt vers li vesin la founfùni d'un
bal que se tror.vavo en contro bas de la terrasso mounte
erian, lé sautè, se vous disiéu, de dos cano d'autour, e

Donne, un jour de setèmbre, reçaupère, à Maiano, uno
menudo letro dôu coulègo Daudet, uno d'aquéli letrouno
couine de fueio dejuvert, bèn couneigudo de sis ami, e
dins laqualo me disié :

« Moun Frederi, deman dimècre, partirai de -FontVièio pèr te vent à l'endavans enjusquo à Sant-Grabié,
Mathiéu e Grivolas nous vendran rejougne aqui pèr Ion
camin de Tarascoun. Lou rendès-vous es à la begudo,
ounte t'esperan vers li nbu ouro o nôu ouro e miejo. E
'm' acb, vers Sarrasino, la bello oustesso dôu quartié,
aguènt ensèn esquicha 'n age, partiren d'à pèd pèr Arle..
Manquèsses pas... Toun Capeiroun-Rouge. »

E, au jour di, entre vuech e nbu, à Sant-Grablié nous

trouverian tôuti, au pèd de la gleiseto que gardo la
mountagno. Vers Sarrasino chiquerian uno agrioto à
l'aigo-ardènt. E fai tira sus la routo blanco.
- N'avèn encaro forço, au cantounié demanderian,

pèr nous gandi à-n-Arle?
- Quand sarés, nous respoundeguè, dre de la Toumbo
de Rouland, n'aurés encaro pèr dos ou,ro...
- Ounte es aquelo toumbo ?

- Eilalin, ounte vesès uno floto de ciprès, sus la

dougo dôu Vigueirat.

- E aquéu Rouland?
- Èro, pèr ausi dire, un famous capitâni dôu tèms dî
Sarrasin... Li dènt, boutas, segur,dèvon pas lé faire mau.Salut, Rouland ! Aurian pas di, entre grata camin, de

rescountra vivènto, au mitan di gara e dis estoublo dôu
Trc bon la legèndo e la glbri dôu coumpagnoun de CarleMagne... Mai zôu I patin-patan, davalerian en Arle,
ounte l'Orne de Brounze picavo Il miejour, quand, tôuti
blanc de pbusso, intrerian à la porto de la Cavalarié. E, à
l'hôtel Pinus, coume avian, vous dirai, lou vèntre à
l'espagnolo, anerian tout-d'un-tèms diva,
IV

-

-

Nous serviguèron pas trop mau... E, sabès ? quand

sias jouine, ami couine de gréu e countènt d'èstre en vido,
l'a rèn courre la taulo pèr deseadaula leu rire emé li
fouligaudarié.

,l'a quaucarèn, tant soulamen, que nous fichimassavo.
Un garçoun en vèsto negro, la tèsto empoumadado, emé
dons favourit tau que dé destaragnadou, èro à noste entour de-longo, la servieto sus Ion bras, que nous quitavo
pas de l'iue e, souto lou pretèste de ehanja nôsti sieto,
simplamen escoutavo tout ço que disian de fôu.

- Voulès que ]ou faguen parti, aquel espèci de ma.
nèfle ? diguè Daudet despacienta...

- Garçoun !
- Plèti, moussu!
- Vitamen, vai nous querre un platèu argentan.
- Pour de quoi mettre ? Ion garçoun, estreluca,
demandé.

ié

- Pèr lé metre un viedase 1 Daudet lé repliquè d'uno
voues retrounanto.
Lou chanjaire de sieto esperè pas soun rèsto, e dôu
cop nous leissè tranquile.

toumbè, à travès li vise d'uno triho, au bi i mitan di dansarello - que Ion prenguèron pèr un diable.
Dôu Pont dôu Gard, un autre cop, sènso saupre nada,
se cabussè au Gardoun, pèr vèire se i' avié forço aigo
e, sènso un pescadou que l'averè 'mé sa partego, moun
paure Anfos, de tout segur, bevié lou bouioun de vounge

- Dins aquélis hôtel, ço que l'a pièi de ridicule, Ion
bon Mathiéu alor faguè, es que, remarcas-lou, despièi

ouro.

qu'i taulo d'oste Il coumés-vouiajour an entroudu li goust

de sa j, unesse, de ses grandes journées données à

Un autre cop, au pont que meno d'Avignoun à l'isclo
de la Bartalasso, escalavo, aquéu monstre, sus la parabando primo, e lé courrènt dessus, au risque de se des-

l'amitié, au soleil, à l'expansion, là-bas, avec

quàuqui bourgés que l'entendien : « Es d'aqui, tron de

dôu Nord, que fugue en Avignonn, en Engoulèime, à
Draguignan o bèn à Brivo-la Gaiardo, vous servon aujour d'uet pertout Il mémi plat : de broui de pastenargo,
de vedèu à l'eigreto, de rostbeef mita kiue, de cauletflbri au burre, e tant d'àutri manjoio que n'an ni gou-st

raconte veriadié pareiga i'a sèt an clins l'Armana prouvençau e que se ié pbu bèn dbuna
pèr epigr. fo eiçô de Maurice Bar, ès :
Personne n'a aimé la vie comme le grand homme de lettres qui vient de mourir. Quelle.lumineuse gaieté, quelle grdce fougueuse de la vingtiè-

me année encore toute fraîche quand il parlait
Mistral!

baussa peravau dins Ion Rose, cridavo, pèr espanta
Dieu ':

que jiterian au Rose lou cadabre de Bruno

n. DP tt

BMVR - Alcazar - Marseille

�2

L'A I ÔLI

trouva la cousino de païs, nosto vièio cousino que s'arrapo 1 rougnoun, fau ana i cabaret ounte manjo Ion pople.

- Voulès qu'aniue i'anen? diguè leu pintre Grivolas.
- Anen-ié ! criderian tôuti.
V

E, tant fa, tant va, pagan; atubado la cigalo, anan
dins un cafetoun prene uno tasso de café ; pièi, dins li
carreireto bourdado d'oustau vièi, blanco de taus e fresqueirouso, vague, jusqu'à la niue, degarlandejaplan-plan,
pèr vèire sus si porto, o darrié si ridèu de canebas claret,
aquélis Arlatenco rèino - qu'èron un bon troc l'encauso
de nosto desciso en Arle.

Veguerian lis Areno emé si pourtalas à brand, Ion
Tiatre antique emé soun couble majestous de coulouno,
Sant-Trefume e si clastro, la Tèsto desnasado, Ion palais dôu Lioun, aquéu di Pourcelet, aquéu de Constantin
emé Ion dôu Grand-Priéu.
De les, sus li calado, nous turtavian à l'ase de quauco
barraliero que vendié d'aigo de Rose. De cop, rescountravian li tibaniero bruno que rintravon en vi'o emé si
fais de gleno bèn quiha sus la tèsto, e li cacalausiero que
cridavon : Quau n'en vàu, femo, de meissounenco
Mai en passant à la Rouqueto, aqui vers la Peissounarié, estènt que Ion jour declinavo, demanderian à nuno femo que travaiavo à soun debas :
- Poudrias pas nous ensigna quauco pichoto aubergo,
quand fuguèsse uno turno, ounte se mange proupramen
e à la bono apoustoulico?jLa coumaire, cresèntque voulian galeja:

- Que ! cridè is àutri Rouquetiero - qu'à scun esclat de rire èron sourtido à si lindau, faroutamen couifado en gravato blanqueto emé lou cacaraca, - que !
aquéli moussu, que cercon uno turno pèr soupa, n'en
saubrias ges ?
- Mando-lèi, uno cridè, en carriero Pico-mouto.

- EncÈ de la Catasso, diguè 'no autro.
- 0 vers la véuso Vène-eiça.
-- 0 à la Porto di Castagno...
- Nàni, nàni, iéu faguère, badinen pas, bèlli mignoto:
voulèn un cabaret, pas d'acô fièr, à la pour tado, ounte
va.-on li bràvi gènt.
VI

-- Eh! bèn, diguè 'n gros ome que tubavo sa pipo
aqui sus un buto-rodo, em' un mourre lusènt coume uno
coucourdo de gus : que noun s'envan vers Ion Counen ?...
Tenès, mes,-iés, venès, que vcus ié menarai, pièi diguè
'n s'aubourant e 'n espôussant sa pipo, me fan ana d'a-

quéu constat. Es de la man dela dôu Rose, à la bourgado de Trenco-Taio .. Es pas, moun Diéu, un oste déu
proumié uumerb mai li gènt de ribiero, li radelié, li
Coundriéulen, fan aqui sa tambouio, e n'en soun pas
trop mau countènt.
- E coume vai que ié dison Ion Counen?

- Ah! 's pèr-ço-qu'es de Comb, un vilage sus BèuCaire, que fournis quàuqui marinié... Iéu-meme que
vous parle, siéu patroun barcatié : e ai navega ma part.
- Sias esta linon ?
- Oh 1 noun . Ai jarnai veleja qu'au pichot caboutage,
jusqu'au Vabre de Gràci... Mai,
Noun es de marinié
Que noun s'atrove en dangié.

caro un pont de barco, tout en charrant arriberian. En
ié passant dessus, aquéu poustan mouvènt, entaula sus
de bèto bord à bord ajustado, sentias souto vous-autre,
pouderouso e vivènto, la respiracioun déu Hume; e de
soue peitrau lis oundo en s'aubourant vous aubouravon
en s'abeissant vous abeissavon.
Passa Ion Rose, prenguerian à gaucho sus la dougo ; e,
soute un vièi trihas, courbado sus la p'elo de soun pous,
veguerian, couine dirai ? uno patarasso, e borgno pèrdessus, qu'escauma.vo d'anguielo tôuti boulegadisso A
si pèd, dons o tres cat rousigavon en renant li tèsto que
jitavo.
- Es la Counenco, nous diguè subran Mèste Gafet.

Per de pouèto - que, desempièi Ion matin, pan-

taiavian que bèlli e nbblis Arlatenco, - i'avié de que
demoura nè... Mai enfin, ié sian? ié sian.
- Counenco, aquéli moussu voudrien soupa eici.
- Oh! ço, mai, patroun Gafet, ié pensas pas, belèu 1
Quau diable anas nous carreja ? N'avèn pas rèn, nousautre, pèr de gènt couine ace...

- Hèi ! bedigasso, as pas un bèu tian de pougau,

toujour garda, i' a 'n bèu tèms, cambarado, qu'aurian
passa pèr iue.

- E vous dison?
- Patroun Gafet, tout à volte service, se voulias,
quauque moumen, vous abasa au Sambu, o au Gras, vers
li Tes, pèr vèire li bastimen que lé soun ensabla.

-

iac`..oun d'un .a;s parse ié sarié tengu dre, sala courre
ed,muro e pebratr;.arne un diable...
Saladuro e r,. ârado, venié ]ou gros Gafet, fan trouva
u vin bo .. Alusr,, e toco, Tbni, dan! que toun paire

es priéu !

Ix

L rribeirié. pamens, aguèntacaba soun cabrit, finissien
soun repasae rPme es acb la modo di marinié de Coundriéu, em' ùte relatas de soupo grasse. E chascun d'éli à
soun bouiote!9âd ,%ènt mescla'n grand got de vin, ensèmble s'amourravon, di dos man, à si sieto - que sabourousamen escoulèrcn d'un cop, tout en fasènt peta la brego.
Adonne un radelaire, que pourtavo soubarbo, n'en
cantè uno, me souvèn, que se clava\e courre eiço
Quand notre flotte arrive
En rade de Toulon,
Nous saluons la ville
A grands coups de canon.
Daudet nzèrs vèn : « Tron de bon goi !

- Ah ! s'un catigot d'anguielo ié fai sa felicita
vos ès, n'avèn rèn autre.

Chivau-lbugié moun bon ami,
A Lourmarin s'espanson !
Chivau-Ibugié moun bon ami,
Moun cor es esvani.

.. Mai,

- Hôu'. s'escridè Daudet, i'a rèn que tant amen couine
leu catigot : intren, intren, e vous, Mèste Gafet, vous
counvidan à vous entaula'mé nous-autre.

Mai li gènt de ribiero, noun vouguènt resta 'no
uno,
en Cor alor cantèron

- Gramaci, sias bèn bon...

Li fiho de Valènço
Sabon pas fai l'amour :
Aquéli de Prouvènço
La fan, la niue, leu jour.

Lou gros patroun, an, baste, s'estè.it leissa gagna, tôuti
cinq intrerian au cabaret de Trenco-Taio.
VIII

Dins uno sale basso, qu'avié 'n batun pèr sèu, mai li
paret bèn blanco, i'avié 'no longe taulo ounte èron asseta
quinge o vint ribeirié que fasien sa soupado, avala à-n-un
cabrit ; e leu Counen soupavo em' éli. E se desrengè pas.;
Au saumié, tenchura 'mé de nerre-de-fum, i'avié,`

- A nous-autre, coulègo 1 - criderian

targo dôu Martegue, errai quàuqui taioun de merlusso à
la matrasso.

- E, garço, pièi veniés nous dire qu'aviés rèn ? à la
Counenco cridè Patroun Gafet, que chaplavo de pan

emé soun coutèu croucu'; mai eiço 's ùni noço !
- Ato ! diguè la borgno, se nous avias prevengu, tambèn aurian pouscu vous alesti uno gardiano o quauco
troucho mourvelouso... Mai quand li gènt vous toumbon, aqui, à calabrun, coume de péu sus uno soupo,
messiés, fau leu coumprene, ié pourgès pièi ço que pou-

dès. -

Vai bèn. Daudet que, de sa vide, jamai noun s'èro vist
à tau desfrùti de Camargo, aganto uno di cebo, d'aquéli
bèlli cebo escagassado e rousse coume un pan calendan,
e zôu ! de bouco e dènt, quouro emé Ion cachat; quouro
e

avala ! Mai es juste d'apoundre que, pèr ié teni pèd, téu ti fasian noste poussible.
Patroun Gafet, éu, eigrejant de tèms en tèms leu-poutarras (de flame vin de Grau cdurne se n'en béu plus) :

- An ! toumban uno bourre ? La,èebo, dis, fai béure
e mantèn la set, jouvènt ! Au bout de pas miechouro, aurien sus nbsti, gauto
atuba'ne brouqueto. Pièi arribè leu catigot, que leu

i

cantaire. E,

tôuti d'une voues, fasènt peta li dot couine de castagneto,
se ié dounè replico pèr aquesto superbe :
Li fiho d'Avignoun
Soun coume li meloun
Sus cènt-cinquanto

penja, de casso-mousco (qu'es de gavèu de tamarisso ounte
se couche la mouscaio, que pièi arrapon em' un sa) E visà-vis d'aquélis ome qu'en nous vesènt intra, croumpèron

un grand chut, nous-autre, à-n-uno autro taule, prenguerian'plaço sus de banc.
Mai enterin que s'aprestavo:au fougueiroun Ion catigot, la Counenco, pèr nous metre en apetis, nous adugué dos gri?ssi cebo, d'aquéli de Belle-Garde, un platet
de pebroun envineigra, de cachat de fachouiro, de pou-

ié faren pas

crussi la nfz:tro ? » E i'entamenè 'questo (qu'es déu tèms
qu'au Lebee 'mn fasien la guerre i Gorjo-Negro)

aqui !

emé la merlusso, fuiet à cha luiet, vague de torse

E, boutas, s'èro pas li gràndi Sànti Mario, que nous an

12

VIE

E, au pont de Trenco-Taio, qu'ère, d'aquelo epoco, en-

N'i'a pas un de madur;
La plus galanto...

- Chut ! nous venguè la borgno, que se passavo la
pouliço, nous dreissarié verbau pèr tapage de niue...

- La pouliço? criderian, nous enchau bèn de la

pouliço!

- Tenès, faguè Daudet, anas nous querre Ion registre
ounte marcas aquéli q^-e lojon dins l'auberge.
La Counenco aduguè Ion libre; e lou gènt secretàri de

-

M. de Morny, quatecant, i'escriguè de sa plus belle
plume :

A. Daudet, secretàri déu Presidènt dôu Senat;
F. Mistral, chivalié de la Legioun d'Ounour;
A. Mathiéu, lou felibre de Castèu-Nôu de Papo
P. Grivelas, mèstre pintre de l'Escolo d'Avignoun.

- E se quaucun, dis, o Counenco, te venié jamai cerca
crasse, que fugue coumessàri, gendarme o sous-prefèt,
n'auras que de ié metre aquésti pèd-de-mousco soute la
moustache, que ? Em'aco se t'embèstion, nous escriéuras à Paris : e, boute, iéu me cargue de li faire dansa.
X

Paguerianr e acoumpagna de la veneracioun publico
seurtiguerian tau que de prince que vènon de se revela... E, coume erian au trepadou dôu pont de TrencoTaiô

- Se fasian sus ,bon pont un brout de farandoulo?
diguè l'infatigable e galant nouvelisto de la Miolo dôu
Papo, li pont de la Prouvènço soun fa que pèr acb...
E zéu-! au clarun linde de la lugano de setèmbre que
se miraiavo dins l'aigo, vague de brandeja sus leu pont
en ça-tant :

FUIETOUN DE L'AIÙLI
Es linon ?

Vès, agachas. -

jii

Abiit in montana.
(S. Lu.)

Tourna-mai de part énço ! Noste menaire devié nous
mena qu'enjusquo à Lafous. Mai se capito qu'uno damo,

cresènt qu'anavian à b'arcilouneto, nous demandé 'no
p'aço.

- Hbu ! faguè noste ome, tant vous ié carreje iéu à
Barcilouneto, e vous autre enjusquo à la Sestriero.

- Zôu ! La damo faguè soun pache, fuguèron d'acord. E d'aquéu biais, nous àutri arribavian à la Sestriero, vers li
sièis ouro, davans un oustalas, un espèci de jas abandonna que ié dison ]on Pichot Refuge.

- Mai es pa 'qui que sara leu capelan que vous sias
donna rendès-vous, nous diguè noste ome.

- Ounte sara donne ?
- Eiçô 's Ion Pichot Refuge. En estiéu, i'a degun.

- Alor !
- Aquéu Moussu Cler, coume l'apelas, dèu èstre eilamoundaut que vous espère au Grand Refuge, sus leu
Côu de Vau Gelaio.

xx

-

E veguerian uneamin que mountavo e que mountavo
en fasènt de countour, de countour, de countour que
n'en finissien plus.
- Iéu, countuniè l'orne, n'ai bèn pèr uno ouro e miejo,
dos ouro ; car, sèmblo pas, i'a sièis kiloumètre e rèn que
de m'et ntado, e ma bèsti fan que vague tout leu tèms
au pis. Mai vous-autre, en prenènt lis acéurchi, n'avès
que dons kiloumètre.

- En aquéu cas, restan eici, e se rencountras adamount leu curat de Fours, ié dirés que mountaren toutare, à noste aise.
- E musés pas, que, se la mue vous aganto, veirias
plus lis acôarchi.

- Acb vai bèn. Tant fa ! tant va ! Dounerian à-n-aqueb orne nbsti sa

e garderian que nèsti biasso. Em' acb nous asseterian
au mitan di flour, centre uno font, au bon èr, i darrié
rai dôu soulèu que trecoulavo ; e faguerian noste pichot
soupa. Oh ! coume erian bèn, au mitan d'nquelo belle
nature, tôuti dons soulet !
Mai, coume avié di noste menaire, falié pas trop musa;
e, li gràci dicho, zôu ! à l'escalade de Vau-Gelaio, vers
leu Grand Refuge.

Escalado pèr lis acôurchi. - La niue e li dos
oumbro fantaumejanfo. - La reeouneissènço,
lon rencontre au Grand i3efuge.
vivo rouvènço. - Davalado is Agnelié.
La niue vèn lèu dins li gorgo e li coumbau di mountagno aupenco. lro sèt ouro e miejo. Peramount, sus tciuti
li cime auturouso que nous envirounavon - e n'i'avié, e
n'i'avié ! - lusejavo encaro la souleiado jitant si rose
blanco purpurenco, qu'anavon pan à pan en s'escoulourissènt. A no-te entour deja tout s'èro ensourni ; à visto
d'iue lis apèns, li bos, li prat s'agouloupavon d'oumbrun;
peravau Verdoun negrejavo dintre sono vabre ribassu.
Tout venié encre ; fasié fresquiero.
- Leven-nous lèu, diguerian, e filon, que la niue fi-

nirié pèr nous aganta. -

E mounterian, e mounterian, e mounterian dins la verdure, dins li fleur. Vesian proun bèn encaro lis acôurchi,
bôulado qu'èron pèr leu pèd di passant. Mai co'Jme fasien tira ! quinto escalado, Jèsu, Marie ! Quàuqui grihet
cantavon si serenado, de mouissaloun viôulounejavon. E
fli ! fla ! tout un mouloun de pichbti sautarello fiscavon
soute nbsti pas, dins li tepu. Din-din-din ! din-din-din
emé si sounaio au côu, fedo e môutoun aqui de-lonZo
intravon dins si jas.

BMVR - Alcazar - Marseille

�CAIÔLI
La £aran'oulo de Trenco-Taio.
Li gènt soun tôuti de canaio !
La farandoulo de Sant-Roumié,
Tôuti li gènt pisson au lié !

Tout-à-n-un-cop,

Iéu.

La luno es claro : au cementèri
Li vierge cercon si fiança.

- arribavian sus leu mitan dôu

S'avés pôu di pions mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri
Iéu.

Atrovon plus au cementèri
Si calignaire tant pressa.
Téuti.

Iéu.
Oh! durbès--me fou cementèri
Lis ame, fi van caressa...

blo pas de bon, parai? - à tres pas de nous-autre, uno
voues segrenouso, doulènto, prefoundado, aqui nous fai
Leissas dot rmi aquéli que'dormon 1

Demourerian palafica E, à l'entour, souto la luno, tout
retoumbè dins leu silènci.
- As entendu ? Mathiéu disié plan-plan à Grivolas.

- 0, respoundié Ion pintre, es Bila... dins aquelo

- Acô? Patroun Gafet diguè 'n crebant dôu rire, es

tin coucho-vesti : d'aqué!i galimand, couine lis apelan

en Arle, que, la niue, vènon s'ajaire dins aquéli pielo

Mai, ta gènto muse gasconne,
L'as encaro que, galantouno,
Te dèu sourrire... e nous ravis.

vuejo.
E Daudet :

- Que daumage, pamens, qu'acb-d'aqui noun fugue
esta 'no Trèvo ! quauco bello Vestalo qu'à la voues di
pouèto aguèsse rout soun soin, e, o Grivolas, fuguèsse
vengudo t'embrassa !
Pièi d'une voues resclaniissènto cantè e canterian :
- Se dôu couvènt passes li porto,

-

- Fau ana, diguerian, faire un tour is Aliscamp. Prenèn li Lisso d'Arle, countournejan li bàrri, e, au

clar de la luno, nous vaqui davalant dintre la lèio de piboulo que mena au cementèri dôu vièi Arle rouman. E,
ma fisto, en varaiant au mitan di sepucre enlumina pèr
la lugano, erre di pielo mourtuàri arrengueirado pèr
Ion sbu, veici que, gravamen, remenavian entre nousautre l'amirablo balado de Camihe Reybaud

..... _...#-#*

Vaqueiras, 6 de desèmbre 1897.

tir

.._

Tôuti li mounjo trouvaras
Qu'à moun entour saran pèr orto,
Car en susàri me veiras.

I'avié 'n cop un paure drole de Gravesoun que ié disien Jan-Tbni e que, d'ausi counta qu'apereilalin en terre
d'Ameriso i'a de mountagno ouate encavant s'arrescon-

La pauro morto,
Adonne la terro me farai
Aqui t'aurai !

E 'm' acb au patroun Gafet aguènt touca tôuti la
man, anerian d'aquéu pas lèu au camin de ferre prene

S'avès pôu di pions mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri !
Iéu.
Di blanc tounrbèu dôu cementèri
Lou curbecèu s'es reversa.

leu trin pèr Avignoun.

XIII

Sèt an après, ai ! las ! l'an de la mau-parado, iéu reçaupère aquesto letro :

Tduti.

S'avès pou di pious mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri.
Iéu.
Sus leu gazoun dôu cementèri
Tôuti li mort se soun dreissa.

a Paris, 31 de desèmbre 1870.

« Moun capoulié, te mande, pèr Ion baloun mounta,
uno grosso poutounado, e me fai plasé de pousqué te la
manda en lengo prouvençalo : courre acb siéu assegura
que li Barbare, se 'n-cop Ion baloun ié toumbo dins li

man, pourran pas legi moun escrituro e publica ma

Téuti.

letro dins Ion Mercieri de Souche.

S'avès pdu di pions mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri.

« Fai fre, fai negre ; manjan de chivau, de cat, de camèu, d'ipoupoutame (ah! s'avian li béni cebo, lou catigot e Ion cachat de la Riboto de Trenco-Taio ! ). Li fusiéu vous brulon li det. Lou bos se fai rare. Lis armado
de la Lèiro vènon pas... Mai fai rèn ! Li babaroto de Berlin s'enmascaran encaro quauque tèms davans li bàrri de
Paris... E pièi, se Paris es perdu, counouisse quàuqui bon
patrioto que faran vèire de camin à Moussu Bismark
dins li pichôuni carriero de hosto pauro Capitale.
Adiéu, moun capoulié ! tres gros poutoun : un pèr
iéu, l'autre pèr ma femo, Ion darrié pèr moun drole... E
'm' acb bono annado, e longo-niai, de vuei à-n-un an!

Iéu.

Tôuti li mort dôu cementèri,
Fraire mut, se soun embrassa.
Téuti.

S'avès pôu di pions mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri
Iéu.

Es la fèsto dôu cementèri,
Li mort se melon à dansa.
Tôuti.

S'avès rôu di pions mistèri,
Passas pu liuen dôu cementèri.

« Toun felibre,
« ANFOS DAUDET. »

Î

Emé la sournuro; aquéli dos oumbro que fantauinejavon, pareissien talamen liuencho que poudian pas destria dequ'èro ; e pièi avian bèl à crida, risco rèn. que
se ,.
coumprenguessian. Pamen bbnadi lis acôurchi, avala
çavian vite. A la fin, à la per fin, leu Rupert diguè :

- Noste Cler de Fours es amoundaut emé quaucun
ai coumprés sa voues. E criderian.
E d'une sc uleto voues

:

- Vivo Prouvènço !
- Vivo Prouvènço ! nous fugué respoundu. Arrib ivian sus la cimo. Moussu Cler, curat, de Fours,
Moussu Blanc, curat dis Agnelié, nous venien au res-

contre. Nous embrasserian tourna-rr.ai, au crid de « Vivo
Prouvènço! » esmougu qu'es pas de dire. Oh ! que bonur
de se retrouva ensèrnble, comme de fraire, aqui sus leu
Chu de Van Gelaio, sus lis auturo, sus li counfin de la
Prouvènço n.ountagnouso,la niue, soute leu cèu endiamanta, d'aquelo ouro, de tôuti sis estello ! Ansin, i païs

estrangié, dèvon desbounda de joie

J. Reynaud.

A Grabié Terrier, gravesounen.

- 0 Magali, se tu te las

Li piboulo dôu cementèri
Sa'udon-ti li trepassa?

- Vese dons orne; es bèn Bous ore que vese, diguère
au Rupert. Sarié-ti dons curat ?

Aro, as tout leissa pèr l'armado
La fourco, la daio, l'eissado,
E Ion campèstre, e Ion païs.

toumbo ..

Aro, ounte anan ? L'Ome de Brounze venié de pica
vounge ouro...

ENT

En caminant darrié l'araire,
Galoi couine un pichot quinsoun
Qu', urous d'èstre libre dins l'aise,
Musiquejo sus li bouissoun,
Rèn que di cause dôu terraire,
En coublet agradiéu que soun,
Meravihousamen, o (raire,
Trasiés ta poulido cansoun.

Ah ! mis ami de Diéu ! d'uno toumbo badanto, - sèm-

XI

Ges de responso ! Lou silèrci ! Ion silènci de mort.

A PA U F

XII

- Qu'es acb? qu'es acb? cridè Patroun Gafet en ,'e

- Es que sias lou Cler, leu curat de Fours ? -

F. iüistral.

Passas pu liuen dôu cementèri.

contant la moulounado, vesès pas que venèn de béure à
Trenco-Taio, à la santa de vosto nùvio, e que, de mai
béure, nous farté man ?
- Vivo li nbvi ! criderian tôuti. E gràci à la pougno e
à l'esprit presènt d'aquéu brave Gafet, que tôuti couneissien, acb n'en fuguè pas mai.

negreja dos oumbro que boulega on.
- Hbu ! faguerian, hbu ! hbu !
- Hbu ! respoundegueron.
- - Qu sias ? qu sias ? que vivo ? Mai degun respoundeguè

Maiano, 1890.

S'avès pôu di pious mistèri,

-

Lou tèms èro tranquile, siau ; semblavo mai dons, à
dicho que nous gandissian vers lis auturo ; fasié plus
fresquiero coume au Pichot-Refuge, mau-grat li nevié,
glaciero o rèsto d'as alanco que blanquejavon aqui, pas
liuen de nautre, dins la baisse.
Mai la niue venté rapide. Bèn lèu ié veguerian quàsi
plus. Pamens, se destriavon encaro lis acôurchi, à travès l'erbo ; avian, pèr nous guida, li muraio que ribejon
la route, e à chasque countour coupavian dre davans
vautre. E zôu ! fai tira. Pas uno amo à noste entour. Lis
estello, dins Ion cèu clar, uno à cha uno s'atubavon
Sènso rèn dire mountavian, mountavian. sèrnpre mountavian. Plus ges de brut pa 'n péu d'èr. Èro la soulitudo,
leu silènci, un si ènci de mort. Lou pitre nous batié.
Tèms en tèms. nous arrestavian pèr reprene alen, pèr
escouta se dcgun nous vendiié à l'' ndavans Mai degun,
degun,degun.
Tout en un cop, amcundaut, pc ramoundaut, pereilamoundaut sus li murao dôu canin, nous semblé vèire

E pièi vendran me dire que Daudet noun es pas un
flame Prouvençau ? Pèr-ço que, galejaire, aura'staca ]ou
chichibèlli i Tartarin, i Rouineston, em' i Tanto Portal,
emai à téuti lis arlèri dôu païs de Prouvènço que volon
franchimandeja, pèr acb Tarascoun n'i'en gardarié rancure ?
Noun ! la maire liouno n'en voudra jamai au liounèu
que, pèrjouga, l'escaramoucho.

Tuuti.

Rose, - vaqui-ti pas que, dins l'oumbrino. au-davans de
nous-autre, vesèn vent uno sequèlo de d liciôusis Arlatenco, chascuno emé leu siéu, que plan-plan caminavon,
cascaiant e risejant... Lou fregadis di raubo, Ion froufrou de la sedo, lou gasai di parèu que se parlavon au
chut-chut, dins la niuchado pacifico, dins Ion trefoulimen dôu Rose que s'esquihavo entre li barco, èro quau
carèn de suau !
- Uno noço; diguè Ion gros patroun Gafet, que nous
avié pas quita 'ncaro.
- Uno noço ? fai Daudet - qu'emé sa visto basso se
rendié pas bèn comte de tout aquéu trafé, uno noço Arlatenco ! uno noço à la luno ! uno noço sus Rose !
E, pres d'un refoulèri, noste levènti part, sauto au cbu
de la nèvio, e n'en vos de poutoun ?...
Ai ! quent embroi, moun Diéu 1 Se jamai de la vido
nous sian vist esquicha, es bèn aquelo les... Vint cadelas, Ion poung leva, nous envirounon e nous sarron
- Au Rose li marrias !

XIV

Il

ressiounàri,

quouro se rescontron. Erian dins l'alegresso e nous semblavo qu'avian d'ale pèr voula.
- Vivo Prouvènço!

- Vivo Prouvènço!

Au bout de cinq minute, erian au Grand-Refuge, espèci d'aubergarié ouate van, l'ivèr, se r emisa li pàuri
mesquin agarri pèr la nèu, e 'smarra dins li counglas.
Coumtavian de demanda la retirado pèr la niue. Mai

tron de mouloun d'or, ié venguè l'envejo d'ana perdu
cerca fourtuno : « Dequé risque? pensavo, ai rèn, pode
donne rèn perdre, e qu saup... Se i'a, abas, tant d'or
qu'acô, aurai lèu fa belèu de n'atrouba'n massacan gros
coume ma tèsto, que mie bastara pèr èstre riche toute
ma vide. »
E s'enanè, coume tant d'autre, en Califournio. Aqui,
travaiè courre un satire e mangé pas soun pan chasque
jour; long-tèms, long-tèms, fugué plus ,rna Ii cous qu'un

caiau de grand camin, e veguè si cambarado mouri de
misèri un à cha un; mai à la perfin aguè mai de chabènço que tôuti, e, un jour qu'anequeli, e à noue plus,
anavo quita la mountagno ouate de-bado s'èro tant afeciouna à cava, e s'acamina vers la vilasso en demandant
l'ôumorno, un jour Jan-Tbni destousquè'n mouloun d'or.
que valié bèn dès mile escut... La fourtuno ! uno four
tune talo qnë ri'avié jamai pantaia la pariero.
Mal Jan-Tbni s'entournè pas, à Gravesoun courre se
l'ère proumés. Lou bon sortl'avié embriaga: «l'a tant
de gènt, pensé, que vengu paure coume iéu, en Arnerico,

l'an acampa de milioun ! M'entournarai au païs que
quand aurai acampa tambèn quàuqui milioun ; saler bastirai un castèu à l'endré mourite i'a la béni, dé 'mi gènt e
farci tant de bèn dins leu vilage, que. li rouge e li blanc
se mandaran plus de bacèu i jour' d'eleicioun ; aquéli
dôu cafè Luquet freirejaran errai li dôu café Pounsoun,

car saran tôuti d'acord pèr me bouta à la tèsto de la
coumuno e me manda au Counsèu genérau. »
Jan-Tôni s'estai liguè à New-York, se ié mandé emé

èro plen, claf, coucoulucha d'un vermenié de piemountés que tubavon. leu cachimbau; chimavon, e jougavon
i carte.
i ..
Tau descèndre is Agnelié, fugué Moussu. I3lâne,

- Acè's liuen ?

- Uno ouro e miejo.

- Zôu ! en route ! E repartiguerian, qu;èro nôu ouro, pèr la route que davalo, que davalo, ep virouiejant à travès glaciero, viôuleto e gazoun. Bèn lèu prenguerian lis acôurchi à travès
prat. Tout en cantant «Prouvençau e Catouli c pèr nous
donna de voie, davalavian, davalavian, e de-fes plus vite
que ço qu'aurian vougu : fasian la resquiheto. Qu'èro
belle aquelo escourregudo à travès la niue ! Amount de
roucas nus à perde de visto ; aqui, soute nbsti pas, de
gazon ne de fleur Amount rèn que d'estelle ; aqui, souto

nbsti pas, de ribambelle de luseto que, misteriouso,

nous fasien lune.
Enfin, à dès ouro e miejo, arribavian is Agnelié. La
maire dôu curat, uno bone e santo femo, pressentié proue
qu'istarian pas au Grand-Refuge ; nous esperavo tranquilamen, couine uno maire espèro sis enfant La taule
èro messe ; l'oulo cantavo sus leu fie. N'avian plus qu'à
nous entaula. S'arié 'sta pecat de faire de refus : èro
ôufert de tant bon cor 1 E Madame Blanc nous serviguè,
amistouso, bèn-fasènto, que semblavo l'ouspitalita en
personne.
(A segui.j
D, 1,4atlé de Faursleroa

BMVR - Alcazar - Marseille

�la chato d'un catau, trafiquè, foundè 'n oustau de

banco... Basto, pau à pau acampè 'n milioun, pièi dons,
pièi tees, mai emé li caisso de louvidor èro vengu leu
vieiounge, la malautié, e quand vouguè enfin se pansa e

s'entourna à Gravesoun, èro ta?amen escranca que li
mège ié diguèron que i'èro impoussible d'asarda Ion
viage. Em'acb, coume se Ion bon Diéu avié vougu ié
leva d'un constat ço que ié baiavo de l'autre, Jan-Tbni
devenguè avugle. - « Ai! paure mesquin, dequé me
sièr, aro, ma fourtuno? Meiour sarié pèr iéu d'èstre un
vièi crèbo-de-fam toujour galoi dins Gravesoun qu'un
riche moussu en Americo... 0 moun bèu Gravesoun ! mis
iue te veiran plus L. Au-mens se poudiéu respira leu
fen de soun campèstre e li ferigoulo de si coco ! Se poudiéu ausi li cacalas e li cansoun de si chato escarrabihado quand leu dimenche après Vèspro van se passeja
sus la routo de Maiano !.. »
Alor, subran, aguè 'no idèio, uno estranjo idèio couine
n'an sonvènti-fes li vlèi. Croumpè sèt parèu de soulié, e

- Sabes, l'ami, ié fai, que devès n'en chabi, de papié ?
n'en as un fanions paq let ? Te fas, de-segur, de bôni

journado, que ?
- Oh ! Mous voyez, la vende il donne bien de tracas
les abonnés on paye à la fin de la semaine et qui faut de
mémoire ; qui n'a un, de journal qui n'a deux, qui n'a

trois...
- Kina Perrier, coupè ]on long Bretello, que bevié
soun vermout en tubant sa boufardo aqui proche.
- Non, respoundeguè Trefume quatecant, monsieur

Perrier on est pas abonné.
Tout loti cafè partiguè d'un grand cacalas, eiceta Trefume, que, pecaire ! n'en es encaro à se demanda
pèr dequé risien tant.
Bado, Coulau

E. Marrel.
ûw e7e7w ei.ke7w

- « Charlaun, moun drole, prene aquéli sèt parèu de
soulié e vai-t'en à meurt vilage, de la man d'eila de la
mar, en Prouvènço, à Gravesoun ; i'arribaras un pau
avans Nouvè - qu'aquest an se capito un dimenche;
adonne, fou dilun de-matin, d'avans Nouvè, t'anaras
counfessa e faras la coumunioun dins la capello di Paire
Blanc de Ferigoulet, pièi cargaras un d'aquéli parèu de
soulié e tout Ion jour te proumenaras sus la Mountagneto à l'entour dôu mounastié ; Ion dimars coumuniaras memamen, e memamen te proumenaras emé Ion segound parèu i pèd, e ansin enjusquo au seten parèu que
pourtaras leu bèu dimenche de Calèndo. L'endeman
partiras à Marsiho e prendras Ion proumié bastimen pèr

reveni eici. »
Charloun, mau-grat que coumprenguèsse rèn à-n-aquelo
ôuriginaleta de vièi malaut, ôubeïguè, anè à Gravesoun ;
sèt jour à-de-rèng se passejè sus la Mountagneto di Ferigoulo en chanjant de soulié chasque cop, après avé coumunia dins la capello di Paire Blanc; e pièi s'entournè
en Americo e pourgiguè li soulié à soun paire.
Lou vièi avugle pren li soulié dôu dilun, lis avanço

de sa caro, li tèn un moumenet davans sis iue barra,
pièi li pauso au sôu en souspirant doulourousamen.
Fai ansin emé tôuti, e si souspir, en li pausant, soun
sèmpre-mai doulourous. Enfin pren aquéli dôn dimenche, dôu bèu dimenche calendau, li tèn un long moumen davans sis iue barra, e trais un crid de joio : sis iue

soun grandamen dubert !

-

- Ié vese! ié vese ! 0 Sànti Mario de Prouvènço!
L'avugle venié d'èstre gari pèr la miraclejanto vertu
di ferigoulo de la Mountagneto que, tout Ion jour de
Nouvè, soun drole avié chaupinado em'aquéli soulié à
l'entour dôu mounastié di Paire Blanc.
Madrid, desèmbre 1597.
Marius André.
iiiiiî&gt; 9 q&gt; -4k.

LOU KINA

1%iules. - Mort de Madamo Louis Bard, la mouié

dôu brave felibre.

Heziés. - Pau Chassary, Ion narraire di conte d'En

terre galeso, Ion pouèto dôu Vin dôu Misteri,
s'es fa maique-mai aplaudi dies uno counferènci qu'a facho l'autre
dimenche, à l'EscoloSuperiouro di jôuini fiho de Beziés,
sus Ion pouèmo de Calendau.

- Dins La Province : Lou Rose de l'abat Moutier, comte-

rendu.

- Dins Lou Gau : Nouvè de Saboly ; Lis Arlatenco d'A.
Chansroux ; Ouresoun poupulàri, etc.
- Dins Le Soleil du Midi : Pichet tablèu de Calèndo pèr

L. Foucard.
- Dins Le Forum républicain ; Lis Arlatenco d'A. Chansroux ; Desèmbre d'A. Berthier.
- Dins La Harpe : Flous e passerous pèr E. Delmas ; Rencontre aux enfers d'un troubadour et d'un félibre pèr Marguerite Sol.

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Tarascounen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas au marcat Ion dimècre e Ion dissate, manqués pas, manqués
pas au-mens, d'ana tasta Ion bon pèis fres, li sarcello
grasseto, fi couvet de Camargo e béure loi vin blanc à
sentour d'île de-mar e de cabridello o lou vin di Papo
dôu Castèu de Roco-Fino à l'

pèr si conte, prouvèrbi e moutet poupulàri. I'escrivon
Bamounet, Calamès, Roucatil, CI. Roques, J.-F. Court, P.
Dunac, etc.. Dejase tiro à 4.000
Paris. - LOU BULLETIN DU MINISTÈRE DE L'AGRI-

CULTURE a publica 'n raport Sur la composition des terres
de la Camargue pèr M G. Gastine, forço bèn fa. Vesèn

aqui emé satisfacioun que li noum terradouren ié soun

enfin escri courre se dèu o tant van dire, segound la

sciènci felibrenco. E pèr eisèmple Ion Vacarés i'es apela
Le Vaccarès, e noun plus Le Valcarès coume escrivon
nesciamen lis engeniaire francihot. Encaro un eslourset,
e noste Vacarés, li founciounàri arribararân à l'escriéure

F

ubergarié-I&gt;iestaurat HER%O

C.

leu veici qu'espelis desempièi bèu vuech an, 61
pajo in32 (empr. Gadrat), se vènd 3 sbu. Toujour interessant

!! i

I v1 C, SUCESSOUR
EN A VIGNOUN
à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu,, 8
contre la plaço dôn Reloge.

BRANDADO

ESPECIALITA

Roui-abaisse

pèr la coumando en

tduti li dimècre

Service

Couquiho de chambre e de

à la Carte, à

lingoumbaud
t,uti li jour.

Vilo.

Pres-Fisse e

à Cachet.

Saloun reserva.

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

Se pren de Pensiounàri. - Pres mondera.
GALANTO CHAMBRO PÈR NOVI

Vacarés.

Es pas verai ?

Boulegadisso Prouvençalo

Eto ! despièi sêt an que l'Aibli, tèn sorgo
En Gantant li vertu dôu Mikadb i'a res
Que nous ague prouva que disèn de messorgo
Eu afiermant qu'es sènso pres.

A Marsiho au tiatre Chave, en Arle i Foulié Arlatenco,
s'es
jouga la pâstouralo poupulàri de Bartoumiéu en Eiguiero,
;
en Aviguoun se jogo aquelo d'Audidert, e à Sant-Meissemin
aquelo de Maurèu ; à Gravesoun jogon Bernassoun, qu'es dôu
felibre de Coumbo-Malo.

Fabricant: Fèlis EYDOUX. - MARSIiO.

L

A
L

R

Se vènd dins tduti li bons oustau.

L
L

A-z-Ais (empr. Barthélemy) : GANT NOUVIAU E BATISMAV
coumpausa en l'ounour dôu fiiéu de la noro emai de la feleno
dôu maiourau F. Vidal, 25 pajo in-8°

DEMANDAS

A 13èu-Caire (empr. Massix) : Loti NOUvÈ DI VII MUSO, idilo

îtî

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHQ yES.

Dins La Chronique de Béziers : Lou pesoulhous pèr

A. Maffre.

Lou gerènt: FOI.cô DE BARONCELLI.

- Dins Le Petit Poète : A l'adous pèr F. Chauvier.

En Avignoun, empremarié FRANGÉS SEGUIN.

ARGUS DE LA PRÈSSO
FOUNDA EN 1879

A LA COCA DÔU PEROU

« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait
nommé, il était
qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe
quel sujet.

abonné à l'Argus de la Presse,

Hector Malot (ZITE,

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

p. 70 e 323)._

L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt,
pouliticaire, tout ço qu
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
.L'Argus de la Prèsso es leu coulabouradou endica de tôuti aquéli que
preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'eotatistico, etc.,ete.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris.
- Telefone.

Se vènd Zi fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Mariani.

L'Argus legis 2,000 journau pèr jour.

VIN DE CASTWNOU-DE-ppO
CLAUS Duqu toAquW,.-rTÈu DE
'AR M X _W

Roco-Fijio, la péço de 26,215 litre enviroun .
Grand Roco-1 ino,
id.
Caste z de Roco-Fino
id.
id.
la caisse de 25 boutiho.

e

.
.

9

e

1

e

L

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC

religieuse e calendalo pèr Antôni Berthier.

La rneiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume Ion vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
1)ins li soulèu estràni,

- Dins Le Petit 11arseillais : L'auceloun e la boutiheto

pèr Mèste Pascau.

Fouis. - L'ALMANAC PATOUES DE L'ARIEJO (1898),

9-

'Prefurne, loti manchot, que vènd de journau pèr carriero, se rapello plus qu'es sourti di braio d'un pacan,
d'un brave e ounèste païsan : flgnolo, fai sibla lis S, en
apounchant li bouco en quiéu de galino, e, naturalamen
franchimandejo, que Ion patoues, dis, es bon pèr la pauriho e la basso classo.
Adounc, dissate passa, davans leu grand cafè, moussu
Gautié lou sounè pèr ié croumpa Ion Pichet Marsihés.

- Dins La Terre d'OC: Pcète et labovreur, Paul Froment
për J.F. Court ; A las moulhés que desclusquèron Mount-Fort
pèr A. Fourès.

- Dins Le Gaulois : Daudet félibre

eer.e7.#eew e7e7ew ee7e

NOUVEL U N

diguè à soun fiéu :

- Dins Le Lauraguais : Les noëls patois de Jean-Jacques

Puuol (1794!.

s

1 7S fr.
S 6Ofr.
OO fr.
1 OO fr.
-el

BMVR - Alcazar - Marseille

U

L

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="359210">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="359211">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="359212">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444143">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359185">
              <text>L'Aiòli. - Annado 07, n°252 (Desèmbre 1897)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359186">
              <text>L'Aiòli. - Annado 07, n°252 (Desèmbre 1897) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359187">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359188">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359189">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359191">
              <text>Deux-cent-cinquante-deuxi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359192">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359194">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359195">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359196">
              <text>1897-11-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359197">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359198">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359199">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/b770c6cb2cc96ee4a895b3bf13a83a39.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359200">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359201">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359202">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359204">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359203">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359205">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359206">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359207">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10788</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="359208">
              <text>FOL13136_1897_252</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="359209">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444140">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444141">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444142">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597898">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597899">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597900">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642554">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878463">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
