<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10827" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10827?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-07T11:03:10+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16722" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9b8ade6f3d19ed63999fc15b733a5227.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139540" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/ed14242e942f81182e8a66589423d8b0.pdf</src>
      <authentication>a0eaacea56c47f9c6c4720379ece96ab</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634693">
                  <text>DISSATE, 7 DE JANVIÉ 1899.

NOUVENCO ANNADO, N'a 289

Vidoun, Vidau,

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aibli.
F. MISTRAL.

Segound la vido

Lou journau.
(Prouvèrbi di mexssounié.)

QUE Vr1 CREMAI%T qui" ]ES FES PÈR MIES (7, 1 7, 27)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

Sièis mes ......... 5 fr. go
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

E D'ABOUNAGE
Vers

Lou numerd....... 10 centime

FOLCÔ DE BARONCELLI
au palais dôu Roure

Baile dôu journau
FOLCb DE BARONCELL1

EN AVIGNOUN

W
A l'obro ! leu tèms prèsso e la jounchado es longo...
Li visplo à tour de bras tabason sèns repaus ;
La susour sus li gauto en long degout s'alongo.
Las !

De l'asclo d'un routas, sus la colo pelade,
I quatre vènt dôu larg leu coure s'espandis,
Auboura tout soulet dintre uno troupelado
D'argelègre nanet s'acroucant i pendis.

dins un vira d'iue l'aubre es nus, sèns rampau.

La darriero di branco es elcepado, toumbo,
Derruno sus Ion sbu em' un crid de doulour.
Lou plagnun s'esperlongo en long bram dins la coumE la sabo sourgènto à la grand plago, en plour. [bo,

Sus un vaste ourizcunt soun cimèu segnourejo.
De l'Uba, de l'Adré, dôu Pounènt, dôu Trelus,
L'orne atupi leu vèi auturous que mourrejo
E scalant dins l'azur en soun vièsti de lus.

Lou roure desbranca noun es plus qu'esqueleto...
La rèsso, en cracinant, dins Ion pège intro, mord.
Un grand brut resclantis ; tout n'a la tremouleto
Es leu crid de l'angbni, es leu rau de la mort.

En un pàli verdau sa ramo se desplego,
S'enauro, endentelado, en dorr_o vers leu cèu ;
Pièi sus Ion bord franja di baisse se replego,
Li branco vers leu sbu se clivant en arcèu.

L'aubre s'es escranca toutd'uno sus la colo.
Dins un rounfle de vènt que subran a passa,
Erré leu darrié rai déu soulèu que trecolo,
L'esperit dôu grand roure a fugj, trepassa...

A mita desrusca, tout clafi de boudougno,
De la terre Ion pège espoumpis la susour.
Autant aut vai la ramo, autant founs éu se cougno
Coume elo dins l'auturo, éu s'alargo en founsour.

Mai qu'enchau 1 L'orro mort noun es la fin de l'aubre :

Tout un mounde l'abito. Un eissame d'abiho
Taco un rampau de roux, e dins leu pège ascla
Vison li cabrïan. L'aragno meme abiho
Mai d'un brout - de sa telo estirado en fielat.

Lou vièi roure es proun drud ; largo tout en abounde :
Sèti, moble o pourtau, tèit de mort, bas-relèu,
Au paure courue au riche. I quatre bout dôu mounde,
Éu, troc de bastimen, se gandira bèn lèu.

Uno bando d'aucèu dins sa fueio ramejo.
L' ourquèstro di chiéu-chiéu pas-pulèu s'esvanis
Qu'un merle à soun siblet se bouto o 'n chot bramejo.
Uno agasso au frountau a pendoula soun nis.

L'ivèr, en petejant, si balaus, si bourrèio
Reissejon de flamado, empourpron leu fougau,
Cremant soun traire en car qu'escrincello Mirèio,
L'orne fort, pouderous, l'Engèni, soun egau.
A. Bourguignoon.
Lioun.

Dins la rusco, l'aubun, fournigo, toro, verme,
Caminon, jamai las de devouri, cava.
I paure li brout mort 1 1 porc l'aglan, Ion germe 1
L'aubre es un nourriguié proun drud pèr tout gava.
An passa tries cènts an sus sa tèsto, e leu roure
S'enauro toujour jouve, e pu grand e pu fort ;
Inmudable, dirias . coume un routas dôu mourre
Dis aurige ourlejant amato lis esfors.
Lou tron pbu barrula, repeta dins si branco ;
Lou vènt pbu l'espéussa coume un espaventau...
Tout-just s'un brout s'espalo o s'un rampau s'escranco;
L'aubre en musiquejant clino coume un ventau.
E pamens adeja, bèu gigant de verduro,
Alin, au mas, pèr tu s'amolon li destrau.
Que trop lèu Ion veiras ; la man de l'orne es dure,
Elo pbu ço que fan jamai tron ni mistrau.
Arregardo 1 Veici li bouscatié ferouge,
La rèsso sus l'espalo e la visplo à la man.
Lou cachimbau i brego e leu taioulet rouge,

T'an marca d'une trous, entre-signe infamant....

A 'no inmourtalita que res ié garara.
Souto multiple formo, autant que ferre o maubre,
Soun cors desparteja, despéuti, durara.

LA DOMO D'AIGO

pèr nous faire douta d'uno legèndo, me disié ; au countràri, au mai viéu au mai es veraio. Gràci à-n-Oumèro,
sabe miés li detai dôu sèti de Troio que li dôu sèti de
Manilo que chasque reporter conte à sa modo. En davalant dôu trin, atrouberian Ion marit de la castelano, noste ami En Miquèu de Font ; mounterian dins
sa tartano e nous adraierian vers Caso Blanch, qu'es à
dos ouro de camin de l'estacioun, entre Hostalrich e
Arbucias. Enterin qu'amirave la bèuta dôu païsage emé
si riéu clarinèu e cascaiejaire, si grand bos de suve desmascla e de roure centenAri, leu Mount-Souliéu e leu
castelas que courouno sa cime, e aperalin l'espetaclous
Mount-Sèn, Balaguer me parlavo de l'amo d'aquéu païs :
- Eici sian dins l'encountrado qu'es belèu la plus
estraocrdinàri de l'Espagno ; leu subre-naturau ié mestrejo encaro, mau-grat li prougrès de la sciènci ; tout

i'es miracle e legèndo ; Ion mistèri l'agouloupo e façouno
leu cor de sis estajan, courre s'erian au tèms di Fado.
Eici atroubarés quau vous dira que la niue de Sant Jan
a vist passa 'n cavalié negre empourtant sus soun chivau
negre la Damo Roujo de Mount-Souliéu ; vous parlaran
dôu Grand Cassaire dôu meme castèu e de la penitènto

dôu Mount-Sèn qu'es - acb pode vous l'afourti - la

misteriouso angleso que Lamartine n'en parlo dins soun
Viage en Ouriènt ; vous faran vèire Ion Gourg Negre
e la Crous de Mato-Gau e sauprés lèu sis istbri. Se vous
capitavias l'eudeman d'uno tempèsto dins la vesinanço
d'Arbucias, poudrias acampa au sou de balo marcado
d'une trous : li pacan li fan benesi pèr leu curat, e au

mitan di tron e dis uiau tiron de cep de fusiéu vers li
niéulas pèr mata li masco meichanto. Enfin. vous aprendran la legèndo de la ninfo de Caso-Blanch o, coume
dison eici, de la Dono d'aigo, qu'es tout planamen l'au-

jolo de la gènto Conchita. -

Anave prega En Vitour de me la counta, mai intravian
dins Ion jardin de Caso-Blanch ounte la castelano nous
esperavo sus leu lindau ; après li coumplimen e li questioun d'usanço sus noste viage e nosto santa, uno de si
proumiéri paraulo fuguè pèr nous dire : « Sabès, avèn
de nove de la Dono d'aigo. Uno vièio femo, la grand d'un
de nôsti serviciau l'a visto sus la riaio e, toute esmougudo, es r;engudo nous counta l'aparicioun. « Es, m'a di,
uno segnouro vestido de blanc coume sias are, emé
d'iue blu coume li vostre e uno cabeladuro que retrais
vosto cabeladuro. » A pièi fa leu meure raconte au rei-

tour e au juge, e dins tout Ion vilage se parle de rèn
mai. » Y F

De Mount-Serrat ère ana, en coumpagno d'En Vitour
Balaguer, passa 'no semanado proche de l'autro mountagno de la tradicioun catalano, leu Mount-Sèn, à CasoBlanch, encb de la plus requisto e de la plus saure di
castelano espagnole, Na Conchita Blanch de Font Percoula 'quelo encountrado emé leu pouèto di Pir enèu ère
uno joio rare, un encantamen vertadié, parié à la joie e
à l'encantamen qu'aviéti esprouva 'ni' éu dons an avans
quand festejerian la pouèsio en Ar,&lt;goun. Es qu'En Vitour, estènt l'orne que counèis ion miés l'istc ri de soun
païs, es painens pas d'aquélis istourian couine n'i'a tant
vuei, qu'espeluguejon tout ço que i'a de bèu, de noble,
de misterious dins la vide di pople, e l'escarton despichousamen de si libre serious, en disènt que tout acb 's
de vièii sansogno e de conte de ma grand la borgno.
Éu crèi à la legèndo, souvènti-fes mai vertadiero que
l'istbri, car aquesto es facho de forço mssorgo,alor que
la legèndo es toujour l'espressioun d'une realita, talo
que la councéu l'ano dôu pople, talo que viéu e ,e perpetuo dins aquelo amo.

- L'ali unchamen e leu meravihous soun pas de resoun

Sus leu tantost erian reüni dins Ion grand saloun,ounte
aguère l'ur de vèire i plaço d'ounour li retra de dous
ami de Conchita, li pouèto de ma Prouvènço, Mistral e
Fèlis Gras, e coume aviéu la petelego d'èstre mai assabenta, questiounère la feleno de la Dono d'aigo.
- En Vitour m'anavo counta 'quelo istbri au moumen
que sian arriba davans la grasiho dôu jardin, e sariéu
urous que-noun-sai se me fasias la gràci de me la dire
vous-meme.

- Vole bèn. Mai la calour s'es abaucado e poudèn
ana'pèr orto. Venès donne long de la riaio, enjusquo au
rode ounte la Dono d'aigo a coustumo de se bagna la
niue au clar de luno e, en caminant, charraren d'elo. E nous enanerian, Conchita, Balaguer e iéu, seguissènt de draibu estré e souloumbrous ounte de-fes ère
mestié de s'arresta pèr escarta li branco empachadisso

e mesclado jusque au sbu, sautavian de valat, resquihavian sus li caiau, nous enfounsavian dins l'areno, e toujour erian acoumpagna dôu murmur dis aucèu e de la
cansoun de la riaio. E Conchita me parlavo ansin :
-- La Dono d'aigo, qu'es uno ninfo eternamen jouino

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàLI

2

e belle, s'enamourè, l'a d'acô belèu sièis cènts an, d'un

li gènt d'eici; vène de Madrid, e pode pas èstre pur

de mi rèire (davans Diéu siegue ! ), jouve chivalié valènt,
gourrié, e bèu autant coume elo èro bello. l'apareiguè 'n

courre éli davans la naturo e la bèuta. Mai ai fa miés que
la vèire, car la.visto pbu engana ; ai senti sa presènci

Miquèu.

cop qu'ère entre-dourmi au pèd dôu roure que viéu encaro e qu'es l'ourguei de nosto caso, e Ion despertè en
roussignoulejant uno cansoun. E tant l'embelinè 'mé
soun tant, soun sourrire e ]ou perfum de sa cabeladuro
aurino, que lou segnour quatecant s'enardiguè, la pregiiè
d'amour, e lèu la prenguè pèr mouié legitimo davans Ion
capelan dôu castèu : « Counsènte d'èstre ta femo, elo
i'avié di, e saras leu plus urous dis orne, e toun oustau,

realo, ai coumprés claramen qu'eisisto e que sias veraiamen soue enfant, ai coumprés uno part dôu mistèri
qu'à voste entour se respiro. Lai envoucado, l'ai parla
de vous, o Conchita, e m'a ausi, n'en siéu segur.
- Coume sias grave en parlant d'acô ! Sèmblo, ma
fisto, que l'a en vous autre causo qu'une fantasié de

blanc mantèu.
Me pren leu bras e me dis, tremoulanto d'emoucioun :

tiprat e ti devens saran benesi, mai em' uno coundicioun : es que jamai me demandaras moun noum, ni
d'ounte vène, e subre-tout que prounounciaras jamai
davans iéu Ion noum de Dono d'aigo. » En efèt, leu segnour de Caso-Blanch fuguè plus urous qu'un rèi, si granié fuguèron trop pichot pèr terri si recordo, sis aubre
aguèron autant de fru que de fueio, li flour de sis ort se
passiguèron plus, e sa femo lé donné, 'n drouloun poulit
coume un degout d'eigagne, E pamens, à la longo dôu

tèms, s'amaliguè de vèire qu'elo gardavo sèmpre leu
meme silènci sus sa neissènço, si gènt e sa patrie, e un
jour, encagna pèr leu dembni, lé di,,uè 'm' un toua de
mesprés : « Va!-t'en, Dono d'aigo ! que se saup pas soulamen de quinte vèntre siés nascudo ! »
En ausènt aquéu prepaus, la pauro dono paliguè, pièi,

courre uno folo, cabeladuro au vènt, trasènt de senglut,
courreguè vers Ion Mount-Sèn e, sènso escouta soun
espous que repentènt la seguissié, anè se traire dins leu
Gourg Negre. Aquel an, un aurige espetaclous afoundrè
tôuti li recorda de Case-Blanc e lis ort se passiguèron. E
1 ou segnour reveguè plus sa Dono d'aigo. Mai chasque

matin, avans que li serviciau se levèsson, tout èro
arrenja e neteja dins l'oustau, leu drole èro abiha e pen-

china sènso que degun se n'ôucupèsse, e un cop, en
beisant sa cabeladuro que lé recourdavo la de la fugitivo, leu segnour i.'atroubè dos perla qu'èron dos lagremo de la pauro maire.
Desempièi, Il gènt d'Arbucias an vist souvènt moun
aujolo s'espasseja sus la riaio, ciel subre-tout au rode

ounte arriban, que i.'agrado de se lé bagna. Erian au pèd d'une cascado meravihouso ; la riaio
trestoumbavo brusissènto e blanco d'uno escumo que
semblavo de flo de nèu precepita e triste de quita li
soum ; li roucas fourmavon abas uno canto, uno bagnadouiro naturalo ounte l'aigo founso reconbravo sa tranquileta e sa bluiour pèr segui pièi sa coursa dins Il prat
sus soun lié de code cascaiaire.

- A qui, proche, apoundeguè Conchita, avian pausa 'n
banc de pèiro em' uno taule e i'avian fa 'no pichoto cousino pèr veni gousta. Mai l'autro semano un endoulible a
tout destrui.
- Es que la Dono d'aigo vùu pas que li massoun vengon treboula l'armounio de soun palais. Adematin la
bastisso de l'eleitricita, que Miquèu a aubourado pèr
alumina l'oustau e Il jardin,m'a fa peno ; aquelo turbino
es trop procho de la Dono d'aigo, e quauco niue aquesto
se venjara en l'abôusounant. Balaguer, qu'adeja avié charpa Miquèu pèr sis istalacioun eleitrico, aprouvè ma dicho e cansounejè dons
vers de zarzuela
Hoy las ciencias adelantan
Qu'es una barbaridad !
i

Y

L'endeman, au pouncheja de l'aube, retournère seul à
la bagnadouiro de la Dono d'aigo, e lé restère un parèu
d'ouro. Quand revenguère à l'oustau Conchita&gt;me galejè
proun.
- Anen ! vese que ma jouvo e fantasiouso aujolo vous
a enfachina. L'avès-ti visto, e vous a-ti parla?
- L'ai pas visto, car me fauton li graci especialo qu'an

16

pouèto. Queute da'image que pousqués pas faire de niue
aquelo escourregudo ! Se sablas coume es bèu au clar
de lune !

- I'anarai
- Mai es impoussible de camina enjusquo eila dins
l'escuresino d'une niue sènso luno.

- Pourtarai un fanau. Voulès-ti que i'anen ensèn
aquest vèspre ?
- Quente foulige ! cridè Balaguer. Vous roumprias Il
cambo e li costo ! Mai moue idèio avié agrada à Conchita.

- Assajen ! diguè. En Vitour cren la frejour de la
niue e vau miés que rèste à l'oustau. Pènse que Miquèu,

amor de vous, quitara la turbino ounte passo tôuti si
vesprado, e d'aiours se vôu pas veni, i'anaren seul! Font, couine Balaguer, tratè nbste proujèt de fbu e
vouguè pas crèire que n'en parlavian seriousamen. Mai
quand, après dira, un serviciau venguè dins leu jardin
ounte prenian leu fres me semoundre un fanau atuba,

coumprenguè qu'erian bèn decida à tenta l'escourregudo, e partiguerian tôuti tres, leissant En Vitour fuma
tranquilamen sa cigare souto lis aubras.
Miquèu anavo davans pèr nous ensigna leu draibu
seguissiéu, tenènt leu fanau près di petoun de Conchita,
pèr l'engarda de brounca o de s'estrassala raubo i bartas, e caminavian lentamen, amudi, dins la soulenneta e
leu mistèri d'uno niue tant negro que, mau-grat la lus
dôu fanau, poudian pas nous vèire la taro. Mai que d'un
cop nous troumpan de draibu, nous acipan contra de
baragno que poudèn pas franqui, sian arresta pèr de valat
que Conchita pbu pas sauta, o nous atrouban à l'intrado
d'un pradau inounda. Nous encaran sèmpre mai, e à la
perfin arriban à la cascado. Nous assetan sus leu tros de
banc, e i'avié 'n moumenet que charrave emé Conchita
de la fado eiguèstro que i'a douna soun sourrire, sa

cabeladuro e sis iue, quand subran un brut éstrange
s'ause veni de la cascado,
- Maire de Diéu ! Dequ'es ?

- Pas rèn! fai Miquèu, quauque ro, proubablamen,
que barrulo d'amount.... L'ànci estren nbsti cor ; nous aubouran e nous avançan de la cascado, e alor vese uno inmènso clarour (o,
l'ai visto! ), uno clarour verdo e daurado que fantaumejo
apereilamount à la cimo di roucas.

- Miras, miras ! dise.
- Vese rèn ! respondon Miquèu e Conchita.

- Aquelo clarour...
- Sara 'n rebat dôu fanau sus l'aigo...
- Un rebat! aquelo esplendour que tant aut camino ! En seguido tape leu triste fanau -outo uno mata, e la
cimo di roucas countùnio d'èstre aluminado.
- Mai, vesès pas ?
- Si, fai Miquèu, aro vese uno vaigo lumiero.

E iéu, dis Conchita em' un crid d'alegrio, vese
toute la resplendour ! La clarour verdo e daurado s'amassa, pièi revèn plus
daurado encaro, mai aquéu segound cop iéu soulet la
vese ; s'amosso ansin e ansin tourna resplendi tres cop,
e mis ami la veson.
- Bèuta divino ! fai la segnouro, l'a d'ourgueno dins
la lu miero ! Ausès la celestialo meloudio que n'en sort ?Escoute e n'ause rèn.
Après un istant de countemplacioun mudo

JANET, à-n-Enri.

FUIETOUN DE L'AIOLI

Lou Creserèu
«oumèdi en tres ate e en vers
Representado pèr Mou proumié cop au Tiatre poupulàri
de Gravesoun,
soute la direicioun dôu félibre Grabié Perrier.

Venès, qu'es pas necite
De l'escouta, vesès,
PIERROUN

Rèn qu'un mcumen, Janet.
Vène eici, Margarido ; emai vous, Miounet.
(A-n-Enri.) Sias ouneste, parai? Prendrés jamai pèr forço
Quaucun que vous vôu pa3 ? Se soun paire la forço,
L'anan saupre subran. Se dis qu'amo que vous,
Iéu vous la leissarai. Margarido, di dons,
Dige-leu sènso pôu e libramen counsènto...
Quau vos?
MARGARIDO

PIERROUN

Lou sabes pas?

Perqué vous enanas

JANET
JANET

Aco 's pas toun afaire
Quau te demando eici ? .. Lève-te, vai, pacan.
SAFOURIAN, chanja, toco l'espalo de Janet.

Rira bèn quau rira leu darrié, Moussu Jan,
JANET

Dequé vôu mai, aquéu ?
(Safourian leu saludo en richounejant, pièi s'envai.
PIERROUN à-n-Enri.

Partigués pas tant vite.
Siéu Pierroun. Lou sabès ?

Fugues ôubeissènto
Ma chato. Siéu toun paire. Ai dre de coumanda.
MARGARIDO

Amor qu'ame Pierroun.
JANET

L'ai pa 'nsin decida.
Malan de Diéu ! Rapello-te de mi paraulo :
Toun leidas de Pierroun que fai la catamiaulo,
Lou veiras plus !... T'enfermarai dedins leu mas
A double, emai se fau, à triple cadenas.
Te farai vèire, vai, que siéu enca leu mèstre.

- I' a 'no formo que camino dins la lumiero !

fai

- 0, repren Conchita, sèmblo uno femo vestido d'un

-

- La Dono d'aigo ! Ai ! las ! vesiéu pancaro la blanco formo e de nivoulas
passavon davans mis iue.

Alor prene moun fanau, e de la man senèstro l'auboure vers la caro de Conchita. (Que noun teniéu d'île
e de roso dins la man dèstro ! ] Èro en estâsi, meravihousamen bello...

- Oh ! ié dise, la vese, vous vese ! es vous, Conchita,
es vous que sias la Dono d'aigo !
- Noun ! noun ! miras amount ! E es toujour elo que regarde....
- Tapas leu fanau ! anas esfraia la Donc, e iéu la vole

vèire de plus proche ! E iéu garde encaro moun fanau davans sa taro.
- Ai ! malurous, dequ'avès fa? Nous a vist, i'avès
fa pbu, e s'es enfugido ; e la veirai plus.... jamai plus ! _
La musico celestialo avié cessa, l'inmènso clarour
verdo e daurado èro morte, e l'ourrour de la niue mestrejavo la naturo.
Resterian encaro un moumen davans la revelacioun
esvali:'o, pièi rintrerian à l'oustau ounte Balaguer, que
nous esperavo en fumant tranquilamen la memo cigaro
amoussado, vouguè rèn crèire de ço que lé counterian.
Madrid.
Marins André.

LONG D

L' U V IUN O

Fugissènt pèr un jour Mou gantai matrassant de mi
bèllis ouro esvalido, siéu ana m'enebria d'aire pur e de
raioun sani, long de 1'[Jvèuno, à travès champ, en pleno
naturo. La cigalo, morte em' avoust, noun acoumpagno
de sa cantadisso alangourido ma folo escourregudo, mai
l'aureto canto amount, apereilamount, dins li gigànti piboule, soun eterno cansoun.
Em' un miste gème, l'Uvèuno carrejo li lagremo aboun-

douso de Madaleno, pleur aboundous coume si pecat,
e seguisse, siau e seren, aquéli lagremo d'uno autro.
- Après tout, me dise, se Madaleno avié pas fauta
noun plourarié, em' acb l' Uvèuno noun eisistarié e li
noumbrous moulin que la bourdejon sarien inmoubile.
Manjan Mou pan dôu pecat, solo, mai manjan de pan ! e
pènse coume saut Agustin : Felix culpa....
Entre aquéli noumbrous moulin que bordon la routa
di Miquelet à la gara, uno serte de bôri car fado m'a
vivamen interessa de-matin à moun retour.
N'a, eiçô, nulo formo de loujamen ; gens d'estànci
superiouro; l'on dirié'no gamato inmènso leissado aqui,
entre Ion camin e l'Uvèuno, pèr un massoun misterious.
Mai aquelo gamato vous a un èr d'bdi, un biais desoula.... Talamen que noun la pode regarda sènso un
fremin.

De-matin, l'ai que-mai countemplado, aquelo bôri, e
l'ai remarca 'no causa que n'aviéu pas visto encaro. Ar
sourris d'abord, pièi me siéu senti pougnu pèr uno vivo
curiousita.

Jujas. Es un escritèu plaça au sus de la porto e que dis
eisatamen :
DEFANSE D'ANTRE

On lofe plus ni à pied ni
à cheval.

Dequ'acb pôu bèn vougué dire : on loge plus ni à pied

ni à cheval ? Sènso coumta que la de fanse parèis béa
de rèsto, la porto a l'èr d'èstre fourtamen barrado.

Lèi de Diéune, veguen ! T'acampe leu bèn-èstre
En me desmesoulant ; te fau richo en argènt ;
E quand te trove un orne au-dessus de toun rèng,
T'engimerres, vos pas ; chaussisses un patàrri ?...
Mourniflo, saches-lou. Vegu@sse toun susàri
Aqui tout prepara, que dirai jamai noun.
NOURAT

Mai, vènes fbu, Janet? Pèrdes toute resoun ?
MIOUN

Vai-t'en, ve ! laid moustras, o t'estrasse Il gauto
JANET

Mouss' Enri, dan, parten, que leu sèn lé defauto.
PIERROUN, en arrestant Enri.

Escouto, tu, frestèu ! Ni tu, ni iéu, sian mort.
Sabe Il sentimen qu'as, aro, dins toun cor...
Vos rèn de rèn ; siés un gusas, uno canaio !
Se deman de matin, dedins aquesto draio
Te vese pas veni me demanda perdoun,
Rememorio-te-lou, t'ensaume à cop de poung.
Reflechis... Pos parti.
SCENO XIV
MIOUN, NOURAT, MARGARIDO, PIERROUN

MI0UN

Diéu 1 Moun Diéu ! Queute vida 1

BMVR - Alcazar - Marseille

�A travès d'une pôusso d'or aubenco, camine ma route,
de mai en vrai persegui pèr aquel escritèu.
Quàuqui pichots aucèu paurous santon de branco en

brante e m'avise de liuen que se garon de passa sus
l'oustaloun carra.
- Ah ! ço 1 qu'es aquelo bàri ? demande à-n-un brave
carretié que rescontre.
- Acô, moussu, es aqui que se pourtavo li couleri en
84, sabès....
- Ah ! o, leu Farot de l'endré 1 Gramaci. On lofe plus ni à pied ni à cheval. Mau-grat l'esplico dôu

bon roulié, une pouncho de curiousita rèsto en iéu
es-ti naïveta vo irounio ?....
YkY

E vaqui ço que se rescontro, de tes, en fugissènt leu
pantai matrassant di bèllis ouro esvalido !
Louis Astrue.

Pela, galous mai que leu tiéu
Counèisse un ase ; acà 's leu miéu.
Cri-cra, cri-cra, cri-cra, la pajo se mascaro
Pèr leu tira d'un marrit Mau
Que n'en fai leu pire animau.
Pèr rougno a leu nescige, e n'es pas tout encaro.

Jamai la longe prouvençalo ère tant estado en ennour
e'ci qu'aqueste mes.Tôuti voudrien èstre fehbre, tout acà
s'eisercis à legï pu courrentamen leu prouvençau ; e n'ai,

A leu nescige, moun roussin;
A dins la visto un agacin
Dur, espés, verinous, pesoulino de l'amo,
Que rousigo mai que la pèu
Fau leu tira d'aqui lèu-lèu,
Fau, dins soun tenebrun, faire lusi la flamo.

darrié badai. L'amour de nàstis us e de nosto belle longe
es trop ancra dins leu pople pèr que siegue permés de
desespera. » E tourna-mai eiçà : « Siéu esta forço reviscoula de vèire mai de 80 persouno, orne e dame, bourgés
e pacan, veni escouta em' une afecionn qu'es pas de dire
une counferènci qu'ai facho, à Veisoun, leu dissate 10 de
desèmbre, de 8 à 10 ouro e miejo de sero, sus la literaturc, prouvençalo : La pichoto patrie ; Ourigino de nosto
lengo, age-mejan, troubaire e court d'amour ; Lis Albigés;
pièi Saboly, Jaussemin, etc. ; leu Felibrige (1854), sa
coumpousicioun, sa Coco ; biougra fio di principau félibre,
tros di cap-d'obro, etc..
M'a faugu proumetre de faire d'àutri counferènci prouvençalo. E fau apoundre que mi chèfe, direitour e ispei
tour, me i'an lèu-lèu autourisa. Aqui coumprenèn, aumens (disien li gènt en sourtènt) ; aurié parla toute la
niue qu'aurian pas agu som. Vendren mai, que pu nourribrous, e nous languissèn deja... » Oh 1 se vesias pereici
quet afougamen pèr leu Felibrige ! »
Aquelo ardeur dôu bon Charrasse, sa fe de patriote, e
soun vanc amirable pèr bouta man à l'obro e pèr bou-

Bèn que raporte pas sèmpre soun tros de pan,
Es obro de valeur, parai, negre coumpairc ?
De-longe faguen donc, chascun dins noste taire,
Iéu pèr l'orne cri-cra, tu pèr l'ase pin-pan.

Lou k'elibre di Tavan,

L

ICHO"! O COU"" ]Esjl-oili11ÈNcjl

A l'autour dôu manuscri Vivo Prouvènço : A bon port
e en bon port leu mandadis es arriba.

Ennegresi mai qu'un darboun
Pèr la sujo e pèr leu carboun,
Pin-pan, pin-pan, pin-pan, leu manescau martello,
Sus l'enclume que resclantis,
Soun ferre. L'ataié s'emplis
D'un erre gisclamen de belugo e d'estello.
Dirias alor qu'un serpentèu
Fuso desouto leu martèu.
Pin-pan, pin-pan, pin-pan. Dins sis usso espessido
En mato de baucas, vesès
Plàure uno raisso ardènto ; ausès
Pèr moumen cracina sa barbe engarrussido.
Suse leu negre manescau,
En tabasant soun ferre caud.

Pin-pan, pin-pan, pin-pan. L'encrO raie e davalo,
A degout, de si bras muscla,
De si gaugno e soun front uscla,
Sus soun pitre pelons courre un dessus de malo.
Que dounara travai tant fèr ?
Que sourtira d'aquest infèr ?
Pin-pan, pin-pan, pin-pan. Finido es la besougno.
De-qu'es ? - Un ferre pèr caussa
La bato d'un ase, estrassa,
Devouri de vermine e pela pèr la rougno.

L'Armana dôu Ventour
Aquelo terre de Vau-Cluso es pièi la grand font felibrenco. Veici mai un rajôu d'estrambord prouvençau

NOUVEL., ûN

S'atrovo à Veisoun (Vau-Cluso) vers leu Direitour de l'Armana dôu Ventour, emai encô di principau libraire e marchand de journau. Costo dés sôu, pas mai (e pamens douge,
se voulès que vous leu mandon pèr la poste).
Lou direitour e foundadou es l'eicelènt Louis Charrasse,

Aia - Les paroisses du diocèse d'Aix, leurs souvenirs
et leurs monuments pèr l'abat Constantin, curat de Rougna, 558 pajo in-12, (empr. Makaire), es la seguido dis

un de nèsti ruai valènt prouvençalisto d'are e qu'es regènt de l'escolo coumunaio de Veisoun. E veici ço que

estùdi interessant que l'autour a entre-pres sus tôuti li
parrôqui dôu dioucèsi d'Ais. A l'article dôu Martegue

nous escriéu .

i'es reproudu aauest tros d'un mandamen dôu ve-

« Vaqui pamens espeli, desmama, envoula, noste Armana dôu Ventour. Ère tard quand l'envejo de l'alesti

nerab'e Mounsegne de Fourbin-Jansoun, archevesque

nous es vengudo. Nous sian despacha tant qu'avèn
pouscu, tout en courregisSènt de noste miés ço que
n'ère de besoun. Vous n'en mande un eisemplàri em'

ride, figure. Es verai que l'aine courre un paire amo soun
enfant, e que l'amour peirau es souvènt avugle.
Toujour es qu'eici à Veisoun, nàsti mile, eisèmplàri,
(l'on es paurous e crentous pèr coumençal, se chabirien
tôuti, dôumaci se li derrabon di man.

S'aviéu vougu enseri tres cop mai d'anôunci, subretout en prouvençau, lis auriéu atrouvado, e auriéu fa
'nca mai de plesi. Oh ! s'avias vist coume se languissien
que l'Armana pareiguèsse. A tout ouro venien à l'oustau
vèire s'ère arriba. E are, chascun se n'en munis, pièi
n'en mande liuen à si parènt e sis ami.
Blancard de Marsiho me n'en demande au-mens 200
eise mplàri pèr coumença ; Hachette voudrié n'en bouta
i biblioutèco di gare. Belèu n'ai pas proun fa tira.

ATE TRESEN

NOURAT

An, Mioun, crides plus ; assole-te, Guerido.

Se coume are Janet rèsto tant testardas,
Vende és resta 'rué iéu, i'a proun de large au mas.
Quand ié sarés eiça, dôu diable se toun paire
Vendra pèr te parla de soun galant fringaire.
S'ausavo, sentirié ço que pàu moun mourbin.
Liga Guerido ern' un voulur, un maugrabin
Ah ! noun. Fai-me 'n poutoun, e pleures plus, ma chato.
Au bout dôu cabedèu la trouvaren, la pato.
Li seguisse ; anarai pertout mounte anaran
Vole saupre tout ço que van faire. A deman.
1

MIOUN

Fugues pas trop tardié, qu'avèn besoun d'ajudo.
NOURAT

Mioun, me ié siéu mes, coumplirai ma batudo.
Se me troumpon Janet em' Enri, saran fin...
La bestiso pbu pas triounfla, macastin
!

sus leu Ventour.

troubaire, emé l'ajudo di mèstre dôu Felibrige, dins l'esliganço d'estruire e d'amusa leu brave pople miejournau.

mèire, que voulès ? a leissa passa pèr main. Emé tout
acà, me sèmblo pas que noste librihoun fague trop mar-

Coumprenes, galoi coumpagnoun,
Coumo esclapo closco e rougnoun,
Cri-cra, cri- cru, cri-cra, la folo farandoulo
De l'idèio dins leu cervèu
Pèr espeli de soun cruvèu ?
Ta forjo a rèn de tau pèr gausi li mesoulo.

s'atube e que leu pople se recaufe. l'a rèn que fague gau
couine uno boue, regalido, e veritablamen l'armana de
Charrasse, se pôu dire un fib de Sant Jan que trelusis

porto soute titre l'entre signe seguènt : Librihoun mita
galoi, mita serions, arrenja e bandi pèr un rondelet de

vous agrada.
Mau-grat l'atencioun que s'es messe à pas leissa passa
no faute, n'en soubro enca quàuquis-uno que l'empre-

E trime dur, tout encouca
Pèr l'idèio, tout ensuca.
Cri-cra, cri-cra, cri-cra. La plume es pas saussado
Dins l'encre soulamen. Oh! noun !
A moun avis acà 's pas proun :
D'un tros ensaunousi de l'amo es amourçado.

lega la pasto, nous rapello la flamo di tèms de FontSegugno, e nous estouno pas qu'à soun entour leu fié

que n'en gisclo à reverse. L'ARMANA DÔU VENTOUR, que

aquesto letro. Sarian mai qu'urous se poudié aperaqui

Iéu, peréu, de moun franc mestié,
Siéu manescau : sus leu papié,
Cri-cra, cri-cra, cri-cra, mai-telle la pensado.
La plume douno li bacèu
Sus la pajo e dins leu cervèu
Beluguejo leu fià de la forjo abrasado.

d'eilèvo, d'escoulan de tout calibre, de tout sèisse, de.
tout mounde. Mau-grat toute la fe qu'aviéu dins la roubustesso de la vide de la Prouvènço, are vese pèr esperiènci que noste paraulis es liuen, bèn liuen de faire si

La sceno retrais la draio que vai au mas. Dins leu founs, leu

pourtau ferma pèr leu cledat. Di dous coustat, d'aubre e de
bouissounado. Es leu matin.

d'Arle (17321 :

« Nous nous croyons obligés de défendre dans nos églises

aux personnes du sexe, notamment pour l'approche des
sacrements, l'usage de leurs vilains paniers, que nos anciens troubadours auraient justement appelés crubecèu de
magagno et banasto d'rnfèr, qui méritent le nom humiliant d'opercula iniquitatis, c'est-à-dire commode d'iniquité. »

Es aquéu mandamen que pèr s'èstre ataca au gouvèr
de Paris cm' i modo parisenco, fuguè coundana au fià pèr
leu parlamen d'Ais!

- Une vesprado prouvençalo, couine se dèu ourganisado, aura iià leu 7 de janvié. Au «Tiatre franco-prouvençau» se vai donna tres ate de la Rèino Jano mistralenco.

Marsihu. - Superbamen estampado, poulidamen
ilustrado, une revisto vèn mai de naisse : La Vie provençale. Se ié parlo e se ié pènso à la modo de Paris, e pan
pèr pan se ié rènd comte de la vide di moussu e di dame
de Marsiho. Mai de la « vide prouvençalo » e de la lengo

dôu païs, emé tout ço que nous raubon, l'ase quihe
s'a qui vous n'en quincon un mot. Perqué pas donne se
dire La Vido francihoto, d'abord que francihot es lou
noum di gènt çoussu qu'an abourri leu Prouvençau ! Ai !

S'au-mens poudiéu la vèire, alin dedins soun iero,
Dedins soun jardinet, varaia, matiniero !
Quente eigagno benido à moun cor estrassa
Sarié, se la vesiéu, lougeireto, passa !
Moun amour 1 moun tresor ! Margarido ! ma bello 1
Ai set, ai fam de tu ! De tu moun cor barbèlo

SCENO PROUMIERO

SCENO II

PIERROUN SOUlet.

PIERROUN, MARGARIDO

C oume es marrit dama ! N'ai pas plega lis iue
Une ouro, une minute ! Ah ! soun longe li niue !
Vendriéu fàu 1 Pèr moumen sènte dins mi cervelle,
Moun sang boumbouneja ; vese rouge. Oh ! ma belle !
S'un autre que Pierroun t'avié, sarié ma mort 1...
Vendra, o vendra pas, leu rastegue ?... Mau-sort !
Se poudiéu leu teni dins mi man, leu paure orne,
Vès, l'embrenigariéu ! Ié fariéu senti courue
Li pacan sian basti ! Piafo, bôumian, que vos
Me rauba Margarido, aurai ta pèu ! tis os !
Lou veses, aquéu poung ? Es l'arme de Prouvènço
Qu'amourtira, rascas, toun nas e ta cresènço !
S'ai toun rescontre un jour, te derrabe leu lèu !
Maladiciéure ! es pièi trop fort qu'un tau frestèu
Parpaiouneje ansin autour de ma mestresso !
Ah ! saubrai l'arresta dedins soun entre-presse.
Me rauba moun amour ! Béurai pulèu soun sang
Que de me leissa prendre aquelo qu'ame tant 1

MARGARIDO, de deforo.

Pierrounet !
PIERROUN

Quau me sono ?... Oh ! sarié...
MARGARIDO

Pierrounet !
PIERROUN

Hoi ! Margarido, es tu?
MARGARIDO

0, moun bèu. Siés soulet?
(A segui

M. Chabrand

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A18LI

Lou secrèt de Cendrouleto

trahi nôsti tradicioun naciounalo. E peréu aquéu goust, que
s'espandis de mai en mai, coungreio d'un an à l'autre, noumbre d'aquéli péço « sus la neissènço dôu bon Diéu A, e n'en

ai ! pauro Prouvènço, coume te destenchuron Urousamen que lou mistrau escoubo à la mar tout acb.
!

Veic r&gt;.Iin - L'anticocapitalo di poplede l'Ouvezo

0 Magali, se tu te las la Cendrouleto
Que rèsto dins l'oustau e se languis souleto,
Saboun dôu Mikado finamen me farai
E toun cors tant poulit iéu lou perfumarai.

veici mai uno que saludan Biné plesi : CANTEN NoUvi, pas-

vai-ti deveni uno Ateno ? Au moumen qu'à Veisoun parais l'Armana dôu Ventour, vaqui pas que se i'alargo La
Provence illustrée (direitour L. Barnouinl - ounte manco
qu'un pan de lengo prouvençalo !

touralo en tres ate e en vers emé tant pèr M. lou canounge
Milo, 127 pajo in-8° (Avig Toun, vers Aubanel). La signalan

bèn voulountié à nèsti tiatre calendau, mounte galouiamen
prendra e gardara sa plaço.
E à Castèu-Reinard, couine aven deja di L'Oulo d'Arpian
dôu dôutour Chabrand, mai uno pastouralo novo, parais que

Fnurcaugnïé. - En vèndo encb de Crest, em-

premèire de l'Atenèu : La patrie et la Matrie, discours
prononcé à la félibrée de Volx le 25 septembre 1898 par

Fabricant: Fèlis EYDOUX. - MARSIHO.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

fai de-longe salo cacaluchado.

L. de Berluc-Perussis..

Digno. -ÇLou bon felibre Dounin Gorde, qu'èro ancian direitour de l'Enregistramen, es mort ton 27 desèmbre, aja de 77 an. Si prouducioun, li put licavo dins li
buletin annadié de nosto Soucieta Literàri e Scientifico.

Grand-C:oumbo - Lou coumitat dôu mounu-

men à Matiéu Lacrous a mes la bono man à l'obro. Es
arresta que vai se faire un voulume di vers, enjusquo aro
esparpaia, dôu dous pouèto cevenbu - e acb 's la bello
maniero de ié sauva sa membri.

Nlount-Pelié - Vous agradara bessai de sau-

pre, qu'emé li vihado d'ivèr, avèn tourna-mai repres
nbsti charradisso i bràvi gènt que, la journado acabado
au campèstre, au chantié, à l'ataié, trobon encaro lou
tèms de s'acampa dins lis escolo pèr ensaja d'ajusta
quaucarèn à ço que sabon.

Pas plus tard qu'aièr, à Miravau, un endré qu'a proun
marca dins l'istbri de noste Miejour, avèn trouba mejan
de rememouria i vièi qu'èron aqui vengu, e de faire counèisse i cadet que lis avien acoumpagna, ço qu'èron li
tant poupulàri de nbstis aujbu, e ço que n'en soubro encaro dins li tradicioun dôu rode Clapassié.
E la charradisso s'es talamen capitado dôu goust dis
escoutaire, qu'a faugu i'aproumetre de tourna lèu, pèr
aqueste cop parla di prouvèrbi, conte, sourneto, galejado, qu'avèn atrouba dins l'eiretage de nbsti vièi.
P. CHASS,RY.

Gren *: ble. - M. Fournier, qu'es proufessour à

nosto Faculta de dre e autour de l'ôubrage Histoire du
Royaume d'Arles, vènon de lou nouma courrespoundènt
de l'Istitut.

paris. - Souto aquest titre, Tarascon par un Tarasconais, l'estatuaire Amy vai espeli un libre tout à

l'ounour de soun païs. Lou voulume, bandi aquest mes
de janvié, se pagara qu'4 fr. 50. Se souscriéu i burèu de
la revisto La Province 35, rue Rousselet).
Fi-ane Forc Rus-lou-Uein. - Lou simpati
prouvençalisto M. Aguste Bertuch, l'egrègi tradutour de
Mirèio e de Nerto, countùnio à travès Alemagno si counferènci literàri au sujèt d'aquéli pouèmo e dôu Parnasse
prouvençau. Après Muni, après Cassèl, éu a segui sa
proupagando dins la vilo de Halle, e li journau ié rèndon
l'ôumage que merito. A Cassèl, uno prouvençalo, Misé
Granet de Gandolphe, venguè touto esmougudo ton remercia publicamen dôu grand bonur que i'avié fa en lausant ansin, tant liuen, la pouësio de Prouvènço.

Pau Meyer vèn de publica : Le livre-journal de Maître Ugo
Teralh, notaire et drapier à Forcalquier (1330-1332,, 42 pajo
in-41 (Paris, libr. Iïlincksiek, rue de Lille, 11) Libre de conte
abord precious pèr l'istori dôu coumerce e de l'endustrio dins
leu Miejour, car, à ço qu'assaguro l'eminènt roumanisto,noun

Pavoun blanc de Camargo

se counèis en Franço de cartabèu coumerciau autant vièi

Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di papo, se
passejavon, ufanous, dins li jardin meravihous dôu Palais
d'Avignoun e se quihavon à la cime, di tourre e di merlet
pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velout
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo de
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aiôli.

coume aquèu d'aquéu marchand fourcauqueiren.

Dins La Chronique de Béziers : L'aujolo pèr A. Maffre;
Un cridaire de journals pèr A. MaîTre.
- Dins Lemouzi : Le clafoutis; Bibliographie félibréenne
pèr S. Santy ; ?1 adalet pèr J. Roux ; Una rounfessiu à tres pèr
E. Bombai ; Souvenir d'efansa pèr Iàitjoulet ; Las messas

chaudas de Chameiras pèr A. Marpilhat.

- Dins La Cigale : Un calourènt discours d'En Sextius

Michel au diva di Cigalié ; uno traducioun di nouvè xxx e
xxxi de Saboly.

- Dins L'Aurore : Frédéric Mistral pèr M.
- Dins L'Etoile de Ribeira : Lou curat 1Mozo pèr la Cigalo
de la Jano (Ag. Chastanet).

- Pins Le Moniteur des Cévennes: Lettre de F. Mistral;

Mistral et Mathieu Lacroix ; La Gi and-Coumbo pèr M. Lacroix.
- Dins La 'I erro d'Oe : Nostr o obro fe'ibrenco pèr Na, ofouns ; Evocalion méridicnaliste pèr L. de Rivalta ; Nadal de
nia droulleto pèr E. Lamourère ; Nadal pèr J. Gayssot ; L'enfore pèr M. foret ; .Moussu, vi us la cal marida pèr X. Rivière ;
Lou mati pèr C. Derenos.
- Dins La Sartan : Lou remèdi de Moussu Salunso ; Lou
cabedèu dei souveni; Lei melet pèr L. Hugues; Letro de Paris
pèr Cabrit; Lou Mèro oe la Pastouralo pèr J. B. Bonafouy.
- Dins La V ihado : Lou ciero-boto pèr L. Nora ; Lei souvèt de mèste Ravest pèr P. Maziero ; Jour de l'an pèr P. Coustan ; Lei paquet pèr M. Curnier ; L'aucèu de 3lazargo pèr V.
Valentin ; Miejo-nué pèr A. Allavène.
- La Nouvelle Revue : Provence, les pastorales littéraires pèr E. Beugier ; Béarn, Adrien Planté pèr L. Latourrette.

- Dins Le Mistral: Autour du Félibrige, les Pastorales,
pèr P. Gautier.

- Dins lou Bulletin catholique de Mount-4uban : Lous

ates de fe, d'esperanço e de caritat, ate de countriciéu, e l'angelus pèr J. Castela, felibre majourau.
- Dins Le Temps : Sur un thème de Berlioz et la chanson

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Tarascounen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas au marcat lou dimècre e leu dissate, manqués pas, manqués
pas u-mens, d'ana tasta leu bon pèis fres, li sarcello
grasseto, li couvet de Camai go e béure loin vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papo
dôu castèu de Roco-Fino à l'

rIYbergarié-I3eslaurat

C.VIDALINC,

SUCESSOUR

à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.
ESPECIALITA

BRANDADO

Boui-ahaisso

tôuti li dimècre
Couquiho c'e chambre e

a coumando en Vilo
Service
Carte, à Pres-Fisse e
à Cachet.

lingoumbaud

Saloun reserva.

tduti li jour.

L'Aubergarié-Restaurat BEBAO es renouma pèr soun
service à coumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

Se pren de Pensioundri, - Pres moudera.
GALANTO CHAMBRO PER NOVI

- Dins Lou fr iro-Iiioulèu : Jaume Gardet, retra felibren
pèr L. Duc.

DEMANDAS

- Dins La Harpe de Ceto :

uxId a
F. MISTRAL.

- Dins La Croix du Littoral : Un pessu pèr Lou Gale-

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

Es remarcable que, despièi que lou nescige emé la croio
pousson li gènt de vilo à quita nosto lengo e à barbouta francihot, jamai dins nôsti silo s'èro jouga pèr Nouvè tant de
pastouralo prouvençalo.Sèmblo que pèr Calèndoié pren en
tôuti lou regrèt di sànti joio de Prouvènço e lou remors d'avé

tIANI
VIN
M
A LA COCA OU PEROU

l'estouma, famous pèr donna
La meiouro di bevèndo pèr remounta
la
voues,
superiour en tout au vin
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba
lou
vin de Castèu-Nôu.
de Quinquina e agradiéu en bouco coume
Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

but Mirai î 13

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

jaire.

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni ,

li3;Egi.NO

EN AVIGNOUN

de :Magali pèr J. Tiersot.

Leissas charpa quau charpo
E sus lou cor de l'Arpo
Longo-mai agués l'arpo.

Boulegadisso Prouvençalo

A VÈN DRE

Lou gerènt: For.Cù DE BARONCtLLI.

En Avignoun, empremarié FRA:vcLS SEGLT!N.

s

Ikll;ilfîlfl9
252 numerô (1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896,
Emé la a

»Il IbpATÈIi

Se vènd i fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio
Mariani.

.

.

.

.

.

7 lies 7 ®

coun-

éli
louo
tengudo dins ion
journau pendènt aquéli
annado . . . . . . .

1897)

.

.

7

.

S'adreissa i burèu d'ou journau

VIN DE CASTU-NOUDEPAPO
CLAUS DtE CASTÈU D E ROC O-FIIO
Roco-Fino, la pèço de 225 litre envirounn
id.
Grand Roco-1 ino,
id.
Castèu de Roco-Fino
la caisso de 25 boutilio.
id.

7

o

E3 (D CD
.

fr.
r

1(DO fro

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360483">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360484">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360485">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443838">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360458">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°289 (Janvié 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360459">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°289 (Janvié 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360460">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360461">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360462">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360464">
              <text>Deux-cent-quatre-vingt-neuvi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360465">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360467">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360468">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360469">
              <text>1899-01-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360470">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360471">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360472">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/9b8ade6f3d19ed63999fc15b733a5227.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360473">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360474">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360475">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360477">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360476">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360478">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360479">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360481">
              <text>FOL13136_1899_289</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816827">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10827</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360482">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443834">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443835">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443836">
              <text>André, Marius (1868-1927)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443837">
              <text>Astruc, Louis (1857-1904)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598009">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598010">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598011">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642592">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878500">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
