<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10835" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10835?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T13:31:52+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16712">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/a5228712d0ff34e1f9d1ea2b89b7b967.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139515">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d7ae9eeb54e7503164d58ad6bd123073.pdf</src>
      <authentication>d259fafe2226a9bc80e5b649d7a5136f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634643">
                  <text>VUECHENCO ANNADO, Nô 281

Nàutri, li bon Prouvençau-,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aibli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissounié)

F. MISTRAL.

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACI'OUN

-E D'ABOUNAGE :

Un an .............

1 O fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 10 centime

Vers

FOLCb DE BARONGELLI
au palais déu Roure
EN AVIGNOUN

Balle dbu journau

FOLCb DE BARONCELLI

M
Li Canto d'Azur

Fj a lu 1 T A

Em' acb van cridant : Nautre sian li proufèto !
E nosto religioun es la soulo perfèto!
Tant de croio cresès qu'enfin noun vous enfèto 1

-

Z,-,

01

Filadelfo de Gerdo a canta soun bonur en un libre

nouvèu e'n parla de Bigorro : C,antos d'Azur(*). Lou retra
de la felibresso, flour de mistèri enmascanto, n'adourno la
proumiero pajo, e aqueste salut s'espandis au lindr u :

A LA FELIBRESSO
Avès de fado, o Filadelfo, dins vôsti Pirenèu, qu'apellon d'Encantado. Es li memo que

noumon dins nôstis Aup Fantino. De fes, à
l'autounado, s'acalnpon sus li cimo di plus
àuti mountagno, quiton si long vèu blanquinèn, qu'estèndon sus li roco nuso e, i rai dôu
soulèu, eseassamen vesiblo dies si formo lôugiero, danson dins l'azur lou brande. Lou pastour de la baisso , enmi marela, se dis, pèr aquéli
farfantello, escalo tout en aio vers li blancour
sublimo. Mai, las ! de proche en proche leu
miramen s'esvarto e noun trovo eilafllount que
neviero lusènto e, né, se vèi la jogo d'uno fadarié vaigo .

Vaqui, o Filadelfo, o encantado encantarello, l'estamen dbu felibre davans vôsti
Gantas d'Azur. Lis a visto lusi, lis a seguido

« En somme, ouvre manquée et décevante,
« où, avec quelque facilité naturelle, on
a trouve tous les signes d'un être incom« plet :ce n'est qu'un demi-homme, demi-

« prêtre, demi-poète, et jusque dans son
a titre ne donnant qu'une demi-vérité. Il
« était nécessaire de dégager le Félibrige
« d'une rouvre si malsaine. » (!) SANT ALOI juja pèr la aCaOIY D» MAR-

SEILLE.» -

Sabiéu pas, bbni gènt de la Crous de illarsiho,
Qu'erias tant entendu pèr nosto pouëhjo.
Vosto critico vuei me duerbe enfin li ciho.

Avès lou dre de dire emé voste saut plan
Que mi vers valon rèn e que soun canulant.
Acb 's un dre qu'avès, car força nèsci l'an.

Poudès dounc critica, coume vous plais, moun libre,
E me dire peréu mié-pouèto : sias libre.
A-n-acb, que voulès que responde un felibre?
La bouscarlo pbu pas canta coume un quinsoun.
Alcr l'empacharés de dire sa cansoun ?
Sias drole ! Eh ! bèn, iéu cante e tante à ma façoun.
Vivo la liberta pèr tôuti ! vivo, vivo !
Tant-pis se ma cansoun que largue gaio e vivo
Is estello, au soulèu, noun vous es agradivo.

d'amour. Mai, lcu velet pièi i'escapant emé la
Muso fugidisso, éu demoro en tan taro couine
l'enfant qu'escouto, afeciouna de saupre,

Que ié fai ? mai qu'agrade en quàuqui bràvi gènt
Qu'autant que vous segur li crese inteligènt 1

Vous respondre? Ah ! perdriéu moun tèms e moun
[argènt1

qu'escouto un bèu conte de fado - e qu'à la
fin crido : « E 'm' acè ? »

V. Mistral.

Maiano (B. - d -R ), 7 de febrié 1897.

Me dire mié - pouèto, acb 's rèn : se su porto ;
Mai miech-ome e mié-prèire, aquelo es pièi trop forto !
Jamai fenat de Diéu me tratè de la sorto !

Fau avé dins lou cor un verin diabouli...
E dire qu'es la Crous, un journau catculi
Qu'en tèsto a lou saut Crist, que largo acb poulit !
Santo Crous ounte anan? Bèu Sant Crist, fai-nous lume 1

M'anave jaire tard, èro tard dins Ion sèr;
Ges d'ànci que sachèsse me pesavo ;
Venguè'n messagié de la cliato, la miéu :
Me fan de-vers elo ana 'n viage.
Res ai escari en subre d'elo !
Ansindo m'endraie au camin dôu mas,
Que sèmpre Calo estavo ma modo ;
Aqui s'es Pavé di manido acampa :
Atrencon ma chato qu'es morio,

Res ai escari en subre d'elo !

Deforo m'envau sus Ion verd pasquié;
Entènde aqui Ion Glas de ma migo ;
Rèn aurre sachère, rèn aurre ai mai coumprés :
Moun cor se voulié creba'n brenigo.
Res ai escari en subre d'elo !

Jùli flounjat.
(') CHANSONS D'AzuR (Cantos d'Azur), emé la traducioun

franceso, sènso noum d'editour e tira qu'à cent eisemplàri,
179 pajo in-12, subre papié d'Oulando.

("`x) Traducioun literalo dins.lou mètre e 'mé li rimo e lis
assounanço de l'ôuriginau.

Car vosto religioun, lou Crist l'a coundanado..,.
Proufêto de malur, o raço encaïnado,
Lou soulèu vous fai pbu coume i rato-penado

E tu qu'as escri 'cb, n'as pas vergougno, que ?
Se te fasiés counèisse, ah ! lou sariés mouquet
E se te signes pas, lache, sabe perqué.

Vai, pèr te destrauca me vau pas metre en aio.
Hue ! courre li grapaud que dins la palunaio
Rangoulejon la nue, tu fas ansin, canaio !
E que portes o noun uno raubo coume ai,
Que jamai te counèigue e te vegue jamai !
Rèsto anounime encuei, deman e longo-mai !

balejanto au daut de vbsti fantaulneto, au dindin clarinèu de vôsti rimo d'or. S'es enaura

sounjaire au Boum misterious de vôAi tant

Ah 1 vosto religioun, propro qu'es... Mai passen !
Se lou Crist revenié, vous dirié : Farisen,
0 vendèire dôu tèmple, an, d'aut, anas-vous.en

Que ta flamo d'amour qu'amosson se ralume
Estrasson l'Evangèli e lou trason au flume !

Queto voues faudra-ti, pàuri nautre, escouta ?
Souto quete drapèu faudra ti s'assousta ?
Ounte es dounc la Justiço? ounte es la Verita ?
Ah ! quand l'anère vèire eila dins sa boutigo,
Lou balle dôu journau, fia coume uno bedigo,
Paure ! l'aguessias vist ! I'èro sus lis ourtigo

Quau es dounc, ié diguère, aquéu courrespoundènt
Qu'escriéu dins vosto Crous d'article tant pudènt?
Vous lou dirai ! faguè, pièi resté sus si dènt...
Ariés pas crèire au mens qu'a tengu sa proumesso...
Sa paraulo d'ounour, souto li pèd l'a messo !
Tout ço que dis parèis que noun vai à la messo.

Acb 's de gènt que van que pèr capounarié :
Davans fan lou bèu-bèu e pièi, quau lou creirié !
Uno fes que sias liuen, vous japon pèr darrié !

Leoun Spariat.

De nesto clastro santo-estelenco, 3 d'dutobre de 1898.

A Frederi MISTRAL
Souto Ion cèu de la noblo Prouvènço
Naissons amour, pouësfo e bèuta.
Urous aquéu qu'en ribo de Durènço
A vist Ion jour e sèmpre vbu resta !
Coume Aubanèu e Ion bon Roum2niho
E coume tu, noste baile Mistrau,
Canten la Cran e canten lis Aupiho
Nàutri tambèn sian de bon Prouvençau.
Noste païs, o Prouvènço, o patrio,
Te lausaren toujour fin qu'à la mort ;
Dins noste cor toun bèl amour regreio,
E pèr t'aura jougaren au plus fort.
Di Prouvençau, o Mistrau, siés Ion paire
Que t'adouran coume s'adoro un diéu
Tau que l'enfant l'es à sa bono maire,
Nàutri tambén te saren de bon fiéu.

Ami vint an, as semena, Prouvènço,
Dedins moun cor l'amour pur ddu païs ;
Siéu qu'un drou'as dins sa bello jouvènço
L'ame pamens d'un amour duradis.
Quand te veguère, o Mistrau noste mèstre,
Dedins moun cor un fremin courreguè,
Pèr bèn canta coume tu voudriéu être,
Sus iéu tambèn toun soulèu lusiguè.
Nous l'as bèn di, quand siés vengu nous vèire,
Que n'erian pas de pichot bastardoun...
Noun, n en sian pas, Mistrau, pos te lou crèire,
E coume tu tenèn à noste noum.
Sian Prouvençau e sian urous de l'èstre,
Tant que n'auren uno gouto de sang :
Siegues tranquile, o Mistrau noste mèstre,
Nàutri tambèn saren de bons enfant !
Eiguiero.

A1eissaudre (.latier.

BMVR - Alcazar - Marseille

�.&amp;. L' 3 T OUR
MOULA VIEI AlHu N
LA BARTALASSO
D'eilamount de la Roco-de-Dom l'isclo de la Bartalasso
se presènto couine uno espelaclouso garbello verdejanto,

ligado pèr li dos branco d'un Rose grandaras; aquelo
drudo plano de 1.500 saumado desplego à l'iue esbafauvi
si gara, luserno, jardin, vigno, esparset, fruchau, mirouge, terren bladié e sablo de bastisso sus set kiloumètre de long pèr Ion mens, tres de large, envirôutado
de ribo abouscassido, miraiejant si rampas brancaru e
si sebisso de casèu dins lis aigo dôu rèi di flume miejournau.
Espandido sus tout aquéu bèn - la Ilour dôu cremen
- s'estalouiron bastido e granjo, assoustant ùni dons
cents abitant, sènso coumta, dins li grand jour, lis ajudaire prefachié venènt desviergina de si recordo lou tenemen Ion plus vaste que se vegue dins Rose après la
Camargo.

Li vièi pergamin de nbstis a.rchivo parlon d'un fournié
avignounen nouma Richard Bartelacius venènt aqui se-

mena de seisseto que fasié dôu cènt sus aquelo terro

novo ; sa jouncho finido leissè soun noum à-n-aquéu

clans e soun eisèmple en quàuqui famiho de travaiadou
qu'aurien camina sus si piado. Es verai pamens qu'en
terro de Cau-Mount i'a peréu d'isclo noumado li Bartalasso.

Bartalasso d'antan n'èro pas aquelo d'aro ; se ié vesié
un moulounet d'isclo en majo-part pleno de sause e desseparado pèr de lono ; au-jour-d'uei tout acb 's aplana,
liga ensèn, mantengu pèr de levado que, se n'arrèston
pas Ion Rose encourroussa is ouro de soun crèis, dôumens engardon aquéli bbni terro de si rousigaduro.
Desempièi un mié-siècle qu'aquéu tenemen fai qu'un
clans, i'atrouvarés bessai plus de vibre gafant dins si
broutiero d'amarino, minai rescountrarés plus en sa sesoun li Cevenés venènt, à miejo, ié faire la grano e li
magnan, pas meme.li gavot journadié pèr ié derraba li
garanço ; mai, ramplaçant tout aquéu mounde atravali,
vejeici - ai ! las ! - foço machino americano, meissounant, garbejant e caucant prousaïcamen sis espigau à
constat di vigno nouvello, vigno gaiardo, espandissènt
sus de vise rouginèu un rasin moustous se trufant dôu

coume aquéu, large d'uno légo, e mesclant au brut de sis
oundo bourrouladisso la voues enrauquesido di grapaud
e fou glou-glou da
issc rnmhant fèbre-countùnio
d'un cèu tristas, enne= esi, tout acb bèn quàuqui semano
à-de-rèng 1.... Pièi, planant sus aquel estendard eigadous la cimo di grands aubre e li tres crous mounumentalo que sus !ou terraire ennega aubouron si bras en l'èr
pèr impioura la misericbrdi divino.
Mai, après aquelo sourno pinturo, vejeici tourna que
trelusis Ion bon soulèu e soun gai co'.rmpaire Ion mistrau qu'aleno pèr faire fugi lis aigo, seca Ion fangas e
deliéura nbsti grangié. - Alleluia ! alleluia ! aquest an
n'en saren quite pèr la pou, e li terro, endrudido d'aquéu
cop d'aigo, pourgiran de recordo benesido, en esperant
Ion famous canau d'arrousage, aproumés desempièi d'an
e d'an, tôuti Ii fes qu'arribo la pountannado poulitico dis
En raport emé Vilo-Novo, Ion Pountet e Sorgo pèr de
de barquet, em' Avignoun pèr la traio e Ion pont d'aran,
li jour de marcat veirés Bartalassen e Bartalassenco lisquet, riserèu, venènt adurre sus nosto plaço sa poulaio
en renoum e que fai vira l'àsti di lipet de l'encountrado.
Aquéu galant amèu fasié sa voto pèr Sant Jôusè, patroun de sa parrôqui ; nbsti davancié ié courrien abiha
de nwséin, estrenant ansin lin printèms ; coume li

scsoun soun aro en retard e li gènt un briset dèuve, la
fèsto es rerr-andado au dilun de Pasco; aqui i'a bal, divertissènço e gousteto sus la tepo flourido.
De-mai la Bartalasso es lou rode mounte Avignoun
s'alargo en si jour festiéu ; dôu tèms di Papo, adeja li
nbbli chivalié roumpien aqui si lanço souto l'iue trelu-

E si granjo, quénti bastisso veirés aqui! sieguePatiras,
li Noutàri, la Grand Bastido, la Reboulo la Pourgeto, l'Andiolo, la Linsoulado, la Rocho-Gudo, la Duplessis, la
Coumbo, li Capelan (qu'èro dôu chapitre avignounen), la
Durelo (di Duret de Vilo-Novo), la Zkteraviho (dôu famous
engeniaire Pagan), la Bruyero (di Bruyère-Jarente), 11
Sant-fan (di dôutrinàri avignounen) e proun d'autro
apartenènt antan i Crihoun, i sorre de St Veran, à l'abadié de St Andriéu, l'Auberto (prouprieta di pichotnebout dôu papo Innoucènt VI,) sènso n'ôublida l'ancian
castèu, qu'es de M. Palejaire, mounte se disié la niesso
i'a gaire de tèms, vièio fourtaresso armado pèr teni en
respèt li contro-bandié coumtadin vo lis uganaud dôu

basto, se n'en coutarié enjusquo à 80

despoutenta en rambaiant chivau, midu, porc, cabro,
chin, galino, lapin e touto ineno de bèsti, d'ôutis,
d'eisino e de pasturo amount dins li chambro, au brut
di cop de fusiéu petant sus li téulisso pèr quista secours e ajudo, souto Ion revoulun di gourg d'un tourrènt

eleicioun.

filoussera.

siècle XVIer, ;

dinet ; de-mai la Bartalasso a a,gu de nouvèllis escolo,
uno sousto pèr Ion gardo, uno bregado (le poumpié emé
sa poumpo, Ion telefone, emé dos campano, qu'en tèms
di grossis aigo apollon Ion secours d'Avignoun.
Dôumaci li Bartal.assen an de-longo lis iue sus lou
Rose qu'en 1840 emai en 186 Fa leissa souvenènço de si
terribli vesito. Fan l'agué vist pèr s'imagina la doulènto
pousicioun d'aquéli granjo, uno eici uno Bila, liuencho
de tout cèntre poupulàri, e si gènt vivènt ansin isoula,
gardant sa vido, aquelo de soun bestiàri emé li quàuqui en
viéure subro dins ri granié, pastant e cousènt un rèsto de
farino dins uno aigo enterrousido, uno aigo venènt à-néli revoulunouso e tempestouso, pulèu pér i'adurre la
mort que lé hala la vido !
Oh ! quénti lôngui niue passado à prega, à ploura, à se

sènt di gènti castelano ; au-jour-d'uei li carroussèu, courso
de Libu e jo de boulo i'atiron encaro un mounde trefouli,
couideja pèr fes - ai ! las ! - de quàuqui duelisto, cerco-

garrouio venènt crousa l'espaso e arrousa la drudo terro

emé soun sang, après s'èstre chicouta pèr clequé

Pati, pata, pas rèn ! Per bonur, la boumbanço e li riboto i'atrovon, au rode
de Bagatello e dins l'isclo de Piot, li bèllis aubo e li platano espetaclouso, retracho de-longo pèr nôsti pintrepaisagisto ; aqui, à l'oumbro dôu verd fuiage, ié soun li
guingueto couneigudo e courregudo di groumandas s'esbaudissènt en ôublidant lis ouro fousco de la vido dins li
chicourloun dôu vin de Tavèu o de Castèu-Nbu.
En aquéu cuire requist e paradisen, en fàci dôu grand

e

que n'an pas si pariero à bèn liuen.
Uno terro ansin fegoundo siguè toustèms calignado
pèr d'envejous vesin ; Lengadb e Veneissin se la disputèron fin-qu'au 26 de joliet 1856 qu'un decrèt l'a ligado
à-n-Avignoun, pas sènso renarié de la part di pàuri ViloNouven despoussedi.
En 1876 soulamen, l'archevescat avignounen n'a représ loti gouvèr religions sus aquéu de Ni mes.
Desempièi, i frès de si bràvi grangié, s'es auhoura 'no
poulido gleiseto, emé sac uro qu'encadro un galant jar-

Rose bagnant li bàrri merleta de moun vièi. Avignoun,

ai souvènti-fes ausi ion galoi refrin d'un felibre, l'ami Jouveau, refrin qu'apoundrai voulountié pèr claure ma dicho
« Sabe uno bando dejouvènt
Qu'an lou cor gai, e menon joie
Emé li viii quichon l'anchoio
En Bartalasso proun souvint... s

Enri Bouvet.

LA FLOUR DE CAR

Pro uno flour de car ! uno flour de Prouvènço,
Un cibbri d'amour empli de jouïssènço ;
E res encaro - res - avié pouscu frusta
Si labro au vasèu d'or de sa primo bèuta.

Subre uno carnacioun ro-o e d'île mesclado
Dous grands inc blu prefound fissavon la pensado,
Dous trac vers l'Infini souto un péu negrinèu
Couine uno niue d'aurige. E 'm' acb res nous dèu,
Mau - grat que môun pincèu au retra d'aquelo
amo
Boute tout soun sabé, boute touto sa flamo,
Res dèu crèire qu'ansin l'ai bèn pintado. Ai-las
Uno flour sideralo ! un pouèto tant Las !

E l'ai visto, pamens, o, l'ai vi-to... Pro nuso,
Cabeladuro au vènt, li sen dre.... Sènso escuso
L'aviéu souspresso un jour, de matin, au mitan
D'un rode d'erso bluio ounte prenié soun ban.
Li plagne, li jouvènt que veiran talo causo.
Sentiran dins soun cor la frescour d'uno lauso,
Un pou.-ne sènso noum li fara trefouli
La bello flour d'amour la poudran pas euli

Un boute de malur a travessa la piano
La casto flour de Mai baiara ges de grano,
Si petalo an fugi souto Ion vènt-terrau,
La flamo es amoussado au founs di dons grand trau !

Es passido la car pastado emé de roso
La malandro a vua l'idour à pleno doso
Es vengudo la Mort ! a trepeja, sa i,
L'ile vierge que res avié jamai cuti !
Oh ! moue bèu vasèu d'or ! moue bèn cibôri, ploure...
Es elo que t'a pres, la Guso sènso mourre,
Es elo qu'a sega moun bèu lausié divin
Elo qu'a mes Ion fèu à la plaço dôn vin

E de tu rèsto rèn, sedusènto chatouno,
Aquéu sen rose e tousc, quau es que Ion poutouno ?
Es la terro, moun Diéu ! que te vai counsuma
;
Elo soulo a lou dre de t'avé, de t'ama !
Eh ! bèr., iéu, sién jalons de la
terro, te vole !

Aro que n'ai plus res pèr ama, me counsole
En pensant que la Mort n'a pres que Ion fourrèu :
Bello flour, vas renaisse à l'oumbro dôu toumbèu !

Pri mavèro ! printèms! te vaqui mai : ajudo
I sànti flouresoun, la Naturo tremudo ;
Un boule de perfum travèsso li rountau,
Lou rousié vai Houri au miejour dis oustau

Dôu piéu piéu dis aucèu la fourèA es emplido
Pertout, d'eici, d'eila, coulo un flume de vido

1

7

FUIETOUN DE

Lou Creserèu
Eoumèdi en ires ate e en vers
Representado pèr lou proumié cop au Tiatre poupulàri
de Gravesoun,
souto la direi-cioun dbu felibre Grabié Perrier.

JANET

Oh ! boudiéu ! que de mot ! que de vàni resoun !

Vès, paire, s'èro pas ounèste emai fisable,
Encb de Louïset, restarié pas coumtable.
NOURAT

Dise pas : mai, pamens, quauco fes vous troumpas...

Enjusquo dins Ion cor lis iue legisson pas.
Pèr Ion counèisse à founs, un ome, es dificile,
D'autant qu'à se masca li gus soun forço abile.
Pren-lou dins leu païs. N'i'en manco, de garçoun
Riche, ounèste, bravet? Tè ! coume aquéu Pierroun.
De quant vaudrié mai 'quéu chat pèr ta pichoto
Qu'aquel escreboussi que sèmpre francihoto ?
Pènso-ié 'n pau. Janet,

i

JANET

NOURAT

S'es pèr m'endôutrina,
Paire, que sias vengu, poudès vous entourna.
Eici dedins Ion mas sabe ço qu'ai à faire.
Gardas vèsti counsôu pèr vous.

As panaro fini ?

JANET

Noun, pancaro. Ma fiho
Sara pèr un moussu. Liuen, liuen li darbounas

NOURAT

Siés un renaire.

Que de l'aubo à l'errour dins la terro an lou nas.
Siéu riche, vole plus travaia ; n'ai de rèsto.
A parti d'au-jour-d'uei, coumence à faire fèsto.
Pèr agué'n cambarado un pan digne de iéu,
Maridarai Guerido ers' Enri, sacrebiéu

JANET

Vai bèn. Siéu co que siéu. lé van metre Ion nas,
Iéu, dins ço que fasès ? Es que dins voste mas,
L'ivèr au bon cagnard, l'estiéu souto la touno,
Libre coume l'aucèu dôu printèms à l'autouno
Viras pas, tournas pas, coume vous fai plesi ?
Emé d'àutri que iéu, se n'avès Ion lesi,
Poudès ana brama. Siéu las de vous entendre.
Escoutas. D'aro-en-la, vole mounta, descèndre,
Faire, dire, canta, sibla coume me plais :
S'acb noun vous counvèn....

NOURAT

NOURAT

Tan-de-ran la ! Queute ai

I

Desresounes, Janet ; t'emborgno la cresénço.
Veguen, capoun de sort ! siés pas dins l'ignourènço
Que noun s'agis de tu dins aquesto questioun ?
Vole ! Vole ! Quau se marido, bourbouioun,
Es ta chato, o bèn tu ? Se Ion vbu pas, Guerido,
Aquéu que i'as chausi ? Se s'èro amourachido
D'un autre, que fariés? Amour countraria
Meno à la mort souvènt.

JANET

Digas ço que voudrés; maridarai Guerido
Emé quau me pleira. Vbsti manjo-caussido,
Lis ai en quauco part. Siéu riche. De pacan,
N'en vole ges, ges, ges ! M'enfetarias tout l'an
Oue dirai touiour noun.

Boudiéu ! quento babiho !

JANET

M'avès desvaria
NOURAT

Se pamens èro ansin?

BMVR - Alcazar - Marseille

�De-long di carreirbu faigo di font s'esperd
En anant fegounda la terro à mantè u verd.

tôuti aquéli pajo ; dirias loti rebat dôu Soulèu de Prouvènço ! Oh ! Ion bon pan, coume es goustous 1 coume es
pasta pèr de man que sabon en quau van agué à faire.
Aqui se vous parlon de l'amour, sara ounèste, sage
veirès rèn de la passioun demasiado, despestelado que
negrejo dins li cansoun parisenco.
Sentirès, quand Charloun vous dira

Es l'ouro de l'Amour ! la Naturo es cri aio,
Façouno li boutoun, li cisello, li taio,
La four vai s'espandi, l'aubre vai s'auboura,
Vès ! la terro s'espeto e Ion Bran sourtira!

E s'ai l'urouso chanço
Que parlen ruai ensèn,
D'uno four d'esperanço
Te n'en farai presènt,

Fraire ! es eici l'endré. Vaqui Ion Gros : te rèndes

Pas bèn comte, belèu, d'aquéu murmur qu'entèndes ;
Es un fournigamen d'insèite e d'alo d'or.
Que de vido, moun Diéu ! mounte l'amaIo dor 1

sentirés, dise, qu'avés à faire à-n-un brave drop e

'oudriés-ti mai leissa ma tèsto sounjarello
Dins un mourtau broulisse, estrange, soucitous,
Qu'en me sarrant Ion cor dins ma vido empestello
Lou verin di douleur, l'amarun dôu desgoust?

Car i'a que toun regard, i'a que ti labro ardènto
Que pourran me donna la raisso benfasènto
Regisclant de l'amour en belugueto d'or 1

Oh I lèu, vène m'adurre aquéu bèn que desire
Lou frb de ti poutoun, Ion mèu de ti sourrire,
Pèr qu'enfin Ion bonur enlusigue moun cor.

Dàvi Toumas.

Vilo-Novo, ôutobre 1898.

a-n-uno cientouso chatouneto de Prouvènço, e noun
Es elo ! la vaqui tremudado en floureto,
En parpaioun lôugié ; Ion sang de sa bouqueto
A rougi li boutoun d'un miôugranié. Ve-la
Quand la Matèri mor, l'Esperit pôu voula.
Avignoun, lou 14 de setèmbre 1898.

F. Favier.

Cansoun dôu Nord
e dôu Miejour
La Prouvènço es un païs forço encantant: i'a rèn d'estounant que souri pople siegue de-longo cantadis. l'a g s
de fèsto, ges de voto, ges de roumavage que noun se ié

tante. La gaieta, dirias qu'es pèr ion Prouvençau uno
miejo-vido. Cresès pas belèu que se fai li meissoun, li
vendemio, lis ôulivado sènso cansoun. Ah ! bèn, o ; sarié

un porto-malur, aquéu qu'au mitan d'uno chourmo de
vendemiaire restarié sounjarèu. Lou mandarien lèu cava
de garanço en paluneto. D'abord que se canto tant, aven
un pan estudia ço que se canto.
L'an di, l'ai di, Ion dirai mai, nbsti paire, nbstis aujôu,
se countentavon di nouvè de Saboly o bèn de tout autro
cansouneto poupulàri, coume A la font de Nimes! Tout

acb en bon prouvençau. Aro, à nbsti chatouneto que
cargon de capèu « à la modo de Paris » ié fan perdu de
cansoun « à la modo de Paris », tant van dire dôu pais
di nèblo.

Parle eici en de gènt que couneisson tôuti Aristido
Bruant e soun obro, qu'es belèu un soulèu proun esbrihaudant pèr li bèulôli o li rato penado que danson
dins li cabaret o li turno de la giganto Lutèço, mai que
pèr nautre n'a pas mai de clarta qu'un calèu sèns bli,
pèr pas dire Ion rèsto.
l'a que de l'ausi, siegue dins si tournado, o autri-fes
dins soun « Chat Noir », vous canta si « Môme aux grands

yeux » o bèn si gènt « à rouflaquettes » que pèr mestié
van « ballader son chien » o bèn « rincer la cuvette à
la Villette » pèr se faire uno idèio dôu frejoulun e di neblasso que trèvon si cansoun.
Es de-longo de plourinejage, d'èr d'enterramen à vous
faire dourmi tout dre, coume aquelo que dis « son papa
qu'était chiffonier ». Vaqui n'en uno que vous fai veni
tristas pèr forço ! Parle que de Bruant, pèr ço qu'es censa
Ion rèi de la longo tiero di cansounié endourmitbri dôu

à-n-uno d'aquélis arrougànti panturlo dôu Nord.
Se noste cansounié vôu vous depinta li travai de souri
pais, zou mai, vaqui de gaieta, de rire franc : legissès
Li Meissounié de Crau, Li Vendemiaire, Lou Moulin de
vènt, La Cansoun dôu Païsan, tout es çaloi e riserèu.
Tambèn eici Ion travaiaire a de lagremo dins sa misèri,
mai aeô's lèu esvali. La magagno, coumelou nivo, s'envai
quand leu vènt-terrau Ioufo, o que Ion Soulèu trelusis.
Se nbsti cansounié prouver ü s ensajon à la roumanso,
sara que pèr nous parla de la belle naturo, di flour, di
parpaioun. Jamai ié veirés de causo tragico, dramatico,
que treboulon la tèsto di chato e di drole. Mounte es la
cansoun prouvençalo que coumengo coum' acb : Un jeune
homme vient de se pendre ? n'i'a ges, vous dise.
S'ère l'aureto molo,
Que davalo di colo...

P$R LA BENEDICICUN DE L'ASILE SONT CESARI
Dedica à Mounsegne l'Archevesque de-z-Ais
Pr : Prouvensau e Catouli.
REFRIN :

Que fai bon eici canta
Un refrin, un refrin de carita ;
Pèr nosto Fe traspourta
Prouvençau, venèn Ganta.
1

Lou vaqui Ion vertadié caratère de la roumanso : gracions, pouéti, mai noun sournaru e esfraious coume Ion
fan li cansounié dôu Nord.
Es noste soulèu que fai acb. Amoundaut veson tout

Coume au tèms que Sant Cesàri
Benissié lis Aliscamp,

Di paret de si vièi bàrri
Arle vènt larga si tant.

negre e eici vesèn tout gai. D'abord que n'en sian à

2

Roumiéux, mounte es, digas-me, la cansoun dôu Nord
que posque, sènso cluga li parpello, regarda e teni lou
coumparant à soun Maset ?...
Mai coume se fai adonne que noste bèu Miejour fugue
tant empouisouna d'aquéli Cansoun déu Nord
Es que, vous van dire, se vèndon bon marcat (just ço
que valon). - Pèr un sbu, n'avès dos dougeno... Co que
fai que leu paure mounde a pu lèu un sbu que dès, qu'es
leu pres dôu Maset de Mèstre Roumiéux o de la Raiolo o
autro... Sarié donne à souveta que, couine Ion fai Ion
Nord, s'estampèsse sus uno soueo fueio uno dougeno de
cansoun prouvençalo e li mendi aurien lèu fa de li chabi.
Saben proun que l'ome cerco de-longe ço que ié parlo
dôu man, e que li causoun dôu Nord soun si preferido ;
mai es egau, finirien pèr se n'en desgousta, e veirias
qu'alor nbsti chato virarien pas tant leu campano pèr
s'abiha e canta à la Mode de Paris. Car enfin, arlèri parisen, vendra proun un tèms mounte la mounedo que
nous mandas à plen vagoun, passara plus eici en Prouvènço, mounte nbsti sbu e tout ço que se fara pourtara
l'efigio mistralenco, qu'es perdu aquelo de la raço 1
Mai pèr vuei n'r'a proun de di coume acô.
Coume leu vièi Jan-l'Ase, disèn : « Pause un e retène
dons !

Es toucantla Ginouiado

Mounte leu Crist se pausé
Que rejoun dins sis aroado
La Vierge emé Sant Jousè.
3

Sant Trefume se gouspiho,
Sant Ounourat s'alestis :
Vènon entèndre en famiho
Noste galant cantadis.
4

Touti li sant e li santo
Qu'an en Arle pareigu,
En ausènt ço que se canto

N'en tresanon esmougu.
5

E pèr crèisse li voulume
Qu'estampon li tradicioun,
Vesèn d'un nouvèu Trefume
Crèisse li benedici,;un.
6

E voulès pas que s'enaure
Lou cor dins aquest mitan ;
E qu'au bon Diéu e si paure
I'agrade ço que cantan?

»

Antèni Berthier.

7

Nord.

Se d'asard volon ensaja la galejado, se volon mescla
un pan de « rigolade » coume dison, dins si cansoun, li
vaqui que se meton alor à vous canta de pourcarié, bono
que pèr jita d'bli sus Ion frb di passioun umano.

Eici s'endormon tranquile

COUMEI T'AMEI

Li vièi e li malurcus;
Auran dins aquest asile
Dôu Paradis l'avans-goust.

Chatouno, escouto-me, noun me siegues rebelle 1
Mande toujours vers iéu ti sourris amistous !
Au noum de la Bounta, te n'en prègue, o ma bello,
Escouto aquelo voues d'un jouvènt amourous.

Li pàuris abandounado

Mai, vai, leven-nous lèu d'aqui. Durbissen lèu Ion
Cigau e Cigalo de Bourrelly, o, s'amas miés, lou darrié
e lou pu bèu libre de cansoun prouvençalo, Li Cant dôu
Terraire. Oh! boudiéu ! que bono ôudour de ferigoulo,
d'espi, de roumanin ! Oh 1 la bello clarta que trelusis dins

Moun voulé se Tara, pas d'autre !... Vous demande
De me leissa tranquile.
NOURAT

8

ATE SEGOUND
La sceno se passe davans leu mas, coume à l'ace proumié.

Ase descaussana,

Te metren Ion mourrau.
MIOUN, subre la porto déu mas.
Hbu ! que ! venès diva ?
NOURAT

JANET

E pièi ? siéu pas Ion mèstre ?
NOUBAT

JANET

Noun. Sus tout vole l'èstre.
MIOUN, subre la porto.

Bèn ! vendrés lèu, veguen ? li faibu soun jala.
JANET

Mai de faibu ? T'ai di que vouliéu d'àutri plat.
NOUBAT

Tè ! frounsis mai la nas ! Dequé te fau ? D'alauso ?...
Lou pacan que vèn riche, oh! la marrido causo !
FIN DE L'ATE PROUMIÉ

SCENO I

SAFOURIAN, soulet.

Me vaqui de retour. Ai gagna trento sbu !...
De travai, chasque jour, n'en gible coume un mibu,
Pèr gagna forço mens. Quento bono fourtuno !
Se d'ôucasioun ansin n'aviéu souvènt quaucuno,
L'araire marcharié. Coume es brave Pierroun !
L'es la pasto dis ome, acb, digas ? Pas proun
De trento sbu tin-tin, m'a 'nca paga la gouto
Semblavo de velout ! La sentié pas, la bouto
Co qu'es esta countènt, quand i'ai di perdequé
Mioun m'avié manda. Fasié leu pèd-cauquet,
Lou rire encantarèu clarejavo sa mino
Que fasiéperleja si dèntpounchudo e fino.
Sis iue trelusissien e de joio e de gau ;
Se poudié plus teni, trepavo coume un gau.
Pamens, ma coumessioun èro di plus pichoto.
Mai que siéu niais ! Tant bèu droulas, de la faroto
Guerido dèu èstre amourous ?... Lou couquinot 1
L'on se causso souvènt 'mé de plus laids esclop !
S'acù 's ansin, tant-miéus. Bèu garçoun, gènto fiho,

Que fan rèn que trantaia,
Enregaran la vanado

Pèr veni ss souleia.

Auran de bèu pichot L.. Eh 1 tè ! rn'escarrabiho
De parla de l'amour I... Aguère pas lesi,
Iéu, coume li jouvènt, de tasta 'quéu plesi.
E pamens, bout' anas, tout ço qu'es bon m'agrado.
Que delice, parai, 'm' aquéli gènti fado
De pousqué caligna ?... Mai, li bèu perdigau,
Entre que pareissiéu, trufaire e fouligaud
« Hbu ! Fourian 1 Siés bèn laid ! » Me fasien la bramado,
Lis estoupin sus iéu voulavon à brassado,
E partiéu, vergougnous, Ion cor tout maucoura,
De noun pousqué. pauras, un brigoun m'amourra
Au sourgènt de l'amour... Que voulès ! ma planeto
Es ansin. Pèr mai d'un, coule em' uno espileto
Lou bonur, eiça-bas. Que sièr de me lagna ?
Me fan vièi ; comte plus. Mai que posque gagna
Ma vido, es ço que fau.

SCENO II
SAFOURIAN, MIOUN
MIOUN

Dequé las, sounjo-fèsto ?
SAFOURIAN
Mestresso, escusas-me. Virave dins ma tèsto

D'idèio d'autre-tèms.
(A segui.)

M. L}habrand.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIi LI
9

Guichard pèr P. Roustan ; Jano la fouelo pèr J. B. Bonal'oux
De moun tènis pèr F. Portai ; Li cigale pèr A. Allavène Lou;
;
nas de liste C'ougourdoun pèr Piarre leu testard
Mande-mi
no ntoute pèr L. Noré.
Dins LA CHRONIQUE DE BÉZIERS : Lou harbié del platèu,
Encd de Guignol pèr A. 11laffre.
Dins LE FÉLIBRIGE LATIN: La pasdoun, la mort
e la reneissinça de la França, pouèmo pèr A. Lang:ade; Lou
Gant
dan latin pèr toit meme ; Alexandre Martel pèr A. RoqueFerrier; Quelques mots sur l'histoire littéraire provençale (YV°VII' siè c le), Pur A. Restori
;
Lou Campèstre de Jan Laurés,
prel'àci de l'autour.

E s'entènd sus nbsti tèsto,
Pèr beni leu mounumen,
Lou Crist e sa court celèsto
Que nous fan soun coumplimen.
10

Que tout ço que s'enterino
Sus ço que fasen eici,
Parteje nosto dôutrino
Li paure diran merciM. Elsseto.

p

Se vènd dins t6uti li bons oustau.

.

F ou-

:

1%âen. - A pareigu : Centenaire de Jasmin, compte-

Dins la REVUE DES PYRÉNÉES : Pierre Goudelinpèr l'abat
Lestrade ; Isidore Salles, poète gascon, pèr M. Bourcier.

rendu de la séance des Jeux Floraux, tenue er l'hôtel de la
Préfecture, le 7 août 1898.emé tout ço que se i'es di e tôuti

01 o

WL44

li pèço de vers o de proso que se ié courounèron, 112
pajo in-8' (empr. Ageneso).

Hourdeula. - Lou tresèime Coungrès de la fede-

-.._r

racioun di Ciéuta Miejournenco, acampa dins nosto vilo
aqueste 3 d'ôutobre, a clans sa reünioun pèr l'adrèisso
seguènto à Frederi Mistral :
« La Fédération des Cités du Midi, réunie en son troi« sième Congrès, à Bordeaux, dans la salle de l'Athénée,
« envoie au grand poète provençal, au nom du Midi tout
u entier et particulièrement de l'Aquitaine, l'hommage de
« son admiration, l'expression de sa reconnaissance et le

,a soulèu

Crèmo sus li colo
Lou gigant calèu
Trecolo.

Soun dons li pantai
Dins uno niue puro
Que si pàli rai
Empuro.

« JEAN CARRÈRE, président. »

Oulourouo. - Lou lelibre Enri Pellisson vèn de

douna au publi sa Noste-Dame de Sarrance, pouèmo
courouna pèr l'Escolo Mouniino de Toulouso, 22 pajo
in 8', emé la traducioun, pres 0 fr. 50 llibr. C. Marque).

]Mo aèmi. - Un estùdi afisca sus l'obro d'Aubanèu,
emé lou retra dôu pouèto, vèn de parèisse en lengo
chèco : LASKA AUBANELOVA, 100 pajo in-12 (Ilranice,
libr. Prokop Zapetal). L'autour, qu'es noste ami e sbci
Don Sigismound Bouska, s'es espandi espe :ialamen sus

La Uiôugrano entre-duberto. La Bouèmi, en trin de re-

counquista sa lengo, sourris de liuen ansin à la Proavènço renascudo.

De ninfo jouineto
Fan souto mis iue

E A VIGNOUx
à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.
BRANDADO

ESPECIALITA

Boni-abaissa

pèr la coumando en Vile

tôuti li dimècre
Couquiho de chambre e de

t

service
à la Carto, à Pres-Fisse

à Cachet.

e

Saloun reserva.

__ Ii

i

l

%:râik1Pz

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

Murmuro :

Belesso. »

C. V D A L I N tr a SUCESSOUR

DEMANDAS

EN RACINO DE BRUSC

« Vène en moun sejour
Querre mi carresso,
Poutouno d'amour,
Avignoun.

A ubergarié-t3estaurat OE R%o

GALANTO CHAMBRO PÈR NOvi

Uno voues de mèu
Soute l'oundo escuro
I cor amarèu

Dins Lou GAU : Ndsti revendicacioun pèr C. de Bono-Corso

L'enfant rauba e ton pantai de la bono maire pèr D. S. de F. ;
Fèsto de Vdus pèr J. Grelin ; Brinde dôu senatour Fruchié à
Plauchud; Crounico, etc.
- Dins LA VIHADO : Charrarié pèr P. R. ; Pèr orto pèr L.
Noré ; Lei fiheto de Marsiho lier P. Simoun ; Lou parassô de

sarcelle

grasseto, li couvet de Camargo e béure loa vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papo
dôu castèu de Poco-Fino à l'

Se pren de Pensiounàri, - Pres mondera.

Pièi sus li risènt,
Argentado e belle
Se miraia vèn
L'Estello.

tiatre di Varieta, prounounciè à l'ounour di nôvi uno brihanto
aloucucioun en parla de Prouvènço.

pas nu-mens, d'ana tasta lou bon pèis fres, li

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service h. doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

E ié fan sèns fin
Si danso galoio
Fouletoun, lutin
En joio.

Lou majourau Bertas, qu'en qualita d'Ajoun au Maire de
Marsiho, maridavo, l'autre jour, leu secretàri generau dôu

pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velont
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo
de
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aiôli.

lingoumbaud
tôuti li jour.

Si freto.

.4 Draguignan (empr. Latil) : Lou Paterno de Favas, pichot
pouèmo de Felip Chauvier, 7 pajo in-18.

Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di pape
passejavon, ufanous, dins li jardin meravihous dôu Palaisse
d'Avignoun ese quihavon à la cimo di tourre e di nlerlet

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen,
counen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas auTaras.
mar.
cat lou dimècre e leu dissate, manqués pas, manqués

Fau tant e peissoun
A l'urous pescaire,
Gai ccume un quinsoun
Dins l'aire.
E brèsso plan-plan
Remaire e barqueto
Sus Ion larg estang
L'aureto.
E sèmblo qu'au founs
De gigant s'espaçon,
Que serpas, grifoun
Ié passon.
Sus li bord, la niue,

(o témoignage de la solidarité des cités méridionales.

L,

Fabricant: Fèlis EYDOUx. - MARSIHO,

- Dins la GAZZETTA LETTERARIA de Milan
tamburo
d'Arcola, pouèmo mistralen tradu en italian pèr E.IlPortal.

N0UV E .L t N

,

La dono la plus fièro, antan au MejanAge,
Bèn proun que se lavistie uno fes dins vue jour;
Mai toui li jour de Diéu, ôugan dins leu Miejour,
Li chato au Mikado se fan un sabounage.

- Dins 10u CAVEAU STÉPHANOIS : lMoun relogeou pèr P.
Duplay.
- Dins LE SOLEIL Du MIDI : Encd de l'estiruso er T
tard.

[e

Antan em' ôugan

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESH.4YES.
Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONC»LLI.

Pau Bourgue.

i . tel.

t L
La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume leu vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o lilariàni,
Toun vin, bon restaura,

Que s'es assc.boura
Dins li soulèu estràni.

Pèr béure risouiet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Se vènd " fr. la boutlho, à Paris,' balouard Haussmann, 41, farmacio

Mariani.

-

252 numerô

(1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897)
Emé la W,-%[7q_.e'A nl[ 'rB1ir1Ê sff{SY countengudo dins leu journau pendènt aquéli 7
annado . .

®

fr.

S'adreissa i burèu do'u journau

VIN pDE CASTU-NÙUI oco-Fino, la nèro de
"rand poco-f ino,
Castèu de Roco-Fino

,2,25

litre enviroun
id.
au
M

id.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360731">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360732">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360733">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443795">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360706">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°281 (Óutobre 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360707">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°281 (Óutobre 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360708">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360709">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360710">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360712">
              <text>Deux-cent-quatre-vingt-uni&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360713">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360715">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360716">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360717">
              <text>1898-10-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360718">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360719">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360720">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/a5228712d0ff34e1f9d1ea2b89b7b967.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360721">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360722">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360723">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360725">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360724">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360726">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360727">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360728">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10835</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360729">
              <text>FOL13136_1898_281</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360730">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443789">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443790">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443791">
              <text>Spariat, Léon (1861-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443792">
              <text>Ronjat, Jules (1864-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443793">
              <text>Bouvet, Henri (1850-1905)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443794">
              <text>Berthier, Antony (1878-1953)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598033">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598034">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598035">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642600">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878508">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
