<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10850" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10850?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:55:55+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16697">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/60fec2114be529810f67390f511cba00.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139489">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9cabc40685901a19e70e18ba71000d97.pdf</src>
      <authentication>320a4fbe80ae6bb9a0db199dba5aa14c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634591">
                  <text>VUECHENCO ANNMDO, Na 266

DIMARS, 17 DE MAI '189S.

Na utri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aibli.
F. MISTRAL.

Vidoun, Vidau,

Segound la vido
Loujournau.
(Prouvèrbi di meissounié. )

QUE V AI CREMANT IRES ]ES PÈR MES (7, 17, 27)

PRES DE L'ABOUNAMEN

8URÈU DE REDACI',OUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 10 centime

Vers

FOLCb DE BARONCELLI
au palais ddu Roure,

Baile dôu journau

EN AVIGNOUN

FOLCb DE BARONCELLI

PER VASCO DE GAMA
S'es celebra aquest mes, en Pourtugau e à Paris, leu
quatren centenàri de Vasco de Gama e de la descuberto
de la route dis Indo. En aquelo ôucasioun a publica Ma-

COUNCOURS
PÈR

3

UNO CANSOUN
à l'usage di Seudlcat
di païsan de la !t'rouvènÇo.

damo Adam un album countenènt li pensado e li dire
dis escrivan celèbre e dis amirau de Franço sus leu
grand navegaire, glbri dôu Pourtugau. E, leu 28 d'abriéu,
clins leu grand anfitiatre de la Sourbouno, s'es tengudo

uno sesiho literàri ounte s'es magnifica leu noum de
Vasco de Gama. La lengo de Prouvènço estènt counvi-

dado à la fèsto, M. Pau Mounet, dôu Tiatre Francés,
i'aguè 'n veritable triounfle en disènt maïstralamen, en
francés, d'abord, pièi en prouvençau, aquesto pouësio
de l'autour de Mirèio.

0 UR UGA
T

Bèu pichoun pople, que te siés encarna
Dins un eissam d'eros e dins un grand pouèto,
Vers ti remèmbre s'encuei acantouna
Tau que lou vièi marin que sounjo dins sa bèto,
II
E'neuei mau-trases davans Ion vermenié
Di poupulas nouvèu que brutelous te grèujon,
Dins li calanco de ta Lusitanié
Mounte lis ivernado en long printèms s'abrèujon,
III
Bèu pichoun pople, de ti bras nrvïous
Longo-mai tanco te sus l'ancro d'esperanço
As proun de glôri, pantai 7neravihous,
Pèr espera sèns fin li jour de reeoubranço.

4

païsan (que M. ]on Marqués de Vilo-Novo-Trans avié de-

Lei travaiaire de la terre
Se couchon d'ouro, quand soun las ;
De bon matin bouton coulas
E, quand sa bèsti se desferro,
Tout en passant davans leu manescau,
Chimon la gouto e fan ferra tout caud.

cansoun es la miés reü-sido. Co que rènci poupulàri uno
cansoun nouvello es proun dificile à dire. Sufira souvèntifes d'un refrin agradiéu o d'un èr que plaigne au pople.
Anan donne manda cèpi di 10 cansoun eici enclauso, i
80 sendicat de nôsti fièr païsan, e chascun d'éli ié chausiran sus Ion mouloun la cantadisso que i'agrado. L'ounour de la pnblicita que l'Aiôli, d'aquéu biais, fournis à

Lei païsan, nous fan tout saupre,
Counèisse au tèms em' au travai,
Counèisse quand la lune fai,
Quouro la terre pbu reçaupre
Un bon côutu que fugue tempouriéu
Pèr la semenço e leu bèu blad de Diéu.

Lou councours qu'avian dubert pèr la Cansoun di

mandado à l'Aibli) es claus despièi Ion mes d'abriéu.
Nous es esta manda 10 coumpousicioun en tout, que
li publican tôuti dins Ion numerb de vuei. Avèn en efèt
pensa que sarié inutile de decida nous-àutri meme, o de
faire decida pèr un coumitat chausi, quinto d'aquéli

nbsti councurrènt, vau bèn, à noste avis, uno medaio

Se 'n-cop dôu rèsto couneissèn quinto es d'aquésti
10 cansoun, aquelo qu'a leva la pain, nous faren un
plesi de donna dins l'Aièli leu soubeiran rcterendum di
païsan de la Prouvènço.
I

LOU PAÏSAN
Sus l'èr

:

Veici la sesoun de l'autouno,
Veici la sesoun ddu rasin.

VI

Mai couine l'oundo tout a soun remoulin;
E la semo, qu'enehau ! a segui lou regoun f e...
Ourgueious fugues e regardo eilalin :
As lou cours dôu souk=u pèr toun arc-de-trio unfle.
Vil
MANDADIS

Bèu pichoun pople, pèr Aquelo que t'es
Rèino de court d'amour, de gràci e de jouvènço,
Au noum de Franço mande un salut courtés :
A soun aubre maien vai lèu, four de Prouvènço.
F. Mistral.

6

Lei moussu passa sus la raco
Emé lei marchand d'estampèu
Tambèn naus lèvon leu capèu
Pèr li vira sa pouso-raco.
Mai, rebusa de sei pater-bourret,
Saupren un jour emplega nouéstei

bis.

7

Vèngue aquéu jour que, tôutei sage,
En sendicat saren uni,
Tôutei d'acord pèr manteni
Nouesto Prouvènço e seis usage,

Lou pa -ï-san, ounte que siegue, Es lou ce-

Lei braguetian e lei falibustié,
Li counseian de chanja de mestié.

bis.

dan Chaplo-vernie,
poun de la na - tien ; Au- ran bèu fai-re d'eaven-

II

LA CANSOUN DI PAÏSAN
tien ; Fan que la ter-ru se bou- legue ; Tant que Ion

Sus l'èr: Prouvençau e Catouli.
RETINTOUN

mounde noun aura pres fin, Faudra que li ague de pan e de

V

Bèu pichoun pople, toun Vasco de Gama
Sus l'Aubre de la Crous ales/ourrelant si vèlo,
Is encountrado mounte an pèr diéu Brahma
T'aviépesca lis Indo emé si earavello.

5

gagnarello.

IV

En bèl acôrdi travaio à toun jardin
E cuei li poumo d'or que dintre ié roussejon ;
E di prouësso de ti rèi paladin
Abarisse ti fiéu, qu'ansin raço racejon.

Qu 's que la passe mai galiero,
Mai libro que leu païsan?
Quand leu soulèu crèmo leu sang,
Éu tout descaus danso sus l'iero ;
E dins l'ivèr, quand la nèu toumbo à flo,
De pain moufle, éu garnis seis esclop.

vin,Tantquelou

Celebren lou Païsan,
L'omefort (bis), roubuste e san,
Car tout nous vèn de sa man :
Vivo adonne leu P, ïsan 1

monade noun aurapresfin.Faudra que
Dôu coumèrci , de Parn do ,
Dis emplega, dôu degai
Di taie, sèmpre aumentado

li ague de pan e de vin.

Es éu qu3 porto leu fais.

1

Lou païsan, ounte que siegue,
Es leu cepoun de la nacien ;
Auran bèu faire d'envencien,
Fan que la terre se boulegue :
Tant que leu mounde noun aura pres fin,
Faudra que li ague de pan e de vin.

(Celeb;°en, etc.)
2

bis.

2

Laisso-lèi courre vers la vila,
Aquélei qu'an lei couesto en long
A l'espitau veiras, moun bon,
Qu'à la fin tout acb defilo ;
Mai dins Ion champ leu païsan es rèi

E cènt cbup mai urous que noua se crèi.

bis.

Toujour pago, reno e genço
Que Ion traton cou me un chin.
Diéu ié baie en recoumpènso
Santa, bon pan e bon vin.
Celebren, etc..
Soun travai, soun eiiduranço,
Sis espàrni, sa resoun,
Soun la forço de la Franço
Lou cantaren jamai proun.
Celebren, etc..

BMVR - Alcazar - Marseille

�4

2

Emé si bèlli famiho

4

Au païsan, ounour ! salut !
Es uno flour de nosto raço,
Es e sara noste salut:
Sus la terro laisso sa traço
Es un rèi, gouverne soun champ
A pèr menistre sa coumpagno
E pèr sujèt a sis enfant ;
Aquéu gouvèrfai Ion cor grand
Di païsan, di païsano.

Que ié fan bàrri de car,
Es éu qu'es de la patrio
La defènso e Ion rampar.
Celebren, etc..
5

Çuand en vilo l'oubrié bramo
Pantai sèns realita,
Es éu que de cor e d'amo
Mantèn la soucieta.

3

Lou païsan vèi la grandour
De Diéu, de la bello Naturo,
En vesènt crèisse, chasque jour,
De la terro la pourtaduro.
Planto e recuei, i rai dôu cèu,
Sus Ion Goulet e dins li piano ;
Front susarènt au gai soulèu,
Emé lis esclop sus la nèu,
Lou païsan, la païsano.

Celebren, etc..

Se briho e se fai fourtuno,
Lou mounde es un paradis
Mai s'es paure e se derruno
Es la rouino dôu pais.
Celebren, etc..

7

4

Éu a pèr amour li planto,
Pèr ami tôuti si gènt,
Pèr bandiero, la Crous santo,
Pèr patroun, Ion grand sant Gènt.

Lou païsan es loti cepoun
Emai l'amo de nosto Franço !...
Mantenen-lou pèr de cansoun,
Faren bessai sa reviéudanço ;
A piano voues canten en Cor,
Pèr que,de mountagno en mountagno,
L'ecù de nôsti refrin d'or
Redigue, dôti Miejour au Nord,
Vivo Païsan, Païsano !..

Celebren, etc.
8

Lou poulitician pbu faire
Embarras, varai, baudour ;

Vau mai un bon cop d'araire
Que tôuti si bèu discours.

Au mes de Mai, quand se fai la Carreto,
Fouit à la man, pos leu teni d'à ment !
Lou païsan voudra que sa Moureto
Ague segur leu pu bèu garnimen 1
Dedins l'estiéu, quand se fai la ferrado,
Soun camarguen, au tant dôu roussignùu,
Lou fai landa davans lis abrivado,
Car, l'endeman, faran courra li biùu !
(bis).
5

Loti païsan, quand vèn lou tèms dis iero,
Dessus l'eirùu amo se viéutoula
'Mé sis enfant, quand pièi sa meinagiero
Au cage-nis s'enviai pourgi soun la.
Lis espigau qu'a laissa la cavalo
Repassaran soute Ion barrulet
Pièi se languis d'entèndre la cigalo,
Car n'amo pas de capta tout soulet !
(bis).
6

Pèr li capoun que vèndon sa patrio,
Lou païsan atapo soun drapèu
S'an besoun d'éu pèr ié passa l'estriho,
Lou bèu proumié vai ié tana la pèu
Sus leu cresten, clafi de ferigoulo,

Lou païsan n'a qu'un soulet refrin
Zôu ! Prouvençau, fasen la farandoulo,

La dansaren au son dôu Tambourin!
Avignoun.

(bis)

Pau Estellon.

Maurlse Girard,

Celebren, etc.

Capitàni auturié.
Avengudo dôu Gou, 17, Valàuris (Aup-Maritimo.)

9

CANSOUN DI PAÏSAN

Éu.tiro de la campagno
Tout lou viéure san, bon, bèu.
Pèr ajudo e pèr coumpagno
A Diéu e lou sant soulèu !
Celebren, etc..

Sus l'èr de la Marsiheso.
1

IV

Aubouren-nous, fièr labouraire,
Au crid d'amour de la Nacioun ;
Unissen-nous coume de fraire
Pèr manteni si tradicioun bis).
Noun ôubliden que sian de Franço
Toujour de si meiours enfant
E que lou pople païsan
Ei sa forço e soun esperanco.

CANT DOU PAÏSAN PROUVENCAU

10

Èr : Paure Medor...

Éu es libre, éu es soun Mèstre
Dins li champ e l'aire pur:
Urous pourrié pas mai l'èstre,
Se couneissié soun bonur 1

Gaï Païsan de la noblo Prouvènço,
Li pèd-terrous, nous trufan de Paris !
Nàutri, felen de nosto Reneissènço,
Pèr nous agué, fau ié bouta lou pris !
N'en voulèn plus di mouloun de bafraire
Que nous toundien, grana mai que de sau !
Li Sendicat nous fasènt tôuti fraire,
Lou cantaren : Vivo li Prouvençau !
(bis).

RETINTOUN :

Celebren lou Païsan,
L'orne fort (bis), roubuste e san,
Car tout nous vèn de sa man
Vivo adounc lou Païsan !

REFRIN

Arien, travaiadou ! Marchen tôuti d'acord,
Marchen (bis) e dins l'unioun toustèms restaren fort,
2

Es nàutri que sian la noublesso,
Abarissènt l'umanita...
Que, pèr nbsti bras, de richesso
Mai s'escampon de tout constat (bis).
Sian lis ajudo dôu Creaire ;
Avèn au cor un sang ardènt
E restan libre, independènt,
En gardant l'amour dôu terraire.

2

Dôu païsan li fiho soun poulido,
De soun bouquet toumbo pas Ion pecou !
Si bèu jouvènt caufon lis espelido,
Mai nison pas coume fai lou coucou !
Es en Gantant qu'amolo soun voulame,
Sis enfantoun soun d'ange boufarèu,
Pièi Margoutoun vai pausa soun levame,
E fai tira dedins lou toumbarèu !
(bis).

CANSOUN DI PAÏSAN
Se canto sus Pèr de : La tararino.

Dôu bout dôu mounde à l'autre bout

3

Lou fièr e valènt labouraire
Douno soun ajudo pertout
A l'obro de la terro maire
Fiéu fidèu, l'abandouno pas,
Pèr cerca liuen la glôri vano
Amo, d'amour fùu, Ion campas :
Aqui fai soun nis, dins la pas,
Lou païsan, la païsano.

EN MOUNTAGNO
.Abiit in montana.
(S. Lu.)

Lou cèu èro dins toun ousiau
Lis ange venien d'amoundaut
Espincha de tout caire
Ta fino qu'à Diéu lasié gau
0 bello Santo amistadouso,
Santo Ano, aduse-nous au port !
Siegues pèr nautre pietadouso
Aro em' à l'obro de la mort.

A set ouro, nous trouvavian à la glèiso e se disié niai
uno messo de coumunioun. Nous semblavo d'èstre à
Pasco. Erian countènt qu'es pas de crèire davans aquéu
mounde qu'èro à la santo taulo. En venta poudié se dire
quasimen coume dins lou cantico :

Lis ange venien d'amoundaut
Espincha de tout caire
Li Fournié qu'à Diéu fasien gau.

La coumunioun meno joio. Fau èstre messiounàri pèr

3

Dins la Patrie devèn èstre
A nosto plaço, au proumié rèng !...
E d'aqui pièi, courne àutri mèstre
Fasènt la lèi, gouvernaren (bis).
Car nôsti voues, fau que clantigon
Diras li grand e pichots endré,
Pèr que la Justiço e leu Dre
Libramen pertout s'espandigon.

Lou païsan, quand Ion soulèu dardaio,
S'envai countènt pèr faire li ineissoun !
Soun fiasco plan, e sa pèiro de daio,
Sus Ion blad rous fai brusi sa cansoun 1
Ié fai pas rèn d'agué li braio routo :
Lou cigaloun n'en cantara que miéu !
D'escambarloun, quand descènd de sa bouto,
Veirés soun pas coulour de grato-quiéu ! (bis).

l

avé la coumprenènço d'acô bèu, pèr n'en senti touto la
sabour. 0, meno joio, e Ion vesian claramen sus aquéli
caro de bràvi gènt. Esprouvavon, se coumprenié, la veritablo joio dis enfant de Diéu qu'es un avant-goust d'aquelo di Sant dôu Paradis. Fout lou jour, fuguèron dies
la benuranço, que Ion rèi, boutas n'èro pas soun cousin.
Noun parlarai eici de la grand messo, de la superbo
grand messo celebrado, se vous fai rèn emé diacre e
soudiacre. Tôuti nôstis orne ié cantèron coume d'ourgueno. Falié lis ausi! li muraio n'en tremoulavon. Noun
vous parlarai nimai dôu sermoun que f, guère à l'evang%ti sus la bono Santo Ano, maire de la Vierge Mario e
maire-grand de Jèsu-Crist. Tout acô tirarié trop de long
e vendrié, pièi, en ôdi.
A miejour, erian entaula vers Ion baile Jan dôu Jueise.
Nous devinavian aqui uno quingeno, pulèu mai que
mens ; e tôuti, vous proumete d'uno, avian li dènt longo.
Ah 1 boudiéu 1 ré faguerian ounour à l'anouge, ounour
couine se leu meritavo. Oh 1 dire ço que Ion fuguerian
gai, à-n-aquéu diva, es pas poussible. En coumpagno
vous esgaiejas, de fes, à pau de frès.
A la taulado, i'avié quàuqui Barcilounetan de la costo
piano que, de se vèire emé de capelan - erian sièis, frguras-vous 1 - se creiguèron tengu, ma fisto, de bar-

4

Devèn dire, i noumbrôusi clico
Que vivon de nosto susour,
Qu'avèn besoun en republico
P'àgtris ajudo, un Pau meiour (bis).

- Sias à l'emendo.
- Coume ! perqué ?

- Avès paria francés. E de rire,. e de rire ! Dounin, leu drole dôu baile Jan,
s'espôutissié
- Bèn fa ! bèn fa ! disié. Zôu ! tôuti aquéli que lacharan un mot de francés, à l'emendo !
- Oh! par exemple ! venguè un Barcilounetan.
- Un sùu ! un sùu ! tôuti cridèron, à l'emendo ! E chasque sùu que toumbavo dins la sieto fasié parti
de fusado, de serpentèu de cacalas. Fuguè lèu amoussa
leu francihcutejage, e se parlé plus que prouvençau.Mai
desirous de countunia Ion jo, tôuti li fes qu'en quaucun
escapavo un mot patoues, zôu ! mai agantave la sieto e
la boutant souto leu pas dôu parlaire : Un sùu ! ié
veniéu,
un sbu !

E la partido de rire durè, duré enjusqu'i. vèspro. Emé
li sùu d'aquéli qu'avien lacha de francés o de
patoues,
croumperian un bèu cire e leu faguerian brula davans
Santo Ano, à l'entencioun d'aquéli qu'avien parla prouvençau. Nous erian esgaieja, coume vous disiéu, à pal'
de frès.

gouïna francés.

- Ah ! ço, venguère iéu, en empougnant une sieto,
un sbu, messiés, metès un sbu aqui-dintre.

- Un sbu ?

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A1ôLT
Pèr acb faire fau s'entèndre!...
E pèrrniéus nous representa,
Que de païsan-deputa
Mai s'aubouron pèr nous defèndre.
5

Es alo.que l'agriculturo
Sara prouspèro, e mai-que-mai ;
Qu'au fou.-au, nosto parladuro
I'espouscara si pu bèu rai ;
Que dins la Franço e la Prouvènço,
A l'espandimen dôu Prougrès,
De si chauchaire d'interès
Se n'en veira la finissènço

Tournas Dàvid,

Vilo-Novo d'Avignoun (Gard).

païsan felibre.

REFRIN.

Païsan (bis), lou bèu païs
De Prouvènço s'espandis:

Es pèr nautre un paradis
Quouro lauran cantadis.
Païsan, lo-i bèu païs
De Prouvènço s'espandis
Es pèr nautre (bis) un paradis,
Zôu ! rustiquen cantadis.
2

Tout plantun li fa jitello
Sus lei coutau, long dei riéu :
Noue viéuren de regardello,
Auren sèmpre de bouen griéu.
Païsan, etc.
3

VI

GANT DI PA1SAN PROUVENCAU
Êr de la Coupo e de \'osto-Damo.
1

Dins lou jas la fedo agnello,
'M' un bouen pastre acù's rendiéu
Tambèn, la grangiero bèlo
Sei galino, sei piéu-piéu.
Païsan, etc.
4

Prouvençau, veici la Terro
Que nourrissié li Rouman :
Que vosto amo fugue fièro
Dôu travai de vbsti man.

Dau ! cantas, magnanarello,

Coumo blirèio, o boudidu !
Desfuias vouéstei verguello,

REFRIN

Lei magnan faran dei siéu.
Païsan, etc,

Noblo terro
Nourriguiero,
Li païsan
Tis enfant
Demouraran
E toustèms t'amaran.

Pèr meissoun, ei ligarello
S'ensôucon Jan vo Matiéu ;
Chato gaio e sounjarello,
Pantaias pache espousiéu.
Païsan, etc.

5

6

2

Fan moustouisso ei mai rebello,
Lei vendemiaire atentiéu,
Qu'emplissènt sei canestello
Laisson rapugo o chabriéu.
Païsan, etc.

Sa verduro nous oumbrejo
Souto lou ràbi-soulèu
E l'erbo qu'i prat verdejo
F ai de tapis subie-bèu.
3

7

Li flour que Diéu ïé semeno
Soun clafido de mèu rous ;
l'a de fru de toute meno
Pèr la bouco sabourous.

Au vergié, l'ôulivarello
Te largo de richiéu-chiéu
E l'aureto bressarello
Rènde seis èr que mai viéu.
Païsan, etc.

4

Que d'aucèu, que de cigale
Pèr canta ti perfecioun
Queto perle sèns egalo
Siés dintre la Creacioun !

Un païsan de Louino.
4fVIII

5

Ma Prouvènço a de mountagno,
De fourèst e de val -un,
Un desert, d'estang, de piano
Emé la mar lindo au founs.
A Mistrau, Rose, Durènço,
De vin, de blad, d'ôulivié...
Soun rejoun clins la Prouvèneo
Li tresor dôu mounde entié.

Toun soulèu nous enmantello
De l'aubo fin-qu'au tremount ;
Toun cèu blu clair d'estello
Dins la niue clarejo amount.
8

1r de la Cansoun dau Soulèu.
1

Bello terro miejournenco,
Tu qu'en tôuti fas tant gau,
Tu qu'au mounde siés urienco,
Veici ti fiéu damai rau.
Sian li pacan prouvençau,
Petejant coume un cigau,
Dau !dau 1 dau !
Garden noste Prouvençau.

2

0 Prouvènço magnifico,

Nous venguè de l'Iounio,
Noste paria tant requist.
Dins li papié de Marsiho
Voudrié mestreja Paris.

Felibre emai Païsan,
Touto gènt te glourifico
E s'ounouro en te lausant 1
9

3

E qu'arribe pièi, pecaire !
Lou moumen que trepassen,
Terre, tu, coume uno maire
Nous recates dins toun sen.
111arsiho, Alèio de Meilhan, 60.

LA CANSOUN DI PAÏSAN PROUVENCAU

REFRIN

7

Jûusè Chevalier.

Mai lou sang de nbsti rèire
Boumbounejo encaro viéu ;
Gardaren nbsti vièi crèire,
Paris gardara li siéu.
4

VII

LA CANSOUN DEI PAÏSAN
Sus l'èr : Grand Soulèu de la Prouvènço...
Pan de labour,
Pan de sabour.
(Prouvèrbi.;

Se lou soulèu amaduro
Nbsti vigno e nôsti bla,
Lou grand Mistrau nous empuro
Nosto antico liberta.
5

L'avèn dins nbsti mesoulo
Faren courre nbsti btôu ;
Dansaren la farandoulo,
Gai coume de roussignbu !
6

Au Proufessour d'.4griculturo FACDRIN, à l'eicolo
de Valabrc.

N'es pas morto nosto raço :
Jito mai de sagatun 1
La Prouvènço es jamai lasso,
Trachis mai de nouvelun.
7

Semenen rousso tusello,
Gran e liéume, ivèr-estiéu ;
Pourtaras, o terre bello !
Tôutei lei bèn dôu bouen Diéu

3

Autre-tèms dins li bataio
Nbsti paire fasien lèi ;
Vuei tambèn dins la mitraio
Sian de bon sôudard d'elèi.

8

Sus la mar o sus la terro
Un jour s'erian agarri,
Leissarian tout pèr la guerro
E voudrian tôuti mouri !
9

Car, s'aman nosto Prouvènço,
Pèr acb n'ôublidan pa
La Franço e, pèr sa defènso,
Nous veirien tôuti lampa.
10

Tant que sus nbsti coustiero
L'ou'ivié verdejara,
Nosto nacicun forto e fièro
Gaio e drudo flourira !
Bèu-Caire (Gard).

Antôni 1:erthier, enipremèire.

IX

.

LI CANT DÛU PAÏSAN
Er: Ah! , i j'avais diamants et couronnes.
1

Lou jour parèis, vèn de naisse l'estello
Qu'en trantaiant mounto souto un cèu pur;
En davalant la luno blanquinello
S'esperd plan-plan au fin founs de l'azur.
Dins la ramiho,
De vbu d'abiho
Van s'alesti pèr rapuga soun mèu ;
La tourtourello
Sèmpre fidèlo

Trais soun cant rau au matin leu pu bèu.
REFRIN.

Quouro vendra la granesoun,
Païsan, largo ta cansoun.
2

La joio estènt dins lou vaste terraire,
Galoi bouié, vai lèu metre coulas .
Lou cor countènt, seguissènt toun araire,
L'ouro vendra qu'auras pièi de coulas.
Amount braveto,
Lis alauveto
D'un ri-chi-chi que n'a jamai fini
Tant gasaiejon
Qu'éli coursejon
De pensamen que vourrien reveni.
3

Dedïns lou plan arc, que lou blad nosso,
Deliéuro-lou vitamen dôu margai ;
Ansin veiras ta recordo aboundouso,
En meissounant i'anaras toujour gai.
Oh 1 ii calandre,
Après li liandro,
S'amataran sus lis espigau tris,
Dins li caussido,
Acouvassido,

E cantaran ensèn 'nié fi perdris.
4

Dins li pradas quouro la bagnaduro
S'embugara dedins lou fourmentau,
Vendras alor cabussa la pasturo,
En esperant leu retour dôu vènt d'aut.
Long di draiolo,
Li parpaiolo
Voulastrejant, zôu, emé li grihet,
Ras di baragno
Emé l'eigagno
Te cantaran si refrin famihié.
5

Sus li cresten veiras crèisse ta vigno,
Foro dôu brut, dôu tron e dis uiau ;
Mau-grat lou tèms que tant vite s'esbigne,
Vendras euli ti rasin vermeiau
Li dindouleto
Cascareleto

Subre la pampo e quouro ras de sbu,
0 vendemiaire,
Pèr tu dins l'aire
Acassaran li mousquihoun à vùu.
6

Li ventoulet t'an fa crèisse d'ôulivo
Dis aubre vercl en foro di campas,
Vèngue saut Jan, se noua lou tèms es nivo,
De tout segur li veiras de nbu pas.
Di gaudre esterle
Vendran li merle
Pèr miéus sibla subre lis ôulivié,
D'ôulivarello

Que cantarello
Li veiran blanc à causo dôu nevié.
Au Paradou, lou 3 de filai 1895.
Chu ï loup Riéa.

BMVR - Alcazar - Marseille

�x

Boulegadisso Prc u-Iençalo

UNO PROUFESSIOUN DE FE

CANTADIS DI PAÏSAN

EN LENGO PROUVENCALO

- Pins L'Apostolat des enfants de Marie : Les poètes

Sus l'èr de marcho : Es pièi vengu.

et la Sainte Vierge, FréLéric Mistral, pèr F. T.

- Dins L'Homme de Bronze : A Jan de la daio, letro

1

Pamens ié sian ! Fiéu de la Pacaniho,
La Liberta boufo d'eilamoundaut ;
Mascle fourçu d'uno noblo famiho,
Lou front cencha de lausié, anen, dau !

Nous arribo dôu Var. Es estado afichado dins tôuti

Passa li jour de don

E de lagremo amaro,
Perqu'ansin Diéu lou vou,

pèr Mèste Pascau.

fanas vèire, proun granado e senado, s'amerito d'avé li
coumplimen dôu Felibrige emai de tout bon patrioto.

pèr L. Foucard.

Fifre, siblas ! Tambourin, picas fort :
L'Astre de Vido escavarto la Mort !

Li sian mai au sànctus ! Es aquéu coup que fau faire
escarrouire lou gàrri que manjo touto la farino e laisso

bis

au paure pople... lou rasset. Li a 28 an qu'avèn la Republico. Eh! bèn, li a sènso menti, 56 miliard despensa

2

inutilamen pèr nourri un eissam d'amenistratour, leis un
nouisible, d'autre inutile : n'en diéu pas mai, mi coumprenès.
La Bepublico dèu èstre un gouvernamen d'ecounoumio.
N'an-ti fa? Nàni. Perqué? Pèr la fauto dei gouvernant
qu'an fa de poulitico, luego de pratico. Pèr leis ecounounoumio fau simplifica la machino, e l'an coumplicado !

Adoulenti, dins la draio clafido
De caladoun, d'arrounze ensaunousi,
Caminavias en feloupo apoussido,
Pitre à l'envès e gousié desglesi :
Avuei lou pan de blad
E lou sang de la souco,
L'blï d'or, di pu fia
Reviscoulon li bouco !

-

ensin devèn doublamen coustouso. Li an tant mes de
rodo que pou plus vira. De plaço, puei de plaço e mai
enta de plaça.... Vouesto machino van rèn, gouvernamen ! va vias pas o sias avugle. Es la machino de 4804,
es gauvido, li a pas un tourrihoun que vire: soun de-

Fifre, siblas, etc.

3

La Terro, ai ! las ! laiado e secarouso,
Mai qu'uno espoungo esbevié la susour ;

vengu carra e lei rodo peréu. Es rouinouo ; se la chanjas
pas, marcharés pas.
Perqué donnas pas la majourita à la coumuno? la leissas en tutèlo. Es proun vièio pèr avé sa majourita. Tout
a marcha en endustrio, despuei cènt an ; si comto pas
li prougrès fa. Lou gouvern amen regardo - e nàutrei palan. Que fau metre à la plaço ?

De-longo mai, doulènto e segrenouso,
Vosto amo aqui semenavo si plour ;
E dins l'aliunchamen
De nôsti bèu campèstre,
Lou Rèi dôu fiermamen
Maudisié vbsti mèstre !
Fifre, siblas, etc.

farés tout; sènso elo fès rèn. Sus cènt emplega paga pèr

lou gouvèr (perdoun, es nàutrei que pagan), n'i'a 75

qu'empachon leis àutrei 25 de travaia. Avès quatre Justici. Avès 50 Amenistracien diferènto. Fan qu'uno souleto amenistracien, e alor tout si veira. Es un engàmbi
ouate si li coumpren plus rèn.
Fan un filoussera deis inutile ! Li a qu'uno souleto despènso que siegue indispensablo, es la defènso dôu païs.
Tôutei leis autre dèvon viéure à la susour de soun front,
coume enfant d'Adam. En Franco, sian 10 pèr faire loti
travai d'un ! Vous v'ai di e va repéti : l'Unita Coumunalo
adurra aquelo ecounoumico reformo ; es alor que si
veira la cleviso franceso, liberta, egalita, fraternita, en
donnant à la coumuno soun grand role.
Ciéutadan frances, vous sarre lei cinq sardino : se laisson toumba lou buletin pèr iéu, veirés que trouvarai la
routo pèr ecounoumisa de tèmse d'argènt. Siéu un ome
prati - e noua pouliti ; es la poulitico que tuo la Franço.
Vous presènti ma maniero de vèire. Se la trouvas
boueno, voutas pèr elo : pènsi que n'aurés pas à vous en
repenti.
Ajuaas-mi, vous rendrai lou servici presta.
Un vièi cieutadan,

Moucon la vermenedo !
Fifre, siblas, etc.
5

Sai-que belèu, pèr de fedo entuclado,
Tant qu'eilamount lusira lou soulèu,
Aurien vougu dins sis agouloupado,
Toundre sa lano à grand cop de cisèu !
Pièi, vague d'escoundoun,
Di bedigo toundudo
De se trufa ! Mai noun,
La farço es couneigudo !
Fifre, siblas, etc.
6

Se de bon vin emplissèn nbsti bouto,
E nbsti gerlo emé d'bli bèn rous,
Nôsti granié de blad, Jan Pico-mouto

A. AUBERT,

candidat de l'Autounoumio Coumunalo

Dins l'aire clar mando un crid pouderous :
Pièi, en vounvounejant
Coume eissame d'abiho,
Li masclas païsan
Espouscon la rouviho

(Brignolo, empremarié Gassier.)

Lou tron de Diéu enfioco nôsti veno,
E nôstis iue sabon ié vèire clar ;
En esclapant li pesànti cadeno
De nôsti dre sian téuti li sôudard 1
S'aman d'un amour sant
La terro nadalenco,
Crèmo dins noste sang

H. C',t

L1 E &amp;i ZE:4

Le D' Gérard, de la Faculté de Paris, diplômé du
ministère de l'intérieur, vient de découvrir un astrin.
gent assez énergique pour obtenir promptement l'occlusion de l'anneau herniaire. Il ne suffisait pas, com.

me tant d'autres l'ont fait avant lui, d'appliquer un

bandage médicamenteux ou une pommade Quelconque,
pour fermer le passage de l'anse intestinale ; il fallait
trouver un remède inoffensif et vraiment efficace, grâce auquel la guérison radicale de la hernie sans opéra-

tion ne fut plus un vain mot. Telle est la découverte
que nous devons au savant Docteur qui offre gratuitement sa brochure à nos lecteurs contre 45 centimes en
timbres poste pour frais d'envoi. Adresser les demandes à M. le Docteur Gérard, 30, rue Drouot, Paris

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Taras.
counen, Sourguen o Carpentrassen, quand amas au mar.
cat lou dimècre e loti dissate, manqués pas, manqués

pas au-mens, d'ana tasta lou bon pèis fres, li sarcelle
grasseto, li couvet de Camargo e béure loa vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papo
dôu castèu de moto-Fino à l'

.%ubergarlaé-13eistaurat H1:L$iO

C. VâDALINC,

SUCrSSOUR
EN AVIGXOUN
à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.

BRANDADO

ESPECIALITA

Roui-abaisso

Couquiho de chambre e de

pèr la coumando en Vilo
Service
à la Carto, à Pres-Fisse e

téuti li jour.

Saloun reserva.

téuti li dinsècre
lingoumbaud

à Cachet.

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

Se pren de Pensiounàri, - Pres mondera.

DEMANDAS

Ah ! vbu de duganèu ! ah ! pople relenqui !
Vas à M'as-couiouna redonna ta proucuro ?
Voto donne pèr Eydoux : au-mens aquéu-d'aqui
Emé soun Mikadô te fai bello figuro.

La flamo felibrenco !
Fifre, siblas, etc.

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

Fabricant: Fèlis EYDOUX. - MARSIHO.

Se vènd dins tduti li bons oustau.

Antoni Chansroux.

Lou gerènt: FoLCô DE BARONCLLLI.

En Avignoun, empremarié FtiA..c:t

SEG UIN.

DOU PEROU

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume lou vin de Castèu-Nèu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

Se vènd
Mariani.

- Dins Le Petit iliterrols : Notre langue maternelle pèr

X. ; La boureico e le tessou pèr A. I'ourès.

?3coea:3 c 1a WQpvQ

7

COOffiâ4t

- Dins La. IVihado: Pèr ton mes de Mario (Piarre lot,

testard) ; Furro janzbi pèr L. Norè; Que nord? pèr Lou
Vihaire ; J routeicien, pèr Mèste Pascau ; Oh! isso pèr p.
Maziero ; Ei francîhot pèr L J.

GALANTO CHAMBRO PÈR NOVI

Fifre, siblas, etc.

LA

Spariat; Lou mistrau pèr lou Felibre dôu Mas.

L'UNITA COUMUNALO !

Bessai cresien, emé bèlli paraulo,
D'embavousi, coume bèfi cresta,
Li païsan, qu'aduson sus la taulo
Lou Pan de Vido e de la Liberta !
En li dess:parant
Voulien batre mounedo ;
Mai d'un revès de man

ViN

- Dins Le Forum républicain : Lou barcarés, Au vint,
- Dins Lou Gan : La Prouvènço i Prouvençau pèr un
Maianen ; Discours d'A. Tavan sus lou cros de J. Giéra ; Li
Rouguesoun per B. Bonnet ; Cantico de santo Estello pèr L.

L'Unita, vaqui lou principe dôn noumbre; em' elo

4

Bèu-Caire.

- Dins Le Soleil du Midi : Ici rebecado de MYlisè Tèsto

terrau, pèr A. Berthier.

CIÉUTADAN FRANGÉS,

REFRIN.

- Pins Le Petit iliarseillais Lou sdungi dôu candidat

li coumuno de la circouscripcioun de Brignolo. E, courre

ELEICIOUN LEGISLATIVO DOU 8 DE MAI 1898

Cridas pu fort encaro:

poulitico.

252 numerô (1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1898, 1897)

Emé la T

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

tengudo

annado

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

dias
ns lou
lou

DI ILIATÉ RI coun- T
j ournau pendènt aquéli

7 r

re s

®

70

j
'

S'adreissa i burèu d'ou journau

VIN DE CASTU-NÔU-DE-PAPO
CIAUS DRU

CASTÈU DE ROCO-FiN

Roco-Fino, la pèço de

Grand Roco-F ino,
C,astèu de Roeo-Fino

id

ES

,2,25

"r Ir

litre enviroun .
id.
id.

la caisso de 25 boutiho.
BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361196">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361197">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361198">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443685">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361171">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°266 (Mai 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361172">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°266 (Mai 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361173">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361174">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361175">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361177">
              <text>Deux-cent-soixante-sixi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361178">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361180">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361181">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361182">
              <text>1898-05-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361183">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361184">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361185">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/60fec2114be529810f67390f511cba00.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361186">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361187">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361188">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361190">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361189">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361191">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361192">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361194">
              <text>FOL13136_1898_266</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816842">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10850</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361195">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443677">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443678">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443679">
              <text>Girard, Marius (1838-1906)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443680">
              <text>Estelloun, Paul (1845-18..?)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443681">
              <text>Lieutaud, Victor (1844-1926)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443682">
              <text>Berthier, Antony (1878-1953)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443683">
              <text>Riéu, Charles (1846-1924)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443684">
              <text>Chansroux, Antoine</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598078">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598079">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598080">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642615">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878523">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
