<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10891" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10891?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:55:46+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16735">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/23697775b71e61b6831748a90252870d.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139488">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/b332606d87a2abf42e51f503b587edac.pdf</src>
      <authentication>0e540c7d6d75ab0a60d1690471b8489c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634589">
                  <text>DIMÈCRE,17 DE MAI 1899.

NOUVENCO ANNADO, Nô 302

Nàutri, li bon Prouvençau,

7idoun, Vidau,

Au sut rage universau,
Voutaren pèr l'ôli

Segound la vido
Lou journau.

E faren l'aibli.

(Prouvèrb,'di mexssounié.)

F. MISTRAL.

QUE `'AX GREIM,INT TRES I+ ES PER LUES (`7,1'7,2'7)

PRES DE L'ABOUNAMEN

SURÉU DE REDACIlOUN

Un an .............

E D'ABOUNAGE

Sièis mes .........
Tres mes..........

Vers

1 O fr.

S fr. 50
3 fr.

Estrangié.......... 12 fr.

Lou numerb....... 10 centime

FOLCb DE BARONCELLI
au palais d6u Roure

Baile dôu journau

EN AVIGNOUN

FOLCb DE BARONCELLI

e

9

E me mire dins sis iue.
N'i'a que dison en Eiguiero,
Mounte Goutoun vai souvént :
Despièi qu'a cassa la niero,

LA NIERO
Sus l'èr : La rescontre sus lis iero,
La chatouno di péu blound.
T. AUBANEL.

A LA MEMORI D'AUB \NÈU

Que boudougno que ié vèn
dan Bayôu.
Eiguiero.
s°os°oo°oe°os®aes°oe°oe°oe°ss°o s°s s°oe°®s°se°os°og°oe°o
se
, es e®

o®s®sa ®®®n ®a r®oe

se salait*

(Fin.)

Ne clafiguè de boudougno,
Aviéu lou cors boudertfla,
E Goutoun fasènt la fougno
Me disié : « Coume siés fla ! »
II

Pièi Goutoun que s'engranavo
Repepiavo en se trufant :
« Ah! moun bèu, se te manjavo,
Te plourariéu, paure enfant! »
- Vai, te trufes pas, mignoto,
Te menarai à l'aura...
Se vos, emé ta manoto,
Lèu vène me l'aganta ! --III

Plan-planet, un pau mouscouso,
Dins moun pitre entre -dubert,
Rsquihè sa man crentouso,
Fresco coume lou limbert.
T6uti dous avian li rouito,
S'espinchavian arderous :
- Goutoun, tiraren li bouito,
Car de tu, siéu amourous ! IV

Lou bèu jour de Sant Verume,
Lou patroun de moun pais,
La glèiso pleno de lume
Semblavo lou Paradis :
E Goutoun, urouso e fiero,

Soun aneloun à la man,
Emé iéu venguè sus l'iero
Dansa fin-qu'au lendeman

!

d'éli.

Mai d'eiça, sus li bord di dous taire de la routo, se re-

trovon li tros - pbusso e massacan - de la poudriero,
entre-mescla dins li rouino qu'an facho. Lèi bèn umano:
assassin e assassina reüni dins Ion meme terro-tremo ;
la roujo revoulucioun espïrant dins lou meme panié que
si hlànqui vitimo !
Nous veici en plen champ de bataio. 'Mai avans, dequé
vese amoundaut? Uno inmensamen longo e largo coulino
pelado coume nôstis séquis iscleto de rnar, plantado de

milanto tros de canihoun pas plus aut qu'acb. «Eiçb,
me dison, èron uno superbo pinedo, tant oumbrouso que
de dessouto vesias pas un pan de cèu. De roumaniéu, de
ferigoulo plus, e plus ges d'agüio de pin: l'aurasso terriblo a tout escouba. Dôu rèsto, li milanto bastoun nanet e anequeli que sèmb'.on poussa aqui d'aièr, èro acô
li vièi e gigant pin que n'en fasien la glbri. En arribant
d'eila, la poudro a rasa tant bèlli cabeladuro e Ion tuert
a chapla tant roubùsti troune ! »
E mis iue trebla toumbon, abas, sus ço qu'ai apela un
champ de bataio, pèr l'aspèt desoula soulamen, car vertadieramen, cènt cop es plus triste Ion prat-bataié
mounte noun s'es pouscu lucha ! E 's pas lis energio
qu'aurien manca emé li màscli pèd-terrons, emé li fièr
mestierau, emé si courajous wôudard de Lagoubran mai
Ion mejan de lucha quand Ion sourne enemi vous ataco
en pleno niue e sènso avis...

A la balala, davans, darrié, à dèstro, à senèstro, en
plen aire, permié de mouloun de roucas e de moutas de
terro, se vèi de matalas estrassa, de saumié estripa que
li ressort ié sorton, de lié de fèrri troussa o de bos escarteira, de cadiero routo, d'eisino meinagiero : sartan,
diable, inde, casseirolo, esquintado de bofo o de trau,
de taulo goio, etc..
l'a eici, entre la routo e li carreiroun esventra pèr la
recerco di cadabre, au pèd de la pinedo morto, li rèsto
d'uno remiso : contro li paret quàuqui grùpi lou dison.
Davans, dins ço que deguè èstre uno court, lou dison
peréu dos couloussàli carreto matrassado que sis eissiéu
de fèrri espés soun virouieja courre de tiro-tap.
A-n-aquéu rode d'orne travaion à pôutira de la terro
tout ço que pôu avé 'no valour : couire, ploumb, fèrri,

A travaia jour e niue :

emai mastega siegon pèr Ion monstre que li raquè. E
tant avisa soun dins si cop de picolo, que se coumpren
que poudrier atrouva autro causo. Quau saup tôuti ii
vitimo que belèu dormon encaro souto aquelo terro

Goutoun es sèmpre poulido,

maudicho !

V

Desempièi passan la vido

courre un relicle vitimàri, coume se counservarié un tros
de la veraio trous o un clavèu que i'estaquè Jèsu 1
Mai ço que gardarai plus preciousamen encaro, plus
tousquère iéu-meme à mié enfounsa dins la terro.

Tre arriba, lis iue cercon d'abord la poudriero devastarello. La poudriero ? Un inmènse trau emé la mar au
mitan ; un vaste bacin d'aigo salado. Au moumen de
l'infernau cop de tron, Ion bastimen partènt en esclat,
la mar, qu'es tout proche, soulevado, venguè 'n boumbissènt prendre sa plaço. Talo uno serp, talo uno abiho
que s'aneientisson dins Ion verin que perjiton autour

En charrant emé Goutoun,
Uno couquino de niero
Grosso courre soun calotin

aqueste pèr souveni ? »

pïousamen, es un estras de caièr d'escoulan que des-

JAN BAYÔU.

Acassère sus lis iero,

bleto de poudro ; la poudro en partènt à tant grosso
prouvesioun - en bouito, en barriéu meme - fourçadamen devié s'escaraia en tros que vesès. Se voulès
L'ai acepta emé recouneissènço e Ion counservarai

Aubanèu, ta vièio cansoun,
Quouro la cantave à Goutoun,
Nia douço Goutoun, leu plouravo ;
N'ai fa uno sus lou meme èr
Que farié rire Lucifèr,
M'a di Goutoun que s'engranavo.

I

Quand un di journadié presènto quicon que vèn de destrauca. Dirias un moussèu long e plat de rusco d'aubre.
« Es, me dis un sôudard dôu gèni qu'en survihant li travai m'a fa Ion raconte de la terriblo niue di sauvatage
dins la negro escuresino ounte lusissié la soulo estello
déu devouamen, es acb ço que se poudrié apela 'no ta-

A peno quatre pajo e quàuqui moussèu en pato, au
mitan, dins un cartoun ensuca e brut de nito. Mau-grat
soun pan, aquéli pajo soun elouquènto e dison proun
que l'escoulan, pecaire ! coumençavo de travaia coume
un pichot orne : proublèmo coumplica, fracioun, estùdi

scientifi, pres-fa d'estile, e tout acb marca d'un B au
creioun blu pèr lou magistre. Lou noum de l'escoulan ?
Sachot, dequau, de-matin, ai vist Ion cros adourna de
frésqui flour.
Segur Ion gardarai, aquéu tros de caièr, en membri
dôu paure inoucènt après i'avié escri, sus uno fueio,
aquest salut :
T'ères coucha, mignot, fièr de l'obro coumplido.
Toun paire t'aviè di belèu : « Fiéu, acà vai 1»
E ta maire, dins un poutoun, entrefoulido,
Avié de l'endeman adouci toun travai.

E dins toun lié bressa coume un nis pèr lis auro,
I perfum de la mar tranquilo e di grand pin,
Aviés barra lis iue dins de pensado sauro
Ounte vesiés enca briha de clar matin.
Quand un tros gigantas, segui d'uno tempèsto
De poudro e de routas jalo toun pantai d'or,
Tremudo en longo niue quàuquis ouro de fésto,
E rèsto rèn de tu que l'oumbro de la mort.
Noun, pamens, rèsto enta, sauva de la bourroulo,
De ta sagesso e de toun travai un estras ;
Un caièr qu'an treva toun cor e ti mesoulo,
Ounte an courru ti det pèr alesti li bras.
Quàuqui fuiet gisclant di flanc d'aquéli rouino
Coume gisclo uno estello au mitan di brumour,
Quàuqui pajo mounte se vèi toun amo jouino
Se fasènt adeja dôu devé grand ounour,
Car Dieu a pas vougu que perim-uèsse lento
Toun amo, e s'a jita tant de dôu e d'afan,
Se dins soun grand secrèt l'otro d'engèni a routo,
A respeta, mignot, l'oubreto d'un enfant !
Lagoubran, 3 d'abriéu 99.

Ai vist pièi, de l'autre cafre, l'aubergarié Auzende que,
dins la malastrado mue, si taule de maubre serviguèron
de pausadou i mort em' i blessa. Avès vesita, de les, uno
morgo emé si pèiro frejo ? Feblo, bèn feblo sensaciourr à
constat de ço que deguè èstre aquel espetacle ! E tout à
l'entour, d'oustau que Ion mens qu'a soufert ié rèsto que
li quatre pèd !
A quàuqui pas avans, se mostro, enintra à mita dins
leu sbu, un couloussau blet de pèiro perjita pèr la poudriero, evalua à 8.000 kilù. Se ferais en sounjant que,
segur, dessouto, soun restado aclapado de famiho entiero
que retrouvaran jamai. Aquelo peirasso sara belèu jamai
pôutirado d'aqui ; perqué la courisiderarien pas couine
uno inmènso pèiro toumbalo en ié plantant à la cimo

uno grosso trous de fèrri, e 'n ié gravant dessus uno
iscripcioun dins la formo antico :

A DE MORT INCO JNEIGU ?

BMVR - Alcazar - Marseille

�Sarié bèu, sarié assoulant, e en passant, Ion pople
esmougu saludarié.
Meditave aqui, quouro un paure vièi me regardo, l'aire
atupi, e me dis : « Avès pas vist ma bouto ? » Pièi, vai
à-n-un autre, pièi encaro à-n-un autre e : « Avès pas vist
ma bouto?»
Me dison l'istbri dôu paure vièi. Tenié boutigo de vin.

Dins la catastrofo a perdu la resoun e, ai ! las ! a pas
perdu qu'acb : nôu di siéu, enfant, pichots-enfant, sorre,
noro, etc., an peri. E despièi, Ion dessena, incounsciènt
dis afrôusi perdo qu'a facho, a garda qu'un souveni de
si bouto de vin envoulado dins Ion fum e que reclamo à
tout venènt !
Mai es trop ! parten d'aquéu fantaumo de pais ; sourten d'aquelo cauco-vièio febrouso ! Adiéu, fourniguié
d'ativeta que, dins toun discrèt silènci, alestissiés la fourmidablo voues ausido e coumpresso, au moumen vougu,

de tôuti li nacioun, e qu'uno fatalita - qu'a resoun de
tôuti li supèrbi - a prefounda dans Ion noun-rèn ! E

Ai canta pièi ploura, coume l'erso marino
Que canto sus la gravo e plouro sus l'estèu...
L ou reau sucedis is ilusioun divino :
Es Ion bonur que vèi se durbi soun toumbèu

XVII

A moun ami Felician BONOME
Ami, tu que l'as couneigudo
Dins sa jouvènço, la Bèuta
Que devié dins tant d'esmougudo
Moun cor e moun amo jita ;

Tu que sourrire la veguères
Emé si gràci d'anjounèu,
E que tant souvènt ausiguères
Soun parla dons e clarinèu,

que rèn a touca. Asard, se voulès, mai treboulant de

Quand auras legi aquest libre,
Dis s'a pas mes la venta
Dintre si rimo, leu félibre
Que plouro après avé canta !

Li Cesar an passa 'mé soun famous empèri;
Tout passo, tout finis, Diéu Boulet se mantèn !

E Ion soulèu escandiho eila sus Touloun en fèsto. Es
Ion soulèu de Pasco, es Ion soulèu de resurreicioun !

Louis Astruc.
m

GRAMAf I I FELIB E DE PARIS
Lou vieiounge a touca s1 frisoun vouladis,
Mai de-longo mi vers gardaran la belbri
Que i'enlusis Ion front d'un double rai de glbri
E 'ntre-tèn dins moun amo un record duradis ;

Vuei, lis aplaudimen qu'emporte de Paris,
Coume aquéli de-z-Ais (*) coumtaran dins l'istbri,
Car, dins li dos ciéuta, Marieto a fa flôri
E ma cansoun l'adorno en fièro emperairis.

Au pendis dôu coutau, à l'oumbro di grand roure
Qu'escoundon Font-Segugno e mounte ame de courre,
Bèn souvènt clamarai vôsti noum benesi,
Velibre parisen ! e, pèr vosto avenènço,
Vosto tant amistouso e requisto acuiènço,
Enca tout esmougu, vous redise merci !

XIX
SOUNET

Tu que de mis amour proumiero
Fuguères Ion bèu counfidènt,
Fasènt en tôuti dons lumiero
Dins noste camin dôu printèms ;

adiéu perdu à vàutri, malurous despareigu, aclapa aqui
souto, que dins l'eterne repaus avès pas ineme la vesinanço, au Campe-Sente, de vôsti desfourtuna coumpagnoun, mai que dourmirés aqui coume dins lis entraio
meme de la patrio !
Pèr reprendre la routo dôu Las, passe davans uno paret en rouino qu'aviéu pas remarcado en venènt. Au mitan d'aquelo muraio, entre li fendasclo e lis espousc de
poudro, uno nicho en pôutiho mostro au founs un crist
mistèri e que me fai sounja au vers de Tavan :

Ai canta pièi ploura ; mai ni tant ni lagremo,
Lou tout sourti dôu founs de moun cor amourous,
Rèn noun m'a counsoula de la mort d'uno tremo,
Mort qu'a fa de ma vido un Gamin de la Crous

A Madamisello M. R.
Coume un ange divin aquelo vierginello
M'apareiguè 'n bèu jour : erian dôu mes de Mai
E culé dins li prat, de sa man blanquinello,
Li flour basto espelido e fresco mai-que-mai.

Nous diguerian bon-jour. Emé la bloundinello
Nous couneissian d'enfanço e nous parlerian mai,
Asseta tôuti dons sus l'erbo clarinello...
0 moumen de bonur! t'ôublidarai jamai !

Quand ié remetiés li biheto
Que, de liuen, pèr elo escriviéu,
Mounte disiéu à la fiheto
Tout l'amour que pèr elo aviéu

Lis iue crentous un pau, risènto e fouligaudo,
Jougavo emé li flour que tenié dins sa faudo,
Sènso degun pensa qu'aurien meme destin !
O Mort ! crudèlo Mort ! vuei ma souleto espero !
Digo-me donne perqué venguères tant matin

A moun cor la rauba, liogo d'atèndre au sero

N'es-ti pas qu'èro la plus bello
D'eici coume de l'enviroun,
E que sis iue, coume d'estello,
Lampejavon souto soun frount?

Fermin Marin.

(A segui.)

VOLE CANTA !

N'es-ti pas qu'èro douço e gènto
Em' un gàubi tant naturau ?
Em' acb toujour sourrisènto
Emé de bouco de courau ?

An vougu me desmama !...

Ai proumés, l'autre jour, de plus faire de vers,
De plus charra 'mé lis estello,
Ni 'mé la luno bello
E d'ôublida mi farfantello....
Se Diéu m'a fa pouèto, alor dequé me sèr ?

Tant de bèuta, de gentilesso,
Ajustado à tant de douçour
Em' à-n-uno santo simplesso,
Es rare au terrèstre sejour !

Que me sèr de coumprene au jargoun dis aucèu ?
Au fresimen de la ramiho ?
Au vounvoun dis abiho ?
A la bèuta di gènti fiho ?
Que me sèr de saché legi dedins Ion cèu ?

Peréu, iéu talamen l'amave,
Aquelo perlo dôu matin,
Que dins tout soun estè mirave
L'image d'un ange divin.

Que me sèr tout acô, s'au trefouns de moun cor
Me fau bouta tant de beloio,

E dins un moumen d'esperanço,
Countemplant uno perfecioun,
Cresère que la benuranço
Poudié pa 'vé de finieioun 1

Amoussa touto joio
Aguènt ni goust, ni jo, ni voio,
Coume fai l'avaras qu'enterro soun tresor !

Quand me charro Ion Riéu, quand me sourris la Flour,
Voudrias qu'au fons de l'amo
Aclapèsse la gamo
De si bèu tant plen de calamo,
De si galant moutet fa de pas e d'amour ?

Mai qu'es Ion bonur sus la terro?
Es coume di flour Ion perfum,
Es rèn, uno causo efemèro
Que s'esvano coume Ion fum

Anfos Tavan.

Paris, leu 12 d'abriéu 1899.

(') La vilo d'Ais donné, coume countùnio toujour de faire,
uno fèsto magnifico à la pouësio prouvençalo Ion 21 d'avoust
1853, e dins la salo de la couir_uno, richamen aliscado, davans
uno assemblado ufanouso, ounte li bèlli damo espandissien

bèuta e gràci, davans aquelo nouvello court d'amour declamère ma pouësio Li frisoun de Marieto; jouinet, nouvelàri
agradère, e fuguère aplaudi; lou publi, meme, vouguè mai
entèndre ma cansouneto, e tout countènt ié diguère uno segoundo fes. - Prefàci d'Amour e Plour.

Noun, noun, vole canta long-tèmps de gai refrin,
0 digne soulas de ma vido
0 fib, ta regalido,
0 soulèu, toun entre-lusido !
Long-tèms ié brounzirés subre moun tambourin

XVIII

A-n-En P. MARIETON
Cantai ; or piango e non men di dolcezza
Del pianger prendo, che del canto presi.

An di : S'es amudi, la Muso l'a quita. Nàni !... Moun man fin-qu'à la toumbo,
L'adurrai dins la coumbo
E se d'asard ma liro toumbo,
L'arrape tourna-mai e me boute à canta l...

PETRARCO.

A i canta l'amour pur tau qu'èro dins moun amo
E qu'à la fin metè dins moun cor la doulour,
Coume Ion roussignbu que canto dins la ramo
Quand la plano se cuerb de verduro e de flour !

Biu-Caire.

Antdni Berthier.

1

FUIETOUN DE L'AIÔLI

t

LOU GANGU
POUÈMO

dedica i pescadou dôu Grau.
Li pescadou disien de conte, de sourneto ;
Pièi s'ajassèron ; pièi tout acb dourmiguè.

Uno fes, - dos au mai, - Ion ferrai serviguè....
Dis oundo me bressant la longo sansougneto,
Crese que, iéu tambèn, la soin pièi me prenguè.

La Partènço
Vers li tres ouro , nous eigrejo
Patroun Gisclard, que segnourejo.
« An, dan ! nous fai, qu'anan sarpa. (2)

- Sarpa, disès ? - O, derrapa. »
N'abenerian ges de fousforo.

Coume s'erian coucha'biha,
Fuguerian lèu esparpaia
Iéu ' mé Davin, e lèu deforo.
(2) Sarpa, déraper, lever l'ancre, partir.

Lèvon l'ancro. Lou tèms es dons
(Lou mistrau boufo dins li velo; )
Entendèn flouteja la telo,
E flan bèn nbsti cinq nous. (3)
De babord, veici la counservo (4),
Lou bibu, que tèn la memo eisservo,
'Mé soun fauçage (5) blanquinous.
Marchan despièi uno bono ouro ;
Avèn gagna Ion large, quouro
Gisclard trais la soundo, dis que
Sian dins un founs de sege brasso, (6)
E fai ameina Ion trenquet, (7)
Avans de cala la tirasso.
La counservo aprocho entandis,
(La Voulounta-de-Diéus'apello
Aquelo coumpagno fidèlo)

Pourtant soun eau (8), que nous bandis.
(3) Nous, noeud, trajet de 15 mètres, parcouru en une demiminute. Filer cinq nceuds, c' est donc marcher à une vitesse
de 75 mètres en 30 secondes, soit 9 kilomètres à l'heure.
(4) Counservo, bateau qui en accompagne un autre, qui va
de conserve avec un autre bateau. La pêche au gàngui se fait
avec deux tartanes.
(5) Faucage, bordage d'un bateau, de fauco, panneau.
(6) Brassa, brasse, mesure de longueur qui vaut 7 empans
ou 1 m . 75 c . Seize brasses font donc 28 mètres de p rofondeur .
(7) Trenque t , mât qu i porte la voile appelée trenqueto et
aussi trenquet.
(8) Cau, câble. Moula de eau, filer du câble, lâcher le câble.

Gisclard à-n-un clavat (9) l'amarre ,
A l'autre clavat tant n'en fai
Dôu eau nostre, que n'i'a 'n gros fais ,
Un gros fais, que dins l'oundo amaro,
lis espens dôu fielat,
Pau à cha pau vai davala.
Lou bibu (10) gagno la man d'eila.
Soun dès mougno d'erbo (11) escampado
En bas, pèr que dôn fretamen
L'armesoun (12) noun fugue estripado
En aut de siéure entandôumens
Di dos cambo (13) desveloupado
(9) Clavat Les clavat sont deux pièces de bois triangulaires
auxquelles on attache les extrémités d'un filet.
(10) Biôu, baeuf, bateau-boeuf, bateau de pêche qui , accouplé avec un autre semblable , sert à traîner le gàng ui .
(i1) illougno d'erbo , rouelles de s parterie dont on mu nit la
corde (arnoun) à laquelle le gàngui est attaché au
de l'armesoun.

(12) Armesoun, série de cordelettes qui attachent le filet à
l'arnoun.
(13) Cambo, jambes. Le gàngui se compose de deux jambes

ou ailes, ayant 7 brasses de longueur chacune, et d'une

manche de 13 brasses de long, dont 4 pour l'entrescle (entrée),
pour la capo (chambre principale) et 3 pour le coulignoun
postérieure) .

Les jambes précèdent la manche; elles sont attachées aux
deux 2 emou ou eau de remou, câbles de remorque, que por-

BMVR - Alcazar - Marseille

�L.

ffi'l'0

E lou fouit, sènso s'arresta,
Tout-de-long l'entendès peta.
Li bèsti landon vèntre à terro
E l'ase fiche quau espèro.
Sèmblo que dèu gagna 'n drapèu
Aquéu qu'arribo lou pulèu
En vilo vers la Crous Cuberto
Mounte lou mounde es en alerto
Pèr vèire lis amusamen
Que se fan à-n-aquéu moumen,
A l'ounour de la Benurado
Qu'à Tarascoun fai soun intrado.
Aqui li bravadaire bèu
Mandon la pico e lou drapèu.

DE cou

llE

A Tarascoun rèn de plus bèu
Que Nosto-Damo de Castèu,

Car au Gres, lou jour de la fèsto,
Tout Tarascoun n'a dies la tèsto
Que de se Pana regala
E sus l'erbeto s'entaula.
Fau vèire aquelo poupulasso !
Chascun arribo 'mé sa biasso !
Vesès li chato e li droulas
Asseta dessus li routas.
Soun aqui, carra costo à costo
En rousigant la bono costo.
Tôuti se meton un pau gai.
Après s'envan mounte? noun sai...
Sus acb ma plumo s'arrèsto,
Vous laisse devina lou rèsto.
En s'aubourant van de cantèu,
Tout en fasènt lou serpentèu.
Avans la tempouro estivalo
Se i'entènd canta li cigalo.
La carlamuso e lou tambour
Rèndon li gènt de bono umour.
En descendènt de la mountagno,
Pas un que tirasse la lagno.
Tôuti countènt vesès ana
Vers si carreto pèr diva.
Quand parèis la bono pitanço,
Aqui se ris, aqui se danso.
Vers la napo espandido au sbu
Chascun se rambo e fai cinq sùu.
Coutèu en man o bèn fourcheto,
Tout en tirant dins soun assieto
Quàuqui lesco de saussissot,
Pèr boufinà i'a res de sot.
Lèu desparèisson li poulardo.
Pas un reclamo la moustardo
Pèr manja soun taioun de biùu.
Cercon pas de péu dins un ibu.
Pièi au rai de la damo-jano
Ventrudo coume uno campano
A-de-rèng s'arrapo lou got
E d'un alen s'avalo acb.
E lou vin de la Mountagneto
N'en fai canta, de cansouneto
Aguènt pres fin lou bon diva,
Un pau avans de s'entourna,
D'aqui, d'eila, van en coumpagno
Sus li pendis de la mountagno
lé rabaia de bèlli flour
Pèr engalanta soun retour,
De roumanin, de ferigoulo.
Tout en fasènt la farandoulo
Van pièi prega soun carretié
De n'en flouca lou limounié.
Un autre vite se despacho
D'ana'culi quàuqui plumacho
Emé de branco de coudoun

Pèr garni li parabandoun.
I bèsti meton sus la tèsto
De drapèu que fan pèr la fèsto.
Après que toutes enrama
Vesès lou mounde abrasama
Que languis d'enrega li draio.
E de versa degun s'esfraio,
Car, un cop sus lou grand camin,
Cadun fai courre à founs de trin.
La carreto qu'es la darriero,
La vesès plus de la pôussiero,

Asseguron l'espandimen.

Francés fai passade la trapo
Lou remou ; lou patroun l'arrapo,
A cha brasso l'aprefoundis :
Molo de tau, coume se dis.
L'autre biùu 'mé nautre s'acordo
Eila, peréu, nègon de cordo ;
Eila, meme boulegadis.

La Pesco
« Orso ! la darriero ! » (14) pièi crido
Lou môssi 'mé sa voues de trido.
« N'avèn fila trento liban, (15)

Vèn Gisclard : acù t'embarrasso ?
« Un liban fai vint-e-tres brasso,
« E chasco brasso vau sèt pan, »
Pièi subran : « Fai marcha ! » coumando.
Se bouto alor touto la bando
tent les deux bateaux-boeufs. En marche, les jambes se déve-

loppent en fer à cheval : elles ont pour objet de balayer et
rejeter dans la manche le poisson qu'elles rencontrent sur
leur passage.
(14) Orso ! la darriero ! Tournez le bateau au vent : voici
dévidée la dernière brasse de table.
(15) Liban, mesure de longueur de 23 brasses, ou 40 m. 25 c.
Trente liban font 1.207 m. 50 e,

NOUVEL U N
Li Santo. - Veici lou coumplimen, qu'à soun
arribado i Santo pèr estrena lis aigo douço, es esta di au
Menistre de l'Agrieulturo pèr Madamisello Auplian couifado dôu riban blu de Mirèio e envirounado de 7 Santenco en abihage de gala. 7 gardian, aguènt de chato en
groupo, couifado au bericouquet, acoumpagnavon lou
roudelet
EICELÈNCI

Davans vous la ciéuta di Santo,
Souleto long di bord amar
Courre dins li mountiho es un ile de mar,
La ciéuta blanco e mirajanto
Vuei arrenguèiro en grand ounour
Aquest bouquet de chato en flour.

J. Sourbié.

I TROUE AI r` E

Crèisson ni roso ni pervenco

Dins lou reiaume de la sau
E de liuen se i'entènd gingouleja li bran.
Mai regardas se li Santenco
Soun pas lou plus galant bouquet

acampa à Coulou uo pcr li Jo Flourau

Que poscon cueie en un bousquet !

Li grand vedré dis Aup en aigo-vers bandisson
Dous flùvi soubeiran, paire di terradou,
Nourriguié di nacioun que dins si vau trachisson,
E mèstre di troubaire emai di cantadou.

Couine disèn, quand vèn sa voto,
A nôsti Santo, vous diren :
Eicelènci, assoustas noste païs maren,
Si biôu, soun vin, si cavaloto,

Minnesinger, avès l'un dins lou païs vostre,
Mai, se german s'assouido, a soun sourgènt rouman
Felibre, lou segound rajo au reinage nostre,
Emai prengue neissènço au terraire german.
Ansindo Ren e Rose, entre-musclant li raço,
lé semblavon dita l'agusto lèi de pas,
lé marcant de la mar fin-qu'is etèrni glaço
Sa part de champ, de prat, de bos, de mount, d'ermas.
Pamens an coumbatu : l'infidèlo vitbri
A-de-rèng enaurè li German, li Galés ;
Belèu i flùvi-fraire un jour la vano glùri
Encaro pourgira crèis de sang rouge e fres.

Diéu nous en garde ! vuei soungen que pas e joio,
Aro que l'aigo es lindo e que l'aire es seren
Basto luchen jamai que pèr l'èime e la voio,
Troubatre dôu grand Rose e Dichter dôu vièi Ren

Jitli Bounjat.

14iaiano. - De la vilo de Coulougno ounte pèr lou
proumié cop se vèn de celebra de Jo Flourau Boume en

Prouvènço es arriba, lou 7 de Mai, aquest telegramo
amistous : A Frederi Mistral. En vosto persouno, grand
mèstre, saludan afetuous nèsti fraire lî félibre. Fastenrath.
Lou dl Fastenrath, qu'es counseié auli, es un grand
afeciouna de la literaturo nostro e es éu l'empegnèire
dôu felibrige tudesc.

Arie. - A la superbo cavaucado que s'es facho pèr
l'Ascensioun, s'es forço remarca e aplaudi leu Càrri di
Descoucounarello que pourtavo un bèu group de jôuinis
arlatenco cantant en prouvençau lou tant de Magali.
- La representacioun de Mirèio dins lis Areno a reüssi,
lou 14, rreravihousamen. Se parle de 20.000 amo qu'èron
aqui cacalucha. L'espàci nous defauto pèr rèndre comte
en brèu d'aquéu triounfle de bèuta, d'emoucioun poupulàri, de glbri prouvençalo. Touto la prèsso de Prouvènço

e touto aquelo dôu Miejour l'an loungamen racounta.

A Fèlis GRAS

Nous countentan nous-autre de coustata que noste

Encadena dedins Paris
Felibre autant que se pôu l'èstre,
Arregarde de liuen, o mèstre,
La terro que fugué moun nis.

pèr orto.

«Se moun cor» au-mens « avié d'alo »,
Coume s'envoularié lèu-lèu
Vers lou hèu païs dôu soulèu,
Dins lou reiaume di cigalo !

Lèu en Arle s'envoularié
Pèr ausi li cansoun meiralo.
Mai moun cor, moun cor n'a ges d'alo
Plagne lou paure presounié !
E pamens ma presoun es bello.
Mai ié preferirai toujour
Noste campèstre emé si flour,
Noste cèu emé sis estello.
Paris.

E que degun porte la man
Sus lou desert que nàutri aman !
Li Santo, 15 de Mai de 1899.

Seatius-Michèu.

A la manobro. Isson lou pau (16)
E lou trenquet, e lou mourrau.
Alando-te, bèu couble, alando !
Lis estello amosson si rai
Davans l'aubo la niue s'entrais,
L'aigo clarejo e beluguejo ;
Alin, la terro just blanquejo...
Tout-à-n-un cop, Diéu ! que tablèu !
Es lou soulèu, lou bèu soulèu,
Que s'aubouro dins soun triounfle,
Lou sant soulèu que mando à rounfle
La vido emé lou jour, calèu
Que douno i causo soun relèu.
D'amiracioun moun cor es gounfle.
Ami, regardas-lou mounta !
Vès coume lis erso bluieto
Soun cuberto de pampaieto !
0 sourgènt de touto clarta !
0 divin mirau de bèuta !
Rèi de glôri, de majesta
Longo-mai ta lus nous esclaire !
Longo-mai t'enausses dins l'aire !
Quand aguère au soulèu di moun alieluia,
« Dau ! faguère à Davin, anen mai roupiha.
(16) Pau, bout-dehors, auquel on hisse la voile appelée trenqueto ou trenquet. Quand il est mis en travers du bateau, entravessa, au lieu d'être à l'avant, la voile qu'on y hisse prend
le nom de mourrau.

sounge de reviéudanço miejournenco se vèi qu'enfin
enébrio vuei la masso dôu pople e que la Coumtesso es
,% i®. - A l'Acadèmi dis Art e Bèlli-Letro de nosto
vilo, M. Charle de Bonnecorse a legi un estùdi abord
interessant sus lou pouèto païsan Charloun dôu Paradou.

Tounquiero (Vau-Cluse). - Veici l'iscripcioun
prouvençalo que M. Fèlis Digonnet vèn de faire grava sus
la façado de sa bastido La Pecouleto :
En milo vue cènt-nounanto nèu
Eiçô siguè refa de ndu.

Estello (Droumo). - Lou dissate 29 d'abriéu, Celestin Fraud, un di felibre li mai afouga de la Vau de

Droumo, s'es marida 'mé Madamisello Mario Perony,
gènto masiero di ribo d'Ausoun. La fèsto es estado sèns
pariero dins lou pais. L'archiprèire d'Estelle, en qualita
de cabiscbu, a donna la benedicioun nouvialo i dous jouvènt. Touto la ceremounié, en foro de la messo, s'es facho en parla dôufinau, à la grando gau de la troupo di
felibre de Graneto e de l'assistanço coumoulo de la glèiso.

Dourmiguerian segur la gain matinado....
Vers vuech ouro pamens vague de virouia
A la boutiho adounc fan uno poutounado :
Acù 's la mande Diéu, pèr vous bèn reviha.
Pièi, contro lou patroun, que d'uno man ardido
Tèn l'ourjau (17), l'iue dubert sus l'inmènso espandido,
Anère m'asseta subre lou trepadou. (18)

Charradisso
I'esto à Gisclard i'escupidou.
Me parlo de veto latino -,
Dis coume se pren la sardino
Dis la vido di pescadou,
Que de penasso an un sadou,
E de soulas tambèn à rode ;
Dis coume, à l'avans dôu batèu,
Isson lou defés (19) de cantèu ;
Dis quénti fielat soun coumode
Pèr faire la pesco di toun,

Qu'en troupo van - tau de môutoun.
Parlan marino sènso pause...
M'apren, éu, que-noun-sai de cause.
7) Ourjau, barre d'un gouvernail.
(18) Trepadou, place du timonier, à l'arrière du bateau.
( 9) Defés, petite voile, foc.
(

(A segui.)

L. ïriarrel.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI
1+]ro causo nouvello, en efèt, d'ausi la lengo dôu terraire revenja scun dre e reprene soun antico plaço, gràci
à quàuquis ome de la bono. Es coume acb en Dôufrnat.

ome de champ prenien l'ausanço coume acô de s'espremi publi-

Si felibrs canton, prègon e freirejon à plen de cor e à

prene, nosto vièio lengo rustico ! Osco pèr lou valènt Dàvi.

plen soulèu, sènso pbu de degun.
La taulejado n'en voulié la peno. Setanto counvida, ni
mai ni mens, fasien rodo i dous nbvi. A la desservo, Ion
tant de la Coupo dôufinenco a fa giscla lis estrambord e
boumbi li plaudimen de tôuti. La bello finido, se finido
i'a agu, es esta la coumèdi Nèço e Nebout, d'Almoric,
em' un rounfle de cansoun sèns acabanço.
Fa.,u apoundre que souvènti-fes li noum de Mistral, de
Pai Savié, de Frai Savinian, de Chalamel, soun esta saluda courre de nouai famihau digne que-noun-sai d'èstre
à l'ounour d'aquelo fèsto.
Diéu mantèngue longo-mai, e per la vido, la joio di
bèu nbvi ! - L. MOUTIER.

Toulouso. - Dins sa sesiho dôu 3 de Mai, Clemènço Isauro a decerni à Na Filadelfo de Gerdo uno flour
de primadello pèr soun recuei Cantos d'azur; e à Moussu
Lamourère, istitutour à Gibel, uno flour de girôuflado pèr
soun recuei Moun campèstre.

t aavoun ble-me de Ctamargo
Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di papo, se
passejavon, ufanous, dins Ii jardin meravihous dôu Palais
d'Avignoun e se quihavon à la cimo di tourre e di merlet

Dins Le Feu follet : Los de Pujol à la fiera de Vila-Neva
pèr A. Vernhe.

pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velout
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo de
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aiôli.

- Dins Loi, Viro-Soulèu : Alphonse Tauan au Café Voltaire, Li F'risoun de illarieto, Brinde à noste rèire.

- Dins Lou Felilrige : Anfos Tavan à Paris; Li novo felihrenco pèr J. Monné.

- Dins La Sartan : Dins Ion tranvai eleitri pèr B. Artou ;
Lou founougrafe e lou Maire pèr J. Evesque ; Un marrit mestié.
A prepaus deis estrassaire, La Sartan en viàgi, etc..

- Dins Les Feuilles d'Or de Proveuce : Lou pastre

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Taras.
counen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas au mar-

pèr A. Arnavielle ; Cant déu ciéune pèr A. Chansroux.

- Dins Le Journal du Comtat :

Chico-pruno pèr Lou

cat Ion dimècre e lou dissate, manqués pas, manqués
pas au-mens, d'ana tasta Ion bon pèis fres, li sarcello
grasseto, li couvet de Camargo e béure Ion vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papo

Peirin.

jit de sabo e de prouducioun auto. Veici mai uno obro
novo qu'en courouno s'espandis sus Ion parla pirenen :

- Dins La Targo : Fèsto de Mai pèr J. R. Mounié ; Pèr
uno cebo pèr Ginouvés ; Lou Mai pèr A. Esclangon ; Un franchimandejaire pèr Tonton Lideon.

Beline, pouème gascou pèr Miquèu de Camelat, emé la tra-

- Dins Lou Caveau Stéphanois : Vou 'é lou prinichions

Tarbo. - Nosto Escolo Gastoun-Fèbus es en plen

A. VÈNDRE

camen dins queto assemblado que fugue, faudrié bèn que li
moussu, autant pouliticaire qu'autre, se meteguèsson à l'a-

ducioun à dre pèr Savié de Cardalhac, 450 pajo in-8°
(empr. Lescamela). Belino es l'erou'ïno d'uno istbri d'amour que se passo en Bigorro. E aquelo douço istbri a
fourni au pouèto l'éucasioun de retraire en touto venta
li coustumo e li mour de nbsti mountagnbu. Quant à la

pèr P. Duplay.

lengo, Camelat es un di mèstre que l'emplegon.

Maffre.

dôu castèu de Roco-Fino à l'

'%ubeegarié-Restaurat RFR\lO

- Dins La Provence illugirée : Notes félibrennes ; Li

C.VIDALINC

van vot pèr L. Charrasse.

- Dins La Chronique de Béziers : Pèr las cerièiros (A.

- Dins Le Petit Marseillais s Les origines du Félibrige,

E1' A VIGNOUi l
à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.

1

Font-Ségugne pèr E. Routier.

- Dins Fieramosca, de Flourènço, article dôu comte Gabardo Gabardi sus li Mousaïco d'Astruc ; article peréu dins le

BRANDADO

ESPECIALITA

Boui-ahaissa

Couquiho de chambre e de

pèr la coumando en Vilo
Service
à la Carto, à Pres-Fisse e

tôuti li jour.

Saloun reserva.

tôuti li dimècre

Courrier de Cannes, la Cigale, lou Félibrige.

Boulegadisso Prouvençalo

SUCESSOUR

5

- Dins Le Soleil du Midi : Moussu, un sôu pèr la Bello-

lingoumbaud

de-lllai (L. Foucard).

à Cachet.

- Dias Lou Gau : Noço dôu félibre Fraud ; Lou Museon
Li felibre de Mount-Pelié an, en l'ounour di fèsto felibrenco
e arlatenco di 14 e 21 de Mai, publica un numerb especiau de
soun journau La Campana, numerb entitula LA SANTO EsTELLO ARLATENCO, e que countèn La coumunioun di sont de
F. Mistral, A la fiho de Reatu dôu meme, La Venus d'Ârle de
T. Aubanel, Mistral à l'Acadèmi de Mèste Eisseto, un article
sus Filadelfo de Gerao, un autre sus Lou Museon Arlaten,
emé li retra de Filadelfo, de Mistral, Gras, Mariéton, e li dôu
coumitat dôu Museon.

Arlaten (Mèste Eisseto) ; Lou Creserèu de M. Chabrand ; Escourregudo apoustoulico pèr L. Spariat.
- Dins Les Feuilles d'Or : La Santo Estello, discours de
Mistral à Gap (1886) ; Sounetà Aubanèu pèr Brun de Cabriero.
- Dins Le Moniteur des Cévennes: Un discours prouvençau de J. Giera, quand maridè Anfos Tavan.
- Dins La Vihado : Que novo ? Leis auriho de pouerc;
Sant-Cristôu ; Lou curat de Sant-Brancai (A. Chailan) ; L'ai
lacha (P. Roustan) ; Toui en trimant (L. Margayan).

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

Tè, de flour ! tè, n'en vos mai ?
Tè, siéu la Bello de Mai...
- Ame miés Ion saboun Mikadô, ma pichouno,
Que déu printèms flouri retrais li caranchouno.

Lou gerènt: FOLCà DE BARONCtLLI.

Fabricant: Fèlis EYDOUX. - MARSIHO

Se vènd dins t6uti li bons oustau.

DOU

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

En Avignoun, empremarié FRA.,crç SEGUIN.

,iillit4l'EUII

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco courre lou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

GALANTO CHAMBRO PER NOVI

La Bello-de-Mai

d'IN COCA
MARIA\
PEROU
LA

Se pren de Pensiounàri. - Pres moudera.

DEMANDAS

Lou galant e toucant pichot dramo en tres ate, MELANio, de
Jôusè Reynaud, e que s'es publica dins Ion fuietoun de l'Aiôli,
vèn de parèisse à despart (Avignoun, librarié de Madamo Roumanille, 31 pajo in-8°). Es uno dis oubreto li miés estigançado e li miés escricho dôu tiatre prouvençau. Se vènd 1 fr.
en librarié é peréu vers l'autour qu'es païsan à Vaqueiras.

Fasèn abord de coumplimen à-n-un autre enfant de la terro,
Tournas Dàvi, de Vilo-Novo, qu'au Coungrès Agricolo tengu
en Avignoun. Lou darrié 30 d'abriéu, a prounouncia 'n discours francamen prouvençau e s'es fa aplaudi de tôuti. Se lis

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta.
li mai apreciado de l'Oustau.

L'fiU4S1't3VCU IP

3

252 numerô (1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897)

AIATËIliI coiln
Erré la
Ion journau
ournau pendènt aquéli
tengudo Tns
dins Ion
annado . . . . . . .

.

.

.

.

.

.

.

77

.

PreS 70

fr.

Se vènd i fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Mariani.

S'adreissa i burèu dôu journau

VIN DE CASTEU-NÔU-DE-PAPO
CL USDL

U CASTÈUDEROCO-FINO
PRES COURPENT :

Roco-Fino, la pèço de 225 litre enviroun .
Grand Roco-.Fino
id.
Castèu de Roco-Fino
id.
id.
la caisso de 25 boutiho.

.

.

.

s

.

.

e

.

7 5 fr

fr
I.®o fr,
fr .

.

.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362507">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362508">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362509">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443430">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362482">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°302 (Mai 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362483">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°302 (Mai 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362484">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362485">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362486">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362488">
              <text>Trois-cent-deuxi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362489">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362491">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362492">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362493">
              <text>1899-05-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362494">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362495">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362496">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/23697775b71e61b6831748a90252870d.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362497">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362498">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362499">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362501">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362500">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362502">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362503">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362505">
              <text>FOL13136_1899_302</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816878">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10891</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362506">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443425">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443426">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443427">
              <text>Astruc, Louis (1857-1904)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443428">
              <text>Tavan, Alphonse (1833-1905)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443429">
              <text>Michel, Sextius (1825-1906)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598186">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598187">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598188">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642652">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878559">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
