<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10895" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10895?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-10T15:04:39+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16731">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/69dda8994525fc5ad350a9f346f08b11.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139477">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3622784831406d0f0544d7bad64c12bf.pdf</src>
      <authentication>e75555983640d30db8a81e5f01553820</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634568">
                  <text>Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrb* di meusounié.)

F. MISTRAL.

UU
PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÉU DE REDACI!OUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes ......... 6 fr. 50
Tres mes.......... a fr.
Estrangié.......... 12 fr.

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI

Lou numerb....... 10 centime

au palais dôu Roure
Baile dôu journau

EN AVIGNOUN

FOLCb DE BARONCELLI

ffl
Cade jour t'es uno vitôri,
Cade jour aumento ta glôri
Lou triounfle de toun dardai 1

Rèi e flambèu de la Prouvènço,
Soulèu d'amour e de jouvènço,
D'un imeniéu qu'a ges de fin
Amount dins ta court celestialo
Celebrant la poumpo nouvialo,

A tu moun inne, astre divin !
D6u trelus, au matin, ti lances :
De cèu en cèu de-longo avances,

Toujour pu luen, toujour plus aut,
E n'a ta courso ges de làssi
Tant que rèsto. un moussèu d'espàei
Dins l'oumbro fugissènto avau !

Esbrihaudanto meraviho,
Ta flamo d'un poutoun reviho
La terro endourmido la nué:
Qu'es bello ensin, à la primo aubo,
Quand sus la verdour de sa raubo
Metes l'or rouge de toun fué !
De l'erbeto la plus moudèsto
Au cèdre qu'aubou± o sa tèsto
Au cresten dei mount auturous,
Reviscoula tout si recrèio,
Tout es plus bèu vuei que la vèio :
Tout ço qu'enluses fas urous !

Quau dira ta courso sublimo,
Toun vôu gigant de cimo en cimo
Quint pouèmo enaussariéproun
L'escandihado flamejanto
De toun miejour ounte tout canto,
E l'esplendour de toun tremount 2

Puei, quand tout d'oumbro s'enmantello,
Quand davans la proumiero estello
Sèmbles dins l'oundo t'esvali,
Lou réi dois astre qu'à cha milo
Fan courouno à la nué tranquilo
1V'es qu'un rai de toun front pali l...
Desempuei que lou mounde es mounde,
Cade jour pertout en abounde
Vuejes la vido emé tei rai,

MOULA VIÉI AVIGNOUN

Es la fèsto de la Naturo,
E dôu valoun e de l'auturo,
L'inne d6u mounde renadiéu,
Coumo un perfum qu'emporto l'auro,
Recouneissènt vers tu s'enauro,
Resplendènt imdgi de Diéu 1

La nèu que foundes ei mountagno
En Hume à travès lei campagno
Lando en cantant vers l'Oucean :
Ensin de la frescour de l'oundo
Unido à ta calour fegoundo
Trachis tout ço que vas creant !
Es tu qu'espandisses lei rose,
Tu qu'acouloures doso à doso
L'universalo flouresoun,
Tu que caufes, tu que que madures,
Tu que benfasènt toujour dures
Quand renouvelles lei sesoun...
Despuei qu'à l'azurenco vouto

Diéu t'endraiè, long de la routa,
Toujour la memo amount, pamen,
Quinto istôri pourrié nous dire
Quant n'as vist de plour e de rire,
De pantai e de chanjamen !
Quant n'as vist d'orre treboulèri
Debaussa de trone e d'empèri !
Quant n'as vist d'ôdi vo d'amour !
Quant n'as vint de pas e de guerro
A-de-rèng rejnuï la terro,
Puei l'ensaunousi de doulour !
Toun lume indiferènt dardaio
Sus lou juste e sus la canaio,
Rèn pôu trebla de toun flambèu
L'impassibileta sereno,
Rèn ti fa gau, rèn ti fa peno,
E d'èstre ensin liés que plus bèu 1
A la Prouvènço que t'aclamo
Mando toun fué, mando ta flamo,
Mando la glôri de tei rai,
Pèr fin que ti remande, libre,
Dins l'estrambord de sei félibre,
Soun inne d'amour longo-mai !
Marsiho.
o.-B. Faure.

Lou Palais di Papo
Mai lou palais pountificau
Èro entre tôuti sènso egau.
(NERTO, Cant ]I.)

IsPETACLOUSO carraduro de pèiro mounte s'assons-

tarien lis abitant de la vilo e que s'enauro dins
l'azur de noste cèu à l'apèns dôu routas de Dom,
ribeja pèr Ion grand Rose.
Sèt fôrti tourre, àutri-fes merletado, la dôuminon, ié
semoundènt un caratère moununtentau que n'atroubarés
pas à bèn liuen, car es acb Ion coulosse dis oustalas dôu
mounde (1I.

En davalant Ion camin de Lengadb à soulèu tremount,
sa façado dôu couchant la vesès qu'esbarlugo coume un
bon vièi à-n-un cagnard ; l'astre dôu jour mandant si
fib mourènt dins l'augivo di fenestrasso li tenchuro d'un

rebat purpurin retrasènt la reflamour d'à-tèms passa,
quouro la Papauta segnourejavo en si paret emé Ion
trelus de l'Age Mejan, alor qu'un pople trefouli, vengu
di quatre cafre de l'univers, si soubeiran en tèsto, n'en
fasien restounti lis ecù dôu crid de : « Vivo lou Papo e sa
mouié l »

Aubourado sus de rouino roumano pèr afourti Ion
triounfle de 1'Evangèli ramplaçant un mounde apagani,
aquelo fourtaresso mounastico es subre-tout l'obro di
tres pountife : Jan XXII, Benezet XII e Glemènt VI, aguènt

pèr architèite Guihaume de Cucuroun, Pèire Poisson,
Pèire Obreri, Jan de Loupières, Ramoun Guitbaud, Gui.
haume Nougairoly, etc.. Siguè acoumençado vers 1316
dôu constat de l'uba emé li materiau di peiriero de Carle
e Vilo-Novo; d'aqui orne e bèsti carrejèron lauso e queiroun sus li gigant chantié, mounte, au mitan d'uno fourèst d'eschafaudage, bèu se dreissè auto e fiero, vivènt
image de la forço e la majesta d'un majourau crestian en
aquelo pountannado revoulunouso.
A soun entour rèsto proun rode dôu bàrri n'en defen-

dènt lis abord, bàrri enrega pèr Ion camin de roundo
que d'amount di tourre davalo pièi en sous-cava, devistant lis engano de l'enemi en cas d'ataco, Ion tout basti
pèr li siècle, sus d'espéssi muraiasso, coume se lis ome
d'alor avien adeja pressenti l'infernalo envencioun di

boumbo d'artiharié, que plus tard n'en faguèron Ion
sèti.

Soun pourtalas en augivo aubouro lis armarié pountificalo entre dos Iampeso véuso de si tourrihoun, durbènt l'intrado en uno court majestouso, àutri-fes embelido
à soun proumier estage d'uno clastro adournado emé de
chapitèu flouri.
Soutoun arcèu gouti se duerb Ion grand escalié qu'èro
cubert de maubre blanc ; menavo Ion roumiéu is apar-

tamen papau à travès ribambello de galarié mounte li

fenèstro embessounado, de veiriau acoulourido, mandavon un jour clarinèu e tèune dins Ion viro-vbut di courredou, souto li vouto escrincelado de blasoun e assous-

tant pinturo à la Iresco e tapissarié broudado, retrasènt
li sceno biblico e crestiano dis ai tisto-mèstre d'aquéu
tèms.
En seguido, uno salo fai plaço à-n-uno autro salo, un
courredou vouta n'en ramplaço un autre à cèn dubert ;
(1) Aquéli sèt tourre majouro e majestouso soun subrenoumado Trouias, St-Jan, lis Ange, St-Laurèns, la Campano,
la Gacho e la tourre de la Campano d'argènt.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AI6LI
eici prenèn uno viseto en cacalaus qu'escarlimpo en un
tourrihoun escleira de sarrasino, pièi uno rennuiero de
fenèstro acrouselado nous meno en un esmarradou souto
d'arc-vbut. Vejeici uno terrasso dôuminant un caire dôu
Coumtat, pu liuen es uno plato-bando ribejant un dounjoun au bord d'un garagai ; paciènci, lou pourtalié nous
a dubert l'intrado à triplo armaduro d'un bescaume dôuminant sus la Prouvènço e Ion Lengadô. Apiela sus la
machicouladuro, gansaia pèr Ion vènt-terrau coume Il
guidoun qu'adournavon sa bello cimo, lé relucant un
moumen l'encountrado d'alentour. aquéu verdejant tenemen, countourneja pèr Il Sorgo e Durençolo : Aupiho,
Ventour e Ceveno s'estalouiron esbarlugant e meravibous à nbstis iue ravi.
En seguissènt Il paret de la demoro grandarasso, sènso
nous enchanta di machoto, béu-l'bli e martelet, nous
tournan adraia souto la feblo lusour dis arquiero dies Il
virouioun, Il zistoun-zèst, Il viro-vbut couidejant tourre
redouno, tourre carrado, courtino, rampo, souto Il gorgo
acoulourido e grimacejanto, sus un bardat de rnarrelage
à festoun mounte restountis lou brut de nôsti pas dins
d'andano souloumbrouso; après milo virouioun en ziguezague, coupa pèr de porto à triple pestèu e ferrou, sian
arriba dins l'Amirando, nous presentaut Il soubro d'uno
decouracioun majestouso ; pu liuen es tourna-mai uno
capello que nous aplanto, uno salo di gardo emé sa chaminèio mounumentalo, la darriero d'aquéli que i'avié
antan ; plus bas, souto la grand glèiso i'èro l'arsena,
vuege, ai ! las! de si vièiis armo : aqui se recatavon pèr
la defènso de la fe e dôu dre crestian, toujour acousseja, Il vièiis espaso, espadoun, bigatano, dago, blouquié, destrau, lanço afielado, èume, cuirasso escrincelado, trabuquet, flècho, pico, casco, auriflamo, aubaresto,
sageto, esparro, picoussin, foundo. pau-ferre, etc. ; au
mitan de touto aquelo ribambello d'engen de guerro, ma

d'armino, calice, crous, cibbri, lou tout esmauta sus or e
argènt, envesina dis armo, gounfanoun, drapèu counquista pèr Il crousaire e tôuti Il daurèio esbrihaudanto
qu'an fa fchémus, ansin aurés l'idèio d'aquelo residènci
ufanouso e requisto, digno de quau l'abitè dins Ion trelus de la glbri.

Noste palais apoustouli qu'emé la terriblo esprovo
dôu tèms, di guerro, revoulucioun, presoun e casernamen, lai proun d'èstre encaro dre mau-grat sis asclo
e de figura dintre Il grand mounumen de l'univers, sèm-

blo vèire pouncheja pèr éu uno aubo de reviéudanço.
Quàuqui rebihage artisti se lé soun fa pèr assousta dignamen, en 180, lis archivo dôu païs dins la grando
capello de Benezet XII, e l'a prejit pèr lou rèsto desempièi que souto Ion gouvèr de l'Empèri e sus la demando
dôu couse Pamard, Ion celèbre Viollet-le-Duc n'en acou-

mencè Il plan de relevamen que M. Revoil, l'architèite
saberu, e Duhamel, l'archivisto, coton de persegui.
Aro vèngue lèu Iou jour astra mounte la man de l'orne,
pèr conmpli l'obro, pourtara encaro sus la demoro sacrado en plaço dôu picoun matrassaire sa tiblo rebiharello ; veguessian sa carraduro tourna courounado d'uno
dentello de merlet, Ion cresten de si tourre e tourrihoun,
superbamen requinquiha, s'enaura dedins l'espàci avesina d'uno autro Campano d'argènt rampelant souto Il
vouto daurado e pintourlejado la foulo avignounenco

iv

I Jo Flourau de Cano t 1887), lou Counsistôri
felibren avié flouca d'un rampau d'or un recuei
de pouësio, Lou libre de moun cor, dôu felibre
Fermin Marin, qu'èro gardo fourestié dins lou bos
de l'Esterèu. Aquel afouga prouvençau, qu'èro

nascu i Lato, dôu coustat de Sant-Auban, dins
lis AupMaritimo, mouriguè quàuquis an après,
à Frejus, lou 8 de janvié 1892 Mai, avans que
de mouri, fisè à Frederi Mistral lou manuscri de
sis oubreto, e lou pouèto de .l; aiano se fai vuei
un devé de douna la voulado, dins lou journau
l'Aiôli, à-n-aquéli vers inedit. Nôsti leitour veiran qu'aquéli jduini pouësio, lindo e puro coume
l'aigo dis emour mountagnié, èron mai-que-mai
diqno de la publicita. Pàuri seguènt de Santo
Estello, qu'avien begu à nosto Coupo emé la fe
de sounjouvènt, fau pièi pas lis ôublida 1

envoucant dins soun Te Deum l'oumbro di grand Pountife

que tremudèron nosto Ciéuta en capitalo dôu mounde
artisti, saberu e crestian.
Enri Bouvet.

A-n-En F. MISTRAL
De nosto lengo pèr la glbri
Eiçavau fuguerias manda;
Nous la carguerias de belbri
Pèr miés nous la faire agrada.

pensado e ma visto se porton sus lou lindau d'aquéu
vaste mèmbre mounte me sèmblo i'atrouva encaro un
vièi arquié, revesti de l'auberc e l'alabardo entre man
pèr saluda noste passage.
Tout aquéu grand pouèmo de pèiro enébrio, espanto,
car ravassejas aquito à la ponntannado cavaleirouso dôu
,Nlejan-Age, à si ceremounié religiouso perfumado au fum

de l'encensié, coume à si soulennita moundano, alor
qu'au retour d'en Terro-Santo Il chivalié dôu Crist venien aqui reçaupre lis esperoun d'or en sesiho soulenno,
de-davans lou Sacra-Coulège, Il segnour e segnouresso,
i son de la mandorro d'un menestrié p -ouvençau.

Mai revenen à nosto escourregudo dintre la ciéutadello apoustoulico ; nous fau encaro segui proun draio

en roumpe-quiéu, en qu s'apoundon Il gacheto d'ounte
Il soudard tenien d', rler.t Ion terraire pountificau caligna dis arlandié ; d'uno redouto à-n-un pont-levadis,
d'un pountin à-n-un autre tros de bàrri, d'un trepadou à-

n-un soustet, d'un bastioun à-n-un reielin e à-n-uno
autro contro-braio, travessaren mai salo e courredou :
eici i'avié l'acamp cardinalen dôu counclave, pu liuen
s'esperloungavon biblioutèco, ouratbri, galarié dis embassadour, dôu counsistbri e di recepcioun ; tout acb
àutri-fes esbrihaudavo emé sa richo decouracioun de
Simoun Memmi, Pèire Dupuy, Felip de Crussol, Colin
de Grandpré, Giottino, Orcagna, Matteo Giovanetti di
Viterbo, etc.. qu'apoundeguèron sa noto acoulourido e
pouëtico à la frejo nudeta di pèiro mounte, pamens, de
liuen en liuen Ion cisèu escrincelaire de l'artisto avié
bouta la vido en de tèst- de gimerre, en d'animau fantasti, espelissènt di friso de cardoun en flour.
En aquéli grand vabre aro nus e triste apoundés Il tablèu, estatuo, bas-relèu, emé Ion rrioubilié d'autre-tèms :
aquéli sèti, estdlo, grands estagnié, cre lanço e bahut de
bos rare, alor assoustant l'ourfebrarié, Il cap-d'obro de
péiro fiho, veissello, libre, pergainin, archivo e tôuti Il
beloio e relicle de la Santo Glèiso, tiaro, capo, mantèu

3

FUIETOUN DE L' LtI®LI

DANIS

Alor, digo-mé léu l'encanso de ti lagremo.
MELANiO

M'as di souvènti-fes que poudiéu sèns crento avé fisanço en tu. e t'ai donna la provo de moun amistanço.
Tambèn, au-jour-d'uei que Ion malur m'aclapo, te n'en
prègue, Danis, m'abandonnes pis

Lou franchimand, gros tantalbri,
La trepavo sènso pieta,
E Ion pacan dintre sa bôri
Coumençavo de l'ôublida.

Quand sus la souco assupido,
Que deveio lou printèms,
Greio de grapo bleimido,
Tôuti dian : « Se fa Ion tèms. »

Vous venguerias - fourtuno urouso !
E vosto « Mirèio » amourouso

Quand à quinge an la fiheto
Pren d'èr de calegneiri
E vèn toujour mai lisqueto,
Tôutei dian « L'iage es aqui. »

Quand Ion fichu de la fiho
Coumenço à s'apoustemi,
Oh ! la bello cardaniho !
Tôutei dian « L'iage es aqui. »

Tambèn, de la recouneissènço
Que vous dèu touto la Prouvènço
Vous aduse umblamen, o Mèstre, moun tribut

Fermin Marin.

1. - LOU LIBRE DE MOUN COR
Ai lou cor bèn malaut, malaut à n'en meurt,
Ai lou cor bèn malaut, e vole pas gari.
Teodor AUBANÈU, Miougrano entre-duberto

Quand la rapugo maduro,
Souto Ion trelus ardènt
Dôu soulèu que la tenchuro,
Tôutei dian : « Se fa bon tèms. »
Quand vèn que la dameisello
Foulastrejo, danso, ri
'Md ion garçoun, alor d'elo
Tôutei dian : « L'iage es aqu._

A-N-ELO

Quand Ion rasin nous fa lego,
Que, pèr ion jus que countèn,
La vendèmi nous boulego,
Tôutei dian : « Se fa ion tèms »

Tant que ion soulèu d'amoundaut,
Bello, nous mandara si raio,
Iéu restarai I'urous mourtau
Que dins ti bèus lue se miraio.

Quand lou man dôu calignage
Mete la fiho en soucit,
Lou remèdi es lou mariage,
Li a qu'acô : « L'iage es aqui. »
Bargemoun, 10 de febrié 1899.

Tant que veiren dins noste plan,
Au printèms, Il draio flourido ;
Que tout lé sara plen de vido,
De perfum, d'amour e de cant;

F. Chauvier.

parai? te parla d'acb pulèu, mai, que vos? esperave toujour de pousqué l'escoundre.
Es verai, coume dises, qu'auriéu degu èstre bon proumié à saupre acb-d'aqui, mai siéu segur que la crento o
la doutanço t'empachavo de me lou dire ; tambèn, liés
escusablo. E alor, es pèr acô que Tounin te vôu plus à
soun service e t'enmando de soun oustau?
MELANIO

Oh! Danis, se sablés Il resoun que m'a di ! e sa femo
perdu ! M'an trata coume uno malurouso, coume uno
fiho perdudo, coume la darriero di panturlo.
DANis

Es poussible ? E te siés leissaclo dire ?
MELANIO

-

Recebè 'mé lou jour un inmènse salut.

Quand, pu tard, dins bon fuiage,
Lou rasin presènto bèn,
Countènt d'aquel avantage
Tôutei dian « Se fa Ion tèms. »

DANIS

Dramo en tres ate

IV

IIII NT

MELANIO

Que siés brave! Ai plus rèn à cregne se me rèstes fidèu.
T'assegure qu'ère pas mau dins l'ànci. en venènt eici ! Me
vesiéu tourna-mai souleto, sènso abri, e, ço qu'es encaro

bèn pire, mespresado de tôuti, coundanado à trinassa
pertout moun ounto e ma misèri. Ounte ana? vers ma
tanto ? pèr me faire aclapa 'ncaro uno fes de marridi resoun ?
causo.

Alor, ai preferi veni te trouva e te counta li
RANIS

As bèn fa. Aro, Ion meiour sara de nous marida tant
lèu que pourren e tout sara gari. En esperant, pos ana
resta quauque tèms emé ta tanto. Crese pas que lé fagne
peno de te garda, c'ôu moumen que nous maridaren e
que i'a ges de desounour pèr tu.
MELAN 1O

MELANiO

Ai subi sènso muta tôuti Il vilanié que m'a tia sus la
fàci. Que m'aurié servi de me recrida e de vougué pas a
pèr uno chato ounèsto? Pièi, tout ço que m'an di l'ai un
pau mérita; coumprene proun qu'à l'ouro d'aro is lue
dôu mounde siéu coupablo. Pamens, tout ço que pou me
reproucha Ion mounde, es de m'èstre abandounado à tu
e de t'avé trop ama Mai, tu, saras autant sevère que lis
autre ? tu, me foras tambèn un crime de moun amour ?

Mi mèstre vènon de me bandi... Aro, Tounin es au
courrènt de tout, meme d'uno causo que sabes pancaro.
Avans que passe pau de tèms, noste amour ,ara plus
un secrèt pér res : n'aurai donna la provo. Auriéu degu,

DANIS

DANIS

Vai, que que digon Il gènt de tu, Melanlo, pèr iéu,
siés toujour autant bravo, autant bello, autant puro que
bon jour que t'ai couneigu.

A te dire la verita, l'ai jamai parla de tu e sabe pas
dins queto estimo te tèn. Mai, dins tôuti Il cas, cerco

DANIS

Seco Ii parpello Melanlo, que me fai man de te vèire
ploura. M'imagine Ion malur que t'arribo : ta tanto es
morto, belèu....

Ausave pas te parla de maridage, mai d'abord que
siés Ion proumié, fau que te lou digue : veniéu que pèr
acb, aviéu plus qu'aquelo esperanço. Soulamen, aviéu
pou d'uno causo ; es pas q ,je doutèsse de ti sentimen, te
counèisse trop bèn ; mai, siés pas soulet, tu, coume iéu ;
as un paire que t'arno, es verai, mai que vôu èstre ôubei,
e sabe pas s'aquéu maridage i'agradara.

trop moun bonur pèr me desdire e me faire de peno. Té,

BMVR - Alcazar - Marseille

�Tant que l'èurre au flanc di muraio
Veiren s'arrapa 'n amourous,
Iéu restarai lou benurous
Que dins fi bèus iue se miraio.

Tout èi plen de ta souvenènço ;
Tout me remèmbro ta presènço,
Mai plus rèn me fai gau
Souto la ramo tremouleto,
Mounte jogo uno auro mouleto,
Moun amo a plus ges de repaus.

Tant que l'aigo dins li valat
Nous fara ausi sa parladuro
E que pourrai dins l'oundo puro
Toun bèu visage countempla,
Iéu te dirai, ma bello caio,
Que siés bèn toujour lou mirau
Que me plais tant e dins lou quau
Toun dons felibre se miraio.

NOUVEL U
Ais.-En seguido eclausuro de la messioun fruchouso

que li Redemtouristo vènon de predica dins li cinq

Que siegue blu fou cèu, qu'eisale
Soun fin perfum la flour, lou chale
Aro a despareigu,
Ai ! las ! di ribo esterounenco,
Ounte ta bouco rouginenco
Tant de les m'avié sourrigu !

E s'aro, dins ma languitudo,
Soulo me plais la soulitudo
Dis endré qu'as treva,
Es que quand ié fau ma tournado,
Erré lis iue de mapensado
Te revese dins moun raya !

A N-ELO
Sarié verai, ma douço mio,
Que deman quites ta famiho,
Noste soulèu e nôsti prat ?
Ah! ma bello ! s'acô m'arribo
De plus te vèire à nbsti ribo,
Couine moun cor te plourara !

Fermin Marin.

(A segui.)

parrôqui de la vilo s'es estampa e espandi, couine souveni poupulàri, un tablèu countenènt eiçb :

C3R7:T
SIEGUE LAUSA
ETERNAMEN

A la messioun de 1820 s'èro fa la memo causo per n'en
servit membri.

- Enri Giraud, noste félibre, l'autour dôu
Moulin de la Lubiano publica dins l'Aibli, dôu recuei
Un pessu de vers (1891) e de divers voulume de pouësio
franceso, a reçaupu li paumo d'ôuficié d'acadèmi.

Tu, la flour de nosto campagno
Tu, de moun amo la coumpagno ;
Tu, la Fado de l'enviroun,
Courre se fai, digo, pecaire !
Que vogues quita fou terraire
Di galant bord de l'Esteroun? (1)

NOUEÇO FELIBRENCO A-Z-AIS

que meritèsse l'autour valènt di Flour de brousso.
Encuei, saludan la primo,
D'amour eterno sesoun,
Richo de flous e de rimo,
De prefum e de cansoun ;
Tambèn, tout galoi, proun d'àgi,
Cantarai : prenguen lei got
E brinden au maridàgi
Dôu charmant parèu Bigot.

T'envas d'eici ? La despartido
Courre pèr iéu sara marrido !
Couine vau trouva long li jour
De plus te vèire, o bloundinello,
Reveni dies nbsti pradello,
Au bèu soulèu, permié li flour
Autant aviéu l'amo jouiouso
En t'amirant, bello amourouso,
Autant l'aurai dins lou segren
De plus rescountra, dins ma draio,
D'aquelo que me tèn en aio
Li bèus iue blu, lou front seren !

Bèi Nimesen, Toulounenco,
Troubarés long dôu camin
Roso, ginèsto, pervenco
Au gai païs Manousquin

Mai sarai pas soulet, o Fado,
A te ploura dins la countrado
Lis auceloun se languiran
E de la ribiero lis oundo,
Miraiant plus ta tèsto bloundo,
De-segur se treboularan !

Souvèt freirau d'esto fèsto
Vous pourgèn dins tout acô...
Tout accto errai lou rèsto
Vèngue à l'oustau dei Bigot.

Aro que d'eici siés partido,
Soulet, l'amo apensamentido
E l'esprit desavia,
M'envau souvènt dins la valado,
Long di draio vo dins li prado
Mai plus rèn noun pbu m'esgaia !

En Mistral, dins soun pouèmo de « Calendau ., parlo de l'Estereun e
douno uno descripcioun pouëtico de la coumbo de Sant-Auban. Pièi vèn la
Cluso :

.... Lè o doublo
Que s'encabano e que s'acoublo
E rnounte d'escoundoun la ribiero se plang.
Aqui-dessouto pèr fi cigo,
Bouscarideto e bèco-figo,
l'a d'avelano emai d'aligo,

tout

l'an.

(CAL., Gant tu.)

justamen, es eici que vèn. Aro, courre poudèn pas leissa
mai prelounga li causo, ié vau parla tout-d'un-tèms.
MELANIO

Iéu, se fasiéu bèn, me fariéu pas vèire, parai ?
DANIS

Courre voudras. Escounde-te darrié lou pous.
SCENO Il
ALARI, DANIS
ALARI

Siéu ana faire un tour à-nagnelo vigno dôu Gres.
Aquest an, T'aura mai pas uno grosso recordo ; li granacho an quasimen tôuti coula.
DANIS

Ah ! venès dôu Gres
ALaP,1

M'esperavespèr gousta, parai? t'ai fa langui, belèu.
DANIS

Oh ! noun. Mai co que tout-aro me vèn en bdi, - e
pènse que tambèn devès èstre courre iéu, - es de jamai
trouva la taulo messo quand l'on vèn de travaia, e de
fale prenara l'uurdinàri. Se i'a auaucarèn que m'enfète.

Alphonse Dandet eut parlé de ce livre ! Qui sait si, d'une voix
plus mélodieuse et plus haute encore, il ne redit pas là-haut
des vers comme ceux-ci, dans cette admirable langue provençale que je suis si fière de comprendre un peu
Li verno, li frais, lis aubo,
Li falabreguié ramu,
Arregardon naisse l'aubo,
Atentiéu e siau e mut.

s'amerito tant bèn fou titre d'apoustbli de Prouvènço,
à-n-éu douna pèr fou Maianen.

BHÈU DE COUEi RESPOUNDÈ.%CI
- Lou jouvènt qu'a adu à la carriero Guihaume Puy,
en Avigncun, i'a d'acb 'no quingenado, un caièr d'impourtanço sus l'estatistico de Lunèu e que noun a douna
souri noum, es prega de se faire counèisse.
- Un manuscri es arriba peréu à la memo adrèisso
sènsc noum de coumuno e lou timbre de la posto estènt

Ei Muso, fidèu, fidèlo

Istas, n'en sarés urous
Dôu cèu felibren l'Estello
Briho sus vautre, amourous.
N'agués que jour d'alegranço ;
Rediguen, turtant lei got :
Longo vido, benuranço,
Marit e mouié Bigot.
Lou 25 de mars 189.

Madamo Adam escriéu dins la Nouvelle Revue :
Livre incomparable qui est à la fois un évènement littéraire
et une page de plus écrite sur l'immortelle histoire des sentiments chastes et poétiques.
Aubanel grandit à la lecture de ces lettres de toute la taille
des grands poètes qui ont aimé la divine amitié. Comme

Franc-Fort-u:a-lota-Alain. - Uno nouvllo

Begués, o galant Bigot !

(1) Esteroun, ribiero que pren sa sourso à Souleias, dins li Bàssis-Aup,
e, après av6 passa dins la cluso de Sant-Auban, vai se jita dins lou Var.

li'arim. - A prepaus di Lettres à Mignon (courrespoundènci d'Aubanèu emé la Coumtesso dôu Terrail),

rapsoudio mireienco es estado dounado, emé tout sucès,
pèr lou valerous sbci dôu Felibrige Aguste Bertuch, que

De bèus art, letro vo sciènci
Fagués libre, librihoun,
Tandôumens, agués sapiènci
D'acampa felibrihoun ;
Lou noum astra de Prouvènço
Clantigue en touei Ieis ecb,
E qu'à la fouent de jouvènço

A-N-ELO

E d'agreno, e d'arbousso, e de cuèrni

A urina. - Arsèni Vernenouze,lou simpaticabiscbu
de nosto escolo felibrenco, lou baile-redatour de la Cabreto
d'Auvergno, a reçaupu lou riban viôulet. Es bèn lou mens

.escafa. Pregan NI. Mountagard que l'a e; cri de bèn voulé
nous manda l'entre-signe necite.

- Gramaci i noumbrous patrioto que, di quatre caire
de Prouvènço, dôu Dôufinat e de Lengadb, respondon
chasque jour à la rampelado dôu Coumitat de l'Estatistico
Miejournalo.

V. Vidal.

es acb. Dôu tèms de ma pauro maire, de quant erian mai
tranquile ! Lou soupa èrc toujour lèst quand la niue
arribavo, sabiéu que fou dimenche aviéu toujour ma camiso estirado ; aviéu jamai ges de soucit. Mai desempièi
qu'es morto, pecaire ! que nous fau èstre pertcut, pèr li
terro emai dins l'oustau, que tressimàci, bèu Bon-Diéu !

emai encaro la mita dôu tèms fasèn uno vido de chia.
Anen, paire, vous enueio pas, vous, de faire la bouiaco,
de vous faire lava, courdura? trouvas pas qu'aurian besoun d'uno femo dins l'oustau ?

Lou COUMITAT.

DANIS

Es pas si gènt que metran empa hamen à nosto unioun,
e pèr soun amour, n'en siéu segur courre dôu vostre.
ALARI

Alor, digo-me lèu soun noum
DAr IS

Vous parle d'aquelo chatouno que Tounin a pèr doumestico e que té dison Melanio. Crese pas que dins tout
lou

terraire n'i'ague encaro uno courre elo pèr èstre

ALARI

bravo e travaiarello. Es bèn encaro un pau jouineto, mai

As bèn resoun. Un oustau sènso femo es lou pire de
tout. Mai, vese pas bèn ounte n'en vos veni. Iéu, siéu
plus gaire d'age à me remarida. Adounc, auriés idèio de
louga 'no doumestico, o bèn es tu que te maridariés ?

dins acb gaubejo rèn mau soun trin. Tambèn, courre
vous dise. ai uno grando simpatio pèr elo, e sarai trop

Siés proun encaro un pau jouine, mai pamens, s'ères decida, t'auriéu lèu trouva co que fau.
DANIS

Sabe proun que sias un bon paire e que fasès tout
voste poussible pèr me rèndre urous. Eh ! bèn, vuei, fau
que vous digue uno causo qu'ai trop espera de vous dire.

Aurés pas besoun de prene de peno pèr me cerca 'no
femo ; i'a dins la vesinanço uno bravo chato que m'agrado e qu'ame forço despièi un an.

urous se vous agrado courre à iéu.
ALARI

Ah !

ço, veguen, Danis, es pèr de-bon ço que dises

aqui? M'aviés toujour pareigu resounable, e te trouvave
de bon sèn mai que pèr toun aga. Qu'es aquelo Melar,io
que vau mai que tôuti li chato dôu terraire ? Alor, t'imagines que, s'ai trima touto ma vido pèr te leissa 'n mourent quàuqui cafre de terro em' un pichot saquet d'escut,
es pèr te vèire adurre uno bôumiano dins l'oustau ?
(A segui.j

J. Reynaud.

ALARI

E quau es acb ? Quau saup se tu i'agradaras à-n-elo?
E pièi, siés segur de l'ôuteni de si uarènt?

BMVR - Alcazar - Marseille

�- Dins La Chronique de Béziers. Caremo e Alprintèms

ÇROUNIQUETO DI J3IÔU

pèr A. Maffre.
- Oi ns L a

Li courso de mort an coumença en Arle pèr aquelo
don Dilun de Pasco. Lagartijillo e Quinito, voulountous e

valènt, i'an mata sièis brau eicelènt de Teodoro Valle.
Lou cinquen pèr pas faire menti la tradicioun , es esta
.

superiour. Lagartijillo, forço bon à la mouleto, mato bèn.
Quinito, un pau desvaria, fai pamens tout ço que pbuTèips superbe e Areno coumoulo.
Gramaci à M . Fayot qu'a adouba acù pèr lou miés.

Ourrias.

La bello Fan f arneto

simple revue : Un ome discrèt pèr E. Jaco-

met, tira de l'Aiôli.

- Pins Lou Viro Soulèu : Brisquimi pèr L. Due; Les
ceuvres félibréennes, Échos fél:bréens, etc.

- Dins Le Feu follet: L'ort occitan pèr R. de la Barta.

- Dins La Terre d'Oc : Simples remarques sus la lengo
prouvençalo pèr L. de Rivalta; Las parets del viel Toulouso
pèr J. F. Court ; Uno escourrido à Burlats pèr E. Thomières ;
Ramon VII pèr P. Rey ; S'ères pèr A. Sourelh ; Countaralho

Fanfarneto se lèvo dos ouro davans jour;
Souleto, au clar de luno, fai de questioun i flour ;
E mante flour : « Me cueion, dis, mai, urouso fin ,
Mikado perfume leu saboun subre-fin.
Fèlis Evnoux. - MARSIHO.

vènd dins tduti li bons oustau.

pèr X. Rivière; Boulegadis lengadoucian.

- Dins La Vihado ; Charradisso pèr P. Roustan ; Ei troubaire marsihés (L. Margayan) ; Tito e sa fremo (M. Tassy) ; Lou
court de visto (Titin) ; Lei Bous vouiajour (J. Palèti), etc..

Boulegadisso Prcuvençalo
Dins un journau de Cano leu porto-gounfaloun de la Ligo

Oucitano, M. J. Charles Brun, vôu bèn demanda à l'Aiôli
coume vai qu'en teourio mantenèn que lou Felibrige dèu,
avans que touto causo, lucha pèr sauva la lengo, e qu'en pra-

tico generalo aprouvan tout ço que se fai pèr reviscoula la
prouvinço. Tout simplamen ié respoundèn qu'avèn pèr réglo
de gouvèr lou prouvèrbi dis ancian :
Pichot fais e bèn liga.

Que chascun se fouite à sa modo, courre disien antan li
penitènt Batu. Empacharen degun de tira courre ié plais la
cacalauso dôu cruvèu. Mai nosto counvicioun de nautre es plenamen dins aquesto lèmo :
Quau tèn sa let-,go tèn la clau
Que di cadeno leu deliéuro.

Voudrias, nous disès, que faguessian dôu Felibrigé un meridiounalisme ecounoum,i e souciau. Aquéli gros mot leidas,
vous respoundren que nous fan pôu. Se volon pièi dire quicon,
nous sèmblo que li deputa, li deputa dou Miejour, an aqui
un pres-fa que ié revèn naturalamen. Car autramen en que

servirien aquéli que se mando amoundaut à Paris ? Sabès
proun qu'aquéli messiés, pèr tant felibre o cigalié que se
declaron à l'ôucasioun, jamai de sa ternalo vido noun an
ausa quinca pèr demanda au gouvèr lou recounfort de nosto
lengo. E alor, d'abord que nous lachon, tôuti li pretendu representant de noste pople, leissas-ié dounc, à-n-aquéu pople,
li quàuqui pouèto siéu que se devouon e s'encaron à ié sauva
soun verbe libre.

- Dins Les Feuilles d'Or : Roundèu pèr L. Charrasse.
- Dins Le Mémorial d'Aix : Lei quatre sesoun de la vido

AVÈNDRE

eavoun blanc de Camargo
Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di papo, se

pèr P. Bazzi.

- Dins La Campana de Magalouna s Letra de F. Mistral ; Vesprada felibrenca ; Cansou cevenola pèr A. Arnavieile ;
Moun pantai pèr A. Glaize.
- Dins La Sartan : La senaanado ; Lapeticien de Mazargo;
Pasco ; Lou cementèri dei chin ; Letro bastidano ; Encc de la
masco d'Arau pèr La Sinso ; Cansoun pèr lou vin nouvèu de

passejavon, ufanous, dins li jardin meravihous dôu Palais
d'Avignoun e se quihavon à la cimo di tourre e di merlet

pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velout
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo de
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aidli.

Mèste Pascau.

- Dins Le Soleil du Midi : La rènto de Pasco pèr L.
Foucard.

- Dins La Provence illustrée: Plueio de sang.
- Dins li teranl.furter Naehriehten, un article forço
bèn fa sus Mistral e la reneissènço prouvençalo, pèr leu
proufessour N. Welter, de Diekirch (grand-ducat de Lussembourg).

- Dins lis Annales du Midi : Relations du conte de
Toulouse Raymond VII avec la ville de Marseille pèr L. de
Santi ; Quelques proverbes gascons mal compris pèr J. Ducamin.

- Dins La Cigale : Souvenirs de Carême et de Pâques
tradu dôu prouvençau pèr L. Roux-Servine ; Au pays de Mireille, counfèrènci de H. Boland ; Le Museon arlaten ; Mireille
aux Arènes d'Arles.

- Dins Le Petit Marsellais : Le doyen des félibres (A.-B.

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Tarascounen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas au mar-

cat lou dimècre e leu dissate, manqués pas, manqués
pas au-mens, d'ana tasta lou bon pèis fres, li sarcelle
grasseto, li couvet de Camargo e béure lou vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papo
dôu castèu de Roco-Fino à 1'

rtâ,ubergarlé-Retataurat RERLliO

C-VIDALINC,

à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.

Crousillat) pèr E. Rougier.

- Dins la Revue des Pyrénées: Un poète béarnais du
XVIII° siècle, Cyprien d'Espourrin, pèr M. Gay.

BRANDADO

ESPECIALITA

"oui-abaisso

Couquiho de chambre e de

pèr la coumando en Vilo
Service
à la Carto, à Pres-Fisse e

tôuti li jour.

Saloun reserva.

téuti li dimècre
lingoumbaud

tlj&gt; t'no autro fueio prouvençalo, Lou CouQuneAnD, journalet d'anéunci, vèn d'espeli en Avignoun. Lou direitour e redatour n'es lou tipougrafe Peytié. Lou proumié numerô countèn,
entre àutri galejado : Peisso:in d'abriéu pèr P. Peytié e L'aquit
de Jan Banasto pèr P. Juvert.

Dins La Cabreto : Un rai de luno, Las ouros, Lou vènt
auta, La trèbo pèr L. Boissière ; L'aubergnat, Les pastres pèr
un fournicou; Sent Estieine, Tout acô n'es pas res, La deboueiéu de la cabilhouno, Couiounados, etc.
- Dins Lemouzi s Chronique félibréenne pèr S. Santy ; La
graphie limousine pèr J . P. ; Counort pèr J. Roux ; Ma première félibrée (1878) pèr lou meme ; L'ase de boudigal pèr A.
Marpillat ; Ah! si, Lou Dante, Coupo santo, Lou dolmen, Champ
de rnaj, cinq sonnet pèr J. Roux,

- Dins Le Journal du Comtat : Pèr Ran:pau, Zéu de
poudro, A la bello eisservo pèr lou Peirin.

Lou recuei de sonnet flame que vèn Louis Astruc de donna

à Cachet.

à la Prouvènço souto aquest noum, Li Mousaïco, es esta
saluda mai-que-mai elougiousamen dins:
Le Petit Provençal,

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

La République du Var,
Le Réveil agricole,
Le Sémaphore de Marseille,
Le Petit Marseillais,
La Vedette,
L'Homme de Bronze,
Le Bavard,
La Terre,
La Vie marseillaise,
Le Mémorial d'Aix,
Le Journal de Marseille,
La Provence artistique,
La Vihado, etc.

Se pren de Pensiounàri. - Pres moudera.
GALANTO CHAMBRO PER NOVI

DEMANDAS

9

lëlif

aroitt"o

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.
Lou gerènt: FoLcb DE BARONCLLLI.

- Dins la 6iazzetta Letteraria de Milan: Letteratura
provenzale (Le valet de ferme de B. Bonnet) pèr E Portal.

En Avignoun, empremarié FRA,+c.cs SEGUIN.

VIN
MARIANI
44 LA COC A DÔU P : 0u

,uliciume cumolèln de L

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco courre lou vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

SUCESSOUfi

EN A VIG1VOUN

252 numerô (189/, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897)

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Erré la T ULo »Il MATÉ RI coun
tengudo dins lou journau
annado . . .

. . . .

T re s 7 0 fr.

pendènt aquéli r

Se vènd 5i fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Mariani.

S'adreissa i burèu dôu journau

VIN DEC#mqSTÈmu'n
CASTEU-NÔU-DE-PAPO
CLAUS

DE ROCOmFINO

un%GU

PRES COURBENT :
Roco-.lino, la pèço de 225 litre enviroun.. . . . .

Grand Roco-J ino,
Castèu de Roco-Fino

id

id.
id.

.

.

la caisso de 25 boutiho.

.
.

.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362631">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362632">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362633">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443409">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362606">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°298 (Abriéu 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362607">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°298 (Abriéu 1899) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362608">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362609">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362610">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362612">
              <text>Deux-cent-quatre-vingt-dix-huiti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362613">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362615">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362616">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362617">
              <text>1899-04-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362618">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362619">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362620">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/69dda8994525fc5ad350a9f346f08b11.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362621">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362622">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362623">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362625">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362624">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362626">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362627">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362629">
              <text>FOL13136_1899_298</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816882">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10895</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362630">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443406">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443407">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443408">
              <text>Bouvet, Henri (1850-1905)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598198">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598199">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598200">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642656">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878563">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
