<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10900" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10900?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-10T14:55:39+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16726">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/7ea9f4d55c19e3950ed5b0039bc49009.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139461">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d9579e6d841c7f09482b5c272c8e141a.pdf</src>
      <authentication>00ac743be03bc6ff07ed4d644e410f19</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634535">
                  <text>NOUVENCO ANNADO, Nô 293

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Loujournau.

E faren l'aibli.

(Prouvèrbi di mezssounié.j

F. MISTRAL.

PRES DE L'ABOUNAMEN

SURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes .........
Tres mes..........

Vers

5 fr. 50
a fr.

Estrangié.......... 12 fr.

Lou numerô....... 10 centime

FOLCô DE BARONCELLI
au palais ddu Boure

Baile déu jour eau

EN AVIGNOUN

FOLCÔ DE BARONCELLI

T'ai visto, mar...

E quand l'Aubanèu ddu Ventour
E quand lou Segne de lblaiano,
Verdaguer o Fourès o Gras
Canton, l'ausèn, mar soubeirano,

Pèr t'enaura, mar azurenco,

Que sèmpre nous pivelaras !

Mar que siés coume la Pervenco
Boutado au jougne perfuma
De noslo Terro prouvençalo,
Avèn l'ajudo magistralo !
E, nautre, dins un biéu crema
Pèr milo soulèu abrama,
Cantaren nosto odo missalo
E se gandira vers lou cèu
Carrejado subre lis alo
De quauque pouderous aucèu !

Vaqui perqué, paure félibre,
Moun estrambord de jouvènt libre
S'acoustumè de te bela;
Fin que pourgigues sènso manco
Vers l'Ideau mi velo blanco,
Mar, dins toun mantèu estela
De-niue pourras m'empestela :

T'ai visto, quand miejour rabino :
L'adourablo plajo latino
Esbrihaudo coume un tresor
E lou Rèi-Soulèu que dardaio,
Bèu pres-fachié, sèmblo que daio
Li gràndis erso sènso es fors
D'un voulame de lus e d'or !
T'ai visto, mar barbelejanto
Nuso e mié-baucho de cremour
'Mé de preguiero lalejanto

Ai lou cor aut e l'amo franco,
Farai ma toco e l'emperau ;
Iéu ai la fe que noun s'arranco,
Iéu siéu de la raço di brau 1
Jbusè Loubet.
IIIIII71111lI1111111111111111 IIIIII

wwwwwwwwww`w;n^iwwww www

LA JOUVENCO

aAM0UN LULLE

Courre uno chato en mau d'amour !
Lou soulèu t'amavo ; èro louro
Que s'ausis que toun bram e quouro
Toun calignaire apassiouna
Te largavo si dauraduro
Espandissiés ti carnaduro
E toun cors linde abandouna
Coume lou femelan dana !
E sentiéu toua alen que fumo,
Vesiéu lis erso d'estoubloun,
Tau que de bèu mamèu d'escumo
Boumbela souto si poutoun !

Alor, de te vèire espeimado,
Mar amourouso e tant amado,
Fièro gourrino dôu Soulèu,
Ai coumprés perqué l'auro folo,
Que barrulo pèr plano e colo.
Dis Aup enjusquo i Pirenèu,
A sentour d'île e goust de mèu

Perqué li cor di jouventuro
De toun ribeirés encanta
Escalon tôuti lis auturo
E s'apasturon de bèuta !
Mediterragno encantarello,
Es tu que siés l'ensignarello
De l'amour fèr e majestous !
Es toun aflat que tèn en glôri
Li memouranço de l'istôri,
L'ardour d'un pople valentous ;

Aragoun e Catalougno veguèron, souto lou reinage
d'En Jaume loü Counquistaire, uno flouresoun tras-que
bello de pouësio. Li troubadou foro-bandi de sa patrio
pèr Simoun de Mount-Fort e l'abôusounamen de la civilisacioun prouvençalo avien, en grand nournbre, cerca
recàti à la court dôu fiéu d'aquéu qu'èro esta lou darrié

de sis aparaire, e adu à Barcilouno e à Saragousso li
goust esmera, li tradicioun de gentilesso, lou chale e li
secrèt de la gaio sciènci. Quàuquis-un seguiguèron lou

sis amour adultèri fuguèron, à la perfin, un escandale
dins uno court pamens coumplasènto à de pariéris istbri.
Quàuquis an despièi, s'enamourè foulamen d'uno jouvo
dono que ié disien Ambrosia de Castellô. Aquesto, ma-

ridado à-n-un riche genouvés, èro uno di femo li plus
bello de Palma, mai èro, tambèn, universalamen respetado, e jamai li mau-parlant avien ausa prounouncia
soun noum. La vesien jamai i fèsto moundano, passavo

tout lou sanclame dôu jour à prega dins li glèiso, à
vesita li malaut dins lis espitau e à pourgi de counsoulacioun e d'éumorno i paure e i malurous. Èro d'uno bèuta
grèvo ; soun regard prefound disié di patimen refoufa e
vincu, gramaci la resignacioun crestiano.
Es à-n-aquelo femo que Ramoun lou dessena ausè semoundre l'impureta d'un amour creissu e eisaspera pèr
la silenciouso resistènci qu'elo i'oupausè ; i'escriguè e ié

mandé de cansoun pleno d'estrambord, passé d'ouro
nôuturno à li canta souto soun balcoun en coumpagno
d'àutri jouvenome, de galo-bon-tèms coume éu ; éutengué ni un sourrire, ni un regard d'aquelo que sourrisié
qu'à l'infourtuno.
Enfin, un vèspre, coumencè d'escriéure uno pouësio
plus folo e plus perverso ounte lausavo la belour dôu
sen de sa dono e pintavo arderousamen l'amiracioun
que i'ispiravo. Or, coume avié l'esperit tout entié à sa
trobo, conto un countempouran que fuguè soun escoulan e soun proumié biougrafe, « en espinchant à dèstro,
veguè Noste-Segne Jèsu-Crist clavela sus la crous ; à-naquelo visto uno grando pbu l'agantè, e leissant tout ça
qu'avié entre li man, se boutè au lié e s'endourmiguè.
Au matin venènt, Ramoun s'aubourè sènso mai s'enchaure de la vesioun de la niue passado ; retourné à si
vanita acoustumado e vouguè reprene la cansoun entamenado ; mai dins la memo chambro e à la memo ouro
que la niue d'avans, coume se metié à fantasia, e à-n-escriéure, Noste-Segne i'apareiguè 'ncaro un cop, en la
memo formo, crucifica, e alor, mai esfraia d'aquelo se-

goundo vesioun que de la proumiero, leissè tout, se
boutè au lié e s'endourmiguè. »
La semano seguènto, aguè dos àutris aparicioun dôu

Counquistaire dins l'isclo de Maiorco que bono-di la bèuta

Crucifica à la memo ouro dôu vèspre e dins li memi
circoustànci ; mai èro talamen avugla pèr la passioun

de soun climat, de sis aigo, de soun campèstre e de si
vilo, ié semoundié 'no nouvello patrio, e es d'éli que Ramoun Lulle aprenguè l'art de trouba.
Èro, En Ramoun, un page dôu rèi aragounés. Emé sa
voio, sa gràci e l'abelu de soun esperit, gagnè de bono
ouro l'afecioun dis Enfant Pèire - que regnè plus tard en
Aragoun - e Jaume futur rèi de Maiorco, e fuguè soun
meiour coumpagnoun ; èro de tôuti li fèsto, sèmpre
counvida pèr li plus pouderous, amira di femo e jalousa
di jouvenome de soun age. Tout acb l'embriaguè e lou
butè dins uno vido de p'esi, de fadeso e de lussùri. La

pouësio èro la parladuro naturalo dd l'amour e mounte li
segnouresso amavon de ten: ouna 'mé si troubadou pèr
agrada si semousto o pèr rebuta sa fervour em' un gracious badinage.
« Segnour, li vers que m'avès manda, se mostron l'eicelènci de voste esperit, fan vèire peréu l'errour, senoun

bèuta di femo fuguè, coume l'escriguè éu-meme, la pèsto
de sis iue. Parpaiounejavo dis uno is autro e fis englouriavo en de cansoun quouro lôugiero, quouro apassiounado. D'aquélis obro de jouvènço rèn nous soubro ; lou

pouèto li destruiguè après sa counversioun. Se se tratavo d'un autre que de Ramoun Lulle, poudrian regreta
aquelo perdo, mai quand pensan que li coundanè pèr
escriéure lou libre dis Ouresoun e l'Lubre de la filousoufio d'amour, sian fourça de teisa de regrèt que sarien

que s'encarè dins si proujèt, acabè la pouësio e la faguè
baia à N'Ambrosia de Castellô. La vertuouso dono, silenciouso jusqu'alor en soun indiferènci, respoundeguè au
pouèto. Vès-eici sa responso que l'autenticeta n'en pbu

èstre discutido, mai qu'es bèn d'uno epoco ounte la

la debileta de voste jujamen. l'a rèn d'estounant que
pousqués pinta la bèuta 'mé de coulour tant vivo, amor
que sabès embeli lou leidun meme. Mai couine counsentissès-ti à vous servi de voste gàubi divin pèr larga de
lausour à-n-un pau d'argelo acoulourido di nuanço de la
roso ? Déurias metre tout voste saupre-faire à-n-amouss I.

l'amour que vous empuro, liogo de l'emplega à l'escudela. Noun es que vous counsidère indigne de l'estimo
di dono li plus gourriero, mai demenirés en merite à soun

se marmaa e le cnausigue eu-meme pèr mouise Na Manco
de Picany, uno richo e noblo ourfanello.

avejaire se persistas à-n-ama la mendro de téuti. Counvèn pas qu'uno amo coume la vostro, unicamen creado
pèr ama Diéu, s'avugle au poun d'adoura 'no creaturo.
Adonne, ôublidas uno passioun que couneho vosto noublesso, espausés pas pèr tant pau vosto reputacioun, car
se vous encaras dins voste foulige me veirai fourçado de

Malurousamen lou maridage bastè pas pèr l'assagi e

vous desengana en vous fasènt vèire que l'Qujèt da

uno impieta.
...En 4256, lou rèi que l'amavo mai-que-mai, mau-grat

sis aventuro de falimard, lou noumè senescau de soun
fiéu à Palma, ma pèr enfrena si passioun ié counseiè de

BMVR - Alcazar - Marseille

�2

i

L'AIÔLI

voste estrambord dèu èstre rèn qu'aquéu de voste
abourrimen. Dins vbsti vers disès que moun sen vous a
blessa au cor. Eh 1 bèn, siée decidado à Ion desvela pèr

DE BELLO-GARDO 0 SANTO

gari vosto plago. Mai en esperant, signés bèn asse-

/Seguido.!

gura que vous ame autant que ço qu'ai l'èr de noun vous
ama. »
Lulle veguè en aquéli paraulo uno avouacioun d'amour
e triounflavo adeja d'avé vincu uno di femo li plus bello

e li plus vertuouso de Palma. L'endeman - qu'èro la
fèsto de la counversioun de sant Pau - se passejavo à
chivau sus la plaço, quouro rescountrè N'Ambrosia qu'anavo à la glèiso de santo Oulaio. Aflama, fbu mai-que-mai,
la seguiguè, e coumo elo intravo dins Ion tèmple, franquiguè éu tambèn Ion porge e penetrè à chivau dins Ion

sant lib d'ounte li fidèu Ion foro-bandiguèron emé de
cridadisso d'endignacioun e d'esfrai.
Quàuquis ouro après, uno servicialo d'Ambrosia anè
Ion rejougne e ié diguè que sa mestresso i'acourdavo un

rendès-vous e Ion pregavo de veni à soue oustau Ion
meme vèspre. Vès-eici Ion malurous Ramoun au cèu sin
de la joio! L'aventuro dôu matin, liogo de ié nouire dins
l'esperit de la dono i'a permés d'acaba sa counquisto, es
estado pretoucado pèr lis espampanado d'un amour tant
descabestra que multiplico li foulige e fai delembra Ion
respèt degu à l'oustau dôu bon Diéu.
Lando au rendès-vous; es introudu près deN'Ambrosia:

mai tre qu'es davans elo, liogo de se traire i pèd de la
dono, rèsto dre, auso pas s'acerca, né à la visto de sa
caro doulourouso e de sis iue lagremejant. Es-ti la crento,
o la vergougno adeja e Ion remors? Bouscavo de paraulo

que la tranquilisarien e la rendrien riserello pèr aquelo
ouro proumiero d'amour. Mai es elo que parlé :

- « Malurous ! ié diguè, creses que t'ai fa veni pèr
me rèndre à la merci de ta passioun? T'ai-ti pas di
qu'ère lèsto à t'ensigna Ion cors qu'as tant englouria,
s'acô èro necite pèr te gari ? Toun acioun dessenado
d'aquest matin me fai vèire que i'a ges d'autre biais de
t'aplanta au bord dôu garagai ounte Ion diable te vai
precepita. Eh ! bèn, miro-la donne dins touto sa leidour,
aquelo car mespresablo que pèr amor d'elo trahisses ti
devé d'espous e de crestian... » Autant-lèu descuerb soun pitre e fai vèire à Ramoun
si sen, orre, rousiga pèr un cancèr.

- « La vès-aqui aquelo bèuta fréulo liéurado à la
pourridié avans meme d'èstre clauso dins l'atahut. E n'es

la vesioun qu'aviés creado que neblavo toun esperit e
t'aliunchavo de la souto bèuta, de la bèuta de Diéu,
eterno e perfèto au suprême... » Parlè 'n moumen encaro, car avié doumta sa doulour
e seca si lagremo pèr liéura à Satan uno bataio que
coumprenié decisivo ; pièi rintrè dins sa chambro, sènso
espera 'no paraulo de Ramoun, Ion leissant avali, foudreja.
Éu revenguè au siéu, e se bouté à geinoun, bretounejant de fraso afebrido ounte Ion noum dôu Segnour revenié coume pèr de preguiero qu'èro incapable d'espremi.

Em' acb, « plaseguè à Jèsu-Crist pèr grand pieta » de
i'aparèisse encaro un cop emé la memo doulènto caro.
Ramoun regardé Ion Sauvaire, veguè li labro divino
s'entre-durbi, e ausiguè que disien : « Ramoun, seguisseme ! »

Aquéu vèspre, Lulle noun se couchè ni s'endourmiguè;
resté d'ageinouioun jusquo à l'aubo e escampè 'n abounde
de lagremo.

...E vès-eici que dôu femiè de lussùri ounte despièi
dès an se viéutavo, s'enartè subran un grand ile de pureta e d'amour celestiau qu'anavo estampa soun perfum
dins tôuti li païs mediterran pèr la glbri de la Santo
Ternita....
MUarius André.

II

Erian en Arle ! Erian dins la vilo ounte mi grand e
moun paire avien pres vido en trepant pèr li carriero de
l'Auturo, à l'oumbro dis Areno, is Aliscamp, long dôu
Rose e de la Durènço, dins li bàrri dôu tiatre anti. Pàuri
grand, paure vièi Salumè ! Me n'avié tant parla de soun
Arle dins moun enfanço, qu'au bout de vint-e-quatre an
qu'èro mort, Ion vesiéu encaro ana courre dins Ion Trebon pèr ié desnisa de sausin e regarda se, dins li branco
di sause, n'i'avié pas que faguèsson Ion manche de palo.
- Eh! bien, què! qu'est-ce que vous faites, bastard de
capon? vous restez maintenant là, plantés comme des as
de pique f... On ié va, ou on ié va' pas f... Faites tirer les
bêtes, tron de bon goï, que le soleil monte ! Èro un carretié de mas, sai-que un baile, que parlavo
ansin à si coulègo, e de l'entèndre aurias di que manjavo
de favo.
Me meteguère à rire.

Moun ami me prenguè Ion bras en me disènt : « Marcho, que se te vesien rire se facharien. »
Èro tant laid emé soun acènt e soun francés de vaco
espagnolo, soun gèst s'acourdavo talamen pan emé si
paraulo, que, mau-grat moun ami, vouguère encaro vèire
aquéu grand bedigas marcha, leva li bras, balança la tèsto
e bada coume un estamaire soun estreminage de lengo.
- Oh ! pèr acb, s'es poussible ! m'escridère.
- Zôu ! zôu! vène, vène lèu, qu'avèn à faire.
- D'abord, ounte me menes, l'ami ?
- As fisanço en iéu, cregnes pas que te perde ?
- Ah ! Moussu Jan, se me reviras ansin, tablarai qu'àde-matin vous sias leva renôsi. Aviéu pas fini de prounouncia Ion mot « renbsi », qu'uno

femo d'uno vinteno d'an apareiguè coume uno jôuriflado
sus Ion davans de sa porto : o monstre, la poulido chato !
que galant biais vous a! amiras-la, Moussu Jan Couloumb

de Bello-Gardo, e disès-me se sa bèuta vous fané pas
piéuta tôuti li passeroun de la grand draio.

- Anen, siegues un pan serions. La chato nous traguè soun cop d'iue, e sènso s'enchanta de l'enmascamen que me proudusié soun bèu
dèstre, après aguedre sourris à-n-uno de si vesino que
de soun lindau ié countavo sabe pas dequé, prenguè sa
cassbudo d'uno man, soun peirbu de l'autro. em'acb freto

que fretaras Ion couire e l'estam dôu peirbu que, souto
si maneto, viravo, brihavo, en fasènt foulamen bacela sa

maniho. Dons cop me revirère pèr la manja dis iue,
dons cop mi regard barrulèron que dins Ion mouvemen

de si bras, long de sa taio, dins soun coutet, sus Ion
rose tendrinèu de sis auriho que si bèu fanfan de péu
negre menaçavon de-longo d'acata.
Virerian Ion cantoun de la carriero ; la poulidié d'a-

quelo arlatenco rebatié 'ncaro sus li fremin de moun
amo, quand moun ami Jan, que vous donne coume Ion
rèi di countrariaire, me dis :
- Recounouisses aquelo plaça ? Se la recounouissiéu ? Vous Ion demande un pan !
Nous capitavian sus la Plaço dis Orne, souto li platano,
ounte li jour de logo, li pelot de Crau, d'en Camargo e
dôu Trebon, vènon cerca soun mounde de terraioun, de
varlet, de daiaire, de meissounié.
Que de fes dins ma jouinesso aviéu pas acoumpagna
moun paire subre aquelo plaço !
- Deman vau àn-Arle : vènes pas embé iéu, Brisquimi ?

- Bord que i'anas, n'auriéu bèn idèio.

20

PIERROUN, NOURAT

4roumèdi en ires ate e en vers
Representado pèr lou proumié cop au Tiatre poupulàri
de Gravesoun,
souto la direicioun dôu felibre Grabié Perrier.

PIERROUN

Vendra plus de segur pèr me teni d'à ment.
Siéu countènt. Quento sausso ! Èro un pan trop picanto.
Quand siéu enmalicia, tant-pis pèr quau m'aganto,
Me recounesse plus e pique à tour de bras.
Oh ! pièi ! que noun fasié pas tant sis embarras.
NOURAT, en rintrant.

As pas vist Mouss' Enri ? L'an mes coume un Ce-Home
Es mata, boudougna, panard, oh ! Ion paure ome

Jogue qu'es tu, Pierroun, que l'as arrenja 'nsin ?

ENRI

PIERROUN

Jure, vai.

L'avié pas merita ?

PIERROUN, en lachant Enri.
1

NOURAT

Aubouro-te, 'sbroufaire !
ENRI, tout amaluga.
Ai ! moun Diéu ! ai ! ai ! ai !

Si, mai, sacre couquin
Poudiés pica mens fort, i'as chapla la figuro.
Bougre ! moun brave ami, coume as la pougno duro 1

Tabassaves de bon ? L'as à mita tuva.

PIERROUN

Lou veses, Ion camin, marrias, fléu de bôudrèio ?
Enrego ! Oublides pas que se dins 'questo lèio
Te vese mai rouda, 'quest cop te tuve en plen.

-

plesi que soul Anfos Daudet m'a dempièi renouvela
entre tôuti lis orne.

Li cabano de Cachat, la Tourreto, Ion Mas-Blanc,
Fourco e Trenco -Taio, sus nbsti pas se dounavon la man

en farandoulo, de tau biais que travessavian Ion vièi
pont de barco, asseta sus Ion Rose, courre dins un
rouage.

- Crese bèn, moun drole, que d'aquesto ouro atroubarian pas tis ouncle à sis oustau : dequé n'en dises? se
nous gandissian direitamen à la Plaço dis Ome.
- Pensas que ié siegon ?

- N'en siéu segur. AArribavian; bon Diéu de Diéu, que d'orne ! N'i'avié
que se toucavon tôuti e toujour n'arribavo, quau emé de
paquet de palo estacado, quau emé de voulame dins si
badoco, quau emé de daio dins si baguié, quau emé de
fouit : raibu, auvergnas, gavot, craven, Lèu-cairen, arla-

ten, abiha de cadis, de fustàni, de telo, sarra dins de
taiolo o dins de courrejo, caussa de nbu, rasa de fres,

camiso estirado, fasènt tuba la pipa o la cigaro, au brut
dis esclop e di soulié de couble, au mié d'uno rumour
inmènso, tout aquéu mounde de pelot, de peloutin, de
pres-fachié, de lauraire, anavo, venié, se crousavo, s'abourdavo, mountavo uno preso, pachavo si coundicioun
de travai à tout l'an, au mes, à la szmauo, à la journado.
Li cafè, li ramèu, èron plen coume d'ibu ; vesias de chous-

tre que manjavon long di muraio, asseta au sbu sus li
calado ; de limousin, de calabrés, fasien si comte sus de
banc ; de gascoun e de raibu bevien quàuqui pechié de
vin sus de peselié de pèiro ; e falié vèire tôuti aquéli
caro ! fasié 'nténdre li rire bon enfantas, li cacalas, li
toustèms, li nàni, li catamare, li chincamourre, li couquin e li bregand, coume clantissien dins l'aire, à l'oumbro, au soulèu, sus touto la plaço.
Sant Trefume se n'en gouspihavo, l'Orne de Brounze
trefoulissié coume un terridas quiha dins l'azur, e soun
parènt, l'Orne de Vergan, en carriero Novo, trasié dins

Ion vènt de fernisoun talamen galoio que tout ço que
vivié dins Arle alor, n'èro couine embriaga de bonur.

Ansin pensave sus la plaço à l'ouro d'aro sôuvertouso ; ansin, dins mi souvenènço me plasiéu de segre
moun paire à la coumpagno de mis ouncle e de si cambarado, quand tout-d'un-cop moun ami Jan que dempièi uno passado furgavo de tôuti sis iue li cafè, se met
à me bada:
- Es aqui, Ion vese, vène lèu l...
Quau èro aqui? quau vesié? Perdequé voulié que venguèsse lèu?... Oh ! tron de noun de noun de milo, quand
vous àutri parlas, parnens, coume de fes acb se rescontro !

Aviéu pas fa quatre pas dins la direicioun de moun ami
Jan que vous vese eilai-davans s'auboura, dôu mié di
taulado di bevèire, un orne que me retrasié tout Mèste
Eisseto ; m'ère pas engana, car aviéu pa 'ncaro fa dons
àutri pas que l'entènde que me crido :
- Santo-pas-diéune, acb 's tu, Brisquimi? Queto joio,
de te vèire ! Oh! moun bèl ami, moun bel ami, coume

vas? -

Nous agantan, e zôu de poutoun sus li gauto. Li gènt
que soun aqui se reviron en aguènt l'èr de dire : Quau es
mai aquéu moussu que Mèste Eisseto embrasso? E nàutri,
d'uno paraulo à l'autro, au vanc de poste cor, boulegan
li cadiero, coumandan, bevèn e, value de charra ! Charran
de la famiho Daudet, de Mistrau, de Marietoun ; me demando s'ai reçaupu la foutougrafio que retrais Ion grand

PIERROUN

SCENO VI

FUIETOUN DE L'AIÔLI

Lou Creserèu

- E oi, vène, moun fiéu ; à dons Ion camin peso mens
i cambo, charraren de nosto vido, nous languiren pas.
Partian e poudès crèire que li quatorge kiloumètre que
i'a de Bello-Gardo à-n-Arle nous duravon gaire ! Es que,
fan dire que moun paire èro un d'aquélis ome qu'embé
Ion teta-dous que vous an, vous farien desôublida que la
terro es roundo, e, couine amave forço de Ion questionna,
quouro que fuguessian ensèn, Ion tèms passavo em' un

PIERROUN

Acb ié servira de leiçoun.
NOURAT

(Enri s'envai.)

Anen, va,

As rèn sachu de nbu ?

Si, Nourat, meme foço.
Ai bèn pbu que pousquen plus empacha la noço.
NoURAT

Que me dises aqui ?
PIERROUN

La verita, moun grand.
NOURAT

Ah ! ço, anen 1 Pas poussible ! Auriés vist Safourian ?

Es éu que t'a parla?
PIERROUN

Noua.
NOURAT

Eh ! bèn.
PIERROUN

Pins la draio
Desempièi avans jour tout soulet ère en aio,
Tant l'envejo qu'aviéu de garça si moustoun
Au coumés, èro grando. Es vengu, Ion capoun,
Mai, Janet èro em' éu. Dins aquelo ramiho,
Me siéu vite escoundu, e ai dubert l'auriho.
Nourât, nous sian troumpa sus Ion comte d'Enri :
Es riche.
NOURAT

Gagno pas meure pèr s'abari.

BMVR - Alcazar - Marseille

�Anfos asseta sus uno cadiero empaiado, e Ion grand

me parle, e me parlo encaro de tout aquéu bèu tèms
passa, que nous fai vièi !.E iéu Ion regarde e l'escoute
dins tôuti mi souveni de gnarro e me dise à la douço :

ferrat d'oustau, li boucau, li poutarras, li gerlo, Ion
ficheiroun, Ion seden, la sello à la gardiano, la bardo e
la bardeto, Ion fiasco e la cougourleto, Ion barralet e la
meirino, tout acb lusis, vous pren la visto dins uno proupreta d'elèi, un ordre sèns parié. l'a de vitrino, de moble,
ounte se vèi d'àbi fin, de raubo de sedo, de manto, de

la bello causo qu'es, de revèire lis aubre dôu sbu nadalen

de droulet, de richo dentello, de riban de velout, de

Frederi dins uno grand cadiero à bras ; me questiouno sus
la santa dôu bèn malautous Estièirie de la Reire-Anglado ;

dins la souleiado e de se remetre pau à pau emé lis èr
dis ome qu'au bout de quaranto an l'asard nous mando
à grand pas sus noste camin.
Siés eici pèr quàuqui jour, partes pancaro ?
- Es eici que pèr enjusquo à dos ouro de tantost, res
pond moun ami Couloumb, que tiro sa mostro, deman
nous fau èstre i Santo e aniue nous espèron à Pioch-

-

Badet.

- Double de double ! Mai alor avèn plus que quàuquis
ouro à resta 'sèn ? E iéu que me fasiéu uno gau de vous
faire aluca noste Museon Arlaten ! An, venès tôuti, tron
de fouche, ai la clau dins ma pocho, perdeguen pas de

tèms. -

Quant a d'an, Mèste Eisseto? Res poudrié Ion dire.
l'a de marridi lengo que vous respoundrien que Mèste
Eisseto es eitant vièi qu'Erode, iéu l'atrobe toujour jouine,

toujour verd, toujour citant grand que ço qu'èro. Lis an
ié toton pas mai li péu, pas mai la barbo que lis esquino;
a toujour aquéu galant acènt de Bouiargue, toujour aquéu
bon rire santarous que se mesclo tant agradivamen à la

couiounado prouvençalo qu'aine de dire e que dis e
qu'escriéu Boume ges de félibre. Brun couine un pan
d'oustau, d'uno poulido taio, souto un fèutre que fai pas
la mita d'aquéu de Mistrau, emé soun ras de lebrié, sis
iue que belugon, e soun amistouso avenènço, quouro que

passe dins Arle - fai pas dès pas, sèns qu'un orne, un
jouvènt, uno femo, uno chato, Ion salude : « Bon-jour,
Mèste Eisseto », e Mèste Eisseto sourris, raiouno de joio,
sarro uno man d'eici, uno man d'eilai; fai un coumplimen,

mando uno galejado, e'm'acb s'envai, entremen que li
gènt rendu galoi pèr si paraulo : « Ai ! d'aquéu Mèste
Eisseto, s'escridon, es toujour Ion meme l »
Vole ié faire arremarca sa grando poupularita.
- Quau, iéu ? siéu mai d'Arle que Ion Rose...
- Hè ! qu'avès resoun, Mèste Eisseto, faguè un ome
d'uno trenteno d'an que charravo ein'un autre davans la

porto d'un farmacian.
- Hbu ! siés aqui Reboul ? m'escusaras, t'aviéu pas
vist, moun ome... Vènes pas emé nautre?

- Ounte anas?
- Mene aquésti dons galavard de Manjo-Canard manja
de regardello à noste Museon L. Counouisses pas aquéu
d'aqui ? soun nas te dis pas soun noum ?... Vejan, cerco
un pau, tu que siés dôu païs que fan li bastoun de cournudo emé d'estello de coulas ; sènso l'aguedre jamai vist,
dèves recounouisse aquel ome...
- Se me disias scun noum, belèu, dise pas.
- Lou frhbu de noste grand nimesen Anfos !

- Batisto Bonnet?

-Eh! o.

- Tron de milo goi.o !... couine anas? me fai Reboul
en s'avançant.
E nous sarran la man, e bèn-lèu en charrant arriban
au Museon Ariaten, ounte Mèste Eisseto es aqui que
triounflo de touto nosto souspresso.
Ah 1 de souspresso es pas ço que mancavo ! Pèr moun
comte, fasiéu pas un pas sènso toumba d'amiranço. Se
veguerian pas la bello litocho que Champ-Rous emé Ion
mèstre de Maiano devien destousca dons mes plus tard
encb de Nouaio en vilo de Bèu-Caire, en revenge baderian

nm pèri davans touto une meraviho de causo, à l'ouro
d'aro pu requisto lis ùni que lis autro.
La paniero, l'estagnié, Ion pestrin, la pastiero, Ion
gardo-raubo, la coumodo, Ion veiriac, Ion calèu, la
poumpo, Ion trissoun e soun mourtié, la dourco, lou

soulié gansa, de coustume esbléugissènt qu'ai jamai vist
pourta dins moun vilage e que davalon belèu de quauque
rèi d'Arle, di conse de la vilo o di poudestat de la Republico. Tout acb 's magnefi, superbe. La roupo dôu pastre
fai fàci à la jarg i dôu terraioun, e Ion caban di poudaire
au grand mantèu di pelot ; n'es de meme di garramacho
di pacan e dis estivau di palunié. CO que me tanco Ion
mai l'atencioun,es uno grando chaminèio emé soun grand
mantèu, au founs d'uno salo, e davars laqualo s'atrobon
quatre personnage que retrason citant pèr soun abihaque pèr sa pauso, Ion patroun Marc, Roso, Balthazar e
Francet-Mamai, dins la sceno V dôu tresen tablèu de
l'Arlésienne. Me gouspihe de tôuti mis iue dins mi souveni, quand Mèste Eisseto que s'adus emé nbstis ami,
me fai :

- Eh! bèn, dequé n'en dises? creses qu'acb's bèn acb?

- Siéu sousprés, mai noun espanti, ié responde;
Mistrau, à tant faire que de reproudurre eicito uno
sceno de la famiho prouvençalo, poudié pas miés faire
en prenènt pèr moudèle lis oste de Castelet que sis iue
d'enfant an tant vist de fes e de proche !
- Se devino qu'acb's viscu, parai?
- Vo ! acb 's viscu, Mèste Eisseto, e, sabe pas pèrdequé dins aquésti darrié tèms s'es tant mena brut à
prepaus de l'aneloun de vèire, que n'avian tres pèr un
sbu dins nôsti fiero.
- Hè ! moun ami, Ion que nous n'en farié presènt, d'un

salo especialo, tôuti lis ôutis e lis estrumen agricolo que
lot' prougrès a fa vira de cafre, qu'aquel aneloun de vèire?
Cresès qu'un araire, uno charruio e un coutrié de bos,
un doublis emé sa joto, uno poudadouiro, un escoussou,
uno cabro d'airo eme soun drai, un destré emé sa mastro
e si viseto, vous retrairien pas miés la vido d'un pople
au XIXe siècle que voste taratata d'aneloun ?...
- Tè ! tè ! envejo de rousigoun, me quilè Mèste Eisseto,
Ion veses pas, tout l'estrui de meinage en miniaturo, dins
aquelo vitrino d'aqui?

Istère né coume un foundèire. Tout acb i'èro aqui
rejoun. Mai en parlant venian d'arriba davans de tablèu
que retrason li principalo sceno don pouèmo de Mirèio.
A sa visto me sènte tout boulega, un fremin estrange

envahis moun èstre, pènse au mèstre, enterin que mi
regard se croson emé li regard entrefouli d'Eisseto, de
Jan Couloumb, de Reboulet. An-ti éli meme esprouva li
mèmi sentimen de glbri e de recouneissènço ? Disèn plus
rèn. Mèste Eisseto rebarro la porto, la clan cracino dins

SCENO VII
!

LI MEME, MIOUN

MIOUN

Bon.

Mai Janet éu ion crèi, Ion crèi de tout soun long.
Assajas de prouva à Janet, voste drole,

Qu'es un gros tanaias de tant crida : « Lou vole !
Que tout ço que i'a di es de messourgarié ;
'
Qu'es un gandard Enri, qu es un falib ustié .
Ah ! moun paure Nourat, perdrias vosto peno,
'
'
Tant es couifa d Enri, tant n a la tèsto p leno.
NouRAT

E pamens tout me dis qu'Enri es un bôumian.
PIERROUN

Lou crese coume vous, mai...

»

foulas de me carcagna pèr tant pan de causo.- Boudiéu 1
me diguère, es la buteto, acô : Mèste Mistouquet te dira
acb miés que res.
Couneissès pas Mèste Mistouquet, pas verai? Es moun
brave pichot cat, que se fardo de-longo Ion mourre, que

cour après li lagramuso sus li téule, que se bachucho
de-longo au soulèu, que... que... Ion voudrés pas crèire,
charro de-longo en prouvençau... d'abord que de-lengo
sono Arnaud! Arnaud !... meme que, de fes que i'a, quand
Ion vèi pas veni, fai Arrrnaud ! Arrrnaud 1...
Adonne Mistouquet, que l'on aurié pouscu dire d'éu ço
La Fontaine disié de son Grippeminaud, en vesènt moun
pensamen, me countè aquesto...

- Hoi ! te, faguè, li bibu an escapa !... o belèu i'a

- 0, espèro un pan : t'anaren faire vèire de nous

galeja ansin, marrias ! margoulin !... ié faguèron en se
sarrant ras d'éu.
Mai noste ome n'avié pas pbu !... Avié vist peta Ion
loup ! lis esperè donne sènso breguigna.
- Mounte vas ? ié faguèron.
- E vautre, d'ounte venès? respoundeguè.
- Acb t'arregardo pas... Venèn dôu Sabat di Cat 1
- Eh ! bèn, iéu ié van !
Pas-pulèu aguère di acô, vaqui que mi darboun s'esvaniguèron e moun ome s'entournè se jaire bèn tranquilamen à soun mas. Despièi, quand vouguè embandi
quaucun que l'enfetavo, fié fasié : Vai-t'en au Sabat di Cat t
Acb se diguè e despièi se dis encaro... me faguè moun

cat que, s'estirant e badaiant, se remeteguè à mastega.
de farfantello en fasènt rou-rou...
Aro s'avès pas bèn coumprés, anas-vous-en vous faire
donna d'esplicacioun au Sabat di Cat 1
Bèu-Caire.

Antôni Berthier.

Batisto Bonnet.

(A segui.!

Es cousin dôu prefèt d'Avignoun.

PIERROUN

coume lis aiet. Quouro à la fin m'avisère qu'ère bèn

anan manja d'ôulivo fachouiro e béure quàuqui bon cop
de vin de Crau en chaplant de pan tèndre.

Se nous tiro de peno,
Ié baie tres escut flame-nbu pèr estreno.

Ha! ha ! messorgo acb ! messourgarié, Pierroun
Aquel escumenja pèr prene Margarido
Cerco tôuti li biais. Proun bello es la partido
Pèr que tèngue, Ion gus, à pas la perdre.

L'autre jour me demandave un pau d'ounte acb poudié
bèn veni ! E vague de chifra.... e zôu de travaia de tèsto

la sarraio e bèn-lèu d'aquéu pas, en virant li carriero,

PIERBOUN

NOURAT

di Cat. »

quauco voto aperaqui ; es pèr acb que soun pèr orto
d'aquéstis ouro !...

- La provo que n'avié gaire es que pas un de nbsti

Espère plus qu'à-n-éu.

PIERROUN

Proun souvènt l'on ausis, entre gènt que se capignejon,
l'un d'éli que fai : « S'acb t'agrado pas, vai-t'en au Sabat

- Siés un bel encarastre !
- Siéu pas mai encarastre qu'un autre, mai tron-decanèu 1 cresès qu'amariéu pas mai vèire eici, dins uno

- Pamens, diras pas qu'aquel anèu que nbsti paire
amourous dounavon à si calignairis, coume un testimbni
d'amour, siegue sènso valour?

Vèngue Safourian !

Galej es ?

LA FONTAINE.

couleiciounaire e de nbsti grand félibre agon sounja de ié
faire prene plaço dins si vitrino, e pamens la cansoun de
Magali se cantavo que n'i'avié 'ncaro sus tôuti li fierau...

d'aquélis anèu, quant meme fuguèsse un pau ascla, sènso
se i'espera, nous farié doun d'uno pichoto meraviho.
- D'uno rareta, dise pas, mai d'uno meraviho ! aven
plan, Mèste Eisseto ! estaquen pas nbsti bibu em'uno
ligneto, que nous leissarien en blanco !

NOURAT

NOURAT

C'était un chat, vivant comme un dévot ermite.
Un chat faisant la chattemite,
Un saint homme de chat
Bien fourré, gros et gras.

Uno fes, pèr Ion mes de febrié, qu'es, se saup, Ion mes
ounte li cat danson la sarabando, i'aguè 'no dougeno de
mi coumpan (es moun cat que parlo) qu'escalèron sus li
téulisso dôu Palais dôu Diable e coumencèron à teni.soun
counsèu.
lavié pas belèu miechouro que fasien tintèino eilamoundaut que tôuti li diable, diabloun e diab'.esso,
qu'èron en trin de roupiha, e derevihèron, e parèis que,
sabe pas s'èro de cat benesi que venien d'Egito (es sabènt
moun cal), mai fau crèire que sa musico i'anè gaire i
banaru, d'abord que s'aubourèron tôuti emé la moustardo au nas, e, enferouna, s'encourreguèron, li péu esfoulissa en bramassejant dins Ion campèstre.
Rescountrèron un paure masié que s'entournavo jaire
à sa pauro granjo.
Quand veguè veni de liuun aquelo bando de cabrian

PIERROUN

Pamens soun paire es conse, e porto la ventriero
A 'n vignarés superbe e dons mas i Vigniero.

Lou Sabat di Cat

Vous trove, enfin ! Tant-miéus. Escoutas : sian perdu.
Cors e amo Janet au coumés es vendu.
Vbu , de tout soun voulé , que ma chato Guerido
' aquel escourpioun se ligue pèr la vido.
Prègo, suplicacioun, a rèn vougu ' scouta :
Que Ion vogues o noun, sara ' nsin », m'a crida.
soun nèsci voulé sus dequé se repauso ?
MIOUN

Es que Ion sabe, iéu? Pantaio que de causo
De l'autre mounde. Es foui. L'ourguei l'avuglo en plen.
Jamai d'aquéu mau-pas, jamai n'en sourtiren.
S'es fourra dins la tèsto aquelo idèio soto

Que falié qu'un moussu prenguèsse la pichoto ;
Se lèvo plus d'aqui. Avès bèu fié prouva
Que dedins Ion pals se pourrié miéus trouva ;
A tout resounamen, testardas , fai reclauso.
Tenès, jujas s'es niais : m'a di qu'erias l'encauso
De moun ôupousicioun ; m'a di que, se falié ,
De mesuro brutalo encontro vous prendrié ;
M'a di que Mouss' Enri sourtié d'uno famiho
Grando, richo, ounourado, e qu'empacha ma fiho
De prene pèr marit aquéu requist jouvènt
Tant bèn aparenta, richas, inteligènt,
Èro un crime ; m'a di que s'amave Dideto,
Sariéu, iéu la proumiero, à prega la paureto
De t'ôublida, Pierroun, pèr-ço-que Ion coumés,
Gramaci si parènt, sara, dins quàuqui mes
Boumbarda percetour...
.

E tu l'as leissa dire?

charpes pas, moun grand que soufre Ion martire
que sache pas ço que l'arlèri van ?
Sabe qu'es un gourrin , qu'a Ion cor negre e fans .
Mai pèr empacha tout, dequé voulès que fagne ?
Siéu lasso de lucha.
(A segui.)

lu. Chabrand.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L AIÔLI

1

Souveni d'un premier amour
(Seguido.J

D'après Pierre Loti

Boulegadisso Prouvençalo

Lou saboun d'Eydoux

Madamo A. Bigot, la véuso dôu regreta pouèto nimesen,vèn
de publica li soubro de l'autour di Bourgadieiro. Lou voulume
(Euvres posthumes de A. Bigot (Nimes, libr. Chastanier, 198
pajo in-8'), se vènd 3 fr. 50. Countèn uno trenteno de moussèu

Talamen ei dous
Que Ion Mikado, grand rèi dôu Japoun,
Se lavo jamai qu'em' aquéu saboun.
Fabricant: Fèlis EYDOUx. - MARSIxo,

de tout biais dins Ion parla de Nimes. Lou rèsto es un re-

L'endeman capitè Ion jour de Nosto-Damo ;
En tôuti lis oustau floutavon d'auriflamo
'
Emé de garlando de flour ;
Pèr se 'n pau counsoula de nosto maluranço
Avian pres Ion partit de festa 'mé la Franço
La fèsto de noste emperour.

euei de pouësio franceso. De letro de Mistral, de Lamartine,
de Reboul, de Roumiéux. de Roumanille, de J. Canonge e
Jan Gaidan, fan, en tèsto dôu libre, l'apreciacioun dôu pouèto.

Iéu que n'ère jamai sourti de moun vilage,
En vesènt tout aquéu gros reviro-meinage
Aguère bèn lèu denembra
Que tout moun aveni davans iéu se dreissavo
Tout plen d'embroi e que meme me menaçavo
D'à toun amour lèu renounça.

de metre en lusour Ion bon Charloun dôu Paradou : Un poètepaysan provençal. Dès pajo ié souri counsacrado. Rougier,
dôu rèsto, chasque mes, ié parlo un pau de la Prouvènço. Lou
felibre Enri Pellisson, tant couneigu dins Ion Bearn, i'a perdu
un article de L. Latourrette. Bravo - Madamo Adam !

Mai aquéli plesi, plesi de quàuquis ouro
Qu'avian pres tôuti dous, s'esvalissèron quouro
A l'oustau fuguerian rintra.
De la vergougno liuen, se troubavian en fàci
E noste desespèr nous dounè pièi l'audàci
D'en un autre proujèt intra.

la que regnavo i court d'amour de Roumanin e d'Avignoun,

Téuti deciderian que nie metrien en classo
Entour dous o tres an dins un coulège, à Grasso,
E qu'ansin fariéu moun camin
Tout dre, sènso passa pèr l'escolo nourmalo,
Que seriéu prouvesi d'uno escolo ruralo
E pervendriéu i mémi fin.

diéu qu'au cementèri ié faguè Antounin Perbosc, em' un

Coume dins ma famiho erian pas forço riche
(Lou paure, fan toujour que de tout aproufiche
Pèr pousqué jougne li dons bout),
Au lio d'ana me metre escoulan pensiounàri,
En un oustau d'ami fuguère loucatàri
Ounte m'èro fourni de tout.

La literaturo felibrenco a trouva dins la Nouvelle Revue de
Madamo Adam un superbe espandidou pèr soun renoum e sis

idèio. Es aqui que se debanè, l'on s'en souvèn, Ion Pouèmo
dôu Rose. E 's aqui qu'Elzear Rougier, Ion 15 de febrié, vèn

Dins uno broucaduro de 78 pajo (in-12, Fourcauquié, _empr.
Crest), lou gènt e digne descendent d'Estefaneto de Gantèume,
M. A. M. Carte de Gantelmi d'elle, vèn d'acampa e de rejougne
tout ço que se diguè à la felibrejado de Vôus. Caup, tout acô,
souto Ion titre : FÉLIBRÉE DE VOLX, congrès provincialiste tenu

le 25 septembre 1898, emé lis armo de l'endré qu'a pèr deviso
s Li a qu'un Vôus ».
Dins la revisto LE QUERCY (lé de febrié) s'es donna Ion mortuorum dôu felibre Agustin Quercy de Mount-Auban, emé l'a-

pouèmo, Lou palmounisto, signa d'aquéu brave Quercy, e loir
retra déu paure mort.

Dins uno revisto novo, espelido en Avignoun, LEs FEUILLES

D'OR, que fai sa part à nosto lengo de Prouvènço : A Na Philadelphe de Gerde pèr Brun de Cabrières; Li fueio d'or, sonnet de L. Charrasse.

Dins Le Soleil du Midi : Lei Fatigoun van en serado pèr
L. Foucard.
- Dins La Provence Nouvelle : Lou castèu e lei papo

Mai d'aquéu premié jour Ion sero fugué triste ;
Me vèire soul dins ma chambro siguè senistre,
Poudiéu pas reteni mi plour.
Me repassave aqui, dintre ma pauro tèsto,
Aquéu bèu tèms passa d'àutri-fes, e di fèsto
Que nous metien de bono imour.

catalana dins de las iglesies del Rosselld pèr J. Delpont.

Coume Ion maufatan qu'en presoun se tirasso,
Me vesiéu tirassant la miéu pauro vidasso
Dins la chambro d'un galerian
Durant de mes entié, belèu plusiours annado,
Aliuncha dôu païs, de tu, ma bèn-amado,
Qu'avans tant souvènt se vesian.

frèso pèr F. Chauvier.

A. Martel.

L'avoun blanc de Camargo
Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di papo, se
passejavon, ufanous, dins li jardin meravihous dôu Palais
d'Avignoun e se quihavon à la cimo di tourre e di merlet

pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velout
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo de
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aiôli.

CastèuReinarden, Barbentanen, Rougnounen, Tarascounen, Sourguen o Carpentrassen, quand anas au marcat Ion dimècre e Ion dissate, manqués pas, manqués

pas au-mens, d'ana tasta Ion bon pèis fres, li sarcello
grasseto, li couvet de Camargo e béure Ion vin blanc à
sentour d'ile-de-mar e de cabridello o Ion vin di Papo
dôu castèu de Roco-Fino à l'

tR ubergarié-Elestaurat EbER!

C

BPANDADO

ESPECIALITA

Houi-abaisso

Couquiho de chambre e de

pèr la coumando en Vilo
Service
à la Carto, à Pres-Fisse e

tôuti li jour.

Saloun reserva.

tôuti li dimècre
lingoumbaud

Sèci ; La coumuno de Cabedèu; De-z-Ais à Calas ; Fen de brut.

- Dins La Croix des Pyrénées Orientales : La llengua
- Dins Le Moniteur des Cévennes : Mathieu Lacroix et
Frédéric Mistral pèr A. Blavet.

- Dins Ion Caveau Stéphanois : Moun verrou pèr P.
Duplay.

SUCESSOUR

à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.

- Dins Le Forum républicain : Un sonnet prouvençau
- Dins La Sartan : Moun tiràgi au sort pèr Leissandre ;

1o

EN A VIGNOUN

dôu felibre Ip. Cornillon, que vèn de mouri.

Un noble fin-de-siècle pèr B. Artou ; La rento pèr Jaque lou

C,

I DAL

`

- Dins La Chronique de Béziers : Roundèl pèr A.
Maffre.

lA segui.)

A VÈNDRE

d'Avignoun de C. Martin, pèr F. Vidal.

Lou jour de ma partènço, emé forço alegresso
Quitère Ion pais ; souleto ma mestresso
Fasié l'ôujèt de mi regrèt.
Moun arribado à Grasso èro pleno de charme:
Quente plesi pèr iéu de vèire aquéu vacarme
De la vilo i milo reflèt !

Acb fugué pèr iéu un rude aprendissage,
D'èstre de mes entié sèns vèire moun vilage
Ni tu, ma bello, subre-tout ;
Me seriéu fa mouri, de-segur, Adelino,
Se n'aviéu pas vougu viéure pèr tu, mesquino,
Tu que moun paure cor m'as rout.

Se vènd dins t6uti li bons oustau.

à Cachet.

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour esta uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

Se pren de Pensiounàri.

- Dins Le Petit Poète : Coumo lei quinsoun piton lei

Pres moudera.

GALANTO CHAMBRO PÈR NOVI

- Dins La Campana de Magalouna : Grand-Gousïè e
Caramentran au Clapas; La soucietat artistica anianenca Lous
neblats de Sant-Marti; Lou cop dau bufet; Cops de campana.

DEMANDAS

Dins La Provence illustrée : Notes felibréennes pèr
L. C. ; Blasoun de famiho pèr E. Imbert.
- Dins Lou Gan : Uno rampelado pèr, R. Montant ; Lou
prechaire encala; La counferènci sant-janenco à Marsiho ; Tribuno poupulàri; L'aigo de joio pèr A. Berthier.
- Dins La Vihado : Charradisso pèr P. Roustan ; Lou
journalisto pèr L. Nord; Bouen marcat, car me vènes pèr P.

k

9 aeti a 1rr

irâl`Iît

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

Simoun ; Reprôchi d'amourous pèr F. Chauvier ; Pres pèr lei
pèd pèr A. Richier ; Touaneto e Laurèn pèr Janet lou pantaiaire, etc,.

Lou gerènt: FOLCÔ DE,BARONChLLI.

En Avignoun, empremarié FRANGES. SEGUIN.

VIN
MARIANT
A LA COCA DOU PEROU

La meiourb di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume Ion vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

252 numerô (1891, 1892, 1893, 1894, 1895, 1896, 1897)
Emé la TAULO .III MATÈRI countengudo dins Ion journau pendènt aquéli
annado

Se vènd Zi fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaclo

7 Ires 70
fr.
-

S'adreissa i burèu d"ou journau

Mariani.

VIN DE CÀSTUNOU-DE:PAPO
CLAUS DÔU CASTÈUDEROCO-FINO
PRES COURRÈNT :
Roco-Fino, la pèço de 225 litre enviroun .
Grand Roco-1 ino,
Ciastèu de Roco-Fino
M.

.

id.
id.
la caisso de 25 boutiho.

e

$

.

.

.

.

.

.

.

17 5 Jr.
fr.
81 0 0 fr.fr.
.91 E3

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362786">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362787">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362788">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443387">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362761">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°293 (Febrié 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362762">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°293 (Febrié 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362763">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362764">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362765">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362767">
              <text>Deux-cent-quatre-vingt-treizi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362768">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362770">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362771">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362772">
              <text>1899-02-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362773">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362774">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362775">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/7ea9f4d55c19e3950ed5b0039bc49009.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362776">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362777">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362778">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362780">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362779">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362781">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362782">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362784">
              <text>FOL13136_1899_293</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816887">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10900</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362785">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443381">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443382">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443383">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443384">
              <text>André, Marius (1868-1927)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443385">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443386">
              <text>Berthier, Antony (1878-1953)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598213">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598214">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598215">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642661">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878568">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
