<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10919" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10919?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T16:28:09+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16770" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d701155a1c93fa1bf434b8c5f13dad87.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139563" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/5016fe80ff9b3ee8ad563affd2027e87.pdf</src>
      <authentication>4f1f35c1ef665135e944ba132811499e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634739">
                  <text>N 336

JOU. 29 DE MAI

L'AIÔLI.

Nàutri, li bon Prouvençau.
Au sucrage universau.
Voularen pèr l'ôli

E faren l'aibli
F

MiSTRAL

fl'E VAI CItE%I 1T UNO N`ES PER MES clou
&gt;- -'-

Fidoun, Vidau,

Seqound la vido
ou journau.
(Prouvèrbi dt gneiss)

l)

-

BURÈU DE REDACIOUN
Palais dôu &amp;nre

PRES DE L'ABOUNAMEN

EN AVIGNOUN

Sièis mes......... l3 tr.
Tres mes.......... 5 fr.
Estrangie.......... 20 fr.

Un an............ 15 ir.

BURÈU D'ABOUNAGE

I_ou

E D'AMENISTRACIOUN

t;umerd.......

I

fr,

EMPREMARIÉ ROUDANENCO

Ancian Oustau SEGUIN

Empremarié Roudan

'3, Carriero de la Boucané

EN AVIGNOUN

EN AVIGNOUN
Conte-courrènt poustau

:

C. P. Marsiho 312,88

312-88, larsiho

Manda tout ço que regardo leu aoo-

Manda lis article à M. F. de Baroncclli, i Sànti - Marin - de - la - Mar, en
Camargo, Bouco - dôu - Rote.

VILUN e la BOULIGADISsO à M. Ma-

nus Jouveau, Capoulié dbu Felibrige,
Balouard de Nosto-Damo, à-z-Aie,

Foundadou : Frederi MISTRAL. - Balle de la premiero pountannado : FOLCO DE BARONCELLI
t

seuil ôurigino, s'atrovo ansin identifica. fore d'aquelo ipoutèsi, un mistèri indesSepara dbu rèsto dbu mouline, trachis, chifrable. L'Istôri nous conte que, souto

LI GITAN

segound si proumiés istint sus un inmènse leu rèi Reinié, fuguèron retrouva, proche
terradou, countùnio de barrula, de cassa, de la mar, dins leu sôu meure de la vièio

e la Fèsto di

i

se multiplico, pur de crousamen, e se

Sànti Mario de la Mar
Veici tout-aro fou 24 de Mai e la Fèsto

di Santo que revèn. Di quatre caire de
l'ourizount li Gitan à fàci de couire s'acampon à l'entour de l'antico glèiso, darrié pelerin vertadié d'aquéu pelerinage,
coume mai-que segur n'en soun enta li
proumié. Car éli vènon pas dedins d'autoumoubile e ni meme en camin de ferre.

l'a de jour e de jour que seguisson

glaise, 'li relicle di Saute, Jacoubello e
souvèn qu'èi vengu d'eilalin, dûu constat Saloumè, e pas un mot de Santa Saro.
que Ion Soulèu parèis, dbu coustat de Mai la Legèndo, elo, n'en parlo, plus brio
l'Europo e de l'Espagno. Lis afiermacioun que l'Istbri, e n'en lai la servicialo di
de Mountezuma sus aquéu poun, rapour- Santo. Aquéu lid devenguè lèu un di routado pèr Cortez e li mouine espagnôu de Inavage li triai poupulàri dbu Miejour, e,
soun escorto, soue estremamen curiouso coume canto Saro, d'après la Iegèndo,
disié que lis Astèco èron vengu de la ère egiciano, li Gitan la prenguèron pèr
patrouno, e, un cep l'an, au mes de Mai,
terro d'Aztlan..
vènon venera. Es ti poussible qu'aquëo
Quatre àutri brisun, quatre tribu de la la
trevaire eternau, aquéli paria que, d'aquéu
raço Atlanto, soun demoura acrouca sus lèms subre-tout, n'èron pas crestian, se
li bord éuroupen o afriean dôu toumple siegon, un bèu jour, donna leu mot d'ordre
li Basco e li Celte, belèu deja mestissa,
veni di quatre cantoun dôu mounde,
pèr sa pousicioun memo, mai avançado pèr
di
pais
li mai aliuncha, dies aquéu desert
vers leu couchant ; lis Egician e li Gitan. monnte n'avien rèn à gagna, pèr de pisto
Aquésti, qu'à travès li siècle an eounserva impraticablo e'quàsi toujour subroundado,
leu meme noum, Ion noum, proubabie, de s'ageinouia davan,s la toumbo d'une saute
la nacioun atlanto, an resta lis un sus catoulico, messe pèr la Glèiso souto l'ala ribo africano, lis àutri sus la ribo ispa- moussaire ? Noun, certo. Un parié mounico, e lis Egician se soun aliuncha vers vemen noua se ooungreio artificialamen.
l'Ouriènt pèr s'establi proche dôu Ni! e Se li Gitan vènon i Santo venera Santo
de la mar Roujo e ié faire reflouri la Saro, es que Santo Saro èro gitano e que
civilisacioun de sis aujôu. Li Gitan sarien n'an "jamai cessa de ié veni.
do une, noun li rèire-felen, vengu nounLi foundamento dôu roumavage soun
sai pèr quente inimaginable camin, coume
d'ùni l'an pretendu, mai li fraire de raço establioo sus Santo Saro e la glèiso di
Santo èi bastido sus leu toumbèu de Santo
dis Egician.
Saro. Santo Saro èro une princesso santo
D'abord à l'estremita de la peninsulo di
Gitan, belèu sa rèino e belèu la fiho
iberico, li Gitan, resta pur dins un pais
dôu
grand-prèire de Mitra. Li Saute desque res ié disputo encaro, countùnion sa barcon
pas liuen d'aqui ; cercon pèr prevido de va-negacioun, de campamen, de diea la Fe
nouvelle un rode ounte s'acamcasso e de pesco, dins li plano, de-long pon lis abitant
d'aquéli parage : es ion
di 'Hume. Pousquènt plus alounga si viage Tèmple, misterious, au founs di pinedo.
dôu constat dôu Pounènt, se viron de-vers Counvertisson Santo Saro que devèn sa
ion Levant e trèvon, en soubeiran, tout coumpagno, e leu vièi autan pagan sara
leu ribeire's, dôu Guadalquivir au Var,
coursejant ion chivau e leu bièu sôuvage loti proumier autar crestian di Gaulo.
Ei sus aquel autan, quant de cep milee se n'en abarissènt. Pau à pau arribon
Ii civilisa. Loti Gitan fugis davans l'enva- nàri, que repauson toujour lis os de Santo

Mounle anaren

li

routo au trecanet de si veituro, parti, d'ùni

que i'a, dôu fin founs de l'Espagno o

dôu pais di Basco, o de Toulouso e, quàuqui-fes de l'Éuropo ôurientalo e dôu nord

de la Franço e de tôuti pais dôu mounde : que leu Gitan dèu, un cop dins sa vido,

au mens, prega davans lis os de Santo
Saro e faire erema un cire einorme dins
la glèiso di Santo.
Mai dequ'es aquéli Gitan, faussamen ape-

la Béumian pèr-ço-que lis an counfoundu
emé de chourmaio, apareigudo en Franço
sou [o leu rèi Saut Louis e que venien de
la Bouèmi?
Dins uno broucaduro, pareigudo en traducioun franceso, en 1910, « Les Bohémiens
de' Saintes-Maries-de-la-Mer », resumiguère,

emé quàuquis ineisatitudo que sarien aro
de courregi, mis idèio, disiéu moun quàsi
pantai, toucant 1'ôurigino di Gitan. Aca
uevié parèisse sènso signaturo coume prefàci au libre Zue Jùli Charles-Roux preparavo sus Aigui-Mors,). Mai, quouro l'aguè
legi, se aouné pôu e me diguè : « Pareira,

mai souto vosto signaturo, que sarien capable de me faire endoursa aquélis ôupinioun novo e que-noun-sai ardido.
Parti d'aquéu moumen, e après un lu-

menous article de inun car ami despa-

reigu Marins André, que reprenië ma tèsi
e la- metié en valour, forço saberu l'adôutèron e, desempièi, sènso que, naturalamen,

se fugue adu de provo seguro sus uno
questioun tant misteriouso e tant lunchen-

co, uno grando partido d'aquéli que se
soun ôucupa di Gitan se ié soun ralia.

Dins un tèms forço recula que n'en

parlo Platoun, tm inmènse countinènt e
touto uno tiero de gràndis isclo religavon

l'Africo dôu Nord e l'Espagno à l'Ame-

hissèire, se recato toujour que mai dôu Saro. Li Gitan revènon vers éu coume
coustat de I.a mar, seguissènt li darrié vers loti pu vièi autar dbu fougau e de
chivau sôuvage i rode li mai desertous, la Patrio e vers Santo Sure que fuguè o
au mitan di loti e di palan impratica- grando princesse o rèino o bèn preiresso
blo, inabitablo pèr tout autre qu'éu, l'an de soun sang, e, pèr l'amour de Saule
tôutone. I'aubouro si tèmple mounte adoro Saro, an tambèn ion culte di Santo : car
ion Fiè e leu Soulèu, coume leu Peu- soun estado sis atnigo.
Roujo, coume l'Egician. I'entarro si chèfe,
Aro, dôu tèms d'aquelo fèsto, se ressi saut, counsacrant d'aquéu biais certan countras ion vèspre, un vièi gitan long de
liô mai especialamen. E requiéulo toujour la mur e que ié demandés : « D'ounte èi
en meme tèms que leu chivau e que leu vengudo vosto nacioun ? a, vous respounbiau, en meme tèms que Ion ribeirés éu- dra sènso manca : « Dôu coustat que bu
ineme de la mar. Li siècle e li siècle Soulèu tremounto », coume l'Indian a respasson, loti Crestianisme britio, que bastis poundu : « Dôu coustat que ion Soulèu
lis autan de si sant sus lis autan pagan, e parèis ».
se pôu dire seguramen qu'un roumavage
au liô mounte s'aubouro vuei la glèiso
Folcô de BARONCELLI.

rico : acô èro l'Atlantido, cantado pèr di Santo eisistavo avans Ion Crestianisme,

Verdaguer. Un esfraious cataclisme apre- counsacra i diéu terradouren que se 'founfoundis un jour aquéli terro, mai de bri- deguèron pièi emé Mitra.
sun de la raço que li pouplavon demoron
L'afluènei di Gitan au roumavage di
di dous coustat. Lou Pèu-Roujo, qu'a fa Santo e li rite que ié vènon cèlebra en
disputa tant de sabènt sènso que poseon countuniant, de-les souto un aparènci cresjamai arriba à-n-esclargi leu mistèri de tiano, à adoura ion Fiô, restarien, en efèt,

MEDITACIOU N

CONTRO LA CIVILISACIOUN

« Es bèu leu Prougrès ! » dison lis orne,

e cadun apound sa voues au councert

universau que glourifico la civilisacioun ;

mai, mounte es leu filousofe que sènso
pèu, à la fàci dôu mounde, ausara brancamen prouelama que l'Umanita s'es escavartado ?

E pamens, i'a que d'axé d'iue pèr vèire
e un cor pèr coumprene. Soulamen vaqui,
n'i'en a tant que caminon li vistoun cura,
o li parpello barrado.
Ai bèn pôu qu'aquelo Civilisacioun sie-

gue qu'un mot van, car es desfourmado

inoustrousamen, coume un enfant qu'aurié
grandi rèn que d'un mèmbre, lis àutri partido de soun cors estènt sènso evoulucioua.

Nàulri qu'avèn vist la guerro, cresian

- pàuri nèsci ! - qu'un cep la pas si-

gnedo, tout rintrarié dins l'ordre, cadun

revenènt au siéu pèr fatura e faire sa

batt,dc, e cresian qu'enfin l'Univers s'anave gandi, fort de l'ourriblo esperiènci,
vers la santo dôutrino d'amour_.

Or, desempièi, avèn encaro recula. Li
generacioun nouvello arrivon em'uno mer-

go estraourdinàri, que li buto à cabussa
tout ce qu'a eisista avals éli, pèr se vèire
qu'éli. Leu prougrès, armo terrible, s'es
adraia vers lia matèri brutalo, vers lis
ervencioun mecanico, vers la creacioun
arlificialo d'oujèt nouvèu qu'an pèr toco
d'aumentû leu bèn-èstre ; avèn vist

Qn

quàuquis an l'autoumoubile, leu ciment
arma, e veiren lèu la televisloun, li gaz
terrible qu'en quàuqui minuta aneantiran
li vilo, li raioun invesible que tuiaran o
brularar. tout à distanço, li machin que

marcharan souleto emé l'energlo caupudo
dim. la mar, e meme venren belèu, li sabèn4 l'afourtisson seriousamen, ion proumié viage dins la lune I
Certo, tout acô nous espanto, mai, me
demande pièi s'es tant necite.
Motmte anaren quouro téuti nôsti desiranço saren ceumplido dins un vira-d'iue,
en apuiant sus un boutoun ? Adeja, dins la
vide vidante, vesèn tout l'incounveniènt
d'aquélis envencieun. Mounte van aquéli
gètt tant preissa qu'emé sis autoumoubile

passon coume une aurasse sus la routo
goudrounado ; eresès-ti que fan sis afaire
miés o pu vite que nèsti rèire, qu'anaven
d'aise, e prenien Ion lesi de respira?
Ah I nàni, soun preissa pèr-ço qu'es la
PROU VERBI
modo, pèr-ço que la vitesse lis enchusPèr bèn counèisse quaucun fau avé man- clo, e, se voulès tout saupre, pèr-ço que
ja ensèmble au mens tres kilô de sau.
s'enuion, e que tuion bon tèms,

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AibLI

z

Mc rapelle qu'estènl enfant, attavian au

que la parle ! Pèr manteni li tradicioun, valentamen sa plaço au constat de si
resp®ta, fait li segui ! Es tous einat. N'en vaqui ires (que Diéu li
mandon, siéu fièr d'èstrc retardatàri - acù pr10 demandan à nùsti disciple. N'avèn souste !) prédestina pèr èstre d'orne t Li
s'èsti'e felihre es retarda - e dise bèn prour, di regiounalisto en chambro pèr biùu de la véuso Saler Grau superbe e
quoi nota dôutrino es réa mai qu'un digne de figura tins quento coursa inteont : ' Siéu contra leu Prougrès ! »
gn'alo que fugue. Carnicerito revendra bau
E vaqui perqué, vers loi rebat de l'Es- sujèt d'article e de discours.
7 de j un dins lis Areno cl'Arle ciné RoVoplèn de felihre felibre
tello, m'adraie entli traire, enravala, loi
driguez II é Pepete de Meissico.
ferre en man, lins la soulitudo vierge di
Marius
JOUVEAU.
palan mounle, emé loi mirage, vese ait
A Niine, lou 10 de mai, i'aguè Lalanda,
soulèu levint s': ul aura nùstis espèro, ii'Fuentcs Berajano cm'Enrique Torres e
tis amour.
de biùu de Pahlo Bornera. Lalanda fugué :neiour caca qu'en Mie ; Barajano e
antre,
car.
pu
lis
E sian pu fort que
Torres aurien pouseu faire miés. Bèu e
proche de la N: tira. fasèn nostro li gràndi
bon biùu. Picadou mens marrit que d'abfparaulo dôu vièi Chèfe indian, vincu pèr

Pèr iéu, utau-despié di renaire

di

o

mercat o à la vino, emé inoun pause sourrire pietadous que d'uni que Fa me sutis pas de li
grand, dies nosto antico carreto atalado
d'un ase. E,dins lande dôu jour, fou bon
vièi avié coumpli soun pues-fa, dôu tèms
que iéu, au trin-Iran di rodo, regardave la
campagno, leu cèu, lis aucèu e lis aubre,
(It sliounanl ie)Um pape( que une disié li
noutn, eu lenigo d'O, dis estello e di flour.
Ausin clurbiéu ma jouino amo puro à la
santo Poiësio di causo, e clevinave clins
la+rairto natnr.; l'in:nènso e sereno grandour de Diéu.
Aro, lis enf;uil de vuei, culé si gènt,
ivalon li lè+u i]ias sis autù, mai, di pal-

merailhaua que Iravèsson, an rèn
visL.. ;tue Iou voulant » o loi « carhurasage

Li tres Gau

Li clube au cotunença sis escourregudo
I'avié 'n gai jouiue, à la cimo d'un aubre, que cantavo : « Cacaraca t Fan l'a- 'dins li inanado. f,ou manaclié Marc Rousoun lis envencioun dis orne, li ciéuta mour quand vote ! Fau l'amour quand villain a deja reçaupu aquéu d'Aigo-Morto
em'aquéu de St-Gile. Lou 14 dfiu mes
aulurouso qu'anbouron i raro dôu de- vole ! »
sert, lis arma terriblo qu'emple,on pèr
Sus loti mitan de l'aubne, dins li branco, aquéu de Beziés, aguènt en tèsto fou grand
assegura e manteni si connquisto ? Rèn, i'avié 'n attire gau, plus vièi, que cantavo felibre majourau Enlilc Barthe, rendeguè
qu'un pan de pôusso coustituïdo que « Cacaraca ! E iéu quand pode ! e iéu vesito au Marqués, à l'Amarèu ; se ié enpilé em'uno escarradeto de Toulounen fali gr indi rorço naturabo lèndon à resti- quanti pode f
sènt escorto à Moussu l'Amirau Pirot, prelui oins sa formo priniibvo. Leissas,
E,
au
pèd
de
l'aubre,
i'avié'n
Iresen
quàugiis an, la CiénlaciieIlo, abandounas, gal], forço vièi, opte courrié à l'entour, en fèt maritime de Touloun. E pèr [auto la
quàuqui mes, boit canoun o la mitraio fasènt « Co-co-co co-co ! co-co-co co-co ! coumpagno, se coursejè quàuqui bèstio e
clins la Pradarié, e lèu l'erbo aura en- Parlen plus d'acù ! parlen plus d'acù ! se muselé e s'eseoussurè tres anouble, que
l'un siguè bateja pèr li Bezieren « fou
valu la péiro, e loi rouvi rousiga l'acié

-- l.i

tour »

pouplon leu cervèu de retourico,

d'analiso nne!icu:,usa, de mccanisme coumplica.

10tide-

pèr do l'Eternila.

Quia

»

S'un cop s:ou]no uno legèndo pouético,
uno sourneto die ma grand, uno istèri de
fado, vitamen l'educacioun mouderno der-

rabo tout acù pèr samena, en plaço{ di

»

sagato laiclo e prousaïco d'un utiülarisme se, matemali, due
rai de la vidai un proublème que in'enfau
lèu saupre la soulucfoun.
flous perl'unnado,

Bèn

:na'.re Naturo es bouta

rouso, agis 'nt

A l'escolo edins la vido, l'enfant es
clesnnania die tôuti si pantai. De soun esperit, trason lou raive e l'imaginaeioun,
e lé

tudo..

la « Civilisaeioun »

Ii

siiv it me siéu

dur. Souvènli-t'es, de vàsti soulitudo soun
estado pouplado pèr de vflo pouderouso.

N'en soubro vuei clin tic rouino e

Pirot « l'Amirau ».

li

OURRI AS.

rouino ment') ferais :)n pèr se counfoundre ciné la Terro eternamen vierge.
Qu'enchau lis orne que passon ? I.'Esperit a que de bouta sus éh, e éli saran

demanda vers

Beziereti » et l'autre pèr Moussu l'Amirau

LOU GALEJOUN.

inounte caminan, e mountè n'arrivaren.
L'aveni nul parèis forço triste, e (le-segur
«
voudriéu pas tourna dins mito an.
Dins milo an, lis ome s'assetaran plus à « plus !
21 DE MAI
taulo_ Uno pilulo de counnpremi ié servira
A1or, li fiéu de la Terro reprendran
1854 - Creacioun dôu Felibrige, pèr li
de nourrituro, pèr mounta l'escalié de
poussessioun de la Terro. E li tèms avali 7 primadié, à F ont-Segugno.
sis oustau, e pèr fou davala, i'aura uno
saran mai li Tèms nouvèu ! »
machine ; en toucant un boutoun, atuba1710. - La coumuno d'Avignoun s'aAquelo proufecfo d'un « sôuvage d'Amerati o amoussaran leu fià, res marchara

efemericlo cou mtadino

NOUVELU N

«

«

plus à pèd, cadun aguènt sa veituro à rico » es-ti pas un aie de Fe, de para
dôutrino felibrenco, e uno auto leiçoun
moutour ; pèr ana en viage, se prendra
l'avioun qu'en rèn de tèms Para lou tour dounado is ourguious civilisa de nosto

cbréisso

loge cie Jacoumar, qu'un autre n'avié pa olbro de Vitour Tuby, es esta inagura sus
'neapa. lins li 26 jour que se ié travaiè l'oustau di Pourcelet, i Baus. Lou tue-

(dôu 26 tic mai au 20 de junl, ramplacèron daioun es au mitan d'uno lauso de maitbre
la sounarié mecanico pèr un Jacoumar que porto uno estrofo de Mirèio. La fèsto
coumença pèr uno messo ouate M. l'aen vido (en car e en os), nouma Jôusè

dos. mounde. Lou malin, pourran s'aubou- epoco agourrinido e cativo ?
Reflech'.ssès-ié, e veirés sourgenta la Vera de soun lié à Paris, à miejour trataran sis afaire à Tokiè, à quatre ouro béu- rita

ran leu café à New-York e leu vèspre, à
i'errour, saran irai à l'oustau. Lou dimense li famiho encaro
che, en famiho

eisiston - prendrais l'aerobus pèr ana
faire uno escourreguclo lins la luno, e

lot. dilun recoumençaran aquéu tral'é. La
Terro estènt cafido d'usino e eirissado de
chauiinèio negrasso que tubaran, li païsage saran anifourmamen parié. Bèn enteindii, t luti li pople charraran la menno

lengo, facho ode fraso court() e sènso pouë-

slo, e tôuti s'abiharan parierameu. Tout
acù pùu faire sourrire, e de-segur, n'en
sabe que se Ion figuron pas, mai es de
tout moun serious que vese aquéli causo,
e sabe ga'arribaran.
Li guerro entre pople - sue li nacioun
eisiston encaro - se faran sènso sôc dard
quàuqui raioun inourtau, quàuqui gaz,
quàuqui ciescargo eleitrico, e la mita de

que s'avaligue pèr sèmpre, car es

lino
yen table abouminacioun. Poûrrian d'eici

i

bat Pans, carat d'Eigaliero, a fa un ser-

Tressol (un pan relougié), que picavo lis
ouzo sus la campano, e en quau ié baiavon, pèr acù, un;; int0itnita :le vint sùu
pèr jour.
La reparacioun aeaùa lu baièrou, i traire

D'ELLY.

Vêspre amansi

moun prouvençau d'uno bello envoulado,
e inounte s'es ausi capta loti Roudeiet
dôu Lioun d'Arle e la seicioun avignouu,ente de l'Acadèrni Prouvençalo tic Cana.
A I'inaguracioun, Jan Bessat, Danis Poulli-

salta l'engèni mistralen. Au banquet qu'a
(gui, s'es aplaudi li dicho de Dono Frederi Mistral, de M. Gaillet, souto-prefèt
d'Aile, de M. l'Amirau Ratié, di felibre
1. Fat tre Sicard, Grabié Bernard, Anfos
:".rnaud, etc. Lou tantost, sus loi plan dôu

0

Vèspre amansi, clarta dis aigo sus Ii maubre,
blavinello s'esperloungant ;
oumbro meuisso d'estiéu sns la taro dis aubre ;
michour de la nèblo e di man ;

CROUNIQUETO
®I BIÔU

di sounge urous, oins la musico, l'embandido ;
leu cor un moumen counquista...
Li pluejo de l'autoun, testardo, airejoulido,
an out chapla, tout empourta L..

Castèu s'es Ganta e dansa tl'ouro e ftouro...
e s'e, pas ôuhlida Charloun.
GL(.MENOS. - Lou jour de l'Ascenciouu

La tempomatio bal soun pieu, e nous
la date s'impausavo - un fube de
countentaren de signala li gràndi course Marsihés an eseala sus leu Piue de Berqu'an fa cauinoulo lis areno de nost,o ts gno. En devalant, an agu la joie d'assista
regioun : aquelo de Reinaudet, ciné boa à-n-uno representacioun de plen èr, à l'inGrefa, à Lunèu, loti 2G d'abriéu ; aquebo trado dôu Valoun de Sant-Pau : aqui, la
t&gt;x Lescot, loti cuenne jour, à Mine ; la
ïroupo dôu Calèn a jouga Nesimo e Lou

FARFANTELLO.
Tira de " Lou Rebat d'un Sounge "

moulu eaerne1

segoundri dôu Marqués, bau meme jour, Ddtalaiir Pargamini..

i f'aiuu-lie-Novo, cilié l'Indiari, Dakota e

IV. -- LI BONS APOSTO

ï.a Franço s'aaequelis, nous disail.

r

Pinet, loti 24 tic jura 1710, 118 escut 25 sùu. uet Marius Jouveau e Milo Ripert an ci-

l'tlmaniia sari au sùu. Se pùu - e eiçù
sarié [ou soulet avantage (U Prougrès
que la guerro vèngue hnpoussiblo, talanien l'aura cie façoun de tout abousotma
e de se tuia. Certo, la guerro es uno,
causa ourriblo, e tau unanimamen souveta

LI BAUS. - Lou 26 d'abrié, un mei traire Pinet pèr repara loti re- daioim de brounze representant Mistral,

Es

mestié de ié douera força enfant. l'a d'apos-

deman, e pèr avanço, pinta loti ta:)Ièu de to... o de gènt que fait mina de l'èstre,
ço que sana leu mounde dins li siècle à que buton ferme pèr la repoupulacioun.
veni. Mai, vait ailés se resumi en disènt Vous domnariéu si noum, s'èro necite, e
que tout ço que fai leu ban e leu (bèu veinas que lis un soun celibatàri, e lis
de la vido, Sara leva, e qu'à vin an, lis autre manda sènso enfant. D'aquésti d'aorne saran las, e auran uno arno de vièi. qui, n'i'a meure que se fan glôri d'acù
tin'; ana vilo cte l'Ardecho i'a uno souVers tout acù, ié caminan tout dre.
Cran de mauralila, criso de sen timen. cieta d'orne que respond au litre delicat
cris() ecounoumico, negacioun de tout rai- de Les Mulets.
Sourrigués pas trop vite 1
ve, dôutanço, enuei, vaqui Ii malur que
uienaçon, e que leu mounde sènt adeja
A poste entour, mis ami. inanco pas cle
pesa sus sis espalo.
gémit que gemisson « La prouvinço s'aneLa counclusioun à tira es que van miés gtielis ; mourira, se ié lèvon sa lengo, st
ço ?iu'èro que ço que sara. E, pèr avé tradicioun e li cresènço qu'èron sa santa
la forço de crèire e d'ama, la dôutrino mouralo. Es meslié de sauva si dialèite,
dôu Mèstre de Maiano es encaro leu de ié rèn-ire sa fierta, d'eisalta l'amour
meiour recatadou. 0 Felihrige, ideau de dôu terre:re di-is leu cor de sis estajan »
ma vido, souleio-nous di raisso de toun
Eh ! béa, de tres part dos, aquéli gènt
Estello pouaerouso, e garao-nous au cor franchim_ ndejon e s'aparisenquisson mauou fume de ta Fe.
grat si bèlti paraulo, s'abastarclisson, pèr
Tant que lis orne s'abéuraran au sour- tout dire en u:t mot.
gènt dôu Mistralisme pur, tant qu'en amant
Es d'aposto de pacoutiho, e, se risès
souri ierraire prepararan leu veritible in- d'tgt.éli de la i'epoupulacioun, vous fou
ternaciounalisme, fa de la coumprenesouni
de l'amour dis autre pèr souri clouchié, rire d'éli tambèn.
Quau vùu d'enfant, que n'en fague ! paevitaron li guerro, abariran la pas e auran
rai?
Mai, quau vùu qu'uno lengo visque,
pèr éli l'AvenL
!

1

fou Vivarés, qu'an fa miraado ; la prouLNSt'ES. - Li felibre que ponton la
micro o(;tt Marqués, leu 10 de mai, à ileno paraulo dins li pus pichots endré,
Cabano ciné leu Bardot, que fagué ru- an grand mente, e soun de feicita majaciamen voula li plancha.
rt en aq uéli de l'Eseolo de la Nerto que,
Leu grand couneours de la Coueardo- soute l'ar berouso beilié d'Eimound BourRèncto, pèr li rasetaire e li manado, s'èi relly c. Marcèu Redelsperger, vesiton tout()
clava belarnen fou 14 dôu mies, en «trie, la regioun dôu Rave. Lou 25 d'abriéu
toué li rasetaire e li Ires manado que rcgalavotn li gènt d'Ensuès.
l'avien coumença. Rey gagna la coucardorèndo, 7.600 fr., ciné 52 pour ; Paulet fou
LOU LAVANDOU. - L'Escolo dis L,elo
segounci pies culé 24 poun, 2.000 fr. ; d'Or countiir_io de regala li vilajan dis
Cartier loti Iresen ciné 12 potin, 1.0W) fr.
aer,tom d fero. Lou 21 d'abriéu, es au
;

Granito e Clave! loti tresen, 500 fr. Pèr Lavandou que sa famouso Couralo a canta
bi mauacfié_ Reyaaud ennporto loti proumié davans un pople ravi, e que sis artisto
Ares, 2.000 fr. loi Marqués fou segound, an joua ana sènno de La Sinso.
;

1.000 fr.

l.a novillaila dôu 3 de mai en Arle ciné

'lOUL.OUN. - Li Felibre tic La Targo

Carnicerito, Contreras e Sia citas, sigué mn au fa renaisse la tradicioun di Maio. Lou
triountle: l'a d'annado e d'annado que n'a- 7 de mai, clins li quartié'poupulàri de Toitviar. pas vist un courage, uno audàci e loin, s'es vist mounta sus de pountin
un) couneissènço d(nt biùu couine aquéli fleuri de chalouno vestido de blanc e
de Carnicerito. Lou meissican (qu'a de- conrounado de rose, d'enterin que sis
segur de sang indian) tt'avaio tout loi tèms amigueto courrien à l'endavans di gènt
dins li tiano dôu biùu, si passo soun tua- pèr quista. en disènt : « Dounas quaucarèn
gnffico e reguliero ; banderiho couine un pèr la Bello de Mai qu'a tant bono gràci ! »
diéu ; au quite es amirabte ; e avèn vint Uno 'jurado a vesita cade quartié e a

enfin un chèfe de lidia que n'es un. Con- foutougrafia cade autar. La scèno se retreras, meissican tambèn, mai pausa, força nouvelara lou 21, e leu 28 se destrihuïra
regulié, a fa peréu un bèu travai ; e Ma- de prèmi, publicamen, sus la Plaça Louisgritas, fiéu dôu banderihaire celèbre e Blanc : i'aura clous milo franc de recoum-

que n'a que sege an e detnié, a tengu

pènso.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AI)LI
LI SANTO. -- Li bièu camarguen. au sus la piaço de Menerbo e, davans Ion cés Vernet defunta s'èi nouma presidènt f:ourau de Barcelouno, tengu souto la
Jardin Zououlougi de Berlin. - Se la Lust de Clou v is llugues, s'es donna un M. Non de la Houplière, manadié, secretàri- 1;-esidènci de Macia, a pareigu dins Les
Pro uvènço, couine Mistral l'a di, èi Ion councert ounte ii (lame cantaire d'At, de
rouman dôu moutude, èi tambèn bu reca- Mouiero e d'Avignomu an fa pica di man
tadou noun soulamen de la Bèuta antico li Menerben es trainbo ardu.
mai encaro de que-noun-sai de reicle vivènt di milenàri escoula.
BELLO-GARDO. - Es fou 14 de jan
Vaqui perqué bu celèbre proufessour quc. se pausara uno lauso counmemoui'aDôutour Lutz Heck, un di plus grand tivo sus l'oustau de Batisto Bonnet e que
sabènt de l'Alemagno, èi vengu, pèr bu s'inagurara soun toumbèu. A-n-aquelo ôuJardin Zououlougi de Berlin, au mas de casioun, après uno charradisso de Laforêt
l'Amarèu, vesita la manado dôu Marqués sus l'autour de Vido d'Enfant, se jougara
de Baroncelli-Javon. Lou Dôutour Heck Loti Carpan de B. Bonnet e se clounara
recerco l'Auroch, en principe despareigu uno fèslo poupulàri - ciné de biôu.
desempièi loti mitan dôu siècle dès-e-seten,
dins

tresourié Lautier, secretàri ajoun Naudot, `'tablettes d'Avignon dôu 10 de mai.
tresourié ajoun Grab,ié Barbier, vice-preciènt pèr la Prouvènço Reinaudet, vice-presidènt pèr loti Lengadô Marqués de Baron- Souto boum titre. A travers Cévenmies,
celli-Javon. Lou Capitàui d'aque.st an èi
Causses
et Garrigues, M. Quinot, ispeitour
Pèire Saurèu, li priéu soun Albert Lescot

primàri, e un group de mèstre d'escolo
de l'arroundinen dôu Vigan vènon de
publica uno chausido de tèste regiounau

e Desirat Fera ud.

pèr l'ensignamen daim fancés que ié manco
just, pèr èstre perfèt, quàuqui pajo en

Bouleadisso Prouueoçalo

davalon direitamen. Lou 12 d'aqueste mes, rare un mounumen à Batisto Bonnet. Dins
en coumpagno de M. Gasloun Bouzanquet, aquelo estiganço uno souscricioun es dul'autour, erré Dono de Flandreysy, dôu bc,rto enco de M. Igolin, 5, carriero Nostobèu libre d'icoumougrafho sus bu Bièu Damo, Nime. C. C. P. 11.054. Mount-Pelié.
Camarguen, s'acampè donne à l'Amarèu. Que li felibre vogon bèn ajucla nôsti coiunEntre véire la manado au chaumadou fa- fraire. nimesen !
guè qu'un crid : « Mai es l'Auroch vivènt I»

-- M. Gavel, proufessour de l'Universita
de Toulouso, M. Guillaumie, proufessour
de "l'Universita de Bourdèus, e quàuqui
mèstre dôu Licèu de Baiouno, vènon de
crea, à Baiouno meure, un Centre d'AntisEstùdi Baseo e Gascouno (literaturo, filoutougmo, gramatico, etc.). Es hou felibre P.
Redorais
qu'es carga de l'ensignamen clôu
AURIHA.
Loti
24
d'abriéu,
l'Escolo
e em'nno paciènci d'ange e milo precaugascoun
mouderne.
Auvergnato
a
:donna
uno
felibrejado
pucioun foutougrafiè que-noue-sai de tipe

blico au Teatre. Li danso an agu grand

de biàu e de vaco.
Lou 14, ion Dôutour Heck revenguè à
l'Amarèu pèr achata au Marqués de Ba-

sucés, emai li cor : Amour de! Pals, Las
Campanas, La Grondo, etc., artistamen armounise pèr Louis Debrons.

moudèle :

La Face de la Terre. - Les

Saisons et les Heures. - Les Eaux Vives.

NIME - Loti 28 ode jun, Nime auhou-

li meno de bièu sôuvage que n'en

Jeuge nostro. L'ensignadou pou servi de

- Ln Vie Libre. - Les Hommes et leurs
Demeures. - L'Ouvre rustique et la Vie
simple. - Le Passé. (Bibliothèque PédaL-v giq ue du Vigan).

-

Dins Lou Bournat (7, carr. Gambelta.

Perigus) dôu mes (le Mai, uno gaio coumèdi perigordo en dons ale dôu majourau
Roubert Benoit : Fi eontro Fi.

- Lis Editour de la revisto Le Feu

van abesti uno nouvello edicioun de la
- fins Le Petit Méridional dôu 20 de
PARIS. - Lou 21 d'abriéu, au group di Grammaire Provençale de Bruno Durand. mars, un article de Mllo M. Drutel, nosto
Méridionaux d'Action Française, bu felm- que la proumiero n'es aberiado despièi gènto manteneiris, sus bu grand musician
bre Gandilhon Gens d'Armes a parla emé proun tèm.s. Pèr n'en rèndre l'usage pus regioun.alisto Déodat de Séverae.
sa bello fogo coustumiero de L'Auvergne facile e pus harg clins lis escolo felibrenco
mai noumbrouso e mai atravalido,
et ses poètes ; e loti 19 de mai, M. bu sèmpre
lis
editour
faran mm reducioun dôu 25 O/0
Dr Brai m'a parla dôu limousin.
I cabiseôu que n'en coumandaran au mens
- Devèn signala loti bèu rouman déu
30 de felibre catalan Aleissandre Bulart i Riaip
MILAN. - Lou 6 de mai, M. Maurise dès eisemplàri dôu cop, enjusqu'aufissa
à El Reliscall (L'embrouneado), que vèn de
Mignon, proufessour à la Faculta de z-Ais, jan. Lou pres dôu voulume es
1.2 franc. Es donne 8 franc que hou paparèisse (Llibreria Catalonia, 17, Plaço CaMisa fa uno charradisso sus Virgile et
tral à 1`Ambrousiano die Milan, e lis Ita- garan li groupamen que voudran countri- talunya Barcelona) ; 3 pessetes.
h an d'clèi que l'escoutavon an aclama hou buï à soun espandimen. Li demando an
d'èstre facho à M. Louis Ginies, carriero
Maianen.
Frederi Mistral à-z-Ais de Prouvènço.
MOUNTEU. - Lou 16 e bout 17 de mai
- Un Amor, dôu majourau auvergnat
an agu lié Ii grandi fèsto de Sant Gènt,
Benazet Vidal, es un librihoun de 70 pajo
- Dins Reclams de Biarn e Gascougno qu'a touto la valour d'un long rouman.
patroun de la Prouvènço. Couine chasque
an un fube de mounde a segui aquéli de Mai, un curions article de Marins Jou- Es escri en grafho ôueitano, ço que i'aveau sus L'Eseolo Unico e un estùdi en- pound rèn. (Imprimerie Moderne, Aurillae,
fèsto.

roncelli-Javon, au nouun dôu Jardin Zouou-

lougi de Berlin, qu'èi bu proumié dôu

momde, un tau de dous an e dos vaco
emé si vedèu, tipe perfèt de la raço, ri-

gourousamen chansi sus li 180 bèsti de
la manado.
Oun.our escrèt, dins la zououlougho, pèr
Franço e Prouvènço! Sagelamen scientifi de

l'obro dôu Marqués, que, quouro, i'a quaranto an, clamavo : « l'a en Camargo dos
meno d'animau que represènton la Preistàri e que valon la peno d'èstre sauvado ! »,
que, quouro, au moumen que tout anavo
desparèisse, cercavo à travès li manado

1i quàuqui tipe pur r t rapt engaro pèr

-o-

n'en coustituï soun troupèu, tôuti se trufavon d'éu e ié risien sus ion nas.
AVIGNOUN. - Lou 3 de tuai, la representaciotm de Flour dis Aupiho au Grand

Lou roumavage de Sant Gènt èi bu trasènt de Renat Fournier sus Pau Chas-

Teatre a fa verdesco. Osco pèr l'autour

1930).

sary-.
d'aquéu bèu dramo, Marius Fousson, pèr roumavage prouvençau pèr eicelènci men-

bu coumpousitour M. Graille qu'a escri tre que li Santo sarien pulèu bu roumauno poulido musico pèr li cor dôu prou- vage dôu Lengadô. Sant Gènt èi talamen
mier aie e dôu tresen, e pèr lis artisto, poupulàri dans la Coumtat que meme
d'ali gènti sorre Midamisello Duret, Dono aquéli que creson en rèn se servon
Gènt,
qu'èquelo
poupularita.
Lou
senatour
Rien, MM. Marcel e Jacquet !
ro un gros rouge, se fasié ounour de
'
pourta
fou noum ddu sant e finissié souMFNERBO. - Sus l'iniciativo dôuFlousi
discours en cridant : « Vivo Sant
lauso
vètut
rege, loti 17 de mai, s'es pausa uno
comnemourativo sus bu moulin de Mener- ÿ Gènt ! » E uno celèbro cantarello dôu tèms
bo oimte neisseguè Clouvis Hugues. Avien ,de la Coumuno, qu'èro de Mountèu, la

- Au Four d Bloundin es un recuei
de
conte goustous couine li berlingot de
Marsiho) dôu 16 d'abriéu, entieramen counCarpentras.
L'autour n'es bon felibre-foursacra i Balearo, un article, Majorque et
Mistral, e un pouèmo catalan, Mare Nos- nié Francés Jouve, un pouèto malancôni
trum, de noste sèci Guillem Colom i Ferra. que s'escound - quand pôu - souto bu
- Soun de legi, pèr cluau vôu coumpren- masco d'un prousatour gai. (Is Edieioun
dre nosto simpatio au regard dôu mouve- dôu Porto-Aigo, 19, Bd Nosto-Damo, Ais
men catalan, clins Le Sud, de Mount-Pelié, de Prouvènço ; pèr la posto, 3 fr. 50).
lis article die Pèire Azema pareigu li 27
e 28 d'abriéu, li 3 e 5 de mai ; dies Le
Petit Var, de Touloun, hou 2 de mai, l'arfiniguè Francés Vilion, pouèticle de Pèire Rey nier ; e dins Marseille- mo- Coame
de
la
felibresso
Dono NouMalin dôu 13 de mai, Ion de Pèire Devo- no Judlin, mita-vers,Cahro-d'Or,
mita-proso, d'un caraluy qu'a pèr titre Félibres et catalans.
tère forço ouriginau - e nbu, clins la letraduro d'O. Es toujour li femo qu'ensi- Dins Sud Magazine (38, carr. Vacon,

ret.poundu au rampèu bu capoulié Marius «Mountelenco» de Mistral, que devenguè pièi
Jouveau, fou sendi Jan Bessat, l'Escolo Madamo Bordas, quouro cantavo la « MarProuvençalo cl'At, l'Escolo dôu Ventour, siheso » 'en tenènt loti drapèu di tres coubon Roucielet de Mouiero, li Chalo dôu ' Tour à h man, davans hou pople de Paris,
Riban, la Mistralenco, e tout un fube de finissié n se plegant clins aquéu drapèu
Flouregian. A l'inaguracioun, entre li dicho e en cridant : «Vivo Sant Gènt ! »
de Grahié Bernard, de J. Bessat, de Jàrgi
ARLE. - La Counfrarié di Gardian a
Reboul, e dôu capoulié, l'Escolo d'At a
gnon hou nu és hou camin. (Is Edicioun dôu
tengu
soun acampado annalo loti 4 de
Avi
e
bu
Roudelet
cuita La Cansoun dis
Ferre, 113, Cours Lieutaud, Marsiho ; pèr
freirenau
niaisdôu
message
- Lou tèste
de Mouiero; Lou Cant dôu Soulèu. Après mai, jour de la fiero d'Arle, couine à da pèr bu capoulié ddu Felibrige i Jo la porto, 16 fr.).
uno gain dinado sus l'erbo, s'es davala l'acoustumado. En ramplaçamen de Franf

pèr Grabié BERNARD
(Seguido )

La troupo Èro teng'urlo en ges d'oub'ligacioun ser,iouso, franc de la grado de
niue i Porto dôu vidage, ço que necessitavo pas un group forço nournbrous. Avèn
vist, d'amours que la coumuno poussedavo pas mai de 50 fusiéu.
D'abord destinado à la prouteicioun de
la ciéuta, la miliço participè subre-tout à
la parado. Boutavo l'esclat de sis uniformo
e lou prestige de sis armo au service di
lèsto manicipalo o patrounalo. Sis ôucupacioun guerriero despassavon -pas aquéli
nanifestacioun poupulàri, e sèmblo bèn
que l'amour dôu galoun fugué sa qualita
marcanto. Poudèn ié coumta, en efèt, pèr
un mince escabot, un Courounèu, M. Claude Vincenty, un liô-tenènt-courounèu, M.
J(ntsè Corsin, un coumandani, quatre capitàni, de liô-tenènt e souto-lib-tenènt à
bôudre, sèns connota U sarjant e capourau.
Aquéli galoun èron distribuï à la favour

uno bourgado counepublico, siegue en resoun dis amista que li la capello di Penitènt, pèr l'istalacioun nau, e sobre-tout
i
malur
qu'un vano resistènquènto
(1)
daim
nouvèu
municipe,
M.
de
Billioti
afourtitulàri avien sachu s'acampa, siegue tamci
adurrien
e
que
sarien
hèn en recoumpènso de soun devouamen ligué mai soun estacamen au gouvèr poon- soubeiran qu'au pople, pas mai utilo au
à la causo publico. Soulamen ounourifi, tificau. Aguènt toucant éu li mèmbre d.
Aguènt counsidera que N. S. P. bu
aquéli grado dispensavon pas - dôu service la nouvello ourganisacioun, clôu Presidènt i «
de grrdo de fine, niai baiavon l'avantage de la Soucieta, M. Taulier, e di noutable
de moustra, li jour de fesio, d'uniforme de l'endré, - Biscarrat, liontout, Boer,
mai galouna, pèr hou plesi dis mue e la Chalas, Courby, Corsin, FaugTier, Jean, Pellet, - prestè e signé aqueste sarramen
gran.do joio di vilagés.
Lis estatut de la nouvello ourganisacioun que tout bu pople aclamè
Juran d'èstre ficlèu à noste Aguste
munïcipalo eisijavon la nouminacioun d'un
Maire de cinq Oufieié municipau e de Soubeiran, Noste Sant Paire bon Papo, à
dcr.ge noutable. De mai, un agènt naciou- la Nacioun e à la Lèi, de coumpli coume
nau e un secretàri representavon pus es- se dèu li ifouncioun municipalo, boutant de
taire tout interèst persounau e n'aguènt
pressamen l'autourita centralo.
Lou proumié Maire fugué M. Jôusè Joua- en vistc' que l'interèst publi.l
Pamens, fou 11 de janvié venènt, fuguè
chin de Billioti, nascu à Piôulenc bu 22
f'orço
fourçado au municipe de Piôulenc
de janvié en 1726. Avié dounc 6i an e
dejà èro enta Counsul. Nouma bu 15 de d'auboura lis armo de Franço, e n'espreclesèmbre 1790, signè.. l'endeman, soun ace- miguèron la necessita clins aquesto deliberacioun :
tacioun clins aquésti terme :
Aguènt loungamen chifra sus li de« Declare aeeta la cargo de Maire prousorcire,
la terro tir e lis eicès de touto
visouramen, pèr ceda i vot dôu pople e
ié marca moun devouamen e moun afou- mena qu'adoulentisson la prouvinço e que
gamen pèr la pas ; mai es en esperant h'umanita n'en pôu que gença,
Aguènt counsidera bon pan de biais
la saneioun e l'autourisacioun dôu soubeiran. Signa : Billioti, maire prouvisbri. v qu'avèn de coumbatre la forço, dejà tant
«

Papo, pèr quau gardan toujour bu respèt
Ion pu tèndre, n'a, dis aqueste rode luen
de soun sèti, ges de mejan de nous apara
eontro de forço superiouro,
« Aguènt counsidera que loti sauvamen
dôu pople l'emporto sus touto autro coun-

sideracioun, en afourtissènt un cop de
niai pamens hosto veneracioun pèr hou
Papo, pèr quau nosto fidelita enjusqu'à
vuei s'es jamai dementido, n'aguènt baia
li testimôni li pus eselatant e li pu soulemme ; mai, fourça pèr li eircoustànci li

mai imperiouso, pouclèn pas nous escapa,
boit repaus daim pople despièi tant
de tèms freboula, de faire auboura lis
Arme de Franço sus nôsti Porto, de nous
bouta sout la prouteicioun di Lis, de la

pèr

Lèi e de la Nacmoun e d'adôuta prouvisorimen loti destrit de la viho d' Aurenjo. »
(A segui.)

Volon parla dôu quartié sout lois
1
Quàuqui jour après, hou 26 de desètnbre, rralurousamen despiegado, e vouguènt pas Pourtau-Nôu,
qu'èro en foro di bàrri.
en presenço de 257 eleitour, acampa dins espausa un pople bisa à nôsti suen pater-

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AlOLI
- Lou pres Fabien Artigue de 10.000
franc es esta atribuï, pèr l'Acadèmi di .Io
flourau de Toulouso, à L'Autura enviblada, recuei de pouèmo limousin, d'Albert

Peste or. Leu vouliune. d'un pichot tirage,
s'atrovo eneS de l'autour, à Chantemerle,
Coulounieix, Dourdougno ; 20 fr. (Edicioun
V'issotv:. Clur;nounl-Ferrand, 1931).

Panai
L Li

Soute lis estello
Pènse à ta capello

Quàuqui libre

()ante li dentello
t arien agradiéu ;
Vese li bouqueto
Sèmpre risouleto

FOURVIERES (S. de). - L'irnitecioun de
Jèsu-Cri.sl, trad. prov. 1 vol. in-32, 8 fr.

Qu'èron tant douceto
Quand te li preniéu.

- Canlico prouveneau. (In-16 avec musique. 5 francs.

Ta cabeladuro
Que clins la sournuro
Courue uno caturo

MISTRAL (F.). - Lis 6ulivado, recueil de
poésies provençales avec trad. française, format elzévir. 25 francs.

Preniéu clins mi det
E que tant amaves

- Calendau, poème en 12 chants, trad.

soulèu (lardaio,

LOU fihun s'esgaio

en regard,

La dindoulineto
Que nous fai 'lingueto

Mai uno fadeto
V'enguè dins l'aureto

Tout faire esvali.

Proche dis auriho
S'enlèn dis abiho

Alor à la luno
Pensère tout d'une
A ma gènto bruno
Loa cor esmougu,

Sèmpre leu voun-voun,
Qsiouro i margarido
l'un i mai flourido

Couine lis amaire

Que soin pantaiaire
Me siéu fach un taire
Qu'es uno belour.
Aqui di chatouno
S'ausis dins l'androuno
Lou brut di poutocmo
Galant bais d'amour.

Joli vol. in-3, -broché,

Prix, 10 fr. 50.

TE1S&gt;;Elt Léon. - Dante et la Provence. Bel ouvrage in-8 raisin, contenant

vol. elzévir. 25 francs.

11e

Voyage (le

Dante en France

;

D:.nle et nos 'l'héoloaicas ; Dante et les
'l'roiibadours ; Quelques Pages d'IlisLoire, d'après Dante ». - Broché
8 francs franco.

Journau e Revisto dins ion Mounde entié.

in-12.

L'ARGUS edito L'ARGUS de l'OFFL'
CIEL, que countèn tbuti li vote dis orne

-- Nouvelle prose d'Armana. Contes pro
ventaux avec le texte franç., de P. Devoluy, 1 vol. in-12. iô francs.

E clins la calamo
Que treboulo l'amo
Tout moun cor que t'amo
S'enaurè vers tu.

Dins uno fugido
Coume de poutoun.

à nos jours).

Discours e dicbo, recueil des discours
de F. Mistral avec son autobiographie,
L'ARGUS DE LA PRESSE, e vèi tout »,
7 fr.
1 vol. in-8
.founda en 1789, li plus ancian Barèu
37, carriero Bergère,
-- Prose d'Armana. Contes provençaux d'article de Prèsso,
e
despuio
mai de 20.000
PARIS,
legis
avec trad. franç. de P. Devoluy, 1 vol.

1)'un top de bagueto

Dintre la ramiho

RIPERT (Emile). - Le Félibrige. (Histoire da mouvement félibréen de 1800

- Nerto, nouvelle provençale, avec tra(José). - Frédéric Mistral; sa
duction franç. en regard. 1 vol. elzé- VINCENT
vie, son influence, son action et son art.
vir, 25 francs.

Tout èro beloio
Tant èro poulit...

Mounto belugueto
AnluLLIIt dins fou cèu.

1

vençau e li Cascareleto, choix avec le
trad. franç., 1 vol. in-12, 6 francs.

- Lis Isclo d'Or, recueil de poésies diverses, trad. française en regard, 1 vol.
elzévir. 25 francs.

Toua rire de joie
E ta voues galoio

E ton tèms es bèu.

in-12, avec trad. franç., 3 francs.

ROUMANILLE (J.). - Li Conte Prou-

Quand la destrenaves
E que la leissaves
A moun bon poudé.

La naluro es gaio,

- Conte e Legèndo dôu Courntat, 1 vol.

poulili.

L'ARGUS cerco lis article que soun fa,
MISTRAL (neveu). - Un poète bilingue, que se fan e que se faran.
Adolphe Damas, ses relations avec les
12 francs.
L'ARGUS se cargo de tôuti li publicita
félibres, 1 vol. in-12.
en Franço e à l'estrangié.
PANSIER (Dr). - Li Meinôri de Tartarin,
joli vol. in-12, avec la trad. franç. (tiré
à 300 exemplaires numérotés). 12 fr.

Fd VIDAL.

Cabiscôu t
Dounas de »ouvello de vcst;

l mpremarié Roudanenco, Avignovn

Escolo dins «l'Ainli n, que dèu èstre - Souveni e Conte, 1 vol. in-12, avec tra.
duction française. 4 francs.
VOSTE jo mail.

Lou Gerènt : L. BONTOUY.

Ami Felil)re, pè' voste negôci o vosto industrio, fasès vôstis anôuncio
(lins iquest journal! ; l'ajudarés à viéw e e ion iarés prouspera.

ROUX Fraîre

Ai /'Arlésienne I THIBAUT Fraire
Caussuro de lùssi e de travai

SELI F

6, Carriero di

Gràfi, MIMES

Fabrico d'esclop e de galocho
â SANT - LÀIiI [NS - d'AIGOUSO (6ard)

Especialfta d'esclop de gardian
en sause dbu Queilar, sènso taloun

Especialita de selo

ardiano

brido e martinalo

r

Fournissèire di caualié
de la « Nacloun Gardiano »

Garalnacho auto e mié-autu

A. GAUZARGUES tiéii

Fabricaciouq de tricouso

Sucessour

e de cambiero en telo de veto

48, Grand' carriero, LLJL ÈU (Eraut)

AY11S
LU GARDIAN

VION

Vésto de velout
T antaloun de pèu de taupo
Encô

de DUCAILAR

Rampe dbu Pont de Trenco-Taio

Capelié

e fa delieiouso

A R L. E

LIQUOUR DI GARDIAN

à Lu. Tz è u.

Courdage de louto meno

((

L. Calixle
Carriero di Tenchurié. AVIGNCUr
EstablimEn

flou se e dôu dons, dôu r erd e dbu blanc

Loa pu fin dis anis

f ïelat, article de pesta

Capè de gardian marreue, gris e negre

cira dôu )Hart e fu e

de la marco Lou Gardian

Especialita de corde de biôu e de cira de gardian
tapant li geinoun e touto la sello eme leu paquetage
larjamen escava sus la groupa

Es

agol

quo, toute sa Lido, se faoèroo coolfa

li ceI bri

paf rali

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363466">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363467">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363468">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443274">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363441">
              <text>L'Aiòli. - n°336 (Mai 1931)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363442">
              <text>L'Aiòli. - n°336 (Mai 1931)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363443">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363444">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363445">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363447">
              <text>Trois-cent-trente-sixi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363448">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363450">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363451">
              <text>Seguin (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363452">
              <text>1931-05-21</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363453">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363454">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363455">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/d701155a1c93fa1bf434b8c5f13dad87.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363456">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363457">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363458">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363460">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363459">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363461">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363462">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363464">
              <text>FOL13136_1931_336</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816903">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10919</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363465">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443271">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443272">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443273">
              <text>Bernard, Gabriel (1882-1954)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598261">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598262">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598263">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642677">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878584">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
