<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10923" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/10923?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T16:21:43+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16779" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/c568bc6390a308d1141730dcfbf4e6de.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139570" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3faee027f01c78e53b5e6532c99eb1bf.pdf</src>
      <authentication>76c74f7969c783801db4192cec0d4fc1</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634753">
                  <text>21 de Jun 4932.

N 346
Nàutri, li bon Prouve,,emu,
Au su/rage universau,
Vou'aren pèr l't,li
E faren l'aibli.

Vidoun, Vidau,
.Segound la vido
Lou journau.

(Prouvèrbi di meiss), -ii.).

F. MISTRAL.

QUE VAI CREUA %T UNO FES PÈ R NIES
PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
Palais d6u R(ure

Un an ............
Sieis

EN AVIGNOUN

Tres

mes .........
mes ..........

15 tr.1

S tr.

i fi.

Ettrangié....... , .. 20 ir.
Lou numerd.......
I fr.

BURÈU D'ABOUNAGE
E D'AMENISIRACIOUN

EMPREMA§IÉ ROUDANENCO

Empremarié Roudanenco

Ancian Oustau SEGUIN
13, Catriero de la Boucarié
EN AVIGNOUN
Comte-ooarrènt poustau

:

EN AVIGNOUN

C. P. Marsiho 312,88

312-88, larsiho

Manda tout ço que regardo ton Nou-

Matida lis article à M. F. de Baroncolli, i Sànti - Mario - de - la - Mar, en
Carnargo, Bouco - dôu - Rose.

V"ELUN e la BOULEGADISSO à M. Ma-

rius Jouveau, Capoulié dôu Felibrige,
Balouard de Nosto-Damo, à-z-Aie,.

Eoundadou : Frederi MISTRAL. - Balle de la premiero pauitannado': FOLCO DE BAR)NCEILI

â la Santo-E Stello de Pau. lou 27 de lamai de 1901
J.-F. COURT, Madamisello TRAUTWEIN, Dono MISTRAL, Filadelfo de GERDO, Frederi MISTRAL, Prouspèr ESTIEU, Pau MARIETON
Antounin PERBOSC, Marc VARENNE, Lou Capoulié DEVOLUY
E jamai vièi i porto de la mort,

Trop court pèr toua amiro,

Faguères tiéuno la longo sapiènci
Qu'es de Maiano e, gueirant lou desrbord.
Veguères l'aigo esterso
Su'n esterle e vuege campas.
S'enclari
tourna-mai,
trac
li
tenctio`
diverso,
E pièi, d'uno amo. ai-las ! noun tristo,
Dins un bèu sounge avenidbu,
Afouguères ti pas
Di sounge que rèn lé resisto,
Vers la guerro, à la mort escuro de la. pas.

Segui jamai segur, van coumc un vènt que
[viro

E que fan nàni tout

Mounte rèn de leiau pou s'esvarta
E mounte tout en idèio se provo.
De ti jour li meiour as rèn garda,
Pèr servi la Prouvènço,
Que noumbrè toun destin, se rirno emé

Lou blous miracle mistralen, la lengo,

Tu, niés que res,
L'aviés coumprés.
En davalant de Castihoun-en-Diés,

Aviés segui lou Rose e la valengo,
E de la Majo-Mar lou ribeirés.
Mai, la visto alargado,
E 'iné l'espaso que lou Mèstre avié fargado
E trempado dins la belour,

Au long retour perdu. li vièi Felibre
Eron toujour
Countènt e sourd,

E li jouvènt treboulavon l'eissour
Mounte aviés, quand naissien. d'un ande

Lou trafé fugidis di jour esvanidou.
Bello vido as viacu, sènso vieiounge
Apoustouli

E simbouli,

Contro tout lou degai e tout l'ôublit,
[jouvèneo,
'mé touto la resoun etout fou soungë,
Vougu mena béure tout loti Miejour.
E qu'èro rèn aurre pèr tu,
Pèr l'eternau que creson abouli,
Li jouine, contro l'enco
Maugrat l'istôri que contro-isto,
E tnaugrat lou dilèime
Qu'es miraclanto e Maianenco e Mistralenco.
Que la claro veriu
Qu'un Francés Prouvençau porto sèmpre
Traguèron, tucle enté d'iue nou,
D'uno patrio enciano e de dre noun perdu.
T'enaurav+es vers la counquisto.
fdins l'èfrne.
Ignourant ta preclaro visto,
Pèr la Prouvènço en flour,
Cor esmouvènt, e ciéutadin
Co qu'àutri-tèms, pèr sôu,
As pourta tout lou pes dôu Felibrige.
D'.uno frucho aboundouso e sèmpre mai
D'uno patrlo mai requisto,
Ti piado avien chaupi, gardaire dôu rajàu.
Grèu, enfetant,
[d'amplour. 1
[libre,

Mesclant, escarlatin,

I bèu sèt an,

- Lou dèime de ta vido - fa de tant

Aviés sourgi coume uno espèro novo,
Lè u

enarta

lïins 1 rlo,t

?

De voio, de resoun, e de mestrige,
A tras 1'empachamen d'éli que t'an,

Mai dins l'apasimen e la paciènci,
M'encaro au cor
Toun estrambord,

Lou sang de la proutèsto au vièi trelus

latin.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A 10 L1
Ami, qu'ai pas proun couneigu, que
Pouèto ' plen

O, belèu, couine es necite de sernena

Pouèto, touti lis

[manques, de rego de tartifle, (le peso o de pouino

D'aquel alen
Quonro dôu larg e quouro di balen
De ro, mounte t'espaces o te tanques, peiro.
Dieu Mèstre de Maiano aspre felen,
De nlusico e (le lume
Ebri; qu'en davalant tau Rose as clins lou

orne soun pouèto e

belèu loti mai sutiétr e toit mai grand es
d'amour dintre II souco ounte es enebi un rie quau la meuibri sara sèmpre esd'arousa. Es ansin que la vigno s'atem- eoundudo, tut que noua jamai se doutè

que souri bonur valié désire nauta,

Ent'acb la frnelio s'enibaslarrlis e se

fai de vin (le trempa

[flunie
prouutié de ti simbèu

(b:areiio e fr.bariuiuadn.)

r'.

Jôusè LOUBE'l'.

N'ai couneissu qu'avien de favello. N'an
qu'enlpais toun lai amen inougut de triounfle d'aplaudim-en
`totnnbèti

SI-11Y-André PEYRE.

que se disié que Demoustène èro un canard nuit à soun respèt.

Mai d'un moulinié que moulinavo de
jamai croumpa (le flour de

Cresès que Il francihot an coumpres
que Il pouèmo inistralen èron acb, mai
que de mascarage de papié ? Alor, vous
enganas, l'a clins la Capitalo un brave

Lou Parla
fai parla

mouloun d'aparisenqui, valènt - à - dire de
jouvènt escarrabiha que noun se virait pèr
de couiounado debanaclo en patoues.

EFEML RIDO

avignounenco e coumtadino
13 DE MAI

Lou Gardo-Pesoo e bou Posradou

1732. - Reüniouü de

vènt, ses

farino.

Li fenio l'an o desfan lis oustau.

peno eau Ioda pèr d'àutri que pèr c'u.

Tra Il
E Ii proumesso Ii mai misto,
Pèr segui lou rainpèu
D'un reviéure ideious,

si

P11OUVEBBI

la Principauta

d'Aurenjo à la Franço.
A l'endré mounte la Ceze s'escampo dins

19 DE MAI
ton Rose s'aganto en tous tèms de sartanado de pèis de touto meno. Aussi Il pes1312. - Courounamen cocu I'apo Clecaire à la ligdo lé fan si freto. Maluroumènt
VI dins la. gièiso (Ji 1)ouutinican en
samen n'i'en a qu'an pas paciènci d'esAvignoun
(au-jour-d'uci cannera Vitourpera l'uberturo ; e mau-grat li reglamen.
arresta, gendarmo e gardo-pesco, van quer- Hugo) en presènci de Jan, t'iéu dôu rèi
de Franco, e d'ana ;;aren ido de du de
re soun fregimen en tèms defendu.
Alor fait entèndre Il bramadisso de la la Cour e de segnour de Franço, e
Soucieta di Pescaire van trouva loti couse de d,pula d'ltalio (Petrarco, Rienzi, Co-

Anessias pas Il resouna. A vint-e-cinq an dôu vilajoun que vous noumarai pas e lonna_ de Vie, etc.).
an
adeja fa si quatre o cinq libre ; si
Es à la Santo-Estello de Ma;;alouno en foutougrafio oundrèron Ii gazeto' e li tau- l'embournisson de si reclamacioua à n''en
21 DE MAI
1900 cive Mounsegne de Cabrières. evèsque lié di libraire apratica. La literaturo un faire peta lou eascavèu.
dôu Clapas, - que mouriguè cardinau, - tèms tenié de l'espiçarié, (le la farniacio e
1875. - Li Felibre Prouvençat e Catalan
nous disié quaucarèn d'ansindo :
l'a 'n parèu d'an, pèr nen fini, faguè
dôu cinema, qu'uno reclamo biaissudo basacantpa
en Avignoun dins la sala di
sauna tou gardo -e lé diguè : « Ve, Frizet,

&lt; Lou Felibrige me parè:s uno religioun tavo pèr acivada Il croumpaire.
nouvello. »
E Il fasèire de libre s'escacagnassavon
de
pensa que falié d'an e d'annado e cle
S'un jour Il felibre fasien qu'aquelo di- quant
'? de vido à-n-un escrivan pèr enIl
cho dôu prelat siegue afourtido e se
gimbra soun obro, quouro éli, tout-d'uno,
disciple de la Causo se capitavon noum- dômnnaci la inecanico d'uno datilb à (Plan
brous e fervourous,
ditavon si trobo, escupiguejavon li 180

Umble emé 1'umble e mai fièr que

Il
'fïèr .&gt;.

n'ai proun d'aquelo vido : se, d'eici vue Templié, à l'outalarié dôu « Louvre », grajour, n'as pas aganta un d'aquéli pirata, ciousamen semoundado pèr ton majourau
Ansèume Mathieu - se coustituisson en
te garce à la porto de la Coumuno ! »
Acadèmi Felibrenco e lé noumon Frederi
« Vai bèn, faguè ton gardo, sial deci- Mistral Capoulié e Roumanille Vice-Capou-

da, errai iéu ! e i'anaran à-n-Uzès, vous
n'en responde. »

pajo d'un assai. d'un rouman, - tout bèu
Matin orne ! l'endeinan, à la primo aubo,
just en vue jour.
poste gardo èro amoulouna clins Il brouBelèu que soubravo clins sa proso o sis tiero couina un chia d'arrèst davans un
Mai n'en pessuguè ges e loti veguèidèio quaucarèn d ' neblous o d'un pau jas.
ron
reversi
pensatiéu, la cambo lasso, Il
magagna. Qu'cnchau, basto que l'especiasemblavo aquéli
man
darrié
l'esquino
iita se vènde, qu'es l'essenciau ?
qu'an de chato à marida...
Se la lengo es estratido, loti suiet escaPamens, hou quatren matin qu'èro à

nosto religioun vencirié tôuti li trigos e
Il destourbe, levarié de cassolo tôuti 1i
partit pènequejaire e messourguié, falié
lingueto is acampado d'orne couneissènt
e sàvi, e remasclarié la jouventuro que la
poustèmo dôu doutamen rènd inchaiènto, rabouious, marco l'engèni proumeiren (in
l'espéra dequé vèi de l'autro ribo ? Moussu
aneq uelido.
levènti.
Planet, hou retreta di train de Renioulin.
Frizet, que parlo mi Pau gras, diguè :
E pièi sabès ço' que se dis d'éu en sabir « Paure porc, pagaras pèr tôuti n'ai
Lou mai felibre es loti que poudrié dire : à la modo : qu'il projette des lueurs. Acè proun, iéu, de nie jala la coudéno, quand
7s ton fin dôu fin dins un tèms ounte lis tôuti fan la radasso. »
« Ai fa lins ma vido tant de miejournau autoumoubile
van vite e se fan faire de
felibre » e noun pas aquéu qu'escriéurié
plaço
clins
la
niue
quouro mandon à clous
E, moun ami, plan, plan, de garapatant de libre dins la lengo la mai cas- cèn! mètre sis avuglàiri
dardai.
chouu,
anè travessa la passarello, reventigado.
guè sus si pas e, à dons mètre dôu pesCo que noun cutpacho Ii pàuri platailo cadou, lé t'ai « Alor, piton lis ableto ? »
L'un travaio pèr quicon de segur, de (que
couine dirié l'Escoutaire fan « l'erouie L'autre se reviro à peno, e ié respond :
vivènt, quaucarèn qu'es bèn d'un orne e pacifi
» mestié que l'a delega hou Gouvèr,
d'acioun ; l'autre obro pèr lis acadèmi e long di routo naciounalo) de recassa en « Oh I acè n'es pas inoun soucit. » « Ah !
vo, ié vèn hou gardo, es pas voste soucit I
Il gàrri de biblioutèco.
plen lins soun unenco cambo. loti face, la Eh I bèn, iéu, vous drèisse proucès-verbau,
ferrantento e tout co que seguis
pèr vous aprene à espera l'uberturo. » Sèn:

i

lié.

31 DE MAI

1856. - Inoundacioun dôu Rose que
mounto à 8 in. 1t1 au-dessus de l'etiage.
La numicipalita aguènt fa cava uno gran(lo roubino. entre Il porto de St-Douminico

e de St-Ho, pèr i'escoula lis aigo 'de la
vilo, li barri petèron e déni col) touto la
ilo fuguè negado.
Ei d'aquelo breco que, quàuqui jour
après, Napoleon III rintrè en vilo clins un
barquet, fou 3 de Jun.
JUN

:

:

1 de Jun 1314. - Neissènço en Avignoun

de la bello Lauro.
G de Jun 1305. - Bertrand de Got, archevesque de Bourdèus, an Counclave de
I'erouso (Itàli' èi nouma papo : fuguè ton
proumié papo d'Avignoun.

9 de Jun 1348. - La rèino Jano de Naple, Coomtesso de Prouvèneo e Damo de
Jerusalèn. vènd, au Papo Cleinènt VI, sa
soubeiraneta d'Avignoun, pèr 80.030 flourin

so branda de plaço, sènso abeissa loti d'or.
bras tendu que tenié la cano, Moussu 9 d, Juu 1175.

Guihaume d Chalon
**
Gènt que parlon dôu Felibrige, dicho de
Planet lé fai : « Regrète forço, mai crese cènd au Daufiu-dàiu-Vienés (pu tar.l Loupau-vaio se Ii paraulié noun poussedissoq
L'ambrausio di diéu es pas tant desas- pas. que voste verbau siegue bon. »
vis Z1 la principauta d'Aurenjo pé.' 40.000
la lengo, se noun la praticon voulountié.
sedanto que l'aigo de la font. E Diéu que
escut.
En talo matèri ni cbpi aboundouso, ni voit que la . vida noun siegue pas tmo
Aqui
boit
gardo
se
fachè
en
ié
disènt
13 de Jun 1363. - Foundacioun de l'Unidiscours bèn intenciouna faran la provo embriagadisso perdurablo mai uno lion
o,
cresès
que
ton
maire
o
hou
seAli
!
versita
'a'Aurenjo,pèr 1'Ernperaire Carle IV,
de la coumpetènci que counvèn.
voio natura:a, à bôudre a seinena li sorgo natour vous boa faran leva, eh ! bèn vous rèi (le_I3ouhèuio.
sanitouso qv: davalant dis auturo se satin
Se i'enganaran forço, messiés li' jouine souleiado en camin e souvènt an tourna enganas, brave orne, car iéu vole pas per20 de Jun 1580. - Uno lroumb ). partido
franchimand dôu Miejour. Sara peno per- (lins la frechaio de la terro, pèr n'en res- dre ma plaço pèr vous. Vous tène, sial de lu I)ènt-de-Iez, mountagno dèti Vivarés,
pcssuga. Pas tant de resoun, venès à la fotmd sus I3ouleno, e, dins me:;s d'uno
dudo e tant pis pèr éli. Lou Felibrige sourgi, fresco niai que ton counglas.
Coumuno
sènso la lengo es de caussido clins loti
ouro. derrabo 1.500 aubre, : nouguié. amelié,
blad.
« Que testard ! fai Moussu Planet, ôtlivié...
Li pichot bonur que se seguisson, s'en22 (le Jun 1591. - A 2 ouro (le tantost
aven,
signés pas coume acè ; rendès-vous
cadenon, se maridon, fan la farandoulo, es
w
s s
esclato, sus ion ternaire de St-Savournin
comte. »
acb loti vertadié bonur.
d'Avignoun, uno troumbo de grelo qi'aSian eici pèr tout vèire e loti papié
« Comte de-que ? » fai loti gardo. clantis li blad, vigno e àutri recordo. Daà
voulountous
Pèr quau s'es vouda
porto tout. Es uno recèto qu'_t gratis
« De-que ? rebèco Moussu Planet, mai de
loti pople esfraia pèr 1'ivèr venènt,
pode fisa à tôuti Il crounicaire d'O, de Santo-Estello e que s'abéuro chasque jour qu'avès sus Il mirau ? hou vesès pas que vans
menaça e fai boucan, cènt saumado
vuei e de deman. Pèr tant fin que siegon de la vido-vidanto i font de la lengo, ma capo a ges de Réa e ges de musclait ? » que
(le blad e de segle fuguèrou croumpado
noun saupran avaloura co qu'es esta, co chasque jour adus sa countentesso lindo
Lou 'gardo esbarluga duerbe d'iue cou- à Velleroun e à Trevous.
bonus
quoutidian
ounte
greio
loti
emai
qu'es la Causo, clins l'ordre literàri couine
ine de fanait e s'aviso qu'en efèt, l'autre
Lou 23 de Jun, en Avignoun èro [ou
dinsl'atravalido e lènto respelico felibr'n- loti de l'endeman.
n'a dins la man qu'un cano. Tout es- jour
que loti Counsèu generau de la Couco, se desdegno l'inoumbrablo tiero de
«
Mai,
alor,
que
foutes
au
glaria lé dis «
Felibre
que
te
sèntes
en
couinpagno
de
muuo
noumavo si Ires Conse loti proujournau e de revisto e d'armana, azega
bord dis aigo ? »
mié couine sarié noste Maires èro_ pres
emé mai o mens de biais pendènt cin- fi fraire qu'à travès de siècle se desas- « Ién lé respond Moussu Planet, ah ! dins la noublesso d'après lis estatut de la
quante o seis4anto an lins tout hou Mie- edèronà plen dé det i fountaneto de nosto
perdre
jamai
de
visto
que
clins
ta
Proubèn.
passe moun tèms, en esperant l'uber- proumiero Republico dôu siècle dougen;
jour.
lengo d'amour, regalo-te clins fi libre. sènso turo... »
Aquesle avié loti titre de « gentiloine de
vènço
siés
un
crespina.
la Chambre dôu Rèi ;&gt;, d'après Il letro paS'an garda ton fiéu de la lengo dins
Lou garda n'es esta malaut e sèmblo tènto de Francés lie en 1533.
aquelo min e dins Il doucumen que nous
Auriés-ti loti front de crèire qu'es de que vèn nèsci ; quand parlo a perdu soun
Lou segound èro
leissèron lis ancian, poudran pousa, faire
toun
èime vengudo d'esperèlo, la rïmo o apioumb. Si cambarado hou fan teisa ; e loti tressen dins li pues lins la Bourgesio
l'empèri.
sendicat o counfrarié.
la trobo que mascares quouro tout t'a lé dison en risènt : « As mai perdu hou
L'assessour (que prenié la paraulo clins
parla.
Respires
dins
toua
amo,
caume
l'èr
Es bon d'esprouva soun araire avans que gounflo tome pitre, aquel ande divin fiéu ! »
Il gràndi circoustànci) éro
pres gins loti
d'enrega.
Sendicat de la Magistraturo (juge, avoucat,
que vas retraire clins la pouësio. Car la
avoua, ussié, etcJ.
TOURETTE.
pouësio es umano.
Es-ti qu'uno traducioun sana necito ?

-

:

BMVR - Alcazar - Marseille

�I

L'AI OLI
7 DE MAI
1251-

Signaturo clou tratat de `13èu

Caire, pèr li- Comte de Toulous&gt; e; cas

Prouvèuço e di delega de la silo d'Avi
gnoun.

A(Iuesto perdié soun gouvernamen municipau-Republican, que dwravo desempièi
1125.

Lou J de Mai, i'esiabliguèrou loti Vi nié,
e Ion Iratat fugue publica à la poupulacloun d'en aut dis scalié. davans la Cateuràlo. Acb-fugue lou:_r-esultat de la re
sistènc o, en- 1226, dis :.lvignounen contro
l'armada don mord.
9 DE MAI

se viron contro Pèire Pouls : se na pa.; Bourdillon e Ion capoulié, e uno felibre- nerau, Jorgi Reboul, cabiscbu d'ounour
,touai li biais d'un espagnèu, a, pèr contro. jacta requisto souto li pin dôu Mas (le la dôu Calèn, Marius Jouveau., capoulié.. e
Jan Mistler. Lou mounumen es l'obro de
touti li qualita d'un prouvençau, d'un lratt Sabine, au quai tic de Bonoveno.
l'escalpaire marsihés Bottinelli. Es de maucés. e cresi; (lue larjamen acè tapa a_o.
luritt. a:na de vèire un Lalanda o un = ANDOL. - Enté la preciouso ajuclo bre blanc, pedestau e buste tout d'uno
Chicuel.o davans li clou, bièu qu'eni ,ma de l Esenib dis Iselo d'Or - que sa souleto pèço.
couneissi ntt, ait-,) paciènci, un art infini. Coural.o canto tant poulidamen d'èr dciu
Xuus Bison que li discours saran recnli
uno soulounta seguro de la toco, Pèire siècle segen - l'Eseolo 41e la Cou31iero clins uno galanto broucaduro.
Poule aduguè, sènso uno fauto, à la mort, tlotrido a douait uno bello fèsto poupuSues celebra iou sc. nid
à_n-uno mort propro e magnifico. Quel. I ii t Landau, loti i de Jun.
GRJSSO.
clautnage que i ague pas mai de ntiejour
centenàri clou grand piastre Fragonard à
CAUMOU\T. --- Lou meure jour; à Cau- Grasso, lou 19 de Jan. La fèsio, engitnnau._que 's'aprcngon à soun.escolo ! Pèir,
Pouls .ci sertadieramcn un_chefe, Zi venta inount-d,e-Durènco:, loti Flourèg"e a pansa brada clins un biais bèn prouvençait es
uno lauso counmemourativo sus 1 oustau estado mai que flamo. Lou felibre Vitour
dierainen poste matadou naciounau.
Li quatre bièu don Marqués fagueron ointe èro nascu Iou felibre Auzias Jou- Tube emé li hravadaire,. li dansaire e li
veau, pouèto e untsicaire, paire clou Ca- cantaire de souri Acadèmi, i'a fa l'empèri.
mirando e l'Indian yen dessus (W 'autre.
lroulié. la dicho de circoustanci soun esLou 27 i a guè I n ii ido etn'iut moulam tadu prounounciado pèr Autiste Damian
AUCH. - Lou 5 tic Jun I'Escolo ..astot
de eii dit de la \ u w in ,.arcliano, 5cngtt,
Mitan, Anfos Martin, loti Cotise Febus a ounoura la metnèri de Guiraut
aqucst an en grana nounnbrc c, que rcmareèu
clou vilage e Mounsen Ion canounge Bré-

1254. - L'I vesque de Cavaioun halo, i
Chivalié de Sant-Jan de IerusalZn satin
d'Astros 11594-1649; à Auch. La fèsio souOustau de Bon-Pas, e agtiésti ié cèdon mercian e felicitan.
tond.
to la presidènci de M. Fernand Laudet,
Lou 12 (le Jan, en Arle, a agu lie la
c, à soun Chapitre la glèiso de Sant-\eran,
membre de 1Istitut de Franco. a cour
Corri.,ia Gosesca, airs fait un orne clou
SANT-7.1CARIE. - Lou à de Jan peréu, sista clins wio messo ointe Mllo Loctané.
que devenguè la Catedralo de C iiaioun.
]3fi3.
Mort clou Cardinau Antonius vans, de la sciènci b.turino, de I'ardide..,1 l'Esetplo di \ai a venge de jo llourau souto e Dono VIontanier an" Ganta de cantico
de noste. ami Bresilr_nut pèr entre pren,
la presidènci don majourau Jan Bessat, gascoun l'aubouramen d'uno estatuo de
Alberti, fraire clou papa Inoucènt \1, qu'a- mena ait bout de tait espetacle.
sendi de la Mantenènço de Prouvènco. ES D'Astros, e uno sesiho literàri ointe ses
vié fa basai la tourie de Jacouiniar ien
c,)11- lot mèstre d'obro Jousè Bernard, valent
De
la
messo
en
sceno
Magnifie)
ausi illo Julieto Dissel Mllo Suzano Bi ut
Avignoun',, à constat clou couvent di Danto
grand jardiné d'Ou.liéulo çVar), qu'a leva la prou- no li Ca haire dôu Coumenge Pau Perès,
lablèu
de
Goya,
loti
piado
sus
li
de Sant-Laurènt qu'anavo dciu tialre. ale
,
ltinttc de la courso
di au.,tre micro joio au gaiardet. Osco pèr noste Pati Sabathé etc. Au mounumen loti ma
ara enjusqu'à la carriero Saut-Estève.
matadou. di bièu regulié, diren sim- car pouèto-tambourinaire.
jourau Simin Palay prounounciè un béa
Lro clou Limousin e èro esta evèsque bon
Planter
qui tout es esta couine se dèu e
discours.
d'Oustio e de Mount-Pelié. Nouma cardiI I?STACO. - Lou 12 de Jun, 1'Escolo
despassa lis csperam) doit Puba. E
eau en 1353, pèr soun traire, es éu que qu'a
dounaren un salut especiau ait jouine Pepe de la Nerto a fa, em'un retard en raport
NARBOUNO. -- Nous fai 5gau de signala
courounè fou papa Urban V.
clou tètes sa fèsio printaniero. Jan Bessat
Mouriguè d'enterin que fasié basai l'es- Bienvenicia, en quasi melèn «,rancio espe- e Pèire Renier soùn vengu d'Arle e de tourna-mai lu Ci ga' lou+ 9arbaatneses que,
loti d de Jan, an jouga La Gitano à Capitau de Sant-Benezet que nèro esta loti ranço.
Mai Ion cèu-sin, l'inoubadal.tle. 1 amitable Touloun pèr ié prendre part couine sendi P enùut e loti 10, Lo tis Bielhs e Fani
foundadou.
èi lou cavalié Simao da Veig a que nous - e reire-sendi. Touti li group felibren de iI'F Parthe
,
a Nar b ,) noS'au s t , d'ire cle
l'a fa ajougtte. Ges de mot potion dire, Marstho reron representa. la agu un bru pertoul qu'agnela troupo es la meiotuo
ges de pincèu peu pinta l'art meravihous courtège flouri eu1'un liante councert. La dou Lengadô.
travatant di clos man, la Nerlo fai mirando -souto la ' beilié d'EiCROU N I QU E T O a aquet oMe,
jilen
lachado sus : fou chu de f mound Bot relly e de Rlarcèu Redelspc rbrido en .
CUXAC. - La troupo de Cuxas (Aude),
soun chivau anant guerre. clins soun acan- ger.
s'amerito de coumplimen, que Ion 19 de
tounamen de bièu traite e fougnard e
Jan a iiouna uno flamo representacioun
Pt'EI-LOUBIE. - Lou 12. encaro, sus de La Filho de la Mar. Aquéu brave
finissent toujour pèr lis adourna cle si
liniciativo de Dono Paret, s-es fa un rou- 13arthe es un crespina : atrovo de tout
rejones. Quente aine e' queute chivau
mavage felibren à la capeleto de Sant- caire de vaiènts artisto pèr jouga si pèço
OURRIAS.
Brancai, chié la presènci de Valèri Ber- le si pèço agradon toutis au publi. LongoParlaren, aquest cop, que de. la Fèsio
nard ie cle Marius Jouveau. L'abat Caste- niai!
di Santo e diren un mot de la Corrida
ran, curat de Trets, i'a preclica en prouGoyesca d'Aile.
vencau.
Vèn pas à nautre de discuti sus lis AreGIMOt \ T. - Lou 19 de Jun, Gimount'
no di Santo, se souri à sa plaço o se ié
a
oun
-- un ait tet poo t o asçoun, il uu1 r - %_wJ V LJI V I r
MARSIHO. - Loti 19 de Jan, pèr l'inasatin pas, se soun trop grando o se van
guraciotm d'un mounumen à Mistral sus baume Aden, en pansant uno lause catin
bèn. Mounten soulamen à sa bello cimo
mémourativo sus soun ouslau. Es Mounloti planes lèu de Longchamp, fàci à-ne regardera l'espandidou que tout-cPun-cop
sen l' abat J. Salvat qu 'en lengo nostro disourgis.. à nbstis iue, : d'un constat la Mar,
SALLOS D'AUDE. - Li « Cigalous Nar- aquéu de Lamartino, un Coumitat presida gue, aquéu jour, l'obro meritouso dôu
di
pèr Segne Marius Dubois a ourganisa uno
bhtio e sènso fin, de l'autre la Glèisobounesesque

-a

.

DI BIOU

11,

Santo, rousso clins ton soulèu, douminant,
loltiti li téitlisso sarrado â satin entour, e
ié perdounaren força causa.
Mai, d'acord emé nèsti counfraire, emé
,tâuti li roumiéu di Santo, de quento religlane e ôupinioun que fugon, regretareu
que. se ié siegue fa courre de bièu lot
jour dôu 25 de Mai, à loura que li Caisso

Mèste

L. Vieil beilejo

fou 22 de Mai, La Gitano cl'Emilo BarChe.

magnifico fèsto : Dono Marna Frederi-Mis- pouèto regreta.
tral i'a assista, èinai M. `Mistler, Souto-

Lou cop manqué pas, li Capouchiii agantèron la proucessioun, car elt tambèn,

Taranger vèu dire qui aquéu curat èro
escapa i voulur que d'aquéu tèms mancason lias per camin e que clins loti tre- soulel. pèr ameuistra routa la parrbqui

em'uno bon,) man, an jouga à Narbouno,

PERPIGNAN. - Lou 29 de Mai, s'es
Secretàri d'Estat i Bèus-Art. Se t'es vist
fa grand î'èsto à Perpignan à l'oucasioun
!cavauca,
Il
cavalié
de
la
Nacioun
Gardiano,
IERO.
--Lou
22
de
Mai,
la
troupo
tea,
tralo de l'Escolo dis Isclo d'Or an douna Folcè de Baràncelli, Jousè- d'Arbaud e di Jo flourau de Roussihoun. De dicho
uno representacioun redssido de la nu- Anfos Arnaud en tèsto, e farandoula la requisto ié souri estado prounounciado pèr
famouso soucieta di dansaire de Barben- li majourau J. Bonafont e C. Grando, emai
vello coumèdi de Dono Aubert-Henry
tano. Se i'es ausi loti sermoun prouvcnçau pèr M. Tresserre. Lou grand laureat di Jo
Misé Babel.
don P. Vial à la glèiso di Refourma, e, flourau èro poste ami Alfons Maseras, de
mounton.
MARSIHO. -- Lou 29 de Mai, l'Escolo sus loti planestèu li carat de La Cottqueto Barcelouno ; l'abat Bartomeu Barcelô e
Lou 26, Pèire Pouly estoucavo dons bèu
de
la Mar e La Couqueto an celebra e de l'Eseolo de la Nerto, ii vers de M. Ion flame '!scrivan catalan Bulart i Rialp
bièu de la manado (le souri paire e quatre
di meiour coucardié dôu Marqués cour- coutrio sa fèsto annalo erii'uno inesso Pau Barlatier : Niue de miracle, li clicha avien peréu leva de belli joio ; e, de Ca(sermoun prouvençau dôu P. Vial), uno de MM. Marins Dubois, Dr Ribot, conse talougno, pèr ié faire cachiero, èron vengu
rien en courso libro. ,
Escorne i retiegaire que, de partit-pres, I presidado pèr Segne J. Fallen, Na Camiho de' Marsiho, Danié Miihaud, counseié ge- loti pouèto J.-M. Guasch e Puig-Pujada"S.

,

PIOULLNC soatolaR[YOULUCIOU N giire de lèms après, fuguèron courseja.
En partent; d'Avignoun, Ion jouine d'Hupèr Grabié BERNARD
gues s'entournè à Pioulenc clins l'oustau
(Seguido)
de si gent, ounte soun ouncle ié faguè
Lou P. d'Hugues faguè vèire aqui qu'avié acaba sis estiici e Ion preparè à se faire
prèire pèr la Ternita de
pas lis iue, clins sa pèchi, aimai sa lengo capelan. Ourdouna
tout-d'un-tèms nouma viCàri
à soun couissin. Soun establimen èro prodbu couvent di Capouchin e s'èro aubourg
boura proue garrouio entre li dos coungregacioun, estènt en ris alita clins soun
emulacioun, siegue pèr ensigna, siegue pèr
preclica.

boulun generau èron que mai afrounta, M.
d'Hugues cscoundeguè si quàuqui dardeno
d'aqueste biais proun sutile. Fagtuè courdura à soun abit de boutoui!i que chascun

grand causo à faire, - e veiren pu tard

que ié faguè rèn de.bon.
Eir_'acè, clins soun viage, li daveravo l'un
VIII
après l'autre quand n'avié de besoun.
1774, fugué
Loti groupe di revouluciounàri de PiôuA soun arribado à Roumo. M. d'Hugues
clins souri vilage, pièi, curat sus plaça.
lenc avié founda uno Soucieta que ié
fugué
designa
pèr
sejourna
au
couvènt
de
en nouvèmbre de 1780.
disien loti Clube. Chausiuèron entre éli un
Si dis que res p+)u èstre proufèto dins la Quercio di Douininican de Viterbe. Deço que, soustengu
de
:'vié
ié
resta
tres
an
de
tèms.
soun endré. L'afecioun de si coutitpatrioto.
que clou d
Slisurvvinanço
acissaumitat P èr
Après la partènço de M. d'Huciues, lis
l'abat d'Hugues l'avié deja ; mai mati-6rat
d'Aurenjo o dèu despartamen de Vaneleitour
revouluciounàri
dèu
cantoun
de
sa jouinesso, sachè counqueri soun estima
' Pau de tèms. ditavo
Caritable, simple e galoi, Atournas passèrôn au vote e noumèron, cluso, fourma desPici

ère un louvi d'or acata d'estofo

negro.

Adonne, courseja pèr li garda don Rèi,
Jesuïsto defilèron pèr carriero vers li e satin respèt.
fasié de bèn i malurous. s'arrestavo enté de soun sicap, un curat pèr Pioulenc,
porto de la vilo. Quand passèron davans touti e en touti sabié larga !au niot pèr fihausi dintre li rare capelan qu'avien vira
li Capouchin, aq uésti s'éran amoiilouna
calot,) e que, pèr ambicioun o pèr inteau pourtau dèu couvent pèr jouï dbtt- rire o vueja fou baume de la counsoitla- rést, sèren bouta dèu constat dciu manche.
cop d'iue, e soun priée meure espinchavo cioun
Es inutile d'apoundre que li crestian que
De pèr dessus loti marcat èro cmparatila
èr de
li pàuris embandi em'un pichot
praticavon
sa religioun s'6ucupavon pas
dire
que
couine Sant-Jan-Botico-cl'Or. e fait
dons èr .
d'aquélis
eleieioun.
éli que pamens, sèmblo,
de
si
se
li
l'ioulenen
gardèron
loti
meiour
Lou P. d'Hugues, caminant en co de iradieioun leiriakt, nèro, éu. pèr
uno
boita'
i'èron
loti
mai
interessa.
Sabien d'avanvo
sa couunntauta veguè loti clemena e sènso pèço, lencatuso.
cI u'èra uno boufounado.
s 'arresta, ié boute 'quento :
Lou il cl'Outobre 1792, dis Taranger,
de
I
Eti Setèmbre 179_, dounc,l)ulèu que
,
Regardas passa la proucessioun, MousEro M.
mandèron
un carat à I ioulenc.
despatria
e
parse parjura, aura miéus se
su loti Priéu... ! Nàutri, pourtan la Crois... tegtiè pèr Roumo. Man rounla que pèr Bruyère, de Mouiidragoun. I'avié qu'aquéu,,'
pondes vous prepara à carga la Capo !
li

Mai, cievié gaire agué besoun d'un vicàri.
Car li bon catouli s'afeciouuèron gaire à
recerca soun menistèri. Agité douve pas

ihaengu

Coe

sis ordre à la municipalita e fasié subi
touto sortes d'arcelarié i bràvi gènt, e su-

bre-tout i catouli devot, counsidera couine
enemi de la Revouluciaun.
ns
ro clins
at establiguè
la terroir
Aéu coumitat
Aquéii
est

en aP

Pi

eli uno rie5

ac

nassido li lèi li pu secutarello. Dreissè la

li§to dis emigra e di souspèt qu'èron li

capelan despatria, sa parentèlo e dis ami.
e touais aqueli (lue, (le proche o (le lien;
poestima
ucüen

o

èsire
st ça1gable de ié bfarda quauco
èt.

(A segui.)

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AiôLI
L'avèn vist, encaro
BLAVET (Alcide). - Le Mystère de la TEISSIER Léon. - Dante et la Provensegui en Avignoun e à rue de Brésis, encô de Marcèu Claparedo, j ce. Bel ouvrage in-8 raisin, contenant
[,e Voyage de Dante en France
Maianol li fèsto dôu Centenàri dôu Mèstre; en Carriero Drecho, Alès, poulido istourielo
D:uzte et nos Théolocicais ; Dante et les
anacrounico -sus li dos Charto d'Alès, 7 fr.
Es un cor fidèu.
Troubadours ; Quelques Pages d'liis- Di libre que vènon tout-bèu-just de FOURVIERES (S. de). - L'imilacioun de
toire, d'après Dante ». - Broché
parèisse, signalaren A la calo de Bouquei- Jè,su-Crist, trad. prov. 1 vol. in-32, 8 fr.
8 francs franco.
ran de Grabié Bernard (in-8 carra, 40 pajo,
VINCENT
(José). - Frédéric Mistral, sa
is Edicioun dôu Porto-Aigo, Ais de Prou- - Canticn prouvençau. (In-if6 avec musivie,
son
influence,
son action et son artvènço). - De la Provence, ce qu'elle a
que. 5 francs.
été, ce qu'elle doit être, de Jan Chareton
L'OR Dl' CEVENO
(in-8, 200 pajo, à l'Estamparié Jacomet, MISTRAL (F.). - Lis ôulivado, recueil de
poésies provençales avec trad. françai- pouèmo miejournau enté traducioun ecouVilo-Diéu dôu Goumtat). - Paraulas dins
menlàri en fra_*ichimand, dôu felibre Leoun
se, format elzévir. 25-francs.
la nèit... cinq bèu sermoun prounouncia
dins lou Carèmo 1932 au posto de T.F.S. - Calendau, poème en 12 chants, trad. 't'eissier, de Vialas en Lausero.
Brouca in-8 cour. - 8 fr. pèr posta.
de Radid-Toulouso (in-8, 100 pajo, is Emen regard, 1 vol. elzévir. 25 francs.
Nous demandon encaro « Blad de Lupremarié Gabelle, Carcassouno). - Ma
Terre, vesioun e souveni d'Auvergno, de - Lis Isclo d'Or, recueil de poésies diver- no », a Babali ». « Bérnassoun », « La Joucoundo de Zibo-Zoubo », « Li Nouvè » de
Louis Farges, etn'uno prefàci de Pèire de
ses, trad. française en regard, 1 vol. Saboly, Peyrol e Roumanille. Li libraire
Nolhac (un vaut., à l'Empremarié Carrère,
elzévir. 25 francs.
nous aviron gn'aquéli libre satin eseoula
Roudès).
- Nerto, nouvelle provençale, avec traL'ARGUS DE LA PRESSE, « vèi tout »,
- En memèri dôu Canounge Bernard,
duction franç. en regard. 1 vol. elzéfounda
en 1789, li plus a_ician Barèu
lou regreta Superiour dôu Semenàri de
vir, 25 francs.
d'article
de Prèsso, 37, carriero Bergère,
Santo-Gardo, s'es estampa uno broucaduro
des
discours
e despuio mai de 20.000
PARIS,
legis
Discours
e
dicho,
recueil
discours
prounouncia
à
Piôuque i'a li
de F. Mistral avec son autobiographie, Journau e Revisto dins lou Mounde entié.
lenc pèr l'inaguracioun de soun buste, e
vol. in-8 7 fr.
1
quatre bèlli foutougraflo de la fèsto (à
L'ARGUS edito L'ARGUS de l'OFFI.
L'Estamparié Macabet, Veisoun).
-- Prose d'Armana. Contes provençaux CIEL, que countèn tôuti li vote dis ome
avec trad. franç. de P. Devoluy, 1 vol. pouliti.

Barcilouno en

Boulesadisso Prouvcnçalo

Li Tambourinaire de Magali, soucieta toulounenco que comto au noumbre
de si menaire loti bon felibre Màrius La-

croix, an pourta nèstis èr galoi dins lou
Nord de la Franço. Se l'es fa cachiero,
coume pensas, pertout mounte an passa :
à Laforêt

(Pas-de-Calais),

à

Dunkerque

em'à Malà-li-Ban. Noste clar galoubet, li
gènt d'amount aurien passa li jour e li
niue à l'ausi

-- Dins l'entimeta, l'Eseolo Mistraienco
a remés à soun cabiscàu Jan Bessat, elegi
majourau à la Santo-Estello d'Agde, ttno
belic cigalo d'or. Mai s'acô s'es passa

sënso brut, pèr encauso dôu grand dôu

de noste ami, pas un mèmbre de l'Escolo
mancavo à la ceremounié.

- Au cours d'uno presso d'arma, dins
La grando cour dis Invalide, à Paris, Pàti
Eyssavel, l'autour estima de A l'allai dt,
Vènt gregau e de Lou lume sus la draib,
a reçaupu di man dôu Manescau Lyautey
la gravato de Coumandour de la I.egiotin

ravoi, en

1868.

1930;

in-12.

d'Ouno ur.

- Lou Pres di Vigno de Franço, d'uno

- Nouvelle prose d'Armana. Contes pro.

Cabiscôu Y

valeur de dès milo franc, crea pèr la Coumessioun d'espourtacioun de nùsti vin, es

vençaux avec, le texte franç., de P. De
voluy, 1 vol. in-12. iâ francs.

L'ARGUS cerco lis article que soun fa,
que se fan e que se faran.

L'ARGUS se cargo de tôuti li publicita

en Franço e à l'estrangié.
Dounas de ifouvello de vôsti
esta doubla, aquest an, e atribuï au cap
(neveu). - Un poète bilingue,
à dous grand pouèto : Pau Fort e Antou- Escolo dins «1'AIcli », que dèu èstre MISTRAL
Adol plie Dumas, ses relations avec les
nin Perirosc. Lou felibre majourau Perbost+
12 francs.
félibres, 1 vol. in-12.
VOSTE
jo
rn;u.
a ôutengu aquelo auto recounnpènso pèfDemandon à croumpa
soun remarcable recuei de pouèmo Lou
Got Occitan, counsacra à la glbri di vi-

l'ANSIEIi (Dr).' - Li Ncmùri (le Tarlarin,
joli vol. in-12, avec la trad. franç. (tiré

gnoble miejournau. lé disèn eici, ciné nosta joio, nùsti mai courau sentim2.i.

à 300 exemplaires numérotés). -1s fr.

Qu'uqui libre

- 1?no grando revis:o mesadiero de
Buenos-Ayres qu'a per titre Cataluaya, a
counsacra soun numerà cl'Abriéu au pouè
BLAVET (Jan). - Fizouno, rouman ceto cata_an Frar_ces Matïieu, mèstre en
gai sai.) - (iôu Felibrige, e a pub.ica d.,u venèu encè de N guière, Paris, 17, carriero
:lame r,utour de Salvalerra, Ires pouèmo Campagne Première. 12 franc.
ù'uno magniïico envoulado : L'ombra dcl
I?LAVET (Jan). -- L'heure (le Iairal,
rel, La Veu de R pi)all e Amer de lia r.a.
Francese Matheu, qu'es clins si quatre-vint- cncià de Redier, 11, carriero (le Sèvres,
quatre au. recaupeguè Frejeri Mistral à Paris, 12 franc.

ROUX Fraire
SANT-LAURtNS-d'AIODSO

(lad)

E.rpecialita de solo 2ardiano

brido e martingalo

rabricacioun de trcouso
e de cambiero en telo de veto

Qustau SEGUIN t=raire

e D. SEGUIN
fMPRfMARIÉ

ROUDANfNCO

13, Carriero de la BoucGrié
AVIGNOUN

Edicioun - Publicita

Tipou4rafiô r Litourafiô

4 de 1855

2 cl2

3 de'' 1857 -

185G

2 de 1859 - 2 d2 1862 - 1 de 1861 -1 de 183G - 2 de 1867 in-12. avec trad, franç.. 3 francs.
de 1863
Conte
Prou1865
3
de 1871 - 1 de 18,8 (.1.).
tai
(le
ROt 1A\ll.t.li
t'encaa e li Cascarclelo, cltoi-; avec ia 1 de 1879 - 1 d2 1841 - 1 de 1583 (le 1911 de.. 1908 - 1 de 10011 -trad. franç., vol. in-12, 6 francs.

- Conte e l.egèndo dru Courntat.

I

vol.

1

1

1

1

llIl'ERT (Emile). - Le Félibrige. (lus
luire du mouvement félibréen (le
à

Prix. 10 fr. 50.

A I'Arlésîcnne

L ou Gc;' nt

1801,1

broché.

nos jours). Joli vol.

l'au l1Ot RGl;E_

:

Ernpremarié Roudanenco, Avignoun

'
Faire

TIHHBAEJT

Caussuw o de lùssi e de travai
Fabrico d'esclop e de galocho

EL1

Demancion à croumpa lis Armana Prouvençau dis annado seguènto :

6, Carriero di

Gràfi, NiMES

Especialfta d'esclop de gardian fournissèire di cavalié
en sause dôu

Qt4eilar,

sènso taloun

Garamacho auto e mié-autu
A. GAUZARGUES tiéa
Sucessour
48, Grand' carriero,

'.C `4 titi

(Et au Il )

VION
Rampo dbu Pont de Trenco-Taio

ARLE
Courdage de touto mento
f ielat, article de pesco

cira dôu Martegue
Especialita de cordo de biàu e de cira de gardian'
tapant li geinoun e touto la sello emé lou paquetage
larjamen escava sus la groupe

de la «Nacioun Cardia io»
Vèsto de velout

Pantaloun de peu de taupo

de DUCAILAR

Encô

Capelié

â ]Lun. éu
Capèu de Iardiân marroun, gris P uesre
de la

marco

LOU

GARDIAN

aqui qua, touto sa w[do, se fa3usrou coupa
U

calèdri

Barrali

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363604">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363605">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363606">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443260">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363579">
              <text>L'Aiòli. - n°346 (Jun 1932)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363580">
              <text>L'Aiòli. - n°346 (Jun 1932)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363581">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363582">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363583">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363585">
              <text>Trois-cent-quarante-sixi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363586">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363588">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363589">
              <text>Seguin (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363590">
              <text>1932-06-21</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363591">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363592">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363593">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/c568bc6390a308d1141730dcfbf4e6de.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363594">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363595">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363596">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363598">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363597">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363599">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363600">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363602">
              <text>FOL13136_1932_346</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816906">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10923</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363603">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443256">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443257">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443258">
              <text>Bernard, Gabriel (1882-1954)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443259">
              <text>Peyre, Sully-André (1890-1961)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598270">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598271">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598272">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642680">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878587">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
