Deux poèmes en occitan (sous-dialecte montpelliérain) du félibre Antoine Roux (1842-1915), de Lunel, destinés au concours triennal de la Revue des Langues romanes. Le premier, Carles Martèl retrace, au travers de la vision nationaliste idéalisée de l'époque, l'épopée du chef francs Charles Martel (688-741) et l'arrêt de la progression des armées omeyyades en 732. Il est émaillé de propos que l'on considérerait de nos jours comme racistes. Le second, La vouèla e l'anèl, est la traduction occitane d'une oeuvre du poète roumain Vasile Alecsandri (1821-1890), artisan de la renaissance littéraire roumaine et proche du Félibrige.
Dos poèmas en occitan (jos-dialècte montpelhierenc) del felibre Andriu Roux (1842-1915), de Lunèl, destinats al conors tercenal de la Revista de las lengas romanicas. Lo primièr, Carles Martèl, retraça, al travèrs de la vision nacionalista idealizada del temps, l'epopèia del captal franc Carles Martèl (688-741) apuèi l'arrèst de la progression de las armadas omeiadas en 732. Es tot entremalhat de prepaus que gaitarén uèi coma racistas. Lo second, La vouèla e l'anèl, es la revirada occitana d'una òbra del poèta roman Vasile Alecsandri (1821-1890), artisan de la renaissena literària romana emai pròche del Felibrige.