<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="11738" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/11738?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-08T01:26:20+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="147808">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/5b4f3ad75b300b716bcefbd2ee63d8cc.jpg</src>
      <authentication>312599cdc8ac3c0af53eb40043845c0b</authentication>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="8">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="260489">
                <text>RPCO : Repertòri del patrimòni cultural occitan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="30">
    <name>Corpus</name>
    <description>Accès à des corpus de ressources</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="390959">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390960">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390961">
            <text>Aquitaine</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390962">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390963">
            <text>Rhône-Alpes</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390964">
            <text>Poitou-Charentes</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390965">
            <text>Auvergne</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390966">
            <text>Limousin</text>
          </elementText>
          <elementText elementTextId="390967">
            <text>Valadas occitanas (Itàlia)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390924">
              <text>Chansonniers occitans </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="390925">
              <text>Cançonièrs occitans </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390927">
              <text>Les chansonniers occitans, aux sources de la lyrique occitane </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="390928">
              <text>Los cançonièrs occitans, a las sorsas de la lirica occitana </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390930">
              <text>Chansonniers (recueils) occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="680868">
              <text>Chansons occitanes -- Manuscrits</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390931">
              <text>&lt;!--Modèle--&gt;&#13;
&lt;h2 id="1"&gt;D&amp;eacute;finition&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;!--&lt;img style="float: left; margin: 10px;" src="" alt="" width="150" /&gt;--&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;On d&amp;eacute;signe par le terme de &amp;laquo; chansonnier &amp;raquo; (&lt;em&gt;can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r&lt;/em&gt; en occitan) des recueils manuscrits de &amp;laquo; chansons &amp;raquo;, po&amp;eacute;sies des troubadours d&amp;rsquo;expression occitane, compil&amp;eacute;s et r&amp;eacute;dig&amp;eacute;s entre le milieu du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; et le milieu du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle. &lt;br /&gt;Les chansonniers occitans - parfois appel&amp;eacute;s &amp;laquo; chansonniers proven&amp;ccedil;aux &amp;raquo; selon la tradition philologique du XIX&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle - forment des recueils de la lyrique occitane des XII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; et XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cles, ordonn&amp;eacute;s par un cr&amp;eacute;ateur, qui est parfois un troubadour, mais dans la tr&amp;egrave;s grande majorit&amp;eacute; des cas un &amp;laquo; collectionneur &amp;raquo; ou &amp;laquo; compilateur &amp;raquo; selon un projet anthologique : le plus souvent par genre (&lt;em&gt;cansos&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; sirventes&lt;/em&gt;,&lt;em&gt; tensos &lt;/em&gt;et&lt;em&gt; partimens&lt;/em&gt;, etc.) et, &amp;agrave; l&amp;rsquo;int&amp;eacute;rieur de chaque genre, par troubadour ainsi &amp;eacute;lev&amp;eacute;s au rang d&amp;rsquo; &amp;laquo; auteur &amp;raquo;, que le compilateur peut pr&amp;eacute;senter par une biographie (&lt;em&gt;vida&lt;/em&gt;) et une explication de son po&amp;egrave;me (&lt;em&gt;razo&lt;/em&gt;). &lt;br /&gt;Un chansonnier n&amp;rsquo;est pas &amp;agrave; proprement parler un recueil fid&amp;egrave;le de l&amp;rsquo;art des troubadours mais &amp;laquo; constitue une d&amp;eacute;limitation, voire une organisation particuli&amp;egrave;re du corpus de la po&amp;eacute;sie lyrique des troubadours, pourvue d&amp;rsquo;un sens historique et culturel m&amp;ecirc;me par rapport &amp;agrave; l&amp;rsquo;ensemble de la tradition&lt;a id="1" href="#note1"&gt;&lt;sup&gt;1&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt;&amp;raquo;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pour autant, les 40 chansonniers occitans conserv&amp;eacute;s, auxquels il faut ajouter les copies et les citations de troubadours dans d&amp;rsquo;autres &amp;oelig;uvres (manuscrits dits &amp;laquo; de la tradition indirecte &amp;raquo;), constituent le conservatoire de la lyrique occitane des XII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; et XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, ayant transmis 2542 po&amp;egrave;mes attribu&amp;eacute;s &amp;agrave; 460 troubadours connus auxquels il convient d&amp;rsquo;ajouter les &amp;oelig;uvres anonymes. Le nombre de ces derni&amp;egrave;res n&amp;rsquo;est &amp;agrave; ce jour pas d&amp;eacute;termin&amp;eacute;, les sources variant d&amp;rsquo;environ 250 &amp;agrave; quelques dizaines.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Autres appellations&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&amp;lt; chansonniers proven&amp;ccedil;aux &lt;br /&gt;&amp;lt; chansonniers limousins&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;La tradition philologique du XIX&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle fit de &amp;laquo; proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; l&amp;rsquo;adjectif d&amp;eacute;signant le domaine de l&amp;rsquo;ancien occitan dans son ensemble, reprenant l&amp;rsquo;appellation italienne qui, d&amp;egrave;s le Moyen &amp;Acirc;ge la d&amp;eacute;signait par &lt;em&gt;proensal&lt;/em&gt; (provenzale), en r&amp;eacute;f&amp;eacute;rence &amp;agrave; la &lt;em&gt;provincia romana&lt;/em&gt; (Gaule meridionale). Les termes de &amp;laquo; proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; et &amp;laquo; ancien proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; sont aujourd&amp;rsquo;hui abandonn&amp;eacute;s au profit de &amp;laquo; occitan &amp;raquo; afin de ne pas cr&amp;eacute;er d&amp;rsquo;ambigu&amp;iuml;t&amp;eacute; avec la r&amp;eacute;gion de la Provence historique ou actuelle et avec le dialecte occitan proven&amp;ccedil;al. &lt;br /&gt;Une appellation plus ancienne et moins r&amp;eacute;pandue qualifie &amp;eacute;galement ces chansonniers de &amp;laquo; limousins &amp;raquo; principalement &amp;agrave; cause du nombre important de troubadours issus de cette r&amp;eacute;gion. Elle fut n&amp;eacute;anmoins assez rapidement d&amp;eacute;laiss&amp;eacute;e.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="3"&gt;Caract&amp;eacute;ristiques mat&amp;eacute;rielles des chansonniers&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Les chansonniers occitans forment le plus important corpus litt&amp;eacute;raire m&amp;eacute;di&amp;eacute;val du domaine occitan avec 40 manuscrits (chansonniers originaux complets ou fragmentaires, et copies de chansonniers perdus), et plus d&amp;rsquo;une centaine si l&amp;rsquo;on compte les copies de chansonniers.[imatge id=21645]&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Ce corpus pr&amp;eacute;sente des documents tr&amp;egrave;s divers, souvent sur parchemin (34 sur 40), de formats et de contenus tr&amp;egrave;s diff&amp;eacute;rents, allant du chansonnier pr&amp;eacute;cieux, de grand format, tr&amp;egrave;s soign&amp;eacute; et miniatur&amp;eacute;, contenant un grand nombre de po&amp;eacute;sies pr&amp;eacute;sent&amp;eacute;es selon une organisation rigoureuse, &amp;agrave; des chansonniers de formats plus petits, moins pr&amp;eacute;cieux et moins volumineux.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Les chansonniers les plus soign&amp;eacute;s peuvent contenir des miniatures, souvent des initiales histori&amp;eacute;es (repr&amp;eacute;sentations d&amp;rsquo;un personnage dans les initiales les plus importantes du texte) contenant le portrait st&amp;eacute;r&amp;eacute;otyp&amp;eacute; de chaque troubadour repr&amp;eacute;sent&amp;eacute; d&amp;rsquo;apr&amp;egrave;s sa &lt;em&gt;vida. &lt;/em&gt;Ils sont pour la plupart&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31ae-5e37-bbb7-f73296ee52d2"&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;par&amp;eacute;s d&amp;rsquo;attributs qui les situent socialement : en arme ou &amp;agrave; cheval, en costume noble, cl&amp;eacute;rical ou populaire. On remarque une majorit&amp;eacute; de troubadours nobles&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;(chansonniers A, I, H et K).&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt; Le chansonnier R sugg&amp;egrave;re une image plus fac&amp;eacute;tieuse de la po&amp;eacute;sie des troubadours avec ses initiales qui se terminent en t&amp;ecirc;te grotesques de jongleur, d&amp;rsquo;oiseaux et de chim&amp;egrave;res.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="4"&gt;Les chansonniers musicaux&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;[imatge id=21646] Quelques chansonniers contiennent &amp;eacute;galement des notations m&amp;eacute;lodiques. Ces chansons ont pour principal sujet l&amp;rsquo;amour, exprim&amp;eacute; avec magnificence dans le genre de la &lt;em&gt;canso&lt;/em&gt;. Cette louange po&amp;eacute;tique de la femme aim&amp;eacute;e est magnifi&amp;eacute;e par le troubadour par sa capacit&amp;eacute; &amp;agrave; &amp;laquo; trouver &amp;raquo; une ing&amp;eacute;nieuse combinaison entre mots et musique. De cette po&amp;eacute;sie chant&amp;eacute;e, seuls 4 chansonniers ont conserv&amp;eacute; une notation musicale de la m&amp;eacute;lodie (1/10e seulement des textes de troubadours comportent une m&amp;eacute;lodie) : R, BnF fr. 22543 ; G, Milan, Bibl. Ambr., R 71 sup. ; W, BnF fr. 844 ; X, BnF fr. 20050. Dans les chansonniers musicaux, seule la m&amp;eacute;lodie de la premi&amp;egrave;re strophe est not&amp;eacute;e.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L&amp;rsquo;ensemble des m&amp;eacute;lodies des chansonniers a fait l&amp;rsquo;objet de deux grandes &amp;eacute;ditions scientifiques. D&amp;rsquo;abord par Ismael Fern&amp;aacute;ndez de la Cuesta et Robert Lafont dans &lt;em&gt;Las can&amp;ccedil;ons dels trobadors&lt;/em&gt; &amp;eacute;dit&amp;eacute; par l&amp;rsquo;Institut d&amp;rsquo;Estudis Occitans en 1979 puis par Hendrik Van der Werf dans &lt;em&gt;The Extant Troubadour Melodies&lt;/em&gt; &amp;eacute;dit&amp;eacute; par Rochester en 1984.&lt;br /&gt;L&amp;rsquo;ensemble du corpus des chansons avec notation m&amp;eacute;lodique a fait l&amp;rsquo;objet d&amp;rsquo;un travail de recherche, d&amp;rsquo;interpr&amp;eacute;tation et d&amp;rsquo;enregistrement par le Troubadour Art Ensemble dirig&amp;eacute; par G&amp;eacute;rard Zuchetto. Ce travail, La Tr&amp;ograve;ba, a &amp;eacute;t&amp;eacute; publi&amp;eacute; entre 2006 &amp;agrave; 2011.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="5"&gt;Datation et provenance&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Si les chansonniers occitans ont permis de conserver et transmettre la po&amp;eacute;sie lyrique des XII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; et XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cles, influen&amp;ccedil;ant la po&amp;eacute;sie lyrique europ&amp;eacute;enne dans son ensemble et devenant &amp;agrave; partir du XVI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle (Jean de Nostredame) et surtout du XIX&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle (Rochegude, Raynouard, Bartsch, Meyer, Jeanroy, etc.) un objet d&amp;rsquo;&amp;eacute;tude international, les chansonniers ne refl&amp;egrave;tent en r&amp;eacute;alit&amp;eacute; la lyrique occitane des troubadours qu&amp;rsquo;avec un certain d&amp;eacute;calage. [imatge id=11274]&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;D&amp;rsquo;abord parce que l&amp;rsquo;entreprise de compilation a fix&amp;eacute; par &amp;eacute;crit une po&amp;eacute;sie qui &amp;eacute;tait chant&amp;eacute;e et vivante. Elle est le fait d&amp;rsquo;un compilateur collectionneur de chansons de troubadours, et non des troubadours eux-m&amp;ecirc;mes &amp;agrave; quelques exceptions pr&amp;egrave;s. Laura Kendrick a par exemple not&amp;eacute; que les po&amp;eacute;sies du premier des troubadours Guilhem IX duc d&amp;rsquo;Aquitaine, sans doute jug&amp;eacute;es trop grivoises, ne sont jamais plac&amp;eacute;es en t&amp;ecirc;te voire ne figurent pas du tout dans les plus anciens chansonniers : &amp;laquo; Le r&amp;ocirc;le des compilateurs des XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; et XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cles a &amp;eacute;t&amp;eacute; de recadrer d&amp;rsquo;une mani&amp;egrave;re plus valorisante les images que les troubadours des premi&amp;egrave;res g&amp;eacute;n&amp;eacute;rations ont donn&amp;eacute;es d&amp;rsquo;eux-m&amp;ecirc;mes et de leur art &amp;raquo;. Ainsi, comme le note Jean-Baptiste Camps &amp;laquo; chaque chansonnier se veut une red&amp;eacute;finition, voire une recr&amp;eacute;ation, du corpus de la litt&amp;eacute;rature occitane, et porte en lui des traces assez fortes d&amp;rsquo;un projet. &amp;raquo;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Ensuite les chansonniers sont produits avec un d&amp;eacute;calage chronologique, dans une p&amp;eacute;riode comprise entre 1250 et 1350 tandis que les troubadours sont actifs des ann&amp;eacute;es 1200 aux ann&amp;eacute;es 1300 environ. La lyrique des troubadours est ainsi compil&amp;eacute;e et mise &amp;agrave; l&amp;rsquo;&amp;eacute;crit dans un contexte de d&amp;eacute;clin, puis de disparition, les chansonniers devenant des livres-conservatoires comme le note Jean-Baptiste Camps : &amp;laquo; Pour la plupart r&amp;eacute;dig&amp;eacute;s aux derni&amp;egrave;res heures de gloire de la lyrique occitane, ils fixent et donnent une forme achev&amp;eacute;e, une interpr&amp;eacute;tation, &amp;agrave; ce qui &amp;eacute;tait une tradition vivante, chamarr&amp;eacute;e, et souvent bien peu sage. Ils en font un objet de connaissance, tandis que cette lyrique devient peu &amp;agrave; peu une litt&amp;eacute;rature pour sp&amp;eacute;cialistes, pour &amp;eacute;rudits. &amp;raquo;&lt;br /&gt;Le dernier d&amp;eacute;calage est lui g&amp;eacute;ographique. En effet, une grande partie des chansonniers conserv&amp;eacute;s est le fruit de la migration des troubadours &amp;agrave; la recherche d&amp;rsquo;un nouveau patronage : Marcabru partira pour la cour de Barcelone, Peire Vidal en Espagne, d&amp;rsquo;autre en France du Nord. C&amp;rsquo;est ensuite l&amp;rsquo;Italie qui au cours du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle recueillera de nombreux troubadours. Raimbaut de Vaqueyras est ainsi le premier &amp;agrave; franchir les Alpes, aux alentours de 1191, et &amp;agrave; se fixer aupr&amp;egrave;s de Boniface de Montferrat. Nombre l&amp;rsquo;imiteront, probablement en grande partie en raison de la croisade contre les Albigeois. Parmi les chansonniers modernes plus de la moiti&amp;eacute; sont ainsi produits en Italie du Nord. Fran&amp;ccedil;ois Zufferey a pu noter que ces d&amp;eacute;calages brouillent consid&amp;eacute;rablement notre perception de la lyrique des troubadours, comme par exemple la koin&amp;egrave;, unit&amp;eacute; linguistique des textes occitans m&amp;eacute;di&amp;eacute;vaux quelle que soit l&amp;rsquo;origine de leur auteur. Celle-ci pourrait ainsi &amp;ecirc;tre davantage issue du fait du compilateur. &lt;br /&gt;Selon Laura Kendrick cette th&amp;eacute;orie pourrait d&amp;rsquo;ailleurs &amp;ecirc;tre prolong&amp;eacute;e. Pour elle, ces quelques exemples sugg&amp;egrave;rent que les compilateurs de la po&amp;eacute;sie des troubadours ont pu prendre mod&amp;egrave;le sur certaines compilations de textes bibliques classiques pour leur mise en page ainsi que leur appareil visuel.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Classement et sigles&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;La bibliographie contemporaine des chansonniers occitans m&amp;eacute;di&amp;eacute;vaux est &amp;eacute;tablie &amp;agrave; partir de deux types de sources. D&amp;rsquo;une part les manuscrits t&amp;eacute;moins, qui ne contiennent que les textes lyriques des troubadours, et d&amp;rsquo;autre part les manuscrits qui citent ces textes comme celui du &lt;em&gt;Breviari d&amp;rsquo;amour&lt;/em&gt; par exemple. &lt;br /&gt;Aussi il fut n&amp;eacute;cessaire depuis les d&amp;eacute;buts de l&amp;rsquo;&amp;eacute;tude de ce corpus de classer ces manuscrits anciens afin de constituer des ensembles les plus coh&amp;eacute;rents possible. La premi&amp;egrave;re personne a effectuer un travail de ce type est le romaniste Paul Meyer dans &lt;em&gt;Les derniers troubadours de Provence&lt;/em&gt; publi&amp;eacute; en 1871, il y propose un syst&amp;egrave;me de classement bas&amp;eacute; sur le lieu de d&amp;eacute;p&amp;ocirc;t des chansonniers mais ce syst&amp;egrave;me ne sera pas suivi par ses confr&amp;egrave;res. C&amp;rsquo;est en fait l&amp;rsquo;allemand Karl Bartsch dans son &lt;em&gt;Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur&lt;/em&gt; publi&amp;eacute; en 1872 qui pose les jalons de classement contemporain des chansonniers proven&amp;ccedil;aux. Ce premier travail sera plusieurs fois am&amp;eacute;lior&amp;eacute; en suite des progr&amp;egrave;s de la recherche sur la mati&amp;egrave;re m&amp;eacute;di&amp;eacute;vale occitane. D&amp;rsquo;abord par Alfred Jeanroy dans sa &lt;em&gt;Bibliographie sommaire des chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/em&gt; parue en 1916, puis par Alfred Pillet et Heny Carstens dans &lt;em&gt;Bibliographie der troubadours&lt;/em&gt; en 1933, peu apr&amp;egrave;s par Clovis Brunel dans sa &lt;em&gt;Bibliographie des manuscrits litt&amp;eacute;raires en ancien proven&amp;ccedil;al&lt;/em&gt; parue en 1935 et enfin par Fran&amp;ccedil;ois Zufferey dans sa &lt;em&gt;Bibliographie des po&amp;egrave;tes proven&amp;ccedil;aux des XIVe et XVe si&amp;egrave;cles&lt;/em&gt; paru en 1981.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Le corpus d&amp;eacute;fini, l&amp;rsquo;emploi de sigles a &amp;eacute;t&amp;eacute; adopt&amp;eacute; afin de d&amp;eacute;finir chaque manuscrit sp&amp;eacute;cifiquement. Ceci afin de pallier &amp;agrave; l&amp;rsquo;absence d'appellation sur chaque manuscrit. Nombre d&amp;rsquo;entre eux ne poss&amp;eacute;dant pas de titre ou n&amp;rsquo;&amp;eacute;tant que fragmentaire. Ainsi Karl Bartsch distingue d&amp;rsquo;abord les manuscrits en fonction de la nature de leur mat&amp;eacute;riau de fabrication, appliquant des appellations par lettre latine majuscule (exemple : manuscrit A) se r&amp;eacute;f&amp;egrave;rent aux manuscrits en parchemin tandis que les appellations par lettre latine minuscule (exemple : manuscrit a) se r&amp;eacute;f&amp;egrave;rent aux manuscrits en papier. Cette proposition de d&amp;eacute;nomination sera par la suite &amp;eacute;toff&amp;eacute;e par chaque bibliographe et aujourd&amp;rsquo;hui encore les modifications bas&amp;eacute;es sur ce syst&amp;egrave;me sont possible. N&amp;eacute;anmoins, il convient de distinguer :&lt;br /&gt;- ces appellations, propres aux romanistes, pouvant parfois &amp;ecirc;tre reprises par les &amp;eacute;tablissements de conservation (exemple le chansonnier K de la BNF)&lt;br /&gt;- les appellations employ&amp;eacute;es par les &amp;eacute;tablissements de conservation et qui reprennent parfois les lettres de l&amp;rsquo;alphabet.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1935, Clovis Brunel r&amp;eacute;pertorie par une &amp;eacute;tude minutieuse 376 manuscrits dans sa &lt;em&gt;Bibliographie des manuscrits litt&amp;eacute;raires en ancien proven&amp;ccedil;al&lt;/em&gt; distinguant ainsi 95 chansonniers, aujourd&amp;rsquo;hui le classement de Fran&amp;ccedil;ois Zufferey recense 40 chansonniers occitans, ceci par la mise &amp;agrave; l&amp;rsquo;&amp;eacute;cart des copies multiples de certaines pi&amp;egrave;ces, des chansonniers fran&amp;ccedil;ais et catalans et par une d&amp;eacute;finition plus stricte du chansonnier comme &amp;eacute;manation de la lyrique des troubadours.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Liste des chansonniers occitans&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Cette liste a &amp;eacute;t&amp;eacute; &amp;eacute;tablie par Fran&amp;ccedil;ois Zufferey dans ses&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Recherches linguistiques sur les chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Chansonniers en parchemin&lt;/em&gt; :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A = Fin du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie (copistes probablement auvergnats)&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;5232 -&amp;gt; &lt;a href="http://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0001" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;B = Fin du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, Haute-Auvergne&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;1592 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;C = XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, r&amp;eacute;gion de Narbonne&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;856 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;D = 1254, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Mod&amp;egrave;ne, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Estense,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&amp;alpha; . R. 4. 4 -&amp;gt; &lt;a href="http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.pdf" target="_blank" rel="noopener"&gt;T&amp;eacute;l&amp;eacute;charger le .pdf du manuscrit &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;E = XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, r&amp;eacute;gion comprise entre B&amp;eacute;ziers et Montpellier&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;1749 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;F = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Rome,&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt; Biblioteca Chigiana, Chigi&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; L. IV. 106 &lt;br /&gt;G = Origine possible : Lombardie&lt;br /&gt;Milan, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Ambrosiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;R 71 sup. -&amp;gt; &lt;a href="http://dai.ambrosiana.eu/nav?f1stId=&amp;amp;resId=&amp;amp;s2ndId=R+71+sup.&amp;amp;agency=MI0133&amp;amp;agencyType=2&amp;amp;submitType=external" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne (acc&amp;egrave;s payant, 5&amp;euro; pour 24 heures d&amp;rsquo;acc&amp;egrave;s) &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;H = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat.lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;3207 &lt;br /&gt;I = D&amp;eacute;but du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;854 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;J = R&amp;eacute;alis&amp;eacute; &amp;agrave; la fin du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle ou au XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, probablement &amp;agrave; Nimes&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale, Conv. Sopp.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;F. IV. 776 &lt;br /&gt;K = D&amp;eacute;but du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;12473 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;L = origine possible : Lombardie&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;3206 &lt;br /&gt;M = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;origine possible : Lombardie&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;12474 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;N = Origine possible : Mantoue&lt;br /&gt;New York, Pierpont Morgan &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Library,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;819 -&amp;gt; &lt;a href="http://ica.themorgan.org/manuscript/page/1/147160" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;O = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie (copistes italiens et Jacques Teissier, de Tarascon)&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;3208 &lt;br /&gt;P = 1310, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie ou Toscane&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;XLI. 42 &lt;br /&gt;Q = Lombardie, peut-&amp;ecirc;tre Pavie ou Cr&amp;eacute;mone&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;2909 &lt;br /&gt;R = D&amp;eacute;but du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, origine possible : Toulouse&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;22543 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;S = Origines possibles : V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie ou Toscane&lt;br /&gt;Oxford, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Bodleian Library , Douce&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;269 &lt;br /&gt;T = XV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;15211 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;U = Origines possibles : V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie ou Toscane&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;XLI. 43 &lt;br /&gt;V = 1268, r&amp;eacute;alis&amp;eacute; en Catalogne ou par des copistes catalans&lt;br /&gt;Venise, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Marciana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;fr. App. cod. XI &lt;br /&gt;Y = XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, r&amp;eacute;alis&amp;eacute; par un copiste italien dans le Nord de la France&lt;br /&gt;Copenhague, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Royale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;Thott 1087 &lt;br /&gt;Z = XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, r&amp;eacute;alis&amp;eacute; en Catalogne ou par des copistes catalans, sur un mod&amp;egrave;le italien&lt;br /&gt;Barcelone, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca de Catalunya,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;146 -&amp;gt; &lt;a href="http://www.wdl.org/fr/item/14166/" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Fragments&lt;/em&gt; : &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A&amp;rsquo; = F&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;in du XIII&lt;/span&gt;&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie (copistes probablement auvergnats)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;12474 (fol. 269) [= fol. 71] -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f561.item" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le feuillet en ligne&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;Ravenne, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Classensa,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;165 [= fol. 88] &lt;br /&gt;K&amp;rsquo; = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;D&amp;eacute;but du XIV&lt;/span&gt;&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Udine, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Arcivescovile,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;Cod. frag. I, 265 &lt;br /&gt;K&amp;rsquo;&amp;rsquo; = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;D&amp;eacute;but du XIV&lt;/span&gt;&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;, V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;naf. 23789 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84386273" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;m = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;La Haye, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Royale, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;135 F 28 [= cah. III] &lt;br /&gt;Milan, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca della Facolt&amp;agrave; di Giurisprudenza&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;[= cah. VI] &lt;br /&gt;p = XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; ou XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, Languedoc oriental ou Provence&lt;br /&gt;Perpignan, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Municipale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;128 -&amp;gt; &lt;a href="http://mediatheque-patrimoine.perpignan.fr/view.php?titn=0339423&amp;amp;lg=FR&amp;amp;return_page=r_avance" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;r = Lombardie&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;294&lt;br /&gt;s = Lombardie&lt;br /&gt;Sienne, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;C 60 (int. 4) &lt;br /&gt;x = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale, Vitt. Em.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;1119 &lt;br /&gt;y = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Sondrio, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato, Romegialli&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;[me, Coll. Paolo Gaffuri] &lt;br /&gt;z = V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Bologne, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Chansonniers en papier&lt;/em&gt; : &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;c = XV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, origines possibles : V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie ou Toscane&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;XC inf. 26 &lt;br /&gt;f = D&amp;eacute;but du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, Provence, probablement Arles&lt;br /&gt;Paris, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;12472 -&amp;gt; &lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Copies (en papier) de chansonniers perdus&lt;/em&gt; : &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;a = Manuscrit du XIV&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle perdu, copie du d&amp;eacute;but du XVI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, faite &amp;agrave; Florence par Jacques Teissier, de Tarascon&lt;br /&gt;&amp;ldquo;chansonnier de Bernart Amoros&amp;rdquo; reconstitu&amp;eacute; &amp;agrave; l&amp;rsquo;aide des sources suivantes : &lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;2814 (fol. 1-132) &lt;br /&gt;Mod&amp;egrave;ne, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Estense,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&amp;gamma;. N. 8. 4. 11, 12, 13 -&amp;gt; &lt;a href="http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-gamma.n.8.4.11-13.pdf" target="_blank" rel="noopener"&gt;T&amp;eacute;l&amp;eacute;charger le .pdf du manuscrit &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Florence, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;Pal. 1198 &lt;br /&gt;b = Manuscrit du XIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle perdu, copie du XVI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, faite par le copiste Barbieri&lt;br /&gt;chansonnier de Miquel de la Tor reconstitu&amp;eacute; &amp;agrave; l&amp;rsquo;aide des sources suivantes : &lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Barb. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;4087 (fol. 9-53)&lt;br /&gt;Barbieri, Giovanni Maria. &lt;em&gt;Dell'Origine della poesia rimata opera di Giammaria Barbieri... Pubblicata ora per la prima volta e con annotazioni illustrata dal cav. ab. Girolamo Tiraboschi&lt;/em&gt;. Mod&amp;egrave;ne : Presso la Societa tipografica, 1790 &lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Barb. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;3965 &lt;br /&gt;d = XVI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, origine possible : V&amp;eacute;n&amp;eacute;tie&lt;br /&gt;Berlin, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Staatsbibliothek, Phillipps&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;1910 &lt;br /&gt;e = XVI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cle, origine possible : Lombardie, sur un mod&amp;egrave;le languedocien occidental&lt;br /&gt;Rome, &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Vat. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;7182&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p id="note1" style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;1. Stefano Asperti, &amp;laquo; R&amp;eacute;pertoires et attributions : une r&amp;eacute;flexion sur le syst&amp;egrave;me de classification des textes dans le domaine de la po&amp;eacute;sie des troubadours &amp;raquo;, dans &lt;em&gt;Contacts de langues, de civilisation et intertextualit&amp;eacute;. III&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; Congr&amp;egrave;s international de l&amp;rsquo;association d&amp;rsquo;&amp;eacute;tudes occitanes&lt;/em&gt;, t. II, Montpellier, 1992, p. 592&lt;a href="#1"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="410691">
              <text>&lt;!--Modèle--&gt;&#13;
&lt;h2 id="1"&gt;Definicion&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;!--&lt;img style="float: left; margin: 10px;" src="" alt="" width="150" /&gt;--&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Se designa per lo t&amp;egrave;rme de can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r los recu&amp;egrave;lhs manuscrits de &amp;laquo; can&amp;ccedil;ons &amp;raquo;, poesias de trobadors d&amp;rsquo;expression occitana, compilats e redigits entre lo mitan del s&amp;egrave;gle XIII e lo mitan del s&amp;egrave;gle XIV.&lt;br /&gt;Los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans - de c&amp;ograve;ps apelats &amp;laquo; can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs proven&amp;ccedil;als &amp;raquo; segon la tradicion filologica del s&amp;egrave;gle XIX - f&amp;ograve;rman de recu&amp;egrave;lhs de la lirica occitana dels s&amp;egrave;gles XII e XIII, ordenats per un creator, qu&amp;rsquo;es dins qualques cases un trobador, mas dins la granda majoritat un &amp;laquo; colleccionaire &amp;raquo; o &amp;laquo; compilaire &amp;raquo; segon un proj&amp;egrave;cte antologic : mai sovent segon un genre (&lt;em&gt;cansos&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;sirventes&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;tensos&lt;/em&gt; e &lt;em&gt;partiments&lt;/em&gt;, etc.) e, al dintre de cada genre, per trobadors enau&amp;ccedil;ats al reng d&amp;rsquo; &amp;laquo; autor &amp;raquo;, que lo compilaire p&amp;ograve;t presentar per una biografia (&lt;em&gt;vida&lt;/em&gt;) e una explicacion de son po&amp;egrave;ma (&lt;em&gt;razo&lt;/em&gt;).&lt;br /&gt;Un can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r es pas exactament un recu&amp;egrave;lh fid&amp;egrave;l de l&amp;rsquo;art dels trobadors mas &amp;laquo; constitu&amp;iacute;s una delimitacion, veire una organizacion particulara del c&amp;ograve;rpus de la poesia lirica dels trobadors, provesida d&amp;rsquo;un sens istoric e cultural emai rap&amp;ograve;rt a l&amp;rsquo;ensems de la tradicion&lt;a id="1" href="#note1"&gt;&lt;sup&gt;1&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt;&lt;a id="2" href="#note2"&gt;&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt; &amp;raquo;. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pasmens, los 40 can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans conservats, que i cal apondre las c&amp;ograve;pias e las citacions de trobadors dins d&amp;rsquo;autras &amp;ograve;bras (manuscrits diches &amp;laquo; de la tradicion indir&amp;egrave;cta &amp;raquo;), constituisson un conservat&amp;ograve;ri de la lirica occitana dels s&amp;egrave;gles XII e XIII, qu&amp;rsquo;an transm&amp;eacute;s 2542 po&amp;egrave;mas atribu&amp;iuml;ts a 460 trobadors coneguts que i cal encara apondre las &amp;ograve;bras anonimas. Lo nombre d&amp;rsquo;aquelas darri&amp;egrave;ras es d&amp;rsquo;u&amp;egrave;i pas encara determinat, las sorsas p&amp;ograve;don variar d&amp;rsquo;environ 250 a qualquas desenas.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Autras apellacions&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&amp;lt; chan&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs proven&amp;ccedil;als&lt;br /&gt;&amp;lt; chan&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs lemousins&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;La tradicion filologica del s&amp;egrave;gle XIX fagu&amp;egrave;t de &amp;laquo; proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; l&amp;rsquo;adjectiu que designava lo domeni de l&amp;rsquo;occitan ancian dins son ensems que tornava emplegar l&amp;rsquo;apellacion italiana de l&amp;rsquo;Edat Mejana &lt;em&gt;proensal&lt;/em&gt; (provenzale en italian), en refer&amp;eacute;ncia a la &lt;em&gt;provincia romana&lt;/em&gt; (G&amp;agrave;llia meridionala). Los t&amp;egrave;rmes de &amp;laquo; proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; e &amp;laquo; ancian proven&amp;ccedil;al &amp;raquo; son d&amp;rsquo;u&amp;egrave;i abandonats al profi&amp;egrave;ch d&amp;rsquo; &amp;laquo; occitan &amp;raquo; per tal de pas crear d&amp;rsquo;ambiguitat amb la region de la Proven&amp;ccedil;a istorica o actuala e amb lo dialecte proven&amp;ccedil;al ancian. &lt;br /&gt;Una apellacion mai anciana e mens espandida qualifica tanben aqueles can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs de &amp;laquo; lemosins &amp;raquo; mai que mai en causa del nombre important de trobadors eissits d&amp;rsquo;aquela region. Es pasmens estada l&amp;egrave;u mesa de costat.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="3"&gt;Caracteristicas materialas dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans f&amp;ograve;rman lo c&amp;ograve;rpus literari medieval mai important del domeni occitan amb 40 manuscrits (can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs originals complets o fragmentaris, e c&amp;ograve;pias de can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs perduts), e mai d&amp;rsquo;un centenat se comptam las c&amp;ograve;pias de can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs. [imatge id=21645]&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Aquel c&amp;ograve;rpus presenta de documents f&amp;ograve;r&amp;ccedil;a div&amp;egrave;rses, sovent sus pergamin (34 sus 40), de formats e de contenguts f&amp;ograve;r&amp;ccedil;a diferents, que van del can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r preci&amp;oacute;s, de grand format, fach amb f&amp;ograve;r&amp;ccedil;a su&amp;egrave;nh e illustrat de miniaturas, que conten un grand nombre de poesias presentadas segon una organizacion rigorosa, a de can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs del format mai pich&amp;ograve;t, mens precioses e voluminoses.&lt;br /&gt;Los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs faches amb lo mai de su&amp;egrave;nh p&amp;ograve;don cont&amp;eacute;ner de miniaturas, sovent d&amp;rsquo;inicialas istoriadas (representacions d&amp;rsquo;un personatge dins las inicialas mai importantas del t&amp;egrave;xte) que contenan lo retrach estereotipat de cada trobador representat segon sa &lt;em&gt;vida&lt;/em&gt;. An per la m&amp;agrave;ger part d'entre eles&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31ae-5e37-bbb7-f73296ee52d2"&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;d&amp;rsquo;atributs que los pla&amp;ccedil;an socialament : en armas o a caval, en vestit n&amp;ograve;ble, clerical o popular. Se remarca una majoritat de trobadors n&amp;ograve;bles&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;(can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs A, I, H e K).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r R sugger&amp;iacute;s un imatge mai faceci&amp;oacute;s de la poesia dels trobadors amb las inicialas que s&amp;rsquo;acaban amb de f&amp;agrave;cias grotescas de jonglaires, d&amp;rsquo;auc&amp;egrave;ls e de quim&amp;egrave;ras.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="4"&gt;Los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs musicals&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;[imatge id=21646] Qualques can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs contenon tanben de notacions melodicas. Aquelas can&amp;ccedil;ons an per principal subj&amp;egrave;cte l&amp;rsquo;amor, exprimit amb magnific&amp;eacute;ncia dins lo genre de la &lt;em&gt;canso&lt;/em&gt;. Aquel laus poetic de la femna aimada es magnificat per lo trobador per sa capacitat a &amp;laquo; trobar &amp;raquo; una combinason engenhosa entre mots e musica. D&amp;rsquo;aquela poesia cantada, sonque 4 can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs an servats una notacion musicala de la melodia (1/10en solament dels t&amp;egrave;xtes de trobadors comp&amp;ograve;rtan una melodia) : R, BnF fr. 22543 ; G, Milan, Bibl. Ambr., R 71 sup. ; W, BnF fr. 844 ; X, BnF fr. 20050. Dins los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs musicals, la melodia de la primi&amp;egrave;ra estr&amp;ograve;fa es la sola a &amp;egrave;sser notada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L&amp;rsquo;ensems de las melodias dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs fagu&amp;egrave;ron l&amp;rsquo;obj&amp;egrave;cte de doas grandas edicions scientificas. Primi&amp;egrave;r per Ismael Fern&amp;aacute;ndez de la Cuesta e Robert Lafont dins &lt;em&gt;Las can&amp;ccedil;ons dels trobadors&lt;/em&gt; editat per l&amp;rsquo;Institut d&amp;rsquo;Estudis Occitans en 1979 pu&amp;egrave;i per Hendrik Van der Welf dins &lt;em&gt;The Extant Troubadour Melodies&lt;/em&gt; editat per Rochester en 1984.&lt;br /&gt;L&amp;rsquo;ensems del c&amp;ograve;rpus de las can&amp;ccedil;ons amb notacion musicala fagu&amp;egrave;t l&amp;rsquo;obj&amp;egrave;cte d&amp;rsquo;un trabalh de rec&amp;egrave;rca, d&amp;rsquo;interpretacion e d&amp;rsquo;enregistrament per lo Troubadour Art Ensemble dirigit per G&amp;eacute;rard Zuchetto. Aquel trabalh, &lt;em&gt;La Tr&amp;ograve;ba&lt;/em&gt;, es estat publicat entre 2006 a 2011.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="5"&gt;Datacion e provenen&amp;ccedil;a&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;Se los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans an perm&amp;eacute;s de conservar e transmetre la poesia lirica dels s&amp;egrave;gles XII e XIII, influenciant la poesia lirica europenca dins son ensems e devenent a partir del s&amp;egrave;gle XVI (Joan de N&amp;ograve;strad&amp;ograve;na) e mai que mai del s&amp;egrave;gle XIX (Rochegude, Raynouard, Bartsch, Meyer, Jeanroy, etc.) un obj&amp;egrave;cte d&amp;rsquo;estudi internacional, los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs rev&amp;egrave;rtan en realitat la lirica occitana dels trobadors sonque amb una fidelitat un pauc relativa. [imatge id=11274]&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;D&amp;rsquo;ab&amp;ograve;rd perque l&amp;rsquo;entrepresa de compilacion a fixat per escrich una poesia qu&amp;rsquo;&amp;egrave;ra cantada e viventa. Es deguda a un compilaire colleccionaire de can&amp;ccedil;ons de trobadors, e non als trobadors eles-meteisses, a qualquas exepcions pr&amp;ograve;che. Laura Kendrick a per exemple notat que las poesias del primi&amp;egrave;r dels trobadors, Guilhem IX duc d&amp;rsquo;Aquit&amp;agrave;nia, probablament jutjadas tr&amp;ograve;p calh&amp;ograve;las, son jamai pla&amp;ccedil;adas en debuta dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs mai ancians o ne son de c&amp;ograve;ps absentas : &amp;laquo; Lo r&amp;ograve;tle dels compilaires dels s&amp;egrave;gles XIII e XIV es estat de recadrar d&amp;rsquo;un biais mai valorizant los imatges que los trobadors de las primi&amp;egrave;ras generacions an donat d&amp;rsquo;eles-meteisses e de lor art &amp;raquo;&lt;a id="3" href="#note3"&gt;&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt;. Doncas, coma lo n&amp;ograve;ta Jean-Baptiste Camps, &amp;laquo; cada can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r se v&amp;ograve;l una redefinicion, veire una recreacion, del c&amp;ograve;rpus de la literatura occitana, e p&amp;ograve;rta en el de tra&amp;ccedil;as pro f&amp;ograve;rtas d&amp;rsquo;un proj&amp;egrave;cte. &amp;raquo; &lt;a href="#note4"&gt;&lt;sup&gt;4&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pu&amp;egrave;i los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs son produches amb una difer&amp;eacute;ncia cronologica, dins un peri&amp;ograve;de compr&amp;eacute;s entre 1250 e 1350 mentre que los trobadors son actius de las annadas 1200 a las annadas 1300 environ. La lirica dels trobadors es doncas compilada e mesa a l&amp;rsquo;escrich dins un cont&amp;egrave;xte de declin, pu&amp;egrave;i de desaparicion, los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs devenon de libres-conservat&amp;ograve;ris coma o n&amp;ograve;ta Jean-Baptise Camps : &amp;laquo; Per la m&amp;agrave;ger part redigidas a las darri&amp;egrave;ras oras de la gl&amp;ograve;ria de la lirica occitana, fixan e d&amp;ograve;nan una forma acabada, una interpretacion, de &amp;ccedil;&amp;ograve; qu&amp;rsquo;&amp;egrave;ra una tradicion viventa, chimarrada, e sovent plan pauc s&amp;agrave;via. Fan d&amp;rsquo;aquela lirica un obj&amp;egrave;cte de coneissen&amp;ccedil;a, mentre que deven pauc a pauc una literatura per especialistas, per erudits. &amp;raquo; &lt;a id="5" href="#note5"&gt;&lt;sup&gt;5&lt;/sup&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;La darri&amp;egrave;ra difer&amp;eacute;ncia es ela geografica. En efi&amp;egrave;ch, una granda partida dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs conservats es la frucha de la migracion dels trobadors a la rec&amp;egrave;rca d&amp;rsquo;un nov&amp;egrave;l patronatge : Marcabru partir&amp;agrave; per la cort de Barcelona, Peire Vidal en Espanha, d&amp;rsquo;autres en Fran&amp;ccedil;a del N&amp;ograve;rd. Es apu&amp;egrave;i l&amp;rsquo;It&amp;agrave;lia que pendent lo s&amp;egrave;gle XIII reculhir&amp;agrave; un grand nombre de trobadors. Raimbaut de Vaqueyras es lo primi&amp;egrave;r a passar los Alps, v&amp;egrave;rs 1191, e a se fixar alpr&amp;egrave;p de Boniface de Montferrat. Ser&amp;agrave; f&amp;ograve;r&amp;ccedil;a imitat, probablament en causa de la crosada contra los Albigeses. Demest los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs mod&amp;egrave;rnes mai de la mitat ser&amp;agrave;n doncas produches en It&amp;agrave;lia. Fran&amp;ccedil;ois Zufferey a pogut notar qu&amp;rsquo;aquelas difer&amp;eacute;ncias borrolan f&amp;ograve;r&amp;ccedil;a n&amp;ograve;stra percepcion de la lirica dels trobadors, coma per exemple la koin&amp;egrave;, unitat linguistica dels t&amp;egrave;xtes medievals que preval sus l&amp;rsquo;origina de l&amp;rsquo;autor. La koin&amp;egrave; poiri&amp;aacute; doncas &amp;egrave;sser mai deguda al compilaire qu&amp;rsquo;a l&amp;rsquo;autor. &lt;br /&gt;Segon Laura Kendrick aquela teoria poiri&amp;aacute; &amp;egrave;sser perlongada. Per ela, aqueles qualques exemples suggerisson que los compilaires de la poesia dels trobadors an pogut prene mod&amp;egrave;l sus certanas compilacions de t&amp;egrave;xtes biblics classics per lor mesa en pagina e per lor aparelh visual.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Classament e siglas&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&lt;img src="http://occitanica.eu/images/Breviari-N_arbre-amor.jpg" alt="Arbre d'amor present dins lo manuscrit N del &amp;lt;i&amp;gt;Breviari d'amor&amp;lt;/i&amp;gt;, Sant Petersborg, Bibliot&amp;egrave;ca nacionala de Russia, Ms. Prov. F. V. XIV.1" height="400" /&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;La bibliografia contemporan&amp;egrave;a dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans medievals es establida a partir de doas menas de sorsas. D&amp;rsquo;una part los manuscrits testim&amp;ograve;nis, que contenan pas que los t&amp;egrave;xtes lirics dels trobadors e d&amp;rsquo;autra part los manuscrits que citan aqueles t&amp;egrave;xtes coma lo del &lt;em&gt;Breviari d&amp;rsquo;amor&lt;/em&gt; per exemple. &lt;br /&gt;Fogu&amp;egrave;t doncas necessari dempu&amp;egrave;i las debutas de l&amp;rsquo;estudi d&amp;rsquo;aquel c&amp;ograve;rpus de classar aqueles manuscrits ancians per tal de constitu&amp;iuml;r d&amp;rsquo;ensembles mai coerents possible. La primi&amp;egrave;ra persona a efectuar un tal trabalh es lo romanista Paul Meyer dins &lt;em&gt;Les derniers troubadours de Provence&lt;/em&gt; publicat en 1871, ont propausa un sist&amp;egrave;ma de classament basat sus lo lu&amp;ograve;c de depaus dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs mas aquel sist&amp;egrave;ma ser&amp;agrave; pas repr&amp;eacute;s per sos confraires. Es en fach l&amp;rsquo;alemand Karl Bartsch dins son &lt;em&gt;Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur&lt;/em&gt; publicat en 1872 que met en pla&amp;ccedil;a lo classament contemporan&amp;egrave;u dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs proven&amp;ccedil;als. Aquel primi&amp;egrave;r trabalh ser&amp;agrave; mantun c&amp;ograve;ps melhorat amb los progr&amp;egrave;sses de la rec&amp;egrave;rca sus la mat&amp;egrave;ria medievala occitana. D&amp;rsquo;ab&amp;ograve;rd per Alfred Jeanroy dins sa &lt;em&gt;Bibliographie sommaire des chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/em&gt; paregut en 1916, pu&amp;egrave;i per Alfred Pillet e Henry Carstens dins &lt;em&gt;Bibliographie der troubadours&lt;/em&gt; en 1933, pauc apr&amp;egrave;s per Clovis Brunel dins sa &lt;em&gt;Bibliographie des manuscrits litt&amp;eacute;raires en ancien proven&amp;ccedil;al&lt;/em&gt; pareguda en 1935 e enfin per Fran&amp;ccedil;ois Zufferey dins sa &lt;em&gt;Bibliographie des po&amp;egrave;tes proven&amp;ccedil;aux des XIVe et XVe si&amp;egrave;cles&lt;/em&gt; pareguda en 1981. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo c&amp;ograve;rpus definit, l&amp;rsquo;emplec de sigles es estat adoptat per tal de definir cada manuscrit specificament. Aqu&amp;ograve; en causa de l&amp;rsquo;abs&amp;eacute;ncia d&amp;rsquo;apellacion sus cada manuscrit pu&amp;egrave;i qu&amp;rsquo;un grand nombre d&amp;rsquo;aqueles possed&amp;iacute;s pas de t&amp;iacute;tol o es sonque fragmentari. Karl Bartsch destria dins un primi&amp;egrave;r temps los manuscrits en fonccion de la natura de lor material de fabricacion e aplica d&amp;rsquo;apellacions per letra latina majuscula (exemple : manuscrit A) que se referisson als manuscrits de pergamin mentre que las apellacions per letra latina minuscula (exemple : manuscrit a) se referisson als manuscrits de papi&amp;egrave;r. Aquela propausicion de denominacion ser&amp;agrave; apu&amp;egrave;i melhorada per cada bibliografia e u&amp;egrave;i encara las modificacions basadas sus aquel sist&amp;egrave;ma son encara possiblas. Cal pasmens destriar aquelas apellacions, pr&amp;ograve;prias als romanistas, que son de c&amp;ograve;ps represas pels establiments de conservacion (exemple lo can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r K de la BnF) de las apellacions emplegadas per los establiments de conservacion e que reprenon de c&amp;ograve;ps las letras de l&amp;rsquo;alfabet. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1935, Clovis Brunel repert&amp;ograve;ria per un estudi minuci&amp;oacute;s 376 manuscrits dins sa &lt;em&gt;Bibliographie des manuscrits litt&amp;eacute;raires en ancien proven&amp;ccedil;al&lt;/em&gt; que i distingu&amp;iacute;s 95 manuscrits, u&amp;egrave;i lo classament de Fran&amp;ccedil;ois Zufferey recensa 40 can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans, aqu&amp;ograve; perque met de caire las c&amp;ograve;pias multiplas d'unas p&amp;egrave;&amp;ccedil;as, los can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs franceses e catalans e caus&amp;iacute;s una definicion mai estricta del can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;r coma emanacion de la lirica dels trobadors.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2 id="2"&gt;Lista dels can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs occitans&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Aquela lista fogu&amp;egrave;t &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;establida per&lt;/span&gt;&amp;nbsp;Fran&amp;ccedil;ois Zufferey dins sas&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Recherches linguistiques sur les chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Can&amp;ccedil;oni&amp;egrave;rs en pergamin&lt;/em&gt; :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;A = Fin del s&amp;egrave;gle XIII, Ven&amp;egrave;cia (copistas probablament auvernhats)&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;5232 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0001" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;B = Fin del s&amp;egrave;gle XIII, Nauta-Auv&amp;egrave;rnha&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;1592 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;C = S&amp;egrave;gle XIV, region de Narbona&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;856 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;D = 1254, Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Mod&amp;egrave;ne,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Estense,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;&amp;alpha; . R. 4. 4 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.pdf" target="_blank" rel="noopener"&gt;T&amp;eacute;l&amp;eacute;charger le .pdf du manuscrit&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;E = S&amp;egrave;gle XIV, region compresa entre Besi&amp;egrave;rs e Montpelhi&amp;egrave;r&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;1749 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;F = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Rome,&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;Biblioteca Chigiana, Chigi&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;L. IV. 106&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;G = Origina possibla : Lombardia&lt;br /&gt;Milan,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Ambrosiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;R 71 sup. -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://dai.ambrosiana.eu/nav?f1stId=&amp;amp;resId=&amp;amp;s2ndId=R+71+sup.&amp;amp;agency=MI0133&amp;amp;agencyType=2&amp;amp;submitType=external" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne (acc&amp;egrave;s payant, 5&amp;euro; pour 24 heures d&amp;rsquo;acc&amp;egrave;s)&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;H = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat.lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;3207&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;I = Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;854 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;J =&amp;nbsp;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Realizat a la fin del s&amp;egrave;gle XIII o al s&amp;egrave;gle XIV, probablament a Nimes&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale, Conv. Sopp.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;F. IV. 776&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;K = Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;12473 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;L = Origina possibla : Lombardia&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;3206&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;M = O&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;rigina possibla : Lombardia&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;12474 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;N = Origina possibla : M&amp;agrave;ntoa&lt;br /&gt;New York, Pierpont Morgan&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Library,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;819 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://ica.themorgan.org/manuscript/page/1/147160" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;O = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Ven&amp;egrave;cia (copistas italians e Jacques Teissier, de Tarascon)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, vat. lat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;3208&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;P = 1310, Ven&amp;egrave;cia o Toscana&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;XLI. 42&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Q = Lombardia, benl&amp;egrave;u Pavia o Cremona&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;2909&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;R = Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, origina possibla : Tolosa&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;22543 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;S = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Originas possiblas : Ven&amp;egrave;cia o Toscana&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Oxford,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Bodleian Library , Douce&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;269&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;T = S&amp;egrave;gle XV, Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;15211 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;U = Originas possiblas : Ven&amp;egrave;cia o Toscana&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;XLI. 43&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;V = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;1268, realizat en Catalonha o per de copistas catalans&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Venise,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Marciana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;fr. App. cod. XI&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Y = S&amp;egrave;gle XIV, realizat per un copista italian dins N&amp;ograve;rd de Fran&amp;ccedil;a&lt;br /&gt;Copenhague,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Royale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;Thott 1087&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Z = S&amp;egrave;gle XIV, realizat en Catalonha o per de copistas catalans, sus un mod&amp;egrave;l italian&lt;br /&gt;Barcelone,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca de Catalunya,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;146 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.wdl.org/fr/item/14166/" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Fragments&lt;/em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;A&amp;rsquo; = F&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;in del s&amp;egrave;gle XIII, Ven&amp;egrave;cia (cospistas probablament auvernhats)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;12474 (fol. 269) [= fol. 71] -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f561.item" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le feuillet en ligne&lt;/a&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Ravenne,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Classensa,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;165 [= fol. 88]&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;K&amp;rsquo; = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, Ven&amp;egrave;cia&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Udine,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Arcivescovile,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;Cod. frag. I, 265&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;K&amp;rsquo;&amp;rsquo; = &lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, Ven&amp;egrave;cia&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;naf. 23789 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84386273" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;m = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;La Haye,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Royale,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;135 F 28 [= cah. III]&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Milan,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca della Facolt&amp;agrave; di Giurisprudenza&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;[= cah. VI]&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;p = S&amp;egrave;gle XIII o XIV, Lengad&amp;ograve;c oriental o Proven&amp;ccedil;a&lt;br /&gt;Perpignan,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Municipale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;128 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://mediatheque-patrimoine.perpignan.fr/view.php?titn=0339423&amp;amp;lg=FR&amp;amp;return_page=r_avance" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;r = Lombardia&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;294&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;s = Lombardia&lt;br /&gt;Sienne,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;C 60 (int. 4)&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;x = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale, Vitt. Em.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;1119&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;y = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Sondrio,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato, Romegialli&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;[me, Coll. Paolo Gaffuri]&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;z = Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Bologne,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Archivio di Stato&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Chansonniers en papier&lt;/em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;c = S&amp;egrave;gle XV, originas possiblas : Ven&amp;egrave;cia o Toscana&lt;br /&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Medicea Laurenziana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;XC inf. 26&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;f = Debuta del s&amp;egrave;gle XIV, Proven&amp;ccedil;a, probablament Arle&lt;br /&gt;Paris,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioth&amp;egrave;que Nationale de France, fr.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;12472 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f" target="_blank" rel="noopener"&gt;Voir le manuscrit en ligne&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Copies (en papier) de chansonniers perdus&lt;/em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;a = Manuscrit del s&amp;egrave;gle XIV perdut, c&amp;ograve;pia de la debuta del s&amp;egrave;gle XVI facha a Floren&amp;ccedil;a per Jacques Teissier, de Tarascon&amp;nbsp;&lt;br /&gt;&amp;ldquo;chansonnier de Bernart Amoros&amp;rdquo; reconstitu&amp;eacute; &amp;agrave; l&amp;rsquo;aide des sources suivantes :&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Riccardiana,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;2814 (fol. 1-132)&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Mod&amp;egrave;ne,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Estense,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;&amp;gamma;. N. 8. 4. 11, 12, 13 -&amp;gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-gamma.n.8.4.11-13.pdf" target="_blank" rel="noopener"&gt;T&amp;eacute;l&amp;eacute;charger le .pdf du manuscrit&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Florence,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Nazionale Centrale,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;Pal. 1198&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;b = Manuscrit del s&amp;egrave;gle XIII perdut, c&amp;ograve;pia del s&amp;egrave;gle XVI, facha pel copista Barbieri&lt;br /&gt;chansonnier de Miquel de la Tor reconstitu&amp;eacute; &amp;agrave; l&amp;rsquo;aide des sources suivantes :&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Barb. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;4087 (fol. 9-53)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Barbieri, Giovanni Maria.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Dell'Origine della poesia rimata opera di Giammaria Barbieri... Pubblicata ora per la prima volta e con annotazioni illustrata dal cav. ab. Girolamo Tiraboschi&lt;/em&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;. Mod&amp;egrave;ne : Presso la Societa tipografica, 1790&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Barb. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;3965&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;d = S&amp;egrave;gle XVI, origina possibla : Ven&amp;egrave;cia&lt;br /&gt;Berlin,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Staatsbibliothek, Phillipps&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&amp;nbsp;1910&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;e = S&amp;egrave;gle XVI, origina possibla : Lombardia, sus un mod&amp;egrave;l lengadocian occidental&lt;br /&gt;Rome,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;Biblioteca Apostolica Vaticana, Vat. lat.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="docs-internal-guid-48de6224-31a8-3a17-a9ec-e8bae1dc4727"&gt;7182&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;1. Stefano Asperti, &amp;laquo; R&amp;eacute;pertoires et attributions : une r&amp;eacute;flexion sur le syst&amp;egrave;me de classification des textes dans le domaine de la po&amp;eacute;sie des troubadours &amp;raquo;, dans &lt;em&gt;Contacts de langues, de civilisation et intertextualit&amp;eacute;. III&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; Congr&amp;egrave;s international de l&amp;rsquo;association d&amp;rsquo;&amp;eacute;tudes occitanes&lt;/em&gt;, t. II, Montpellier, 1992, p. 592&lt;a href="#1"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p id="note2" style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;2. Citacion originala en franc&amp;eacute;s. &lt;a href="#2"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p id="note3" style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;3. Citacion originala en franc&amp;eacute;s. &lt;a href="#3"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p id="note4" style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;4. Citacion originala en franc&amp;eacute;s. &lt;a href="#4"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p id="note5" style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;5. Citacion originala en franc&amp;eacute;s. &lt;a href="#5"&gt;&amp;uarr;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390947">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390948">
              <text>2015-11-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390949">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390950">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390951">
              <text>text/html</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390952">
              <text>fre</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="882852">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390953">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="882851">
              <text>texte électronique</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="114">
          <name>Bibliographic Citation</name>
          <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390954">
              <text>&lt;p style="text-align: justify; line-height: 150%;"&gt;- BARTSCH, Karl. &lt;em&gt;Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur&lt;/em&gt;. Elberfeld : R. L. Friderichs, 1872, VII-216 p. &lt;br /&gt;- BRUNEL, Clovis. &lt;em&gt;Bibliographie des manuscrits litt&amp;eacute;raires en ancien proven&amp;ccedil;al&lt;/em&gt;. Paris : E. Droz, 1935, XVII-146 p.&lt;br /&gt;- CAMPS, Jean-Baptiste. &lt;em&gt;Les Manuscrits occitans &amp;agrave; la Biblioth&amp;egrave;que nationale de France&lt;/em&gt; [En ligne]. Disponible sur : http://www.academia.edu/414213/Les_Manuscrits_occitans_&amp;agrave;_la_Biblioth&amp;egrave;que_nationale_de_France&lt;br /&gt;- KENDRICK, Laura. &lt;em&gt;L&amp;rsquo;image du troubadour comme auteur dans les chansonniers&lt;/em&gt; in "Auctor et Auctoritas : invention et conformisme dans l&amp;rsquo;&amp;eacute;criture m&amp;eacute;di&amp;eacute;vale". Paris, &amp;Eacute;cole des chartes, pp. 508-519&lt;br /&gt;- JEANROY, Alfred. &lt;em&gt;Bibliographie sommaire des chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/em&gt;. Paris : H. Champion, 1916, VIII-86 p. &lt;br /&gt;- MEYER, Paul. &lt;em&gt;Les derniers troubadours de Provence&lt;/em&gt;. Paris : A. Franck, 1871, 207 p.&lt;br /&gt;- PILLET, Alfred. &lt;em&gt;Bibliographie der troubadours&lt;/em&gt;. Halle : M. Niemeyer, 1933, XLIV-518 p. &lt;br /&gt;- ZUFFEREY, Fran&amp;ccedil;ois. &lt;em&gt;Bibliographie des po&amp;egrave;tes proven&amp;ccedil;aux des XIVe et XVe si&amp;egrave;cles&lt;/em&gt;. Gen&amp;egrave;ve : Droz, 1981, &lt;span&gt;&lt;span&gt;XLV-93 p.&lt;br /&gt;-&amp;nbsp;&lt;span id="docs-internal-guid-8ebcd9df-31a1-a2b2-2d8b-c71888c340c8"&gt;&lt;span&gt;ZUFFEREY, Fran&amp;ccedil;ois. &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Recherches linguistiques sur les chansonniers proven&amp;ccedil;aux&lt;/em&gt;&lt;span&gt;. Gen&amp;egrave;ve : Droz, 1987, XIII-380 p.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390955">
              <text>12..</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="390956">
              <text>13..</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="390957">
              <text>14..</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="390958">
              <text>15..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="390970">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/11738</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="413174">
              <text>2016-03-15 (Noémie Eyraud)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="413214">
              <text>vignette : https://www.occitanica.eu/files/square_thumbnails/5b4f3ad75b300b716bcefbd2ee63d8cc.jpg</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="882850">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="603409">
              <text>Enciclopèdia</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="603410">
              <text>Documentari</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="603411">
              <text>Œuvre ou corpus</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645882">
              <text>Encyclopédie</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718578">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
</item>
