-
https://www.occitanica.eu/files/original/175b9110b6a80c7078802b2aa6028cea.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://www.occitanica.eu/files/original/8bbf982ca72c599c97b8cd1219814218.pdf
86443001ba61d4649255abfe6293d8a9
PDF Text
Text
Lou Numerot : Dous Sòus
JOURNAL
LENGADOUCIAN
ABOUNAMENT:
TRES MESES
SEGOUNDA ANNADA N°
Redacioun-A minislracioun :
VlNT sòus.
SLÈIS MESES
TRBNTA
UN AN
TRES
9,
FAUS-BOURGBOUTOUNI-:T,
9.
MOUNT-PELIÈ
-
2 D'ABRIÉU 1916
SÒUS.
FRANCS.
CAUSSOU
RQQUES, DE MARSELHAN
Serà pas pus lou cop, ara. de direas Marselhaneses que « lou cran i'a manjat la cervella » ; l'aurièn lèu prèsta : « Pas touta !
n'a be prou restat à Roques pèr veni general
d'armadas e ministre de la guerra ». E digus
ponrriè pas dire de nou.
Adounc, pèr ramplaçà lou gascou Gallieni
an causit lou lengadoucian Roques, de
l'Erant. Es pèr el, dins las escasencas presentas, una granda e redouiabla ounou ; es pèr
nautres un sujèt de íièriat legitima. E dins
lou salut que mandan à noste illustre coumpatriota, i'a'n grarnecis pér lou nouvèl titre
de glòria qu'ajusta au noum miejournau
Lou general Roqnes, de Marselhan, ministre de la guerra : i'a' qui un e-emple pèr
lous uns. unaliçou pèr lous auires.
Un esemple : car Roques a gardat l'amour
apassiounat de soun vilage, de soun païs de
Lengadoc, dau goustous parlà dau terraire.
Hou a proubat de longa, avans la guerra e
desempiói, à las acampadas dau Clapàs
couma sus lou front. Alors que trop de beligasses sans lan:i s'abrutissoun dins una imitácioun imbicilla dau « genre parisien »,
que de bardots s'avisoun de parlà pounchut
sufìs que sount anats pissà au pèil de la
Tourre Eiffèl, avèn lou drech de dire, nautres
lous patriotas miejournaus, à la jouinessa
que monta : « Rpgardàs e coumprenès!
l'amour dau clouquiè empacha pas, que s'en
manca, lou pus generous patrioutisme francés ; l'amour de la lenga dau brès lèva pas,
que s'en manca, lou saupre e l'enteligença
as que n'en sount prouvesits. Causissès entre lous fidèls e lous renegaires, lous senats
e lous nèscis, lous mascles e lous crestats»
Se l'esemple es pèr lous Miejournaus, la
liçou es pèr lous autres. Me sembla que
l'astra ia nous baila lous gants pèr remoucà
niî
UOULIVIÉ
E
JAN
BABDIN
couma se dèu lous que voudran tournamai
nou^ soni'ti la legenda messourguièira dau
Miéjournau à la Tartarin.
D'aquela vièlha sansogn ■ si'avè.n soupal;
e voulèn pas pus que nous la servigoun.
D'omes seriouses e pausats, d'omes de
reflession e d'acioun mai que de paraula,
n'avèn autant que cau que siègue — ainai
mai, e sèn en trin d'hou proubà.
Lou XVIma cors soulet baila ioi à la França,
emé Roques e Joffre, Caslelnau e Sarrail,
sous quatre prencipals chèles de guerra.
Tont lou moude n:î pol pas dire autant.
As ensultaires dau Micjour respoundren,
quand serà oura, em'un nòrvi ou una tavella.
A sous crìlicaires, n'i'aprou pèrara de respondre em'aqueles quauques noums.
Lou
CHÌVALIÈ.
VERDUN
.
Noun an pouscu creba la baragnado umano
Di peitrino l'ranceso atignado. eilamount ;
E Verdun l'erouïco es vierjo de í'atrouut,
Car, de nostro frountiéiro, es encaro gardiano.
Li meiour regimen de la Gardo prussiano
E li iîrandebcurgés i flame bataiouu
Davans nòsti sòudard an beissa pavaioun
Senso avé coun^uista la ciéuta soubeirano...
Mai sus li Naut-de-Mèuso encapela de nèu
Lou sang que de countun, raio aqui, rouginèu
Temouino ardidamen dòu ferun de la lucho....
0 Franço ! Veses pas adeja dins toun Cèu
L'espèr de la Vitôri oundreja toun drapèu
E lou bèu semena de ti fièu, pourta frucho ?
Auto-Ribo de Tarn, aqueste
18
C.I.D.O.
BEZIERS
Diretous-Gerents :
Pèr las reclamas, s'adressà ou escriéure
à l'Aministracioun dau CAL
19
Louvis ABRIC.
de mars 1916.
Lou GAL parei lou prumiè e lou tresièma
dimenche de chaca mes
Tablèus de Guerra
Es l'oura ounte lou soui el acaba sajouncha. La journada es estada quiosenla, sans
un pousse d'èr. Lou sourel a rabinat la plana e lou serre de sous rais lous pus cauds.
Âra, enfin. una brisa fresijueta vèn de se
levà, fai dous, fai bon...
A-m-aquel revèl de la fresquièira, tout
seuibla avudre pres una vida nouvella. Las
margaridetas an aussat sa tèsta jauna, lous
cacaracàs alandoun sous pichots parasols
roujes, e lou prat a représ una tinta verda e
blua, douça à l'iol, ounle s'entremescloun
de moutas de terra bruna frescament boulegada ou brausîda pèr lou sourelhàs
... Car la plana que s'espandis es un prat
batalhè, e la lucha i'es eslada terribla aquestes darniès jours.
Lous pialuts an crebat las lignas enemigas, e lous souldats toumbals djris la batésta
sount aqui, aloungatspèr IOU sôu. Las capotas d'azur e lous uniformes grises mescloun
sas coulous, las bourguignotas e lous càscous traucais ravaloun un pauc pertout,
couma ravalonn lous fusils brullats de poudra, las baïounetas inacadas de sang, e lous
bidouns (o ! iroutiia.. ) e las granadas — e
lous cadabres...
Aici. un gros bavarés : una baïouoela intráda pèr l'embouuigou ié ressourtis pèr
l'esquina e lou clavèla au sòu ; lou fusil es
restat, car lou francés que l'a traucat a ressachut una bala en plen front. Sa facia es
viauleta dau coustat que toca lou sòu, blanquinousa de l'autre coustat; l'iol que se vei
es encaradoubert, lou blanc es vengut jaune.
A soun coustat, em'una moustacheta
blounda e de trachs fins e reguliès, un « blu »
es espandit. Soun bras es estat derrabat ras
�LOU
de ITespa[la : sa flgura porta la marca d'una
longa soufrença. ; sus soris abilhages, lou
sárig calhat lai una coucha espessa e negra ;
dins la pla.ra ouriibla de vermes caminoun,
puiiès à d'aslicnts dins IIII vièl racafort...
E n'i'a d'aquela caraugnada ! E nï'a : lou
pounidiè n't'rt ple .
Avèn entendnt à-nioch Liu courpatasses
qne l'asièrt ripalha: an begul d'aquel sang,
an inaiijat il'aquela car glouriousa e pu
denla!
Sus lou bord de la tranchada, una inan
escaleta tèn encaia la pougnada d'un 'usiL
Jocs de la guerta e de l'asard : encroucats
à las pounchas d'un fìéu-de-h rre,un paumou
rosa e de tripas verdejantas fan pensà à la
davantura d'un merchand de frnchan. Couína
à iii-nn taulliè de bouchè s'e vei i>ertont de
ílocs de car coupada. Aqui un pèd derrabat
ras dau souliè, lout proche i'a una quioissa,
e pus liont una tèsta... Es belèu la d'aqupl
souldat desoapitat pér un oubus; mès à
quau sount aqueies brasses, aque!as cainbas? E aquel crane desploumat, aqueles degouts de cervella — e tout lou rèsta, ourri
bles ouriiaments dau cainp d'ounou ..
Acò empacha pas à las erbetas d'èstre verdas, à las margaridelas d'èstre jaunas e
blancas, as cacaríicàs d'èslre cremesins.
Empacda pas à la senlou sana de la lerra e
de la prada de s'enauià'mé i'audou de frescun que monta dau tenaire ensannousit.
Ara, tout es si iu, la natura es bella, la
brisa laugièira sembla bressà lous morts
dins un iiinr.ense lièch de pas e de ìepaus .'.
Mès alai, au founs dau cièl d'un blu palle,
lous darniès rais dau sourel que trescoula
tacoun de rouge l'ourizoun: on diriè d'un
gigant blassat à mort qu'escoupis de sang
sus aquel poctiidiè...
LOUVIS-FILIBERT.
Mars 1916.
GAI.
n'aviè fossa pourtat de la vigna ; ma nisadeta, IÌIOUS tres passerounels n'en faguèroun
fèsta. n'en f-iguèioun tabé dc pendels, s'en
regalèroun, e couma m'en restava prou n'en
faguère un pauc de connfitura Hecalère Ious
poutets dins lou bufet e ère lionta de m'avisà
qu'un de tous senils lous guinchava, e lous
degnèt gninchà un briéu, ta pichola ! Quant
de cops lou demoun dau gourmandige, quant
de cops deguèt-tourmentà toun ama, nova e
jouincta ! e quant de cops deguêt luehà pèr
se laissà pas doumtà Mès lou diable seguèt
pus fort e n'en faguèt nna lipega.
Davans l'enclaus..
Lou
printems respelis
jout lou
c él
de Maiir.a.
Au vmt-e-cinq rie n ars, noste cor es en dou.
Tout es entristesit ; soulet ún roussignôu,
Ajusla un cant nouvèl auplagnun de Daiana.
Ausissèn qu'e Hc [jlours dintie la tiamoi.nlana
E lou rouísignou'et s a,M-èstá, pres
de pùu :
Cantaire de l'amour, ttisa-te, Dif'u z-liou vòu ;
Escoutn... n'es un elas que sona, la campána. .
Alai, davans l'enclaus, couil'ada au
Journals e Gazetas
Mirèia es à ginouls. mès... sans
Lou bêu drpie se bat...
11,
ribanet,
soun Vincenet.
crudèla soufrença !
L'an passat èroun dous, Paire I pèr te plourà.
— Lou Delubre, Buletin di Felibre de la granrfo
Guerro, publicat per Marcel Provence (à Antonelle,
pér Ais-de-Pi'Ouvenço) es caíìt de ranseguaments
sus lous iêlibres souldats.
— Pèr eles encara parei la Gazeto Loubetenco,
<;ourre?poundencia entima adoubada i èr Jonsè Loubet. Loas patriotas miejournaus que coumplissouri
tant generou->amenl, soun debé de Franceses, ié
charroun à cor doubert, à la bona franqueta, de sa
vida de ioi e de sous espèrs pèr Deman.
QUHU
sap se lou manit leveirà sa Prouv- nça ?
— Estèla, soustèn-lou-, digít-ié d'csperà !
■25 de mài's 1916.
Jorget de
— Lous felibres de VEscolo Moundino an représ
tamben, dempioi un briéu, la publicacioun de soun
interessanta revista La Terro d'Oc (13, carrièira
Denfert-Rochereau, Toulousa).
— Sus lou front, à dous passes de ia mitralha
cnemiga, lou coulèga Albert Boudon a creat un
groupe felibrenc VEscolo dôu Boumbardamen, e fai
pareisse un journalet, L'Echo du Boqueteau que,
en francés e en lenga d'oc, publica de poulits verses
e de prosa goustousa.
Un cop de mai, te prouboun aqui lou courage e la
bona imou das pialuts dau Miejour.
Mountanyes Regalades, revista tradicionalista dei
Rossello, que pareis à Perpignan.es lou porta-paraula
mesadié de la Catalougna francesa. Pèr sa redacioun
suegnada e souu csprit felibrenc fai ounou as coumpatriotas de « noste Joíl're » — L. Gh.
votre fille il est pleine de
vons comme
saug ! elle sort de
çà : vésé de quoi que/le a
I'ASTOCHEL.
Letras au front
A moun
bord ! e poulil goulidige e coussi s'entan. chava ! o s'entanchava segur ! talamai qu'al
meiidre bruch de sous írairets saique, couma
lous que sount en defaut, aguót póu e pèr
sautà au pus vite canlevèt de dessus la
cadièira, enrambalhanl lou pct amb'ela que...
se voujèt lout sus sa tèsta.
Sourtiguèl vite à la carrièira. Ai ! se cridèt
la gourmandeta, ai ! se cridèt... Alirèt ansin
toutas las fennas de la carrièira. Arribère en
aquel moument que toutas èroun à soun
entour. « Dequé i'a moun Diéu ? » faguère.
« Malureuse, faguèt una francimanda,
chez
Lou darniè nnuierot, counsacrat au segound anniversàri de la mo.t de Mistral, demourarà couma
un das pus remarcants doucumenls felibrencs de la
guerra.
Res de pus e mouvent, de pus simplament bèu,
qu'aquela garlanda de rosas e de lauriè, lrjnada
pèr de mans erou'tcas e piousas pèr ournà iou toumbèu dau Paire de la Patria.
— Lou Buletin de « Prouvenço» nous baila mesadièrameni de nouvellas d'aquela flourissenta assoussiacioun marselhesa, e de sous noumbrouses membres souldats.
A la sourlida de l'escola, un vèsure. realisèt soun proujèt. M'ère endairièirada à inas
coumissiouns : Iroubant l'outau soulet, sous
frairets defora, mountèt sus una cadièira
nau'a e troubèt dessus l'estaja lou regal que
la chinchava tant
Me sembla la veire trempà sous detets
moufles dins lou brilhant poutet de veire
ounte amirava soun regal ; oi, que. deviè
lipèunejà, que lous deviè suçà sous dets, e
se lipà jusquas al nas ambé sa lenga de
catou : que devièn fa vite aqueles detous de
sa bouca al poutet, dau poutet à sa bouca !
oi, couma lous deviè chauchà ambé estram-
DH.PON-DELASCAIÌUAS.
TOUS dous efantouneis e la rnanida sount
ben bravets, poulidels couma un sòu, couina
tres sòiis
aimablels e graciouses ! an loutas las qualitats das efanlounetsde sjun age,
mès, couma lous efanlounels de soun age
tabé, an sous pichots defauts. Me plase 'à
lous ié counouisse s >us defauts, e quauques
cops lous ic trobe sens trop cercà Es ansin
que Iroubère un jottr què nostra Zezeta,
couma ié dist un sous fraireis. aviè'n penjant
au hpèunage... Oh ! te countarai acò en
ligucnt.
Erian au tems de las cerièiras, frucha que
lous pichots aimoun ben. Papela aquel jour
fait !! » — Ai ! ma... ina... man.... ai ! ai ! !
ai !!!.
Viie, la mene à la font iju'èra pus procha,
la sanpeje ben, ié metièi d'aiga, las fennas à
IVntoilr l'asièn : « Moun Diéu ! mès de qu'a
fach ? Que de sang! que de sang ! o.
E doumai lavave doumaiacò s'espandissiè
de rouge Mès quand aguère prou lavat,
que aguère lous deis ptou apegousits, perdi
coumprenguère de suita de qu'èra arribat;
diguère : « M'acò's dn counfltura ! » e pcudièi pas pus m'empachà d'escacalassà. La
faguère remetre un pauc, e sous frairets
l'espiavouii qu'hou savièn ben de qu'aviè
fach e fasièn, « Oh ! Zezeta, de qu'afach?... »
Ioi.ai pas de besoun d'hou ió redire de toucà
pas à res, la liçoun es estada bona.
Empacha pas, moun bèu Delpon, que s'ela
s'arrapèt à la counûtura, la co inlitura m'arrapét ièu, que n'aguère un poulit esfrai.
DELPOONETA.
Ganges, lou 23 de febriè 19-16.
7Iv
�LOU
GA L_
Lctras dau front
EN CANTANT.
arpiéus ensannousits, s'aprèstava a estranglà
la Libertat que nostes aujòus galois e supèrbes an counquistada au bout de l'espasa —
en cantant...
CAUSSOU
25 de febriè
Gal, pichot gal de moim pals,
— Qu'auboures ta cresta flourada
E toun papâ d'or que lusis, —
Que toun cacalacà m'agrada !
Sus la coulina, quand lou jour
De pertput cassa la sournièira,
Troumpeta de joia e ri'amour,
Saludes l'auba matinièira ;
E ièu, lèu, am'aquel apèl,
Las fedas-bialoun dins t'encastre ;
Lou.chi, q%e 'garda lou troupèi,
Vira à la cabana dau pastre ;
Veja que, de chaca coustat,
Couma sus coumanda, à mervelha,
Nai la vida emé la clartat;
Lou mas endourmit, se revelha ;
En alandant lous contravents
De soun cambrilhou, la mestressa
Sona lou baile e lous jouvents
Pèr metre en trin l'obra que pressa ;
E, pèr dounà vanc au traval,
Dau pourtau tomba la cadiula ;
Ghacun partis d'amount, d'aval ;
Lou cadèl japa ; lou cat miaula ;
A la sinfounia d'en-naut,
Lou miôu trepa dins sa jasslna,
E, manjairassa, vers la nau
Tabé roundina la pourcina—
Tus, sus tas arpas ben plantat,
Te passejes riins lou terraire
Niflant I'aire e la libertat,
Autant fièr couma un emperaire ;
Ou, dins lou rebat dau sourel,
Te quilhes, gai e brounzinaire,
E das biôus que van pèr parel,
lìitmes lou pas grèu caminaire ;
E lou travalhadou. macat
Pèi' lou irtmartl e la patirièira,
Lou brèssa, toun cacalacà,
D'una uiusica de lunlièira. ..
lîèu souFel de la Prouvènço
Gai coumpairj, dau mistrau...
S'èra pas la counsinna, que de cops se
cantariè au moument de la relèva, quand lou
regitnent vai prene quauques jours de repaus ! .. E mai, irresistiblament, me sembla
d'aiiîi la iumour que s'auboura :
Lou maset de mèstre Roumiéu
Es un maset couma n'i a gaire.
Mès, es subretout au repaus que la cansou
ressountis e que regna en mestressa dins
lou canlounament
D'abord, à vous dire la veritat cau recounouisse que pèr lou canl, la palma revèn as
Miejournaus — e pèr autra causa aussi que
poile pas vous dne (cou.na dis la cansou),
car madama Anastasia me guèita. Lous dau
Nord cantoqn pas gaire; anave dire : saboun
pas cantà, e pas qu'acò lous fai fossa diferenls de nautres.
Quanla sinfounia s'ausis ains las granjas
ounte lous pialuls s'abrigouu ! Lous Toulousans entonnoun :
0 moun pais! ò moun païs ! 0, Toulouso,
Qu'aluit tas tlous, touu cèl, toun soulelh d'or...
Fai ressounli toun caut ilamour,
Que dins lous iols lou bonur rlgue
E que l'espèra dau retour
Au cor de las iuaires tlourigue !
Pèr qu'aque-te an i'ague de blad,
Pèr que l'ôli empligne lou douire
A ìevês, sona dins l'èr cla
Emê la troumpeta de couire !
E pèr coumpli lou serrament
De nosta França, oh ! vouja, vouja,
Lou raive e lou trefouliinent
D'una vendemia druda e rouja !
Sona, sona, gal fièr e bèl,
Sona au castèl, sona à la bória
Sona pertout l'ard nl revèl
D tu revenge c de la vitoria !
Alc da
Lou pople legis pas gaire, mès canla bravanient. La cansou es la biblioutèca dau
pople.
Acò 's la dicha de mèstre Fedièira e, pèr.
ma fe ! me sembla qu'a resoun. Ce qu'a dich
en parlanl dau pople, poudèn hou redire en
parlant dau pople das pialuts que sèn. Eajustà tainben que lou pialut canta bougrament
mai que ce qu'escriéu.
Es que n'a pas toujouf lou lesé de prene
soun cra-cra quand s'atroba en prumièira
ligna, l'iol abracat à soun crenèu, fìssament,
en avans, tengnent l'espèra dau Bòchou.
Es que n'a pas toujour lou goust d'ennegresi ur,a paja ou de chimarià quatre mots
as sìéunes. Lou som 1assuca de cops, sans
counità que quand lous dets sount enredenats pèr lou frech que clava on se sentis pas
l'envejade faire de courriè.
Mes, res pot pas empachà lou pialut de
pen'à as qu'a quitat au païs, aval, dins lou
Miejour. Res pot pas l'empachà de sounjà au
bèu sourel nostre, quand devigna soun disque daurat darriès lous nivoulasses que
l'escondoun E alors, mangrat el, soupira :
« Ah ! lou bèu sourel ! » e lèu, sans ié pensà,
la cansou monla sus sas labras e entouna à
miècha-vouès :
BLAVET.
Lolts Caialans replicoun eii faguent rlanti
lou cant dau Pradil, nii Mointani/es /leyalad"s
Lous Gascous encanoun la cansou de
G tStoun-Febus :
Aquelos motintagnos
Que tant 'autos so'unt
M'empachou.i ■ Ie vese
Mas aiuours ount sount !
E lous dau Clapàs canloun soun refrin
poupulàri
Enfants rie Mount-Petiè
Sèn dau mèma quartiè
Noús souveudren toujour
De las poumas d'amour!
E aquel mescladis e'ncanta re monta dins
l'er couma un cant mtdicotis, couma rencens
davans l'aular : oumenage si:nple e nianilica'mentfiliau qiie IOIH enfants dau Miejour
iciuloun à la lerra-inaire.
Au moument de l'assant ûnal, saupran se
souvem de quanta raça sount; e, au ressoun
reviscoulaire de las cansous dau païs, bularan fora França l'envah.iguèire que, de sous
DE
L'OULIVIÈ.
1916.
« Ounte fas la rega ? »
Acò se passava un dimenche, l'après-dinada, avans la guerra ..
Pas liont de Mount-Peliè, en un vilage
prou grandet, Ciola qu'es ràíì au rnas de
moussu Sidobre, vcniè couma de coustuma
veire las doumaisellas (lou vilage n'es coussut). Adouuc Ciola enjoulivai, sa bella caravata rouja. lou capèl de futre negre, lous
souliès dau dimeuche, vai se fa faire la
barba.
Lòu peiruquiè qu'es das mai graciouses,
quand ajètflnit, vouliè lou penchinà ; e, s'hou
dis : « Ounle fas la rega ioi ? »
« Au Mas-Nòu » ié respoundèt lou brave
garçou de tout soun bon sen.
Touta la sala s'espetèt, e Ciola faguêt
couma lous antres.
Lou Mas-Nòu, hou avès devignat, es la
campagna ounte laurava touta la senmana...
H.
VINAS.
NOSTES SOULDATS
Noste estimat coumpatriota lou lioc-tenent-coulounèl Michel vèn d'èstre uoumat coulounèl e plaçat
à la tèsta d'una bregada. Sous pialuts dau 53a lou
regrètoun de tout cor, mès de tout cor se rejouïssoun — e lou Gal ein'eles — d'un avançament ben
meritat.
— Ressabèn au cop las milhounas nouvellas dau
Hoc teneut-coulounèl Dugat et dau lioc-teuent Louvis
Bonfìls. Lou prumiè escriéu au segound : « 0, toutescas gari, siéu mai vengu au front au mitan de'mi
bràvi Prouvençau de Touloun qu'eici, coume en tout
liò, fanmlranrio en lasènt gaiainen soun devé, senso
pauso, despièi l'acoumençanço de la guerro feroujo.
An sempre fe dius ia vitóri comme tout bon
Miejournau a d'èotre. Crese que sian au pica de la
daio ai o, e que dins gaire de tens, la veiren luse en
plen azur. »
— .Noste ainic lou lioe tenent Enric Sébe es estat,
au couinençatnent dau mes, víunia d'un accident
d'airouplana qii'a mes sa vida en dangiè. Sèn
urouses d'aprene que, d'aqnesi.a oura, vai iìtavam^nt
milhou e que comta reprene lèu dins una escádrilba
sa plaça sus lou front.
— Un bravep alutriau3íla. Blachère nous manda
uha poulida pouesia que regretan, à faata de plaÇa
tle pas potirre pùblicà en entiè :
Chasque sèr dins Vabri. quand Vobro es acabado
Htague uno inièjo-oureto ainè. la « iiesoun » ,Li regarde no .pa : s'engraisson pas de bado .'
Soun perdon l apetis se perd m ta resoiín.
Alors p'xdoun li Bocho, avau dins l'enlourage
Alàrga si fusado e tira ti zim-boum.
Podotm be âesçtattçha de grand lir de barrage :
L'ase foute ■' degun se fai lou men Ire b ntnd...
E pioi. passa en revista toutes lous omes de la
Itasou dau :> oa balalhoun Saçnel, ^ameyre, Guez,
Dall Oglio, Ricard, Coulomb, Gaillárd, Bru'n, Bance.
A tout aqueles bons Miejournaus >iau bèu XVma,
c â fO'in felibre, mandan un amistoiis salut.
— Xo#lc devou.tl coulègi Louvis Vernhes, de la
Lauseta, < s aliilliat de núu pèr remountà'u frontd'un
ìnouineat à lautre. Nostes vots lous pus couraus
raconinpagn ir in.
— Nous .'in lach assaupre ilc sa< nouvellas :
Enric Plamin, de Boutoun t. serjant au terrible
2í nta coulo nial;
Jordi Cebe, aspirant d'art Ihariè à-m-un poste
; d'o'.nou : mns tous . crapoulhnts » :
Emila Calmels, riau 3uia regi nent de zniaVHS ;
Alban Coulet, à l'esta'-major riau XVIma cors.
— Sount veng'ils en per.nissioun d tu fiont, aquestes jours, a Mount-Pel è :
Leoun Mercier, de la Wma secioun d'infirmíès
Simoun Azema, ilau
çenia, e lou simpatic
veiturin Rigaud, dau ltìina trin, dávalats toutei
dous d'en Betgica.
L'AGENT DE LIASOU.
�LOU
A la Cloche Fleurie
GAL
Grand Café du Gentre
L. WASSER
Chapelier Spécialiste
Mlle
Marie BERTRAND
PROPRIÉTAIRR
4, Passage Lonjon -
M. LAURANS, Prop re
MONTPELLIER
Rue de l'Esplanade - CETTE
36, Rue Aiguillerie -:- MONTPELLIER
Dernìères Nouveautés
CHOCOLATS - BONBONS - PAINS DÉPICE
RENDEZ-VOUS
Prix Modérés
CONFISERIE DE CHOIX
DE IÏ1M.
LES VOYAGEURS
TÉLÉPHONE
MAISON DE CONFIANCE
o>>>>»>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>»>>>>>>>>»>»>» »>>»»
VILL-E
Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
X3E
CETTE
Lou GAL
CINEMA GAUMONT
TF^.u.e
r*<r euve
I
PROGRAMME
Abounàs-vous au « GAL » ;
du 5 au 9 avril 1916
cì \x
s'atroba :
IVord
à MOUNT-PELIÈ, encò de
PROGRAMME
du 12 au 16 avril 1916
Canièira), e dins lous pren-
Abounàs-ié vostes pialuts.
cipals kiòscous ;
autant-lèu
que
ié
I
PREMIÈRE PARTIE
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
M.
Négrot (en bas de la Grand-
mandaren
PREMIERE PARTIE
à BEZIÈS, encò de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins
GAUMONT ACTUALITÉS
quauques nume-
GAUMONT
lous prencipals kiòscous ;
ACTUALITÉS
Les Troupes Anglaises à Salonique
rots.
Vues prises sous le contrôle
de l'Autorité militaire
à CETA, au Cinemà-Gaumont
Pour la Défense de Verdun
e
Dernières actualités
La Gassette de l'Émigrée
lous
prencipals
en ATE, encò de M. Siffre ;
Le Mariage de M. Ploche
Drame (vues coloriées)
dîns
kiòscous ;
Coinédie sentimentale
à FROUNTIGNAN,
CALINO ET LA VOYANTE
encò
de
M. Jousè Bonfils;
Comédie
DEUXIÈME PARTIE
Pèr lous Souldats
dau Míejour
à
DEUXIEME PARTIE
Les Poilus de la Revanche
Mandàs au front LOU GAL !
Grand drame patriotique
Soun cant es un regal
Pèr lous pialutsdins sa tranchada ;
LE MARIAGE DE KETTY
papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-
ONÉSIME en BQNNS FORTUNE
càssert;
Comédie
à
Que ié porta la sourelhada
Mma
e dins las Biblioutècas de las
A
E l'èr dau païs micjournal.
LOU
<:i
I.,
Bdition
d.e
garasdeMount Peliè,Nimes
Cette.
Beziès, Ceta e Lunel.
|V|@©IRiN]í'§álL@N)
Grand Magasin de Tailleur
SPÉCIftLITÉ
Beaux rayons de Vêtements sur Mesure
POUR
uTMLLE
DE
CHEVEUX
ET
BARBE
<x. oe: a xvx s
A LA GRANQE MAISON
6, Rue Nationale
—
CETTE
- CETTE
Les plus Grands Choix de Bonneterie
ET CHEMISERIE
Salon pour Dames - Shampoing antiseptique
C.I.D.O.
BÊZIERS
Vêtemeats confectionnés
pour hommes et enfants
e
de
mt o r\i s o x i=v
Quand reçaupran'aquel journal
FIRMIN
PEZENAS, encô
Gaubert ;
Seran gais... couma en Pourtugal
Emprimariè
Mma
Grand drame artistique
Distrairés touta una escouada :
29, Rue Gambetta
de
à LUNEL, encò de M. Burnel,
Celle qui tua
Comédie
Emé dous sòus pèr quinzenada
encò
GANGES,
Roux, burèu de tabat ;
MONTANE,
Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè
ONDULATION
TBITITXJ'H.B
AU
HEïïHE
Nuances garanties
Lou Gerent :
JAN BARDIN
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 02, n°19 (2 d'abriéu 1916)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°19 du 2 Avril 1916 (2ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Causse, Pierre (1883-1951)
Bardin, Jean (1893-1966)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1916-04-02
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/175b9110b6a80c7078802b2aa6028cea.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1869
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 02, n°19 (2 d'abril 1916)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-26 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Abric, Louis
Vinas, H.
Causse, Pierre (1883-1951)
Bardin, Jean (1893-1966)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux