-
https://www.occitanica.eu/files/original/58a56dc187b305f333a024861e804d37.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://www.occitanica.eu/files/original/17b4d8bb9a9425d79a25f9f17cf8848a.pdf
16f05df9dc53df9764f5bc980a2303b0
PDF Text
Text
Lou Numerot: Dous Sôus
JOURNAL
LENGADOUCIAN
ABOUNAMENT
Redacioun :
SlÈIS MESES
QrjARANTA
UN AN
TRES
23,
SÒUS.
PLAN DAS PATRIOTAS,
SEGOUNDA
23. — MOUNT-PELlB
Hou avèn, mai d'un cop dejà, quitat coumprene. L'aucastoun se presenta d'hou dire
carrament : escullen emé touta l'oula.
N'avèn prou amai de rèsta, n'avèn un
tîbou, un coufle, un sadoul, nous flca en
caire, nou fai veni lou vòmi, d'èstre tratats,
nautres, gens dau Miejour, pèr lous d'amoundaut, couma lou darniè das rafatuns. E
finis pôr nous bailà de nèrvis pus grosses
quelou poung
D'ausi de longo remcna
Qu'eilamount touti soun proufèto
Qu'eiçavau sian touti uiau-na...
A l'epoca — i'a ìongtems : avans la
guerra — toutas las legendas messourguièiras coungrelhadas pèr l'enveja ou l'abestige
contra lou Miejour, poudièn nous faire rire
autant ou mai que biscà. Ioi, es pas pus ce
mèma. Lous messourguiès, qu'on aviè pas
pres la pena de remoucà couma se dèu, an
pres d'alé. Avièn coumençat pèr se trufà de
nautres, an linit pèr nous ensultà ; s'en sount
preses d'abord à nosle caratèra, e pioi à
nostaounou. E ce pus fort, ce pus terrible,
es qu'an pas agut vergougna d'aeò faire en
plena guerra. Quand l'euemic cauca encara
de sa bota'pesuda lou terraire francés, an
semenat de garguils entre Franceses: besougna de bauchs ou de criminals.
Mès, que siègoun l'un ou l'autre, es de
noste debé de louspas quità faire.
Es un debé de patrioutisme francés de
rapelà à l'ordre lous que, pèr sas paraulas
FAUS-BOURG BOUTOUNET,
9. —
C.I.D.O.
JEUEZiE RS
Aministracioun
9,
N° 28
lè 3ETEMDRE 1916
FRANCS.
Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à I Aministracioun.
ANNADA
MOUNT-PELIÈ
ou sous escrichs, rèscoun
de treboulà
l'unioun sacrada qu'es la força la pus preciousa dela nacioun.
Es un debé de patrioutisme miejournau
d'aparà lo'is de nosta raça, e sustout de paf
quità salli la memória de nostes morts.
Es pèr acò que, tant que caudrà, de longa,
remetren lou nas dau triste segne Gervais
dins sa racadura dau Matin, car sabèn pèr
esperiença tout lou mau qu'a fach au Miejonr e à la França.
Es per acò tamben que quitan pas passà
sans n'en dire un mot un image escandalous paregut à Paris, dins lou Journal des
fìéfugiés du Nord.
Lou valhent deputat de Perpignan Emmanuel Brousse agent demandat, pèr una
« questioun escricha » au ministre de la
Guerra, perqué la censura aviè quitat passà
aquela saloupariè, i'es estat respoundut :
La censure n'a pas cru devoir s'opposer à la publicalion d'un dessin humoristique qui ne se rapporte à aucune question militaire.
A la bona oura ! Sèn fìxats. E couma
s'agis pas d'una questioun militàriapourren,
à noste tour, dire ce que pensan d'aquel
genre á'humour. Aquel <• dessin humoristique» representava un Miejournau en trin
de dire à un ome dau Nord : « Maìntenant
que vous êtes ruinés, nous atlons prendre vos
industries. »
Aqui lous sentiments que lous « refugiats
dau Nord » à Paris, prèstoun as Miejournaus : proubable que nous jujoun d'après
eles.
Aquelas paraulas miserablas, aquel abou-
Lou GAL parei lou lè e lou 15 de cha
•
mes
minable empusage de las pus bassas passiouns, aqueles prepaus d'ahicioun e de
guerra civila, sount prou punits entre que
sount counouguts, sembla, e se dèurièn passà
de tout coumentàri. E pamens, es vengut
necessàri de n'en faire : i'a de mounde que
s'aperçuvoun pas qu'es jour en plen sourel.
Es pas de besoun de proutestà que lous
Miejournaus an pas d'entenciouns tant interessadas e engrepiairas : nostes milhous
amics nous an toujour pulèu reprouchat
d estre trop larges e generouses.
Tout ce que comtoun lous souldats dau
Miejour, es, quand l'oura picarà, de tournà
dins soun païs e de rsprene soun traval.
Traval e païs qu'an quitats, sans esitacioun,
au moument dau dangè, pèr aparà ia França,
es vrai, mès tamben — hou fasèn remarcà,
perdequé nous ié forçoun — pèr aparà e
prouteja las endustrias e lous oustaus
d'aquelas gens dau Nord que nous pagoun
ara emé de soutisas. Se sount arrouïnats,
n'en poudèn pas de mai : avèn tout fach,
tout, jusqu'à la mort, pèr i'evità aquel malur. E, pèr la paga, sous coumpatriotas restats amount nous escourchavoun tant que
poudièn : lous mercanlis dau Nord, eles, an
pas esperat après Ia guerra pèr faire fourtuna.
E se disian, dau tems que ié sèn que lous
« refugiats dau Nord » davalats dins lou
Miejour — n'i'a bravament — n'an proufitat
pèr prene la plaça das Miejournaus qu'èroun partits à la guerra ? Hou diren pas, car
tenèn à quità au Journal des réfugiés du Nord,
lou poumpoun dau sotige e de la marrida fe.
Hou diren pas... E trouban natural qu'a-
�r_o r_r
quel mounde siègoun estats aculits aici lous
brasses e lou cor douberts. Lous avèn ressachuts couma de fraires doublament fraires
pioiqu'èroun malurouses — sans faire cas
à la coulou de soun pèu e à l'accent de soun
parlà. Generouses e counflents, i'avèn alandat las portas de nostes oustaus e de nosta
amistança. Talament benque, de fes que i'a,
sèn estats escarnits. Car enfin, cau de tout
mounde pèr faire un moxinde : e dins lou
mounde das refugiats, moun Diéu ! i'a
belèu agut un pauc mai de guinèia que ce
que cau.
Qu'acò nous servigue de liçou — emé lou
rèsta.
Nous an prou reprouchat d'avudre la tèsta
laugièira. Âubé ! Sachen, d'ara-en-avans, un
pauc mai nous souveni. Es be dich d'èstre
braves, amistouses, bons garçous e sans
rancura, mès pioi, lou trop hou gasta.
E quand, pèr dessus nosta tèstas, las vilaniès francimandas afustoun lou noum e lou
renoum de noste Miejour, tant pauc que
siègue, es toujour trop.
Lou CHIVALIÈ.
La 61ma
i
Brepda à l'ounou
Lous valhents e glouriouses regiments
de Mount-Peliè e Beziès, lou 81a e lou 96a
d'infantaiiè, vènoun d'èstre citats à l'ordre
dau jour de l'Armada. Sabèn toutes emé
quanta energia sous souldats, toutes Miejournaus, an luchat. Aquela recoumpensa
tant justa e quant de cops meritada serà
una bella responsa, de las pus beilas à faire
as ensultaires dau Miejour se n'en trouban
encara.
Mandan à tout aqueles braves souldats
lou testimòni de nosta granda amiracioun.
GAL
LOUS MISTÈRiS DE BOUZIGAS
Letras dau front
7)e JOibres ! T)e Journcr/s !
IX
Lou JJuèl
Pèrtant qu'hou repeten. hou diren pas jamai prou, lou bonurque van pourtà,dins las
liontas tranchadas, lous journaleis en lenga
d'oc. N'en ressabèn aqueste nouvèl temouniage e nous es de bon de lou retraire :
Brave coumpan de Lengadô,
Lou caracaca de vosle Gal s'ausis dins li valat
bataié ounte s'amadurola frucho de la vitòri, e soun
cant a soun ecô dins li cor de vosti fraire prouvençau.
Ah ! que de longo nous adugue li resson dòu païs
ama, dôu car païs miejournau que belau de touto
nosto amo, e qu'aman, eicito, d'autant mai que se
pouden rendre comte qu'es pas coumprés de touti e
qu'es despietadousamen juja per quauquis uns.
Acò noun póu èstre, entre soudart de Franço,
l'encauso de disputo, mai, pèr nautri, à de moument que i a, l'encauso de grossi lagno !
Urousamen que, tout en un cop, lou soulas nous
arribo. Nous arribo emé lou Gal de Mountpelié, lou
Cacalaca d'Alès, lou Delvbre de-z-Ais ; e meme de
publicacioun franchimando nous l'aduson.
Tenés, vene de legi dins li longuis ouro di vihado
un libre que retrais l'istôri di sindicat agricolo en
Prouvènco, de 1889 à 1908, à l'aflat de l'ome qu'empurè la flamo sindicalo dins li cinq departamen
prouvençau. Vèn d'èstre publica pèr l'Unioun di
sindicat aupen e prouvençau, de Marsiho ; lou voudriéu vèire dins touti li man di pacan pèr li douna
fîsanço dins sa forço econoumico e soucialo que se
n'avison quasimeu pas. E veici ço qu'ai legi sus la
proumiéro pajo ;
Aux PAYSANS PROVENÇAUX
Soldats de la grande guerre, et particulièrement
AUX MARTYRS ET AUX HIÌROS DIFFAMÉS DU XV
E
CORPS
Qui justifièrent si noblement sur les champs
de bataille et qui justifieront — jusqu'au bout —
la confiauce patriotique quavait mise en eux
VILLENEUVE-TRANS
et l'attachement passionné jqu'il leur avait voué,
ce livre est affectueusement de'die'
par un de leurs frères d'armes
qui eut la joie de verser son sang
à la tête
de soldats de notre Midi
(Aux armées, région de Verdun. 15 mars 1916.)
se vous disiéu qu'en legissènt aquesti rego ai
seuti de lagremo bagna mi ciho !...
Tout ço que nous parlara dòu terraire nadau, dôu
paraulis de nostre brès, de nosti mestié, de nosti
terro, tout acô nous fara boumbouneja lou pitre,
baiara forço à nosti bras, e envanc à nosti cor, car
nous rendra mai sensiblo la toco de nosti soufrènço
e de noste devouamen.
Adounc, maudo-nous de longo toun cant clarinéu,
o béu cantaire dôu terraire patriau, o béu Gau lengadoucian !
E
AQUELA EMPEGA!
Pot arribà à tout lou mounde de faire una
bòíia, suslout à un journalista, e mai que
mai à un journalista de Paris Mès's egal :
n'i'a que cremoun au lum! Aquesta, que
pescan dins Le Journal, dau 18 d'agoust,
passa l'osca :
M. THIERRY DANS LE GARD
M. Joseph Thierry, sous-secrétaire d'Etat à l'intendance, est arrivé mercredi à Montpellier pour
faire une enquête sur la situation de la viticulture
et sur les réquisitions de vins.
Mount-Peliè dins lou Gard! Aqsela empega !
... I'a d'ases pertout, hou sabèn ; mès i'a
pas qu'à Paris qu'escrivoun dins lousjournals.
EMILE RICHARD.
Armado d'Alsaço, 2 d'avoust 1916.
Gramecian noste brave courrespoundent,
e sounan un cop de mai lou rampèl : « De
libres ! de journals ! pèr lous pialuts ».
Couma hou dis mai que ben noste amic F.
Pouzol, í'oura es mervelhousa pèr la proupaganda de la lenga nostra. La quiten pas
passà. Lous que voudran dounà siègue en
natura (libres, armanacs, journals mèma
vièls) siègue en argent, pèr aquela bona e
bella obra patrioutica podoun manda ce que
voudran au Gal que lous gramecia d'avança.
Lou lendeman mati, tout Bouzigas seguèt
lèu au courrent de l'afaire ; lous omes n'en
parlavoun à chaca cantou de carrièira ; las
fennas liarjavoun dins lous cafès d'un sôu.
Lous envitats, eles, venguèroun aderé prene
part encò de Toumatou au malur qu'arribava
à sa familha.
Lou baroun de l'Estaca diguèt à Bouzanquet : « Anen, pèr veire, reflechis un pauc ;
se quicon t'arribava, dequé devendriè ta
fenna Petesqueta ? E ièu aussi ! Ièu que
t'aime couma moun enfant, que vole faire
lou bonur de ta vida, dequé farai sans tus ?
Regarda, re'garda aqueles pèusses blancs !!
E lou baroun pausèt soun tricorna.
— Me vole batre ! Me vole batre ! cridèt
Bouzanquet agaçat, vole ié faire veire, à-maquel farluquet de Bouzigau ço que i'a dins
lou cor d'un Ganjol.
Tout lou mounde plourava.
La bella-maire, madama Toumata, ensachèt de l'amaisà un darniè cop : « Diga,
Bouzanquet, ié faguèt, se me vos pas faire
mouri, te bates pas !! »
— Lou vole tugà ! oi ! lou vole tugà, bramèt lougendre.
En entendent acô, lous badaires disièn :
« Boudiéu, boudiéu... i'a d'espés ! »
Lou marqués das Ounglous e lou viscomte
dau Petàs-Bagnat, causits couma tèmouèns
de Bouzanquet, anèroun pourtà la letra d'envitacioun à Pairolou.
Aqueste cridava couma un mut Sa maire
Catin fasiè pas que repetà : « Aussi, dequé
tron ! cau a vist de s'anà entripounejà dins
un pastis antau. Hou sabiès ben, qu'aque
ome èra lou pus fort de Bouzigas !!! »
Quand Pairolou vegèt dintrà lous dous
temouèns, l'èr serious couma dous crocamorts, la tramblanta lou prenguèt.
— Couma voulès vous batre ? ié demandèt lou viscomte dau Petàs-Bagnat.
— Me sièi pas jamai batut ! me batrai
coumal'on se bat, respoundèt Pairolou.
— Ad usum! cridèt soun vièil ouncle,
Vesiandou, l'ancian clergue.
Se batre ad usum vôu dire se batre seloun
l'usage. Dempioi 1627 lous duèls à l'espasa
èroun defenduts en França. Aussi chaca païs
aviè una manièira à el de se batre.
A Frountignan se batièn au muscat, à Pezenàs i'aviè lou duèl au pastissou ; més. pèr
Bouzigas, acô èra trop dous, caliè quicon de
mai relevat. Es per acô qu'avièn enstituat
las « fangadissas ». Se voulès, anan laissà
la paraula à Chimbladatas. lou Thucydida de
l'epoca : maugrat soun estile un pauc lourd,
vous hou dirà milhou que ièu. Vejaici ço
que dis au paragrafa LXIII de soun « Histori
universali» :
�LOU
j
« Lou 20 mars 1760, à tres ouras, tout
Bouzigas èra rassemblat sus la plaça. Dous
poutèus reiinits pèr una longa corda èroun
quilhats. Lous dous coumbatants arribèroun.
« Viva Bouzanquet ! viva Bouzanquet ! »
cridava lou pople bouzigau se rapellant dau
service rendut l'annada d'avans.
Bouzanquet e Pairolou seguèroun estacats
pèr un fiéu de seda à la centura e penchats
à la corda. Una arbaleta de dès-e-nôu sòus
sieguèt bailada à chacun embé douge flèchas.
En dejouta d'eles sieguèt mes un grand
tinèl plen de fanga de Balaruc.
Pèr gagnà lou duèl s'agissiè de coupà lou
fiéu de l'aversàri e de l'enfangà.
Lou coumbat acoumencèt. Pairolou tirèt
lou prumiè, ratèt soun cop.
Mès Bouzanquet, couma Guilhaume Tell,
gimblèt soun arbaleta, visèt talament ben
que manquêt pas lou fîéu ; lou paure Pairoiolx piquèt la tèsta dins la fanga.
— Vixit (a viscut) diguèt Vesiandou.
— Viva Bouzanquet ! Viva Bouzanquet!
cridavoun de pertout' Troumbona sourtiguèt
dau cafè embé soun orfeon que cantèt un èr
de vitôria.
Petesqueta qu'èra restadaliont de la plaça,
arribèt au bras dau baroun de l'Estaca e dau
prince Haimounnas-ben-Moucat. l'agèt una
poutounejada terribla.
— Bouzanquet, faguèt lou prince (en
araba), te fau grand marabout de MaskouhTounad.
— E ièu, dijçuèt lou baroun, sièi ara trop
vièl pèr aministrà Bouzigas, ze te donne
mon château e touta ma fourtuna : Tu seras
moun successou.
— Viva Bouzanquet ! Viva Bouzanquet!!
I'agèt una fèsta espetaclousa au café Toumata.
Sus lou vèspre, Bouzanquet atalèt l'asot e
s'en anèt embé Petesqueta festejà lou printems dins lou pargue d'Issankà.
!
I
i
;
|
CJ AL
d'abituda aquel jour lons souldats fan fèsta.
— Ah ! es vrai! que sièi bèstia : pensave pas
qu'èra lou 14 julhet; ebé ! pioiqu'es couma
acô, prèsta-me un quart e prouûtarai de
l'aucasioun.
Prenèn un quarl chacun, e èren pas pulèu
sourtits de la guitouna que lou serjant de
iour crida : « Rassembtement avec les bidons
et les quarts ! » — Ah ! me dis Graniè, cau
prene lou bidoun aussi? — E pardiéu ! soulide qu'an ressachut un miè-mioch de pinard
de mai que lous autres jours. — Ebé ! alors,
prèsta-me un bidoun ! — Mès n'ai pas ges,
ié responde,n'ai prou em'un ; creses que
sièi ferre-blantiè, ièu? — Ebé! tant pis!
metren toun pinard dins toun bidoun, e lou
miéune lou bèuren, couma acò lou sourel
lou farà pas virà.
Alors, partissèn au rassemblament, e
quand lou serjant nous vei arribà nous dis :
« Si vous voulez une permission de vìngtquatre heures pour vous faire dépêcher, vous
n'avez qu'à le dire» e Graniè pot pas se
retène de ié respondre : « Fariès pas mau de
me bailà la de sièis jours pèr anà à MountPeliè, i'a un moument que l'espère ! » —« Que diles-vous? Metiez-vous au garde-àvous, d'abord; et puis, où avez-vous mis votre
bidon? — « L'ai oublidat», Graniè ié respond. — « Vous dites ? 11 est à Blidah ? Vous
aurez qualre jours! cela vous apprendra à
vous moquer d'un supérieur. »
Alors lou serjant coumanda : « Garde à
vous/r> e passa davans chaca souldat pèr
distribuà la quinina. Quand arriba davans
Graniè ié dis : «Eh bien! puisque vous
n'avez pas de bidon, vous allez avale^ la
quinine sans eau. » Alors Graniè se vira vers
ièu, e me vèn : « Es pèr aquela saloupariè
de quinina que m'as fach veni aici pèr agantà quatre jours de tola ! T'en proumete que
siès rusat,.. M'en rapelarai touta ir.a vida
d'aquel 14 julhet.
G.
FIGUIÉIRA.
JAN DE LA CAI'ELLA-NOVA.
Fin de la prumièira partida
Letra d'Ourient
La Pastilha de quinina
Dins aqueste païs ounte lou sourel es tant
caud, i'a fossa precauciouns à prene, pèr
evità de moulous de malautiès, tala que lou
paludisme ; pèr aquela i'a pas res couma de
prene quaucas pastilhas de quinina. Pèr
vous rendre comte, vous cau veni lou souèr
avans la soupa ; alors entendriès cridà de
pertoat : (( Rassemblement avec ies quarts ! »
Un jour, juste à-m-aquel moument arriba
Graniè, qu'es cousiniè dau general, e me
dis : « As quicon de bon à bèure ? » — Perdequé? ièu ié demande. — E oi, vese que
partisses amé toun quart à la man... — Pardi!
sabes be que ioi es lou 14 julhet, e que
NOSTES SOULDATS
Noste amic, lou capitàni Jan Martin, de Ganges,
vèn de ressaupre la Legioun d'ounou e la Crous de
guerra; èra dejà estat citat 3 cops. Bravo moun
capitàni, pican Ias mans en voste ounou.
— Un autre Ganjol, Jan Carrière, a ressajut el, la
Medalha militària e la Crous de guerra emé la palma.
Lou felicitan de tout cor.
— Noste bon coulèga l'aspirant Alcide Caze, de
Mèza, emé la Medalha militària e la Crous de guera
que vènoun de ié bailà, vei encara brilhà soun
espalleta d'ouficiè. Osca pèr tus, brave Mezau, lou
Gal te trais soun pus galoi cacaraca.
— LDU jouta-lioctenent Augustin Bessière,de ClarMount,qu'a dejà dos citaciouns es noumat lioctenent
e coumanda una coumpaniè de mitrahusas. Em'el
l'aspirant Guilhem Maistre es noumat jouta-Hoctenent. A toutes dous notes milhous compliments. — Coumplimentau encara, Carles
Perotti, de
Capestang, qu'es noumat ajudant-chèfe e lou capoural Edmond Plauzolles, de Mèza, qu'es noumat
sarjant.
— ,Touta una banda de Clapassiès . sount estats
citats aquesta darnièira quinzena. Sabèn lous noum
de quauques-uns : vous lous bailan. Es : lous sarjants Desirat Blachelle, Jordi Medard. Victor Labourdette e Pèire Boyer, de Cela-Nova ; ReinièBoulanger, Louvis Jouynes (pér lou segound cop),
l'abat Louvis Calmels, lous dous fraires Maurice e
Reiniè Rousselot, Roumiéu de Campeau-Roubert,
Alfonse Coulomb, lou eapoural Emila Bosc. Adolfe
Benezach e Pau Fabre.
Aqui de Crous de guerra ben pourtadas, que sèn
urouses de veire sus la petrina de nostes braves
coumpatriotas.
— A Lunel, ounte n'en fan toujour quaucuna,
Marcel Guin es noumat
bregadiè e citat ; citat
encara Antoni Bastide. Nostas milhounas felicitacioûns à-n-aqueles valhents.
— An ressajut la Crous de guerra, touta una cola
de Bezièirencs : lous jouta-lioctenents Andriéu Taillefere Leon Marchand, aqueste pèrlou segound cop ;
Florentin Rouen, Pau Brès, Jousè Fabreguettes,
lou « margis >> Marcel Singla, lou sarjant Pau Vernazobres, Antoni Nicolas e d'autres encara que sabèn
pas lou noum, acò nous empacha pas de lous coumplimentà, couma coumptimentan lous autres.
—Un nioulou de Celóris an atabé ressachut la
Crous de guerra. Vesèn aqui : Pèire Dandonnau,
Jan Roumieu, Luria-Cerf, qu'es en mema tems
noumat capoural ; Jan-Marc Picquemal,
Pêire
Escassut, lou sarjant Carles Biren, Francés Ferral,
capoural enfirmiè, Pèire Valeia, Aristide Chanzy e
Louvis Deant.
— Dins tout l'Eraut vesèn ptôure las decouraciouns : Louvis Marquès, de Bedarriéus ; Carles
Lacoste e Jousè Gout, de Mauiò ; Reiniè Planchant,
de Poussan ; lou fourriè Jousè Lalique, de St-Jande-Buèges; Allessandre Cayrol, dau Pin ; Iou capoural Julian Bestieu e Andriéu Nourrit, de St-Giniès ; Louvis Saignes, de Castelnóu ; Louvis Fauriac, serjant mitralhur, de Loudeva ; Gustave Coumbettes, de Mountaud, qu'an toutes agut la Crous de
guerra.
— E n'i'a mai encara que l'an aguda e que I'an pas
raubada : es nostes amics, Maurice Devèze, d'Usclas ;
Gastoun Bousquet, margis d'artilhariè, de Magalas ;
Jousè Roques, de Vila-Manda ; Ferdinand Bertony,
de Flourensac ; lou margis Fernand Bouvier, de
St-Marti-de-Loundres ;
Louvis
Auriac,
d'Ate .
Emilian Fabre, de Bouzigas ; Alfred Bousquet, de
Roujan.
— E cresegues pas qu'es tout: n'avèn una bona tièra,
dins e>a : Roumiéu Calayrac, de St-Giniès-Iou-Bas ;
Antoni Labat e Carles Pagés, de |Balaruc-lou-Vièl ;
Fourtunal Saunal e Jaques Bonnel, de Gijan ;
Gastoun Granlè, de St-Banzèli; pèrlou segound cop,
lou serjant
Jousè Fouquet,
d'Abeilhan; Enric
Mountane, de Gabian ; Leon Malabauche, de Cournouu ; Louvis Bertrand,
serjant, de St-Just ;
Jouanès Maillé, dau Crès e Jan Durand, de Pezenàs.
— Enûn, pèr bella finida, vesèn lous noums de
Reiniè Fraisse e Pau Fabre, de Loudeva ; Gabrièl
Causse, de St-Andriéu-de-Sangônis ; Fèlis Monier,
de Mudasou ; lou sarjant Jordi Bounajel e lou
capoural enfirmiè Rafaél Bounaric, toutes dous
d Alignan-dau-Vent ; Gastoun Calas, de las Airas ;
Jousè Fourniè, blassat e citat, de Riols ; Jan Sauvaire, de ot-Fèlis-de-Loudez ; Nespoulous Levy, de
Roujan.
— Avèa toujour de bonas nouvellas daucoumandant
Saisset ; d'Emila Blancard, l'automoubilista ; de
P. Benezech-Fauchè, en counvalescencia à Bouzì"-'
gas ; de P. Bourges.
— De Salounica, nous'u vènoun das serjauts Louvis Gailhot e Marcel Mezy, das souldats Carles
Graniè, Marius Héral, Gastoun Figuière, dau 56ma
coulouuial, e Jousè Maux, dau 2ma genia.
— Avèn vist dins las carrièiras de nosie Clapàs.
lou serjant mitralhur Louvis Vernhes ; lou liocteuent Louvis Bonfìls, en counvalescencia ; lou
serjant Jousè Belloc, Iou canounié Pau Cristol, en
permissioun.
L'AGENT DE
LIASOU.
�LOU
GAL
Ecole "REMINGTON"
L WASSER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Chapelier Spécialiste
Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
4, Passage Lonjon - MONTPELLIER
Par hasard! n'auriez-vous pas
la vue fatiguée ?
Si oui, adressez-vous à la
Ltmetterie Mondiale
qui vous la rétablira.
Paul
LEÇONS
COURRIER - TRÀVAUX DE MACHINE
Dernières Nouveautés
Prix Modérés
8, Boulevard Victor-Hugo
MAISON DE CONFIANCE
MONTPELLIER
RAMOND
4, rue Maguelone, MONTPELLIER
Gros dóbit -- Peu de frais -- Concurrence
impossible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sorte»
de pince-nez et lunèttes.
^^^^^CÍCJCÎCÍCîCÍCÍCíCJCiCÍCÎCÍCÎCîCÍC^CÎCÍCJCîCÎCÎCJCÍCÎCÍCÎCÎCÍCÍCÍCÍCÍCJC
1
Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
Lou GAL
YILLB ©E NONTPBLLIBR
ATHENEECINEMA
Rue
X Í3
Boussairolles
—
s'atroba •
à MODNT-PELIÈ, encò de M.
1C3
Négrot (en bas de la Grand-
Abounàs-vous au « GAL » ;
Carrièira), e dins lous pren-
Abounàs-ié vostes pialuts.
cipals kiòscous ;
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
autant-lèu
que
ié
mandaren
TOUS
LES
SOIRS,
à 8 hep.pes
RepFÌse
à BEZIÈS, encò de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins
lous prencipals kiòscous ;
quauques nume-
MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes
rots.
à CETA, au Cinemà-Gaumont
e
dîns
lous
prencipals
Mòscous ;
SPECTAGLE REC0MM4NDB AUX FAIILLES
en ATE, encò de M. Siffre ;
à FRODNTIGNAN,
encò
de
M. Jousè Bonflls;
Fìlms Artistiques des Premières Marques
Pèr lous Souldats
dau Miejour
à
GANGES,
encò
de
Mma
Roux, burèu de tabat ;
Orchestre Symphonique G. BORNE
àLDNEL, encò de M. Burnel,
papetariè ;
à MÈZA. encò de Mlla Bou-
Mandàs au front LOU GAL !
cassert;
Soun cant es un regal
Pèr lous pialuts dins sa tranchada
à
Emé dous sôus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada :
Seran gais... couiua en Pourtugal
Consommations de ler Choix
de
garas de Mount- Peliè, Nimes
LOC ftlil..
— Edition. de Montpellier
E t'èr dau païs miejournaL
Beziès, Ceta e Lunel.
Digas, Marioun !
D'ounte ven lou renoum
De l'atalhò
Causse-Fedièira
53, carrièira Agulhariè, 53
- Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...
C.I.D.O.
BÊZiEM
Emprimariè
FIRMIN
e
MONTANE,
Mma
e dins las Biblioutècas de las
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
PEZENAS, encô
Gaubert ;
Quèi dau Merdansou — Mount Peliè
Lou Gerent :
JAN BARDIN
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 02, n°28 (1é setembre 1916)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°28 du 1er septembre 1916 (2ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1916-09-01
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1934">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1934</a>
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 02, n°28 (1é de setembre 1916)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/58a56dc187b305f333a024861e804d37.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Richard, Emile
Figuieira, G.
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux