<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1936" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1936?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T04:23:10+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="939" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/203cdfc807546025e42dcc5561962810.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105539">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105540">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105543">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105544">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139149" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3117ab00d98df616a95ea537512a62c6.pdf</src>
      <authentication>6628029d280a0bfefe4182aaebb7cb4d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631233">
                  <text>Lou Numerot: Oous Sóus

ABOUNAME NT

Redacioun :

SlÈIS MESES

QoARANTA

UN AN

TRES

SÒUS.

23, PLAN DAS PATRIOTAS, 23.

—

SEGOUNDA

lè D'OTOBRE 1916

Briéu tie charrada

DE BRESSES!..
Dequé devès pensà, braves amics, de pas
pus ausi parlà de papeta Zidora ?
Avès degut vous dire : « Âquel tresor de
vièl déu èstre mort? »
— Ebé, no, n'es pasmort; es sempre en
bona santat, e, mai que jamai, ple de justas
reflessiouns, e de bons counsels.
— Adiéu ! bèl ome, me faguèt i'a quauques
jours, au cantou de la Babola, vène de prene
mas vacanças : ai fach una cura, couma lou
grandmounde.
— Oi ? quanta aiga sès anat bèure ?
— Ai begut d'aiga de pous; mès te proumete qu'ai fach un couflage de rasins !... que
me vau milhou qu'una mesada de Vichy.
— Hou crese ! avès agut mai de tranquillitat que dins aquel Paris d'estiéu.
— Pioipoudièi mai sounjà à-m-una causa
seriousa, que me tracassa, e se vos, te la
vau escullà.
As vist que coumençavoun à s'oucupà de
la despoupulacioun : van faire de lèis pèr las
grandas familhas, van bailà d'argent pèr
l'espelida de l'enfant; fìn de comte, cridoun
toutes : « De brèsses ! de brèsses ! »
Lou remèdi : argent, me fai sounjà dous
cops.
Es ben bèu de bailà lou prencipau. pèr
croumpà la mangilha, mès es-ti segu qu'aquela « prima » pèr l'enfant siègue toujour
pèr el.
— Grossa questioun...

FAUS-BOURG BODTODNET, Í),

—

C.I.D.O.
BEZIERS

Aministracmun
9,

N° 31

MOUNT-PELIÈ

FRANC8.

Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à l'Aministracioun.

ANNADA

MOUNT-PELIÈ

— Aussi, veja moun amic, ai autant pòu
de veire faire naisse d'enfant pèr l'amour
de l'argent, couma de veire rebèure lou
« pernod ».
Se iou vièi sisiéina de ; egociisme P de ìa
jouïna, gros degalhaire de la familha, countùnia, lou remèdi das sòus, contre lou despouplage, devendrà pulèu un niau. Ounte pot
anà l'argent, se l'ome vòu jouï e se la fenna
es un goulîamàs ?
Ah ! cafès, cinemàs, eldoradòs, devès hou
saupre, ounte dintra l'argent... E lou manidet demourarà sans fìoc, pas qu'emb'una
soupeta jalada, pourtarà pas lou tricot caudet qu'aurièn pouscut ié croumpà embó
l'escoutissoun dau goubèr, demourarà dins
la misèra, couma autrafés, ié grandirà, e se
s'en sourtis, anarà — souvent aucèl de
rapina — mau acabà sousjours...
— Ajudàs la bona familha, e sustout aparàs-la.
Lou vilage, ounte lous sentiments d'espandiment de la raça demouravoun, es pas estat
espargnat dau mau qu'agantava las vilas.
Au countràri : la rèva centralisaira, qu'es
pèrfossa dins la despoupuiacioun, i'a fach
obra maufasenta.
An desmairat lou païsan de sas campagnas, i'an fach lusi que poudié n'èstre un
moussu. E, malurousament, ignourents de
soun bounur, fossa desracinats an cabussat
dins lou fangàs. An viscut — pas que pèr
eles — an fach lous moussus, mès an pas
fach d'enfants.
De brèsses ! De brèsses ! cridoun... mès
iéu vous respoundrai : « Aparàs dounc l'en-

Lou GAL parei lou 1 è e lou 15 de chac e
mes

drech ounte on aprend à bressà. Fasès mai
pèr lou fougau, e anós pas dire au jouvent :
«Quita toun nis, ounte manjes toun pan,
Tèni aqui ounte sèn fossa, ié manjaràs un os
que í'escanarà. » Anés pas dira h 1a maríida *

« Vèni à la vila, saupràs faire marchà las
machinas nouvellas, toucaràs d'argent, poudràs viéure souleta, seràs ta mestressa. »
Osca! souleta, aprendrà à deveni una
dameta. E dessoublidarà lou vièlh oustau
ounte sa grand l'aviè bressada, e ounte sa
maire desoulada, ploura, de veire l'oustau
vouide de brès.
Ah ! oi, aquela pichota sucrada, sauprà
fossa... e belèu tout, pèr faire una dama...
mès n'aurà pas res pèr íaire una bona maire.
Regarda-te, Paris ensourcelaire! e fai
toun « mea culpa ». Siès pèr quicon dins la
la despoupulacioun ; fas miralhà la misèra
daurada à-m-aquela baucha jouinessa derrabada dau teta-dous nadalenc. Ié dises :
« Venès ! la vida es cara, ai pas ges de sourel, mès ai lous fums e lous microbes.
Venès dins la vila grandassa ounte pamens
se cau tant sarrà, on i'es ben : farés d'enfants — que mouriran lèu... »
Anen, se voulès bailà d'argent bailàs-lou,
mès bailàs-lou ben.
E se voulès faire quicon de bon, fasès
regrelhà l'amour de la familha, sounjàs au
campèstre ; e pioi que sèn dins lou grand
siècle demoucrata, fagués pas vergougna au
païsan de soun àbi groussiè ou de sa bloda.
Digàs-ié de n'èstre fìèr, car el poudriè vous
dire : « Dequé fariè Paris, se i'aviè pas
l'araire? »
Anés pas ié charrà de fols rasounaments,

�X_C&gt; í J

ié digués pas qu'a tort de se courbà sus sa
terra, car antau i'escampàs la prumièira
palada sus l'esquina.
— M'avès enclausit, papeta Zidora. Auriès
degut èstre deputat.
— lèu ! m'aurièn pas escoutat, car sabe
pas francimandejà. Pioi moun àbi es groussiè, e ioi, l'àbi fasiè lou mouine.
Anen ! te quite, bèl amic, s'un jour te marides, pensa un pauc à papeta Zidora ; t'aurà
pas mau parlat. cresè. .. Adiéu !
Brave vièl ! dire que n'i'a qu'aurièn lou
loupet de lou tratà de repapiaire, dire que
cau de discussiouns, de coumissiouns, de
delegaciouns e touta I'aministracioun, pèr
bailà jour à dequé ? à-m-una veriiat que Zidoreta, soulet, nous fai sourti de l'escu.
Oi, messiès dau Lum, l'avès l'aparaire,
lou cantaire dau fougau. Mès. acò vous
sourris pas de veire que parla pas dins vosta
lenga? E, pamens, pèr bressà, res vau pas
aquela lenga maire, qu'apelan emé rasou la
lenga dau brès. Hou sabès ? mès quau sap
s'hou voudrés coumprene !...
Jorget DE PASTOURÈL.

A prepaus de la Roumania
Nous èren trop pressats, l'autre cop, de
dire que digus s'èra pas virat à la Coumuna
de Mount-Peliè, pèr mandà vers Bucarest
lou salut de la ciéutat de las Féstas Latinas.
Siègue de soun sicap, siègue que quaucun
i'hou age bufat, noste counsel a fach soun
degut : dins sa sesilha dau 19 de setembre,
sus la prepausicioun e après un pichot discours de M lou prumiè cònsouPezet,a voutat
pèr aclamaciouns un message de simpatia
au goubèrnament e au pople de Roumania.
Lous journals n'an publicat lou tèste, que
dis ben ce qu'èra de dire dins la circounstença.
Avèn citat, i'a quinze jours, la paraula dau
segne Deschanel sus la lenga, estrument
sacrat de la deliéurança. Faguen remarcà
qu'èra pas, un mièch-siècle après, qu'un
ressoun das verses famouses de Mistral :
... Car,

de mourre-bourdoun qu'un pople toumbe
Se lèn sa lengo, tèn la clau
[esclau,
Que di cadeno lou detie'uro.

Pèr aparà sa lenga rnaire, lous Roumans
de Transilvania an sachut luchà e soufri.
E quand un das pus valhents, Lucaciu, seguèt
coundannat pèr lous juges-varlets de Francés-Jousè, la vouès de jiostes pouètas voulèt
jusquas à sa prisou pèr ié pourtà l'oumage
e lou salut das patriotas de Lengadoc. Lou
temouniage n'es escrich dins VArmanac
mount-pelièirenc de 1895, que publiquèt lous
pouèmas de Roque-Ferrier e de Carles-Brun.
Cit.en quauques tercets d'aqueste :
Vièl euaperaire au front sacrat,
Ausis! quicon vai s'aubourà
Mai fort que força emperadissa.

GAL

Sus toun trone tant ben velhat,
Tremola ! que vas trantalhà
Au tustament de la justiça!
Car lou Drech, e mem; avencit,
Es mai pouderous, rèi faiit
Que la força amai que lou ferre.
Auriès-ti de milanta morts
Punit' quel arderous esfors,
Voujat lou sang à semaladas,
Lou sang das martirs granariè,
Rèi secutaire, e fruchariè
Dins tas coumbas despaventadas.
Lou Dreeh, impavourous e siau,
Aubourarâ soun cap reinau
Dessus lAustria e l'Oungaria...

Aqueles verses, escrichs i'a mai de vint
ans, sembloun-ti pas de ioi ? Lous pouèlas
sount souvent proufètas. Lou Destin drechuriè coumplis sonn obra. Lucaciu, lou presouniè de 1895, ièr encara deputat proutestatàri à la Cambra de Buda-Pesth, aurà deman
soun sèti à la de Bucarest...
— Couma VVetterlé à la de Paris, pas
vrai ?
— Aubé ! mès, au Palais-Bourboun, Wetterlé aurà-ti lou drech de parlà alsacian ?...
— L. CH.

Letras dau front

LA BORGNA
Aquesta nous arriba de l'armada d'Ourient. Es un pichot tablèu de genre que
manca pas de coulou, couma hou pourrés
remarcà :
Acô se passa dins un vilage à mitat demoulit pèr
la guerra das Balkans e es díns aquel vilage que
demora Margarida, surnoumada pèr lous pialuts
« la Borgna ». Se voulès pas creire ce que vous vau
dire aurés pas qu'à hou demandà à-m-aqueles qu'auran servit au ...ma coulounial : toutes vous diran
qu'an counougut la famousa Borgna.
Vau en quauques mots vous dire lou signalament d'aquela filha. La Borgna es una jouina Grèca
qu'a pas mai de dès-e-ioch ans, de grandou mouièna
e pas trop mau foutuda : diriès una fagota de gavèls
mau enfaissada.
Coumencen pèr Ia tèsta : sous pèusses sountd'una
coulou rouginousa, lou nas couma lou d'un bouldògou quand es en coulèra, la bouca un pauc pus
granda que las maissas d'un grapaud, lous iols...,
aqueles iols...Jai ! moun Diéu! fan la fouliè de tout
lou regiment! Lou de drecha es à mitat tapat e lou
de gaucha es couma lou d'un chot e a una taca
blanca dins lou mitan. Pèr esemple, es soun ventre
que vau d'argent! sembla lou d'un jouine passerou quand vèn de naisse; sabès, aici las fllhas
aurièn da besoun de legi VEclair ou lou Pichot
Mcridional e regardà à la darnièira paja las reclamas dau «Sans Pareil » pèr poudre croumpà un
courset, car aici counouissoun pas enoara aquel
outis
Maugrat acô, n'i'a un dins lou regiment que duvès
avudre vist à Mount-Pdliè. que s'apella Mézy, ebé !
aquel sot mióu (que me fai dire) n'es fol, la quita
pas das iols de touta la journada, e aqui n'i'a prou
pèr faire biscà Héral, que de tems en tems ié dis :
«Te responrìe qu'as de goust de te permenà à-m-un
tablèu pariè ! desounores lou Clapàs, fai veni lou

bòmi; on diriè pas que sourtisses d'una vila ounte
i'a las pus bellas filhas dau mounde.» Alors Mézy ié
respond : «Bougre d'àpi (es ben elevat, Mézy !),
creses que tout lou mounde arriba de permissioun,
couma tus ; aici sèn pas dins la Grand'Carrièira,
vesèn pas de filhas chaca jour e quand ne vesèn
una cau n'en proufita. »
Alors, Héral s'en vai en repoutegant e ié fai :
« Pioi que l'aimes tant, aquela borgna, garda-la,
ages pas pôu, serà pas ièu que te la prendrai; pos
la metre à coufi dins de tres-sièis, e la prendràs
quand anaràs à toun oustau : pos creire que ta mèra
esperarà pas dos ouras pèr la metre emé lou porc...
Enfin ! que lou bon Diéu te la counserve, e te souvéte bona chança, me gardaràs de diagèias quand
te maridaràs ! »
G. FIUUUÎIRA.

Vendemia de Guerra
Adoun, sèn pèr vendemia, ara, acò ' s ben verai ?
Pamens, dins lou païs, l'on se n'en douta gaire...
Ounte soun lei cansoun d'aquelei gens tant gai
Que davaloun d'amount, dei galoi vendemiaire ?...
Ounte soun lei cansoun de nautre paîsáhs,
De nautre qu'en vegent la pastièira roumplida
Nous baiava l'espèr e la fe pèr tout l'an
D'avedre de vendemia à faire vessà tina
Ounte soun lei cansoun d'aquelei carretiê
Que. toujour en siblant, fasièn tirà lei bèstia
E que, ben de segur, se vesiè qu'au mestiè
Dempièi que lou fasièn èroun proun passà mèstre?..
Ounte soun lei cansoun que s'ausissièn de liont,
Qu'à la vigna quaucun de la cola canlava,
E lei bons cacalas que fusavon de bon
Quoura una bella filha un jouvent galejava ?...

*
« •
Ioi tout es siau ! Pamens, verai, sèn pèr vendemia.
Lei rasin soun madur, mès n'i'a pas de mouloun,
E tout lou mounde es raut quoura vèn de la vigna,
E dius tout aqueste an i'aurà ges de cansoun...
I'aurà ges de cansoun ! E noun n'i'a plus que cantoun;
Dei qu'avèn vist, parti, n'i'a que revendrau pas...
Mès fòu quê n'i'ague niai d'aquelei que cantavoun,
E que revèngoun lèu nous adure la pas,'
LA FELIBRESSA DÒU VIDOURLE.

oCar

fèsla de palavas

Aiçò se passava quand se pagava lou pont
das Quatre-Canaus pèr anàà Palavas.
I'aviè longtems que la Pruna e Calos,
mesadièsd'un mas de la campagna de Latas,
avièn enveja d'anà faire una boumba à Palavas. Lafèsta d'aquel vilage i'en dounèt l'aucasioun. Se metèroun en routa vets tres
ouras de l'après-dinnà, dins lou bèu panouramà que fai un cadre maniflc à-m-aquela
poulida plaja : lou pioch de Sent-Loup, lou
pioch de Sent-Baudèli, la mountagna de Ceta
ou de Sent-Cla ; pioi, au prumiè plan, Magalouna, Vila-Nova e lou Clapàs de MountPeliè, embé soun Operà, soun clouquiè de
Senta-Anna, soun Arc-de-Triounfe e soun
estatua de Louis XlV.ancian president de la
Republica, à ço que m'es estat dich.
Fasiè caud, lou sourel brilhava, e las cigalas cantavoun dins lous sauses e lous tamarisses dau bord dau Lez. Calos e la Pruna,
la vèsta sus l'espalla, lou bord dau capèl
baissat, caminavoun dins la poussièira, tout
en discutant lou menut dau bon qu'anavoun
faire, e lou restaurant ounte lou farièn. —
Anaren au « Grand Hôtel », ounte van lou
grand mounde, fasiè la Pruna; e dequé dises,
pèr coumençà, d'una « purée Clamart » ? —De qu'es acô ? respoundèt Calos. — Ma fe !
hou sabe pas, mès dèu èstre quicon de bon,
perquó entendère madama, un jour qu'aviè
d'envitats, dire à la cousinièira: « Vous ferez

�LOU

une purée Clamart ». — Sabes, tas purèias,
mefan pas fantasiè, diguèt Galos : hou sèn
pas prou, purèia! Tè ! aimarièi mai d'arcèlis ;
au mens, sabèn dequ'es ; pioi, manjarièn de
lapin ... — Dequé ? de lapin ! cridèt la Pruna
emé mesprés, me derenje pas pèr de lapin.
I'apasresde pus coumun. Viva una bona
boulhabaissa e una iingousta fresca ! — As
de goust, ié fai Calos, acô me plai encara
mai. Eentre el se pensava : « Laissen-lou
dire ; se paga, vai ben : belèu qu'a fach
quauque eritage. — K pouirièn flni, ajustèt
la Pruna, pèr de « pigeons aux petits pois »...
— Mès creses que sus la plaja i'aurà de
pichots peses... e de pijous ? —- Vos pas que
i'age de pijous ounte i'a tant de couloumbas ?...
E toutes dous s'espetèroun de rire sus
aquel bon mot. e se fìquèroun de cops de
poung dins l'esquina en sinne d'amistat,
quand una vouès de fenna irritada ié cridèt :
« Hé, lous omes ! ounte anàs ? vous cau
pagâ lou pont pèr passà ! » — Es vrai, diguèt
Calos. sèn dejà sus lou pont ; ebé, paga ! — •
Paga pèr ièu, fai la Pruna d'un èr endiferent,
reglaren acô pus tard..
Calos fai seinblant de se fulhà, pioi dis :
« Ai pas ges de mouneda, paga tus pèr
toutes dous. — Oh ! ièu, respond la Pruna,
ai pas lou sòu !.,.
Alors se regardèroun toutes dous embó
d'iols d'una vaca que regarda passà un
esprès, e se revirèroun tout se disputant. —
« Hó ! fas couma acô, disiê Calos, m'envites
à n'en faire un bon e as pas lou sôu ! — Hôu,
aviès tant enveja de faire la fôsta de Palavas
que cresièi que tus aviès d'argent.
Enfìn, tout en repoutegant arribèroun au
bord dau Lez e s'acouidèroun sus lou parapet. La Prnna aviè pausat soun. eapèl e lou
teniè la coifa en l'èr, apugat sus sa quioissa ;
Calos, à sa drecha, èra virat vers el, e vous
cau dire qu'aviè una taca dins lou cantou de
l'iol drech que, quand regardava d'aquel
biais lou fasiè semblà avugle. Dins aquela
atituda toutes dous avièn l'èr de pausà pèr
lou famous tablèu de Bélisaire demandant
1,'aumône, e sustout que Calos èra grandàs e
la Pruna pichoutet.
Un brèk passava, cargat de quatre ou cinq
damas. — Oh! pechère, un aveugle I diguèt
l'una. — Ei l'autre manchot, faguèt una
autra, e toutas en cor s'esclamèroun : « Oh !
les pôv-es, si jeun?s! e i'escampèroun de
sôus — Vejà, es desôus doubles ! Remena,
Michèu, que la inanna lomba!
Calos èra pressat de veire Palavas : « Ebé !
s'hou dis tout jouious, araavèn dequé passà
lou pont » Mès La Pruna lou clavelòt sus
piaça : « Oi ! mès.. as pas set ? faguen au
mens pèr prene l'aperitif ». — Alors, ié respond lou simili-avugle, fai un pauc l'article I »
Acò èra l'afaire de la Pruna que, s'aviè un
bon paraulis, aviè encara mai de toupet.
Quand s'avançava una vouètura se nietiè à
clamàd'una vouès trenroulanta : « Ayez pilié,
m'sieu-z-é-dames, de póv'z' ouverreners incapibles de gagner sa vie ! » E quand i'aviè de
damas, fourçava encara mai sus pôv' z' ouverreriers ; e lous sòus plouvièn, mènra de
pèças.
Vers sièis ouras, pleguèroun vèlas. La
recèta èra bona, e quanta noça ! M'sieu-z-édames. .
Passèroun lou pont, anèrouu à Palavas,
prenguèroun un aperil.it \ una michanla lenga
m'a inèmadich :dous . ou tres), mangèroun
à faire pelà sas bralhas, dansèroun touta la
nioch e buguèroun talament que pouguèroun
pas pus troubà lou mas...

j

GuiLHKM DE SlXTER.

C3-A.I_

NOSTES SOULDATS
De galouns, de citaciouns, n'avèn chaca cop àparà
la saca. Es toujour em'un plesi nonvèl qu'enregistran lous noums de tout aqueles valhents, que
saboun tant ben éstre patnçtas miejournaus e
souldats l'ranceses.
— Lou canounge Sahut, curat de St-Francés e
lou pastou Enric Nick, aumourniès militàris, vènoun
d'èstre decourats de la Legiout) d'ounou. Lous journats an prou dich ce que l'un e l'autre avièn fach
de ben e de bèu, pèr que ié revenguen pas. Lous
felicitan parièirament, en ié mandant nostes vots de
garisoun pèr sas blassaduras.
— Nostes amics Enrlc Maratel, de Beziès, e Jan
Gulbal, de Mount-Peliè, sount noumats capitànis.
Jan Guibal, en mai, es citat pèr lou segound cop.
Un autre clapassiè, lou jout-lioc tenent Jordi Tremblay es fach chiyaiiè de la Legioun d'ounou e reçap
ta Grous de guerra.
Amiran e aplaudissèn.

couma se dèu, aqueles

cranes outìciès.
—A coustat d'eles, lous Clapassiès ajudant Villaume,
lïlarius Duclaux, Ounourat Navas, e lou fourriè
Elie Caizergues, ressaboun la Medalha militària e la
Crous de guerra. Las ressaboun eucara, l'ajudant
Pèire Bellet, dau 96a, de Beziès ; Marius Mathieu,
de St-Guiraud. e Ounourat Gontier, de Paulhan.
Bravo pèrtouta aquela tièrsa.
— Loubrancardiè Eugèni Tulet, l'enlaut dau flame
felibre Beiniè Tulet, de Poussan, vèn d'èste citat.
Partajan la joia e la fièrtat dau pouèta de la Masca.
— E couma toujour, un moulou de elapassiès an
agut la Crous de guerra. Es noste bon amic lou
proufessou Louvis Thomas, ajudant au 322a territourial ; lou coulounial Auguste Vincent, lous medicis Roubert Martin Péridier, Francés Granel,
Enric Diffre, Beraud : lou capitàni Maurice Castan, lou eòumandaiTt Février, lous jouta-lidcteneuts
Albert Fize e Jousè Cochet, lou canouniè Martin
Crouzet, lou sarjant Eugèni Deloustal, lous dous
fraires Emile e Gabrièl Sales (aqueste qu'es joutalioctenent, es citat per lou 4a cop), l'ajudant mitralhaire Miquèu Gavanon, lou capitàni coulounial
Jùli Giraux, l'ouficiè ousservatou Jan Massé, l'abat
brancardiè Moreau, vicàri à Nosta-Dama ; lou lioctenent Vautier,blassat e citat; lou capoural Andriéu
Atger, e enfin lou sarjant Pèire BruM, lou capoural
mitralliaire Pau Clauzon e lou medici-aussiliàri
Miquèu Achilli.
— N'ostes camarades de Ceta se l'an atabé remarcà.
e las citaciouns i'arriboun, que fai lum de veire
Esemple : Vitor Gleizes, qu'es eitat pèr lou segound
cop ; Marius Arnal, Marius Reboul, lou sarjants
Jan Chabaud e Guirauden. i'agent de liasou Louvis
Juge, lou foiuriè Louvis Jouve, lou doutou Louvis
Ricard, iou brisjadiè Andrióu Figaret, amai qu'es
pas iou prumié cop pèr el ; Lucian Guintrand,
Louvis Brois, lou capourat Prouspèr Blanc, qu'an
toutes agut. la Crous de guerra e quefelicitau couma
se l'ameritoun.
— L'an aguda ehcará, lou jouta-lioctenent Jordi
Roubert, lou. canouniò Aimat Senegas, l'ajudant
Fonzes, toutes tres de Beziès ; lou fourrié Gustavi
Ourange, de Frontignan ^es sa segounda) ; Louvis
Jamber, ajudant mitralhaire ; Leon Vitalis, margis
aviatou e lou lioctenent Jacques Got, de Loudeva ;
Jousè Bral, dau Bousquet-d'Orb ; Emlla Galzy, d'Autignac ; lou sarjaut Bounet Frigian, de Cabestang ;
lou canouniè Jousè Andriéu, de St-Jan-dau-Bosc ;
lou jouta-lioc-tenent Elia Sube :(qu'acò ié fai dos);
lou margis aviatou Louvis Majourel, toutes dous de
Castèl-Nòu ; Jan Setinelli, de la Peirada ; loumárgis
d'artilhariè Jousè Michèu, de Lunel.
— Es noumat ajudant e citat, Louvis Pascal, de
Clar-Mount, dau tems qu'es citat e nouuiat joutalioctenent Marcel Guilbert,de St-Pouns. Lous coumplimentan toutes dous.
— Coumplimentan encara per sas Crous de guerra
e sas bellas eitaciouns, Pèire Belnon, de Vila-

Nova ; EspertUrban, d'Oulounzac ; lou telefouaista
Alèssis Régnter, de Mauiú ; lou capourat Gabriel
Rouques, de Clar-Mount; Enric Bounafous,d'01ounzac ; Maurice Sicard, de Cruzy ; Ernest Abric, de
Molières ; lous tres fraires Justi, Matiéu e Jórdi
Couzy, de Lezignau-la-Ceba ; lou marsouin Armand
Sabatiè, d'Abeilhan ; Antounin Andrieux, de Castrias ; Frederic Soulayrol, qu'es lou segound cop e
qu'esestat b'assat atabé,de Brenas ; lou medici-aussiliàri Louvis Estève, de Pignan ; lou brancardiè
coulounial Enric Marger, de Mudasou e l'ageut de
liasou Leon Cambriels, de St-Pargòri.
— Ressabèn toujour de bonas nouvellas de : Pau
Astay, lougis d'artilhariè au 9èma; de Corbière, de
Jousè Causss, dau 2e d'artilhanè de mountagna ; de
Gaston Vinas, d'aquesta oura à l'espitau de Chalons; de Camilla Galonnier, dau 6ma genia, noumat
capoural; de Carles Pagés e Augustin Moynier.
— De l'armada d'Ourient, nous'n arriba d'Alfred
Fedièira, que s'es rescountrat alai emé lous clapassiés Brunel e Verrier.
— D'un cantou dau l'ront francés nous vèn tou
ressoun d'una taulejada ounte s'atrouvaba touta una
cola de Clapassiès: lou capoural Eimound Fedieira,
Delousteau, Valès, Arnal, Allé, Varié, Barihe e
Estièine Lafon.
Mandan un boo souveni à toates.
— Noste gent ainic lou sarjan Jousè Belloc, vèn
de s'embarcà pèr lou Senegat. Toutes nostes vots
l'acoumpagnoun e que lèu pouguen aplaudi aquel
ílame artiste dau teatre miejournau.
— Avèn vist, aquesta passa, Bompy, dau 258a. que
nous a pourtat lou bon souveui de noste a\nic
Gambardella, Albert Sauvagnac e soun cougnat
Marius Waré ; Durand, de las Arcadas, lou sarjant
telefounista Ramound Aubert, Blanc, aparitou de la
coumuna de Mount-Peliè, loussapurs Andriéu Juers,
e Slmoun Azema, lou serjant Pau Castel e lou capoural Jan Gibely, qu'èroun davalats au Clapàs en
permissioun. Nous a fach ben plesi de sarrà las cinq
anchoias d'aquelcs bravj.í fialuU.
— Vist encara, l'abat Berger, qu'es ioi un bèu
« diable-blu », en counvalescencia e au darriè moument, Florent Aniel, ua crane enfant de Boutounet,
en permissioua.
L'AGENÏ

DE

LIASOU

E ©J.SBT&amp;S
Nous an maudat de C ncassouna. una revisteta
qu'espelis dous cops pèr mes : Le Troubadour,
remie titléraire de la jeunesse méridionate. Es inte retsanta, més cresèn qu'hou seriè encara mai, e mai
dinua de souu titre, s'èra escricha en lenga nostra
pulèu que dins un l'rancimanl bea ou mau aprés
sus lous bancs d'una escola' ou dins tas pajas d'un
diciounàri. Braves jouveats, avès milhou à faire !
I'a agut, e i'a encara, dins l'Audá, de felibres de
valou, liou dessoublid.es pas... Ou batejàs-vous fraacament : le Trouvère, se cantàs pas qu'en lenga
d'oi...
— Lou Felibrige, buletin mesadiè. Saludaren soun
espelida d'nn soul ìnjt : « Tant lèu!». Après dous
ans de. guerra, après la Gazelo Loubetenco, lou lìaL,
lou Delubre, Cacalaca, etc, lou « Felibrlge centrau » se decida à bandt un buletin. Counaa toujour,
es lous « chèfes » qne seguissoun : lauseu-lous ! que,
pèr ben laire es pas jannii trop tard... — S. T.
— Dins la Revue méridionale des idées (MountPeliè, cours Cambetta) que soun lè numerot vèn do
pareisse. noutan un bo i « Bulletin félibréen • de
P. Azéma.

EN MEMORIA
IIIMill lillllllllilillllf—
A Marselha, dins sous bèus 78 ans, es defuntat
lou felibre niajourau Jan MONNE, oubriè afeciounat
dau vers, que s'eu vai après journada ben couuiplida. Saludan, esmouguts, lou cros ounte vèn de
prene l'eterne repaus.

�GAL

Ecole "REMINGTON M

Par hasard ! n'auriez-vous pas
la vue fatiguée ?
Si ouì, adressez-vous à la

L WASSER

STENO-DACTYLOGRAPHIE

Chapelier Spécialiste

Dirigés par Mademoiselle MAGLIO

4, Passage Lonjon - MONTPELLIER

Lunetterie Mondiale
qui vous la rétablira.

Paul

LEÇONS
COURRIER - TRAVAUX DE MACHINE

Prix Modérés

MON TPELLI E R

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

4, rue Maguelone, MONTPELLIER

Dernières Nouveautés

8, Boulevard Victor-Hugo
MAISON

11

DE

CONFIANCE

Gros débit -- Peu de frais — Concurrence
impossible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sortes
de pince-nez et lunettes.

VJLLE BE MONTPELLIER

ATHENEE-CÎNEMA
X C3

—

Rué

Boussairolles

RAMOND

—

Lou GAL
s'atroba

à MOUNT-PELIÈ, encò de M.

XC3

Négrot (en bas de la Grand-

Abounàs-vous au « GAL » ;
Abounàs-ié vostes pialuts.

Carrièira), e dins lous pren-

TOUS

LES

cipals kiòscous ;

SOIRS,

àBEZIÈS, encò de M. Clare-

Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
autant lèu

que

ié

ton (ras dau Teatre) e dins

mandaren

lous prencipals kiòscous ;

quauques nume-

MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes

rots.

*

à CETA, au Cinemà-Gaumont
e

dîns

lous

prencipals

kiòscous ;

SPECTACLE REGOHMDÉ ,AUX FÀMILLES

en ATE, encò de M. Siffre ;
à FROUNTIGNAN,

encò

de

M. Jousè Bonfils ;

Fiims Artistiques des Premières Marques

Pèr lous Souldats
dau Miejour

à

GANGES,

encô

de

Mma

Roux, burèu de tabat;
à LUNEL, encò de M. Burnel,

Orchestre Symphoníque G. BORNE

papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-

Mandàs au front LOU 6AL !
Soun cant es un regal
Pèr lous pialutsdins sa tranchada ;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada :
Seran gais... couuia en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

iAR FUIODR âl l®iS=SÌL

cassert;
à

PEZENAS, encô

de

Mma

Gaubert;

Consommations de ler Choix

e dins las Biblioutècas de las
garas de Mount-Peliè,Nimes

I.OU O A.H..

—

Bdition de Montpellier

Beziès, Ceta e Lunel.

Digas, Marioun !
- D'ounte ven lou renoum
De l'atalhè Causse-Fedièira
53, carrièira Agulhariè, 53

C.I.D.O.
BÊZIERS

- Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Emprimariè

FIBMIN

e

MONTANE,

Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè

Leu Gerent :

JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261691">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261692">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261693">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435058">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105564">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°31 (1é d'otobre 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105565">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435049">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435050">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435051">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105566">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°31 du 1er octobre 1916 (2ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105568">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105569">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105573">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105574">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105575">
              <text>1916-10-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105577">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105578">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105579">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105580">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105581">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105582">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261685">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°31 (1é d'octòbre 1916) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261686">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261687">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261688">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/203cdfc807546025e42dcc5561962810.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261689">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261690">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435052">
              <text>2016-05-26 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435053">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435054">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435055">
              <text>Figuièira, G.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435056">
              <text>La Felibressa dòu Vidourle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435057">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="816463">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1936"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1936&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594688">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594689">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594690">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640547">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718092">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
