-
https://www.occitanica.eu/files/original/6ddacc7160189f09d35f046cb9f61f71.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://www.occitanica.eu/files/original/0516d9f18d845bafbdb70f33ae7757e7.pdf
1ecd5a8c940a511aafe293727000f5ad
PDF Text
Text
Lou Numerot : l ous Sóus
JOURNAL
LENGADOUCIAN
ABOUNAMENT
SlÈIS
MESES
UN AN
QUARANTA sòus.
TRES FRANCS.
Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à l'Aministracioun.
La Vouès das Morts
Es Toussants... Es Ious Morts.
Una nèbla sembla avudre endoulhat lou
sourel de l'autounada.
Noste bèu sourel mièch caudet, vèn faire
coumunià lou cièl, embé la granda doulou
que s'espandis sus lou terraire.
Es la Fèsta das Morts...
Es loujour ounte, dins chaca oustau, las
amassount mai. pensativas, ounte lous cors
sount negats dins l'amarun dau souveni.
Es lou jour ounte sounjan as dispareguts,
ounte lous revesèn en mitan de nautres,
ounte ausissèn sas vouès.
Vouès das morts !... 0 caras vouès aimadas, derevelhàs-vous de voste sant repaus,
pèr veni empusà nostas forças, que nous
ajudaran, deman, à coumpli lou darniè perfach. 0 vouès glouriousas, sourtissès de
l'oumbrun !
Enfants que dourmissès dins lou cros naciounau, la granda França au jour de ioi, se
clina vers vautres, pèr vous bailà lou poutou
dau païs.
Aquela França, nosta maire erouïca, a
recàtat dins soun cor lous poutous das paires, de las maires, de las vèusas, das enfants
ourfanèls, qu'an pas pouscut barrà lous iols
dau valhent, que repausa, ben liont dau terradou.
Es lous poutous de la Patria, que subre
lasnèblas de las batalhas, vènoun se pausà
sus lou front das aimats.
Chacun ploura sous inorts...
Redacioun :
23, PMN DAS PATRIOTAS, 23.
SEGOUNDA
—
ANNADA
N0
33
MOUNT-PELIÊ
C.I.D.O.
lè DE NOUVEMBRE 1916
B L/l£ RS
Aministracioun
9, FAUS-BOURG BOUTOUNET, 9.
—
MOUNT-PELIÈ
Dinslous vilages, chaca campana escampa
un plagnun pèr lous siéunes.
Mièjournaus, plouren nostes morts, mès ..
escouten sa vouès Nous dis de nous souveni,
nous dis de pas de^'soublidà jamai, que
sount partits, afougats, pèr luchà, que sount
toumbats facia à l'enemic. Nous dis de nous
remembrà aussi, qu'aquel sang qu'a rajat
pèr la França, de moussurots rascouses, an
ensajat de lou salli.
Lous morts parloun ; vous disoun qu'an
agut la courona de glòria, embé soun àbi
mièjournau, embé sa lenga. Aquelns vouès
nous cridoun : « Espèr !... Espér pèr tus,
França. Espèr pèr tus Miejour, dins lous
cepouns nouvèls qu'espeliran. Espèr pèr tus,
bella lenga qu'avèn charada quand aparaven
las frountièiras.
L'istòria parl.irà, la veritat farà lutn.
Se voulès èstre garruts pèr aparà nostas
memòrias gloriousas, o vivents dau Mièjour I
mantenès vosta raça que se tèn pèr sa lenga »
Enfants, que deman devendrés tant lèu
d'omes, escoutàs ben aquela vouès. Counservàs lou paraulis nadalenc. Que prengue
plaça dins voste cor, coume l'aviè fach dins
loú de vostes grands e de vostes paires.
Aquela lenga-maire serà vosta coumpagna
fidèla, vosta douça amiga dins lou repaus
vosta counsoulaira dins la pena. L'avès trop
mespresada, l'avès trop regardada couma
una repapiaira, aviès pas pus fisança en ela^
e pamens es ela qu'a refach lous eròs.
Es ela qu'aprepara pèr vautres un aveni
sans tacas, ounte poudrés caminà la tèsta
nauta. Jouvents qu'aurés a supourtà lou
Lou GAL parei lou 1è e lou 15 de chace
mes
treboulèri de )a vidá-vidanta, doubrissès
vostes brasses à-m-aquela maire-giand, tas
tàs sous poutous, bailàs-vous à sa brassada
sauvarella.
Souvenès-vous qne dins aquesta guerra
s'es proubada la valou das souldats dau Miejour, das souldats que sabièn dos lengas.
Lous cassaires alpins de l'Hilsenfirts, an
agut dins sa lenga dau brès, una arma de mai,
arma sublima que deliéuret sous coumpans
prouvencaus. E n'i a de mila e de mila —
n'avèn citat quauques esemples dins lou Gal
— que couma eles, an de longa manejat
aquela arma sacrada.
Jouinessa, escoutàs las vouès d'aqueles
souldats : vous demanda un sarrament ;
vous dis de parlà toujour vosta lenga d'enfança, aquela que sauvèt mai d'un cop
d'omes de vosta raça, d'enfants de voste
païs.
Zou ! de courage, e que deman la lenga
qu'es estada à la pena siègue messa à l'ounou, pertout e pèr toutes. Es eles que lou
voloun, es nostes morts.
Jorget de PASTOURÉL.
XJH FELIBRE
Pèr Lou Chivaliè.
Estent en permissioun aguère la visita
d'un telibre. A la gara de Gange, ounte l'esperave, pensave : « Lou recounouitràs ben,
saique ? » L'avièi pas vist fasiè dous ans e
passa. Seguèt ben el, e la guerra l'a pas
emmagrit, au contràri : toujour un pauc
�L.OU
espallut, galhardàs e jouine,
l'esquina
latja ; noun pas trop bèl nimai pichot, es
ben pres couma se dis. Era serjant lou cop
passat, ara a dous galounets daurats. Toujour el ! On lou susprend souvent la tèsta
courbada, lou regard fixe e s'avisa pas toujour qu'on lou vei, mèma quand el vous
regarda ; aquela atituda es particulièira as
que pensoun e, pamens, se l'escoutaviàs
diriàs : « Es la grana das sens-soucits ». A la
barba rasada e soun barbet relevat e ferme
denota la voulountat e l'enavans d'una cervèla qu'a dejà flourat en mai d'un lioc diferent — de la pluma e de. l'espasa. Sirnple,
natural dins lou Iengage e las manièras,
aquel cadelàs d'oufìciè de vint-e-quatre ans
que davala lous Bóchous à tres passes davant el couma se fasiè' ndé soun pistoulet
un esercice de « tir réduit », sap se dounà
e d'elegança e de courtesia quand se vei
en soucietat, sustout quand es ambé de
damaisellas... Una blassadura recenta sus
l'ussa drecha desoundra pas en res lou
cadre masclous d'aquela tèsta energica, un
pauc faroucha de cops qu' i' a — e fossa que
n'en counouisse n'an pres d'aquel èr dempioi que fan la guerra ! Moun felibre ris
tabé prou voulountiè jous sa moustacha espessa,ela fausseta que trauca adounc sus
soun barbet li dona un èr flnocha que vira !...
Se lou tugoun lou cau pas plani ni plourà
(es el qu'hou dis) perdequé n'a prou fach de
mau as Bòchous, end'acò pensa de pas avudra finit, e aqui sount toutes lous detals de
sous recits de batalha !...
Après dejunà visitèn Gange, sas usinas,
nous remembrant d'Oulivet e Planchoun e
lìlèn tastà lou vin blanc de Laroca e d'aqui
à la Coumba de Sant Bèuzèli. L'endrech es
bèu e pot èstre vist d'un felibre ,!.-. L'Eraut
en aqueles parages raja siau, Iinde couma
de cristal, enclaus dins una coumbassa
planièira couma la man, de barrissas de cada
vanc e de rèbles gigants fanjlevà lou cap s'on
vol veire d'amount! Lou mendre bruch fai
espeli l'ecò couma dins un teatre antique.
« Acò's bèu ! » s'hou diguèt moun ome, e
aguèt en aquis una rasoun qu'es fort justa en
diguent que s'èra cantat e visitat fossa
païses e sites que valièn pas lous de nostre
païs. « Aquela coumba à dèch lègas tout es'càs de Mount-Peliè es una bèutat reèla e
supèrba, maniflca d'elouquencia e de grandour. » E countunièt soun discours, e s'escoutava dins l'ecô tout caminant, ióu l'escoutave d'un èr voulountadousament distrach e sa vouès linda fasiè dins Ia coumba
un brouzinament armounious e lou vesièi
parti ambé lous verses e lous cants felibrencs; dejà lou chàrme l'empougnava
d'aquela natura rabusta, vibranta e dindanta
que li alargava la vouès e l'ama e lou cor !
Sens trop s'en avisà s'èra quilhat sus un
roucàs, teniè soun kepi dins sas dos mans
que febrejavoun nervilhousament. L'ónauriè
dich una estatua sus sa mount-joia !e lou
GAL
pitre couflat e }a tèsta dressada faguèt espetà
dins lous aires de touta la força de soun gargatet : l'Amade moun Païs... Las estrofas sublimas de « l'Invoucacioun à l'ama de la
Prouvença », s'espandissièn claras e perladas couma lou soun d'una troumpeta e fasièn
trefouli lou vâloun jusqu'au prefound de sas
calancas.
Un ome passava en bas cargat d'un fais de
legna, s'arrestèt pèr escoutà (belèu pensèt :
« I'a quauque bauch amount ! »)
E moun felibre en tout semblable au lioun
que s'embrega dins l'espace das ressouns
de sa pouderousa vouès, acabèt aquela invoucacioun qu'es l'engèni de la Raça e I'esperariça dau Miejour !
L'Eraut que t'escoutava, las bariissas e
lous serres de las Cevenas à quau mandères
toun invoucacioun sublima, oh ! jouine e
valhent felibre, gardaran un brióu lou ressoun de ta vouèspúra e crana, e tas notas
seguras empregnadas dal genia de Mistral
restaran prefoundament encastradas din.s
moun souvenir à iéu.
E pioi que n'en cau flni, dirai ara lou
noum de moun felibre : es Filhou que fossa
li disoun. E de felibres que lou counouissoiin—l'Escoutaire belèu ?— l'an batejat
lou Lioun dau Parage...
DELPON DELASCABRAS.
A las Armadas de Picardia, lou 14 d'otobre 1916.
Xa Çuerra es ìa pas ì
(Scèna de guerra que se passa à la Vau-Fèra)
PRUMIÈ
TABLÈU
MADELOUN (legis una despacha). —■ « Arriverai samedi soir, cinq heures. Gros baisers. —
Baptiste. » - Enfìn! ariïba ! es pas malurous»;
dempioi ;nai de sièis meses qu'èra pas vengutauClapàs, lou paure dèu langui Cinq
ouras manca un quart ! vaipas tardà à èstre
aici.
Mma CAHCANAS. — Quau vèn ? espères
quaucun ?
MADELOUN. —No ! es Batistou qu'arriba en
permissioun.
Mma CARCANAS.— Es tournamai aqui, toun
floc d'ome ?Chaval ! me sembla que vèn mai
souvent que lous autres. I'a pas que quatre
jours qu'èra aici.
MADELOUN. — Quatre jours !! dempioi lou
dèch d'abriéu ! apelles acô qualre jours.
Languisses pas, tus ! Se vei que siès vièlha!
es pas ce mèma pèr ièu e sustout pèr el : lou
paure, sièis meses de guerra es long : e encara s'acô preniè rnina de fìni, seriè pas res...
Mma CARCANAS. — Vole veire pèrdequé te
faches I Toques ta loucacioun ! quaranta-cinq
sôus pèr jour. Dequé te cau mai ? Veses be
qu'on pot se passà d'un ome dins un oustau !
Au mens on a la pas.
MADELOUN. — La pas ! la pas l'auriès toujour aici s'aviès pas tant michant caratèra.
Mma CARCANAS. — Zou ! aqui un coumpliment ! Tenès, fagués veni de filhas jusqu'à
vingt-e-tres ans e pioi, aqui lou gramecis :
michant caratèra, ièu, la fenna la mai pausada de la terra, qu'ai pas jamai fach de mau
à digus...
MADELOUN. — Mès, qu'en revenje, n'a fossa
dich '
Mma CAHCANAS. — Ièu, qu'ai parés à me
reprouchà. Michant caratèra, ièu, que t'ai
tout croumpat, jusqu'au pissadou, quand te
siès maridada. Dequ'es qu'a pourtat toun
ome ? una camisa traucada au panèl e tres
moucadous ! Quau es que i'a croumpat soun
abilhage pèr la noça ? un cousiume de trentacinq francs manca un sòu ! Oi ! michaut caratèra, s'es poussible de s'entendre parlà
antau !
MADELOUN (à part). — Boudiéu !
Mma CARCANAS. — Oi ! aqui lous enfants
de ioi : lous fasès veni grands, ié fasès tout
pèr que siègoun countents e pioi vous disoun
michant caratèra. Sabe be qu'aimes mai Batistou que ièu í sièi pas ja ousa ; vai, couflslou toun Batista, as un poulit merle aqui !
MADELOUN.
Vau mai que me taise que
me fariès mau parlà.
Mma CARCANAS. — Michant caratèra ! ai
pas michant caratèra quand te vau gardà ta
bessounada ! Ah ! moun Diéu ! dequé cau
entendre dins la vida : las bellas-maires sèn
coundamnadas a èstre mautratadas pèr nostes gendres e de fes encara mai pèr nostas
fìlhas Tè, vèni aici, Julou, que te penchine :
Sabes, i'a loun paire que vai veni.
JULOU. — Y vient de la guerre? dis, mamet...
Mma CARCANAS. — Oi! il vient de la guerre.
PAULOU. — On y fait pan-pan à la guerre.
MADELOUN (à
pait). — I'a mai qu'à la
guerra, de fes arriba tamben dins lous oustaus quand on es pas sage... Tè ? Picoun '
(crida) : « Entrez ». (Batistou dìntra).
BATISTOU.— Bonjour ! (Poutous, brassadas,
etc. .)
MADRLOUN. — Oi! Batista ! couma vas ?
JULOU e PAULOU. — Papa ! papa ! (Batistòu
lous embrassa lournà).
BATISTOU (risouliè). — Tè ! sès uïai aqui,
vous, vous avièi pas vista ; nous èren quitats
tant broulhats, i'a sièis meses ! Sès revenguda ? Duvian pas pus nous reveire
Mma CARCANAS (mourruda). .— Sotte demande na pas de réponse.
BATISTOU. — Mès, saique voulès rire ! vène
dau front pèr me faire ensultà ? Ah ! no !
M rna CARCANAS. — Ió caliè demourà, au
front! Eren tant ben, aici...
MADELOUN. — Taisa-te que desbourrounes !
Ah! coumencés pas pèr vous carpignà couma
sabès faire ! E tus, Batista, laissa-la tranquilla, ié fagues pas atencioun, repàpia.
BATISTOU. — Mès, crese que
sièi dins
moun oustau ! Veni m'ensultà jusqu'aici! No !
es trop fort !
Mtna CARCANAS. — Ièu i'ère ; es vous
qu'arribàs !
BATISTOU. — Ah 1 pèr esemple !
aquela
empega ! me reprouchà de veni passà sièis
jours de permissioun en familha ! Moun
Diéu ! anan èstre debarrassats das Alemands,
mès quoura hou seren de las bellas-maires ?
Mma CARCANAS. — Las bellas-maires ! parlàs-n'en mau ! pamens vous an bailat sas
fllhas ! es pas sans regrèt !;...
BATISTOU. — Sans regrèt 1 amai ièu, es pas
sans regrêt, car m'esperave pas à avudre un
vièl rastèl couma vous dins l'oustau.
MADELOUN. — Anen, Batista..
Mma CARCANAS. — Un rastèl ! iêu, un rastèl ? Espèça de mau-aprés. Avès pas vist
un ibiougna antau que vous trata de rastèl !
Oi ! dempioi lou jour que t'ai refusat quatre
sôus pèr toun assenta, me n'as toujour
vougut.
�LOTJ
BATISTOU. — Ièu ! ibrougna ? quatresôus,
ièu?
Mma GAHCANAS. — Acô vous vên en permissioun tout l'an ! Vous dise be que i'a pas
de chança que pèr la canalha !
BATISTOU. — Ah ! no ! Tenès, pas tant de
rasounaments, passàs-me à la porta! Sièi
pas vengut aici pèr me faire de michant
sang. Vous vole pas pus veire ! Vièlha
masca, vièl cadran !
Mma CARCANAS. - No ! m'en anarai pas.
BATISTOU. — Es ce qu'anan veire ! (Vai
prene l'escouba).
MADELOUN. — Anen ! vai-t'en. Acô ììniriè
mau, tournaràs dissate que vèn !
Mma CARCANAS. — No ! m'en anarai pas, es
moun drech que vole.
BATISTOU.
— Vos pas davalà ? Ebé, tè !
aganta ! (E ié fica un cop d'escouba en la butant dins Ious escaliès).
Mma CARCANAS. — Au secous ! A moun
secous!
BATISTOU. — Salla tèsta ! Michanta grana !
Mma CARCANAS — Michant sujèt! assassin ! S'es permésde picà 'na fenna à morm
age.
BATISTOU. - Ai tugat d'Alemands qu'èroun
pus vièls...
PAULOU éJuLou. — Mamet! mamet !
Mma CARCANAS (giscla) — Assas...sin !
BATISTOU. — Ah ! Te farai veire se sièi un
ibrougna, iéu que buve d'aiga dempioi
dous ans.
MADELOUN. — Vai, dintra ! n'i'a prou ! Pèr
veire, parla-me de la guerra !
SEGOUND TABLÈU (loch jours après)
Mma CARCANAS. — Bonjour ! acô 's ièu 1 Es
partil, Batista ?
MADKLOUN. — lèr après soupà
PAULOU e JULOU
— Mamet! Mamet!
Mma CARCANAS. — Ah ! lou michant coulà 1
Picà una fenna à moun age !
MADELOUN. — Mès aussi es ta fauta ! Perdequé i'as repoutegat : el qu'arribava de las
prumièiras lignas.
Mma CARCANAS. — Que ié lou metoun en
prumièira iigna ! Baste l'amaluguèssoun.
Au niens, ara auren de bon tems pèr sièis
meses !
MADELOUN — Pèr tus, oi ! mès per el e pèr
ièu, empacha pas qu'es la guerra.
Mma CARCANAS. — Dequé vos ? lou mounde
es bastit couma acó. Pèr las bellas-maires la
guerra es la pas !! Tè ! Julou...
JULOU. — Quoi l mamet '
Mma CARCANAS. — Tè ! vai me querre un
sôudecocò!!!
JAN DE LA CAPELL'A-NOVA.
— « Naneta, zou ! porta ta cadièra, que te
faren 'na plaça au « clu » ! Fai bon aqueste
vèspre, boufa un pauc d'èr, e i'oumbra de la
platana es espessa... »
Acô èra la vièia Margarida que parlava,
assetada qu'èra emé d'autri feina una tantossada d'estiéu, amor que la rabiâ de la calour aviè un pauc passada. Naneta aduguè
un pichot banc e s'assetè en desplegan un
oubrage de broudariè, que, disiè, fariè ben
pèr metre en debas d'un coutihoun... Lei
feinas quoura soun soulelas s'arreston pas de
barjà e plus souvent mau que ben. Al'acampada souta la platana, se n'en disiè de touta
mena. Aqui i'aviè à despart de la vièia Mar-
GAL
garida, la Paulina de l'Estournèu, la Genia
dôu Bastardel e un parèu d'autri qu'entre
vesinas èroun pas courtas de prepaus.
Naneta, ela, èra la pus jouina, una flhassa de
vint ans que la disièn amourousa e que se
n'en desfendiè pas. Lougalantèra bèu garçoun, aviè quauqui cantoun dins la bona
terra... S'èroun parla... e l'amour quand
vòu a lèu fa.
— As agu de nouvellas de toun Paulou? ié
diguè Genia, qu'aviè soun enfant à la guerra,
e que ié pensava de longa.
— I'a ben viue jour qu'ai ren agu ; e voste
flóu ?
— Eù, pecaire I m'escriéu chasca jour,
quoura es pas una letra es una carta ; es dins
la Souma, e parei qu'eila... Bota, sèn pas
sens soucit !...
E la counversacioun virè sus la guerra,
qu'èra longa que n'en fenissiè plus e que
poudrièn un pauc ramena aquéli que i'èroun
dempièi longtems e ió manda aquéli que
i'éroun jamai ana. E d'aqui lei feina n'en
venguèroun à parla d'aquélis espeloufl que
chasque dissate vesièn arriba dins d'abihage
ben trop poulit, mó li guètro trop ben ciradas
coume s'amoundaut dins li trencadas li siéu
n'avièn tant.
Au plus fort de la charradissa passè Francés qu'èra dins l'aussihàri e Diéu saups'aquéu
n'ausiguè... Soula. Naneta diguè ren.
Fai bon rire quand on es jouine, e la
guerra acò es ben liuen. Perèu Naneta mé
seis amigas, quoura s'anavoun passeja lou
dimenche èroun ben countentas d'atroubà
pèr ié counta de galejadas li quauqui mauespoumpi de mèma merça, que las fihas se
derrabavoun... Eioun tant rare, li galant,
dempièi la guerra.
La niue èra venguda dempièi longtems.
Naneta es dins sa cambreta de jouina fìha, e
Naneta a pôu de pas pousqué dourrni, dc
tant de pensamen qu'a dins la tèsta. Es plena
de souvenis, sa cambreta de Naneta ; sus la
coumoda soun de retrats que counei ben ;
ei muraias soun pencha de tablèus, de cartas
que ié remembroun lei fèstas passadas e lou
calignaire qu'èra aqui, e Paulou que la quitava pas e que d'escounduda ió fasiè de
poutoun... Naneta vira e se revira dins soun
liè... Perquó fau qu'ague aproumés d'ana
lendeman 'mé Francés, aquéu Francés que
sap ren d'èu, mai qu'emó soun paraulis francimand l'emmasca. Ah 1 se lou siéu Paulou
èra aqui, couma i'anariè pas 'mé l'autre !...
E Naneta s'afourtis : a Nani ! nani, i'anarai
pas... » Pren un retrat, e ié parla, e ió dis
d'aquéli mot d'amour qu'an lei fihas amourousas, e sei labras e sa car vènoun de íìò e
demandoun lei poutoun que noun podoun
agudre... Naneta vôu pensa au soudart ;
cerca la vista de soun iinage ben viventa,
mai arriba toujour qu'a agudre la vesioun
que noun s'esvarta de Francés dins soun dolman blu...
Louvis FOURMAUD.
(La fin lou cop que vèn).
NOSTES SOULDATS
Lou que vôu à prepaus emplegà sa semença
Un pauc avans Toussunts à la jità coumença,
dis un prouvèrbe de noste païs. Nostes pialuts l'an
pas dessoublidat. De semença de glòria e d'erouïsme,
n'an trach à balàtous, aqueste mes d'otobre : e la
recolta de galouns e de citaciouns, de crouses e de
medalhas, es estada bella. Avisàs un pauc :
— Lou coulounèl ReLiiè Cazalls, de Mount-Peliè,
coumandant l'artilhariè d'una divisioun à l'Armada
d'Ourient, dejà noumat ouficiè de la Legioun d'ounou
e citat 3 cops, vèn d'être pourtat tournamai à l'ordre
dau jour. Osca !
— Encara dous Clapassiès : Andriéu d'Auriac,
jout-lioc-tenent d'artithariè coulouniala a ressachut
soun segound galoun ; e l'aspirant Marcel Creissels a descroucat, em'una segounda citacioun, l'espaileta. de jout-lioc-tenent. Bravo pèr aqueles
valhents ouficiès.
— De Mount-Peliè loujour, an agut la Crous de
guerra : lous doutous Carles Pezet| fil dau cònsoudeputat, e Marcel Giraud, medecis-ajoda-major; lou
telefounista Marcel Serre, enfant dau proufessou
de la Faeultat de medecina ; lou « margis» d'artilbariè Enric Çazeneuve ; lou canouniè Marius Valière;
lou jouta-chèf de musica Jousè Seguy ; l'alpin Marius Crozes ; lou brancardiè Louvis Mezoul ; lou
mitralhaire Jan Arlès ; lou telefounista Fernand
Bastide. L'avièn dejà ressachuda, e sount estats citats
tournà : lou cànouniê Louvis Garric ; l'abat Louvis
Molinier, serjant-fourriè ; ious jout-lioc-teneula
Roubert Calvayrac e Enric Jacquemin, toutes pèr
lou segound cop ; iou lioc-tenent Manuel, das
alpins, pèr lou tresenc cop.
— De Ceta, sountestats eitats àl'ordre : Ounourat
Molle ; Jousè Allemand, ajudant d'artilhariè ;
Michèu Bonnet, dau 2íma eoulounial, uoumatcapoaral ; Estìèine Nlcolas ; lou pintre Guirand de
Scevola, qu'es ara jout-lioc-teneut; lou canouniè
Louvis Jatuston (aquesle pèr lou segound cop). Un
autre Ceiòri, Enric Gauzy, vièl pialut de 89, a ressaehut la Medalha militària.
— An tamben agut la Merlalha, emé la Crous de
guerra palmada, Marius Bonifay, de Mount-Peliè, e
l'ajudant-chèf Pèire Bellet, de Sant-Pargòri, à quau
mandan nostes milhous coumpliments.
— E lous mantan encara à toutes nostes coumpatriotas qu'an agantat aquesta passa Ia Grous de
ffuerra : lou serjant-fourriè Elia Tourière, de MountFerriè ; Jousè Souliè, e lou coulounial Frederic
Veyrac, de Mèza ; lou uiarechal das-lougis d'artilhariè Fernand Bouvier, de Sant-Marti-de-Loundres ;
Vitor Fourès, >ie Beziès ; Francés Nougaret e 1 ajudant Bonnet, de Loudeva ; lou coulounial Enric
Vigroux e Julian Harmet, de Cournou ; lou serjantíourriè Rougè Cabassut, d'Aspiran ; lou mitralhaire
Prouspèr Jourdan,de Sant-Saturni ; Frances Durand, de Fabregas ; lou capoural Julian Estéve e
J. Desmazes, de Castel-Nòu.
— E's pas finit ! I'a' ncara : lou capoural Artur
Carriè, de Causse-de-la-S;;lla ; lou coulounial Pèlre
Guiral, de Mauio ; Louvis Grès, dau Pouget; lou
lioc-tenent d'artilhariè Louvis Soulas,"de Viols ; lou
sapur Benjamin Trinquier, de Lunèl ; l'artilhè
Aristida Couderc, de Pouzolles; Iou capoural Klebèr
Lamas, de Caux ; lou jout-lioc-ten<>nt De Rodez, de
Ganges-Cazilhac ; lou brancardiè Jaques Couderc,
de Mount-Bazenc ; Antoni Saintpeyre, de Vilamanda
(qu'es estat blassat) ; lou coulounial Nouè Alverny,
de St-Nazàri-de-Pezan ; Jan Vaysse, de Vila-fràncad'Aveirou ; lou serjant Filipa Barbaroux, de StMatiéu-de-Treviès; lou «margis» d'artilhariè Eugèna
Bonnier, de Saussan ; lou jout-Iioc-tenent Louvis
Bonnemaire, de Gignac, e lou canouniè Antounin
Mercier, de Vacquièiras, que n'en sount pas, eles
dous à sa prumièira citacioun. Toutas nostas felicitacions àtoutes.
— Felicitan ben ainistousament noste coulèga
Carles Vidal, que vèn de ressaupre la Medalha militària e la Crous de guerra, à ía revista passada s»s
l'Esplanada, lou 12 d'otobre, pèr lou general Ferré.
Vídal. blassat estent capoural au 281 ma, e ioi refourmat, es representent de l'oustau Firmin e Montane, lous estampaires dau Gal.
— Avèn agut lou regrèt d'aprene que noste amic
Jousè Rouvier, de Fabregas, souldat au 412ma, es
estat seriousament blassat. Ié souvetan de tout cor
una urou-a garìsou.
— Maudan nostes milhous vots de restabliment au
brave eamarada'Andriéu Danièl, ajudant au 281ma,
qu'es suègnat à-m-un espitau de Beauvais
— Un bon Glapassiè, Ravqus Galibert, matelot
cleroun à bord dau Voltaire, nous manda de bonas
nouvellas d'el e de sous camaradas Pasquet, l'enfant
dau fatou, e Naud, lou garda. Que lou Gat ié porte
noste franc salut.
— Vist aquesta quinzenada. en permissioun au
Clapàs : Jùli Dumont, serjant-major au 6ma coulounial ; l'aspirant d'artilhariè Ferval ; Jan Badouin e
Pèire Froustier, dau 96ma ; Ginous e Granger, de
la Capella-Nova ; Peyre, de-l'Aira-de Fèu ; Soulas *
loucapoural Gal, dau 58ma.Un bon souveni àtoutes.
L'Ao.ENT DE LlASOO.
�LOU
Ecole"REMINGTON"
GAL
Par hasard ! n'auriez-vous pas
la vue tatiguée ?
Si oui, adressez-vous à la
L. VVASSER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Chapelier Spécialiste
Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
4, Passage Lonjon - MONTPELLIER
Lunetterie Mondiale
qui vous la rétablira.
Paul
LEÇONS
Prix Modérés
8, Boulevard Victor-Hugo
NIAISON DE CONFIANCE
M O N T PÊ LLIER
$
Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
4, rue Maguelone, MONTPELLIER
Dernières Nouveautés
COURRIER - TRAVAUX DE MACHINE
Gros débit -- Peu de frais — Concurrence
imp.òssible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sortes
de pince-nez et lunettes.
Lou GAL
VILLE DE MQNTPELLIER
ATHENEE-CINÊMA
X £3
—
H-u.0
RAMOND
Boussairollea
—
s'atroba
à MOUNT-PELIÈ, encò de M.
XC3
Négrot (en bas de la Grand-
Abounàs-vous au « GAL » ;
Carrièira), e dins lous pren-
Abounàs-ié vostes pialuts.
TOUS
LES
à 8 heures t\\
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
que ié
autant lèu
SOIRS
mandaren
cipals kiòseous ;
à BEZIÈS, encò de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins-
quauques nume-
lous prencipals kiòscous ;
MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes
rots.
à CETA, au Cinemà-Gaumont
e
dîns
lous
prencipals
kiòscous ;
SPECTAGLE RECQMMA.NDE ADX FÀMILLES
en ATE, encò de M. Siffre;
à FROUNTIGNAN,
encò
de
M. Jousè Bonfìls ;
Films Ariistiques des Premières Marques
à
GANGES,
encò
de
Mma
Roux, burèu de tabat;
Pèr lous Souldats
dau Miejour
Orchestre Symphoníque G. BORNE
Mandàs au front LOU GAL !
m
Soun cant es un regal
Hiw ii
àLUNEL, encò de M. Burnel,
papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-
SOUS-SOL
Pèr lous pialuts dins sa tranchada ;
cassert;
à PEZENAS, encô
Emé dous sòus pèr quinzenada
Consommations de lcr Choix
Distrairés touta una escouada :
Seran gais... couuia en Pourtugal
de
e dins las Biblioutècas de las
Quand reçaupran aquel journal
garas de Mount-Peliè,Nimes
Que ié porta la sourelhada
LOU GAL.
—
Bdltion d.e, Montpellier
E Fèr dau païs miejournal.
Beziès, Ceta e Lunel.
Digas, Marioun !
D'ounte ven lou renoum
<\
tffrl
U O&o MynovM tvi -tM^t*» |wiL
De l'atalhè
Gausse-Fedièira
53, carrièira Agulhariè, 53
- Es qu'abilha embé goust,
h
JLA
otutW
ly+va
Empnmariè
S*A*
^ e
P'IMMI
Mma
Gaubert;
-
Soulide e d'un pris dous...
, Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè
MONTANE
BÉZIERS
Leu Gerenl :
JAN BARBIN
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 02, n°33 (1é de nouvembre 1916)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°33 du 1er Novembre 1916 (2ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1916-11-01
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1938">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1938</a>
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 02, n°33 (1é de novembre 1916)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/6ddacc7160189f09d35f046cb9f61f71.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Jorget de Pastourèl
Delpon Delascabras
Fourmaud, Louvis
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux