<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1944" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1944?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T04:27:34+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="948" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/eccba1c9be0f973f13f46e0cb9acba3a.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106093">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106094">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106097">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106098">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139168" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9e2f2c4e9645432b64ce88c2d4492358.pdf</src>
      <authentication>9469ee580a1765b018419e4ddb2b6d55</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631284">
                  <text>Tresièma Annada. — N01

10

15 de Febriè 1917

Canía lou lè e lou 15 de chaca mes
Lon Numeròt : Dous Sôus

Redacioun :
,

9&lt;Í
P]
23,
Plan
das Patnotas

OÌDS

lou tpin

Un vièl prouvèrbe dis quo dos
mountagnas se rescontroun pas,
mès sibé dos persounas.
Eneara una fes la dicha es
estada vertadièira pioique me sièi
capitat dins lou trin que me carrejava mai au pa'rs das foutraus
embé l'amic Bouniol, lou galoi
Cetòri que counouissès.
Es el que me devistèt quand
l'esprès estopèt à Nimes. De la
pourtièira, ié touquère la nianela
e lou counvidère à faire lou restant
dau viage emé iéu.
— E d'abord, ié diguère, coussi
t'atrobe aqui ?
— Eh ! perdiêu ! perquè ic sièi!
E ié sièi perqué sièi fourçat de
i'èstre. Imagina-te qu'ère davalat
pèr coupà la crousta au bufet,
Aqueles estanciurs m'an servit
un boulhoun que goulgoutava dins
ma sièta. Ah ! me soui dich, fasès
acò pèr avudre, l'ome amai lou
recate ; fai pas mai: esperarai que
moun poutage sièguetebés. E dins
I'espèra me metère à legi la represa
das « Mistèris de Bouzigas ». Es
antau qu'aimère mai laissà parti
moun trin que de parti lou ventre
vouide. Entre aTribà au front e
mouri, avèn toujour lou tems.
Pamens, cau que t'hou digue, la
soupa de la barroullanta es milhouna quc tout acò e...
— Siès toujour cousiniè ?
— Pas mai ! Ai agut lou verme
soulitàri c vène de tirà dous meses
d'ospitau.
—. Pamerts sc ic counoui pas
trop !
— HQU disoun be ! Mès, sabes,
fau ço que pode pèr me mantène,
c pos creire que n'engoulisse de
braves quarts de pinard. S'èra pas
acò, i'a longtems que la guèrra
seriè finida pèr iéu. Viva lou bon
pinard ! couma dis ta cansou...
— Que cantaves tant ben e tant
souvent !
— La cante encara, sustout
quand sèn en ribota ; acò nous
arriba prou ; fai tant bon viéure...
—■ Viéure ! acò es bèu ; mès
moùri pèr la Patria es subrebèu !...
— Dequé ? barjes couma De-

'

,

MOUNT-PELIE

Aministracioun:
.

CT RI
12, Carnèira S'-Dams

10 V

roulèda ! Noste coumandant es pas
e sa fonna es ehambrièira encò de
de toun avejaire e nous disiè l'auPetouneta.
tre jour : « Mous amics, es poulit
— Quau es acò, Petouneta ?
de mouri pèrla Patria, més viéure
■— Es la particulièira d'un senapèr ela es encara milhou, car
tou !...
vosta vida es preciousa e digus vous
CAUSSOU DE L'OULIVIÉ.
poudriè pas ramplaçà. Adounc,
segués prudents e asardés pas
mau à prepaus vosta esistenca !...
— Alors !
— Alors ! m'as coumprés... n'en
fau pèr cinq sòus. Sièi pas prou
Las questiouns ecounoumicas daU sucre
calat pèr deveni capoural e lous
e dau carbou fan mai que tout vessà
bòchous me fan veni lou vòmi...
fossa ancrae èmbessà de saliva pèr arribà
E sount pas lous souls : lous emà dire patin-patan-parés. \ ejaici ço que
buscals tabéme fan veni Iouvòmi.
nOtís a mandat à-m-aquel sujèt lou douPerquó an un cor sensible, d'arlou Poulingàs, proufessou au «Collegium
Analomicum » de Pourliragnas.
gent en banea ou una catin erí
cambra, an una peta que lous
Pourtiragnas, lou 13 de febriè 1917.
dcspaumouna. N'en capitère un
Moussu lou direiou,
sus louquèi deBose que me diguèt
Me
pèrmete de veni rambalhà de ma
d'un èr truf'aire : siès un P. C. D. F...
prosa las coulounas de vosfe « Gal » pèr
E me bailèt la traducioun paure
escullà à vostes lelous quaucas reflescoulhoun dau front ! ! !
— Aquela empega !... Quante
siouns justas e vertadièiras que mas esregord !... Après la guerra lous
tatislicas an proubat au sujèt dau sucre
auren toutes... Laissa faire.
e dau carbou.
— En esperent i'ai pausat un
Lou sttcre (C'3 7/2'2 O") es blanc, lou
carpan de man de mèslre courna
carbott es negre ; toitlei dotts se foundoun
acomte.
en bailanl &lt;le caloti, lou prurntè dins lou
... E lon trin caminava dors lou
cors, lou segottnd en defora: pèr mai
Nord, païs de las nèblas e de las
precisà,
dirai qtiiin tal de stic.re baila à
fangas ; dors lous camps dau
l'estoumac la calou d'una lampa à òli, e
mourtalage ounte se vai jougà lèu
qtte lou carbou cattfa selòun couma garla fìnala que decidarà dau sort de
nissès voste fournel. Toulei dous sount
l'Uropa : libra dins la Pas ou
esclava jout l'arpiéu d'un tiran...
ioi autanl rares que la pichota mòuneda.
— Moun brave Bouniol, perden
A ìioga de gueri lou mau, lou gouberpas de vista la toca que duvèn
nament l'aumenta chaca jour. A cresegul
gandi. Nostes aujòus pèr f'eblessa
ben faire en bailant 750 gramas de
ou pèr interèst se sount laissats
sttcre pèr ama e pèr mes. Ebé, acò's trop
prou escamoutà de sas libertats
pèr lous ttns e pas prou pèr lous aulresì
ciéutadinas, sachen fourvià l'auvàri
e nous moustrà dignes dc nosta* Lous depulals an pas jamai fach la distincioun entre l'ome forì e galhard e lou
raça e de nostc sang. Mospresèn
malaute
magriéule e aganit. Pamens la
lous caga-làguis, lous petouliès e
medicina,
lasciença pèr ec.elença, pot, me
lous endemesits; laissen-lous renà,
sembla, melre sottn nas dins loutas las
tremoulà, s'abastardi e se couvri
dc vergougha. Après lou chaple, ' qnesliouns quinléressoun la vidct datt
lous counvidaren à esplicà un pauc
paure mounde!!! M'esplique: ttn ensa trassa de counduita e seran
fantou déu avttdre mai de tals de
coundamnats pèr toutos. Seran
sucre qu'una vièlha cranca : pèr aquel
couma lous ancians pestiferats :
jouine cors, es couma au passeral, ço que
ahits, mespresats, fugits e fouriê cau es de calou; à la vièlha cranca
viats pèr toutes. Las ounous e
durcida e madttra ié cau re/rescà las
l'aveni seran as pialuts... As piaidèias: una alhada, à moun avis, i'a pas
luts souls.
res
de milhou.
— Ouc lou Bon Diéu hou faVau
pus lionl: Es que tout lou mottnde
gue !... Parnens s'avièi vougut
a
lou
drech d'avudre 7,' () gramas de
m'embuscà m'èra prou facille : ai
moun cougnat merchand d'iranges
sucre? No. Lotts diabelicas que fabricoun

Sucre e Carbou

J

Abounament : 3 francs l'An

• de sucre e qtte n'an trop, nottn souìament
n'aurièn pas ges, mès serièn lenguts de
n'en faire passà à sa fenna e à sous
enfants. Ie'u. goubernament, aurièi aproufitat de la revisioun das esemts e das
refourmals pèr visità tout lott mounde,
omes e fennas, capelans coumpreses!!!
Couma dins toula la França i'a cinq
miliouns-dos-cent-qttalre-vingt-una amas
qu'an un gros fege, vesès quante gaspiIhage espargnat!
Lou milhou remèdi de gueri una malatttiè es de tttgà lou microba d'aquela
malautiè (baeillum morbi), lou milhott
sislèma de parà à la crisa dau sucre es
de lou suprimà tout à fèt. Coussi f'aire ?
1" Pas trop metre de sau au toupi.
Espargnarès la sau, loti sucre e lou vi.
2° Manjà fossa legams (couma sount
au ftoc es una rasoun pèr mai vous caufà).
Ensaladetas fìnas, bledas ravas, navets,
ravas, peses, fabaròtts, tuferas, toul acò
baila de sucre. Las esperienças an moustrat qtt'una lie'ura de caslagnotis ben
trissats baila à l'estoumac una calou de
tres candellas.
3" Pas ges be'ure de cafè, de rhum e
licous forlas — sièi segtt qu'acó fara rafì
lou nas de las fennas qu'aimoun de tetà
sottn oupiata. Ma fe ! à las qtte podoun
pas s'en passà à touta força, iè counselharièi de chttcà de merda-de-couguéii;
acò's facille à avudre, suslout au jottrde
ioi.
*

+

Pèr lou carbou, es anlra cattsa.
Aulrafés on se paudiè caufà à bon
comle embé de boi: chaca familha aviè
dequè se caufà l'ivèr; mès, ailas! lous
bosses sount éslals rasats pèr fairc de
papiè. Dins nosle Miejour nous reslava
lous gabèls. Pecaire! nous lous van prene
lèu pèr faire de papiè-journal.
Se caufà embé de papiè revendriè trop
chèr car las peissounièiras, pèr esemple,
vous lott bailoun au pres dau pei.
Cottssi faire pèr' s'aparà datt frech
quand on a pas de carbou ?
1° As jouines que sount fregeluses, ié
counselhe de se maridà : i'a pas res de
milhou que la calott animala.
2" As vièls qu'an loujour las tramblanias, iè dise de faire couma iéu, de se
c&amp;uchà de bona oura, de se ben tapà, de
se levà sus ìa pounchá de miejour e de
s'anà jaire au sourel. Es ttn remèdi que

�costa pas gaire: la santat se pausa e

guerra,moustrava à pauc près un oustau

fasès ecounoumia dau lum e dau carbou.

sus dèch ulilisable, emé la miLal de sas

3° A lous que sount malautes, qu'an de
roumatismes pertout e

de doulous

parels e de sous eslages espouliLs.

de

Assistença

touta mena, e qu'an besoun de calou, iéu,
sasou

sus

iou front, - - an fìoc. Las

eslalislicas

proboun

qu'en

amoant se mourissoun pas

de suila de

frech ou de pòu, duvoun vièure jusquas à
nonanta ans.
Malurousament
Lou pople
coutà

parle

francimand,

un ome
couina

à

que sap

que coùnouí lous
nisme

en

omes

lou

lioga d'es-

soun
e

l'èr.
mestiè,

relougè

counoui

las mosfras, aima mai ausi una banda
d'emplaslres couma

aquel

planla negra; infirmiès de VAmerican

Un gradat se graumillia e 4'ai: «Quanta misèrá,
Soui roumplit dé pesouls! » — Quaucun dis : « Se fai bèu
Te plaqueen arribant, aquis, lout moun bacèu ■
E me vau netejà d'una bona manièra ! »

toula

nament i'a toujour bailal la carta dau
sucre. La fennas sottni cnuma las mouscas, àìmoun ço qu'es dotis.' Nosles deputafs hou saboun mai que iéu, pecaire!
mès, pamens, i'a pèr eles una causa qtt'es
salada, es la notadé las courdurièiras.
moussii

lou

direlou,

mous milhotts vols de longa

Pèr coupia counforma :

Jan de la

Avès pas jamai eslal à coumpMas? Se
ié canla uu poulit coubleL pèr sanl Boc :
Ave, Roche sanctissime,
Venenum peslis amove...
l'a tres dougenas d'ans, qu'èroun pichots eantaires à la maitrisa : Julela
qu'es ouficiè, Leon qne fai de pastissous,
Cuslava qu'es dêputat, e ién, pecáire I
que repàpie de vièlhas istòrias — sabès
pas couma canlavoun aquel coublel?
« Senlis à peslis à mauvé! »
Ah ! grand sant Boc, hou sabès se de
long de las Iranchadas « sentis à peslis à
mauvé ! » desempioi que lous Bòchous
sounL peraqui. Mès LanL vous aimoun e
vous prègoun las gens d'aquel Xord
couma lous de volre Mièjour, que segu
lous anàs ajudà pèr l'escoubilhage
d'aquela raça qu'empouisouna noslra
terra mairala !
Mivou.
B'un espitau dc Bretagna, janvìè 1917.

fronl

de

carreliès

e

qu'aderé aproufichant

de la

nèbla founsa, s'envènoun à quatre passes
de la ligna de fioc, mai sarrals, mai courriguèires e mai troumpetaires que sus
lous boulevards de Paris, amenà lous
rnila èun oniets necessàrisà l'orre moustre de la guerra mouderna. Apoundren
una soulida Picarda, à pauc près l'unenc
abitant civil de Chignola, lournada après
lous succès de noslas armas pèr faire
fourluna'en vendenl as souldats passant
pèr soun païs lou vi e las danrèias envejadas ou necilas.
La musica jouguèt sous èrs lou mai

E pioi, ben rasadels e fièrs c sourrisenLs
Lóús «pialuts» tornoun 'ntal reveire sous parenls
La fenna, lous pichols ou la fillieLa aimàda,

e-Mèusá s'intercàlèt enlrc lous mèslres

furoúns c lou mai galcjaires. La Sambraalègres de la cauda

Italiaelous genias

soulennes e

saberuts

de la

(îermania ;

e

nosles

antau

neblousa
enemics

mèma servissièn nosle courage. Maugrat

III

Un grand Clapassiè
ben counougut dins lou Nord

dau

subretout

Las permissiouns reprenoun, acò's ço que caliè:
Dins lous cantounaments cadun se poumpouneja ;
Las brisças, alribuls e ferreblantariè
Al moL de permissioun ! LouL acò s'exibeja !

CAPELLA-NOVA'.

Desempioi mai de dous ans que barrolle dins aquel Nord neblous, t'angous,
pegous, quand lou cafard Lavaneja e que
lou languiment me pessuga, cride secous
à-m-un grand Clapassiè que las gens d'aici
lou counouissoun, amai l.'aimoun mai
qu'hou poudès creire.
Pèr 1'aLroubà, i'a pas qu'à dintrà dins
una glèisa : I'avès aqui, — embé soun
bastou de roumiéu encougourlal, soun
mantau encauquilhal, sa camba nuda
que lou det ié fai veire la plaga sannousa,
e lou chi qu'es amoulounat à sous pèses.
Es nostre grand sanl Roc, e soun rouquel, que dins sa maissa i'a 'n panet.
Aquel grand Clapassiè que vouguèL
viéure recalal e quc mouriguèt maucounougul dins sa patria, l'ai rencounlraL
glourious, l'ivèr passaL, dins Jas vilotas'
dau SanLerra, e clins l'estiéu. de l'aulra
man de la Souma, à las pauras glèisas
traucadas de la Picardia; lou vejaqui
mai dins lou fìn founds de la BreLagna, —
que las gens d'aici ié disoun la litánia
dins Ia lenga galesa.
Aici noslre grand sanl es pinLraL sus
veire e lusis sus un viLrau ; alai cs escullal dins una souca ou dins un roc ; de fes
es lout en or; de fes soun rouquel n'a
ges de panel, c dourmis: saique dins
aquel lioc l'escullaire a visl sanl Boc
après Jou gouslà...
Mès i'a loujour pèr aqui un rai de nostre sourel, que le manda l'esperit en
roumavage au Clapàs... E le souvènes de
l'estatua de Baussan qu'es dins SantBoc, e dau lablèu de Mársal, qu'es à
XOSIPO Dama...
E me souvène, labc, de coumplias.

moubilas

Que lous Iroubaran «bèus, galhards e pla nipats! »
Mès, degus sauprà pas ço que dins la' Iranchada
Aquel mounde an soufrit dempioi dous ans passals!...

vida. — Doiilou POUTINGAS.

mena, e

coundntous de las innoumbrablas autou-

Ara sount al repaus, lou repaus que neteja
Las fatigas dalcorpse la pachaudariè
Que sus lus vestit clar dedins lous plecs negreja;
Ara s'oublida toul dal chaple balalhè;

Es pèr acò qu'en atendent de bailà à
las fennas la carta d'elelou, lou gouber-

prègue,

cousiniès e embuseals

11

l'emancipacioun poulitica de la fenna!

Votts

Socielg, Angleses de la casqueta plala,

Pamens vènoun de fà quinze-cenls prisouniès !
E d'acò i'a pas 'n briéu, es ièrii la velhada ;
Sembloun de pelharots esounl de grands guerriès ! ..

Vilor Mar-

guerilte que prèchà dins la Vie Eéminine

d'agradà

de tène sas bolas negras au milan de la

Milat descambalhats, empegousits de terra,
Lous « pialuts» un-à-un sourtissoun dal bouièu,
Sount bouchards, espelhats, pachauds, lourds e tout pèu!
Un lèl vo'us f'ariè pùu s'on saviè pas quau èra.

Unautre, pipa al bèc, passa sens dire un mol.
— Avès pas jamai vist quauque lourd pel.harol!...
Ebé, tal lou pialul quand vèn de la tranchada.

soun meca-

coulounials

daurals que sas ourdounançasensachoun

I

arribant

guerra :

jaunes e melroupoulilans grises, ouficiès

Sounets

goubernament, lous mandarièi f'aire una

de

lou frèch, la nèbla e la plouvina qu'ane-

Las « permas » an fugit... elous bruchs d'una ataca
Sounl dejà counfirmats dins quaucas coumpaniès ;
Se sap lous baLalhouns qu'alacoun lous prumiès;
Acò se déu passà dèu lou Bosc-de-la-Vaca.

quelissièn sous pifres abituats à taht de

L'arlilhariè boumbarda à vous rendre macaca !
... Se monla ; lous « pialuLs » guinchoun sous ouficiès
Qu'an pasl'èr rejouì'L couma Iou jour d'un prèsl,..,
M'enfin, cau que LouL marche, aqui LouL vous estaca.

sas boucas' bufanl, lous musicians dau
9ma mandavoun las oiindadas meloudicas

Ara sount en tranchada, e de prumièira man!
E s'espèra pas pus que lou mot : « En avant! »
Qne vèn, après Lres jours d'una anxielaL lerribla,

pèd l'armounia, oublidousa de I'endrech,

sècaressa, emé soun ama, de tout soun
alé, sous dels bouleganl, sas mans balent,

à Lravès lou sournun oualat de l'encountrada ; badant, muda, seguiguent

dau

dau moument e &lt;le sas orras doulous,

Lous fà bóumbi mièch-bauchs dèu lou jas dal Tudesc ;
M'aiceste s'engrapiuna, e la Iucha es ourribla !
Ourribla ! talamai que n'en dirai pas res.

l'assislença, pivelada, ausissiè, jouïssiè...
E dau Lems, lous lourds càrris-autonbus,
las forlas carretas, las laugièiras aulou-

DELPÒN-DELASCÂBBAS.

Front de Picardia, 17 de xelembre 1916.

moubilas, lous vagouns de ravilalhament,
lous vehiculas de tout biais e de loula
mena, seguiguent sans

TABLEUS DE

arrèst,

anant,

venguent, sas colas sans fin, apareissièn

GUERRA

e desapareissièn sus lou cami coumoul

La Musica de Chignola

de fanga. Pèr i'ajudà, decáuvilas eslrechs
e larjas dralhas, vint mèstres pu's liont,
adusièn sous counvouès noumbrouses.
... Zinì ! Boum ! Oubliden pas que sèn

Era una fiera musica, la dau 9ma « liralhours ».

Acampava un pauc

loula

de l'ataca. Pèr l'ourdinàri,
dins

soun

cantounament

pensavoun gaire

tranquilles
dau

qu'à

mièch
dourmi,

à cinq Idloumèstres de las lignas, dins
un païs i' a pas gaire aiemand ;

un 77

mena de mounde : blanc cla, brun dau-

arriès,

rat, negre quasiment pu, anant dau fil de

repeticiounà, çercà de bona cousina, e

fai loumbà un brave Lerritourial-cantou-

las raças germanicas au descendent dad

faire lous cantouniès macàri.

niè. Zim ! boum ! un autre, un 105 per-

fusanl sus la roula nous Jou remembra e

esclaus impourlals au Maroc, loulas las

Aquel jour, per eles, èra jour de tra-

cutánt, peleja en eventau, e coucha lous

raças de l'Africa de l'Ubac se ié rescoun-

val. Pèr remountà lou moiïral das lu-

dous miòus de la vèilura poustala, blassant lous vagamèstres que Iaissoun aqui

travoun.Toutes èroun vcslits noun d'aquef

chaires, lou coulounèl aviè decidal de

blu d'ouiizoun tant lourd, Lanl sallissenL

faire jougà, sus lon grand plan de la vi-

sous piehols eàscous jaiines. Zim ! es un

e lant visible que las

anticas Itralhas

lola, dc moueèls eausils pèr lou regal &lt;le

88 negràs que cribla d&lt;&gt; ploumb un paure

roujas, mès ben d'un kaki founçat quasi-

l'assistença. Drollede plan, paure vijage,

pichoL ase, I rop car^-al, que reveiràpas

ment lanLpropre que l'anglés,quasimenL* f ê bijari'à assislen&lt;;a !
Sièis meses belèu avans, la placela,
LanL rescoundul que lou belge. Pas lanl

pus ia rufa terra (f'Africa Boum ! es un
I

T&gt;r&gt;

lourdau que deversa un càrri çou-

ajusladas que Jas dc las aulras Iroupas,

fièra de sous aubres autreLems talhats,

loussal e lou

sas bralhas e sa roupa rapelavoun un pauc

s'espandissiè au crousainenL de dos rou-

maíemaLic, lou boumbardament segui-

l'envcrgura larjadas abilhagesdas païses

tas, en mitau de l'amonlounament das

guenl la roula, la roumpliguenlde blàs-

eauds. Avièn quital la coifa de vguerra,

oustaus.

Mès

lou

ensachal

pèraqui d'avançà, las

càscou d'aciè

pinlraL de jaiine

nosla

armada

l'ni virà dins unvalat; e,

aguent

sats e dc

rafalas

c&lt;&gt;la. Vai i' arribà ; boum ! un autre cop,

sang,

se

sarra

de la pla-

adoiirnal—à Jioga de la miéugrana dtì

d'oubuses alemands faguèroun &lt;las au-

e îin canlou de la eoumiina-infirmariè,

íìoe — de la-•mièja-luna simboulica, pèf

bres, dc las carrièiras, das ouslaus e &lt;le

ara voiiida d'esooutaires, s'aproufoundis.

surmounlà sous pèussespellirals e alisals

la

Lousuns après lous anlres, lous assis-

d'un fez rouge viéu dinne das Turcs.

gipàs à

Eroun fièrs de soun rolle, lous musi-

placela un moulou de traucs e de
llocs. A pena s'avièn

desblaià e restabli

pougnt

un pauc de

plan.

tents, souldats, coundulous, embnscals,
mèma la civila, an rejoiin qnauca sòusta

caires dau 9»,a liralhaires. Embuscals,

Souletas, en-naut, la glèisa, rdumana,

parl de la secioun fora-reftgs, rcscavoun

de pèíra dura, eslreeha, e,

en-bas, la

Bèsta pas pus que dous ausiguèires :

mens que lou vulgàri pople negràs de

coumuna, eslançounàda, fourtificada de

un general, rede, lou vièl lcepí ben en-

soun regiment, e fasièn counouissença

sacs, emé dous ou tres

soun

foúnsat sus sous pèusses blancs, soun

emé lous tres pans de fanga de Jas tren-

pichoL jardi pèr davans, servissiè eifcara

eterna pipa-lancada dins sa bouca, soun

cadas soulament quand,

d'ouslau

transfourmals

en brancardiès, escalavoun au moumetìt

à

I'infirmariè.

Iraucs,

ouspilalièira.

Lou

vitajou

picard, un das mens engrunats pèr la

pèd balent sempre la mesura, e un simple

souldat,

meloumana

saique, lant

�impassible couma lou general, croulat
jusqu'à i'embounigou, à l'espalla un
enorme fusil-mitralhè que sembla pas ié
gaire pesà. Lous musicians, jouta lou
desmenamenl inalassable de soun chèf,
an pas l'èr oucupals qne dau bruch que
faù emé sous estrumenís.
.Mès soas iols, lusenls e negrasses, se
cercant e se charrant sans parlà, n'en
disoun long. « Ah ! malur que nosta
fourtuna d'embuscals nous empaehe ara
d'oubeï à nostes islints de counservacioun ! Gouma serian milhou, en plaça
d'mterpretà las obras das rèire-grands de
nostes tugaires, s'avian lèu reperal una
bona crota soulida, un ouslau embarràl
emé de sacas de terra, ou simplamenl
la gandolá eslreeha, eavada dins lacosla,
ounfe se sount esvanils, prudenlament,
territourials, cousiniès e auloumoubilistas! E nosta valou nous retèn sus la
plaça infernala ! »
Mès, boum ! zou mai, un oubus s'embandis en plena plaça, espoussant lou
general e lou souldat; couma à-m-un
mot d'ordre, laissant soun èr eu l'èr, à
baíàtous, lous musieaires se despassant
e se trapejanl, l'un quichant l'autre,
aguent cncara l'espril present de lirassà
sous estrumenls, se jitoun dins lou trauc
desirat d'una « sousta contra lou boumbardament » vesina.
La plaça rèsta vouida. Pas coumplètament. Davans lou general e lou souldal
sempre impassibles, roujàs, emouciounat, roullant d'iols furouns, mès sans
branlà d'urt pas, lou chèf de musica, esagerant sa mimica, emé soun gèsle menaire,. s'arrestèt pas davans d'avudre
acabat sanserroulou moucèlcoumençal...
AllZÌaS LlEL'TAUD.
(Revirul ilau proiiveniyin).

Letra d'Ourienl

Oins la plana de Monastir
['a pas longtemsque nous troubandins
aquela plana, semenada de quauques
vilajous ounte poudèn Iroubà quauques
pougnats de palha pèr nous metre dejoul
lou ventre, car aquela plana es fossa
umida, e caudriè pas sièis meses pèr
aganlà de doulous.
Acù's la fauta à la granda rivièira que
la travèssa, quc s'apella « la Cerna » ; pol
pas toumbà quatre degoulsde ploja sans
que s'espandigue un pauc pertout couma
un estang, diriès lou Lez pèr las inoundaciouns de 1907.
Susloul cc que fai la bèulat d'aquela
plana es la pouíida vila de Monastir,
emé sous minarets que montoun drecll
çouma un i vcrs lous nibous. Mès pèr
i'anà cau pas avudrc pòu dc prene un
ban de pèses ; car lous Bulgàrous
avans de parli an fach saulà lou ponl
qu'èra d'una loungou de 250 mèstres de
long, e de toula bèutat. I'abc &lt;lc barcas,
mès se vesiès couma sóunl foutudas I
jamai de la vida ié dintrariès dedins, à
mens d'èstre equiijbristas. Lous Bulgàrous, elcs, an lèii fach pèr f'aire una
barca: prenoun un trounc d'aubre e lou
crusoun couma un esclop, c s'en van sus
l'aiga couma acò.
Ara vau vous countà lou four quenous
a jougat lou camarada Louvis Cailbol, de
Mount-Peliè. Un bon mati partis emé
sa china (que pèr la cassa... au plat, se
pausa un pauc aqui), soun fusil sus l'espalla, sa museta en bândoulièira e me

dis : « Vau à la cassa as canards. » Alors
Hérul, qne dc lionL l'aviè vist parli, ié
crida: « Aqueste cop, rescan pas res!
Sabes ce que te vai ben, as l'alura! Au
meus, lous tugues pas loutes, laissa-ne
pèr urt aulre cop...» Gaflhót se revira e ié
dis:« M'estounariè s'aviè pasresdieh:
es couma las fenna's, a toujour quicon à
dire, aquel abestit... »
— E oi.ai tonjour quicon à dire. Veses
pas que fas rire lou mounde emé lachina
en calou que se i'entend pèr la cassa
couma iéu pèr faire de moslras...
Gailhot s'en vai .en roundinanl : «Abrutil, sot bougre, pos pasquità lou mounde
tranquille quand iédisounpas rcs... »
Dos ouras après, arriba emé sa museta
plena. Alors Héral ié fai : « Ebé! n'en
porLes fossa ? me sembla qu'ai pasenlendut fossa cops de fusil... »
— Taisa-le, bougre d'àpi! ié vèn
Gailhot, vcses pas qu'és d'anguilas que
porle!
Ah ! be, pèr csemple ! aquela nous esIqumaquèt. Parti pèr anà cassà de canards, e pescà una plena musela d'anguilas. M'en souvendrai loula ma vida,
d'aquel cop !
G. FIGUIÈIBA.
Armada d'Ôurienfc, dec.embre 1916.

La China dau Rèi
Coulassou d'Aicissian, un bravc garçou, aimable e gai, a una china poulida,
viva e amistousa couma tout. Pamens
Tivolela a un defaut: ías frèsas, las cerièiras, lous rasins ié liroun l'iol e lous
arcèlis, lous muscles, lasuilras ié pounchigoun lou nas; alors quandm'ia davans
unà espiçariè pot pas se tène de s'arreslà
e de lous arrousà coupiousamenl. A part
acò aima la propretal ' se vei d'enfantous
la figura barboulhada de rasimat'ou de
burre vous lous farda mai que ben, e se
n'ert resla enearà un moucèl vous l'envala
lèstament de pòu qu'agèssoun una indigeslion, e pioi ié lèca lous dets. Anen !
Dequé voulés mai ?... E pèr la cassa, n'ia
pas sa parièira ! Mèma que dona un cop
de man (ou un cop de pèd se vous plai
mai) au coumissàri pèr la pouliça dau
païs. Sc de galinas se passejoun pèr
carrièiras a lèu faeh de ias faire díntrà, e
se passa un mendianl vous l'assegula -en
japant jusqu'à tant que s'en ane.
Embé una ehina couma acò, Coulassou s'èra eslal dau bon bord, pfcu!...
quau sap ounle seriè mountat! Mès Coulassou aviè de michants principes:
anava à la glèisa, pavouèsava pèrla fèsta
dc Jana d'Are, disiè que nosles rèis avièn
fach la França granda, forta e respetada
e cresiè qu'un rèi -poudiè rendre lous
franeeses urouses e libres autant que
l'èroun e que lou sount lous Angleses
cmbé Adouard sèt e Jòrdi cinq.
Aussi lou mairc Ouincariot poudiè pas
lou senti e lou leniè el e sous amics aù
del e à i'iol. Lous parlisans dau maire
l'apclavoun pas que Lou Rèi, e lou vilage
èra divisal couma Vcrona, enlrelousCapulels c Ious Montagus dau lems de Bomeo e Juliela.
Un jour que Quincarlot èra soul, plantal sus lou plan, saique Tivolelalou prengùet pèr un sause, s'aprouchèt pèr darriès, ié senliguèl lou boutel e ié pissèl
sus la cavilha. Quincarlot, de sentiquicon
de caud ié regoulà sus lou pèd,se virèt e
vegèt Tivolela que s'en anava la quela en
l'èr: «Vei.es lachina dau Bèi.» Lou garda
passava: « Garda, fasès un proucès-verbal à Tivolela, aquela salopa vèn de me

pissà dins moun souliè; a pas ges de
muselièiras. » Lou garda qu'èra inteligent couma un pei rouslit, de pòu de
mancà de respèt au juge s'escriviè tout
ça qu'aviè dich lou maire, faguèt lou
proucòs-verbal à Tivolette potír avoir
Jail dans la rue.
Lou jour de l'audiença, tout Aicissian
se rendèt au canlou ; lous Quincarlots
pèr mourgà iòu Bèi, lous Coulassous pèr
lou soustène... Lou Juge dintra, s'assèta,
loussis e doubris la seença.
— Voyons, où est-il ee garde?... qu'on
me l'amène ici... Quand vousfailesd.es
procès-verbaux, il faut metlre le sexe,
l'àge, la profession. Tivoletle, qu'est-ce
que c'est' ça : est-ce un homme ? une
femme? un animal ?... El puis qu'est-ce
qu'il fail dans la rue?ce phénomènc !...
Etail-ce dur?... Elait-ce mou !... étaiL-ce
liquide?... »
E en faguent aquel discours dounèt
un cop de poungsus la laula.Tivotela au
soun de soun noum aviè fibat l'aurelha,
mès au cop de poung crescguèt un
apèl e,couma èra facha au mesliè, sautèl
sus la laula e s'asseLèL sus lou proucèsverbal. Lou Juge èra intcrloucal; Jou
garda bafoulhava :«Mais... Ti..li..vo..vo..
lelle, la voilà. »
Dins la sala, lous Coulassous risièn,
lous Quincarlols fumavoun ; una Coulassou cridava : « Moun Diéu, mourisse !»
Una autra: «-Ai las pèls dau vcnlre quc
s'espeloun; e una Quincarlola respoundiè : « Que lou diable l'escaraiignè. »
Lou Juge, dins aquel ravaladis, pèr se
dounà u'na countenença. páusèt la man
sus l'esquina de Tivolela. N'en caliè pas
LanL à la china dau Bèi per rendre caressa pèrcaressa. Se levèl en lourtilhanl
lou euéu e la queta, faguèl l'iol amourous, sourtiguèt tres pans de lenga e
lequèl au Juge touL ço que ié ctoulava;
la susou aulour dau col, la mèea qu'aviè
dins lou nas, la cira autour das iols e
yous lou laissòt linde couma un sòu nòu
e fresc counia una rosa un mati d'aigage.
Mes de bon imou pèr lanl d'amislanças,
lou Juge protirttíuncèl : « Garde, une
atílre fois f'ailes des procès-verbaax pour
des inolifs plus sérieux, aulreinent c'est
vous que je foufrai dedans. Allez, Tivolelle est acquittée. »
Couma s'aviè coumprés, la china dau
Bèi saulèl vers soun mèslrc e ié sc
mèlèl à japà ; tandis qnc lous Coulassous
cacalassavoun,picàvoun de las mansedas
pèses. Faguèïoun vite ìin btancard embé
de canas e de vèstàs, ié pausèrpìin Tivoleta dessus e la proumenèro.un dins las
carrièiras dau cantou en cantanl sus un
èr ancièn :
« La Tivolelte, lièlas! al'est perduee,
Al'a fait pipi dans la ru-u-e!
(luilhem de SIXTER.

Lous prouvèrhes dau mes
Jours creissenls
Jours escousents.
*
Quand trona cn Febriè
Monta lous vaissèls au graniè.
Vau mai un loup dins un troupèl
Ou'un mes de Febriè Irop bèl.
* ï

Febriè
Quita lou valat rasiè.

Nostes Souldats
—

Noste

coumpatriota

Estièine Gachon, de

M.

lou

Cournou,

noumat chivatiè de la Legioun

capitàni

vèn

d'èstre

d'ounou. Sèn

urouses de lbu felici'tà.
— Felicitan tamben emé plesi lou valhent
Getòri Leoun Rousse, serjant as zouavas, Ires
fes blassat, tres fes citat, que vèn de ressaupre — l'a ben gagnada — la medalha niiliiària.
— Goumpliments encara, pèr sa prounaoucioun, à Jan Arnal, de Fabregas, qu otn' una
bella cilacioun vèti

de gagnà

l'espallela de

joút-lioctenent.
— Lou brave Matiéu Caplat, de Moiint-Peliè,
vèn d'èstre citat à l'ordre un cop de mai : acò
fai tres. IIou sount eslafs pèr lou segôund
cop : lou serjant-mitralhaire Justi Raunier, de
Loudeva ; lou lioctenent coulounial Francés
Panis,

de St-Bauzèli-de-Mounmèu; l'ajudant

Boulet, de Mount-Peliè; lou serjant Augustin Rouyre, de Mèza. Bravò pèr toutes.
— E bravò mai pèr tous dous fraires Emila
e Adrian Cabannes, e tous dous fraires Fernand Vaissade, medeci ajuda-major e Enric
Vaissade, jout-lioctenent, toutes quárre tìau
Clapàs, e citats à l'ordre dau jour.
— Encara &lt;le citaciouns que márcan

emé

grand plesi. Las de : Jousè Llanès, tatnbourmajor au 81ma : lou capitànî Francés Merle,
coumandant una l'.iè de mitralhusas; Martin
Lauze: ljaiudant niitralhaire Jan Franchi;
Louvis

Servent; lou

canouníè

Aldiguier,

tiiutes de Mount-Peliè.
— An aussi ressachut la crous de guerra :
lou mitr'alhaire Albert Audran, de St-t!uiraud;
lou capoural Aimat Barral, de ^'einlenn/in ;
Fernand Jean,

de

Corconas;

lou

serjêmt

Marius Ródier, de Vendargues; lou jout-lioctenent Francós Bruguière, mèstre d'escola à
Mauiò.
— Es estat cital pèr lou 3ma

cop, lou jout-

liôctènènt Alèssis Stehlé, ousservatou d'artilhariè, cpi'es un amic dau

Oal e un

proche

parent de noste countaire Delpon. Felic'itan lou
jouine e valhent oufìciè e ié souvetnn bona
chança pèr que fague couma soun ainat lou
capitàni Jousè Stehlé que ressaupeguèt darnièiràment la crous de la Legiòun d'ounou.
— Dau 4tna coulounial, qu'es ara p'èrquinlais,
" darriès la mar e li moUntagno » avèn de bonas
nouvellas

de :

Enric

Barral,

de

Ganges

»

milralhaire de prumièira e citat couma se deu;

Girard, de St-Bauzèli-deîIa-Janeta, dous cops
citat, qualre cops lilassal,
posle de

e tòujour à soun

pialnt ; Sigé, de Beziès, que vèn

d'èstre noumal

serjanl après avudre agut la

crous de guerra : Causse, de Gourniès, un
ruste Cenevòu qu'es aqui dempioi lou debut
de la guerra, es prou dire qu'a pas
soun riban rouge e verd.
— Dins lous njènjas parages

raubat

s'alroboun :

Louvis Deshons, cteròun au 34ma côitrouhial
(crous

clc guerra) ;

lou

serjant

Ounourat

Deshons, dau 4ina genia ; Gustàvi Vassas ;
lou serjant telefounista Ramound Aubert,
de quau avèn tafnbèn las milliounas nouvellaâ.
L'AllENT t)È r.IASOU.

EN

CACARACA
Dissate 3 de febriè, dins la glèiseta de StLâurent-d'Aigouza, es estat eelebrát lou nouviage de nosie amic Bernat be Mountaut, un
das grels dau jouine Felibrige, cl'aquesta oura
aspirant au 19ma regiment de dragouns, emé
Madoumaisella Vialles,
lìtha dau simpatic
e saberut avoucat mouftt-pelièirenc e sorre
de nost.e coulabouraire e amic Andiiéu V'iaílçs.
Xous fai gau de nous assoucià de lout cor
as soimMs que, de tout caire, an landat vers
lou couble galant. Que toul bonur i'avèngue !
lin soun ounou, Lou Gal trai un franc e galoi
cacaracà.

MEMÒRIA
De Fèlis Granier; Maurice Frayssignes,
capoural au lllma ; Edouard Armandou,
telefounista aú llliuia : Maurice Janbon,
souldat au 141ma ;
Pèire Vinches, souldat
au 2ma zouavas : Marius Durand, canouniè
au 38ma (l'artilliariè, loules de Mount-Peliè.
— De Teoufila Moulin. de Bouissièra. souldat au 40ma de ligna ; Auguste Montagnè,
de Glar-Mount, decourat de la medalha militària e de la crous de gùerra ; Leoupold.
Menvielle, de Ceta, diretou d'escola à Cruzy,
serjant fourriè au 12 Ima.

�Miejoiirnam,
Mairinas de Guerra!

BOÌÌS
— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira
(53, carrièira Ayulharié, 53)

Abouiiàs-Yous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha efnbé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adròssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
nunierots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX do

8,

MACHINE

âTiENEE-CINEMâ
13, Rue Boussairolles, 13

Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et demîe
MATINEES :
Jeudis, Dimanclies et Fêtes
PER LOUS SOULDATS
DAl MIEJOLR
Mandàsau fronl LOU GAL !
Soun canl cs un regal
Perlous pialuls dins sa Iranchada;
Emé dous sùus pèr quinzenada
Dislrairés loulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran aquel journal
Oue iè porla la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchesirc Symphonique

G, BOfíNE

Qap«fumoip au 5ous»5ol

Consommations de Premier Choix

limETTEniE

Les Grands Magasins
de Nouveautés

P A RIS - M ONT P ELLIE K
sonl sans contredit les miéux assorlis fl vendanl meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

MONDfALE

Lisez

Paul HA.MOM)
4, Hue Maguelone
MONTPELLIER

LA REVUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES

L'lmppimepiç " If'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papiclement les tpaûau^

Mensuelle. — Illustr-ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-.'50

qui lui sont eonfiés.

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
AliONNEMF.NT : 6 fr,

c .n.

k38gd

Imp- L'Abeille, 14, av. de .Toulouse, Montpellier.

.i.D
8EZIERS

Lou Gèrent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261764">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261765">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261766">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435153">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106118">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°40 (15 de febriér 1917) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106119">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435144">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435145">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435146">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106120">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;40 du 15 f&amp;eacute;vrier 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106122">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106123">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106128">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106129">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106130">
              <text>1917-02-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106132">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106133">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106134">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106135">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106136">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106137">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106138">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1944"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1944&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261758">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°40 (15 de febrièr 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261759">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261760">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261761">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/eccba1c9be0f973f13f46e0cb9acba3a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261762">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261763">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435147">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435148">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435149">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435150">
              <text>Lieutard, Auzias</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435151">
              <text>Figuièira, G.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435152">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594712">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594713">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594714">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640555">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718100">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
