<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1947" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1947?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-30T02:44:46+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="951">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9075b56e150aeb21dc77056cc91da1d8.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106289">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106290">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106293">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106294">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139196">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/ed140c28cdab56f15e1a273f7091aa88.pdf</src>
      <authentication>321983cb4071a8883e74d0dd6e6dfc21</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631357">
                  <text>Tresièma Annada. — Not 43

C.I.O.O.

lè d'Àbriéu

1917

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerol : Dous Sôus

Redacioun :
23, Plan clas Patriotas

Aminislracioun :

MOUNT-PELIÈ

Las fennas à l'oustau
N'i'a qu'an un èr dc troubà à
dire sufis quelou mounde van trop
au Teatre, o ié trobe pas toi't. Pamens, I'autre jour aurièi bailat
dous sòus que louTeatre seguèsse
estai píe couma un iòu.
— Perdequé? m'anàs dire.
Perdequé
ic jqugavoun Les
Femmes Savanles, c vous avertisse
que valiè lou cop! Molière es
toujour jouinc, soun obra es loujour nova : nous 'n sèn avisals un
cop de mai. Ouante daumage !
que i'age pas agut, pèr l'cscoutà,
mai de mounde — e sustout mai
defennas: n'aurièn pougut prene
pèr soun argent.
Scmbla pas de bon couma avèn
pas sanjat dempioi mai de dous
cents ans, nimai belèu, tout ben
coumtat c rabatut, dempioi que
lou mounde es mounde. La terra a
bèu virà autour dau sourel couma
un ibrougna autour d'un bèc de
gaz alumat, sèn toujour lous
mèmes.
Lous omes — vcire la boucbariè
que sabès : daurada de glòria, vai
ben ! mès bouchariè quand mèma
— sount autant nèscis e autant
brutas que i'a sièis mila ans, ou
gaire s'en manca.
Las fennas sount toujour autant
pèpias, autant vanilousas e autant
messourguièiras, e pulèu mai que
mens.
S'avèn cambiat, crese qu'es pèr
faire couma lous enfants de Jerusalem : dounmai anan, dounmens
valèn.jN'i'a pèr avudrevergougna...
Sabe be ce que me vai cridà
Tulipa lou pastissiè — qu'es un
ome dins lou mouvament e que se
crei pas merda dempioi quc sa
pastissariè es devenguda un TeaRoom: « E lou prougrèt, dequé
n'en fas ? »
Dequé n'en fau ? pas res. E avès
pas sauve devous 'n servi, vautres,
que ié fasès faire mai de mau
que de ben. Las envenciouns raouaernas me fan pensà à-m-aquel
manit de Boutounet quc s'es abimat la figura en faguent parti una
granada ; vengués pas me dire : se
s'èra amusat emé de boulaus ou
uu bourdet acò ié seriò pas arribat.

...Ebé, lou prougrèt es un pauc
la mèma causa : avèn pas encara
prou d'ime pèr saupre nous 'n servi
couma se déu.
E pioi, eli ! caudriè s'cntendre
un cop: i'a de prougròts que n'cn
sount pas, e que sount mèma lou
rcbous.
Lou trop dc sabentige de trop
de fennas n'es un esemplc. Dise
pas ! n'en cau de toutas. Soulament entrc trop e pauc, mcsura ié
cau.
E hi mesurà 'è'á àqúl : la fcnna
es facha pèr l'oustau ; ce que l'esearta dc l'oustau cs pas fach pèr
ela.
Oustalièira: aquel bèu mot èra
Iou pus perfèt coumpliment que
nostes grands sachèssoun faire
d'una fenna. Amai avièn pas tort !
« Eenna fai ou dcsfai l'oustau »,
afourtis lou prouverbe ; e quau que
siègue pot se rendrc comtc quci'a
pas res de pus vertadiè.
Es per acò que la sciença d'oustalièira es la prumièira qu'una
fenna déurièaprene — la prumièira,
e la soula s'a pas lou tems de
n'aprene d'autras, pioiqu'es la pus
impourtanta.
Cau avudre la franquesa d'hou
dire, e lou couragc d'hou regretà :
aquela sciença se pcrd. Las íilhas
de ioi counouissoun l'anglés e
l'aslrounoumia, mès saboun pas
faire una aiga-boulida nimai sarci
un debàs. An mèma aprés — acò's
vengut à la moda — à fairc depensaments, milhou qu'un doutou d'un
pauc mai, mès sount pas íicadas
de mudà un pichot.
La sciença de l'oustau se perd.
Lousjouines n'en sount be'n pauc
l'encausa, mès lous vièls encara
mai. Elcs quc sabonn, déuriòn pas
quità perdre, pèr ncgligença, pèr
feblcssa, pèr sotige ourgulhous,
lous tresors de soun esperiença —
tresorspreciouses quesousenfants,
ailas ! n'erilaran pas...
Couma voulès quc las íilhas, las
fennas, s'aimoun dinssoun oustau,
s'an pas lou biais dc sc i'oucupà ;
s'an pas lou goust, la passioun de
n'en faire un sejour agradiéu et
plasent...
No ! troubarán pus quite d'anà

Abounamenl : 3 francs l'An

12, Garrièira S'-Danis

querrc defora, liont dau fougau,
sous plesis s'an pas mai à faire,
ou soun traval se ié cau travalhà.
Es cc que fan, e quc faran de
mai en mai, s'acò dura. Lou plec
es pres, lou mouvament es lançat.
Las fennas coumcnçoun d'èstre
pertout francounte caudriè: à soun
oustau. S'apelàs acò un prougrèt,
es que sès pas dificilles.
Oi, pardiéu! counouisse lou
refrin dau jour: « Es la guerra ! »
Aubé! mès nous quiten pas endourmi pèr aquela sansogna. La
guerra nous mena aquel malur,
emé tant d'aulrcs! Atencioun que
dure pas loujour un cop qu'ela
serà finida.
La desercioun de l'oustau seriè
un malur pèr lou païs e pòr la
raça. Mès seriè quicon mai encara
— que las fennas ié pensoun :
seriè una vergougna pèr elas. An
milhou à faire que de nous degaugnà — couma nautres, Miejournaus, avèn milhou à faire que de
degaugnà lous Erancimands.
Sèn nautres, e sèn pas lou rebat de digus !

couma disiè l'autre. Oi ! scgucn
nautres. Es toujour aqui que n'en
cau veni, perdequé la verilat es
aqui. Seguen ce qucnous an façh
nosta santa maire laNatura, nosla
terra c noste sourcl, e lou sang que
raja dins nostas vcnas. Seguenz-hou en milhou, en pus fort, cn
pus bèu, oi ! mès nous descapiten
pas pèr devcni lou rebous de ce
quc duvèn èstre.
Pensàs-ié, jouventas e fennetas
qu'avès dessoublidat vostc rolle.
Vòu lant tirà l'agulha quc de ticatacà sus una mccanica à escriéure,
sans couintà que lou gèste es pus
poulit.
Escullà la soupa ou... cscullà un
pichot, survelha soun tóupi ou
survelhà sous enfants, cresès-me,
es pas dcquc que siègue : après
tout, dins lou toupi i'a la vida de
ioi, dins l'cnfant i'a l'espèr de
dcman.
E se rcbccàs que vole faire de
vaulras pas que de Cendrousetas,
vous respoundrai que, à la lin dau
comle (ou dau conte, àvostaidèia)
Cendrouseta seguèt pas la pus mau
partajada — pioiqu'es ela (juecapitèt lou Prince Charmanl.
Lou

CUIVALIÈ.

Ailai... e aici.
Dequé clisès de la Revoulucioun russa ?
Iéu n'en dise pas res encara. Anlau rèsquc pas de me Iroumpà.
Vista dau plan de la Canourga, la
situacioun à Pelrograd es pulèu fousca.
Tant vòu hou recounouisse francamenl
que de barjà pèr pas res dire, quand es
pas pèr desbourrounà.
Ben enlendul, ioules lous journals
sounl pas tanl ounèsles que Lou Gal, que
seriè daumage pèr nosla repulacioun
d'ouriginalilat. (Juand n'en saboun pas,
n'enventoun; e qu'an n'en saboun pas
prou, alandoun... Acò's soun afaire e lou
de sous legiguèires. Tanl pis pèr lous que
se quitoun faci la cabessa eme' de contes
de dejouta la chiminièira. I'a longtems
que tout lou mounde déu saupre que lou
grand Palroun das journalistas s'apella
Pìssa-Messorgas.
Jusquas à ièr, nous disièn qu'en Russia
tout marchava couma sus de rouletas.
Dequé aji'arribèsse, èra toujour un bonur
pèr naulres ; couma moun ouncle Pierrou,
troubavoun que « loul vèn pèr un ben ».
Lou Tsar sanjava de minislre couma de
caussetas (las causselas russas sount
celèbras) :fai pas mai! Es que n'en quitava un bon pcr n'en prene un milhou: se
remandava aquesle èra pèr n'en prene un
eslrà. E de longa antau !
Ara que lou Tsar a cabussal, lous
journals à loul dire cambìoun toul d'un
cop d'anlièna. Mès lou refrin rèsta lou
mèma: « Agés pas làgui, toul vai ben. »
Basle! s'un cop dins la vida, pamens,
poudièn dire la verilal !...
S'es vrai, couma disoun, que la Revoulucioun russa vai rendre à la Finlanda e
à la Poulougna toutas sas liberlals,à coumençà pèr la libertat plenièira de sa
lenga naciounala,nosle cor de patriota se
pourrà pas detène de tre/ouli de joia... e
de regrèl. Oi, de regrèt, car lous Francimands — lous tres-quart quen'i'a— n'en
sount pas arribats, que s'en manca,
à-m-aquel pount d'inleligença e de liberalisme. Cau enlendre encara de rasounaments(s'acó's un rasounament !)d'aquel
calibre : «... et puis il est inutile de discuter, c'est toujours la même question,
celle de la langue d'oïl et de la langue
d'oc. Nous ne pouvons pas admettre cpie

�les gens du Midi aient un méiile quelconque. Lorsque j'en vois arriver à ma
batterie, je m'empresse de les mater. J'y
mets même un parli pris évident pour
que tous sachent bien ce qu'il fauí penser de ces gens-là. »
Creiriès pas d'enlendre un leutnant
bòchou parlà tle sous souldats d'Alsaça ?
No! es un lioctenent d'artilhariè jrancés ;
es de las Ardenas, ce pus fort, e a pas
l'èr de saupre que, à belles mila, aqueles
« gens-là » se sount façhs tugà, facia à
Vouziès, pèr liberà soun paìs de la douminacioun tudesca.
E chacun fai sibanl soun grada ! í/n,
floc de capoural (au ... nla coulounial)
entendent un souldat parlà 'n lenga d'oc
— un pialudel de la classa 16 — lou jmnis, em'un « moulif » messourguiè que
rápòrta 15 jours de prisou à-m-aquel
brave enfant, bon souldat qu'aviè pas
jamai arrapat un jour de counsinna. La
lachetal, Ûahirança e l'ipoucrisia, tout au
cop ! Bièu ! quante vònïi
... Me souvène de la divisa famousa :
« Oura vendrà, que pagarà... » Saique
aquela oura picarà pèr naulres. E
MM. lous journalistas de la prèssa parisenca e aparisenquida nous afourlissoiin
que i'a pas res de pus bèu que la lucha
d'un pople pèr la Jusliça e pèr la Liberlat. Saupren i'hou renouvelà, à l'aucasioun.
JAN-SANS-PÈU.

XvOXJ GrJVIv
Vivo lou Gal!
Oue, sans egal,
Lèvo sa cresto e canlo
A pleno garganto !
Coumo'n clèroun espectaclous
Restountits sa vouès soubeirano,
E soun ressou meravilhous
Rescoumpasso la Miechterrano.
Sus l'alo laugeiro dal vent,
Coumoul d'estrambord, nous arrivo. "
Dal cop nostre cor se souven,
Perdut sus la lentano rivo.
Dins un agradiu revoulum
0
Lous souvenis parpalhoulejoun ;
Asoundals de raisses de lum
Dins lon clar soulel viroulejoun.
On raivo dal cèl ouccilan,
De la douço Terro tnairalo,
De soun fougal cju'on aimo tarìt
E clas mirals de la cigalo.
L'amo senlits un frusimen,
(Jn pauc de Iristun l'énmantèlo,
E prègo pietadousamen
ÌN'ostro patróuno Santo Estello.
«
»
»
»

Santo Patrounol que lèu lèu
Vejem la fl de la trumado !
Forobarìdissi'n-lá lou flèu
Qu'ensannousils la Terro aimado !

u
»
»
»

E que o Lou Gal » ple d'en-avant
S'airisse, nurenulat de glòrio,
E salude, coiimoul de vanc,
Lou bèl soulel de la Victòrio ! »

Doulou

P. ALBABEL.

Salounico, ". de mars 1917.

Malacoumba crenis de la barba
Vous vau counlà l'aventura qu'arribèt
à Malacoumba cpi'anava à la noea de
soun cousi lou Bouet que si maridava à
Sanl-Lauient.
Lou ìnali d'àquèl jour &lt;liguèt à sa
fenna Couloumba: « Despacha-te &lt;le mi
faire passà moun coustume ; sabes que la
vonètura de Sant-Laurent espèra pas;
caure fáirê sièis lulomèslres à pèd e
arribà à la nòça en reíard, acò mi fariè
pas rire. » Aquesta en li faguent passà
soun abilhage bon broussat, sas boutinas
ben ciradas e sà camisa blanca, li faguèt
rèmarcà qu'aviè oublidat de si faire rasà.
« Noum d'un sort, es sempre couma
aeò cada cop que mi cal anà en quicon !
coussi faire? mi faire rasàaiçis àGange ?
Oc, mès manque ma vouètura ! ma fouè !
mi farairasàà Sant-Laurent.» Mès cn finiguent de s'abilhà barboutissiè tout soul :
« Acò vai bc pla de mi faire rasà à SantLaurent, mès iéu que crenisse tant de la
barba, eal sap se troubarai ùn barbiè
que mi rnse sans mi fnire soufii? Eníìn
lant pis! »
Qúand sagèt prèsle partiguèt e agántèt
la vouèlurà couma partissiè.
Tont lou long dal camin sa barba lou
tafurava. Las ajustadas ounte la Vis si
trai &lt;lins l'Eraut, la vièlha peissièra, la
Vis, aquela tant poulida e tant clara
ribicira, la coumba e lou pontde ManjaCastagnas, enfin loula la bèutat dal païsage lou laissèroun frech; loujour la
crenta de toumbà sus un michant barbiè — susava d'avança !
Enfìn arribèt, e soun proumiè traval
saguèl de cercà un barbiè; ni troubèt un
quilhat davans sa porta qu'csperava la
pralica.
— Bonjour, qu'i fai Malacoumba, vène
pèr mi fa faire la barba, mès cal vous
dire que la crenisse fossa!
— Poudiàs pas milhou toumbà que de
veni mi veire, poudès èslre tranquille,
vous rasarai quc senlirés pas res e sans
mi flalà pode vous dire que sièi lou
milhou perruquiè de Sant-Laurent (hou
coumprene, èra soul) e, s'èra l'abituda
couma lous apouticaires, fariòi metre sus
ma vitrina : Barbiè de proumièra classa,
pèr que lous cliants que couma vous
crenissoun fossa la doulou dal rasou mi
counfoundèssoun pas amb'aqueles michants rasaires qu'on pot troubà un pauc
pertout, e ni manca pas sus lerra...
Auriè counlinuat lounglems sus aquel
chapitre se Malacoumba pressat èra pas
rinlrat, à mital rassurat.
Noslre figarò lou sabouna, agusa soun
rasou e coumença à lou rasclà ; al proumiè cop, Malacouinba fai la grimaça,
veguèt de suita à cal aviè à faire, e lou
barbiè rasclava c barjava toujour, cantava soun merile e ajustava que crenissiè pas la councurrença. « Ti coumprene, pensava Malncoumba, en frounsiguent las ussas,e en s'agripent alsbrasses
dal faulul... Ti mandarai mous amics
quand la luna fara quatre bècs. »
Toul d'un cop, couma lou rasaire
venic de fìni, e que Malacoumba fasiè:
« Oufl'! !!» à l'estage al dessus si levèt un
grand rebaladis de terralha que se brisava ; un grand bruch fasiè coumprene
que las assiètas e las casseirolas venièn
dc pagà la sauça, un bruch mai clar
endicava que la suspensioun veniè de
faire counouisscnça ambé lou cantoun
de la laula, e pèr dessus lout acò, lous

miaus, miaus énfurounats de qualre tm
cinq cals que si balièu.
« De que diable ! faguèl lou barbiè, an
aqueles cals de faire un pariè çharivàri.»
E MalaCoumba en prenguent la porla
embrouucnl mai que mai e d'un èr maticious ié respond :
— Belèu lous rasou ! ! !...
E après a&lt;|iiela pichota vengençn s'en
anèt à la noça un pauc mai counlonl.
MOUNTMEJÒ.

A las armadas d'Ourient, lou 14 de Febriè 1917.

Lou Mort de Verdun
Foutrejàn , ferrablanliè - zengaire &lt;le
Beziès, èra à Verdun despioi lou mes de
Febriè 191G &lt;pie coumencèt Ia farandola
dau Erounprinz.
Aviè dourmit clins la glnça e dins la
nèu quand se poudiè dourmi; s'èra sarrat la cenlura mai d'una fes; s'èra crampounat as rocs e as abausses pèr susprendre lous bòchous; aviè subil lous
marmitages o la ploja d'oubuses; aviè
fach lou bos das Caures, lou ravin de
Bras, la Caillette, lou Mort-Ome e Douaumont, quand seguèl estripat, au ('ort
de Vaux,pèl' un oubus que ié laissèt pns
lou tems cle dire: « Moun Diéu ! » E soun
ama s'en anèt.
Foufrejnn dins sa vida aviè fach lous
tres cents cops (d'autres dirièn sièis
cents, mès'lres cenls es un chifre respetable pèr un jouine ome de vinla-ioch
ans, pèr una lahl courla vida, pecaire !)
e aviè pns jnmai pensnl à soun ama,
nimai se n'aviè una.
Aussi aquesta ama, à sa morl, sabiè
pas ounlc gagnà. Mès couma èra ardida,
prenguèt lou prumiè cami que se presentèt e marchèt, marchèt, marchèt...
Arribèt enfin à-m-un caire-four ounte
i'aviè dos portas : Porla cceli, Porta
inferri. Foìilrejan, que sus terra s'emmascava pas, causiguèt ça milhou, e se dirijava vers la Porla cceli quand se sentiguèt pellirà pèr un grand diable : « No !
ié dis, mès... pas tant forl !... Viedase,
couma me saquejes ! »
— Perqué siès miéu, respond lou diable.
— Oi! e ounte me menes?
— Dins l'enfer !
— Pf!... vos me faire pòu ; mès sabes,
ai vist pu forl qu'acò ; vène de Verdun !
— Hou sabe; soulament à ^rerdun es
passagè ; aici es «&lt;/ perpetum.
— A pèrpèta ! Verdun à perpèla !...
Oh ! no, alors; n'ai prou couma acò !
Laissa-me anà picà à l'aulra porla.
— Te reçaupran pas.
— Laissa-me ensajà, sièi dintrat tres
fes à Douaumonf!
E d'un bouncl se debarrnssèl dnu diable
c piquèl à Porla ca'li.
La porla se doubris e Foulrejan passèt
la tèsta. Una bona audou arribèt à soun
nas e senliguèt quicon d'agradable e
d'indefinissable ic'- gagnà sous membres,
— Ai! que l'ni bon aici ! s'houdis ; e
anava dinlrà &lt;]iiand snnt Pèire l'arreslét.
— Dequé vos? ic'; dis.
— Vène dc Verdun, respond Foutrejan, sièi f'atigal, laissa-me dinlrà.
— E quau siès tus ?
— Sièi Foutrejan, ferrablantiè-zehgaire
de Beziès.
— Aquel Foulrejan, s'esclamèt snnf
Pèiré, qu'a fach lous tres cenls cops !...
e &lt;le Beziès !... Foul-me lou camp d'aici !

lou cièl es pns fach pèr de michants sujèls
couma tus !...
Mès la Vierja, qu'anava culi de rosas e
d'èlis, passava acoumpagnada de sanla
Cecilla, santa Perpelua e sanía Eulalia, e
ausigucnt àqùèJ dialoga, s'arrestèt e
diguèl:
- Qii'g a-t-il, saint Pierre ?
— Es 1111 d'aqueles l'ranceses que noun
sount ni caloufics, ni deganaus, que vèn
cle Verdun
— ì)e Verdun! faguèl la Vierja, ctllez,
saint Pierre, laissez-le entrer ; quand on
s'esl batlu à Verdun on va loul droit au
Paradis .'
GuiLHEM DE SlXTER.

La Vida au Clapàs
Musicalia.— La darnièira revista de l'Esplanada es estada la prumièira passada à MountPeltè pèr lou general Baumgarten. Pas grand
mounde ; empacbèt pas lous jandarmas à chival de butà un pauc fort : seguèroun pas
sourds !
(!!ausa remarcanta : lous canous e lous caissous dau quartiè Lepic an pougut troubà soun
cami sans musica, Aquela famousa niusica es
morta : n'en metren pas lóu grespe à l'ase —
franc que M. Coinès vogue cargà lou dòu.
— Es-ti vrai qu'una musica siègue en trin de
se mountà à la Citadella ? N'i'a qu'hou disoun.
Ben entendut, i'aurié pas aqui que de músicians... de genia.- Lou chèf n'en seriè... taisezvoas: mêftez-vous! V. pioi, tout ce que disoun
es pas (le messas...

Mount-Peliè la nioch. — Acò coumença de
veni en òdi. Passa pas jour, ou pulèu passa
pas nioch, sans que i'age, au Glapas — à
l'epoca tant tranquille — quauque magasin
càmbrìoulat, quáuquc passant arrestat e devatisat. Lous bècs &lt;le gaz damoussats n'en sount
un pauc l'encaiisa : « Ce soríl les fripons qui
craignenl les réverbères », disiè C DesmoulinsLa racalha prouflta de Lescuresina : caudriè
veire de ic coupà la chica. Mèsle Zidora (d'après
ce que me dis Jorget de Pastourèl) aimariè que
tournèssen au sistèma das velhaires de nioch.
Acò's tout ple poulit, mès belèu pas trop
'pratic. Me sembla que quaucas roundas seriousas de serjants de vila, à pèd e en bicicleta,
cmé soun revoulver e una lampa eletrica,
pourrièn faire de bon tràval. I.a Coumuna
estrassariè pas soun argent en pagant couma
se dcu aquel emperau.

Lous afaires de la Coumuna. — Sustout
que las financas municipalas plaidejoun pas
michaht. Es pas toujour lou cop de dire,quand
quicon marcha mau : « Vai couma lous afaires
de la Vila. » De fes que i'a la Vila fai de bons
afáires. Esemple : la bouchariè munícipala qu'a
rapourtal mai de 100.000 francs de beneíice
dins un an. Es pas'n sòu ! Lous Clapassiès s'en
troboun pas pus mau, e ges de bouchès an
pas faeh quincanella. L'esperiença respond
louta soula as criticaires mau-ranscgnats ou
mau-entenciounats'.
Es daumâge que la pòu de maucounténtá
Jari, Pèire ou Guilháume age empachat la
Municipalitat de faire veni, à bon comte, quauques vagóuns de tuferas, couma i'hou avicn
prepausat. E, couma toujour, es lou paure
bougre que n'a patit...
*

Devigneta. — Quau cs acò, quau es acò'.'
Au coumençament de la guerra, parlava
qu'òn déuriè relevà una lista das embuscats.
Era l'epoca qu'on cresiè pas á la guerra longa,
nimai as piajuts de Hi ans en prumièira ligna.
El menava d'autòs, couma aviè menat d'ourquèstres. Ara que soun lour seriè vengut de
faire coumá lous camaradas, parla pas pus de
la lista. Mès mena toujour... de varal e de
revaladis...
Quau es acò, qíiau es acò?
LOU

PûUBTIÈ

DAU

CASTÈL-D'AIGA.

Legisscs lou Gal, farés ben !
Abounàs-vous-ié, farés milhou !

�sounl rouvilhadns. E vous, dequé fasès
aqui ?

Rencontra de Miejournaus

Nostes Souldats

— Couma vesès goudrounc lou founs

L'Aviacioun à Palavas
Dins lous coumunicats d'aquesta passa
avès degut, couma iéu, òslre en arhiracioun cn legiguent lous succès de nostes
aviatous, lous « as dns as » (couma lous
sonoun). Quanle plesi de veire embé
quante mesprés de la mort aqueles
nobles e courajouses erifants qu'an noum '
Guynemer, Nungesser, pèr cilà lous pus
forts, demoulissounlousaviouns bòchous.
Fa quauques cinq ans qu'èren estoumncats pèr lous vols de fourniga dns
prumiès pilotas. Quante prougrès dins
aquela arma !
Acò me remés en memòria una galejada au sujèt d'una seença d'aviacioun
dounada, à Palavas, pèr Dufour, e que
vous vau counlà.
Despioi quauques jours n'èra bruch,
à Fabregas, que de l'aviacioun à Palavas
(seença que duviè se faire lou jour dau
quinze d'agoust). Dins lous cafès, sus la
plaça, chès lou marechal, encò dau courdouniè èra lou sujèt de toulas las counversaciouns.De toulcouslat on entendiè :
« Sabes ? Dufour déu voulà ! »
Lou jour vengut, la jouinessa pèr
bandas, lous uns en bicicleta, d'aulres
mountats sus de vèituras', de jardinièiras,
de carretas, s'acaminavoun vers lou grau
pèr anà countemplà aquela mervelha de
la sciença. Quauques-uns, mèma, se ié
rendèroun à pèd.
Las bouligas seguèroun lèu devalisadns : cambajou, arcncadas, sauçissóts,
froumajous, s'cncafournèroun dins lous
sacs e lous paniès. La scicnça acò's ben
bèu à countemplà, mès roumplis pas la
pansa : aussi chacun fasiè sas prouvisiouns.
En veguent aquel enfousiasme, mèstre
Caucat sentiguèt l'enveja lou gagnà
d'nnà, el aussi, amirà l'arouplana (couma
l'npelava). Après avtfdre reflechil, louta
la nioch, se decidèl à faire couma lousaulres. De grand mati, après avudre
arribal soun vièl ase (talamenl vièlqu'èra
tout pelat) ié carguèt la barda,après avudre ben tibat sus soun esquina un couvertou picat. Endoussèl une bloda nova
e enfourcantPierrau dirigèf sa mounluia
vers aquel païs, qu'avié pas jamai vist,
Palavas.
A qualre ouras dnu vèspre passava, à
pena, à Vilanova en soucit de jamai
arribà, « lli ! Pierrau, encnra un sautet
e sièn renduts ! » Mès l'nse, qu'aviè pas
fach sas classns, s'enchaulava pas mau
de veire voulà Dufour ; aussi plnn-planef
s'acaminava couma una lourtuga, vers
lou bul que soun mèslre lnnguissiè
d'agandi.
En s'arreslanl, pèr béure un cop, aperçuguèt, au bórd de l'estang,un ome toríf
afairal à faire bouli quicon dins una
vièlha marrana.
— Adissiàs, l'amic !
— Bonjour, papeta; ountc diuble nnàs
emé voste ase ?
— Coussi, m'hou dcmandàs?Vau veire
l'arouplana !
— Dins aquel cns vous counselhe de
vous despachà se voulès i'arribà à lems.
— Fau lout ce que pode, moun ase
aussi, mès lou paure à pas pus cinq ans,
sas cambas an lou mau de la miéuhas,

Bevenièn dau frounl, proche dau lac
Prespra, lous afaires de « Graissa » anavoun mau, e lou bruch courrissiè que
i'anaven rinlrà dins lou lard; pendent
1111 pauc perdequé fasès acò ?
quauques jours faguèren divisiou emé
— D'abord, lou goudroun entrcfènlou
lous coulounials, èren cnmpnfs à quauques Iviloumèslres dau 4ma, aquel mème
boi e surfout a pèr prouprietat de faire
regiment fourmat d'enfants dau Miejour
glissà sus l'aiga las embarcaciouns àtène
que s'es illustrat en Chnmpngna e clins la
pèd à un vapou.
Souma.
Aqui troubère de camaradas: Bouladou
Mèstre Caucat en enlendent aquela
e Pynou ; i'aviè procha eles una batariè
responsa se gratèt. Lou pescnire ié diguèt.
de mountagna ouríle i'aviè un païs,
— Ma responsa vous plai pas ? BesRichaud; anèren lou quèrre c; en passent
à la gara d'Eksissou faguèren de prouvipoundès pas res ?
sious: lingousta, lapin, poul. Malurousa— Si fèt mès reflechisse una causa.
ment troubèren pas ges de... pinard, mès
— Digàs toujour !
i'aviè de champagna, e n'en prenguèren
quaucas boutelhas que garclèren pèr la
— Ebé ! vous responde que se sabièi
nn dau repas, pòr lou cop mourfèl, lou
qu'aquel enguent agiguèsse sus moun
cop de graça s'aimàs milhou.
ase vous pregarièi de ié faire couma à
Pynou qu'es un debroulhard que counoui lous cantous, me dis en elignent cle
vosle barquel.
l'iol: « Vèni, anen quérre de pinard à la
— Emé plesi !
cantina. » Prenguèren cinq bidóuns e,
Pèr aquela delicada besougna Cauen avant! en roula.
Me menèt à-m-una font e revenguèren
cat davalèl de dessus l'ase pèr ajudà lou
emé d'aiga ; lou sourel lnrdava, picava
pescaire.
bougrament du, c lous cinq bidoúns ié
Aquesfo, malicious, trempèt alors dins
seguèrou pas de Lrop. « Es malurous, me
disiè Bouladou, dc se negà emé d'aiga
sa marmifa soun pincèl, e jouta la queta
quand à l'oustau lous foudres soun ples.»
de l'ase fout'òt un pegoumàs de goudroun
Richaud e Pynou n'en buguèrou pas
ben caud.
gaire de pòu de las fèbras, e pioi perqué
las granòulhâs ié pissavoun dedins.
Au mèma moumenl l'ase partiguèt,
Dau tems de soupà Pynou nous fagnèt
couma un fum.
rire en nous parlent de sas amours, cnr
Mèstre Caucat enclausit sederrabant
frequnnfa la pichota Frasia.
Counouissès pas Frasia? es una blounda
ce que ié reslava de pèusses diguèt :
emé fossa pèu blanc, de bellas gautas
— Moun Diéu ! Coussi faire pèr rarouginousas, pas mau dau fìsica : vira be
Irapà Pierrau ?
un pauc l'iol drech ; porfa monocle au
gauche, lou nas au venl e rebessinal. îás
Lou pescairc ié respoundèt :
aurelhas foumbenfns, una bouca fina
— Es ben simple : avès pas qu'à emdestrecha couma la porla d'un four. Mès
plegà Iou mèma sistèma.
ce que a de pus pintourcsca es soun rasleliè que i'oufriguèt pèr sa fèsta Pynou :
Ce que seguèt dich seguèlfach.
es mountat emé las dents de soun ase
Aussi parei que Mèstre Caucal arribèt
qu'a crebaf i'a quauques ans e que counnoun soulament. avans soun ase, mès
servava couma un souveni; es lou menusiè que ié l'a fach cmé de boi d'acacià.
qu'arribèt prou lèu pèr veire voulà
Acò se pot dire un bèu rasfeliè. Brèf à
l'arouplana.
part acò la mâríida es pas trop mau:
CIIAIU.OU DE L'UNIVERSITÁT.
Pynou l'aima à la fouliè, e snbès, caudriè
pas i'en parla mau, se fachariè. Languis
Mount-Peliè, 31 de Janviò I'.)I7.
qu'aquesla guerra finigue pèr n'en faire
sa fenna, vòu la rendre urousa, e pèr
soun viage de noça i'a proumés de la
mèna à Paris, etc, etc...
Pensàs se rigolaven dc l'entendre parlà,
mès dins aquel tems, nous n'avisèren que
trop tard, Richaud aviè descachelat lou
champagna e lou buviè emé Pynou; e
Acò se passava lou mes passat dins un
nautres dau lems que badaven e que
selou de l'Argouna.
risièn, nous fasièn envalà l'aiga. UrousaUn capoural d'ourdinàri — brave enment pèr eles, car quand nòu ouras petèfant de la Bretagna — pèr quau In lenga
roun e que calguèf nous separà, noslas
d'Oc èra un mistèri, fasiè, en prumièira
espallas i'ajudèroun bravament pèr sc
ligna, Ia distribucioun de gnola.
fène drechs.
Toutes lous pialuts se sarravoun d'el
Lou lendeman anère lous veire :
couma lous pouletous de la clouca, e
Bichnud qu'èra en batarîè conlra aviouns
chacun esperava soun mièch-quart couma
aviè dejà lirat quauques cops de canou
lous jasiòus esperavoun d'ancian tems
dins lous nibous, car de sous iols cresiè
ln mnnna benfasenta.
veire fossa aeròs e de sas aurelhas entenLou seren delanioch aviè furaf l'esloudre souns rouncamcnls, e acò èra pas
mac à fossa e las budas goulgoulavoun.
que lou champagna que brounzinava e ié
Tabé, trefòulissièn d'èstre servits e de
Iroublava la visla. Ounnt à Pynou, dins
se rescaufà lou fafà.
la nioch èra esfat malauf, aviè àgut lou
Lou cabot s'entanchava à vouidà soun
deh're e aviè mèmes renvouiat lou chambarraù pèr se metre au pus lèu à l'abric
pagna à Merciè, cnr èrt sounjant qu'emde lns marmitas que toumbavoun en s'esbrassava Frasia sus la bouca, aviè cresepetent couma un giganlàs peta-trauc.
gut d'envalà soun rasteliè, oi ! soun bèu
Prousper (un de ía 4a ) — que dins lou
rasleliè, e acò i'aviè bailat lou vòmi...
civi! levava souvenlas fes lou couide pèr
í'à lou salul au vcire davans de lou vouidà
BERCA-SABRES.
— èra aqui esperant çoque ié reveniè.
de Vilanova-ras-Magalouna.
Prousper èra un Cetòri, bon couma
A R'ozinni, 20 de janviè 1917
lou pan e viéu couma la poudra. Tamben
(Armada d'Ourient).
se dcspacientava devcireloucabot arboulisà e se prenguèt à ié dire de tras: « Siès
mol couma una reboula ! Boulega le !
Tron de miola • » L'autre (4ou cabot) que
juste agandissiè à ProUsper quc ié tendiè soun quart, creseguèl que lou pialut
i'avic dich : « Trop de gnola ! » e s'enfilèt
A briéu,
la racioun en digucnl: « Mon vieux, si
T'alaugèirigues pas d'un fiéu.
l'as Irop de gnole, je me l'enfìle! »
Lou Cetòri èra tout bèn... sabiè pas
pus ounlc penjà soun lum.
Quand loul lou mes d'abrieu plòtiriè,
Aguètbòu rouspelà, repoutegà, e faire
lous cent cops, i'aguèt pas res à faire.
Que loul lou mounde cridariè :
Lou cabot aviè bon estoumac e rendèt
« Toul es negat, lout es perdul! »
pas res.
Encara auriè pas prou plougitt.
E lou paure Cetòri, tristàs e vergougnous barboutissiè enfrc dents en se
garídiguent dors soun plumard : « Tron
Quand plòuriè jusqu'au trenta un
cle miola ! Tron de miola ! »
Fariè pas de matt au legum.
LJN VENTRE-BLU.
de moun barquet.
— Se sièi pas trop curious, digàs-me

Trop de Gnola!

Lous prouvèfbes dau mes

Sèn estats urouses d'aprene la nouminacioun
couma capitàni de noste amic Ounourat Gevaudan. liocfenent d'artilhariè, fil
felihre-musicaire

clapassiè

Jan

dau bon
Gevaudan.

N' i' en fasèn toutès nosles coumpliments.
— Coumplimentan tamben, pèr sa proumoucioun, rajudant-chèf Jan Barbolosi, de Ceta,
noumat.

jout-lioctenent ; e

lou

serjant-mi-

tralhaire Jan Poujenc. de Máuiò,

houmat

ajudant.
— E felicitan nostes coumpatrinlas : l'ajudant
Reiniè Divilles. de Mounlhlanc : lou coulouniàl Enric Abérous, de Lespignan : louzouava
Emila Daudé, d'Argelliers, que vènoun d'èstre
decourats délamedalha militària emé la crous
de guerra palmada.
— Lou capoural de zounvas Jousè Blanc,
de Maurelhan, déjà citat 3 cops, a, el aussi,
ressachut la medalha militària.

Lou capouraj

Pèire Lucchinacchi, de Miraval, n'es tamben
à sa tresenca citacioun. Bravò pèr eles !
— Sount estats citats pèr la segounda fes:lou
jout-lioctenent Jôrdi Parreins, dau 2ma genia;
l'agent de liasou Fernand Desplats ; Iou serjant-milralhairc Rougè Le Roy de Boiseaumarié, dau 143ma : lou capitàni Py; lou mareehal das lougis Emanuel Temple, toutes de
Mount-Peliè.Lou jout-lioctenont Ravous Brès,
d'Aspiran : l'alpin Alfonse Alinat, de Canet ;
lou coulounial Emanuel Guiraud, de Palavas ;
lou canociniè Jan Gourou, de Maurelhan.
— An ressachut la crous de gùerra : lou marechai-das-lougis

Théoulle,

l'ussard

Pau

Roux, e Jan Magot, de Mount-Peliè : Pajudant
Enric Divilles, de Mountblanc : Albert Cazes,
de Palavas : lou sapur Jousè Teste, de Càstias ; Jan Fournier, de St-Pous ; lou coulounial Jan Py,

de Vila-Nova-ras-Magalouna ;

Antounin Carrière, de Maurelhan ?4ou marechal-das-lougis
Enric

Jousè

Pons,

de Loudeva ;

Alibert, dau r&gt;5ma dc ligna ; lou jout&gt;

lioctenent coulounial EmilaJournet, d'Aspiran.
A toutes, nostes francs coumplimenls.
— L'amic Vialou nous

manda cle

bonas

nouvellas de sous coulègas Estève, jardiniè as
Prats-d'Arenas, e Laval, un autre jardiniè dau
Clapàs. Sounl toutes dous au llma d'artilhariè,
— En permissioun, acpjosta passa : noste
couíabouraire
silhargues.

Louvis Fourmaud,

Au Clapàs:

lou

à

Mas-

jout-lioctenent

MarceauMazas, lou serjant-aviatou Ludouvic
Martin-Póridier,

lous

capourals

Cros

e

Sanègre.
L'AGENT DE LIASOU.

——

— De Jan Ducas, souldat au 33ma de ligna ;
Bertrand Loudet, souldat au. 3ma ; Gustava
Reumont. canouniè au 46ma
d'artilhariè ;
Jòrdi Martin, souldat au lè coulounial ; lou
lioctenent de Barral d'Arènes, pilota-aviatou,
2 cops citat à l'ordre; toutes do Mount-Peliè.
— IV Jan Peyre, de St-.Iust : Alessandre
Martini, de Cetá : Armand Huc, de Mauiò,
souldat

au 239ma ; lou Jioctenent Dalières,

recevèire-buralista à Viols-lou-l'ort.
— I)o Dona Teoudora Vézian, mairo dau
felihrc Pau Vézian, de Gallargue.
noste

coulabòuraire c à

sa

Martdan à

familha

nostas

coundoulencias sincèras.
Dimàs 27 de mars, dins la glèisa de St-ClcoufasSt-Bertoumiéu, s'es dich una messâ d'anniversàri oii memòria de Frcderic Mistral. M. lou
canounge Crebassijl i'a pr'oUnounciat una aloucucioun do circounstença, rendent

oumage,

couma se déu, au Mòstre do Malhana eà soun
Obra de vida, ounte toujour — ara mai que
jamai —serà bon d'anà querre dc liçous.

POSTA RESTANTA
Doutou Albarel. — Cansou

e

nouvellas

sounl ostadas las benvengudas. Vous mandan
toutes una pensada ámistoùsa.
Aussiètre. —

No,

La

Vie

Mòntpelliéraine

pareis pas piís dempioi lou coumençament de
la guerra.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejoamam,
Mairinas de Guerra !

D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Aboimàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

(53, carrièira Agulharié, 53)
— Es qu'abilha ombé goust,
Soulide e d"un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié niandaren autant lèu quauques
nmnerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGÏON
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LÊÇONS, COURRIER
THAVAUX de MACHINE

ATHENEE-GINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

Z

MONTPELLIER

(Sauf le Mardí)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimancbes et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés loutauna cscouada:
Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porla la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

G. BORNE

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qapspumoip au 6ous=Sol

Consommations de Premier Choix

PARIS- MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

UÌNETTEME MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES

Lt'Imppimepie

"

Lt'fìbeille"

14, avenue tle Toulouse, Montpèllier

liûpe papidement les tpaOau^

IVEensiielle. — Illristi-ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

qui lui sont eonfiés.

L'ÈXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ADONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

DCzmns
Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261894">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261895">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261896">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435180">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106332">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°43 (1é d'abriéu 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106333">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435173">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435174">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435175">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106334">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France,&lt;em&gt; Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;43 du 1er avril 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106336">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106337">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106340">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106341">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106342">
              <text>1917-04-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106344">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106345">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106346">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106347">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106348">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106349">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106350">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1947"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1947&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261888">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°43 (1é d'abril 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261889">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261890">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261891">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/9075b56e150aeb21dc77056cc91da1d8.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261892">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261893">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435176">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435177">
              <text>Albarèl, Paul (1873-1929)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435178">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435179">
              <text>Berca-Sabres</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594721">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594722">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594723">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640558">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718102">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
