<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1952" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1952?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:38:00+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="956">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/806ae1100673492d4ecabd9012aaccf6.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106647">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106648">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106651">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106652">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139213">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/c5019a095b631a9c61f268675471b58b.pdf</src>
      <authentication>195815044b46256fc27618d9cf7b6b7f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631391">
                  <text>lè'de Jun 1917

C.I.D.O.

Tresièma Annada. — Not 47

HP7IFRS

Torna-iê qu'es cabucella!
(VIÈL PROUVÈRBE)

Dins aqueste numerot,

UN SUPLEMENT

Lou Sermoun de Moussu Sistre
(Redemandat)

Sèt cansous clapassièiras:

Las Erbetas

Las Grisetas de Mount-Peliè, etc.
Quatre dessèns de MARSAL
Rédacioun': 23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

LARGENT
« L'argent es lou nòrvi de la
gucrra. » Es dounc lou nèrvi dc la
mort. En tems de pas es lou ncrvi
de la vida, e un pauquet lou de la
mort. Ara, l'or esista pas pus, mès
l'argent rolla toujour c fai toujour
boulegadissa. Paspus de bèus louvis d'or, pas pus d'escuts dindants;
pas que de papiò, zou dc papiè ! e
dirc qu'es tant rarc ; a una crisa,
lou p'apiè, es malautc. Lou gros
nèrvi, l'argent, es pas encara estat
ben malaute, a pas agut una forta
crisa, car i'an mandat de medecis
americans per vclhà sus sa santat.
Au debut de la guerra, tout lou
mounde disic: « Oh ! aqueles papiès, quanta salopariè! » Ioi, se
dis pas pusres, au countràri ausissès pulèu dire : « Bota, baila-n'en
fossa, d'aquel papiè ! » Es pèr vous
dire que lou sanjament demouneda
a pas fach diminuà l'amour de l'argent.
De tout tems, me dirés, aquel
amour a esistat, de tout tems l'argcnt afach batre loumounde. S'un
jour l'arrapavoun eque lou metèssoun davans lous jugcs, n'auriè à
dire.
En coumcnçant pèr toutes sous
crimes, n'auriè pèr mai d'un jour
à parlà, car es el que fai tugà, es
el qucfai raubà, es el que fai desounourà de familhas entièiras, cs cl
que fai toumbà au valat, omes,
fennas e tìlhas.
Lou mot que fai pòu jouta lous
tèulats paurcs, cs cl que l'a fach
naisse, cl soul a fach : Misèra. E de
tout aquel coustat de la medalha,
l'argcnt fai vergougna, de tant
qu'es salle, de tant que pudis.
Mès se pudis, n'i'a que crenissounpassoun audou ; e n'avés que
lou reçaboun à plenas mans en
digucnt: « Sentis michant, sentis
la... rosa, mès n'cs d'argent! »
Aquelesavariciouses, aqueles rrianjaires dc la susou das autres, la
guerra lous toucarà pas gaire,
n'i'aura belèu mai après. Marchands d'esclops à soupapas, fabricants de moucadous en saca, pesoulhets revenguts, faran autoumoubila, parlaran ben pounchut,
diran as autres dc faire d'enfants,
mès eles n'auran pas ges.

Ah ! s'en parla be, de fairc de
lòis, pèr secouri la misèra, aparà
la familha noumbrousa. Mès !!
L'argcnt es aqui, e se sabiès couma sap ben cassà quand vòu. IIou
fai embé maliça, cmbé dc parauIctas finas, e pioi quand vci beluguejà lous iols, espincha, se fai
veirc... anen, zou ! ah ! e no, e si,
e se glissa adrcchament ou sc dessoublida pèr distracioun c... íinalament lou íìelat tèn lou peis.
Perdcqué, hou sabés, souvent
la counciença, lou cor, lous prencipes, acò's dc gibiè que se cassa,
es de peisses que se pescoun. Es
terrible mès n'es antau. Dequó i'a
de pus bèu qu'un cor de vint ans
que se crei libre d'aimà ? Pas res,
me dirés, pioiqu'a la bèutat, la
jouinessa e la libertat.E no, malurousament, aquela libcrtat es pas
scgura car Iou fusil d'argent gagna
souvent la partida sus lou deCupidoun.
L'amour, me diran las gcns praticas, fai pas tout. Vai bèn, mès
dequè fai l'argent sans l'amour?
Una vida-machina, una vida de
bèstia. Aussi sc lou noumbrc das
divorces aumenta, Targent es be
lou gros coupable, car a tugat
d'à-founs l'amour.
— L'a pas tugattant qu'acò, me
diran lous amatous de las fèstas
galantas. — Ah! d'aquel coustat,
no!' Lou fai durà, mès quantc
amour? lou que lèu ou tard fai
arribà la magagna dins un oustau.
Vesès dounc que lous defautsde
l'argent sount mai e mai noumbrouses quc sas qualitats.
Una qualitat, n'agèt una; es qué
se faguèt naisse la misèra, passèt
quauques cops lou coustume dc la
Caritat. Jout aquel abilhagc, l'argent devèn moudèste, car se baila
en pichotets rnoulous e à de pichotas gens ; aqui l'argent es bèu,
car porta lou soulàs au malurous, fai brilhà dins sous iols una
flambeta, noun d'avariça, mòs d'espèr dins la vida e dins l'aveni. E
s'à l'argent que baila la caritat,
ajustàs una paraula amistousa e
sincèra pòr lou que reçap l'aumorna, fasès be voste dcbé de
caritable.

Aminislracioun: 12, Carrièira S'-Danis

Abounamenl : 3 francs l'An

Mès ço que trai pena es de veire
que n'i'a que fan la caritat embé
l'argent das autres, en faguent
creire qu'es dau siéu que la fan.
Ah ! dametas à quau manca dès-enòu sòus pèr n'en faire vint, se
pourtàs un poulit parcl desouliòs,
bailàs Ious vièls, farés la caritat,
mès espargnàs-vous d'anà vous
pavounà dins d'endrcchs ounte la
caritat es facilla à faire sans sourti
l'argent de sa pocha. Es michant
dc faire Iusi soun porta-mouneda,
sustout quand i'a pas res dedins ;
es èstre vitima dau pus trassa
d'ourgul.
Cau d'argcnt pèr viéure, acò's la
crudèla realitat d'aici-bas. Mès
anés pas creire quc d'avudre aquel
mot dc longa sus la bouca, vous
fague bcn veire dau moundc ounèste e san.
« Ah ! me disiè un íilousofa, que
d'argent se despensa emb'aquela
guerra, que de bonur sc poudriè
espandi, embé lous milhouns que
costoun lous oubus'es, lous canouns, la mitralha. Que s'en poudriè semenà de joia, c pòrtoutes! »
Disc pas lou countràri, mòs quau
sap se I'argent semenat pèr lou
bonur dc toutes, bailariè la frucha desirada ; car l'argent baila
una malautiè, que lous medecis
das bauchs apelloun la fouliè de las
grandous.
Adounc, mesfisen-nous dc l'argcnt; un prouvèrbc dis : « l'argent
fai pas lou bonur. » No, pot
i'ajudà à lou faire, mòs lou baila
pas au coumplòt. Pèrvousen rendre compte avès pas qu'à Icgi lou
Pichot Carbouniè de l'Escoutaire,
veirés que las doulous e lous làguis se crompoun tamben embé
d'argent.
Ara, pèr acabà nosta charradissa sus aquel nèrvi famous, vous
vòu dire una pensada.
La guerra s'acabariè lòu-lòu se,
pòr un miracla benfascnt, tout
l'argent dau mounde se sanjava
en... quicon de michanla audou,
aqui poudrièn recounouitre Ious
acaparaires e lous proufitaires de
la guerra, car es eles que gastarièn lou mai d'escoubetas pèr se
desbarassà de l'argent metamourfousat.
JûRGET

DE

PASTOURÈL.

MOUNT-PELIÈ

Libres Prepaus
LOU REVENGE DE FAVRE
Lous quan pas res à faire fan pas res;
e lous que saboun pas deque' faire fan
souvent de bòfias. Es ce qu'arribèt un
jour, i'a d'acò quauques ans, au Counsel
municipal de Mounl-Peliè. Pèr passà lou
icms, s'amusèt à desbatejà e rebatejà dos
ou tres dougenas de carrièiras dau Clapàs: es antau que la carrièira Favre devenguèt Rue Montcalm. Aqueles cambiamenls pressavoun lalament que dempioi
mai dè sièis ans que sount voulats las
nouvellas placas sounl pas 'ncara pausadas. Mès sabèn de bona part que la coumissioun municipala a mantengut lou
desbalejage proujetat.
Es dounc simplament pèr asard que
demora encara quicon, dins Mount-Peliè,
pèr gardà lou souveni dau galoi priéu
de Cela-Nova.
E pamens aquel souveni es pas prèsle
de s'esvali: lou succès espetaclous de
noste suplemenl de l'autre jour, lou qu'espèra noste suplemcnt dc ioi, n'en soun la
milhouna prouba. A la font risoulièira,
clara e dindanta, ounte Favre pousèt i'a
mai d'un siècle e mièch,sous rèire-picholsnebouls vènoun toujour s'abéurà. Es la
font de la vièlha gaietat galesa ounte
cascalha lou rire franc, ounte giscloun
lous cacalasses, e que noste sourel illumina de soun trelus d'or. Aquela font
linda e fresca, sourgida dau fìn /ouns
de nosta terra mairala, toutes lous manobras francimands e gavachs de la Canourga e de pertoul podoun ensachà de
l'estourri. Farribaran pas ': acò i'es
defendut couma lou pan benit as ases.
Ioi encara, e pèr longtems, demora vertadièira la dicha de Berluc-Perussis,
escrincelada sus lou mounument de Favre,
à Castel-Nòu — aquel mounument que
d'abeslits an cabussat, e que de pus abeslits an pas ausat quilhà tournamai:
Tant que sa lenga durarà
Lou paure mounde t'aimarà,
Tus, qu'en soun journaliè martire
As l'estèc de lou faire rire
Ouand tant d'autres l'an fach plourà.

Lou pouèta aviè 'scrich : « lou fan
plourà ». Mès de mounde delicals, que la
mousselina lous macariè, agèroun l'èr

�iïhou prene pèr eles. Cauguèt escriéure

LAS OURAS GRÈVAS

I—i e.

E d'efèl, loupaure mounde pot s'avisà,

Vèu s a.
Lou trin de Palavas.

sustout dempioi dous ans e passa, que
digus lou fai pas pus ploura...

Lou vilajou s'èra endourmit; dins la

XIÇA-CAP-DE-PROUVEXÇ/V
Aime tant vous hou dire davans qu'anés
pus liont: legirés dins aqueslc Gal un
poulit conte de Jousè

Giordan,

qu'es

escrich en bona lenga niçarda. Ai ben
dich: lou legirés, de bout en cima, sans
n'en pèrdre un mol, e vous 'n regalarés.

frescour dòu souèr, una óudour de terra

L,TJL

Jamai, mèma au

—

Arenc

gros de l'estiéu, s'èra pas parlat de Palavas

A l'amic Filhou

couma dempioi dos ou tres senmanas. I'a dos
rasous à-m-acò. La prumièira, la cau pas dire,

Aqucu bougre de Toumàli! Aquéu,

boulegada mountava dóu jardin, mes-

amor qu'es un sicrèt: lou sicrèt de l'ase que

clada as perfums de las flous maiencas

tout lou mounde lou sap. La segounda es que

n'es un de tipe. Li a pas, en tout lou 115,

espelidas despioi dous jours... Souta lou

lou bruch a courrit (e vous responde qu'a

un

grand amarrouniè cantava un roussignòu.
Lous

travals

coumplits,

lous

païsans

s'èroun anats jaire, lous lums èroun damoussals à Ias fenèslras. La maire aguent

Serés mèma, belèu, un pauc estounals de

couchat soun enfant,dins lou grand lièch

legi tant facillament

s'èra aloungada e lous iols douberts pen-

lou niçard, e de

CONTE DE GUERRA

La Vida au Clapàs

acò au passal.

courrìt pus vite que l'Interèst loucal) qu'anavoun enlevà lous rals dau cami ferrat que vai
de l'Esptanada jusqu'au hord de la
Blua, pèr s'en servi

amoundaut,

Granda

dins

lous

païses de la Souma e de l'Aisne nouvellament
liberats.
lous

vèiturins

e

lous

couchès.

li pouosque

èslre

coumparal. Poudòs vous crèire que lu
pelous (lous pialuls) de la 4ma pèça lou
çhanjerïon pas pèr lout l'ordóu mounde:
li vous fa d'aquelu plat que cadun s'en
leca lu del à l'avança.

Aquela nouvella a facb trefouli d'una joia...
patrioutica

« cuisloL » que

Emé ce que « tòca » de

l'ourdinàri,

troubà 'n el un goustous dialète de nosta

sava au malastre, à l'ome mort despioi

Lenga d'Oc — e noun pas un « palouès

dous ans. Ié semblava qu'acò poudiè pas

de mar, d'èr salabrous... ou de cops d'iol de-

ilalian », couma disoun encara quauques

èstre: i'avièn dich qu'eilai dins la batèsta

galis : an bèu à repoutegà contra l'esprès de

Miejour o de l'Ibac, li aleslisse,à la moda

sot-miòus.

èra toumbat,jamai n'aviè pas mai sachut...

Latas, s'avisavoun ara que pot avudre de bon.

de Niça, estocaficada, aiòli o pasla au

v

Carni'a quauques-uns qu'hou disoun,
e fossa qu'hou repètoun

Ara ié pensava sens plourà, soun cor

A pas tant fach lou bonur das amatous de bans

Empacha pas qu'à l'aucasioun nous 'n sauprièn passà. E voudriè lou cop de reveire sus

arriba à faire de meraviha. Ma, quoura
vóu regalar lu cambarada, que sigon dóu

sec e v'asseguri qu'aquéu jour, ni a pas

Es una de las

mèma n'èra plus esmougut e la vèusa

milanta cracas envenladas pèr dejourna-

touta jouina sentiè dins soun cors la

autòs, jouta la lèia oumbrousa de las platanas,

lislas aparisenquils que n'en saboun pas

bruladura dòu fiò de printems

de colas de jardinièiras e de brèks, de moulous

'saire e mi remèmbri que l'an

de càrri-à-bancs e d'ounihusses, couma au bèu
lems ounte se cantava :

quoura venguerian pihar (prene) pousi-

mai; es un das noumbrouses esemples
dau paslroulhage de noste ime naciounal
pèr la mecanica centralísaira.
longlems, delai las Alpas, la causa de
qiiauques « irredenlislas » antifranceses,
s'auboura la paraula de Cavour. Lou
foundatou de l'unitat italiana recounouis« lou

lengage niçard

a pas

qu'una analougia lionta emè l'italian : es
à quicon proche lou de

Marselha, de

Touloun, de Grassa. »
ftnalas /emininas, baila belèu encara mai
d'èr au parlà de Mount-Peliè. Sembla,
qiïhou

escriviè nosle

Anan à las Cabanas
Pèr lous Qualre-Canaus.
A la prumiiira enclusa
Nous arresìan un pauc...

que la revelacioun de sous secrèts, e ara
l'ome despareigul

ié

mancava... Aviè

mèslre e

amic l'Escoulaire, « nosla lenga clapassièira se s'amusava un jour à se pimpà
emé quaucas beloias ilulianas. » Ouaucas
beloias, e pas mai : Vabilhage e lou cor

La vida chèra.

siguc

perdut, si

5 sòus lou kilò ; à-m-aquel moument las coum-

450 grama dc vianda e dci caròla de

tavoun en detal 4 sòus la liéura : èra 3 sòus

« remboursable »,

en ela la devourava, èra un besoun que
la carcinava e que ié í'asiè

passà

las

de bon espargnà. Mès tout lou

mounde a

pas lou tems e lous aises de carrejà 50 kilòs ;

niochs blancas en cercant dins lou Icnçòu

tout lou mounde a pas lou large de cavi de

un rode jalat pèr rcfrescà soun cors.

tuferas, sustout à una epoca ounte, s'on las

vist l'enfant endourmit davalèt l'escaliè
de l'oustau e sourliguèt dins Iou jardin ;

acò scrà

Sènsa rèn dire en digun, s'enanèl vers
la

e li « faguèl pelar » una

soun

estats

davans Benezet : la Vila poudiè e duviè, nous
sembla, lous ajudà.

Avèn lausat l'iniciativa

dich.

perdigau ai coulèga.

de mai, lous paures

mesquins

pas

Vouoli, avnnL Iresjour, fairc manjar de

quita amoulounadas, rescoun de grelhà. Un cop

« cagnà » dóu bregadié lelefounisla

mèlre dc fiéu

Lrentcna de

lelefounic, pi, tout

en

la frescour dc la nioch amaisava un pauc

municipala en fèt de bouchariè ; mès dèuriè

survihanl la soupa, si mèlet à fabricar

l'abrasament de sa car. S'assetèt sus un

pas s'arrcstà 'qui. Se lous moussus de la Cou-

de las.

banc... e lou cant dóu

muna hou saboun pas, sas cousiniòiras i'hou

n'auguèt Ièu una tlouzena.

roussignòu la

caressava; de la plaça s'ausissié lou brut

diran : es pas lou tout d'avudre de car, cau
quicon pèr melre aulour.

dóu gisclet d'aiga cascalhant dins lou
„~™wv

bassin. Gcneviva se sentiè miòs ; mièja-

Nous

disoun

que

dimenche,

à

ln

Plaça, an escampat de peis à balàtous : pudissiè qu'emhourgnava. Las merchandas l'avièn
quitat passi, pulèu que de lou quità à bon

tis la veritat islourica dau vièl noum

vuejat despioi longtems bagnèroun sous

comte. Au tems que sèn acò sembla pas de
hon.

an-

acò

baial sas caressas à l'enfant em'una fouliè

soun ome e de lagremas couma n'aviè

esbroufaire das arlandiès de Paris;

LouL

mai que mairala. Mès lou printems qu'èra

ladura que brusis en riba dePaioun ales-

las prouvinças courrija lou patrioutisme

— Ouc

diguéL, e'que dèuguèn si counlenlar dei

oura passèt, una oura belèu ; pensava à

Antau lou palrioutisme prigound de

cioun cn Champagna, siguèl estoumegat

s'es

resloun purament miejournaus. La par-

tradiciounal: Niça-Cap-de-Prouvença.

passat,

dc vèire la quanlila de gibiè que s'espacejava cn lu camp.

Lou mes passat,

—

Toumàti, qu'es d'en Fabroun, es cas-

vendut, pèr sacas d'un quintau, de tuferas à

Sous nèrs liblavoun, se levèt; agucnt

Ajusiaren, nautres, qiïemé /'a de sas

anlau

de sièis mes quoura la guerra èra espctada,n'aviè agut de l'amour tout bèu just

Cronta aquela legenda, que serviguèt

siè que

Dona Geneviva aviè vint ans, maridada

la supèrba routa ounte ioi mestrejoun lous

proun pèr toui (toutes).

iols

L'apaisamcnt venguòt en ela e

Cau que chacun gagne sa vida, es entcndut;

sus lou banc s'endourmiguèt.

mès las peissounièiras an tort de prene sous

Faguèt un raive. Ren n'èra plus de la
guerrassa, e soun ome èra revengut, que

veirats pèr de saumous, e sas praticas pèr de
mùjous.

E, lu n'en vouos, tu

n'auras :

Avanl I'auba, l'endeman, èra pèr camp
pèr plaçar lu siéu las e qnoura siguèt
finit, en sublant Lou ronssignôu que vòla
s'entournòt à la pousicioun pèr faire lou
jus.
Lou bregadié telefounista — un finòchou — avïa vist Toumàli, «juoura li
pihava (preniè) lou fiéu e s'èra bèn douLat
qu'èra pèr faire de las.
De vèspre, en verificant li siéu ligna,

tau maugrat lous pichols esprits, porta

la coubrissiè de pouloun; avièn croumpat

temouniage pèr la granda França.

un pichot ouslau ounle èroun soulels,

gena de cops aderé; lou darniè cop — dimen-

dóu nouoslre ome. Eron garnit.

Louvis XII dessoublidava las rancu-

avièn d'enfanls que fasièn gau, d'enfants

che 13 mai — davans lou cardinal de Cabrièiras.

'scrupule, deslaquèt lu perdigau qu'èron

ras, dau duq d'Ourleans; la Lenga d'oc

fresquets couma las rosas dóu mes de

La Passioun.

—

L'an jougada aici una dou-

Aquelas hellas representaciouns fan ounou à
la jouinessa de VEslella blua dirijada pèr lou

couma pèr asard, toumbèt soubre lu las
Sènsa

pihat (preses) e, tranquilamen, lu metèt
en la musela.

— rèina tarnben — venja pas las escor-

Mai qu'embaumavoun dins lou jardin.

nas fachas au «palouès «...

paire Bounet e soun zelat ajndaire l'inalassa-

Ela èra urousa e creiseguent parlà à sous

hle Aversenq.

enfants se drevilhèt. La realitat trista

Iroupa èroun bons; mès M. Injalbert, que fasiè

siguèt Toumàti, una miej' oureta après.

i'aparciguèt...

lou Crist, seguèt rèlament mai que hon. La

— Ah ! lu 'fant de
perdigau !

Lou

CIIIVALIÈ.

UNA QUATRETA

Au bout dóu jardin una Ièia d'amouriès

Lous artistas-amatous de

sa

scèna dau terren de la Palha es mervelliousa-

Qu

siguèt estounat?

Lou

devinas,

! M'an raubat lu

ment ensengada, lous decors reûssits, lous
jocs de lumièira saventament reglats. Dessou-

E, de relour en la siéu couina (cousina),

soun pichot que daut dourmiè, e d'anà

bliden pas la crana « clica » de VEslella, ounte

pcnsèt à la manièra de si venjar. Toul-

dispareitre em'el dins la pcrfendour de

saique, quauque jour, auren

Moussu Violette a bèu reglà

l'aiga, que, dins la mort, apaisariè sa

l'auboi tradiciounal dau Miejour.

en-un cóup, si melèl à rire e, en si frelanl li man :

Pertout s'ausis aquesta plenta :

fèbra rcvenguda. Dequé i'èra la vida, a

A ela, e à lout aquel roudelet afeciounat
d'artistas moudèstes, van nostas felicitaciouns.

COUMPENSACIOUN

« Lou pan es brun — amai aumenla,
» Lou vi aumenta — amai es cla. »

menava au riéu. Aguèt enveja de prene

ela Lant jouina sens res que la prenguèssc
dins sous brasses ? Alors ié semblèt que

UN CAGA-LAGUIS
— Boudiéu! quanla michanta mina...
— Moun ome, ai pòu de la famina;
S'acò dura, couma faren?
— Hai pèr tus : manjaràs de bren...
BILHET «DOUS»

Tus qu'aimes tant lous paslissous,
Ara ié cau faire la crous
Ou ié metre lou noum Yiùuleta! (1)

Maugrat lou manca de vilallia
E lou Carema naciounal,
Amatou de bona voulalha
Pos toujour enguli... Lou Gal:
JAN-SANS-PÈU.

—

Noste Counsel

V'ensouvenès que, l'an passat, lu ravi-

jour à l'ordre dau jour... e de la nioch) de

sounavoun, de voucs de coubles amou-

l'esclairage e de la seguretat de nostas carrièi-

rian vougut, d'aquelu ourrible

rousits, se ié bandiguèt couma una fola,

ras. Pèr l'esclairage a decidat de damoussà

salalcouma l'alun, que plas'ïonen degun.

pioi s'arreslèt pèr escoutà ;

quauques bècs de mai, e de quità lous autres

partiguèt

que cantava dins la natura ié disiè sa

alumats un pauc mai de tems. Jusquas aqui
tout vai ben !

cansoun d'amour, e de poutouns e de

Mès pèr la tranquilletat, la questioun es pas
mai avançada. La prouha n'es que lous cam-

caressas passavoun dins l'aire que l'en-

hrioulagcs e las atacas de nioch countùnioun
mai que mai. Una lanterna alumada de cinq en

vcrtouiava.
malin,

trouvèroun,

dous

Lravalhadous

desvielida,

la

la

quatre, n'i'a pas prou pèr derenjà la cassibralha : sustout que se gèinoun pas pèr las

Juslamen, lou jour d'avant,

arenC,
n'avïon

fach una dislribucioun e Toumàti lu av'ía
mes de caire.
De bouon matin, l'endcman,

n'anèt

pihar sèt o uèch, lu melèl en la museta e
anòt fairel'especioun dei siéu las.
Lou premiò, av'ía un

bèu

perdigau

cabeladura

damoussà. N'en caudrà be veni, finalament, au

encara viéu. Li touorse lou couol, siguèt

dcstrenada, à brand sus sas espalas nusas

remèdi qu'avèn precounisat: i'a d'agents joui-

l'afaire d'un batre d'uès; pi, delicadamen,

que pourgissiè soun cors à l'aura au-

nes e galhards, qu'en faguenl la nioch

benca, e la mcnèroun

roundas seriousas, fòurçaran pas mai e resca-

à

soun oustau

ounte un pichot manit durben lous brasses se drevilhava : «... Mama... mama. »

(1) Loucuciouns prouverbialas. Faire la crous
à quicon, ou : ii meìre lou noum viòulela, es
quand ié cau renouncià.

Pouliça e bècs de gaz.

municipal s'es oucupat de la questioun (tou-

taïamen nen fournissïon, mai que n'au-

... Au
JOURS SANS CAR

— M'avès menchounat, gusas, ma vous
vau pessugar, diguèl. Asperas-vous !

dins la lòia s'ausissiè de vouòs que la

mai, mai s'arrcslèt: l'eternau prinlems
O ma charmanla Marineta,

la joia d'ausi

LOUVÌS

FOURMAUD.

Dins «la Bamhoula» dòu 2 de Mai de 1917.

de

ran pas tant que s'èroun sus lou front.
E vòu tant lous emplegà antau que couma
garda d'ounou pèr escourtà la carreta de
l'escourchin.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Toumàti pihèt un arenc, lou metèt au Ias
e s'en anèL pu luèn. Au segound, que li
òra rèn, melèl un autre arenc. A l'aulre,
levètun perdigau e lou ramplacèt, tournamai, pèr un pèi. Basta !

Quoura siguèt

au darnié las, toui lu arenc èron pendut

�e la museta èra bèn garnida, vous diéu
(dise) qu'acò.

Lous Mistèris de Bouzigas

Lou sera, la 4ma peça faïa (fasiè)«tampouna ».
Quant au bregadié telefounisla, vous
laissi à pensar la tèsta que faguèt quoura
s'en anèt faire la siéu vesita.
J.

VIII

La Presa de Bouzigas
(24 d'abrióu 1760)

GIOHDAN.

Dòu front, 26 d'abriéu 1917.

OUMAGE
Joffre ! sempre de ìus gardaren la memòria ;
Pèr nosies enfantous toun noum es barbelat,
Toun noum que trelusis d'un pivelaire esclat
Embè lous das eròs au libre de risiòria!
Es tus qu'as mestrejat las armadas de proia
Adralhadas pèr un emperaire fetai;
Asjoursd'angouissa es lusqu'as,dinsl'Ubà neblat,
Fach floulejà nostes drapèus au vent de Glòria.
0 ! segne Marechal! Pialut car as pialuts !
Pèr toun gaubi, toun saupree tas flamas vertuls
As Franceses valhenìs as gardat l'esperança !
Sus la Marna immourtala, en arresteni l'alan
Dau Tudesc, as sauvaì, illuslre Catalan,
La Libertat dau Mounde e l'ounou de la França!
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

A las Armadas, mai 1917.

A prepaus de la Glèisa-Cinemà

Las Berrugas dau bèu Glapàs
Nosta emparcialelat nous mes dins l'oubligacioun de reproudùrre aquela letra que venèn de
reçaupre :
Moussu Lou Gal,
Dins voste numerot dau lè de mai i'a un article sinnat K. T. Drala e intitoulat : «La Glèisa
Cinemà ». Prou de Clapassiès an remarcat e
aproubat aquel article e segu i'a mai d'una
causa vertadièira dins aquel bachoucage. Pamens laissàs-me vous dire que Madoumaisella
K. T. Drala es un bardot. Es pas ela qu'auriè
escrich aqueles verses meravilhouses de precisioun :
Et le tympan fleuril sous la rose éclaìanle
Dans ie rayonnement splendide des fteurons.
Ansi sap pas dequ'es lou trilorium que tira
pas soun noum de tréule mès pulèu de tres
e de defora. Es à se crebà la panoulha de
vèire antau counfoundre tnforium e capellas
absidialas ; e pas mai l'un que las autras soun
pas de la descasença goutica. Aquelas causas
se vesièn à Reinis e se vesoun encara à Langres ounte i'a mème un triforium rouman.
Acò's pas pèr dire que la glèisa cinemà es un
cap-d'obra que nous empacharà de regretà
Reims. Mès es una bella llou de la terra clapassièira dinna dau sourel dau Castèl-d'Aiga,
dau mounument de la plaça d'Avilers, das candeliès dau Palais, de la plaça de las Coulounas, de las estatuas dau Jardi de l'Esplanada,
de la façada de la gara dau jardinetde la Prefetura e de la caserna dau81.
Que d'oubuses que se perdoun !
Moussu Lou Gal, ben lou honjour.
DES GRIEUX.

Amai agen dejà courrijat l'errou que sinnala
noste amistous courrespoundent publican sa letra
ben voulonliè. Era irop poulida pèr n'en privà
nostes letous. E pioi, marca au ferre rouge quaucas-unas de las berrugas que desoundroun-lou
noble e bèu visage de noste Cìapàs aimat.
Acò's un sujèl quenous tèn au cor ; auren l'aucasioun de n'en reparlà mai d'un c.op.

Lous prouvèrbes dau mes
Jun
Pausa toun pelhun.

Se plòu pèr Sant-Medard,
Lou bèu tems vèn tard.
*
Au mes de Jun,
Se manja la frèsa e l'agriota en grun.

Après avudre tavanejat touta la nioch
sus lou prat-batalhè, Toumatou e sa
seguida anavoun s'entournà quand, dins
las tenèbras, ausiguèroun una vouès que
cridava : « Ai ! ma camba ! Ai! ma
camba ! »
Lou groupa se ié dirigèt à paupas.
Arribèroun à l'orle d'un pous de ioch
mèstres de founs: las plentas mountavoun
d'en-bas.
— Quau sès, vous ? cridèt Samplaca.
— Acò's iéu ?
— Quau, iéu ? repliquèt Toumatou en
penchant la lanterna.
— Sièi lou baroun de l'Estaca e soun
estat-major. Sèn toumbats dins aquel
pous e poudèn pas nous 'n sourti.
— Sès lou baroun ? cridèt Toumatou.
— Oi ! Oi !
— Avès las claus de Bouzigas ?
— Oi ! Oi! dins ma pocha.
— Ebé, esperàs, vous anan lirà d'aqui.
— Oi ! mès coussi faire ? faguèt remarcà Samplaca, avèn ni cordas, ni pergas, ni escala.
— Es vrai, diguèt Toumaton. Ai una
idèia. Vejaqui ço que cau faire. Iéu, me
vau crampounà au rebord dau pous, mas
cambas pencharan en dedins. Tus, Samplaca, davalaràs de'long de moun cors,
t'agantaràs à mous pèses, tas cambas
pencharan. Pioi, Ious ciríq souldats de la
garda aministrativa n'en faranautant. A
toutes sèt faren una escala viventa, e
moussu lou Baroun e noste estat-major
pourran sourti dau pous.
— Toumalou, siès un diéu ! cridèt lou
bnroun de sa vouès de cabrit. Seràs citat
à l'ordre.
—■ Perdenpas una minuta, diguèt Toumatou fièr d'aquel coumpliment.
La causa seguèt lèu facha : chacun
prcnguèt soun poste : lou baroun de l'Eslaca, embé sa camba reda, anava escalà
quand Toumatou se metèt à bramà:
— Dcspachàs-vous, que las mans me
glissoun !
— Escoupis-ié dedins, ié diguèt Samplaca.
Es ço que Toumatou faguèt de suila ;
mès devignàs ço qu'arribèt : lous sèl
omes aneròun rejougne l'estat-major au
founs dau pous.
Sus las muralhas, Bouzanquet e
Petesqueta esperavoun embé lou fcmelun bouzigau lou retour de Toumatou.
Pichot à pichot, lou jour se Ievèt.
La natura se mounstrèl dins toula
sa bèulat : lou cièl, de blu estellat,
devenguèt viaulet, pioi rosa e jaune :
alors lou sourel sourtiguèt de la mar,
rouge couma un ferre sourtis dau brasiè
dau marechal ; de sous piéus-piéus, las
foucas e lous mouissels saludavoun t'astre dau jour : aval liont, lous batèus
celòris e datencs pescavoun las sardas e
lous veirats ; lous mounts Sant-CIa
e Sant-Loup fasièn toumbà soun vèla
nibelous. Mès tandis que lou mounde
ressucitava un autre cop e vesiè davans
el un jour plen de vida, Bouzigas, ela,
rinlrava en agounia en esperant sa morl.
De fèt, dau couslat de Mèza, apareguèt
una poussièira d'ounle sourtiguèt dc bèstias à patas longas que lançavoun d'iglaus.
Era lous Pinetols que, mountats sus lous
camèus, brandissièn sous sabres.
— Moun Diéu ! cridèt Bouzanquet,
sèn perduts. Aici l'enemic. Vèni, vèni,
faguèt enlirantPetesquetapèrlou bras...
E partiguèroun.
Toutas las Bouzigaudas s'anèroun
amagàdins sous magasins tras las boutas
e dins lous graniès tras lous faisses.
Lous Pinetols penequèron pas pèr
prene Bouzigas. Las portas de la vila
èroun douverlas. Picounèl, que menava
l'armada pinetola, courriguèt drech au
Castèl de l'Estaca douvri la prisou e
deliéurà Rocaplan, qu'aviè pas res manjat de dech jours : lou paure creseguèt
mouri de joia. Vesiandou, l'ancian clergue, soummèt lou femelun bouzigau de
se rendre sus la Plaça.
— Pèr vous puni, diguèt Picounèl à
las fennas, nous pourtarés à Pinet sus
l'esquina.
L'ordre seguèt esecutat: pareis que las
Bouzigaudas menant lous camèus pèr la

man cridavoun : « Sèn fossa ! Sèn
fossa ! »
Rocaplan, el, èra furious : armat d'una
longa espasa, se metèt à la recerca de
Bouzanquet e dePetesqueta pèr ié traucà
la panoulha à toutei dous. Couma un
bauch passèt oustau pèr oustau, mès lous
trapèt pas.
— Lous auren, quand mèma ! cridèt
lou Pinetol.
E, embé cinq de sous omes, s'encouriguèroun daus l'Estang.
Ounte èroun passats Bouzanquet e
Petesqueta ?...
Jan de la CAPELLA-NOVA.

Lou cop que vèn :
???

Bachoucadas
— Diga, Finou, tus que sès vesis, poudriès pas me dire dequ'es qu'es arribat à
Dareta. Vène de la crousà sus lou plan,
fai una tèsla couma se i'avièn manjat
soun pan au four...
— Taisa-te ! Sabes que soun jouine es
un d'aqueles cuéus-pelats que vènoun
de sounà...
— Vos dire : recuperats ?...
— Cuéus-pelats, recuperats, tus vòu
dire vous quand on es pressals. Ebé,
aquel pichot, lou counouisses : es friand
que be talament, poulit couma una filha...
— D'efèt, es un poulit garçou !
— Oi! ebé, poulit que poulit, sabes
ounte l'an mes? Dins l'artilhariè «lourda»!
Es pèr acò que Darela fai un plat de
mourres.
— Amai a pas tort! Quand te dise,
que sòn mau aministrats... Ah ! paura
França !...
Lou GAVACH BOURRUT.

— Das Mount-Pelièirencs : Jôrdi Goliard,
jout-lioctenent mitralhaire au 153ma, decourat
de la crous de guerra; Maurice Paul, dau
139ma : Frederic Alègre, souldat au 15ma de
ligna ; lou telefounista Jôrdi Desmoulins ;
Maurice Pappas, agent de liasou au 287ma.
— Das Mezaus : Jan-Louvis Laurent,
Edouard Baurez, Elia Molinier e Louvis
Auradou. Das Cetòris : Emila Gleyze, serjant au 142ma, e Jan Nozière, souldat au
34ma coulounial, decourat de la crous de
guerra.
— De Ravous de Saizieu, jout-lioctenent
au llma ussard ; Pau Roussel, de Claret, capoural au 122ma; lou serjant Reynes, mèste
d'escola à La Salvetat, decourat de la crous de
guerra ; Maurice Alba, de Marselhan, chèf de
musica au 59ma de ligna; lou capoural Gustava Guerin, de Bedariéus; Reiniè Vernet,
de Gijan, telefounista au 153ma; Armand Delord, d'Aigas-Vivas, canouniè au 23ma d'artilhariè ; lou capoural-fourriè Marcel Barre,
dc Pignan.
— De Pau Velay, 122ma territourial, de
St-Geniès-de-Mourgas ; lou capoural brancardiè Enric Cazes, de Mountagnac, decourat de
la crous de guerra ; Enric Brès, de St-Jan-deFos, canouniè au 116ma A. L.; Jan Rougnon,
dau Pichot-Galargue, souldat au 151ma ; Marcel Coste, de Corcona, souldat au 351ma ;
Marius Galtier, de Sta-Crous-de-Quintilhargues, souldat au 322ma territourial ; Gervais
Masseran, de Vila-Nova, cavaliè au 4ma cassaires d'Africa; Aimat Lugagne, de Laurous,
canouniè au 46ma d'artilhariè, decourat de la
crous de guerra.

Nostes Souldats
Noste simpatic coumpatriota Leoun Roux,
capitàni dau genia. fil dau devouat president
de la S. A. G. dau 122ma territourial, vèn d'èstre prou seriousament blassat, e citat à l'ordre
un cop de mai. Ié mandan, emé nostas felicitaciouns, nostes vots de garisou.
— Toutas nostas felicitaciouns encara au
lioctenent Enric Allien, de Mount-Peliè, qu'a
descroucat una nouvella citacioun e lou tresenc galounet d'or ; à noste amic M. Grabièl
Hérail, avoucat à la Court, lioctenent d'artiIhariè, nouvellarhent decourat de la Legioun
d'ounou; au doutou JanMerle, de Lespignan,
noumat ajuda-major de lra classa.
— Coumplimentan sincèrament M. Affre,
farmacian à La Malou, serjant innrmiè â l'armada d'Ourient, decourat de la crous de
la Caritat serba e de la medalha de las epidemias ; e Eugèna Guibal, de Mèza, decouratde
la medalha militària emé crous de guerra palmada.
— Toutes nostes coumpliments tamben au
marechal-das-lougis Emanuel Temple, de
Mount-Peliè ; l'abat Estièine Amiel, de Flourensac, ajudant telefounista au 24ma batalhoun
alpin; lou serjant Carles Donat, de Balaruclous-Bans, citats toutes tres pèr la tresièma
fes.
— Soun estats pourtats à l'ordre pèr lou segound cop : Emila Fabre, de Vilamanda ; lou
mitralhaire coulounial Francós Delanoé, de
Palavas; lou serjant mitralhaire Antôni Reboul, d'Ate ; lou lioctenent Pau Tartès, de
Mount-Peliè, ousservatou en avioun. Bravò pèr
eles!
— Renouvelan nostas felicitaciouns à l'amic
Leoun Breguiboul, sèrjant telefounista au
173ma, qu'avèn vist aquestes jours en permissioun, pèrsa segounda citacioun, à l'ordre dau
cors d'armada.
— Noste amiguet Jan Bruguière, de Pignan,
souldat au 358ma (classa 16), vèn de gagnà una
poulida citacioun pèr « soun entrin e sa bella
counducha au fioc ». Bravo e longamai!
— Avèn aprés emé grand plesi las citaciouns
das Mount-Pelièirencs : Jaques Carrèras, dau
281ma ; lou capoural infirmiè Antôni Loire;
l'agent de liasou Pèire André ; Enric Somnier ; Grabièl Mestre, dau 38ma coulounial ;
lou brancardiè Antôni Masoyer, lou serjant
alpin Emound Pomier.
— Amai las de : Ipotilite Agussol, Elisè
Serres e lou lioctenent mitralhaire Auguste
Bessière, de Loudeva; Auguste Valat, joutlioctenent au 5ma d'artilhariè, e lou canouniè
Jôrdi Dutus, de Gijan ; lou telefounista Ravous Ricard, de Rocabrun ; Jaques Chaptal,
de Vendargues: Grabièl Noirjeau, de VilaNova-ras-Magalouna.
— E pioi encara las citaciouns de: Arnal
Bertin, de St-Jan-de-Buéges, souldatau 21ma ;
Ipoulite Rousier, de Roca-redounda, mèstreoubriè au 8ma genia ; lou capoural mitralhaire
Vitor Ovize, de Ganges : lou jout-lioctenent
Agoustenc, jout-prefèt de Loudeva ; Estièine
Jantet, de Vilamanda, noumat capoural;
Carles Jauze, d'Ate ; lou capitàni A. Pagès,
de Balhargnes ; Pau Arnaud, de Vendres.
— E pioi enfin las de Francós Brus, de Bedariéus, joul-lioctenent dau genia ; lou serjant
Marius Bellet, de Balaruc-lous-Bans; Jan
Bousquet, de Beziès ; lou capoural Leoun
Delmas, deNebian ; lou coulounial telefounisla
Michèu Cros, dau Pouget; lou bregadiè
Alèssis Valette, de Gignac ; lou serjant Alfret Resseguier, de Candilhargues.
— Noste coulahouraire Jan Bardiu, nous
manda dau fort de la Duchère, à Lioun, de sas
bonas nouvellas. Em'el s'atroha fossa Clapassiès e Miejournaus; entre autres : Alessandre
Burtin, Enric Voulmier, Marcel Janbon;
Juster, Enric Viallefont, Carles Rieusset,
Leoun Salvan, toutes de Mount-Pelià ; Enric
Régnier, de Sant-Andriéu-de-Sangònis ;Lóoun
Arribat, de St-Pous ; Jan Paulet, de Beziès;
Louvis Viguiè, d'Ate ; Jousè Pourtal e Louvis Chambon, de Nìmes ; Dunan, d'Aurenje;
Michèu Brial, de Perpignan ; Cambon e Razimbaud, de St-Africa.
— L'amic Bompy, loufin cantaire clapassiè,
vèn d'èstre blassat pèr una esclata d'oubus; ié
mandan nostês souvèts d'urousa garisou.
— Vist en permissioun à Mount-Peliè : lou
jout-lioctenent Leoun Desplats ; lou serjant
Pèire Vialettes; Jôrdi Clerc, dau 58ma.
L'AGENT DE LIASOU.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au

{53, carrièirà Agulharié, 53)

'GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha emhé gous.t,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATHENEE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPE LLIER

(Sauf lc Mardi)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fétes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un rcgal
Perlous pialuts dins sa tranchada;

Films Artistiques des Premières Marques

Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada:

Orchestre Symphoniquc

Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran aquel journal

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap^Fumoip aa Soas*5ol

Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Consommations de Premier Choix

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assorlis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTERIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÈRIDIONALE
DES JDEES

L'Impfimepiç " lí'fìbeille"
14, avenue de Toulousc, Montpellier

liûpe papidement les tpaûaa^

IVEeiisnelle. — Illustr'ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

qai lai sont eonfiés.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

U.D.O.

0ÈZIERS

Lou Gerent:

MILA.-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261939">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261940">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261941">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435223">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106699">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°47 (1è de jun 1917) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106700">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435212">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435213">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435214">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106701">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;47 du 1er juin 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106703">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106704">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106710">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106711">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106712">
              <text>1917-06-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106714">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106715">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106716">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106717">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106718">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="106719">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106720">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1952"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1952&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261933">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°47 (1è de junh 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261934">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261935">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261936">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/806ae1100673492d4ecabd9012aaccf6.jpg&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261937">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261938">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435215">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435216">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435217">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435218">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435219">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435220">
              <text>Giordan, J.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435221">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435222">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594736">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594737">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594738">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640563">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718106">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
