<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1958" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1958?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-17T14:04:11+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="963">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/8b6ad1c1d6b58c9dc7ad170226c426a2.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107121">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107122">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107125">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107126">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139234">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/81b4cb3ccc3e58cba39ae487d5aff796.pdf</src>
      <authentication>4a24faf354eb8303d4cd0a165cff191e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631454">
                  <text>tlf -&amp;M-ì

Tresièma Annada. —

C.I.D.O.
BfZIERS

N01 51

lè d'Agoust

1917

Alor avian de Conse, e de grand ciéutadin
Que, quand sentien lou dre dedin,
Sabien leissa lou rèi deforo.
F. MISTRAL (/ Troubaire Catalan)
i

i

ï
■ ŷ
f

NTa encara... à Barcelouna
Bedacioun :
23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

En trempant la bugada
— Ebé, Roseta! acò marcha
toujour ?
— Tè! adiéu Lisou! d'ounte
sourtisses ! vènes faire la bugada
un dilus? dequé vòu dire acò ?
— M'en parles pas ! Sièi en fatiga : ai moun ome qu'arriba deman pèr sèt jours.
— Quanta chança!
— Trobes ! i'amai de dous meses
qu'ère pas venguda au lavouèr:
una fenna soula sallis pas ges de
iiuge.
— Alors, Filipa arriba?
— Ai reçachut la nouvella ièr
au tantost ; me sembla que lou
goubèrnament dèuriè pamens nous
averti quand davaloun dau front.
Imagina-te que seguèsse pas estada à l'oustau, dequé diriè moun
ome ?
! ! t
— Enfin ! se cau boulegà. Couma es l'aiga, ioi ? Fresca? Cauda?
— Toujour ce mèma couma
chaca jour.
— Toujour ce mèma ! couma
lous coumunicats.
— Diga, parles pas mau das
coumunicats que sountbons aquesta passa.
— Es vrai que legisse pas pus
lou journal.
— As tort! car i'aquauque tems
que vòu lou sòu.
— Oi? dequé i'a de nòu? la
guerra es pas presta de fini?
— No! pas 'ncara...
— Ah ! respire !
— Terré ! on diriè à t'entendre
que siès countenta que la guerra
dura.
— léu! sièi tout-à-fèt countenta:
sièi tant urousa touta soula ! Toque
mous vint - e - cinq sòus pèr
jour ; pardiéu ! fau pas ges
d'estrà, mès manje. Ai pas ges de
làguis! Lou mati crompe moun
sòu de cocò, ié trempe una lisca
de pan: sabes, aquel pan quemanjan ioi, tèn l'estoumac...
— Hou pense !
—Pioià miejour, emb'un paquet
de ravetas e dos sardas à l'òli,
manje couma quatre. Lou tantost,
prene moun debàs e vau à Salicata.

— Chaval! Te fas pas de michant
sang ! siès ben nascuda.
— Cau pas èstre milhounàri pèr
anà à Salicata respirà lou bon èr.
E dire que i'a de mounde prou sot
pèr anà s'estransinà à Palavas. Se
f'aire demouli à mitat pèr prene
lou trin e perqué? pèr s'anà rousti
l'esquina au sourel, ebé! merci :
iéu prene moun oumbrella, passe
aqui darriès, de long de la Citadella e zou! un quart d'oureta e
ié sièi : embé dous sòus passe una
tantossada couma una rèina. Fau
un bon som joutlous sauses, prene
un ban de pèses e pioi vau parlà
embé « lou Coumica», lou famous
pescaire ; n'en dis à te faire mouri
dau rire. E pioi revène.
—■ Oi! Oi! siès regalada d'avudre pas ges d'enfants.
— Diéu m'en preserve !
— Perqué ? au countràri, d'après
una nouvella lèi, parloun que îous
souldats van avudre un jour de
permissioun de mai pèr enfant:
se n'aviès un auriès Filipa...
— Un jourde mai,mès badines?
n'i'a be prou antau embé sèt jours.
Ai grossit de trege liéuras dempioi dous ans. Filipa m'en fasiè
veire de toutas : chaca vèspre lou
caliè anà querre au cafè: dempioi
que lou goubernament l'oucupa
sièi tranquilla.
— Parla-me d'acò! aimarièi
d'avudre toun caratèra: iéu que
me fau un michant sang d'ancra :
urousament qu'ara lous Americans sount embé nautres : pense
qu'acò sera lèu finit.
— Pecaire! aquel moundeauran
dous biais pèr faire lini la guerra:
à cops de canous sus lou front, e
à cops de louvis d'or en arriès.
Crese que coumençaran pèr lou
segound. Van veni embé las pochas cafidas d'or : lous coumerçants travalharan pas quepèreles.
Lous souliès que pagaven i'a tres
ans trenta francs, que pagan ioi
cinquanta, lous croumparen deman setanta; lou vi qu'avèn begut
à cinq sòus, que buvèn à vint, lou
bèuren à trenta, e zou ! quau trincarà, serà nautres : dau cop ié

Abounament : 3 francs l'An

veiren trenta-sièis estellas pertout :
grand gau se i'a pas la revoulucioun...
— As rasou ! tout es trop chèr!
Tè ! aquel floc de sabou, trenta
cinq sòus ! Vos que te digue, es
un pecat. La poudra d'Isabella se
vend couma lou pebre : e quand
demandàs dous sòus de mai,
aquelas dametas se fachoun e te
disoun : « Cinq sous une chemise!
si ça continue nous ne changerons
qu'une fois par mois. »
— Embé la viauleta, la crassa
pudispas. Empacha pas qu'aquelas
dametas que planissoun cinq sòus
pèr una camisa propra, mancoun
pas lou cinemà chaca senmana.
— Ara que parles dau Cinemà,
sabes pas ce qu'es arribat l'autre
vèspre à l'Ipoudroma : èra justa
l'entr'ata quand passèt lou trin
das permissiounàris que mountavoun au front : pareis que lous
espetatous seguèroun pas sourds:
« Tas aV embusqués ! Feignants !
En première ligne ! » : n'i'en cridèroun de toutas : lou patroun,
s'avisant qu'èren encara en guerra,
faguèt damoussà lous lums.
— Aussi, es una michanta idèia
de metre un trin de permissiounàris à dech ouras dau vèspre.
— Diga pulèu que cau èstre
inoucent d'anà mountà un cinemà
en tems de guerra de long dau
cami de ferre.
— As ben rasou ! Ah ! me cau
lavà e secà ioi... Tè ! lou demandaves ?
— Quau ?
— Ebé ! l'embuscat ! es aqui
qu'arriba! Urousamentqu'ai moun
bilhet...
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

Lioun, 25 de julhet 1917.

Lous prouvèrbes dau mes
Agoust couma Jul/iet
Ni fennas, ni caulet.

Ploja d'Agousl
Fossa òli e fossa moust.
A Sant Laurent
Lou fruit es à la dent.
Au mes d'Agoust
La pèira es bagnada dejoust.

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

"Visca Catalunya!"
Dequé se passa en Espagna ? Es à
l'oura d'ioi la granda queslioun. La
frountièira es barrada, la prèssa tout
entièira nous coumunica ce que vòu ben
ié mandà lou goubernament, e lou pople
de França ríen sap pas mai que ce que ié
disoun lous journals.
Perdeque' aquelas mesuras tant fortas?
Perdequé VAnastasia espagnola e suslout
belèu l'Anastasia francesa empachoun à
la veritat de se faire lum ? Perdeque' la
Prèssa dèu se calà e perdequé sabèn pas,
au juste, ce que s'es passat ou se passa à
Barcelouna ?
Lous journals francimands saboun pas
res ou pas gaire sus lous afaires catalans.
Pèr eles, la Catalougna esista pas
es
talament lionta! Lous journals miejournaus, eles, que sount estampats à dous
passes de la frountièira, duvoun saupre
quicon.Duvoun saupre quantes sount lous
evenimenls que se passoun de l'autra man
de las Pirenèias, l'impourtencia d'aqueles
eveniments, perdeque' se passoun e dequè
n'es l'encausâ. Soulament, quant n'i'a
agut, de prou dinnes dau qualificatif de
miejournau, pèr mandà 'n salut à lous
que luchoun pèr soun independencia e
pèr sa libertal ?
« Fraires de Catalougna, escoutàs :
» Sabèn que sès una prouvinça forta e
granda. Que lou coumerce e l'industria
sounl mai prouspères dins vostes ròdous
que dins tout lou reslant de l'Espagna.
Sabèn que pourtàs dins voste cor l'amour
lou mai pu pèr vosta lerra, pèr vosta
lenga mairala. Avès de journals en lenga
calalana, avès d'escolas catalanas, vostes
cònsous e vostes deputats parloun en
catalan, vostes curats prèchoun en catalan. Vous sès enaussats nauts, ben nauts,
e segu que dins sas toumbas, vosles
davanciès, lous grands Catalans Verdaguer e Balaguer, trefoulissoun d'unajoia
legitima.
» Deman, quand serà jour, saupren ço
qu'avès fach e que devignan dejà, perdequé vous counouissen e que doutan pas de
que sès capables.
» Las ouras sount grèvas pèr vautres.
En aquela escasença, sèn urouses de vous
redìre lous verses dau Mèstre:
» Catalan, de liuen, o fraire,
Coumunien tóutis ensèn ! »

�TABLEUS

DE

GUERRA

L'IrLfirxxiièira

lajà lou malur d'un das noumbrouses
valhents qu'auran escrich emé soun sang
las pajas de nota Istòria, dèu anà touta
nosta amiracioun e pot pas i'avudre
digus pèr ié la mercandejà.

Quitança engalejada
Au souldat Edouard Gardes, dau
4ma coulounial, de davans establil
entreprenguèire au Clapàs, pèr li
servi en tout tems e tout lioc.

FILHOU.
3 de Julhet 1917.

Tout dourmissiè à-m-aquela oura dins
l'espitau. Lous blassats arribats dins la
journada, laïats pèr la fatiga, abrulits
encara pèr lou clorouforma que lous aviè
endourmits, dourmissièncouma de soucs.
Pèr moument, un d'eles se planissiè. Un
pichot crid de doulou, un mot dins un
pantai, pioi, pas pus res e lou silença
reveniè, coupat soulament pèr lou bruch
de las respiraciouns regulièiras e forlas
das omes couchats.
Au bout de la salae procha una granda
fenèstra, la jouina infirmièira a quilat
soun libre, pèr prene sa broudariè. On
devigna que l'agulha courris dins sous
detous, car soun cors trahis pas lou pus
pichot mouvament. Au mendre bruch
lèva la tèsta e regarda lous pialuts que
sembloun de benurouses dins la nèu de
sous lençòus. Regarda e countempla
aquelas figuras bourrudas que counouis
ben, que counouis trop, de tant que n'a
vist passà.
Es toujour estada aqui dins aquel mèma espitau. Pamens, chaca cop que n'en
vei arribà de nouvèls, soun cor se doubris, se legis sus sa cara douça lous
regrèts de l'ourrible chaple, e sembla
qu'on vai veire plourà sous poulits
iolhous.
Ara que regarda la sala endourmida,
soun retrach se monslra. Es de trachs
reguliès e prou fins. Es pas poulida,
poulida, mès a una figureta que plais e
ounle sount marcadasla douçou e la bountat. En se levant pèr anà procha d'un
malaute, marcha sans toucà lou sòu, sa
silouela laugièira sembla glissà e sa
talha linja, sarrada dins soun manlau
blanc floucat d'una crous rouja, parlaja
en dous soun cors d'una ligna pura. A
pena se sus soun front quauques pèusses
bloundinèls floutejoun, en defora de la
coifa qu'amaga e retèn lous autres.
Lou souldat que se planissiè a vist lou
sourrire amaire de la jouina filha. Sas
grossas mans de pialut an pres lou bol,
ounle l'infirmièira a voujat un pauc de
tisana e que i'oufris emé quaucas paraulas
amistadousas.
Ah! quante bon remèdi, quel'afecioun!
Tisanase poutingas valoun pas un mot,
un sourrire. Lou pialut que revèn dau
carnage, qu'a vist pertout malur e misèra, qu'a soufrit de la fam e de la sel,
de la calounassa e dau frech, a besoun
pas que d'acò: l'afecioun. Troba dins
l'infirmièira que se clina vers soun lièch,
soun pantai de las ouras terriblas. Es pèr
el la fenna, la fiançada ou la sorre. Dins
chacun das trachs de la manida que lou
souègna, que velha à soun lièch, que
pensa sas plagas, que l'a vist mièchmort susuna taula d'ouperacioun, vei un
trach pariè à-m-aquela qu'aima e qu'es
lionta, e alors es urous. Dessoublida
soun mau de ioi e sas misèras de ièr.
Vei pas qu'una causa : lou mourrelou
mignot que ié sourris. Se remembra pas
pus lou bruch d'infèr de la canounada,
ausis pas que la vouès melicousa que
tinla douçamenet à soun aurelha, couma
una musica de glèisa.
Sans trèva e sans cessa, la blanca infirmièira vai e vèn, d'un lièch à l'aulre,
d'un bout de sala à l'aulre boul, emé sas
manetas toujour cargadas.

Es devenguda l'amiga, la sorre de toutes e toules J'aimoun en la respetant.
Lous pialuls lous mai dificilles se caloun
davans sa bounlat. Toutes ensajoun de
se desabituà das mots groussiès qu'emplegavoun dins la tranchada, entre eles,
e sount urouses couma de rèis, quand
l'entendoun ela, prounouncià quauque
mot d'argot dau voucabulàri pialut.
Em'un biais requist, una gràcia sans
parièira, s'assèta procha d'eles e entemena emé l'un, emé l'autre, una parlida
de cartas ou de damas. I'aprend à tissà,
ié mostra l'eslèc pèr faire de dentellas,cle
saquets, de pichots lapisses, d'encartaments de perlrach. Sous detous guidoun
las manassas das pialuts, ounte lou fiéu
glissa e se perd. Mès, fai de jalouses tre
que demora trop procha d'un, s'ausis
sounà pèr lous autres, lous blassats
seguent devenguts d'enfanlasses que cau
pas countrarià.
Es ela que counouis e sap toutes lous
pichots sicrèts de sous malautes. Es ela
qu'a escrich mai d'un cop las letras das
pialuts qu'avièn pas pus de mans. E dins
tout ce que fai, dins lout ce que dis, on
sentis lou caratèra de la fenna dins tout
ce qu'a de milhou. De fes que i'a (acò
arriba) se facha e soun front se frounsis.
Lous pialuts qu'an tort sount inquièls,
regrètoun la faula coumessa e devenguent douces couma d'agnèls, eles lous
liouns de ièr demandoun perdoun. E la
genta infirmièira perdouna d'autant mai
facillament qu'es ela-mèma Irisla d'èslre
en desacòrdi emé sous cars pialuts.
Pamens, lou milhou se fai senli à la
longa encò das blassats. Es encara ela
que lous acoumpagna dins sous nouvèls
prumiès passes. Ah ! couma es fièr
alors, lou blassat, de s'apugà lendrament
au bras de soun infirmièira e de se passejà em'ela couma un couble amourous
jouta las grandas lèias d'un pàrgou ou
dins lous camis entre las platas-bandas
d'un jardi en flou. Lou lassige vèn lèu à
l'ome feble pèr una fèbra qu'a trop durat.
Gouma una maire fariè pèr soun enfantou, l'assèta sus un banc, s'assèta procha
d'el e ié charra sans se soucità de l'oura
que passa.
L'infirmièira qu'a sachut demourà dins
la dralha que s'èra traçada, que s'es
mounslrada Ires ans aderé la counsoulaira e l'amiga das malurouses escrancats
pèr la milralha, qu'a voujat degout pèr
degout lou baume de soun afecioun à
d'omes encounousculs e qu'a regardat
couma sous fraires, qu'ailas! a barrat
trop souvent lous iols de mai d'un mouribound, aquela infirmièira es estada la
nobla fenna de França. A coumpensat
pèr soun merile e soun anegacioun tout
lou mau e toula la michanla reputacioun
que d'aulras
E perdequé amagà sa joia, quand on
aprend qu'una d'aquelas manidas se
marida em'un jouvent qu'a souègnat ?
Jouines loutes dous an be lou dfech de
s'aimà ! E mai d'un cop aquel malurous
qu'a quitat un membre dins una tranchada fangousa, que revèn estroupiat,
seriè pas mèmes estat l'oujèt de la pietat
publica.
A-m-aquela que fai un tant poulit
gèste, que vai counsacrà sa vida à sou-

Iéu, jous-sinnat, Delpon, declare qu'Edouard Gardes

L'AfìT A LA GUEfìfìA
ELA GUEfìfìA A L'AfìT

M'a remés á man-propra e dins mas propras mans,
Ambé sous salles dets, sous graissouses tres francs
Pèr adouba lou Gal, e qu'a dích : « I.ous regardes 7

Pèr una manida dau Clapàs

)&gt; Sount pas propres ? ebé, de pôu que lous me gardes
» M'en vas fairc quitança en davans lous coumpans
» Que sount aquis temouèns de tous èrs mespresants ;
» E, couma mountan ioi, vole pas qu'hou retardes. »

Madoumaisella,
M'avès

prou

Dounc, declare davans Cauquil, Guilhem, Bertrand,

fach rire en me parlant dau

lumenous recantou de vosla carissima caledraleta,
la merauilhousa perleta pietadousa de Mounsen
Prevosl. La glèisa cinemà es ben facha pèr
vous

que sès una doumaisella

cinemà emé

Un, plounjaire, un, talhur, l'autra un vira-sartan
(Que vouliè 'queles sòus pèr coìre una galina!j
Declare — tournainai ! — aqueste dous de mai,
Que, de la dal « cuistot »,
E se

gatej'e

pas belèu

moun idèia avesina...

galinarai...

vostas ratounas blanquinellas e faussas e vosDCLPON-D ELASCABRAS.

tes pèusses que sount estats bèus avans de
lous bagnà dins l'aiga ossigenada. Es ben facha
pèr vous que parlàs au bon Diéu couma parlàs as pialuts emé de frasas grandassas, ounte

Fach e sinnat davans lous temouèns,
aquesìe 2 de mai 1917, dins laBlouca
de la Cerna.

i'a tout lou zim boum boum de disciplina, d'anegacioun, de tenesoun, e deboul les morts! e
on les aura! Soulament lous pialuts fan de
grandas causas

en parlant couma Barbussa ;

e la Vierja de Lourdes paiiava couma Bernadeta en bèu biarnés. E dau noum de voste
paire qu'èra trop simplàs couma lous noums

Çops de Gapganta
e Cops d'Appiéus

de Jofï're, de Roques, de Filhou, etc, n'avès

PROUVÈRBES E POUTINGAS

fach un noum cinemà encara mai long que se
moun amic ganjol sinnava en cinq mots : Del
Pont De Las Cabras.
Mès quand seguèsses marquesa de Viedase
dau Tarnagàs acò m'empachariè pas de dourmi,
e se vous

escrive es pèr vous dire que lou

Buletin de las Armadas publica d'articles de

Lou 12 de julhet, lous journals dau
Clapàs publicavoun — à tant la ligna —
una crounica loucala que coumençava
anlau:

M. Roger-Milès, sus l'estile das vièls mounu-

« A

ments e que pèr vous n'en tire aquelas regas:

anciens,

« il faul que nous sachions ausculler les vieilles

vieux habits,
fants... Etc...

pierres pour qu'elles nous révèlent la palpitalion
du lemps où nos ancêlres les avaient travaillées,
les avaient harmonisées, nous souvenant que si la
musique est l'archilecture des sons, l'architecture
est la musique des pierres. »
Meditàs aqui dessus couma ièr lou faguère,
davans una imitacioun de nosta Cauquilha clapassièira. La journada èra souleiousa e toutes
èren couberts de

farineta, mès avans de me

repausà, piousament creiounère aquel « lumenous recantou » d'una simpla glèisa de vilage
e prenguère lou schemà de sa coupa de pèira.
Aqui, en plen uba, un artista que sabiè
Vignole

a

stilisat nosta

soun

Cauquilha dins la

moda italiana que disoun barloca, e soun obra,
poulidament armounisada emé touta la glèisa,
es una bella flou barloca mès pas bachoca.
Soulament dessoublide que belèu sabès pas
ounle es la CauqUilha dau Clapàs e que trop
de Clapassiès sount couma vous. Encara de
moun jouine tems la plaça de la Canourga èra

bon vin pas d'enseigne •&gt;,
qui pour héritage

disaient les

laissaient

leurs

et parfois la gale à leurs en-

Acò s'apella de reclama facha emé
goust! Sabe pas se farà veni la pratica,
mès, au soulide, fai veni lou vòmi. Se
bailà d'èrs de luslà sus lous ancians — à
cops de seringa — es belèu un «truc » de
charlatan que vòu pareisse à la moda.
Encara cau pas que lou « truc » siègue
trop groussiè : e ioi couma aùtres cops
n'en manca pas que quitoun pèr soul
eritagc de vièlhas toualhas (... ou de
vièls dèutes) e de fes la rasca ,(... ou quicon mai).
Lous ancians, qu'avièn be soun ime,
sabièn dire tambenpèr prouvèrbequ'«un
jardiniè dèu vantà sous porres ».
Amai un apouticaire sas poutingas.
Soulamenl, i'a'n biais...

un jardi e lous amourouses se lou dounavoun
pèr bon rescontre.
es encara la
demandàs

au

Eslre

darrièira

un

nis

d'amour

UN MOT PÈR ELES

glòria de las pèiras;

Sant Roc de l'Agulhariè, e au

palais d'Aragoun e à prOu de muralhas dau
Jardi-dau-Rèi. Mès la Canourga es nuda couma
las Coulounas e i'á jamai degus pèr sourrire à
la Cauquilha, alors que ié van de sous quatre
sòus de tram pèr courre à la glèisa cinemà.
Dins quauque cinquante ans, quand cercaran
las palpitaciouns de noste teins, dequé pensaran de noste Clapàs devengut « clapàs» de
bècs de gaz? La guerra nous desencusarà e
quand lous omes se charpoun las pèiras podoun
be pas èstre d'acòrdi, e, genta manideta, faire
couma las idèias dins vosta tèsta d'aucelouna
destimbourlada. Mès vole pas vous faire plourà,
e pioique seren lèu en agoust e que ma perma
es aqui, vous espère au pous de

Sant Roc.

Dau tems que nous cercaran d'aiga, toutes dous
cercaren quicon mai. Soulament lasClapassièir
ras de vosle age saboun pas pus ounte es lou
pous de Sant Roc... Pèr vosta punicioun, anàs
hou demandà encò de l'Escoutaire en ié croumpant soun bèu pouèma e

serés

prou estou-

nada quand sauprés que l'aiga de Sant Roc,
n'avès prou begut... en manjant de caulets à
la crèma... dau tems de la farina blanca.
LlOC-TF.NEXT DE LA PÈIRA ROUJA.

Legissòs lou Gal, farés ben !
Abounàs-vous-ié, farés milbou !

Es decidat: van suprimà à l'arrièslous
coumissàris militàris de las garas. Acò
farà au goubernament de braves sòus
d'ecounoumisats ou tout au mens quauques embuscats de mens, franc que...
Veiren pas pus — Iou jour que la lèi
s'aplicarà e acò pot nous menà liont —
aqueles bèus galounals d'or, au kepi
enribanat de blanc, se passejà de long
das quèis e bailà as souldats permissiounàris un moulou de bons counsels — es
pas counselhè quau vòu ! Lous veiren
pas pus, aqueles nobles ouficiès, ièr
marchands de carrotas, de debasses ou
de limouna, se carpignà 'mé lous chèfs
de gara à perpaus de la marcha das trins.
Belèu assistaren pas pus au triste espetacla de trins dessoublidats sus una
dralha de garage ou que duguent anà à
Nimes passavoun pèr Ceta en partiguent
de Lunel. Entendren pas pus cridà lou
chèf de gara furious conlra lous pialuts
que lou saquejoun dins una cansou devenguda celèbra. L'entendren pas pus
renà contra un capitàni-coumissàri que

�s'en anarà prene un Lock à soun ouslau
sans lou counvidà.
E lous ouficiès-coumissàris seran
counlents. Poudran realisà lou pus dous
de sous pantais: mountà vile au front.
Aqui, ié faran cranament soun debé e
sèn segus de n'en veire reveni mai d'un
emé la Crous... quand seguèsse pas que
la Crous de « Malt ».
PAURE FRANCÉS !

L'Eclair pausava l'autre jour una questioun
interessanta : la de saupre se nous èren derevesits (couma an fach d'autras vilas, Bourdèus
pèr esemple) pèr atiràvers nosta Universitat
lous jouines Americans que voudran pas pus
anà estudià en Alemagna.
Ouiconet es estatfach, gracia au « Coumital
de patrounage das estudiants
M.

estrangès » : es

lou proufessou Valéry, secretàri d'aquel

coumitat,

qu'hou a fach saupre, e hou

avèn

aprés emé grand plesi.
Mès counstaten un cop demai que las iniciativas privadas, pauc ou mau ajudadas, an sou-

Lou eoumitat de l'Eraut de secous as
presouniès de guerra vèn de coumunicà
una nola as journals. Ié legissèn :

vent à coumpli lou traval das persounages
« ouficials ».

Nous avons aussi connaissance de certaines

parla fossa, pèr lou moument, d'estudiants-

lettres par lesquelles les prisonniers dernandent des sommes assez conséquenles.

souldats. Mès es belèu trop lèu pèr n'en dire
pus long...

Aquel afrous barbarisme es un echantilhondaufrancés tal que lou parloun — ç
tal que l'escrivoun, ailas ! — de mounde
que se voloun bailà'n èr « distingat », e
que se creirièn desounourats dem parlà sa
lenga naturala.
Sa punicioun es de pas pus counouisse
couma se dèu ni la lenga d'oc, ni la lenga
d'oïl,e d'èslre au cop la risèia das francimands e das miejournaus dau bon grun.
Se M. Ferrasse, counselhè general de
Frountignan, qu'es quaucun de counsequent dins lou Coumitat, se souvèn encara de soun mestiè- de mèslre d'escola,
pourriè bailà au redatou de la nota en
questioun quaucas liçous de francés.

En fèt

—wwv.

d'estudiants americans, se

De las patalassas.

—

La sesoun das auhri-

cots vai fini. Auren pas pus pèr dessert aquel
poulit fruch goustous, qu'orna tant hen las
taulas, quand es ben arrenjat dins de pichotas
canastellas.
Un das regrèts que vai nous quità, es de pas
avudre vist lous

enfants de nostes quartiès

jougà à las patalassas. De fèt avèn pas rescountrat aqueles groupes galois, qu'à l'entòur
d'un cèucle traçatsus lou sòu, sourtissièn lous
closses das aubricots, en faguent virà un boutou de couire estacat à-m-una ficella. An pas
nimai jougat au « Feu-feu » sus un troutadou
ou au pèd d'una muralha. An pas fabricat de
siblets en traucant las gautas de las patalassas. Avèn pas vist lous pus riches, las brisà,
n'en prene l'amella e las metre dins una boutelha pèr faire d'ourjac.
Lous enfants de ioi s'amusoun pas

BRAFAMIL.

coume

lous de ièr. Es regretable. L'es d'autant mai,
que lou joc de la patalassa es un joc ben clapassiè,

e

que lous enfants

l'an quitat pèr

s'acampà e pèr bramà couma d'ases, la sanso-

La Vida au Clapàs

nia à la moda : « Un caporal en kèpi de faniaisie... »

LûU POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AlGA.

§

Lou trin de Palavas. —
«.

S'es toujour dich : « Aquel trin
de Palavas es un assassin. »

líŶ ^

s

ne

ac

P^'
^ ^
mandoun
|™!í-de jandarmas e de serjants
de vila — que l'arrèstoun pas :
pamens es pas que courrigue

Malacoumba garis
de la rascla

trop vite. Aqueste an, l'assassinage es pire que
jamai, sustout as guichets ounte se pren lous
bilhets.

•Quante tablèu!

toutes lous

Clapàs sount courts au

cinemàs dau

respèt

d'el.

Sar-

rage, quichage, amalugage! pessugadas e caucigadas! cops

de poungs e cops de couides!

omes que renègoun, souldats que bramoun,
fennas

que

giscloun, fdhas que s'estavanis-

soun! Tout acò i'es, amai mai...
E serà
arrestat,

éncara pus fort emé
qu'empacha

lou nouvèl

de prene lous bilhets

d'avança.
L'aministracioun s'en fout pas mau : quand
voloun anà à Palavàs.aqueles Moussus an soun
permés.Amai duvoun dire entre eles: «Paures
nèscis ! couma lous... menan! »

Atencioun as blassats.

—

Dins lous trams,

desempioi quauques jours, se vei una granda
afìcha ounte, en grossas letras, sount escrichs
aquestes mots :

Dans les lramways! Faiies

aitenlion à nos blessès ».
Sabès legi, avès ben coumprés la pourtada
d'aqueles mots. Dequé n'en pensàs?
Nautres pensan,tout simplament, qu'estriste,
qu'es vergougnous, après tres ans de guerra, de
n'arribà 'qui. Acò nous prouba ben clarament,
que i'a de mounde prou crapulla pèr pas tratà
couma s'ameritoun lous qu'an bailat un
sous membres ou

la mitat de

de

sa vida, que

sount revenguts de la guerra estroupiats pèr
toujour e que troboun aici un sentiment d'îndiferencia à la plaça de l'amiracioun ou soulament de la pietat.
S'es antau, voudrièn que lous glouriouses
emputats que

sount oublijats d'avudre una

bequilha ou una cana s'en serviguèssoun contra aquel mounde, couma se sount servits de
sas baïounetas contra lous Bòchous.
Mount-Peliè e

lous Americans.

—

Aiçò

seguis tout naturalament nosta nota dau darniè numerot sus la « poulitica estrangièira « de
la Vila de Mount-Peliè.

Malacoumba s'èra rendut à Beziès
encò de sa sorre, e aquesta lou counvidèt
à soupà.
Tout lou tems dal repas Malacoumba
lous faguèt rire en ié countant sas galejadas.
A la fin d'aquel repas una galharda
serviciala rintrèt pèr levà la taula e
servi lou cafè, pièi s'en anèt fini de
soupà à la cousina.
— Chaval de bòussut ! Fanni, te moques pas ambé lou couide, una chambourda, las afaires devoun anà pla !...
— Oc, lou coumerce vai pas mau,
aquela bona me rend de grands services,
sièi prou counlenta d'ela; mès soulament
dempièi quauques jours ai pòu que
ague arrapat la rascla. Coumprenes que
se n'ère soulida la gardarièi pas, raport
als efants.
— Oh ! s'es pas qu'acò ! deman hou te
dirai se ta chambourda a la rascla.
Fanni que saviè dequ'èra capable soun
fraire ié faguèt : « Saique auriès pas lou
toupet d'anà hou veire pèr ti rendre
comte ?... »
— Nou, oh ! nou, laissa mi faire; s'a la
rascla, hou saupràs ; as res qu'à trouvà
una desencusa pèr la faire mountà dins
ma cambra pas pus lèu qui serai... Fai
mi pourtà d'aiga se vos ...
— Mi demande coussi vasfaire ; comte
sus tus, e sustout fagues pas l'efant.
Quand mièch-ourada après Malacoumba mountèt dins sa cambra, la botia i'èra
tant Ièu qu'el. Anèt barrà la porta e
diguèt à la filhassa : « Vese à vostra

figura, Madamaisella, que devès èstre
inteligenta e que pode coumlà sus vous
pèr gardà un sicrèt e pèr mi rendre un
grand service ; cal pas res dire à degus
pas mème à Madama. Hou me proumetès ?... Mercis, ebé ai-la-ras-cla ! vous
esfralhes pas ' es pas grave ; e pièi counouisse lou remèdi, qu'es radical ; e
deman mati aurai pas pus res. Vous cal
anà pourtà pèr ièu, encò de l'apouticaire,
aquela ourdounança ; vous bailarà un
poulet e un pînc'èì, e avant de me couchà
me devestisse d'à-founs, me passe d'aquela poumada pertout, e m'ajasse
couma acò sans camisa, deman la rascla
aurà parlit! Tenès, aqui avès un escut,
lou poutet e lou pincèl vous coustaran
una pèça de quaranta sòus, gardarés lou
rèsla pèr vous.
La bona que n'aviè pas perdut una,
partiguèt faire la coumissioun. Al bout
d'un moumentet saguèt aqui ; dounèt
soun pòutet à Malacoumba que barboutiguèt de lou veire tantpichot; s'embalèt
mèmés contfa lous apouticaires que fan
pagà pèl e bourra al paure mounde de
causas que ié cosloun gaire à eles ; e
qu'urousament pèr el n'i'aviè prou pèr
lou gari, mès que n'i'aviè pas de rèsta.
La bona I'escoulava e sous iols brilhavoun de countenlament. Malacoumba li
recoumandèt tournà de pas res dire à
degus e la mandèt en ié souvetant una
bonna nièch.
Lou lendeman mati quand davalèt
fresc couma un espinard pèr bèure lou
cafè, demandèt à sa sorre ounte èra la
chambourda.
— Dins sa cambra pense! l'ai sounada,
m'a respoundut, mès 's pas encara davalada ; save pas dequé a ? vau tournà la
sounà.
— Ah ! saves pas dequé a ? ebé pos
èstre soulida que l'a, la rascla ! E bota,
pos anà i'ajuda à se descoulà de dedins
sous lençols.
— A se descoulà ?
— E oc, àsedescoulà! ecountèt l'afaire.
Soulament, coumprenes, ma sorre, qu'oublidère de dire à ta chambourda qu'aquela poumada èra de cola forla, saves
d'aquela que cola mèmes lou ferre (Tè !
moun poutel es encara aqui dins ma
pocha) e que la rascla l'avièi pas jamai
aguda. Pièi ié bailère la pèça pèr sa coumissiou, e couma la cola costa gaire,
veses acò d'aicis s'es pas davalada es
qu'es coulada ; s'es coulada, es qu'à la
rascla, acò's clar, mès ço qu'es encara
plus clar, es que tus ié saràs pèr un parel
de lençols e ièu pèr un escut, mès saupràs à dequé l'en tèni.
Sa sorre s'esclafava ; ni poudiè pas
pus.
La bona a pas encara coumprés dequé
i'èra arribat, mès dempièi aquel jour,
save pas s'a toujour la rascla, mès save
qu'aima pas lous apouticaires.

Nostes Souldats
Avèn agut lou plesi de veire en permissioun
à Mount-Peliè noste amistous coulabouraire
Leoun Teissier,

que

sa

mancha s'adourna

ara d'un segound galounet d'or.

Ié renouvelan

aici nostes coumpliments e nostas amistanças.
— Sèn estats urouses d'aprene la nouminacioun couma jout-lioctenent de noste coumpatriola Pau Castel, dau ...ma tiralhaires, qu'es
estat en mèma tems decourat de la Crous de
guerra. Nostas milhounas felicitaciouns.
— Felicitaciouns à M. lou coumandant Louvis
Jottras, de Cournou, chèf de batalhoun au
123ma

territourial, que vèn de reçaupre la

rouseta d'ouficiè de Ia Legioun d'ounou; à
M,

lou

doutou

Jan . Bedos,

medeci-major,

counselhè general e maire d'Ate, noumat chivaliè de la Legioun d'ounou.
— Coumpliments à Jousè Thorel, de Mount- .
Peliè, souldat au 281ma, que n'es à sa 5ma
citacioun;

à l'ajudant Jan Boulet, de Mount-

Peliè, e l'ajudant Jan Padovani, de Ceta, dejà
citats e

medalhats militàris, que sount mai

estats pourtats à l'ordre ; à Louvis Castel, de
Frountignan, noumat aspirant.
— Sount estats citats pèr lou segound cop :
lou serjant Emila Sales, e lou serjant Grabièl
Balmès, de Mount-Peliè;

lou cavaliè Ernest

Barral, dau Pouget; lou serjant Calista Póridier, de Càstias; lou bregadiè Simoun Douce,
de Cazouls-ras-Beziès.
— Avèn noutat emé plesi las citaciouns à
l'ordre de : Jousè Marich, medeci-ajuda-major
de lra classa; Marius Ambrogi, serjant pilota
aviatou ; lou coundutou Basila Boularot; lou
serjant Fernand Bertrand; lou brancardiè
Ernest Hercod ; l'ajudant Jacques Durand,
toutes de Mount-Peliè ; Jove, e lou bregadiètelefounista Elia Tarissan, de Ceta ;

Carles

Montel, de Jacou ; lou doutou Carles Vignó&gt;
d'Ouctoun, ajoun au maire dau Havre.
— E pioi encara las de :

Reinié Caïn, de

Carcassouna, medeci-aussiliàri au 116ma A L.;
Amans Veyrac, de Meza, lioctenent au 83ma;
jou zouava Danièl Barral e lou granadiè Jousè
Pons, d'Aspiran; l'agent de liasou Jan Maubon,
de Lunel; Pau Rigâl, de Magalas ; lou canouniè Jan Olive, dau Pouget; Pau Lupetti, de
Mountagnac; lous brancardiès Enric Belly
e Francós Cannac, de St-Pargòri.
— E pioi enfin las de : Jousè Marcenac, de
Pignan, marechal-das-lougis au 5ma,d'artilhariè; Enric Amiel, de Mountblanc ; l'agent de
liasou Nouè Dumas, de Teyran ;

lou curassiè

Marius Allègre, de St-Matiéu-de-Treviès; lou
zouava Pèire Bonicel, de Vendargues ; lou
marechal-das-lougis Jan Theça, de St-Tibèri;
lou brancardiè Louvis Barascud, de St-Saturni;
lou telefounista Pèire Gairaud, de Poussan;
lou mitralhaire Jan Chauvet, de St-Alàri.
— Carta-poustala que nous manda de l'Armada d'Ourient lou serjant Coulon : « ... Vous
» diraiqu'aici dins l'IIa de Mitilèna, las «Miolas»
» avòn fach lou 14 julhet ;

avèn ajustat e

» cabussat, mancava lou Moulou! E pioi, dins
» lou jardi de Safò la Lesbièna avèn dounat un
» councert amé lous Ingleses; lou cansouniè
» Jan Rodor, una « miola » dau Quartiè-naut
» (blassat e citat) agèt un succès dau tron... »
Bravò e longamai !
L'ÀGENT DE LIASOU.

MOUNTMEJÒ.

Das Mount-Pelièirencs : Justi Duch; Eugèna
Armada d'Ourient, lou 11 de mai 1917.

Termes (4ma coulounial) ; Estièine Querbes,
serjant-fourriè

au

113ma ;

lougis Jan Blanc du

lou marechal-das-

Collet ;

Emila Gély

(G9ma inf.); Reiniè Fabre ; Jousè Cros J,
elèva de l'Escola nourmala, jout-lioctenent au
216ma.
— De Louvis Truchard
Jousè

Avèn d'abounats, civils ou souldats,
que se planissoun de pas toujour reçaupre soun journal. Tenèn à ié dire que
« Lou Gal» esben mandat regulièirament,
e que quand arriba pas à destinacioun es
pas nosta fauta, mès la de la Posta à
quau faren part de sas reclamaciouns.

$,

de Soubès;

Soulanes, de Puilacher

(IZnja.' inf.) :

l'aspirant Albert Maistre $, de Vilanouveta.

-

Vèn de pareisse :

&gt;'*&lt; Noste suplement: Lou Sermoun de Moussu
Sistre, sèt cansous clapassièiras, quatre dessèns de Marsal, tirage especial sus bèu papiè.
'. Costa : 5 Stòus.
'
S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miej onrnaiis 9
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

(53, carrièira Agulharié, 53)
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATHENEE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada: ■
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Qap»pumoip au Sous»Sol
Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTERIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOIXD
t

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA REVUE
MÊRlDiONALE
DES IDEES

I/Imppimepie V Ir'fìbeille "
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liope papidement les tpatíaag

IVEensuelle. — Illustr»ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

j^^^

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

qui lui sont eonfiés.
C.l.0.0.

BÈZIERS

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261984">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261985">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261986">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435273">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109967">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°51 (1è d'agoust 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109968">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435265">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435266">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631507">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109969">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;51 du 1er ao&amp;ucirc;t 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109971">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109972">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109976">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109977">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109978">
              <text>1917-08-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109980">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109981">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109982">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109983">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109984">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109985">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109986">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1958"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1958&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261978">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°51 (1è d'agost 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261979">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261980">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261981">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/8b6ad1c1d6b58c9dc7ad170226c426a2.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261982">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261983">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435267">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435268">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435269">
              <text>Lioc-Tenent de la Pèira rouja</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435270">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435271">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435272">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594751">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594752">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594753">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640568">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718111">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
