<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1960" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1960?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:44:54+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="965">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/db5669e561c0e57e5938f0fb10cfd87f.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107222">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107223">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107226">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107227">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139243">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/4a13b5d5a41b7a96252a5c2016046022.pdf</src>
      <authentication>7cd3ac7cc92914db0e8a53d65560d9b9</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631468">
                  <text>C.i.D.O.
Tr/^MÎtía' Annada. —

Not

53 •

lè de Setembre 1917

6ÉZIERS

Lous Miejournaus
de la 31ma Divisioun
an pres lou Mort-Ome
E lou Senatou Gervais es mort
Mès lou" Matin" raca encara sus lou Miejour
fìedacioun :
23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Pèr lou «Matin
L'ataca íìnissiè. Pertout, nostes
souldats èroun arrivats à la toca.
S'ère countent, couma Francés, de
la vitòria, l'ère tamben, couma
Miejournau, que lous vincèires
seguèssoun, aici de Prouvençaus,
aqui de Lengadoucians, un pauc
pus liont, de íils dau païs d'Auvergna. Vejaqui, me disièi, lou Miejour pèr toujour lavat de las escornas. De fèt, lous journals nous
espargnavoun pas lous coumpliments. Dins lou Malin, un general
grameciava sous omes, « les Méridionaux el les auîres ». Acò vai
ben,pensave.
Oi. Prene lou Malin dau 23
d'agoust (n01 12.231). Un bèu titre :
La crise du vin. Acò es mai interessant pèr iéu que Farticle sus
Les gaz asphyxiants (n'avèn agut,
aquesta nioch, e lous counouisse),
ou sus la dicha de Michaelis.
Anen-ié pèr La crise du vin. Van
belèu nous dounà un bon remèdi
contra lou mildiou. Nàni, es pas
acò. Se parla pas que de la counferencia entre lou menistre e lous
delegats dau Miejour. Sabe pas
couma s'es passada, mès lous
autres journals m'avièn laissat
creire que s'èroun quitats prou
bons amics. Siloun lou Malin
seguèt quasi la batèsta. Ou pulèu
serà la batèsta.
Vejaici ço qu'un moussu a l'impudencia d'escriéure, ço que la
censura laissa publicà:
« Taxer ou réquisilionner, tranchèrent les représentants de la viticulture,
c'est l'ordre public en péril dans toutes
les régions produclrices. »
Dans ces conditions prolonger la conversation était inutile.

E oi, es inutile de countunià
la
counversacioun
em'aqueles
messiès. Nautres, badauds, avian
perdounat las insultas dau coumençament; nautres, fasièn noste
debé en bons Franceses, countents
d'aparà la Patria; nautres, ièr,
ioi, deman, nous estreminan pèr
rendre à la França sas prouvinças
perdudas; nautres, sèn fièrs d'a-

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

quela vitòria qu'avèn gagnada davans Verdun, fìèrs de poudre
l'apourtà à la França en ié diguent:
« Maire, lous Miejournaus sount
toujour dinnes d'èstre tous enfants. »
E vejaqui ço que troba un
journalista parisenc pèr nous gramecià, un journal parisenc pèr
faire dessoublidà lou nescige de
tantost. Representa lou Miejour
prèste à la revolta, en plena guerra!
Sufis. De matis vesièi passà de
presouniès alemands. Lous aime
pas, segu, lous mitralhaires de
blassats. Mès lous mesprese pas
tant que lou redatou dau Matin.
Vòu mai un assassin qu'un traite.
JAN

DAU

PERIGUIL.

Ajuslaren pas grand causa à la fîèra
proutèsta qu'on vèn de legi. Lou que
nous la manda a lou drech de parlà naut
e de tustà fort : blassat gravament à
Verdun l'an passat, i'es remountat en
voulountàri prou lèu pèr prene part à
l'ataca vitouriousa d'aquesles jours.
Partajan sa coulèra, mès partajan pas
sa suspresa. Nous eslounan pas de res de
la part dau Matin : sabèn qu' aquel journal d'infamia e de vilaniè es toujour
prèste pèr las sallas besougnas. Es el
que publiquèt l'article dau que ié disièn
Gervais — e, on a bèu à dire, acò 's de
causas que se dessoublidoun pas.
Aiço dich,saluden ben bas nosla glouriousa 31ma divisioun, diguen à sous
pialuts erouïcs nosta recounouissença e
nosla amiracioun.
I'a 'n an d'aquesta epoca, èra Thiaumont; ara es lou Mort-Ome. Lou Lengadoc fai sa plega. Amai la lenga d'oc,
« la langue d'oc, gaillarde et joyeuse»,
couma disoun lous journals parisencs
que, pèr la circounstença, parloun pas
de «patouès». Coumençoun de respetà
nosta lenga, belèu pèr amoràla valhença
das souldats que la parloun : es encara
una vitòria das pialuts dau Miejour.
En esperant mai e milhou.

Abounament : 3 francs l'An

Libres Prepaus
Tournen-ie', qu'es cabucella un cop de
mai. Lou journal parisenc l'OEuvre
manca pas una aucasioun pèr nous dire
un mot amistous. Tout i'es bon, e acò
prouba un pauc, fossa mèmes, soun
manca de goust. En felicitant M. Herriot,
lou Cònsou de Lioun qu'a defendut dous
jours pèr senmana la venda de l'alcol,
l'OEuvre dis :
« Votre arrêté, Monsieur le Maire, n'importunera que ceux d'ailleurs qui sont venus chez
vous tenter la fortune : ceux du Nord qui ne
oûtent pas vos vins odorants et légers ; ceux
u Sud, dont jadis l'absinthe déliait étonnamment les imaginations. »

f

Es antau que s'escriéu l'istòria : Lioun
se tremuda en nouvella America, e's nautres, « ceux du Sud » (couma se fai que
dis pas pus « les Méridionaux » ?),
qu'avans la guerra buvian toutes lous
Pernods de la creacioun.
Avèn d'après aquel moussu, toutes lous
vices, carrejan perlout loutas las vilaniès.
Poudrian respondre à-m-aquel journalista que sinna sous arlicles d'una iniciala
soulament, à cops d'estatisticas e ié
proubà qu'es pas dins lous despartaments
« du Sud » que se bèu lou mai d'alcol.
Mès lou pus quite, emé de mounde antau,
seriè 'ncara de ie' mounslrà de quante
biais nous servissèn d'una branca d'èuse.

Aquela nota de l'OEuvre counfirma la
nouvella que sabièndejà.Après lous jours
sans car e sans pastissous, Lioun vai
avudre sous dous jours sans « gnola ».
Acò cambiarà un pauc las abitudas das
que troboun la guerra longa en legiguent lous coumunicats à la terrassa
d'un cafè tout en chimant soun aperó, ou
lous qu''ensaj'avoun de cassà las nèblas
dau fìose em' un veirou d'aiga-ardent.
De tout acò M. Ilerriol s'en es chaulal,
e Lioun un cop de mai prend l'inicialiva
d'una bona e ulilla re/orma. Oi, ?ìiès
Lioun es una vila crèspinada, goubernada
pèr un Maire que sap soun mesliè, que
lou complis mai que ben e à quau acò
empacha pas d'èstre au Lissembourg un
senatou escoutat e repuiat.
*

A Mount-Peliè,tamben, an fachquicon,
mès pas gaire. Moussu Pezet a mai agut

Aminislracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

pòu das bistros que soun coulèga de
Lioun. Urousament qu'avèn agut un
arrestat prefetoural. A ensajat de dire
que cau pas bèure d'alcol que mièjaoura avans lou repas e una oura après —
cau pas tant de tems, pareis, pèr bèure
l'aperitif que pèr prene lou cafè. D'acó
tout lou mounde s'en chaula, car lous
que dèurìèn faire respetà 'quel arrestat,
sount lous prumiès à n'en pas tène
comte.
Mès i'a milhou qu'acò.
Es defendut à toutes lous Clapassiès e
gens de l'Eraut de croumpà pèr bèure dins
sous oustaus un degout d'aperitif ou un
rach de rum pèr sermà lou cafè. Un
degoul, digus i'a pas drech, mès lou
qu'aurà quauques sòus d'avança, poudrà
croumpà dous litres de Picon ou dous
titres de St-James. Pas mens de dous
litres. Lous que faran acó, poudran se
bandà ounestament en familha e bailà à
sous enfanls lous pus poulit esemple...
*

**

Aquela questioun das cafetiès nous
mena à una aulra autant interessanta. Un
d'aquesles darniès dimenches un gros
ourage esclatèt sus lou cop de nòu ouras
dau vèspre. Toumbèt d'aiga à semaus,
mai d'un ou d'una passejaire qu'èra sus
l'Esplanada ou au Peirou, dintrèt emé la
camisa trempa. Seguèroun lecats couma
se dèu : acò arriba à de mounde mai que
ben. L'eletrecitat s'arreslèt touta à-m-un
cop. Lous trams demourèroun sus plaça
e lous cafès de la plaça de la Coumedia
seguèrouh en plena nioch. Mès... aqueles
cafès an lou gaz e l'alumèroun. E ce que
i'a de milhou, es que pèr eles lou gaz èra
pas arreslat. Dins nostes oustaus poudèn
pas l'avudre ; perdequé eles l'an ? Caudriè s'entendre e saupre se i'a dos lèis ou
dos mesuras. Duvèn-ti espargnà lou carbou en ecounoumisant lou gaz ? Oi, ebé
que lou gaz siègue bailat e arrestat pèr
loutes la mèma causa. L'argenl quebailan
à la Ciè dau Gaz, vòu lou que ié bailoun
lous grands cafès e s'es pas jamai dich
que pagavoun dous cops.
FlLHOU.

LOU GAL dis pas
tout ce que sap, mès
sap toujour ce que dis.

sj$k=^~=r-

�GERVAIS
Lou senatou que pourtava aquel noum
trop famous, devengut sinounime d'ensultaire dau Miejour, vèn de mouri.
«Tant pis! » couma se dis aici, quand
on aprend una michanta nouvella. Car
es pas prou de dire que respetan sa fin
tragica; la regretan de lout nostre cor.
Voulèn pas endinnà de plagas trop
vivas, nimai doubri de creches mau
barrats. Mès se pourrà pas jamai dire
— nimai belèu saupre — tout lou mau
qu'aquel ome nous a fach. E lou jour
ounte se reglaran toules lous comtes,
soun fais seriè 'stat terriblament grèu...
I'a una «justiça immanenla » ; regretan que soun oura age davançat l'oura
de la justiça tout court. — L. Cn. •

pas proun fort; auriès pouscut la quità
dins lou souveni d'una genta idila; sous
vint ans aviènde besoûn d'amour tendre,
e i'as baià d'amour brutau.
Dins un mes l'auràs oublidada, maudespiè dòu plasi qu'as pas agut dins sa
doulour; la coumtaràs couma una vitòria
à ajustà as autras, e countuniaràs dins ta
vida, creseguenf pas à l'amour, mès te
servissent de soun image pèr lou tuià
aqui ounte sariè nascut...
LOUVÌS

FûURMAUD.

mai,

Aqueles

Lous mièch-negres.

s'hou

trop. Voulèn parlà d'aqueles enfants dau chocolat, que sount ben braves de veni coumbatre
en França, mès que sount bougrament aïssables de

s'ibrougnà e d'assucà

lous autant

braves Clapassiès.
Pioi qu'aquel mounde an lou vi tant michant

que sount

pas toujour ounte cau, e souvent ounte cau
pas.

La Vida au Clapàs

Epidemias. — I'a quauques jours, en tèsta
de VEclaìr, J. Véran counstalava, em'autant

La bella muralha. — Tant lèu ! Bravas fennas qu'anàs à Salieata, carretiès que mountàs
en vila de vi de Lunel ou de pèira de

Càstias,

pourrés enfin passà tranquilles...

D'en prumiè que coumencèroun la nouvella
un vièl massou esplicava : « Van

mountà acò em'una espèça de causa, lou béton
armé, qu'apelloun : em'aquel sistèma dins un
mes montoun un oustau de tres estages ; dins
15 jours tout vai èstre finit...» Brave ome, vai !
Tres meses après, dos bravas fennas èroun
en trin de racountà qu'aquelas barras de ferre
èroun un nouvèl sistèma de fourtificaciouns pèr
aparà Mount-Peliè contra lous jout-marins de
Palavàs.
Sèt meses après, un prouprietàri de Balharguet afourtissiè qu'anavoun fabricà aqui de
cuvas pèr entrepausà de vi pèr lous pialuts...
Ara tout es finit, e se pot dire qu'es de bèu
traval. Brave mounde, passàs tranquiltes : la
muralha es soulida. Sans coumtà que la mou-

d'esprit que de veritat,

que lous microbas,

pendent aquesta guerra, avièn fach quincanella.
E se trufava

dau mounde que nous avièn

anounciat toulas las epidemias, sans coumtà
la pèsta e lou colerà — couma se l'epidemia
guerrièira tugava pas prou de mounde à ela
soula.
l'a pamens una epidemia qu'a pres de proupourciouns avantajousas, e dangèirousas. Lou
sujèt es pas ragoustant, mès n'en cau parlà
car pretoca grandament la santat publica, la
prousperitat de la vila e l'aveni de la raça.
A cargut la guerra, e las vilaniès que carreja
après

ela, pèr qu'agèn au Clapàs un espitau

especial couma lou qu'an enstallat dins l'anciana caserna das ussards: bèu cadot qu'an
fach aqui au quartiè de la Bouchariè.
Gari lou mau, es quicon ; l'empachà seriè
bèucop milhou. Aimarièn de saupre dequ'an
fach e

dequé

fan las autouritats contra la

pourrenca que nous empouisouna...
Lous bilhets. — Avèn ressachut una peti-

linacioun es d'un goust amirable, e lous pilas-

cioun ennegresida de

tres d'un efèt mervelhous...
Ah ! la bella muralha !... Bravò pèr l'architèta !

saloupariè de mai en mai espessa das bilhets

Après Mount-Peliè la nioch, Mount-Peliè
lou jour. — Chacun a pougut se rendre comte
que fasiè pas bon de dintrà à soun oustau un
cop que lous bècs de gaz sount damoussats.
Desempioi quauque tems, un fètnouvèl —ou
pulèu dous — sount venguts arrenjà aquela
trista situacioun.
Lous bècs de gaz se damoussoun pas pus
que vers una oura dau mati, mès acò auriè pas
fach grand causa. I'a agut sustout la patrioutica campagnade nostes grands counfraires sus
las ecounoumias en general e sus las dau lum
en particuliè.
Cau creire qu'aquela campagna a fach
efèt, pioique

sinnaturas

contra- la

de 10 e 20 sòus que circuloun en vila. Nous
demandoun se la Cambra de Coumerce, estent
la crisa dau papiè,

lous pot pas faire renou-

velà, que lous fague au mens netejà.
N'èra dejà estat questioun; e la Cambra de
Coumerce èra sus lou pount de faire pache,
pèr aquel netejage, emé M. Boussel dau Fausbourg de Nimes. Mès, tout comte fach e rabatut, se sount avisats qu'au pres ounte sount la
poutassa e lou

sabou,

la valou dau bilhet

pagariè pas la bugada.
Alors?... Besta pas pus as peticiounàris qu'à
se servi das bilhets pèr faire la soupa grassa.
LOU POURTIÈ DAU

CASTÈL-D'AIGA.

soun

se rescàs toujour d'agantà de

nioch quauque cop de poung sus lou mourre

On fïìot Douoèl

ou quauque cop de coutèl dins las costas, lous
vols e lous cambrioulages se fan ara mai que
mai en plenjour.
Acò prouba que nostes voulurs an pas encara perdut tout sentiment patrioutic, un cop
que se sount renduts tant facillament as bons
counsels das moussus de la Prèssa.

Dedicat au segne Laurent-Talhada
que pren Serignan de Vau-Glusa
pèr Serignan de 1'EraUt, e hou nous
dis (Veire Lou GaZdaì 15 de Jun 1917.)
Se pèr barja, quauqu'un vous dis
Que Serignan toca pas Niça,
Pensarés couma en tout païs :

Mès, dau tcms que ié sount, farién milhou de

Ou'acò's verlat de La Palissa

'

se rendre... au plan dau Castèl.
... Mès, s'una vouès autourisada
Cau pas counfoundre. — Lou cinemà

de

l'Eldoradò es en trin de jougà (reclama à gràtis)

un rouman espetaclous, e, ben entendut,

famousament

quècou,

qu'es

entitoulat

La

Pierre rouge.
Tenèn à faire assaupre que noste coulabouraire e amic lou lioctenent de la Pèira Bouja
es pas pèr res dins aquela misca-masca, e que
proutèsta conlra l'usage que fan antau de soun
noum.

E presque academianisada,
Seriousament vous afourtis
Que Serignan toca Paris,
Quanta serà vostra pensada ?
Ou'acò's una bourdagassada ?
— Ebé, nàni : i'a'n mot nouvèl,
Metès-lou jous vostre capèl :
Acò 's una laurenlalhada.
DELPON-DELASCARRAS.

Blouca de la Cerna, 25 de Julhet 1917.

Au Grand Teatre. — Lou

Grand Teatre

doubrirà sas portas lous prumiès jours dau
mes que vèn. Se n'en cresèn lous bruchs que
courrissoun, vejaqui quanta seriè — à quicon
proche — la troupa de M. Alicot,

Lous prouvèrbes dau mes

que tèn

aqueste an encara lou goubcr de la direcioun.
I'auriè tres tenors : MM. Vetzani,

Bounot,

Lepcllerie, e dos bassas : MM.Billot e Audiger.

En setembre
Lou feniant pot s'anà pendre.

Sabe pas quante baritoun auren, mès serà pas
M.

Lacoume (es dejà quicon).

Taniau, Symiane

e

Mmas

Eymin nous

aqueste an. Amai MM.

Tilly e

Bosa

demoroun
Dupouy.

E

* *

S'as fossa semença à faire
Pos preparà toun araire.

M. Bargel, lou lè coumic de la sesoun 1915-16
nous revèn (Mèste Aubert a-ti d'à-founs la
voucacioun d'emplegat de la Coumuna ?). Lou
chèf

d'ourqucstre

serà M.

Paut,

que

tèn

d'aquesta oura la bagueta au Iíursaal cetòri.

*

e la musia
au festivai de S^Jan-de-GueiiIlas
lalacGUiáa

e lous

gnaus-gnaus coumençoun de n'en prene un pauc

vila e sous «gardians de la Pas»,

muralha,

Acò d'aqui es una istòria vraia.
Moun bèl ami que l'as viscuda, me n'en
vogues pas de la faire counouilre. Ela
jamai sauprà pas que, tant liuen, aquel
quicon de sa vida es estat countat.
Quoura arrivèren dins la vilassa, nous
menèroun à la caserna, ounte erian plus
estat dempioi la moubilisacioun; acò
pèr nautres èra una fèsta; car la vila èra
aprouvesida e sabian que i'aviè lous vices
e las joias qu'espèroun lous omes. Maugrat lous « taubes » e lous canouns que
perfés l'empuloun d'un oustau ou d'un
mounument, resta sempre la granda vila
de negòci e de debaucha; toutas las
armadas aligadas se i'atravoun, e lou
souèr dins lous bas-quartiès noun se
creiriè dins un cantou dòu vièi Marsilha.
La fenèstra dòu burèu baiava dins la
carrièira; l'oustau en faça èra lou siéu, e
la veguères ; sous bèus pèusses negres,
sa cara bruna, soun regard viéu abrasèroun ta car; e d'aquela drola de vint
ans lou sèti coumençava.
As ouras de traval, la vesiès pèr la
carrièira; as ouras de sourtidas la veguères dins «l'estâminet» que teniè, ounte
beguèn tant de vin blanc. (Dins lou Nord
chaca oustau es un « estaminet ».)
Tres jours ié parlères; sous bèus iols
t'esblèugissièn, pèr ta paraula èra esbalauvida, e arrivèt acò qu'en ié baiant un
journalet, risquères la letra d'amour que
la deviè troublà. N'èra fenit de la paureta: lou demoun qu'es dins toun ama
la menèt pertout, dins lous jardins, sus
lous bancs sournes, long das aubres.
Pichot agnelet, que t'auriè tant aimat!...
Devian parti, n'èra fenit de l'amoureta e
me souvène que plourava; pamens la
prenguères e la marquères dòu ferre
rouge. Partiguèren e l'as plus revista...
Perfés ié penses, mès dises ren. Sabes
qu'a gardat dins soun cor la macadura
que i'as facha à soun cors. N'as agut ges
de plasi, l'as quitada malurousa, sens
avedre lou tems de la counsoulà e de ié
prouvà que l'amour es quicon mai que de
soufrença...
Vostes amours i'an tout perdut; la
mourala i'a ren gagnat; pèrtoujourse
souvendrà d'aquelas ouras que pesaran
sus sa vida couma un pecat. Plus tard,
quoura conneitrà de l'ome mai que lou
gèste criminal qu'as agut, le perdounarà
belèu, e encara... Ioi, soun amour n'èra

dirai

counoumias pèr l'armada e un repaus pèr la

Aqueste 7 d'Avoust de 1917.

La mountada de l'Esplanada es libra. A car-

Couma rtVa tant...

E vejaqui tout. Vous 'n
sabe, lou cop que vèn...

dèurièn i'aumentà la racioun d'aiga. Seriè d'e-

gut pèr acò 15 ou 16 meses, pas mai.

Las ouras grèvas

Ben entendut, lou batalhoun sacrat : Bolle,
Vallé, Sambarin, André, etc... es toujour aqui,
fidèl au poste. .

+

En sefembre fai bon èstre
Tout lou jour pèr lou campestre.

La musica de Gange, saguèt un jour
envitada d'anà à Sant-Jan-de-Cucullas
pèr un festival.
Lou Bouèt, lou Poudrai, Cancèlou,
toutes n'èroun. Malacoumba jougava de
la grossa caissa.
Quand debarquèroun, i'aguèt degus
pèr lous csperà. Couma de pourtà sa
chimbala acò enmascava Malacoumba,
te devista un tipe que lous regardava
sans res ié dire; lou sona, e ié demanda
se pol pas lous rnenà à l'ouslal dal Maire.
— Si fèt, moussu.
— Ebé, passàs davant.
Pièi, ié cola sa chimbala sus l'esquina,
e seguis darriès ambé touta la musica.
Saguèroun lèu renduls ; se metoun en
round davant la porta, e, en avant un
pas redoublat à grand vacarme. Lous
autres musicians avièu fìnit que Malacoumba soulet jougava toujour : Zim,
boum, boum !
— Ebé, sièscaluc? siès dins lous nivous, animal; siès quatre mesuras en
retard.
— Ièu ? quatre mesuras en retard ?
— Oc, tus.
— Es pas vrai, es vautres que sès quatre mesuras en avança! vautres, amai
lou chèf. Mès es pas lou tout, vèn pas
encara degus ; avèn bessai pas proun
fach de bruch ; fau recoumençà.
E en efèt; mès aqueste cop, toutes
finiguèroun ensemble.
Toujour pas mai de Maire que de pèusses sus un iòu. Cadun disiè la siéuna.
Malacoumba qu'èra pas trop pacient
roundinava :
— Es pas la moda de nous faire veni,
e de pas nous mandà soulament un cat
pèr nous esperà. Aimarièi de saupre
ounte es aquel coulhoun de maire !
Lou tipe que pourlava toujour la chimbala se vira vers el, c li dis :
— Mès alors, es lou maire que voulès
veire ?
— E, oc ! pardiéu ! es pas lou Papa !
— Mès lou maire, es iéu.
— Ah ! pèr esemple ! Ah ! pèr esemple !
aquela crèma al lum ! Vite, Moussu, pausàs moun estrument. Poudiàs pas hou
dire qu'eriàs lou maire, quand- vous ai
demandat ounte eriàs ?
— M'avès demandat l'oustal ; vous ai
menat à l'oustal !...
Malacoumba levèt lou brasses en l'èr.
— E iéu que cresièi qu'aviàs pas entendut nosles dous moucèls : eriàs pamens ben plaçat. Tenès, vous présente
lou chèf, arengàs-vous ensemble.
Couma i'aviè de tort das dous coustats,
las causas s'arenguèroun pla, l'acord se
faguèt lèu.
La musica dounèt l'après-dinnà un
grand councert sus la plaça, e lou vèspre,
lous musicians se trouvèroun reiinits,
ambé lous pus grosses legums de l'endrech, pèr lou banquct.
Lou maire èra cntre lou chèf e Malacoumba, lou Bouèf en faça, toutes lous
auLres escampilhats al tour de la laula,
lou Poudrai à un bout entre dous counselhès, e Cancèlou à FauLre bout entre
dous flàscous. Lou recate saguèt ben
causit, poudiè countentà las pus grossas
maissas de l'assistença ; e lous vis èroun
dal bon terraire : Cancèlou fasiè soun
ome.

�Après aquel repas faguèroun la retrèta
als lums ; pièi dounèroun un grand bal,
ounle lous Ganjols, pèr pas faire menli
lou prouverbe : « Al Vigan pèr cantà, à
Valarauga pèr bèure e à Gange pèr
dansà », s'en dounèroun coume cal. Lou
Poudrai e Malacoumba dins un cantoun
barjavoun. Aqueste disiè al Poudrai :
— Coussi as Iroiivat lou missou qu'avian couma debut à soupà?
— Famous, Malacoumba; e tu'si?
— Io';u ; l'ai trouvat lalamai bon que
i'ai foutut un pic, N'ai manjat cinq.
— Cinq! ebé moun ome, pourràs
fumà tas soucas. Cinq ? e encare dises
pertout que sièi un manjadouira. Pamens
n'ai manjat que tres, iéu.
— Diable! pèr manjà cinq tranchas de
missou, i'a pas besoun de se deboutounà
la talhola! venjan!
— Mès alors es de cinq tranchas que
vos parlà?
— E oc, bardot! es pas de cinq missous.
— Ah ! m'en diràs tant! iéu n'ai manjat que tres, mès èra pas tres tranchas,
èra tres missous.
— Idoulassa! i'a pas que tus pèr te
troumpà d'acò, e de counfoundre antal.
— Mès saique sièi pas tant fort que
tus, que te troumpes de quatre mesuras,
e que prenes un maire pèr un porla-fais.
— Anen, anen, vous disputes pas, ié
faguèt lou Bouèt que roudava pèr
aquis. Fariàs milhou de me dire ounte es
Cancèlou ; i'a un moumentet que lou
cerque; l'auriàs pas visl, pèr asard?
— Cancèlou ? es anatcroumpà un parel
d'espardelhas, a perdul sous souliès pendentla relrèta, sans poudre saupre ounte
èroun passats, nimai coussi lous aviè
quitats.
— Pèr asard! deviè tène sa mouta ; a
proufitat qu'èra soul pèr jougà dal flàscou. Ah! m'en rapellarai d'aquela sourtida de la musica, m'en rapellarai!
... Lou lendeman, Cancèlou caussat
d'un parel de sandalas, e toula Ia musica
prenguèroun la vouèlura pèr dintrà à
Gange. Soul, lou Bouèt i'èra pas; arribèt que tres jours après lous autres. Ce
que fai que saguèt pas soul à s'en souveni de la sourtida, sa fenna s'en souvèn
encara.
MOUJÍTMEJÒ.

A las armadas d'Ourient, lou 22 de Jun 1917.

A-m-una jouina Prouvençala

que baila de làguis àsamaire en vouguenl
pas cargà lou couslumc arlatenc.
M'an dich que vouliès pas pourtà
Lou bèu riban, Madoumaisella,
Mès que, pulèu, vouliès cargà
Un capelou, biais : cabussella.
Crese qu'anàs vous engarçà
E que se vous fai veire bella
Voste miral, vous mentirà
Car serés qu'un trassa moudèla,
Coupiat sus aquel Paris,
Lou michant gusàs, qu'au païs
Ounte espeliguèt Mirèiouna
Vèn, embé soun parlà pounchut
Raubà lou cor, amai l'escut,
Dau poulit grel qu'es la chatouna.
JORGET DE

Lou cop que vèn,
M SUPIMENT:

PASTOURÈL.

Una que Fa ben penjada
— Boudiéu ! e ara ! de mounte sortes?
dempioi lou tems que t'avièi pas vista !
Saique ères malaula ?
— No, gramaci, me porle ben, mès ai
tant de traval e de soucit de touta mena
qu'acò lèva l'enveja de sorfre.
— Mès enfin, as de bonas nouvellas de
toun-ome ?
— Oi, sounl bonas, mai que demoron
proun pèr veni ; pecaire ! se planis pas e
a l'èr de prene proun la vida còuma vèn ;
es d'alhurs òublija de dire couma acò.
— E oi, dequé ié poudèn faire ?...
— Que siès urousa de poudre parlà
ansinda, iéu m'enfioque toujour, semble
tout lou tems dins d'òli boulhent. Diga,
moun ome prisouniè, d'enfants à elevà,
una vigna à faire anà, e toula soula pèr
assugà tout acò ; aussi, veses, de fes que
i'a, ai un tibou de touL que se pot pas
dire !
— Es verai que tus as un canlounet de
vigna.,.
— M'en parles pas ! tout l'an me ié
crèbe, m'esquiche pèr lou í'aire labourà,
pioi, lou rèsLa, hou fau, mès podes creire
que m'aurà, vai ; ai sulfatà dins l'aiga
em' una sulfata que m'a coustaL lous iols
de la lèsla, e siéuplet ai pèr lout aqueles
frès pas que moun aloucacion e 'ncara se
moun ome èra en França quand vendriè
en perma m'adujariè : mès es au diable
amai pus liont, e lou resultat de tant de
penassa es qu'aqueste an au liò de vendemià, boutelharai. S'encara aquelvin se
vendiè ben, mès té ! vène de legi lou
journal e dequé ai vist aqui en tèsta, à la
proumièra paja ? Taxation des Vins. Taxà
lou vin ! laxà lou vin, vai ben ! mès perdequé nous an pas taxa la sulfata, lou
soufre, la man-d'obra, perdequé nous
taxoun pas lou pei, lou jardinage, la car,
l'espiçariè, alors couma acò una causa
tapariè l'autra. Veja, ou tout, ou ren,
m'en fique pas mau iéu de gagnà 20 fr.
pèr jour se m'en fòu 22. Lou vin es trop
chèr mès que regardoun lou rèsta, que
comtoun ben e veiran lou benefice ;
bouta vai, n'i'a jusle pèr crebà de fam.
Pioi vos moun idèia aqui dessus, quau
te dis qu'acò's pas mai un truc couma
un autre pèr engrunà lou Miejour; aquel
paure Miejour es couma lous ases, tira
pas que de civada longa, mès avisa !
lous ases de fès reguiunoun e sount
dangèirous, sount aussi tant tuslard e
alors ai ! moun Diéu ! fau canta couma
pèr leis ajustas « lenès vous ben » autrament avisa de pas toumbà.
— Anen, anen, calma-te, acò vau ren
de se metre en coulèra ; coumprene pardiéu quand on a LravalhaL que non es pas
riche tout acò's es embeslianl mès enfin
veire que toun ome revengue, que la
guerra finigue e lout se renjarà. Dequé
vos, auràs toujour fa toun devé, auràs
entrelengu un pauc de la Lerrade França,
quila aquel èr serious qu'as pres, veses
pas douncque fas parLidadas «Héroïques
femmes de France ».
— Soui, iéu, oi, couma aquelas aucas
que chasca an ié liroun lou duvet. Las
« erouïcas feinas de França» couma dises
es aquelas que te fan veire sus lous images que rastèloun de fen em' de souliès
qu'an de taloun long couma moun deL,
de raubas de linoun garnidas de bella
dentella e qu'an de capelous qu'an d'alas
e que sount nauls couma lous capèls que
metoun nostes omes pèr se maridà, belèu

pèr sinjà la moda de Paris couma s'èroun
pas pus pouliL em' sous grands capèls à
grandas alas. Mès à barjà ansinda perde
moun tems. Se moun ome èra eici diriè :
« Lei feinas parlariàs cent ans sans
escoupi, e quand avés finit avès pas ren
di.»
Tout acò es belèu verai mès en atendent que m'hou digue, ié vau faire un
còlis que me costarà ben 20 fr. e qu'aquel
argent me lou foudrà Lrouvà en quicon.
— Anen, adiéu, t'en fagues pas trop pèr
toun vin : saique tout acò se renjarà pèr
lou milhou.
— Es de bondire
esde bon dire

Nostes Souldats
Xoste brave coulèga Pau Cristol,
bons atous de

llOma A. L., qu'ère estat citat lou mes passat,
vèn d'èstre blassat seriousament
gazes asfissiants.

I'an

DÓU

VIDOURLE.

militària e la palma sus sa crous de guerra ;
urouses d'hou anouncià à sous amics. Em'eles
toutesié souvetan coumplèta garisou.
— Felicitaciouns

au

capoural

mitralhaire

Adolfe François, de Mount-Peliè, qu'es estat
decourat de la medalha militària e de la crous
de guerra palmada.
— Renouvelan nostes bons coumpliments
lè coulounial,

noumat serjant-fourriè e decourat de. la crous
plesi de veire

aquestes jours en permissioun, en mèma tems
que soun fraire lou jout-lioctenent PauCastel.
— Sount

estats pourtats à l'ordre pèr lou

segound cop : Estièine Mauras,

ANNIVERSARI

Peliè; lou
gòri; lou

La guerrassa, e soun fais es grèu...

ron, de
toutes.

Quand dis que : « ce que pesa, dura ».

de Mount-

fusiliè mitralhaire Marius Four-

nier, de Loudèva ; Ernest Vignal, de St-Per-

Tres ans flnits ! Es longa e dura
— Lou prouvèrbe a rasou, Babèu,

lous

aprenèn que coumença d'anà milhou, e sèn

de guerra, qu'avèn agut lou

TRES au PAREL

pèr

espingat la medalha

à l'amic Marcel Castel, dau
LA FELIRRESSA

un das

La Lausela, ara canouniè au

serjant milralhaire Franeés TouSt-Andriéu-de-Sangònis.

Bravò pèr

— Sount eslats citats e decourats dela crous
de guerra: Pau Giraud, coundutou au 19ma
T. E.

LOU PIRE SUPLICE

M. ; Jonsè Valette, dau

156ma;

lou

canouniè Fernand Marlas; Reiniè Pascal,
capoural au 334ma; Antôni Aubagnac ; l'as-

Soufririèi pèr tus, miga genta,

pirant d'artilhariè Jan Motte; Grabièl Cros,

Toutes lous tourments d'aici-bas,

jout-lioctenent au 6ma senegalés ; Maurice de

Franc un soulet que m'espouventa

Falguerolles, lioc-tenent au 19ma dragouns,

Prene lou trin pèr Palavas !

toutes de Mount-Peliè.
— E pioi encara : lou marechal-das-lougis
Louvis Sapy; lou capoural Ernest Dunand ;

LOU BON CANTOUNET

Jan-Pèire

Lemaresquier;

Jousè Barbier,

toutes de Ceta.Marius Sèbe, ajudantau 115ma,
« Bota ! me disiè mèste Arnal,
I'as las licous de ma boutiga
Que valoun mai pèr la boutriga
Que trege miochs iXUrodonal. »
JAN-SANS-PÈU.

e Francés Manibal, de Pouzollas ; Elia Cavalier, de Poussan; Jan Delon, de Càstias.
— E pioi mai: lou jout-lioctenent Carles
Carnus,

lou fusiliè mitralhaire Carles Jean-

jean, e l'agent de liasou Enric Galtier, de
Clar-Mount;

lou marechal-das-lougis

Frou-

cand Artaud, de Mudasou ; Jùli Alquier,
de Faugèiras; lou granadiè Gastoun Bert, de

L'Ase de Mèstre Pierrou
Mèstre Pierrou, lou carbouniè de
Grata-Semèla, èra vengut à la fièira dau
Vigan. Au vèsprc se passegèt, badarèl,
doubriguent d'iols couma de poumas, e
avisèt la barraquela d'una endevinaira
as iols tapats d'un moucadou negre.
Aquela fenna ensacada dinc una rauba
sang-de-biòu aviè talament de daururas
e de brilhanls que semblava un miralhet
de lausetas. Mèslre Picrrou se quilhèt,
couma un piboul, davans pèr escoulà lou
« bouniment » e couma lous autres sourtiguèt sa pèça de vint sòus pèr assaupre
soun « aveni».
— Paure Moussu, quante malaslre,
faguèl la fenna as iols Lapals, « quand
volre àne il aura faiL Lrois pets, pecaire !
votre vidasse sera lerminée ! »
Blanc couma un lençòti, Mèstre Pierrou
revenguèt à Grata-Semèla, trantalhenl
couma se s'èra empcgat!
Lou lendeman mali, à l'auba, lou carbouniè toul pensaliéu carguèL soun ase ;
lou fais èra grèu, c sus lou cop de: Ha !
Hi !, la quela naula : pan ! pan ! I'ase ié
n'en escampèL dous jouL lou nas.
— Couqui dc sort ! s'hou diguèt lou
carbouniè, un dc mai e sièi mort, e
couma tenié à soun kior, de soun coutèl
faguèt un douzil em'una branquela de
caslaniè, e lapèf lou Lrauc de la bèstia.
L'ime siau, Pierrou e soun ase van de
cami plan-planel. Mès à la mountada de
Crèba-Sauma l'ase fourcèt e lou douzil
partiguèt em' una tala força que Mèslre
Pierrou lou reçachèl en plen pitre, faguèt
tres viradas e loumbèt morl...
Lou

BEDIGAS.

Beziès; lou fusiliè-mitralhaire Jan Quéraud,
de La Pèirada; lou telefounista Nouè Gleizes,
dau Souliè.
— Avèn

de bonas nouvellas

Rougè Vassas,

dau

Ganjol

dau 2ma genia, que

nous

carga de soun amistoussouveni pèr lous coulègas Mountmejò e Delpon-Delascabras; la coumissioun es facha.
L'AGENT

DE

LIASOU.

MEMORIA
Das Mount-Pelièirencs : Jùli Fabre, joutlioctenent au 159ma ; Nouè Bonnefous (8ma
couloun.); Marcel Jeantet

(4ma

zouavas);

Filemoun Sagnier, scrjant au 2ma
Celestin

genia;

Pradel (77ma inf.); Estièine

Rioux de

Messimy; Fernand

des

Benavenq,

capoural signalaii e ; Louvis Jean (247ma inf.);
JustiPoilpré (24ma couloun.); Francós"Bidegaray, serjant au 5ma genia.
— De Eugèna Jaudon, de

Massilhargues,

caponral an 35ma; Jùli Gevaudan e Batistin
Recouly, de Ceta ; Vitor Roques, de Roujan;
Andrióu Anterrieu, de Gijan, brancardiè au
163ma; Marius Aygalin, de Peròus; Massime
de

Ginestest,

de Beziès

lougis pilota aviatou.
— Dau jout-lioctenent

$r

marechal-das-

Marcel

Creissels,

avoucat à la Court de Mount-Peliè ; de Pau
Sacaze, de Perpignan, serjant aviatou, un de
nostes pïumiès abounats dau 142ma.

POSTA RESTANTA
A-m-un moulou de.coumpans. — Soui
estat prou faligat, e hou soui encara. Ai de
besoun d'un grand repaus, e moun courriè
n'en

patis.

Fasòs-me

crèdi

jusqua qu'ane

milhou. Amistanças en toutes. — Lou Chivaliè.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejonrnaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

{53, carrièira Agulharié, 53)

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.

—- Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Ecole "REMINGTON"

VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
%

~~~~~~

LEÇONS,COURRIER

ATHENEE-GINEMA

TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal

Films Artistiques des Premières Marques

Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada

Orchestre Symphomque

Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Quand reçaupran aquel journal

Qap»Fumoii» au 6ous«Sol

Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Consommations de Premier Choix

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

C.i.D.O.

LUNETTERIE MONDIALE

Paul RAiMOND

PARIS- MONTPELLIER

.BÊZIEBS

LA RE VUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES

lc'Imppimepi^ "If'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe fapidement les tpaûau^

Mensuelle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER

qui lui sont confiés.

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262002">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262003">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262004">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435295">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109989">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°53 (1è de setembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109990">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435283">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435284">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435285">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109991">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;53 du 1er septembre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109993">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109994">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110001">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110002">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110003">
              <text>1917-09-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110005">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110006">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110007">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110008">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110009">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110010">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110011">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1960"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1960&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261996">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°53 (1è de setembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261997">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261998">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261999">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/db5669e561c0e57e5938f0fb10cfd87f.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262000">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262001">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435286">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435287">
              <text>Jan dau Periguil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435288">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435289">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435290">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435291">
              <text>La Felibressa dóu Vidourle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435292">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435293">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435294">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594757">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594758">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594759">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640570">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718113">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
