<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1961" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1961?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:44:55+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="966">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/e2c3bd74bb476d5062d4ebbb68a26e8a.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107282">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107283">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107286">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107287">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139246">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/f14a8c2ee164666b566d2e3a4b52fe17.pdf</src>
      <authentication>be159015e7059d4e1163411b64b4e25d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631474">
                  <text>Tresièma Annada. — N0'

15

54

de Setembre

1917

Pèr vendemias tout paniè servis
(VIÈL PROUVÈRBE;

Dins aqueste numerot:

LA VEIMDEMIAIRA
pèr

«Jor*g,et,

de

Pastourèl

Lou Càscou dau Pichot
pèr Filliou

Lou Ginemà sus lou Front
pèr

Louvis

Fourmaud

EN SUPLEMENT

BICTOR
Redacioun :
23, Plan das Palriotas
MOUNT-PELIÈ

Galoia, lèsta, jouina e poulida,
o vendemiaira ! t'avièi vista toujour antau : embé toun mantau de
saca, toun coutilhoun courtet,
toun coursage laugiè un pauquetou
doubert sus ta petrina garrudeta,
e las manchas coupadas à mitatcouide, quitant à l'aise tous brassous, escarnits pèr la sourelhada
mès degourdits à desfruchà lou
vignarés.
E jout ta capelina clara, toun
mourre íinot, un briéu poulissounet, s'amagant. emb' un biais
agradiéu, à chaca baissada que
fasiès daus la souca ramuda.
T'avièi vista toujour antau: galejant
e cantant, rèina das cacalasses,
griseta escapada dau nis, venguda
vers lou mas, pas tant pèr garni
sa bourseta, couma pèr sc reviscoulà de bon sourel d'èr san e
d'amour...
Gar souvent, ta batuda acabada,
t'en reveniès daus lou Clapàs
plena de souvenis encantaires, lou
cor desvarilhat pèr quauque enfant
dau campèstre. T'avièi vista toujour antau : amoulounant de bèus
pantais d'amourousa, que quauques cops se capitavoun à faire
toun bonur.
Mès lou bonur, aici-bas, arriba
pas toujour à sa toca darnièira.
0 vcndemiaira, ioi t'ai vista e
moun cor n'a plourat. Tus tant
risenta, tant arderousa, tus un
tresor de tilheta, t'en reveniès de
la journada, ta capelinaèra negra,
e toun mourrc palot fasiè devignà
lou mau qu'en dcdins t'assecuta.
Paureta !... m'an tout dich: l'an
passat l'aviès encara aqui loun
Janou, lou bèu carretiè, manit
fortàs c brave ; vous aimaves,vous
vouliès, sounaves lou bonur... La
guerra vèn de vous lou raubà.
Bèu masclàs de la pus jouina
classa,vèn de toumbà, couma tant
d'autres. El aurà la glòria irnmourtala, el serà un eròs ; e tus,
vendemiaireta, demouraràs la soufrenta ; ravalaràs embé ta plaga,
belèu te planiran... E tc veirai couma t'ai vista ioi; car tournaràs

per
Lou Grafiè

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

—

vendemià, ié tournaràs pèr ta
vièlha maire, pèr toun pus jouine
fraire, pèr l'oustalada qu'a besoun
de becà. lé tournaràs tamben pèr
el, pèrlou reveirc dins ta tèstouna ;
pèr reveire lous bèus limouniès
qu'el menava, pèr ausi japà soun
chi, pèr reveire lou mas ounte plaçaves toun bonur.
E te veirai couma t'ai vista ioi:
t'cn revenguent de la vigna à pichots passes, la tèsta clinada devers la terra; t'arrestant au cantou
de la lèia das amouriès, faire pauseta au mèma endrech ounte vcniè
t'esperà d'abituda; e aqui, dins
l'èr siau, autrafcs troublat pèr lou
bruch d'un poutou, s'ausirà paspus
que lous plagnuns de toun cor malautou.
Demouraràs longtems aqui, clavelada pèr lou souveni; la nioch
te vendrà prene ; e, à lioga
qu'aval, dins lous camis qu'adralhoun vers la vila, lous vendemiaires parliran en cantant, tus, paura
agnèla, dins lou recatadou ountc
cspeliguèt toun amour, descouflaràs l'amarun de toun ama...
JORGET

DE

PASTOURÈL.

Una Biblioutèca circulanta
pèr lous souldats miejournaus
Reçabèn aquesta coumunicacioun que
nous fasòn un debé e un plesi de publicà.
Toules nostes legiguèires n'en coumprendran l'impourtencia e l'inlerèst,
A l'esligança d'A. Gambardella, que
bandiçjiièt l'idèia dins la « Gazeto Loubetenco »,jouta la designacioun de B. C.
venèn de counslituï una Biblioulèca circulanta miejournala emé lous libres que
lous autous, lous editous e de braues felibres an ben vougul nous faire teni. En
loutes, noste courau gramecis, mème pèr
aqueles—pecaire! —que desprouvesits
de libres n'an pas pougut pourgi, mès
nous an mandat soun afecioun e sous vols
de reùssida.
Sarian mau-venguls de vantà nosles
porres, mès se pol dire dejà que la B. C.

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 3 francs l'An

MOUNT-PELIÈ

Peyre, Le Cailar (Gard). Es una bona
obra que coumpliran aqui, e pèr quau
lous gramecian d'avança.
Pèr lous souldats que voudrièn proufîtà
de la Biblioutèca circulanta, ié bailaren
de ransegnaments dins un numerot
venent, en publicant lou calaloga das
libres que sount dejà à sa dispausicioun.

es à la fes una obra de soulàs e de proupaganda, e l'an coumprés antau lous que
nous an largat tant amistadousament de
libres.
Es faire una bona obra que de mandà
emé lous libres felibrencs un pauc dau
sourel e un pauc dau fougau as pialuts
miejournaus. Mès l'oura es ben venguda
pèr la proupaganda :
Liont dau Miejour, l'on parla miejournau pus voulountiè — que la lenga,
pecaire ! es tout ço que nous soubra dau
fougau, dau vilage, de la vida passada
e d'unes qu'avans guerra mespresavoun e
aqueiravoun sa lenga la charroun emé
saliva tre que podoun.
Las nèscias atacas contra lou XVma
Cors an derevelhai nosle lèime patrioutisme e milhou qu'avans, e à causa tamben de la terra quaparan sabèn ço qu'es
lou Patrioulisme e ço que ríen fai sa
força e nous senlissèn Miejournaus.
Lous païses traficals, las poupulacious trevadas nous an fach veire en
toutes couma èra diferent e mai bèunosle
païs.
Lous resconlres enlre coumpans dau
Miejour (subre-iout pèr aqueles que
sount esmarrats dins de regiments de
lenga d'oui) an grandit, avenal, cimentat
aquel amour dau païs, dau Miejour, de
la lengaa miejournala.
E /a B. C. arriba à pount pèr abèurà
aquel amour patriau. Coumençan emê
pas res, mès se nous coumprenoun e se
nous ajudoun poudriè grandi nosla obra.
E quau vèi pas quante ben pèr 'la Causa
mislralenca se loutes lous souldats miejournaus legissièn au mens un das capd'obras ? Quant d'aposlas se Irouvarié-li
pas dins lous pialuls! e quanla força
aurièn sous dires d'aqueles aparaires de
la Palria, quoura tournarièn dins sa
Patria...

Las Ensepas dau 4ma Coulounial
i
FIGARO PIALUTARI
Ensegna pèr lou perruquiè Beynes
Aici rasan de man de mèstre
Mès rasan pas que lous pialuts 1
Se lous civils... n'en voulièn èstre,
Se lous embuscats tant coussuts...!
Qu'aici sount pas jamai venguts
Voulièn tastà d'aquel ben-èstre,
Çai serièn pas ressaveguts...
Aici rasan de man de mèstre
Mès rasan pas que lous pialuts.
II

LA RÈINA DE LAS ROULLANTAS
Ensegna pèr lou cousiniè
Louïsou Inguimbert
Amai çai paguen pas de mina
Que seguen mai negres que blancs,
Çai fasèn de bona cousina
(E nous lavan souvent las mans...)
Avèn la bona renoumada
ne fà la soupa couma cau,
La fà pas trop ni prou salada
E de tène lou fricot caud.
Fasèn de » jus » sens chicourèia,
E qu'es bon ! qu'es dous e qu'es fort
Un quart d'aquela ripoupèlha...
Boudiéu ! derevelhariè 'n mort.
Lous lipèus, las lengas groumandas
En lioc an pas trouvat mihou :
Es la Rèina de las roullantas
La roullanla de Louïsou.
DELPON-DELASCABRAS.

Armada d'Ourient.

Encara un cop, es pâs de besoun d'ensistà sus rutilletat e la mervelhousa
força de proupaganda de la Biblioutèca
circulanta.
Sèn soulides que lous amics dau Gal
ié mercandejaran pas sa simpatia.
Pregan toulos lo'us que podoun dispausà pèr nostes pialuts de quauque
libre miejournau (obras en lenga d'oc, ou
preloucant l'istòria c Ia literatura miejournalas) dc lou fáire tène au secrètariat
de la « B. C. », encò de Madama S.-André

Lous prouvèrhes dau mes
Quand vèn Sant Matiéu
Adissiàs l'esliéu !
Pèr Sant Michèu
Tuga Vabelha e tasta lou mèu.
* *

Uautouna
A ioutes mau douna.

6

�TABLÈUS DE GUERRA

Lou Càscou dau Pichot
A Vamic Courtiol
— No, se tus creses que me vau faire
tugà, te troumpes. Soui pas vengut aici
pòr acò. Se i'a mai de dous ans que
soui coumandat pòr de tipes que i'entendoun pas res, mès que saboun se rescondre quand acò peta, ioi n'ai un sadoul.
T'hou dise e t'hou redise, me vau pas
faire tugà pèr eles. Tus que vos pareisse
inteligent, esplica-me à dequé vai nous
menà 'quesla guerra? Tugan d'omes
couma nautres, que counouissèn pas e à
causa qu'an un abilhage gris, un càscou
pounchut, lous duvèn prene couma una
cibla. Mai n'en tugan, mai valèn. Lou
das nostres que n'en tuga fossa es un
eròs, l'alemand, el, es una canalha, una
fripoulha, un pas res quc vargue. Mès,
bardot, as-ti sounjat, quand quiches lou
chi de toun fusil, que vas tugà 'n ome?
E dequé t'a fach, aquel ome, pèr que de
but en blanc, sans rima ni rasou, i'apegues una bala entre lous dous iols? Vos
pas saupre belèu lou malurque vas faire.
Vos pas te rapelà qu'aquel alemand es
couma tus paire de familha, qu'el mort,
belèu dous ou tres anjounèls crebaran de
fam, que sa vièlha maire mourirà de doulou ou de misèra, qu'una blounda manida plourarà toulas las lagremas de
sous iols, à causa que tus, pèr gagnà 'n
galoun ou una crous, auràs assassinat
quaucun!
— Quand auràs finit, Vitor, de desbourrounà, t'arrestaràs belèu. Coumprenes pas que tous rasounamenls sount
lous d'un nèsci!
— No ! soui pasnèsci, sabe dequcdise.
Avans la guerra ère pèr la supressioun
de l'armada. Voulièi, dins moun pichot
ime, que i'agèsse pas ges de frountièiras,
que quante que seguèsse la coulou de la
pèl ou la Ienga que parlèsse, un ome èra
lou fraire d'un autre. E digus, m'entehdes, digus au mounde aviè pas lou drech
de dire à I'un d'aqueles dous omes : « Tè,
prend un fusil e vai tugà l'autre».
— Vitor, t'en prègue, i'a de jouines
souldats que vènoun d'arribà, fossa d'entre eles portoun lou grespe de dòu, pèr
un fraire ainat qu'es inort cn plena
batalha, as pas lou drech de parlà
couma acò davans eles.
— Pioique pode pas parlà, m'en vau.
E s'en anèl. Vitor èra una tèsla cauda
emé d'idèias avansadas, qu'esplicava e
sousteniè toujour emé trop de vioulensa. Sarralhè de soun mestiè, èraavans
la guerra un grand menaire de grèvas
e partisan dau bruch e de l'esclandre.
Aviè agut à faire emé la pouliça e s'èra
troubat dins de michants embouls, sustout lou jour ounte de grevislas brullèroun e desmouliguèroun una granda
ùsina de machinas.
Viéu de caratèra, fort couma un brau,
aviè maugrat tout gardat un brave cor.
Aimava sa fenna e sous dous enfahts
à la fouliè, e dins el i'aviè souvent una
lucha terribla entre l'amour de sa familheta e las idèias mai ou mens anarchistas de quau èra lou porla-drapèu. De
cops, se quilava gagnà facillament pèr
quaucas bonas paraulas. Aviè, ailas! lou
grand defaut de se quità gagnà pèr lou
darniè que ié parlava, lant pis s'èra un
michant ou un bon coúnselhè.
Desempioi la guerra, soun caratèra

s'èra coumplicat chaca jour e ben fì seriè
eslat lou que I'auriè analisat d'à-founs.
Las soufrenças de la guerra, la trislessa
d'un vèspre de balalha, la misèra que
sabiè à soun ouslau, sous senlimenls e
sas idèias l'avièn rendut michant couma
un ligre, e digus ausava pas pus s'en sarrà.
Quantde cops, pamens, l'ai vist s'amagà e plourà, aprcs que lou vagucmèstre
i'aviè bailat un pichot còlis ou pagat
un mandat: « Criminèls ! disiè alors, me
quitarés pas anà gagnà ma vida c lou
pan de mous enfants? Caudrà-li quesans
res fairc, sièguc nourrit pòr una fenna
qu'à l'oustau se crèba e que se lèva lou
moucèl de la bouca, pèr me mandà quicon ?» E Vitor plourava couma un enfant.
Vitor aviè fach emé soun regiment la
Marna, l'Yser, la Champagna amai Vcrdun. El s'en òra lirat sans la mcndra
graufignada e coumtava qu'acò durariè.
Tout lou mounde sabiò que mai d'un cop
cra parlit à l'assaut sans armas, e que la
soula cartoucha qu'un jour tiròt pèr
ordre, l'aviè tirada en l'èr. « M'an empachat avans la guerra de parti pòr l'Espagna, disiè à quau vouliè l'entendre;
pioique pode pas ioi deserlà, qu'acò me
coustariè trop, vole pas èstre un assassin couma lous autres e vole acabà la
guerra sans que lou mendre degout de
sang siègue voujat pèr ma fauta.»
Un jour, au cantounament ounte èren
au repaus, lou grand Enric, qu'òra lou
soul emé quau èra ben amic, e qu'arribava de permissioun, ié diguòt: « Vilor,
ai vist ta fenna e lous pichotets, tout acò
se porta couma un charme e te vau embrassà pèr eles. I'a toun ainadet qu'es
un poulit aissable, mès travalha à I'escola, que n'es un plesi. Bola, pos n'èstrc
fièr d'aquel estanciur. M'a rccoumandat
de te dire que coumtava sus tus pòr que
ié pourtèsses lou càscou d'un bòchou
qu'auriès tugat de ta man. »
Ah! couma ié seguòt penibla la demanda de soun enfant. Dequé, aquel manidet bloundinèl, poulit couma una filha,
naut à pena couma una bota de jandarma,
ié coumandavaà el, el Vitor l'anarchista,
d'anà tugà un bòchou e de ié pourtà 'n
càscou ! E aquel càscou soun enfant s'en
amusariè, lou mounstrariò em' ourgul à
sous camaradetas c cridariè à toutes :
« Es moun paire qu'a tugat Iou que lou
pourtava ! » — No ! acò scrà pas. Janou
aurà'na ancada, mès aurà pas ges de
càscou.
Lous jours se passèroun, lou canoun
pelèt fort en Picardia e lou regiment de
Vitor marchòt tournamai.
La batalha duviò 'stre lerribla ; jour e
nioch l'arlilhariè picava sus las pousiciouns alamandas. Nostes pialuts jouïssièn de bonur e languissiòn de veire
picà l'oura ounte anavoun íilà de l'avans.
Vitor èra loujour triste e pensava toujour au càscou pèr Janou.
— Encara un cop, s'hou disiò, nous
anan faire lugà pòr pas res. Avansareil
un pauc, mès lou terren qu'auren gagnat
serà pas prou grand pèr servi de cementèri à toutes lous das nostres que van
toumbà... » Couma anava countunià,
soun capitàni passa procha d'el: « E i'anan pèrde bon aqueste cop, Vitor, comte
sus lus. »

e lou carbou... Mès fai pas mai! Avèn un nou-

— E pensa au càscou dau pichot, ié
cridèl lou grand Enric, qu'aviè 'ntendut.
Lous iols de Vitor alors se viròroun
e lusiguèroun d'un esclat nouvòl.
Pèr lou prumiè cop, plantèt sa baïouneta dins lou ventre d'un gros bavarés,
pioi ié prenguòt soun càscou. Mès sus
lou vòspre à soun tour scguòt loucat:
una bala de mitralhusa i'aviò traucat la
polrina. E couma la luna sc levava, au
grand Enric que Iou fasiè bèure, sousquèt : « Soui eslat toujour un michant
souldat, pèr un cop qu'ai vourgut faire
couma vaulres, acò m'a pas reussit.
Paura Liseta ! Paures pichots ! Diga-ié
ben que ma darrièira pensada es estada
pèr eles. Pourtaràs aquelcàscou à Janou,
e ié diràs qu'aparteniè à un das siòis
" alamands que soun paire a tugat, lou
jour qu'es estat tugat à soun lour. »
E lou capitàni qu'èra darriès lou grand
Enric c qu'aviè entendut lous darriès
mots de Vitor, ajustèt : « 16 pourtaràs
tamben aquela crous de guerra qu'ai
demandat pèr Vitor au coulounèl, e que
vèn de me la mandà. »

vèl cinemà : acò nous mancava...
Me dirès belèu quo céu èsli-e destíniboùrlats
pèr mountà 'n

cinemà d'aqueste moument :

no ! pioiqu' aquel, couma lous autres, refusarà
de

mounde. D'alhurs, lou cinemà s'apella :

Sant-Danis — un sanl qu'a perdut la tèsta ; es
un patrounage ben troubat.
Lou gerent dau cinemà

Sant-Danis

es

M. Monteux, proufessou de cant au Counscrvatòri.

Pourrà eihbaucbà

quauques-uns

de

sous brilhants elèvas, couma lou negre Armoretli, pèr virỳ de films: au mens cligus pourrà
pas troubà à dire à sa vouès...
„—™&gt; L'Eldorado, el, à part de cinemaboulisà lou public clapassiè, vai reprene tems en
tems — e prou souvent — soun genre d'avansguerra. Las Varietats de Marselha ié bailaran,
pareis, una seria de representaciouns ; i'aurà
un moulou de « revistas » mai nèscias e mai
pourcatièiras las unas que las autras, etc...
Ouand vOus

hou

dise :

lous de I'arriès

podoun tène. E tendran. Tendran mème quauques cacha-mourres, se jamai lous pialuts se
ié metoun.
Lous journals à dous sôus. —

Pendent

quauques jours, chaca mati, èra una devigneta
qu'on se pausava : o Quand coustarà lou journal, ioi ? »

De fes èra 1 sòu, de fes 2... Acò

dependiè.

Oli poudiè, entre amics, faire d'es

coumessas,

FILHOU.

ejougà lou dejunà ou l'aperitif.

Ara, Ia questioun es reglada ; de bon ou de

29 de Janviè 1917.

michant grat, cau que tout lou mounde marche
au reglet das dous sòus. Lous prefèts an cricat de las dents e parlat de faire marchà lous

La Vida au Clapàs

coumissàris : es pas pèr pas res, foutre ! que
luchan pèr lou Drech e la Liberlat.

La

Remarquen que lou Goubèrnament sanja, pèr

Coumpaniè Rambal. — Aquela bella

coumpaniè
milhou

lou journals,lou sistèmaqu'aviè toujouremple-

rambalha de longa e marcha pas

pèr

acù. Desfari

remountà de l'autre,

d'un

couslat

gat. Jusquas ara taxava las causas pulèu en de-

pèr

jouta das preses que fasièn lous merchands.

sanjoun un poutèu de

Ara, oublija de journals que se countentavoun

plaça e n'en metoun dous pus liont. Besouns

d'unsòu,dese faire pagà lou double. Perdequé?

estrategicas belèu ? Acò empacha pas que lous

Pèr diminuà la venta, e dounc faire d'ecou-

fiéusses tomboun toujoui', e que lou persounèl,

noumias ? Ebé ! dau tems

— sustout dempioi que lou fumeluni'es emplegat — es mai que mai aimable. Mès... vous
avisèsses pas de mountà
douçamenet,

la liéura e lou cinemà 20 francs la plaça !

ou de davalà trop

car belèu voste mourre

M'en diriès de nouvellas lou lendeman !

n'en

Lou

prendriè.
La coumpaniè Rambal se fica pas mau de
tugà ou

d'assucà, es

que ié sount que

taxoun lou vi300francs l'etò, lou sucre 5 francs

assegurada contre la

Camarda. I'a 'n pauc que se sap que la ligna

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Pau MEYER

de la davalada dau Peyrou es dangeirousa
amai la dau Goubèrnament ; mès cresès que
faran passà lou rambal en quicon mai. Bougre,
no ! i'a trop de mounde dins aquelas carrièiras,
qu'aimoun d'èstre «àl'instar »dela granda vila.
Aussi, avèn agut l'emoucioun de veirè, dous
ou tres cops, engrunà la cabaneta dau bas de
la davalada. Acò a fach refiechi lou cafetiè dau
cantou, e a barrat, de pòu qu'aqueles nouvèls
n

tanks » dau Clapàs i'anèssoun bèure un cop

un

pauc trop souvent. Lou rambal a fossa

defauts ; dins l'interèst das Clapassiès revendren sus soun comte.
Dins lou campèstre. — I'a de souldals que
rauboun de rasins ; s'encara lous manjavoun !
mès avèn aprés que dau coustal dau PontJuvenau coupavoun e quìtavoun lous rasins
au sòu. Segu qu'es pas de Miejournaus qu'an
fach acò, car lou Miejournau se troumpariè
pas, e anariè pas

prene un aramoun pèr un

muscat ou un boi-negre pèrun cinsau. Caudriè
survelhà

aquela

anarchia

que

revoulu-

ciouna lou campèstre, e espargná de souvenis
couma lous quitats à Palavas pèr lous

Pari-

sencs dau lè genia.
Au Grand-Teatre. — A'ejaqui mai quauques
bruchs que courrissoun, e qu'avèn arrestats au
passage.
M.

Noste baritoun d'aqueste an serà

Ansato,

e

nosta

cantaira

d'oupereta

Mlla Belville. Kmé Ious noums qu'avèn dounat
Vautre cop, la troupa es antau coumplèta.
Las representaciouns se bailaran toujour lou
dissate au vèspre, e lou dimenche : tantossada
e vesprada. La vesprada dau dimenche

serà

mai que niai counsacrada à l'ouperetà, genre
qu'agèt l'an passat tant de
guerra !
I'aurà quaucas represas

succès :

es la

interessantas,

quaucas representaciouns de grand

e

ouperà,

emé lou councours dau lenor Jaume.
Reparlaren de tout acò en tems vougut, se
n'avèn la pena — e lou plesi.
Cinemaboulisma. — I'a de mounde qu'nn de
làguis se lou civil tendrà. Oi, lendrà jusqu'au
bout — amai pus liont. Lou pan es negre, lou
sucre rare, lou vi à 100 francs l'etò (sus souca!)

La mort de Pau Meyer a pas menat
tant de bruch que la d'Almereyda; en
França, i'a pas res couma d'òstre un
pouliticaire pèr que lous journals s'oucupoun de vous.
Pamens, Pau Meyer èra d'aqueles omes
que fan ounou à soun païs; aquel enfant
d'Alsaça èra das Franceses que fasièn
caneta, pèr la sciença de las lengas
roumanas, as sabents dc delai lou Ren :
mès lous bardots de la granda prèssa
francimanda ignoroun acò, couma lant
d'autras causas !
Mèstre roumanista, Pau Meyer cs das
que dcssoutèroun e boulèroun en plen
jour lous tilres de noublessa de nosta
antica lenga d'oc. E noun countent de
servi pòr sas obras remarcanlas la causa
dau Felibrige, ié bailòt de longa lou
temouniage de sa simpalia persounala.
Seguòt, en 1868, un das tres felibres
— emé Mistral c Roumiéu — qu'anèroun
en Calalougna renousà lous liams de la
viòlha amistança qu'unis Catalans e
Miejournaus. Dins soun raconle Li Felibre en Catalougno, Roumiéu n'en parla
antau:
Lampavian. A Lunèu fauguè nous arresta:
Aqui, Meyer, loujouine e savènt archivisto,
L'esprit viéu, lou galant Ietni, quenOus devislo,
— Nous atcndié — venguè coumpli la trinita.
Alors, se n'eisibis, de papié dòu cartable ;
Alor, se n'en legis, de tèmo prouvençau ;
Alor, se n'en degaio e de pebre e de sau!...
Es proun nche, Meyer, pèr èstre caritable !

D'aquela richessa e d'aquela caritat,
nosta Patria e nosta Lenga miejournalas
n'an proufitat larjamcnt. Que la memòria
de Pau Meyer n'en siògue lausada e
grameciada longamai!

■

�(Ina Seença de Cinemà
sus lou Front
L'agent de liasoun rintra en cop de
vent souta la tenda : « Les ceusses qui
veulenl aller au Cinéma ce soir au village,
Váppel sera sonné une heure plus lard. »
— M'as foutut en caire, em' loun
cinemà ié vène, couma se ié sian pas
proun au cinemà, aici !
Pamens, un coumpan me fai : « Vos
que i'anen, nous passejaren, e s'anan pas
au cinemà, proun sabes que lous eslaminets mancoun pas nimai lou íilhan,
e poudrian rire una gorjada ».
lòu jamai sorte pas, maipòr aqueste
cop dise à Leoun (es lou noum dóu coumpan) : « Oi, tè ! ve, tant ben vole, anan
soupà, pioi i'anaren. »
Sèn en terra flamenca, e lou vilage
retrai loutas las qualitats e toules lous
defauts d'aquel païs ; chasque oustau es
un mercanti, se ié bèu de chopas, de
slouts, de vin blanc à douge sòus lou
pichot veire (siéuplèt !) e susloul se ié
galeja las feinas pas trop espaurugadas
que le fan petà lous « God Fordom »
couma lou tron ! un carreliè cetòri.
Camin fasen Leoun me dis : « Se me
fasiòi rasà » ; e nous vejaqui à la recerca
d'unperruquiè ; n'en deslouscan l'escritèu
sus la veitrina d'un gnafre ; acò fai ren,
dintran. Moun Diéu ! sentiò mai lou quior
quc lou Congò ; mòs lous pialuls soun
fachs à-m-aquelas causas ; e las òudours
de las viòlhas causselas i'aflatoun pus
lèu lou nas qu'aquelas de LorenziPalanca.
Un vièl coupava Ious pòusses, emb' un
parèl de cisèus à toundre lous chis, emai
aviè lèu fach ; un, dous, tres cops, e
moun ome èra lòsl; emb'un aulre ?
Leoun s'assèta sus lou fautul; cncara
plus rede un, dous, trcs cops, un pauc
d'espaulirage pèr lou pac.ient, e acò i'es;
ben entendut i'as pas lou contra-pèu, e
se vos d'aiga pòr le lavà, i'a la fonl au
founs de la cour !... Quant costa ? Dous
sòus. An, fau à Leoun, n'as agut pèr lou
pres.
— S'anavian faire un tour encò de
Judit ? Judit es una agradiva bruna que
couma de juste fai bistrò ; dise coumade
juste perquó pèr pas faire bistrò dins lou
païs fòu èslre vièlha e mau-fouluda.
Pòr lou moument es oucupada embé
de Belges e d'Ingleses que maliciousament ié pessugoun las ancas. Buvèn dous
Porto e couma la nioch vèn, de segur,
lou cinemà en plen èr a coumençat.
S'atrova pas liont, dins un ermàs. Entrc
arribà fasòn lou lour de la foula, e
causissèn una bona plaça, valent-à-dire
una plaça ounte i'a un pauc à gratà,
couma se dis en parladura pialousa.
Vesèn lou prumiè tablòu, de chivals e
de co\v-boys, que passoun dins de revoulunadas de poussièira e de ventàs. Pioi
s'acoumença lou segound ; aqui bute lou
couide à Leoun e ié fau : « Regarda
amount, toutara anaíi rire », e de fèt lou
aeròs bòchous arriboun, elcs tamben
veire lou cinemà.
Sc crida: « Les lumières, les lumières » ;
dóu cop tout s'ennegresis ; Leoun n'en
ploura pas, que sa veisina es pas trop
lourda ; mai, mous amics ! quanta
desbandada ! Quau s'estrema souta lous
camiouns, quau' s'encourris au vilage en
cridant couma so i'aviè fioc ; e zou !
s'embousouna dins la cava. Aquelas ca-

vas !.ço que n'en vesoun ! nautres, au
milan d'aqnel bonrlis risòn.
I)ins dos minutas, reslan soulels, lous
aviouns sount passals, que van plus liont
traire sas boumbas, e vesòn plus que
lous pincòls das proujelous qu'escouboun
lou cièl Iraucat d'esclalas d'oubuses.
— Dequé fasèn ? fau à Leoun, crese
ben quc dau cincmà, n'avèn visl la plus
bella pèça.
— Oi ! me dis, mès sabe pas ounte a
passat ma veisina.
— Te n'en fagues pas, ié responde ;
de segur es pas perduda pèr lout lou
mounde ; i'a de cavas ounte la seença
countinua...
En arribant au camp, lous amics me
galejoun : « L'as vist, Iou cinemà? »
— Oi, que l'ai vist, e I'ai mème trop
ben vist !...
M'anère jaire en murmurant : «Couma
voulèspas que la guerra dure ! »
Ere mai redevengut pensatiéu, e lou
cafard mc targuejava...
Louvis
En terra Flamenca,

FOURMAOD.

aquesta 24 d'Agous! de 1917.

« PATRIO!... "
Noste eminent abounat e amic M. lou
general Azibert nous baila Ia bona idèia
de retraire aquel bèupassage dau pouèma
Dal brès à la toumbo, lou cap-d'obra dau
majourau Justi Bessou.
Que l'on ajo arnperurs, ou reis, ou republicos,
Un boun soullat ba pas serca jicos ni micos ;
La Franso acoi la Franso, e. l'on seq soun
[drapèu...
Patrio ! aquel soul mout lusis coumo 'n flambèu
Sus l'asiè des fusils et de las baïounetos :
Sono anbe lous tambours, lous clarouns, las
[trounpetos,
Trono ombe lou canous de balouns en balouns...
O Franso ! tout Frances que porto tousgalouns,
Dal sinple capoural al jeneral d'armado,
Acoi toun porto-bouès, patrio tant aimado !
Tu sios l'amo de fioc d'aqueles batalhouns
Ou'abansou d'un pas fiere bòu coumo deliouns
Planta, decoundlu bos, toun drapèu que lous
[guido,
Sans te mercandeja loursangni mai lour bido.

Aqueles verses dau mèstre-felibre
rouergàs sount toujour, e ara mai que
mai, de circounslença. Nous agrada de
lous publicà couma un ou'magedinne d'el
à l'erouïsme das souldats de la 31 ma
divisioun, que comla lant dAveirouneses
e qu'un de sous regiments, lou 122, tèn
garnisou à Roudés — dempioi que quitèt
Mount-Peliè, nous souvendren toujour
couma...

L'ESCUPIDOU
Toumàti es revengul darniòramen d'en
pcrmissioun. Era counlònt que-noun-sai:
avïa vist sa mairina.
Ah! tèn, es vèr (vrai). V'avii pas dich
que, despi doui mes, avïa una mairina
de guerra. E una mairina numcrò un, si
vous fa rèn: ni mai ni mens que la
coumtessa de San-Brancai, quc lout
Niça counouisse, tant pèr lou siéu noum,
— un dei pu antic de la noublessa — que
pèr tout lou ben que fa.
Au nouostre brave « cuistot», li manda
toui lu quinze jours un gros còlis plèn de
lecounaria (groumandiges), e un bèu
bihet de cinq franc.
Dounca, Toumàti, lou jour d'apròs
la sièu arribada, pensèt à li anar faire
una vesita. Nen parlòt à sa maire que

noun pousquèt que I'aprouvar e que,
après un tour en lou jardin, tournava
em' una brassada de rosa.
— Ten! li pouorteras aqueli flour, en
aquela brava dama. E fai ben atencioun
de ti saupre presentar, qu'es de gònt
couma si dèu.
Un' oureta apròs, Toumàti e lou siéu
bouquet arribavon en plaça San-Doumenegue, doun eslà la coumtessa.
A dire Ia verità, avïa ben un pau Iou
tibou-tibou cn mounlanl l'escalié; lambòn,
en arribant sus lou planel, si pauvèt un
moumentin avanl de sounar.
La doumestica que Ii durbèt lou faguèt
intrar e, una minuta apròs, la coumlessa
intrava.
— Ah ! siès vous, lou miéu fihóu, li
diguèt en niçard, ma en un niçard un
pau pounchut. Mi fa ben plesi de vpus
vòire. Couma vous pourlas ben! Ma,
assistas-vous, assistas-vous. Bessai (belèu)
avòs sel? Vous refresquerès ben un
pau. E noun fumerias un cigàrou?
— Es pas de refut. Ma lou fum vous
generà, fouorsi?
— Xoun, noun, lou miéu fihóu. Ai
l'abituda, lou comte es fumaire.
Toumàti èra encantat. Béuguòt mièch
vèire.
— Parlas-mi d'acò! Aulre quc lou « pinard » de l'ourdinàri. Vous creserias,
mairina, que lou vin, l'avèn pagat fìn
trenta-uèch sóu, à Verdun?
Pi, sensa si faire pregar, abrèt(a/«/nè/)
un cigàrou.
E fouguèt que coumencesse à charrar :
doun èron, ce que íaïa, couma èron
loujat, quc sàbi encara.
En un moumènt dounat, li venguèt
da escupi e, sensa mai de façoun, vous
mandèt ai siéu pòd un' cscupuegna grossa
couma 'n escut.
Madama de San-Brancai faguèt messioun de rèn vèire, ma sounèt la doumestica e li parlòt à l'auriha. Aquesta,
rintrant 'un pau après, pourtòt un bel
escupidou plòn d'una ccndria roussa
couma l'or, quc pauvòt à drccha dóu
nouostrc pelous que noun li faguèl alencioun.
E lourna, de charrada. Toui aquelu
raconte anavon pas sensa béure quauqui
goulada d'aquéu vin que, francamen, li
agradava.
Tout-en-un-cóup, anava mai escupi
ma, en vcònt la bouita qu'èra dapè d'éu,
si virèt e mandèt la medaia de l'autre
coustat.
Aloura, la coumlessa si levòt e, tout en
fènt una mina dc desgust, ém' au pèd
poussèt l'escupidou de l'autre caire dc la
cadiòra.
Toumàli counluniava de parla. Racountava li misèria dóu mestié, la pauta
de la Mcusa, lu boumbardamen. Moustrava, à sa mairina, lu tros d'oubus
qu'avia recuhit à la siéu intencioun
Era talamen plen dóu siéu sujct que,
lou cigàrou acabat, anava pòr escupi
quoura vcguèt mai l'escupidou ai siéu
pòd.
— Couquin de mestié, diguòt empacientat, se la rni melés mai de coustat,
finisserai pòr li cscupi dinlre.
J. CIORDAX,
23 de juin 1917.

de Niça.

Nostes Souldats
Avèn aprés emé plesi que lou jout-lioctenent
Pau Acquier, de Loudeva, un das eròs dau
Mort-Ome, citat dous cops, èra prepausat pèr
la Legioun d'ounou, e

sèn

urouses de lou

felicità.
— Feliciten encara lou scrjant Jùli Dô,

de

Lunas, tres cops citat e medalhat militàri, que
vèn de gagnà em' una 4ma citacioun l'espalleta
de jout-lioctenent ;

amai lou marechal-das-

lougis Pèire Le Roy de Boiseaumarié, pilota
aviatou, citat pèr lou 4ma cop e decourat de la
medalha militària.
— Jan Anglade,

de Loudeva,

a

tamben

ressachut la medalha militària, emé la crous
de guerra. Nostes coumpliments.
— Coumpliments mai as valhents qu'an descroucat aquesta passa sa 4ma citacioun : lou
lioctenent-aviatou Emila Troncy e lou capoural-fourriè Vincent Bouny, de

Cota ;

lou

serjant Filipe Beyne, de Mount-Peliè ; l'abat
Estièine

Amiel,

ajudant-telefounista,

de

Flourensac.
— Sount estats citats

pèr lou

3ma cop:

Antounin Audema, de Càstias, serjant au
4ma zouavas ; lou jout-lioctenent A.-L.

Bar-

bezier, de Loupian. Hou^sount estats pèr la
segounda fes: lou marechal-das-lougis Alfonse
Gayraud e lou capoural Pau Dupy, de MountPeliè.
— Sèn estats urouses d'aprene la nouminacioun dau doutou Giral, de Fontés, couma
ajuda-major

de

lra

classa. Nostas felicita-

ciouns.
— Noste coumpatriota Edouard Bouisseren
vèn d'èstre pourtat à l'ordre dau 358ma em' una
citacioun

supèrba.

Milhous

coumpliments

à-m-aquel valhent Clapassiè e à sa familha.
— Dins la cola toujour

noumbrousa

das

pialuts miejournaus decourats de la crous de
guerra

relevan

emé gau lous

noums

de :

Marcel Soubeyran, dau 4ma d'enfantariè, lou
marechal-das-lougis

Marcel

Biau,

Enric

Cournud, lou lioctenent Barthólemy, lou
lioctenent Saury, de Mount-Peliè. Ló"u serjant
Batistin Labat,

Louvis Lopez,

l'agent de

liasou Cassius Braizet, Jacques Alguero, lou
capoural Jan Miramont, de Ceta.
— E

pioi

lous

de :

Jousè Sabatier,

de

St-Chinian, jout-lioctenent au 3ma d'artilhariè ;
lou

medeci-ajuda-major

Jan

Ouradou,

de

Loudeva ; lou telefounista Marc Boisson, de
Mèza ; Jaques," Gourgun, de Lunel, marechaldas-Iougis-chèf au 16ma T. E. M.; lou serjant
Carles Barthès, de Beziès ; l'agent de liasou
Augustin

Rouvière,

de

St-Pergòri;

lou

canouniè Jouachim Fressac, de Vendargues.
— Avèn

de

nouvellas

dau

coulèga

Pau

Cristol, que vai vers lou milhou. Avèn vist
au Clapàs aquesta quinzenada nostes- amics
Jan Bardin, en permissioun, e Bompy en
counvalescencia.
L'AGENT DE LIASOU.

Das Mount-Pelièirencs: Celestin Bessières,
ajudant au 38ma ; Augustin Salles(llOma A.L.);
Froment Danton (3ma zouavas); Emila Boudó (2ma genia); Jan Palme, ajudant au Cma
genia :

Enric Gras, telefounista au 341 ma ;

Emound Delbos, % I

(4ir&gt;ma inf.); Louvis

Salez (2ma secioun infirm.); Pau Boyer, serjant au 22ma coulounial; Frederic Verrier,*,
ingeniaire, capitàni dau genia; Fernand Fauquier(8ma A. L.) ; Ernest Masseguin, J, lioctenent au

81ma; doutou

Michèu

Stieber,

ajuda-major de lra classa; Marius Tortech,#,

Vèn de pareisse:

coumis-grafiè au Tribunal civil.
— Do Jousè Rouger (5Gma art.) e Zeflrin

Noste suplement: Lou Sermoun de Moussu
Sistre, sèt cansous clapassièiras, quatre dessens de Marsal, tirage especial sus bèu papiè.
Costa : 5 sòus.
S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal.

Imbert (273ma art.), de Saussan ; Andrióu Vió,
de Vilamanda, brancardiè au 173ma ; Marcel
Guibert, de Sant-Pous, ijjf J, jout-lioctenent
au 207ma.

�— Digàs, Marioun,

_55

&amp;#0

D'ounte vèn lou renoum

IGTOR

De l'atalhè Causse-Fedièira
(53, carrièira Agulhariè, 53)

ampant soun mièch davant un coumtadou
D'un cafètou
De Ia Vau-fèra,
Sanle e tout espclhandrat q'u'èra
Lou cantaire Bictor, un vantota, un simbèl,
Debatelava : Aviè cantat Guillaume Tell
Au grand Teatrc. — ? —
— Saique dinc un cor majestous,
— Ni tus, ni vous —
Ounte suíis qire n'iage quatre
Bramant dins soun aplicacioun
Pèr retraire l'animacioun
(End' un pauc d'imaginacioun)
D'una armada souissa ou germana
Ou d'un pople en revoulucioun,
E... faire pìóure una senmana !
Basta ! Passen. — L'artista illustrèt soun discours
De quauques moucelets prou courts :
Tres pourtadas de «' Déjanire »
Un pichot èr das « Duganauds »
(Que prenguèt belèu un pauc naut)
Un floc dau « Proufèta ». A ben dire
Se n'en tirava pas trop mau.
Tantia que dins l'assistença
Ravida d'un councert « gratis »
Se decretèt qu'en counsciença
Duc, Talazac, Escalaïs,
Boudouresca e touta la banda
Qu'an fach marmanda
Eroún de grèls de contra-banda,
E sacrèroun lou moustachut
Rèi dau fa-dièza c dau contra-ut!
Mès, chut!
Lou Rèi drapat dins sa levita
Tapant soun ginoul petassat
Entemenèt la « Favourita ».
Fuguèt bissat, trissat
Retrissat e rinçat
— Pas tant qu'èra esquinsat!
Mèstre Jan que d'asard secava una caneta
Cujèt ben faire ounestament
De ié larga soun coumpliment.
« Pèr moia! avès, Bictor, una vouès clara e neta
Qu'es pas una clarineta,
E que tèn dóu miracla! Oi! oi! Ni mai, ni mens!
Coussi poudès à chaca role
Sanjà dc toun tant finament? »
— Papeta, trapàs qu'acô's drole ?
Sès enclausit? Avès pas tort!
Baritoun, sopranò, tenor,
Bassa; d'aram ! de cristal! d'or!
D'aquel tresor,
De ma vouès dindanta, Iéu, Biclor,
De rna vouès fau tout ce que vole! »
Mèstre Jan, plan, plan, s'anèt dor
Lou princc dc Ias bassas-talhas
E ié tirant à soun darriès
Un panelet passat pèr malhas :
« Alors, diga, Bictor, dèuriès
Te n'en faire un parel de bralhas! »
LOU GRAFIÈ.

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous.

ECOLE

REM/NGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
dirigée par

MademoisMle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX DE MACIIINE
8, Boulevard Victor-Hugo, 8
MONTPELLIER

Ville de Montpellier

flthénée*
Ginéma
13, Rue Boussairoles, 13
Tous ïes soirs (sauf lc mardi)
fìeprésentations à 8 h. i/2
Matinées :
JEUDIS, DIMANCHES et FÈTES

Spectacle recommandé aux familles
Films artistiques
des premières marques

Orchestre Symphoniqne
^ar-pumoir au Sous-sol
Consommations
de Premier Choix

Lunetlerie Mondiale

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

Pèr pareisse en olobre:

Jout un Balcoun
farcejada en 1 ate, en verses

Les Crands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MON TPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis
et vendant meilleur marché que les plus
grandes maisons de Paris.

pèr

LOUVIS-FILIBERT
Nouvella edicioun
Cosla: Quinze sòus

Adressà las coumandas à lAministracioun dau Gal:
14, Avengudade Toulousa, Mount-Peliè.

Imp. L'Abeille, 14, Avenue de Toulouse, Montpellier.

I Habla Usted espanol ?
APPRENEZ L'ESPAGNOL
rapidemenl et bien par la méthode direcle
Dès la première leçon vous parlerez
exclusivement cetle langue avec votre
prol'esscur.

Bons Miejonraans,
Mairinas de Guerra î
Abounàs-vous au uGal"
Abounàs-ié vostes pialuts.
Mandàs-nous d'adrèssas
de souldats que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Chaca dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis
Quercy demoroun barrats
pèr bailà au persounèl un
un repaus ben meritat.

L'Abelha, armouniousa e brilhanta oubrièira,
Pousant, valhenta e matinièira,
Dins loucor de las flous louperfumdesounmèu,
Es l'emblèma de nosta cola
Qu'hou aprenguèt à soun escola:
Quand esfach librament lou traval es pus bèu.

Pèr toutes vostes travals d'empressiouns : letras, carlas, faturas, tèsas, etc,
adressàs-vous à VAbelha, serés lèu e hen
servits.
14, Avenguda de Toulousa, Mounl-Peliè.

LA REVUE
MERIDIONALE
DES IDEES
Mensuelle
13, cours Gambelta, MONTPELLIER
Téléphone : 4-30

15, rue Frédéric-Peysson, à Montpellier
le professeur (Off d'Acad., trenle ans
d'enscign. cn Espagne) est

L'EXEMPLAIfìE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 francs

a disposicion de Usted
Lou Gerent: MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262011">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262012">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262013">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435306">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110014">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°54 (15 de setembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110015">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435297">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435298">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631509">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110016">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;54 du 15 septembre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110018">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110019">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110024">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110025">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110026">
              <text>1917-09-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110028">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110029">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110030">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110031">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110032">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110033">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110034">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1961"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1961&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262005">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°54 (15 de setembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262006">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262007">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262008">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/e2c3bd74bb476d5062d4ebbb68a26e8a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262009">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262010">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435299">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435300">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435301">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435302">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435303">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435304">
              <text>Girodan, J.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435305">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594760">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594761">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594762">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640571">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718114">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
