<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1965" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1965?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-28T23:59:20+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="970">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/0f6cc835e20074e6bd0826ee6070b723.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107891">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107892">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107895">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107896">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139253">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/84478f72fada30689fc6e487ff6d8dd8.pdf</src>
      <authentication>46a9ff24a1242114d7cd5f29014dcb3f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631488">
                  <text>t.

lè de Nouvembre 1917

Tresièma Annada. — Not 57

Tout aumenta!
Oi, mès...
Lou Teatre es píe,
íous Cinemàs sount boundats,
e Ious Cafès sount cafits.
fíedacioun :
23, Plan clas Palriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus
Letras dau Front

Manoul nous escriéu •••
T'esfraies pas,. moun brave Cbivaliè, sufis que t'escrive d'una
embulença : es pas encara aqueste
cop que partirai pèr Tèsta-seca.
Te dirai pas que brafe couma un
ogre ê que pite couma un trauc, perdequ' aici l'ourdinàri es pulèu
court e Iou pinard pulèu long... à
veni, mès enfin cngulissc prou
ben. E couma sabes', das malautes
que mànjoun e que buvoun, s'en
sauva dc bráves ! léu me sauvarai
d'aquesla, sans manca. I'a tres
jours ploguèt quauqucs quintaus
de ferre-vièl dau cousfat de nosta
« barroullanta » e, couma aguère
pas lou biais de me metre prou
lèu au souploch, n'en ì'ccassère uu
íloc dins lou boutel. Pas mai.
Te dise : es una grauíignada, un
escàràúgnage dc pas rcs de tout.
Pas prou, malurousamcnt, que
serièi pas estat fachal d'anà faire,
pe.r quauque.s me.se.s, un pichot
îour dins lous parages de l'arriès.
A força de « raauntà la garda
erouïca »* couma disiè I'Autrc
(ipi'à força de descandelà sous
hèus discours íïnis pèr veni en
òdi), on coumença de n'en faire un
couflc, sustout à mesura que t'avises (ju'cs un pauc frop toujour
lous mèmes.
Mès, dequc vos? es pas encara
aqueste cop que counouitrai Iou
Paradis terrèstre das cspitaus
crousrouginèls, qu'anarai m'acoucarri cnlre lous dels dc fada de las
infirmièiras aimadas e cantadas
pèr Filhou; es pas aqueste cop
que davalarai pèr « mountà la
garda » pas-erouïca mès bougrament tranquillcta de I'arriès*.
Belèu vòu milhou anfau ! Vcirièi
trop dc mounde c tfóp de causas
que me farièn vcni lou bòmi ;
alors...
Tout ce que comte, es de passà
una seumanada ou dos aici, e saiquc, sèt jours de counvalescencia
au Clapàs ; e pioi, farai rnai tirà
vcrs lou païs de las gognas.
Urousament que Ia miéuna es
pas res de serious ; autrament me
íìsarièi pas trop pèr la suegnà au
saujn'e e au biais de noste medeci-

chèf, que m'a toul l'èr d'un tipe
couma lou mcdeci de Racadun.
Sabes bc, Iou medeci de Racadun,
que disiè de sous malautes :
« Manja pas ? prouba qu'a pas
fam; bèu pas ? prouba qu'a pas
set; dourmis pas ? prouba qu'a pas
som. » Ebé! mèstre Bardana me
fai un pauc aquel efèt. Belèu que
lou counouisscs: cs lou medeci de
Douzilhargucs, qúe La Lausela
i'es estada jougà dous ou tres cops,
c ounte tugava ounèstamcnt soun
mounde sans Ious faire trop cridà.
Mès acò data de davans la guerra;
f'avisèsses pas, ara, de dire qu'es
juste bon pèr faire un mcdeci das
ases : cs major à Ires galouns c
t'hou fariè pa gâ.
Aqui n'as un (juc sap pcr espcriença dequ'es lou « drech dc l'àbi»,
couma dis Jorget de Pastourel.
Ié pourràs dire, à Jorget, que
naufres lamben hotï sahen, e que
sàbèn faire — dise pàs: ounourà,
ai las !... acò's hon pèr lous discours oufìcials — mès respejtà
nosle àbi de pialijt, amai siègue
linde, de fes, couma la pclha de
l'òli.
Sabèn quc las banquelas mouflaa das vagouns de prumièira
sount autant bonas pèr nostas
ancas couma pèr las das ancians
pislurs devcnguts fourniguèircs de
l'lntcndença ou dc l'Armament, ou
das journalistas dccidats à tènc
jusquau boul... dc soun sursis
d'apèl. Hou sabcn, e hou fasèn
veire. Pioique troboun tout simplc
(juc mounten en prumièira ligna
cs be juste que mounten en prumièira classa.
Sabèn encara dequé duvèn à nostes chèfs, e sèn pas ]&gt;rou àpis pèr
plani un salut à quau s'hou amcrita. Soulamcnt, sc crousan pèr
carrièiras (c n'cn crousan aderó :
la michanta grana es la que buta
lou ìnai) quauque hèu galounat dc
l'arriès, d'aqueles inaptes à perpetuitat, amai lusigue jusqu'au
couide, pot èstre tranquille. Lou
respetap, foutre ! lou respetan,
niès... lou vesèn j)as.
Acò te prouba — e l'en dirièi be

Abounament :

3

francs l'An

mai, mès piòi belèu t'en dirièi
trop ! — que lou pialut fai fairc
soun drech à l'àbi que porta pèr
lou moument. Mès i'a 'na causa
que cau que Jorget remarque : lou
]&gt;ialut a fach de soun sicap ce (juc
caliè pèrque Iou prenguèssoun pas
d'à-founs couma un simbèl. S'aviè
pas fach que demandà e reclamà,
pecaire ! serièn encara davans
Benezet...
Dèu n'èstre ce mèma pèr l'àbi
miejournau couma pèr l'àbi pialut.
Aquel àbi miejournau lous Miejournaus an pas à dcmandà à digus
que siègue d'ara-en-avans rcspetat;
an pas qu'à lou faire respefà, e
lou respetà eles lous prumiès.
Digus empacha j&gt;as à digus de
mantène la lenga d'oc, de la charrà
toujour c pcrtout, de l'escricure,
de Ì'cmprimà, de la cantà, de l'enscgnà. E quand quaucun ploura e
sousca que la lenga se pcrd, es
rarc s'es pas d'aqueles bastards
ou crestats qu'clcs an coumençat
de la perdre pèr soun comte.
Se dins tout Iou Micjour i'a pas
dc moulous de journals couma
Lou Gqì, àmai pïis grands, à quau
la fauta? En prumiè, nioun paure
Chiválíè, à lous fclibres que lous
tres-quarts que i'a m'an l'èr remoulits couma una vièlha reboula. I'a
'n terrible courrent à remountà,
moun oiue, se voulèn tournà èstrc
quicon e quaucun. « Erian, à passa
lems, unpople...»,a cscrichMistral;
e ara sèn un troupelàs anounime,
ounte i'a mai que mai de bedigasses, bailejat pèr un pastre qu'es
amount liont, lou poudé central,
cmé de chis de pargue qu'apelloun lous prefèts...
E n'avançaren pas mai tant
qu'auren pas retroubat l'ourgul de
nosta raça, la liertat de nosta
istòria e lou respèt de nosta lenga.
Acò nous manca trop, e scmbla
(juc lous qu'an l'ounou de rej)rcsentà nostas vilas e nostes pa'ïses
n'cn sount encara lou mai desprouvcsifs.
S'èra pas 'cò lou counsel municipal de Mount-Peliè, dins soun
salut au 81ma, auriè pas dessoublidat lou parlà dau Clapàs, que
lous journals jtarisencs eles-mèma
i'an rendut oumage.
S'èra pas 'cò es pas en sicrèt,
dc rescoundous, dins un cantou

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

dau Poligogna, que se seriè celebrat l'erouïsme das souldats lengadoucians de la 31 ma divisioun e
dau XVIe Cors, no ! mès au plen
èr dau Peirou, au grand sourel de
I'Esplanada, ou dins l'esbrihaudament dau Grand-Teatre...
Es vrai que lou Grand-Teatre, à
ce que vese dins lous journals, es
reservat as desbatelages de vièls
counferenciès repapiaires, e à l'esibicioun de fennas en camisa ou
sans camisas.
E dire que i'a de mounde que
nous parloun de la guerra mouralisatriça ! Un bon foutre !...
Mès t'ai prou enmascat; reparlaren d'acò e dau rèsta à noste
aiset, dins quauques jours, se vène.
E pioi après n'en reparlaren encara mai à noste aise un cop la
guerra fìnida, perdequé pense que
finirà lèu.
As pas qu'à regardà la Cambra.
Tant qu'acò marquèt mau, faguèroun l'Union mai ou mens sucrada
e se tenguèroun prou siaus.
Ara, rccoumençoun de se carpignà, de s'engulà, de se batre
couma de chis e de se disputà lous
portafulhas à tira-pèusses. Es que
lous afaires duvoun ben marchà e
que noùs sarran de la linicioun.
Autrament acò se pourriè pas
esplicà.
Te quiche la man e te dise : au
reveire.
MANOUL.

A Nostes Amics
Nosles amics es, hou cresèn, toutes lous
abounats e lelous dau Gal ; es à eles loutes que nous adressan.
Sount au courrent dejà, dempioi lou
tems que s'en parla, de la situacioun das
journals, situacion dificilla pèr toutes,
mès encara mai terribla pèr lous journaleis couma lou noslre.
Tout aumenta, e mai que tout belèu las
fournituras d'emprimariè. Pas que dempioi un an, pèr pas remountà avans la
guerra, lou papiè a mai que doublat (e
grand gau encara quand on nen troba 1),
Vancra a fach pariè, e de tout es ce
mèma...
Tant qu'avèn pougut, avèn tengut lou
cop, dau milhou poussible, pèr l'amour
dau Miejour e de la lenga nostra, sans

�enmaseà digus de nostes plèntis e mènlis.
Ara que poudèn pas pus countunià anlau,
hou disèn, simplament e francamenl, à
nosles amics.
Maugral lou bon voulé das estampaires
de « VAbelha» — qu'es noste debé de ié
rendre aquel temouniage —arriban à-m-un
pount ounte noste journalet costa mai
que ce que lou vendèn. Sèn fourçats de
lou vendre unpauc mai :ES UNA OUESTIOIJN
DE VIDA ou DE MORT pèr lou Gal.
Soun sort es entre las mans das noumbrouses amics, counouguts ou no, que
jusquas ara nous an proubal tant de
simpatia e d'encourajaments.
D'à parli dau 15 de nouvembre lou
numerot dau Gal se vendrà 3 sòus, e
l'abounament serà de 4 francs pèr an.
Se, maugrat aquela laugèira aumentacioun, nostes letous nous demoroun fidèls,
couma ié coumtan, lou Gal viéurà. Soun
cacaraca countuniarà de clanti, noun
soulament dins lou Clapàs, mès jusqu'au
fronl de batalha ounte tant de souldats
dau Miejour se sount acoustumats d'ausi
sa vouès, couma un ressoun aimat de la
Patria, que cocha la nèblae lou cafard,
vouja lou soulàs e l'espèr e ranfourtis lou
moural.
Es sustout pèr eles, pèr nostes camaradas pialuts, que fasèn rampèl à la
bona voulountat de toutes.
Pèr ié faire gau, e pèr mantène nosta
proupaganda de defensa miejournala,sèn
prèstes, nautres, à countunià galoiament
e de bon cor un emperau que nous raporta
e nous rapourtarà pas res, ni argent, ni
ounous. Mès nautres souls poudèn pas
res, sans l'ajuda de toutes nostes amics,
lous francs Clapassiès, lous bons Miejournaus.
Sèn soulides d'avança qu'aquela ajuda
nous mancarà pas.
LA REDACIOUN.

Las ensegnas dau 4ma coulounial f)
III

AL PIALUT
Ensegna pèr ma cagnà
Pialut, moun fraire, se pos rire
En legiguent moun « Guijinglau »
Acò 's tout ce que iéu desire !
Veses, fraire, que m'en cal pauc...
A l'arriès podoun se distraire,
Hé ! belèu pas tant sanament !
Nautres riguen, laissen-lous faire
Jusquas al jour que tournaren...
Pialut, moun frairs se pos rire
En legiguent moun « Guijinglau »
Acò 's tout ço que iéu desire:
De te pourre fa' rire un pauc.

GLORIA A ELES !
Ensegna pèr lou couàrrou mèstre Bartre
D'ounte vèn que lous « marsouins »
An batut toutes lous camins
Que l'on pièsque trouvà sus terra ?
D'ounte vèn qu'en aquesta guerra
Sount jamai restats en arriès
E que sount souvent lous prumiès '?
— Glòria n'es à sous courdouniès
Que, pèr fa' marcbà la lusena,
Pourriès courri tout Embalena
N'en trouvariàs pas sous pariès.
Glòria n'es à sous courdouniès !
Que petassoun pla lous souliès.
DELPON-DELASCABRAS.

Blouca de la Cerna, otobre 1917.
(1) Veire Loa Gal dau 15 de setembre.

Pèr tant que lou Gal cante,
enmasca pas que lous chots.

Autounada
Pèr lou librihou de la maselièira.
Ara lous grands jours sount partits...
Adiéu las longas passejadas lou vèspre
après soupà, adiéu la rounda sus l'aire,
adiéu lous cacalasses!
Tout es devengul siau ; lou campèstre
fai pauseta, e las vignas qu'an l'èr d'un
cors que se descarna an pas que quaucas
fiolhas que sembloun tintadas d'un sang
pulèu negre.
Res resouna pas dins lou mas; lou
bruch de la prensa s'ausis pas pus e la
cava es barrada jusqu'à la Sant-Marti.
Es l'autounada, un pauquetou tristeta;
l'autounada que fai sounjà, qu'escampa
una nèbla pantalhaira; es l'autounada
roussèla e douceta, es Iou darniè badai
dau souveni das bèus jours.
Aussi Ia maselièira, couma crenlousa,
vai e vèn, visila un pauc tout soun
mounde, estrèma, neleja, rambalha, mes
soun iol pertout, revei sas prouvisiouns,
baila de coubertas pèr lous ràfis.
Au jardi fai refaire las taulas, semenà,
fumà; fai dintrà lous potels de flous que
crenissoun e lous bèus iranjès dau parc ;
es la mestressa soucitousa, saja, respetada e aimada de toutes.
Es l'autounada, e sounja au michant
tems que vai èstre aqui, planis lou que
s'envai, car lou tems que fugis èra bon
pèr toutes e lou que vèn es fach pas que
pèr lou riche. Aussi pensa au malurous e
dis à Anneta, la brava serviciala, de bailà
'na bona sietada de soupa au trimardàs
que picarà à la pourtalièira.
Es brava, la maselièira, e soun cor, se
sarra tout ple de veire toumbà las fiolhas;
las fiolhas de sous amouriès, tant bellassas au bèu tems, e qu'ara se passissoun,
se recauquivilhoun, se deslacoun jout la
butada d'un garbin fresquièiret e s'en
vènoun pausà, emb' un plagnun laugiè,
sus la grava fma de la lèia.
Es l'autounada, emé sas matinadas
d'aigage, emé sous deliciouses calabruns... quoura, darriès lou Glapàs, lou
sourel s'enfounsa pauc à pauc, semblant
un gros iranje, e que la terra qu'a lou
ciel pèr miral, counserva la tinta de
l'astre que mouris, e coumença d'oumbrejà jout lou mantèu viaulet de la nioch.
Alors es bèu lou mas ; fai una grossa
taca grisa, embarrada dins milantas coulous. La lèia, d'un verd passit, das
amelliès plournichouses, vèuses de sas
amellas; lous amouriès que clinoun sas
brancas, ié fan un tapis jaunet à sous
pèses; la figuièira tèn soun verd assoumbrit e quila penjà 'ncara quauques fruchs
escarnils pèr l'auceliha.
Lous bouisses, sarrats e d'un verd que
lusis, lous lauriès que copoun negre à
couslat dau miéugraniè dcsabilhat de sa
poulida frucha à ratetas roujas, e que
pren una tinta mièch-jauna se maridant
be emé lou guindouliè jaunissous.
Lou guindouliè, aquel aubre à la rusca
fendasclada e dura, à la cabeladura coumoula de pounchetas caslagnas ; car es
ara à l'autouna, qu'emb' una barra anan
brandi lou guindouliè pèr faire culida de
soun fruch ratatinat, que farà de bona
tisanela pèr l'ivèr.
Dins lou parc que parei mai sauvage,
lous que vesoun veni lou michant tems
sans sanjà de pèl, sount lous pins ; lous
grands pins que sembloun lous gardas
dau mas, e qu'embé lou moulou de sas
agulhetas verdas, se fan una perruca

oundada, frisada, que jout la butada dau
vent trai una meloudia bressaira.
Lou ciprès, aquel grand pilata rede e
tristàs, tant bèu jout noste cièl tant blu,
acaba la parura mirgalhada dount se
para fou mas.
Es bella, I'autounada, e nostes iols
quitarièn pas d'amirà lou decor fortàs de
la natura... mès l'estella se mostra e nous
dis de dintrà, car una nèbla bagnada
nous emmantella. Alors, sounjarèls, nous
agandissèn devers l'ouslau ; e dins la
granda cousina, une flambada de boi que
peteja nous rend un pauc risoulhouses;
e vesèn dejà las longas velhadas, lou
tems frech que s'acamina, ounte faren
couma lous cats en nous amoulounant
tout proche de la chiminièira...

lous cambajous d'un porc bauch sount bons ?
Acò

hou sabèn pas; hou caudriè demandà

belèu as gardians pourcatiès d'aquel grand
oustau.
L'Enstitut Bouisson-Bertrand.— L'Enstitut
Bouisson-Bertrand vèn de mudà sous catous :
de l'oustalet estequit dau boulevard Enric IV
es anat s'enstallà en facia de la Medecina, dins
un pichot palai bastit esprès pèr el. Saluden
emé joia aquel cambiament: prouba la prousperitat d'un establissament que fai ounou à
nosta Facultat de medecina, e countribuïs pèr
sa part à mantène soun renoum

e lou de

Mbunt-Peliè dins bravament das despartaments
vesis.
Pareis que lou nouvèl Enstitut es mervelhousament reûssit au pount de vista pratic : tant
milhou e nous 'n rejouïssèn. Au pount de vista
artistic on pot pas dire

ce mèma ; se n'en

reparlan, couma es proubable, serà pas pèr
faire de coumpliments — e seren lous prumiès
à hou regretà...

Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

Lavallière au couvent. —

Una nota dau

Cri de Paris anounciava i'a quauque tems que
la

coumediana Eva Lavallière anava

dins un

dintrà

couvent. Unit-sacradament jusqu'au

bout, lou Peiil Méridional a publicat aquela
nouvella
Lavallière

Lous prouvèrbes dau mes

edificanta, e
faguèt

a renouvelat

sous

debuts au

'qu'Eva
Clapàs.

Seguèt de la scèna de las Varietats (qu'avièn
alors couma diretou Curel-Daudet) que partiguèt pèr lous succès parisencs.
Tout acò 's vièl! Sus l'emplaçament de las
Varietats avèn ioi lou Paris-Mount-Peliè,

Se l'ivèr vai soun drech cami
Dèu arribà pèr Sanl-Marli.

ounte la soula varietat que demora es la das
« raiouns

* *

Mès lous vièls Clapassiès duvoun pas avudre

Pèr Sanl-Marti
Tapa ta bouta e tasta lotin vi.

dessoublidat aquel tems, qu'èra per eles « lou
bon tems »...
Lous Clapassiès jouines se souvènoun, eles,

* *

d'avudre vist Eva Lavallière au Grand-Teatre,

De Toussants à fin d'Avent
Jamai trop de ploja ou de vent.

e pas pus tard que l'an passat

ounte, fina,

tendra, esmouguenta, jouguèt L'Oiseau blessé,
de Capus.

* *

Lou raubaire patriota. — Aquesta crema au

Pèr Santa-Cecila
Una fava n'en fai mila.

lum ! Escoutàs-la, e digàs-vous qu'es tout ce
que i'a de pus vrai.
Una brava fenna dau quartiè Sant-Roc es
cambrioulada; bon ! acò arriba chaca jour, on
ié fai pas pus cas.

La Vida au Clapàs

I'a pamens quicon à remarcà: es que i'an
raubat 1.000 francs en or, e que i'an qnitat de

« L'Economiste Méridional ». — Es lou
titre d'un nouvèl journal senmaniè que pareis

bilhets de banca qu'èroun à coustat...
Quoura avès vist de cambrioulaires antau ?

à Mount-Peliè. S'es recoumandat à l'atencioun

Pèr iéu aquel voulur es un grand patriota

e à la simpatia dau public pèr una afìcha en

qu'a vougut bailà una liçou à la dama que

lenga d'oc que disiè :

rescond soun or, e pourtà aquel or mau estre-

» Clapassiès,

Celòris,

Bezièirenes!

Legissès

iouies l'Economiste Méridional qu'apara lous
interèsses dau Miejour e das Miejournaus. 8pajas.
Cosla 2 sòus. »

mat à la Banca de França.
Se quaucun me prouba lou

countràri,

ié

pague una canela à Tabarkà...

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Couraa soun noum bou dis, « l'Economiste»
s'oucupa de las questiouns ecounoumicas pretoucant lou Miejour e mai que mai la regioun
mount-pelìèirenca, questiouns malurousament
trop neglijadas pèr lous quoutidians. Felicitan
noste amistous counfraire

Darsac de

soun

iniciativa e ié souvetan lou pus grand succès.

Tout aumenta...
mès mai ou mens!

Un nouvèl sant.— I'a quaucas senmanas, en
passant dins Iou Goubernament, caliè s'arrestà
davans la bijoutièira de Lapeyrie : un buste de
brounze poulidament endevengut vous tirava
la vista. Es l'obra d'un jouine artista clapassiè,
Ramound Gounel, escoulan e laureat de nosta
paura Escola

regiounala (?)

das

Bèus-arts.

M. Gounel vai mountà à Paris ; ié souvetan de
tout cor la bona chança qu'amerita.
Soun buste, amirablament ressemblant, de
]'«industrièl » M. B... m'a vargut d'ausi aquela
reflessioun poumada :
— Dequ'es aquol brounze ?
— Es un buste pèr quilbà

à la cima dau

mounument qu'aubouraran, après la guerra, à
la glòria de sant Bistrò...
Un siiiglar au Clapàs. —

Lous journals

quoutidians n'an parlat un jour, dous jours, e
pioi sount estats muls. Nautres avèn vougut
faire una pichota enquèsta e nous sèn quitats
countà acò : lou singlar de la routa de Grabèls
duviè pas èstre un porc

sauvage,

mès un

poucèl bauch, escapat 'dau grand oustau despartamentau de Font-d'Aurellas, d'ounte

l'an

vist veni.
Belèu qu'acò pot èstre vrai, e qu'un porc
devengut bauch — car à l'asila i'a 'na granda
pourcariè — pot jout lou cop de la fouliè sanjà
de coulou e de pèu. Mès dins aquel cas, perqué n'en pas saupre de nouvellas. Ouau sap se

Aquesta tetrá nous arriba, e la publican voulountiè :
Moussu lou Diretou,
Vosle redatou « Lou Nistaire » nista
trop ou nisla pas prou. Cau que siègue
anat furgà dins quauque bar de nioch
pèr ié troubà las counsoumaciouns de
contrabanda à sege sòus lou veire.
Au countràri, quau que sièguesap que,
ounte que siègue (vole pas faire de reclama), on pot avudre pèr douge sòus
l'aperitif de marea qu'avans la guerra se
pagava dèch.
Dous sòus dediferença! es à dire patipala-parés...
Es aqui que « Lou Nistaire » auriè
degul picà : couma se fai que las causas
endispensablas à la vida aumentoun de
longa, e que lous cafès, lous cinemàs e
lous teatres alandoun toujour sas portas
à bon mercat ?
Reçabès, Moussu lou Diretou, etc.
E. D.

�Çops de Gapganta
e Cop5 cl'fìppiéus
NAVIGACIOUN
I'a quauque tems, lous journals mounlpelièirencs nous an sinnalat lou passage
de M. Millerand, president de la Liga
maritima francesa, venguent de SantPous.
Aquesle M. Millerand es ben lou depulat e ancian minislré ; n'i'a que se souht
demandats s'èra mounlat à Sant-Pous
pèr esludià quauque proujèt de navigacioun sus lou Jaur.
Hon sabèn pas, e sèn pas mèma soulides que M. Millerand.age passalà SantPous. Mès poudèn dire, causa segura,
qu'a fach un tournet à Loudeva. I'èra
pas atiral pèr la reputaeioun de « pissadou dau bon Diéu » d'aquela vilola, mès
pèr la prcsença de quaucun que lou loca
de proche. Resde pus juste.
Soulament, lous journalislas qu'an
troumpetat aquel desplaçament an entrigat fossa mounde que n'en seran pèr
sous trincaments de tèsta.
LOUS DOUS 81
Avèn, dins l'Eraut, dous regiments
que portoun lou numerot 81. A MountPeliè, i'a lou 81ma de ligna, ben counouut e mèma celèbre. E à Loudeva, lou
lma d'artilhariè lourda, aulant celèbre
dins un autre biais.
I'a pas que quaucas senmanas que lou
81ma es davalat à Loudeva, venguent de
Versalhas.
Quante cabus, moun Diéu ! Mès aussi,
es sa fauta, d'aqueles bèus artilhès !
Pareis qu'amoundaut digus lous poudiè
pas tène : èroun pus souvent dins Versalhas que dins la caserna, e pus souvent
à Paris qu'à Versalhas. X'en prenièn mai
qu'em' un rastèl. Cau dire qu'aqui dedins
i'a d'enfanls d'ancians ministres, de
nebouts de ministres, de cousis de senatous e de depulats, de mounde enfin,
couma se dis, qu'an lou bras long. E
brassejavoun, e brassejavoun...
Se poudièn cambejà dau coustat
d'ounte vènoun, es pas nautres que ié
courririèn après.

f

LOU PICHOT SEfìJANT
Dins lou founs, es un pauc mai que
Napouleoun Bonaparte, qu'èra pas que
Pichot Capoural: eles loupichot serjant.
Pichoutet, mès galhard, e sourrisent de
longa, ben avans l'unioun sacrada, el
prouclamèt l'union oubrièira : car es
d'aqueles travalhaires que lou traval fach
ié fai pas pòu. Travalha pas, tavaneja ;
roumplis Sant-Pèire à el tout soul:
saqueja lou souïssa (qu'abusa de sa nntralifut pèr pas marchà), empusa lou
campaniè, acipa lou budèl, mes au plec
la banda galoia e aissabla das acoulitas.
Es lou sacristan en chèf dau XVIma Cors,
e aquel titre vòu be, à faula de milhou,
un galounet d'or sus las manchas...
Sinne parliculiè : amai que siègue de
la blancariè la mai granada, porta las
bralhas roujas, dau pus bèu rouge viéu
que i'age dins Mounl-Peliè. Nous sèu
quitals dire que las fai coupà dins de
vièlhas soulanas dau Cardinal... Quau
sap ?

ment dins las « nouvelles en 3 lignes ».
Es em' aquel bèu sistèma centralisoestoufaire que la França n'èra toumbada
au pount que sabèn.

das. N'en vouliè quatre-cent-cinquanta
francs. Pas 'n sòu de mai, pas 'n sòu de
mens. La malinada se passèt sans marcandejaire.

... E LOUS DAU CLAPAS

Daus miejour arriba un lipe vestit
d'una bloda blua.
— Aici un gavach, soudis Pegot, lou
cau engarçà.

Seguen justes. Las fautas de Paris
desetìcuscfun pas las nostras. Es Iristamenf vrai d'afourti que Carles Bordes,
creatiou e animatou d'un fougau d'art
musical qu'èra una oiinou pèr nosta \. ila,
seguèt pascoumprés e encourajat couma
se dèu. E se lou bon gran que semenèt
en lerra elapassièira es pas estat entrassat einpacha pas qu'a pas pourtat frucha
couma auriè carguf.
Es una vergougna, quand pensan à las
luehas e à las estaminas dau « Pater»,
de vèire se pavounà e s'espoumpi quauquos Rocàmbolaà de la musica eouma
n'en eounouissèn.
Tál d'eles, se passeja perlout, couíle
couma una ouira, boutriga plena de
de venl e de vanitat. A menat e mena
d'ourquèslres (e n'en menarà encara,
ailas !), e se mescla d'esecutà — eseculà
es ben lou mot! — de cap-d'obras. Emé
quanta coumpelencia ? La d'un ancian
pistoun, jusle bon pèr lous circles e lous
bals publics.
Planissèn pas lou public prou lache
pèr supourtà 'cò : tant pis pèr el. Mès
planissèn lous artistas de talant que
subisSoun perfés aquela baguela, e qu'aplalissoun la dignefat de l'art davans la
puissença de I'or...
A LA CAMBRA
Dins la discussion sus lou ravitalhament, M. Barlhe a boulegat una questioun inleressanta. A dich :
...La région queje représente doit réclamer
la plus grande quantité de son ravitaillement
en blé à Marseille. Je demande à M. le Ministre
du Ravitaillement s'il ne conviendrait pas, au
lieu d'expédier de la farine, d'envoyer du blé,
de façon que celte céréale puisse ètre transformée én farine dans les moulins de la région,
qui se trouvent très bien organisés et sont mis
en action par la force hydraulique.

Es ce que lou Gal es estat lou prumiè
à demandà,dins soun numerot dau lè de
mai, i'a cinq meses. A-m-aquel moumenf
de nauls persounages dau despartament,
s'avièn pougut, nous aurièn mandat au
diable amai pus liont. Ioi lou Ministre
recounouis que l'idèia es bona e proumés
de faire soun poussible pèr la realisà. Es
lou cas de repetà que, se lou Gal pol pas
foujour dire tout ce que sap, sap au mens
toujour ce que dis...
Hou sap talament ben que farà encara
una reflessioun.
M. lou Minislre dau Ravitalhament a
respoundut à M. Barthe qu'en faguent
carrcjà de farina à lioga de blad, ecounoumisava 25 % de Vagouns. Aubé ! Mès
aquesle estiéu a partit de Bourdèus de
vagouns de blad, que passavoun en gaVa
de Mount-Peliè e filavoun sus Marseíhà ;
aqui lou blad èra moulinat e la farina
tournava à Mount-Peliè pèr lou ravitalhament de l'Erault.
Vesèn pas aqui ounle es l'ecounoumia.
BRAFAMIL.

"Es pas YOUS que sès ièu?„

LOUS PECATS DE PAfìlS...
A prepaus dau darniè libre de M.Pèire
Lasserre, l'Espritde la Musique française,
Jòrdi Pioch, critica musical de gonsl
delicat e de granda franquessa, escriéu
dins Les Hommes du Jour :
Mais qui futle plus grand ennemí de Ramèau,
sinon le pul)lic français ? Je suis prèt à en tèmoigner, par les décòuvertes de la triste expérience, à M. Pierre Lasserre. Je lui préciserai
ceci. afln qu'il me comprenne mieux : trois
crîtiqu'es senlement se rendirent à l'irivitatìòh
que leur lil Charles Bordes — un sairit de la
musique — d'assister et ue soutenir la l'è'prê^
sentation à Montpellier de 1 'admira ble Cattor el
Pollux : Pierre Lalo, Robert Brussel et lé signataire de ces lignes.

lous moussus de Paris fougnèroun
aquela nobla e bella manifestacion artislica, noun soulament en causa de Ramenu, mès encara e pulèu perdequé lou
Clapàs es à dos cent lègas de Paris, e
qu'es enlendut d'avança, pèr de mounde
que i'a, que pot pas e que dèu pas se faire
res de bon « en province ». E quand
quicon sè fai, quand mèma e maugral
tout, on es toujour à tems d'ourganisà la
counspiracioun dau silença, ou l'entarra-

Nous vejaqui arribals à Toussants :
acò me fai pensà à-m-un drolle d'afaire
que se passèl i'a dous ans à la fièira das
áses, jouta las Arcadas. Se voulès, vous
lou vau counlà.
A Peròus i'aviè un courdouniè noumat
Pegot qu'èra fenianl couma un chi bèstia : à lioga de travalhà lou quior, anava
au cafè ; quand aviè qualre sòus lÒus
anava bèure : aussi au prumiè frech se
vegèt oublijat de vendre un miòu qiie ié
veniè de soun grand, pèr croumpà de boi
e de carbou.
Passèt tout un dimenche à rajouini la
bèslia : ié coupèt lou pèu, ié cirèt las
batas, ió regouloumèt la queta dins la
palha, e lou dilus de bon matï, noste
courdouniè venguèl, embé soun miòu,
prene plaça au grand mercatde las Arca-

— Quanl n'en voulès de voste miòu ?
faguèl lou croumpaire.
— Quatre-cent-cinquanta francs.
— Ouatre-cent-cinquanta francs?Viedase ! me sembla que i'anàs pas de man
morta, faguèt l'ome à la bloda en agachent las dents dau miòu.
— Oi! quatre-cent-cinquanta francs :
se lou voulès pas, laissàs-lou : un autre
lou prendrà.
Lou croumpaire faguèt tres fes lou
tour de Ia bèstia, ié tustèt vint cops sus
las ancas, e pioi faguèt à Pegol :
— Ebé, lè, vous lou crompe, farà moun
afaire.
Noste courdouniè se fretava las mans.
— Soulament, faguèt lou croumpaire,
cresièi pas de ié metre tant qu'acò : vau
jusqu'à Figairolas querre d'argent, revène.
— Oh ! seren toujour d'acòrdi, diguèt
Pegot.
— Tenès, faguèt l'aulre : aqui avès
toujour cinquanla francs ; vau menà la
bèstia à l'estable, revène e vous bailarai
lou rèsta. Preparàs la quilança.
— Couma vous sounàs ? ié demandèt
Pegot.
— M'apelle Ièu.
— Couma disès ?
— « Ièu », sièi counougutde toul lou
mounde.
Noste ome mountèt d'escambarlous
sus lou miòu e s'en anèt.
Lou courdouniè èra countent d'avudre
vendut un vièl carcan à-m-un tant bon
pres, e tout risouliè faguèt la quitança...
Soulament, dos ouras, tres ouras passèroun ; mès digus reveniè pas ; à la
nioch mèma, Ièu èra pas encara vengut.
Las d'esperà, Pegof prenguèt soun
bastou e mountèt en vila pèr lou Peirou.
— Belèu lou rescounlrarai, fasiè.
E à ehaca ome que crousava, cridava :
— Es pas vous que sès Ièu ?
Lou mounde passavoun en riguent e
en brandiguent las espallas.
Davalèt anlau la carrièira Naciounala,
lòu Cîoubernament, arribèt sus l'Iòu, e
tou jour demandava : « Es pas vòus que
sès Ièu?» Travessèt l'Esplanada d'un bout
à l'autre.
— Ma fe, soudis Pegot, l'anarai troubà
à Figairolas deman au tantost.
E s'en anèf à Peròus en passant pèr
Ious pichols escaliès de la Rampa de la
Citadella.
Fasiè nioch. Couma arribava à la darnièira marcha, tout dau long de Ia barrièira dau cami de ferre, éntendèt quaucunboulegàe que reteniè l'alé : s'avancèt
douçamenet, mès l'aufre èra delai. Tout
d'un cop Pegot ié crida :
— Quau sès vous ?
— Acò's iéu ! respoundèt la vouès.
— Ebé, enfin ! es pas malurous, vous
cercava ; lenès, aqui avès la quitança.
E ié faguèt passà lou papiè entre las
planchas. Devignàs ço qu'arribèt; l'autre
que veniè justamentde pausà las bralhas,
à la quilançaié melètlou timbre...
Pegot n'en seriè mort de coulèra.
Jan de la
Lioun, 20 d'otobre 1917.

CAPELLA-NOVA.

Nostes Souldats
Bella ploja de citaciouns pèr lous Mountpelièirencs :
qu'acò ié

fai

Pau

Monternier,

sa tresenca;

lioctenent,

Andrè Cancel,

sapur dau genia ; Enric Faucher e lou joutlioctenent Antôni Calvet, toutes dous blassats. Bravò pèr aqueles braves.
rT; Lou canouniè Jan-Louvis Mathieu e lou

telegrafista Andrè Barry, arrapoun una bella
citacioun. Osca! e coumpliments.
— Coumpliinentan tambenlou sapur Germain
Pernaud e lou serjant armuriè Emile Regis,
qu'an agut toutes dous una citacioun granada.
— A l'armada d'Ourient, lou Clapassiè Louvis Belières ressap una citacioun manifìca.
Felicilaciouns.
— Lous enfants

de

Sant-Cla tamben

se

tènoun redes, e relevan un moulou de crous de
guerra arrapadas pèr aquestes valhents Miejournaus: Vincent Cianni,

cassaire à pèd ;

Carles Santini, dau 4ma tiralhaire;

Carles

Mege, souldat au mème regiment e l'artilhur
Jan Papy. Ah! miola! acò vai pla e. felicitaciouns à toutes.
— Pau Albagnac, deVilanova; Jousè Rodiè,
dau Causse-de-la-Sella e Marcel Bonzeil, de
Sant-Aunés, fan un bèu moulounet de Miejournaus qu'an descroucat la crous de guerra.
— Lou Clapassiè Jan Dupuy vèn d'avudi'e
una citacioun superba à l'ordre de la divisioun.
Rons coumpliments.
— Lou Clapàs a gardat, aquesta passa, pèr
dèch jours, lou cansouniè-felibre Caussou de
l'Ouliviè. Noste car amic e coulabouraire se
tèn toujour galhardet.
— Dau 56ma coulounial, à l'armada d'Ourient,
avèn las milhounas nouvellas de noste amic
Louvis Gailhot que vèn de passa ajudant e
de

noste coulabouraire

G. Figuièira qu'a

reçachut la crous de guerra. Felicitaciouns
à-m-aqueles dous braves Clapassiès.
— Dau 142ma, sount. venguts en permissioun,
aquesta passa, toutes en bona pourtèia, lou
capitàni Frey, de Mount-Peliè ; Richaud, de
Peròus ; Cluzel, de Mauiò ; Blanc, de Lunel ;
Aninat, de Bedarriéus.
— Au darniè moument, aprenèn íascitaciouns
à l'ordre de nostes amics e abounats lou joutlioctenent d'artilhariè Jôrdi Cèbe, e Emila
Taillefer, dau 139ma, que felicitan caudament.
— Après una mesada de counvalescencia au
Clapàs, noste amicPau Cristol vèn de remountà
sus lou front. Nous fasèn un plesi de retraire,
en ié renouvelant nostes francs coumpliments,
la citacioun que ié bailèt drech à la medalha
mìlìtàrià emé crous de guerra palmada :
&lt;( Très bon servanl qui a rendu les meilleurs
services à Verdun de juillel à décembre 1916;

s'es/

parliculièremenl distingué dans l'Aisne, au

cours des bombardements du 19 au 25 juillet; a
étè gravemenl intoxiqué par les gaz, le 15 août
1917, à son posle de combal. »
L'AGENT DE LIASOU.

Das Mount-pelièirencs :
jout-lioctenent ;

Marcel Peridier,

Renat Gras,

dau

141ma ;

Antôni Mercier, dau 281ma; Marius Tortech,
dau 102ma ; Marius Randon, serjant C. O. A.;
Antôni Bregon, dau 173ma ; Leon Bout; dau
1è. e Rafaêl Cibade, dau 8fima d'artilhariè
lourda.
— De Sant-Pergòri avèn sachut la mort au
camp d'ounou de Jules Maurel.
A las familhas en

dòu

presentán

coundoulencias.

LOU GAL dis pas
tout ce que sap, mès
sap toujour ce que dis.

nostas

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejoiirnaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

Abounàs-vous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.

Mandàs-nous d'adròssas dc souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Ecole "REMINGTON"

VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER

ATHENEE-GINEMA

TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
MONTPELLIER

^fl

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au fronl LOU GAL!
Soun cant es un regal

MATINEES :
Jeudis, Dimancbes et Fètcs

Spectacle recommandé aux Familles

Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada

Films Artistiques des Premières Marques

Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourlugal

Orchestre Symphonique

Quand reçaupran_aquel journal
Que ié porta la sourelhada

de Nouveautés

E l'èr dau païs miejoumal;

Qap*Fumoip au Sou5=5ol
Consommations de Premier Choix

LUNETTERIE MONDÍALE

C;I.D.O.
8ÊZIERS

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

ìsez

LA RE VUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES
Mensuelle. — Illustr-ée

PARIS-MONTPELLIER
sonl sans cóntredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

l HABLA

USTED

ESPANOL?

APPRENEZ L'ESPAGNOL
rapidemenl et bien par la mclhode directe
Dès la pi'einière Jeçon vous parlerez
exclusivemenl cette laii^uc avec votre professeur.

15, rue Fréderic-Peysson, à Montpellier

MONTPELLIER

Gros débit. — Peu de Frais

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

Les Grands Magasins

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

le professeur (Oflic. d'Acad., trente ans
d'enseignement en Espagne) est
a disposicion de

Lou Gerent:
Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Usted

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262036">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262037">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262038">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435335">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107919">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°57 (1è de nouvembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107920">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°57 (1è de novembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107921">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435327">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435328">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631512">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107924">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;57 - 1er novembre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107926">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107927">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107931">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107932">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107933">
              <text>1917-11-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107935">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107936">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107937">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107938">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107939">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107940">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107941">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1965"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1965&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262031">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262032">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262033">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/0f6cc835e20074e6bd0826ee6070b723.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262034">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262035">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435329">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435330">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435331">
              <text>Lou Felibre de La Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435332">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435333">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435334">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594769">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594770">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594771">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640575">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718116">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
