<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1967" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1967?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:38:13+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="972">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3f8cb76cf28e84b61117da798ca7bac4.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108043">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108044">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108047">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108048">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139256">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/de59d8d1ee5d6cc4ada067726638cf8f.pdf</src>
      <authentication>46ad685c341b07b5d0539a8dc5ead7d4</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631494">
                  <text>C.I.D.O.

Tresièma'Annada. — Not 59

ï?

lè de Decembre 1917

BÉZIERS

¥(¥(

ík
a publicat lou 15 de Jun,
en tèsta de soun numerot 48,
un article entitoulat:

1907-1917
Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

—

LETRA AS CÒNSOUS DAIIGLAPÀS
Adounc, Messiòs, es entendut.
Dins la quat'rièma annada de la
guerra, quand i'a tant de doulous
à counsoulà, tant de rnisèras à
soulajà, einé tout lou present
que cau ensachà de rendre supourtable, tout l'aveni
qu'on
dèu preparà, vautres troubàs pas
res de pus pressat que de sanjà
de noums de carrièiras.
Couma l'ainirabla ourganisacìoun que nous regis vòu que
lou goubèr de Paris s'oucupe de
toutes nostes afaires, a caugut
que lou President de la Republica
(pas qu'acò !) aproubèsse vosta
decisioun. Ara es t'ach, e veiren
lèu las nouvellas placas d'esmau,
blanc e blu — perquò pas rouge,
au mens la de la carrièira de
Verdun.
Car anàs abouli lou souveni
de la Porta de Latas ,
belèu
perqué inenava autres cops à
Centrairargues, e quc sès d'omes
degaucha; e lou de l'Oubservançá,
belòu perdequ'òra un couvent, e
qu'aimàs milhou la Capeleta.
Amai ençara supause, en diguent
acò, que counouissòs un pauc
l'istòria de Mount-Peliè: se pot que
siègue vous faire trop d'ounou...
Pèr maridà couma se dèu voste
amour de l'atualitat batalhaira à
lou de la veritat clapassièira,
i'a 'n noum
qu'auriàs pougut
causi : Chemin des Dames. Res
poudiè pas milhou batejà lou
cami que, dau jardi dau « França » e de l'Eldoradò, s'adralha
jusqu'à Pasquiè...
Auriàs pougut encara— s'aquela
irounia n'es pas de voste goust
— bailààlas dos carrièiras desbatcjadas lous noums de Thiaumont
e dau Mort-Ome : antau voste
oumage à Verdun se seriò doublat
d'un salut à nostes coumpatriotas
erou'ïcs dau 81 e dau 90.
Mès, no ! Aquela idèia trop simpla poudiè pas grelhà dins vostes
cervelous. Car dins sa simplicitat
aviè encara lou merite d'èstre
ouriginala. E vautres, metòs tout
voste ourgul à segui lou mouvanicnt, vous aplicàs
pèr faire
couma tout lou mounde, sès un

counsel. municipal à l'inslar. «A
l'instar » dc Cucugnan ou de
Counilhargues, vouliàs una carrièira de Verdun. E l'avòs. E acò
vous vai ben. Es una manifestacioun rcussida d'aquel erouïsme
de Tarriès que flouris mai que
mai dins las generaciouns qu'an
cinquanta ans e passa. Sès bòus,
patriotas de cinemà, quand batès
lou rampèl sus la paura pèl das
autres, e que cantàs à l'unissoun:
« Armons-nous el... partez ! »
Respète vosta sinceritat, car scs
trop risibles pèr pas èstre sihcèras. E s'ères pas tant risibles,
seriàs to'ut simplament abouminables.
Car i'a quicon à quau avès pas
reílechit, dins l'egou'ísme de voste
patrioutisme à bon comte. Voste
gòste, voste bèu gèste, quant de
creches mau barrats vai pas doubri ? dins quant de cors matrassats
vai pas boulegà l'amarun d'una
doulou sans remèdi ?
Counouisse una fenna en dòu —
un de sous pichots es toumbat
amount, dau coustat de Malancourt — que m'a dich : « Vcrdun?
rèlament, avièi pas de besoun
que me renouvelèssoun
aquel
noum... »
Coumtàs lous que ne j)odoun
dire autant ; vous quite pioi à
pensà se voste gòste es pas mâlurous e mèma crudèl.
Sòs estats trop pressats, Messiòs. Pus tard, quand lou tcms
aurà marchat, quand serà 'n pauc
founduda la nèbla de sang qu'enniboulis encara toutes lous rais
de glòria, Iou moument seriè
'slal niilhou causit.
Sans coumtà que, enfìn de
retour, sous camaradas de lucha
e . de soufrença vous auriòn dich
de quante biais ounourà lou sacrilice das morts. E n' auriàs tengut
coinle, saique : sus aquel chapitre
l'idcia d'un pialul vòu be la d'un
pouliticaire.
JAN—SANS-PÈU.

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 4 francs l'An

Libres Prepaus
L'ESEMPLE FLAMAND
Un amic me coumunica Un arlicle
ben inleressanl dau Petit Journal (13
d'otobre). M. Gerard Harry ié felicila
caudament lou goubernament francés
pèr la generousitat e lou liberalisme de
sas iniciativas en favou de l'educacioun
das jouines Belges que la guerre a
esilats en França. Pèr esemple, à l'escola das enfants d'ouficiès, ourganisada
à Paris dins un loucal de la Vila, l'estrucioun es bailada dins la dos lengas,
francesa e ftamanda. Àcò nous estouna
pas. Pèr ce qu'arregarda nosta regioun,
counouissèn lou cours de flamand ourganisat à Beziès ; lou Flamands refugiats
sount estats avertils que ié facilitarièn
soun enstallacioun dins aquela vila,
s'avièn d'enfanls à quau vouguèssoun
faire aprene sa lenga mairala.
N'i'a que nous van dire : « Vesès, es
toujour ce mèma ! Lou goubernament,
large au bren e deslrech à la farina,
acorda as estrangès ce que nous refusa à
naulres. Perqué pas tratà la lenga d'oc
couma traioun lou ftamand ? »
E respoundren : « Aubé ! lou goubernament a bona esquina : ié cargàs dessus
lous pecats de vosle sotige e de vosle
flaquige. Aqueles drechs que sounl ioi
recounouguts as Flamands, cresès que
dins soun païs lous an aguls sans pena,
sans esfors, sans lucha ? S'hou cresès
vous enganàs. Pa caugul de tems e de
traval pèr ríarribà au pount ounte sount,
à faire melre sa lenga sus lou mèma pèd
que lou francés. Sounl estats regardals de
galis e tratats de tout— couma lous felibres hou sount pèr lous francilhots. Mès
an tengul bon, e an triounfat.
S'à lioga de faire couma eles — e quau
vous empacha d'hou faire ? — de celebrà
lous grands souvenis de vosta istòria loucala e prouvinciala, d'afirmà l'indepencia e l'ouriginalilat de voste caratèra, de
manlène pèr la paraula e pèr l'escrich
vosia bella e glouriousa lenga d'oc, s'à
lioga d'acò faire esperàs que lou goubi-r
central vous « aulreje » de drechs que
vous proubàs pas capables d'eserçà, espe-

MOUNT-PELIÈ

rare's longtems, es ie'u que vous hou
dise !
Sacrapà! dèuriàs saupre que las callas
an pas jamai toumbat roustidas, e que,
couma dis lou prouvèrbe : « Quau ríen
vòu, ie' vai ; quau n'en vòu pas, ié
manda ! »
UN COUNVERTIT
N'en dirièi autant, se vouliè ben
m'escoutà, à M. de Kerguezec, deputat
de las Costas-dau-Nord, que la guerra a
counverlil au « regiounalisme », à prouba
aquesta paraulas qu'a dichas à Guinr
gamp (citadas dins le Breton de Paris,
31 d'otobre).
La rançon de la guerre doit être une large
décentralisation économique et administrative.
Je suis pour cette décentralisation. Elle est
surtout nécessaire au poin! de vue de la Bretagne qui jusqu'à ce jour a été traitée en terre
conquise. II faudra que cela change. A nos
sacrifìces dans la guerre devront correspondre
des avantages équivalents. La,.guerre sera
l'occasion de notre revanche à nous Bretons.

M. de Rerguezec a pas torl; e ce qué
dis de la Bretagna se pourriè dire de
quasiment toutas las prouvinças, sustout
belèu de las aau Mièjour. Dins soun
ardou de nouvèl counvertit hou dis emé
de mots un pauc viéus (urousament quela
censura vèn d'èslre suprimada, pèr lou
5ma ou 6ma cop dempioi tres ans). Mès
me fatigarai pas d'hou dire : perque'
reclamà las libertals qu'on a pas, un cop
qu'on se servis pas de las qu'on a ?...
MANOUL.

Lous prouvèrbes dau mes
Decembre,
Vòu pan du e noun pan tendre.

Amislat dc gendre,
Sourel de decembre.

Quau coumença l'ivèr sans pastura,
N'endurarà de dura.

Pèr Santa-Luça
Lous jours grandissoun dau saut d'una
[puça.

�Lou Palais Antirabic

Guijinglau dis sa pouésia

La questioun dau sucre. — Es pas trop

Urous Pourtiè dau Castèl-d'Aiga, qu'a pou-

lèu que se siègoun avisats que lous cafetiès —

gut escriéure que lou coustat pratic dau nouvèl

Enstitut

Bouisson-Bertrand

èra

mer-

lous grosses couma lous pichotets — poudièn

(Seguida. — La fin lou cop que vèn.)

passà emé de sucre rous. Jusqua-z-ara, Sant

velhous ! Ah ! se poudièi n'en dire autant de

Bistrò lous aviè ben proutejats ; dau tems que

soun estetica... Mès, pecaire !! !
Lou Palais de la raja es acabat ; oi, on agut
la raja de voudre basti un palais pretencious
ounte

caliè faire una obra simpla,

sobra e

bella, couma la nobla sciença que se ié dèu
abrigà...
Lou cantou èra supèrbe (St-Pèire, la perspetiva

de la Medecina,

de

vièls e

nobles

oustaus) : un das pus bèus païsages urbans de
noste Clapàs... E lou vejaqui degalhat, abimat
couma un païsage campèstre un cop que i'an
pausat au bèu mitan un panèu-reclama.
Uequ'es qu'an vougut faire, au juste ? Rapelà
la glòria de las Plaças ou das Oustaus-de-Vila
dau Nord espoutits pèr lous Bòchous, l'estile
de la Facultat d'en facia, ou l'elegança de la

Proufitant d'aquela pausa, Jacoutoun
remarca qu'acò 's un pouèma de sa vida
que Guijinglau, sans avudre l'èr d'i toucà,
vèn de nous dire, que pèr un debulant es
pas dau tout mal travalhat, e reclamèt
un pauc mai de silença e d'alencioun
sustout ara, à la partida de l'amour, que
rejouïs dejà noste « classa 14 ».
— Anen, zou ! fai-nous babilhà tas
viòuletas...
E Guijinglau countunièt sans èstre trop
enterroumput:

bicoca que l'Enstitut oucupava d'en prumiè ?

Adounc me n'en contoun d'afaires,
Oal tems qu'erian cadèls — amaires —

Hou sabèn pas.
Sabèn pas nimai quante pot èstre l'Architèta.

Lou cop d'aquel prumiè bouquet

Nous es estat dich qu'èra diploumat pèr lou
Goubernament (lou de Paris), e que, architèta

Que pourtères à ta bouqueta,
E i'avièi fach en cavideta
Un poutounet...

ouficial d'aici, d'ailai, dau rèsta, acoumoulava
lous titres ; acò'spas à la lausenja das titres..,
Regarden soun « cap-d'obra» : una bastissa

L'avièi culit à

« l'Amoulaire »

Dedins la vigna... de toun paire,

lourdassa, pautuda, escrachada, traucada d'ou-

A la mata que i'es toujour!

berturas tant grandas que lous

A la mata de las calancas

trumèus, e

couma suprèma marca d'elegança, un couvert...

Ounte i'a de viòuletas blancas

Oh ! oh ! aquel couvert!...
S'an vougut bailà à-m-aquela obra la flnessa,

Oe tout lou tour ;

la laugèiretat e l'aussada de l'ougival sount

Amai m'en souvène couma ère

bougrament liont de i'avudre reûssit.

Lou moument que te lou dounère :

Uins aquel mescladis de ciment mai ou mens
arrnat, de boi decoupat. de pèiras de talha,
aquestas — emé lás annadas — prendran una

Tramblave couma un barbajol ;
Belèu

flocs.
En esperant, regarden mai : de capitèus dau
siècle soustènoun de

regoulets dau

XVma ; saique pèr degaugnà la rabusta machi-

de ièu

anaves rire

Sabièi pas s'anaves pas dire
Qu'ère un pauc fol!...

bella patina, dau tems que ce rèsta s'enanarà à

XlIIma

Lou'ísou, à Mountmejò que li presenta
lou bidoun d'aiga. — Taisa-le, tarnagàs,
escouta acò ! que val lou cop !

couladura d'en facia, an fabricat una cournicha

GUIJINGLAU

à dentilhage magriéule, e à chaca retoumbada

Mès, cre-noun ! lèu te coumprenguère :

una fiolha de figuèira (ou quicon que ié baila

A toun poulit gèste hou veguère

d'èr) s'atroba aqui souleta, sans saupre perde-

Quand, ambé graça, moun bouquet

qué, sans res que l'estaque à quicon, venguda

A ta bouqueta lou pourtères

pèr flsica, sourtida de sabe pas 'n ounte...

E qu'en m'espilhant ié faguères

En dessus, la cournicha es enorma, sans

Un poutounet!...

proupourciouns emé lou rèsta, franc emé lou
couvert que, el, escracha, s'on pot dire, tout

LouïSOU. —

lou mounument; aquel couvert (on pot pas
dire : tèulat, à fauta de tèules), mervelha de
las mervelhas, sembla fach esprès pèr un mas
dau Pola Nord.
E dire que l'estile ougival, dins lou Miejour,
èra caraterisat pèr

« sa belle conslruclion en

belles pierres el ses loilures plales » ; que, mèma
fusiounà pèrdeveni un estile unica « ìes loitures
reslent la caractéristique de la région. »
Mès dequ'anan cercà aqui ? Cau tout amirà
dins aquel pur cap-d'obre... de michant goust.
Las dos magras coulounetas de las cantounaque sembloun

dos alumetas à coustat

Hè...?
GuiJINGLAU

Oh ! pièi, passèn una vesprada
Couma la vota : illuminada !
Car èra la vota aquel jour.
L'auboi nous faguèt camba lèsta
Cantèn, riguèn, faguèn la fèsta
De noste amour !

à la Renaissença, ounte tout marcava de se

das,

Louïsou, à Mounlmejò que li presenta
tournà lous bidouns.— Oui! ! ! que m'engarces.
E se cambia de plaça. Guijinglau countùnia:

d'una caissa d'embalage ; la grilha trop linja

E vaqui, dempioi que

pèr una counstrucioun trop mastoca ; la loja

Que lou miéu cor toun cor cercava

dau pourtiè (toujouren goutica, ouima chère!)

Coussi pèr un vèspre d'estiéu

qu'es da-founs uu oustau pèrpetèta... E dequé

Las viòuletounas hou faguèroun

sabe mai !

Dins un poutoun endevenguèroun

E pareis que l'artista (!) autou de tout acò
a fach de moulous d'autras causas. Pareis
qu'a

bastit à

La Vida au Clapàs

coustat lous uns

das autres

de villàs italianas amai de chalets souïssas,
qu'a maridat de tèulats à la genouvesa emé

durava,

Toun cor al miéu.

Louïsou, se dreissant sus sous ginouls.
— Hè ? dequ' as dich ? La relène aquela
« apostrofa &gt;&gt;! Marcha... countùnia...

de couverts en ardouèsa. Mès nous sembla
GUIJINGLAU

pas de bon, e sabèn pas se cau hou creire.
.,. Pèr aqueste cop (un cop de mai, ailas !)

E

ioi, après tres ans de guerra,

lou mau es fach. Oue vogue ben l'Aministra-

D'alienchament e de misèra,

cioun plantà bravament

pèr amagà lou mai poussible de la façada...

Poudèn dire que ce pus fort
Que l'on pièsque troubà sus terra

Quau

Quicon de pus fort que la guerra

de grosses

sap ? Emé fossa, fossa aubres,

aubres
belèu

acò pourrà un pauquet passà, à l'autouna...
Mès pamens, à la fin dau comte, lou trop
finis pèr èstre trop ; atencioun pèr l'aveni !
lous que voulès saloupejà noste Clapàs. Belèu
se troubarà prou de Clapassiès de raça ou de
cor pèr se souveni de la dicha mistralenca :
« erian, a passa tems, un pople » ; se capitarà,
belèu, un pople clapassiè que lou Gal, à belles
paucs, acampa emé soun cacaraca. E se pèr
arrestà lou vandalisme e lous

vandalas n'a

pas prou emé soun cant, lou Gal i'anarà emé
lou bèc e lous arpiéus...
BERNAT DE LA CANOURGA.

Es nostre cor !

Es aqui que « la classa 14 » brandoulha
Saucissot que se derevelha en repetant :
« Nostre cor... pus fort que la guerra,
nosle cor... es bèu! es bèu, acò!... la
guerra... nostre cor... es poulit! » (Pèr
lou que counouis Saucissot acò 's manific !)
E l'autour countùnia d'una vouès alargada, pèr fini amb' amour e douçour:

Viòuletas, sès causa poulida

lous particuliès èroun reglats destrechament,

Parlàs d'amour, parlàs de vida!

eles avièn soun sucre à voulountat, n'avièn

Vous garde, mès

(es lou cas d' hou dire) á revendre...

d'ounte venès

N'en mande d'autres de Serbia
Que

pourtaran sa pouesia
A quau sabès...

Las felicitaciouns, lous aplaudiments
afluèroun, sustout que Guijinglau aviè
debitat sous vers ambé aquel accenl de
sinceritat particuliè as autours, e qu'embelis e dona de charme mèmes as vers
lous pus michants.
Se parlèt fossa, e relevaren pas que ço
que nous pareiguèt lou mai interessant.
Las reflessiouns de « la classa 14 » susprenguèroun pèr soun ouriginalitat, partiguèroun couma una esplousioun dal
í'ouns dal cor!
— Voudrièi ben èstre tas viòuletas pèr
íîlà dèu las Cevenas, soudis ; serièi lèu à
moun St-Bressoun ! e t'aproumete que
n'en davalarièi pas 'ncara. Entre lai èstre,
me maride ambé ma Bousineta, l'embarre
ambé ièu dins una bauma, una bouta de
vin e un porc salal! E boulègue pas pus
d'aqui... que pèr li culi de viòuletas... à
ma Bousineta!
— Ah ! bougre ! faguèt Jacouloun au
mitan das rires de suspresa qu'avièn
prouvoucat las frejous dal jouine pialut,
ah ! bougre ! que siès bèu ! Vesès, messius, dins l'espressioun d'aquel garçounet
(que n'en fai dous couma Jacoutoun) vèn
de pareisse touta l'influença pouelica de
la cervella de Guijinglau. Toul se resuma
en aquel mot: evoucacioun de la Terra
maire, evoucacioun dau pa'ïs ounte avèn
viscut pichoutels, ounle avèn grandit,
aimat e dèu lou quanle sount de longa
virats nosles regards e nostes souvenirs
e nostas desiranças! Païs que fossa! (que
quauques-uns encara ièr èroun 'mbé
nautres) sount toumbats pèr el, e qu'avèn
la cresença de l'aparà, d'aparà las nisadetas que lai avèn quitat, e que seran la
countinuacioun de nautres, couma lous
pichounels de Louïsou que li recoumençoun sa vida, couma lous nostres tabé
que gastoun sous souliès... ambé lous
nostres artelhous...
Louïsou. — Oc, mès pas lous tiéus;
courrissoun pas lous bosses couma lous
nostres, lous enfants das riches...
JACOUTOUN.— Se ié sounl acoustumats,
couma ièu de viéure ambé vautres, acò
ié levarà pas sa valour e nimai soun inleligença, e se lous « grosses » dal païs
fasièn toutes antal belèu i'auriè pas tant
de malurouses; nous coumprendrian
milhou, serian mens superfìcièls e un
pauquel mai naturèls, voudrian pas
pareisse mai lous uns que lous autres.
E boutàs, aime mai toutes lous pichots
Guijinglaus ambé soun cuéu defora
qu'un efant de riche dedins. Hou vesès
pas ço qu'es Guijinglau? es l'ome de la
natura e noun pas un ome d'una moda.
— Es, ajusta Mountmejò, mitat risoulhè, mitat criticaire, es un ome que fai
de vers ambé de rimas feblas, banalas e
pauras en d'endrechs que i'a, que repèta
tèl e tèl passsage : « viòule/as, fresque/as,
mame/as... e n'i'a fossa couma acò... acò
desoundra soun pouèma... »
DELPON-DELASCABRAS.

Olobre 1917.

La part mesadièira de sucre, pèr persouna,
es d'una liéura, ce que fai 100 pichots moucelets. Or, lou

moussu qu'a prou de tems

e

d'argent pèr anà bèure sa tasseta à-m-un grand
cafè, chaca jour après dinnà e après soupà, ié
servissièn 3 moucèls chaca cop, ce que fai
0 pèr jour e 180 pèr mes ; ce que l'empachava
pas d'avudre sa liéura à soun oustau.
Viva l'egalitat! e tant pis pèr quau pren soun
cafè en familha. Dequ'es acò, la familha, au
rèspèt dau bistrò ?
Las bonas ensegnas. — Davans un magasin
de la Grand'carrièira avèn legit aquel escritèu,
espingat sus una manada de fourruras à bon
comte : « Peau de quadrupède caplurè dans les
bois de l'Aiguelongue. » Acò 's pas mau troubat; escrich en lenga d'oc, seriè estat perfèt.
Serà pèr lou cop que vèn.
La Facultat en ounibus.— Era sus lou plan
de l'Espitau, lou jour qu'entai ravoun lou pauie
doutou Puech ; un ounibus esperava : Grabels.
Seruice à volonìè. Dequ* esperava, l'ounibus de
Grabèls ? Pas la pratica que cresès.
Tant lèu lou toca-man finit, aqueles Moussus
de la Medecina se sarrèi oun de la bagnola : e
baissant la tèsta que la toca fasiè trop nauta,
rebaussant sas raubas cremesinas, s'encafournèroun dedins.

E lou

couchè fagúèt

tirà...

Noun pas jusqu'à Grabèls : lous proufessous
avièn pas tablat de n'anà faire un bon à la font
de l'Avi; mès simplament jusqu'à la Medecina
ounte anavoun pausà sas fardas.
Bèl esemple de simplicitat e d'ecounoumia !
Sustout que, au pres que comtoun sas visitas,
lous Mèstres poudièn aisidament se pagà un
landau pèrchacun...
Talàlou ! Talàlou! — « Au biòu ! » — No,
que las coussas de biòus sount defendudas.
Franc las coussas libras

uins las carrièiras

dau Clapàs, sus tout lou cami entre la gara e
la Bouchariè.
Un jour d'aquesta quinzena, fasièn la cassa
à-m-un budèl toumbat dins lou

Merdansou.

E dos ouras après acoutissièn dos vaquetas
escapadas dins lou jardi de l'Esplanada, mèma
qu'una se fiquèt dins lou bassin e n'en vouliè
pas pus sourti. Quanta panta ! Lous escoulans,
coumises e grisetas que se capitavoun perquinaqui d'aquela oura riguèroun pèr soun argent..E tout acò arribariè pas s'avièn la tamousa
gara dau bestiau... Nous diran : «Es la guerra!»
No, car avans

la guerra,

s'en parlava

dejà

dempioi mila ans. E l'argent mancava pas.
N'an be troubat pèr basti de casernas inutillas;
inutillas pioique — l'esperiença hou a proubat
— lou mestiè de souldat s'apren dins quauques
meses e mai que mai dins lous camps d'estrucioun.
Lou sourel e las lanternas. — Un benurous
accident nous a debarrassat dau sourel en bèc
de gaz dau Castèl-d'Aiga ; malurousament, las
tringlas que lou soustenièn sount toujour aqui.
Es pas lou sourel que nous manca, es las tringlas que sount de trop : caudriè reglà aquela
situacioun.
N'en caudriè reglà una autra.

Regardàs en

faça lou Palais de Justiça : quicon vous crebarà lous iols ; de chaca coustat das escaliès
i'a 'n pichot pedestal,

e sus aquel pedestal

i'a 'n poutèu de founta qu'espèra pas qu'una
lanterna à gaz. La guerra a fach quità en plan
aquel traval ; quand lou reprendran, à lioga de
pausà la lanterna.caudriè enlevà lous pedestals
e lous poutèus. Ounte

sount

serviran

pas

jamai de res (pas mèma pèresclairà la Justiça)
e au pount de vista artistic, fan lou pus triste
efèt.
A-m-una epoca, lous Mount-Pelièirencs passavoun pèr avudre bon goust ; avèn dejà perdut talament de causas que tènen pas à perdre
aquela reputacioun.
D'autras lanternas...— Sabèn pas de quante
biais vai respondre la municipalitat au quaucun qu'a fach una demanda pèr levà, dins la
carrièira Alfred-Bruyas, un d'aqueles Oustaus
qu'an pèr ensegna una lanterna rouja (parlan
pas das

postes de pouliça). Mès sabèn de

�quante biais ié caudriè parlà, à el e à d'autres.
Couma hou a remarcat un de nostes grands
counfraires, lou pus salle trafic s'espandis en
plen centre e dins toutes lous cantous de la
vila. Ounte es lou tems que, vesi dau mouli de
Sèt-Camps e de l'aira de Perpinsou, Pasquiè
èrá au bout dau Clapàs ?...
Las lèis que secutoun lous mouines s'aplicoun pas à las « Abadiès de la Bona-carrièira »
— couma disièn nostes aujols de l'Age-mejan.
On pourriè belèu troubà quicon mai; ensacharen.
LOU PûURTlÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Contes de la velhada

La Pèl
A Loupian, i'aviè un mèslre d'afaires
qu'aviè tres fìlhas poulidas couma un sòu
e prèstas à maridà : Margarida, Rosou e
Catin. Aussi, touta la jouinessa das alentours mountava souvent à la granja pèr
las demandà en maridage, mès jamai se
fasiè pas ges d'afaires quand lou paire
aviè debatelat lous defauts de sas íìlhas :
d'efèt, Margarida èra groumanda, Rosou
messourguièira e Catin fenianta.
Acò se disiè dins lou pa'fs. Un jour,
Janet, un jouine varlet dau mas de las
Amouras, toca Vilamanda, anèt faire un
tour à la granja veire las tres graças.
— Quana voulès, ié faguèt lou mèstre
d'afaires? Margarida, Rosou ou Catin?
Mès vous avise, an toutas tres un grand
defaut: Margarida es groumanda couma
una cala; Rosou es messourguièira que
vous fariè penchà un ome, e Catin es
fenianta, vous poudès pas faire una idèia!
— Oh ! oh ! soudis lou jouine ome,
Margarida me manjariè tout, la vole pas;
Rosou me diriè pas que de messorgas, la
vole pas ; Catin es fenianta, ebé la vole,
e m'en cargue !
— N'en tirarés pas res, ié venguèt lou
paire.
— Veiren be!
E un mes après, à Loupian, Janet se
maridava embé Catin ; se faguèt una
noça espetaclousa. Pèr regalà tout soun
mounde, lou mèstre d'afaires aviè mes
un agnèl.
Lou vèspre, davans de s'en tournà à
Vilamanda, Janet diguèt au paire de
Catin:
— Digàs, bèu-paire, nous avès fach
tastà l'agnèl, èra ben bon, vous demandarièi de m'en bailà la pèl...
— La pèl, mès dequé n'en vos faire ?
Tè, l'as aqui, pren-la !
A la nioch, à travès la garriga de
Terra-de-Pipa, Janet e Catin anèroun
couchà au mas de las Amouras.
En arribant dins la cambra Janet penchèt la pèl au planchiè.
— Dequé fas ? faguèt Catin esfraiada.
— Oh! pas res, penche aquela pèl
d'agnèl : nous pourtarà bonur.
E pioi se couchèroun
Lou lendeman, Janet qu'anava fà laurà
se levèt de bona oura.
— Catin, m'en vau au traval. Toutara
te levaràs e me prepararàs la « tessia »
car vendraí dejunà.
— Oi! oi! faguèt la fenna, me levarai
dins una miècha-oureta.
Mès la fenianta se revirèt de l'autre
coustat e s'endourmiguèt. Quand Janet
dintrèt à nòu ouras pèr dejunà, la troubèt au lièch.
— Ebé! siès pas encara levada ?
— Oi! quante sort! faguèt la fenianta,
me sièi delembrada.
Vite se levèt e ié faguèt una aiga-boulida.

Alors Janet, se virant daus la pèl se
metèt à cridà : « Pèl, una ! »
— Dequé dises ?
— Pas res.
Lou lendeman mati lou lauraire se
levèt pèr anà au traval e diguèt à sa
fenna :
— Catin, fagues pas couma ièr, toutara te levaràs pèr lou dejunà.
— Oi! oi! ié faguèt la fenna! ages pas
pòu !
Mès maugrat acò, s'endourmiguèt
couma la vèlha, e Janet una segounda
fes la troubèt couchada.
— EbéiCatin?
— Oi! oi ! t'ai tournà oublidat.
E dau tems que ié fasiè la soupa au
froumage, Janet agachant la pèl cridèt :
« Pèl, dos ! ! »
— Dequé crides?
— Pas res.
Lou tresièma jour la coumedia countinuèt e lou lauraire la troubèt encara au
lièch.
— Pèl, tres!! ! que cridèt Janet en
despenchant la pèl d'agnèl; l'espandiguèt
sus las couvertas e emb' un bastou se
metèt à coussejà la poussièira.
— Ai ! ai ! me fas mau, cridava la
fenianta.
— Mès es pas tus que pique, es^la pèl !
— Ai! ai !
E Catin coumprenguèt la liçou.
Aussi, lou lendeman, quand soun ome
se levèt pèr anà laurà la fenna ié faguèt :
— Te lèves ? amai ièu!
D'à parti d'aquel jour, Catin devenguèt
escarrabilhada.
La senmana d'après, lou mèstre d'afaires partiguèt de Loupian pèr anà veire
lous nouvèls maridats. Quand arribèt au
mas de las Amouras, à sèt ouras dau
mati, troubèt Catin levada, en trin de
fretà la tarralha e d'escumà lou toupi.
— Chaval! siès ben matinièira, ma
filha!
— Oh ! soudis la fenna, arribàs, moun
paire ?
— Oi! oi!
— Ebé! vite prenès aquela manaira e
asclàs de boi; se Jan dintrava e que vous
troubèsse sans res faire vous cargariè la
pèl.
— La pèl! Quanta pèl ?
— Oi! la pèl. Despachàs-vous.
E lou paure ome se metèt à travalhà
sans demandà d'esplicaciouns.
A nòu ouras, quand Jan dintrèt de la
vigna, troubèt soun bèu-paire en susou.
— Ebé ! bèu-paire! dequé fasès? Malurous, qUau tron vous a dich de travalhà
antau ? mès ié pensàs pas pus?
— Es Calin que m'a dich que, se me
troubaves sans res faire, me cargariès la
pèl ! Janet s'espetèt dau rire e countèt
tout au mèstre d'afaires, que n'en pissèt
dins Ias bralhas.
— Vosta íilha, bèu-paire, me l'avès
bailada fenianta, mès, vesès, l'ai renduda
valhenta !
Dempioi, Catin es una fenna moudèla
e s'en porta pas pus mau.
Jan de la

CAPELLA-NOVA.

6 de nouvembre 1917.

L'Armana Prouvençau, pèr 1918, vèn de
pareisse (Librariè Roumanille, Avignoun). Avès
aqui 100 pajas cafidas e ben roUmplidas:
bèus vers, contes, galejadas de l'immourtal
Cascarelet, cansous, prouvèrbes. Recoumandan ì'Armana a nostes letous, sustout as
souldats, à quau pourtarà, sibant sa divisa,
« soulàs e passa-tems », que sount toujour
lous benvenguts dins la vida dau front.

Bachoucadas

Nostes Souldats
Lous dau « GAL »

Damas e Moussus, vous vole parlà ioi
de la erisa dau quior. Toutce qu'es quior
es rare e chèr, francs lous rounds-dequior qne, dempioi la guerra, sount pus
noumbrouses que jamai. Mès l'ececioun
fai pas que counfirmà la règla.
Pèr vous rendre comte de l'aumentacioun dau quior, avès pas besoun de
regardà pus naut que vostes pèses. Lous
souliès sount à un pres fol ; e lou pres
monla, monta toujour, au rebous das
souliès que, bravasses, davaloun... de las
estagèiras e s'aimoun mai au sòu qu'en
quicon mai.
Car, hou cau remarcà, doumai la marchandisa aumenta, doumai se vend ou
alors, se vend trop bon mercat: i'a 'na mena
de croumpaires que fan sas empletas de
nioch e que partissoun en dessoublidant
de pagà : acò s'apella un cambrioulage.
D'aqueste moumenl lous cambrioulaires
que se respèloun (mès que respètoun pas
la prouprietat dau vesi) visitoun sustout
lous magasis de souliès. Ié pourran
troubà, ara, de caussuras naciounalas,
qu'an finit pèr arribà à Mount-Peliè ;
n'avèn vist à la mostra, encò de quauques
merchands.Ân bon biais — ecostoun ben
milhou mercat que las autras : acò serà
una circounstença atèuniguenta pèr lous
que las raubaran, se, pèr asard, passoun
jamai en courreciounella.
Pèr diminuà la crisa dau quior, lou
Goubernament vèn de prene de mesuras
seriousas. M. Clemenceau, dins soun
nouvèl ministèri a suprimat una dougena
de portafulhas : es tant de quior d'espargnat. Pèr n'espargnà encara mai, coumençoun de metre en circulacioun de
nouvèls sòus, traucats en mitan : es pèr
lous enfilà em' un courdil (tant que poussible,se pas servi d'un lacet: acò's traite)
e suprimà l'usage das porta-mounedas.
Parle pas de la decisioun que defend
las cambièiras e equipamenls en quior
as souldats à pèd. Pèr acò d'aqui, lous
pialutsde l'arriès voudran pas res saupre,
e digus n'en vendrà pas à bout. D'un
autre coustat, moun amic M. Pierroussel
pensa qu'aquela decisioun seriè ben mai
pratica, se l'aplicavoun as civils, jouines
ou vièls, que voloun se bailà l'èr guerriè
e que farièn milhou depourlà d'abilhages
couma tout lou mounde.
Enfin, se vesès, dins la carrièira de
Verdun (oui, Moussu ! se la counouissès
pas, adressàs-vous as serjants de vila) ou
mèma en quicon mai, de fennas emé de
boutinas trop naulas, e pintradas (las
boutinas, pas las fennas) en verd, rouge,
viaulet, maugrat la raretat de las tinturas
e dau quior, vous estounès pas trop.
Pioiqu'es elas que fan la pèl, es tout vist
que podon s'e caussà à bon comte.
Lou

Una nouvella estella, en or, vèn brilhà sus la
crous de guerra de noste amie Louvis Bonfils.
Aici la citacioun que lou lausa, emé toutes lous
pialuts de sa coumpaniè, la 21ma dau 319:
« Sous le commandemenì du lieulenant Bonfìls,
» le 27 octobre 1917, a fait preuve dans une
» incursion sur tes tranchées allemandes d'ar» deur, de courage et d'hèroïsme: 'Partie d'un
» seul bond comme à l'exercice, forçant l'admi» ration de tous, elle franchit sous un violent
» barrage d'artilteriè el de mitrailleuses les deux
» premières tignes ennemies et rentre dans nos
» lignes après avoir infligé à l'adversaire des
» pertes sevères. »
Es pas l'oùra de n'en dire mai. Longamai à
Filhou, que fai ounou à noste Clapàs !
— Noste devouat coulabouraire Jan Malavialle vèn de reçaupre la crous de guerra,
em' aquesta citacioun : « Bon soldat, agant
» toujours accompli bravement son devoir, blessé
» deux fois. »
Toutes nostes coumpliments à l'amic Vialou.
Sèn urouses de felicità noste amic lou capitàni Fernand Barre, de Ganges, que vèn
d'èstre pourtat à l'ordre dau jour pèr lou
Cma cop.
— E noste simpatic coumpatriota lou capitàni
Jan Porte, partit couma ajudant, qu'a descroucat sa 3ma citacioun e la crous d'ounou.
— Nostes coumpliments as Mount-Pelièirencs : l'abat Barrandon, aùmourniè militàri,
e lou capoural Pau Dupy, citats pèr la 3ma
fes ; e lou canouniè Marcel Pujol, decourat
de la medalha militària emé crous de guerra.
— Lou felibre Enric Barthólemy, de Boujan, sapaire-condutou al 2ma génio, vèn d'èstre
citat à l'ordre de las troupps.del genio de la
67mo divisiu, amb' aqueste moutièu :
« Excellent sapeur, travailleur et dèvoué; très
bon esprit. Blessé grièvemenl le 11 décembre 1914.
Revenu au fronl dès sa guérison. fìend les
meilleurs services dans un Parc de division. »
Nostres coumpliments courals à-n-aquei
valent « pelut ».
— Sount estats citats, aquesta passa, lous
Clapassiès : Ernest Mellet, coundutqu au
;116ma A. L. ; lou telefounista. Pèire-Lo'uvís
Fabre ; lou lioctenent Emila Fourestier;
Jan de Saporta, marechal-das-lougis au 56ma;
Louvis Malbert, dau 81ma ; Emila Fabre;
lou canouniè Antòni Galant; lou jout-lioctenent Pèire Causel, ousservatou en avioun.
— E pioi encara ; lou capoural Francés
Dalichoux, de St-Andriéu-dè-Sangòriis (es sa
segounda); lou serjànf. Lóuvis Michèí, de Vicla-Gardiola ; Jousè Almóras, de Jounquièiras;
lou canouniè Enric Jean, de St-Chinian ; l'abat
Louvis Oulès, curat de Langlada; lou capoural Fernand Andró, de Poussan; lou canouniè Elia Nicolas, dé St-Brés ; Louvis Accassat, de Ceta:; lou serjant-fourriè Leoupold
Delmas, d'Ate.
— Avèn aprés emé plesi la riouminacioun
dau doutou Andrieu, retour dau front, couma
medeci-chèf de la plaça de Pezenas: n'en felicitan lou simpatic major. '
— De bonas noiivellas nous arriboun de
noste coulabouraire Leoupold Vió, capoural au
29ma à quau ma'ndan nostes coumpliments pèr
sous jouines galouns.
— Au darniè moument aprenèn que lou chèf
de fanfara Bouzac, de Bedariéus, vèn d'èstre
decourat de la Legioun d'ounou. Ajustan nostas
sincèras fehcitaciouns à las de sous amics dau
4ma coulounial.
L'AGENT

DE

LIÀSOU.

GAVACH BOURRUT.

EN MEiVIÒRIA
CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sistre e tou Gipiè
cagaire, de l'abat Favre; las Erbetas, de
Marsal ; la 'Fontde Sanl-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou ìems e las Griselas de Mounl-Peliè,
de B. Gaussinèl: ta Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ; las Bugadièiras, de Jounquet: lon
Laserl.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat.

Das Mount-Pelièirencs : Pèire Ardourel
(75ma inf.), Louvis Roussy (218ma artilh.),
Jùli Marty (4ma coulounial), Enric Carabasse
(2ma genia), Francés Barthod, Z. capoural
au 149ma, Marius Durand (2ma coulounial),
Jôrdi Cazalet (92ma ini'.), Jousè Granier
(6ma coulounial), loú telefounista Numa Granier, f Z, Jôrdi Combettes (104ma A. L.),
Jôrdi Rieusset, eapoural au 81ma, Jan Daudé
(5ma coulounial), Juli Desormeaux, serjant au
287ma, Jousè Blaise (41ma territour ), Outàvi
Penez, capoural au 65ma, Emound Pomier,
Z, serjant au' 24ma alpin, Simoun Delpuech
(3ma couloUnial), Reiniè Servent (4ma tiralhaires), Francés Crouzét (4ma coulounial).
— De Jousè Gouzy, de Jounquièiras ; Jousè
Serié (401ma inf.), de St-.lan-de-Vedàs ; Andriéu Vieules, de Beziès, lioctenent au 96ma ;
Pau Rédier, J, de Vendargues, serjant au
158ma; Enric Malric, ï, de Sijan, lfoctenent
au 283ma ; l'abat Antôni Astruc, de Fountés.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra i
Chaca

D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Es qu'abilha embé goust,

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, GOURRIER
TRAVAUX de MACHINE

j_

r

ATHENEE-Gf NEM A
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi) '

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Màndàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés toulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Çuánd reçàupran aquel journal
Oue ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphomqiie
QapspumoiP au

5ous»Sol

Consommations de Premier Choix

LUNETTERIE MONDIALE

G.I.D.O.
BÉZIERS

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

Lisez

LA RE VUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS- MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

l HABLA

USTED

ESPANOL?

APPRENEZ L'ESPAGNOL
rapidement' èt bien par la méthode directe
Dès la première leçon vous parlerez
exclusivemenl cctte langue avee votre protesseur,

JVEensuelle. — Illustrée

Gfos débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

15, rue Frédéric-Peysson, à Montpellier
le professeur (Offic. d'Acad., trente ans
d'enseignement en Espagne) est
á disposición de Usted
Lou Gerent :

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262052">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262053">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262054">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435360">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108074">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°59 (1è de decembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108075">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°59 (1è de decembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108076">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435350">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435351">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631514">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108079">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;59 - 1er d&amp;eacute;cembre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108081">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108082">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108088">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108089">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108090">
              <text>1917-12-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108092">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108093">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108094">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108095">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108096">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108097">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108098">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1967"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1967&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262047">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262048">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262049">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/3f8cb76cf28e84b61117da798ca7bac4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262050">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262051">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435352">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435353">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435354">
              <text>Manoul.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435355">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435356">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435357">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435358">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435359">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594775">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594776">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594777">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640577">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718118">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
