<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1968" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1968?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:45:03+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="973">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/5d02e77e2f10abe6c54675a5c0cfd231.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108113">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108114">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108117">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108118">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139258">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/cecd1b92769f2cf4750f2427547b5ed7.pdf</src>
      <authentication>3a9a1a9f36c69cae97d66b6be0fae41d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631498">
                  <text>C.l.0.0.
.... •

Tresièma Annada. — N01 60

15 de Decembre 1917

L'ISTÒRIA
RECOUMENÇA...
" Lou 15 de Juliet 1099, Ramoun de
Sant=QHe, Rimbaud d'Aurenjo e Qerart
de Roussihoun prenguèron d'assaut
Jerusalèn
(LOU BOULET ROUGE, 25 de Nouuembre Í9Í7\

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

LETRAS AU FRONT

Entre

Nautres

Moun brave Manoul,
Te vole dire, emé mous eoumpliments pèr toun article de noste
darniè numerot, moun grand regrèt
d'avudre pas agut, quand çai ères,
lou grand plesi de te rescountrà.
Una longa e amistòusa charrada
emé tus me seriè estada un regal,
e n'aurièi regalat pioi lous letous
dau Gal, qu'aimoun tous prepaus
galois e libres, francs e naturals.
Lous aimoun, e aimoun lou Gal,
precisament pèr acò : qu'hou mandan pas jamai dire, que parlan net
e cla, emé la bouca douberta — e
que, quau nous entend pas, es
qu'a « las aurelhas tapadas emé de
cambajous » couma parloun lous
Italians.
Disèn, cridan, braman s'hou cau,
ce que tout lou mounde pensa :
acò 's encara lou milhou biais
d'èstre ouriginal.
— Belèu, nous disoun d'omes
senats e respetables ; à força d'hou
èstre, hou sès trop, e lou trop
hou gasta.
— Pas toujour, venerables e
prudents amics.Cau be que n'i'age,
que siègoun trop ouriginals, trop
francs,trop ardits e trop jouines...
pèr lous qu'hou sount pas prou.
Sabèn be (oi, hou sabèn; car,
boutàs, sèn pas tant bachòcous
que ce que poudèn n'avudre l'èr)
que seriò toujour pus coumode, e
souvent pus proufìtable, de carculà
ce que dèu faire gau à Moussu
Tèl, de fourvià ce que rèsca de
fachà Moussu Lautre, de voudre
countentà tout lou mounde en
passant la brossa aderé, en lecant
las botas de longa...
Ebé, no! acò nous plai pas, pas
vrai, Manoul? Se prenen la pena,
ou se nous bailan lou plesi, d'escriéure, es pèr escriéure ce que
pensan; e n'avèn prou emé l'aproubacioun das que pensoun couma
nautres.
Gramecis Diéu, la cola d'aqueles
es noumbrousa. Passa pas jour
que, d'un biais ou de l'autre, agen
las proubas de la simpatia, íidèla

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

e pretoucanta, das bons Clapassiès
pèr ìou Gal, en quau recounouissoun un fièr aparaire dau Clapàs e
dau Miejour. La lausenja de tal
proufessou, de tal medeci que te
pourriòi dire, fai ressoun as coumpliments d'un charmant atalhè de
courdudièiras e à las felicitaciouns
de l'escoubilhaire de moun quartiè.
Tamben, seràs pas estounat se
te dise que la venta dau Gal à tres
sòus a pas mai flajit que se de res
noun èra. On se quita pas pèr un
sòu quand on es bons amics; e
avian pas tort de dire que toutes
lous legiguèires dau Gal èroun
sous amics.
Lous abounats hou sount estats
encara mai ; fossa nous an, de
soun sicap, coumpletat à 4 francs
soun abounament; quauques-uns
i'an ajustat un bèu diniè pèr la
proupaganda. Gracia à-m-aquelas
ajudas generousas poudèn emé
íisança veire veni l'an que se sarra.
Noste amic, toun coulèga, lou
capoural Vié, nous escriviè dau
front (ai pas besoun de te dire que,
dau front, nous arriba un courriè
veritablament reviscoulaire): « Lou
Gal dèu pas mouri. Se mouris es
que sèn pas pus dinnes d'èslre de
Clapassiès. »
D'efòt, lou Gal mourirà pas;
resta prou de Clapassiès dinnes
d'aquel noum pèr lou faire viéure.
E demouraren dinnes d'eles e de
sa counfiença en diguent toujour
e à toutes la veritat — mèma e
sustout la que facha...
Toun vièl amic,
Lou

CHIVALIÊ.

Mount-Peliè, 12 de deeembre 1917.

Libres Prepaus
UNA VERGOUGNA
Lous burèus de labat afichoun :
« Pas de tabac » e lous espiciès : « Pas de
pétrole ». Avans eles, lous armuriès
avièn apegal à sas vilras : « Pas de
poudre ».
Pas de poudra... pèr lous uns ; baste
seguèsse estat vrai pèr loules. Au mens
seriè pas arribat ce que vous vau
counlà, tout simplamenl, couma s'es
passat.

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 4 francs l'An

Un cassaire, qrfaviè trou'bat de poudra, el, cassava sus lou lerraire de la
coumuna cle Vilamanda. S'asarièt dins
una prouprietat ounte la cassa es defenduda : acò pot arribà à tout lou mounde,
passen. Lou garda arriba, un bastou à la
man — la soula man que ié rèsta, car es
mutilat de la guerra e ié manca un bras.
Lou cassaire n'en proufìta ; enlèva
au garda soun bastou, iè fìca una
sarcida, l'estavanis, es'en vai...
I'a 'na lèi Gramount pèr lous que
picoun las bèstias. Sabe pas se n'i'a
una pèr lous que picoun lous blassats.
Mès ce que sabe, es que quand lous
mutilals dc i'Eraut se sount groupals
pèr la defensa de sous drechs, de nauts
persounages an empachat sa Soucietat
d'èstre recounouguda « obra de guerra «... — J.-S.-P.
UNA BONA LÈI
Moussu Guichard, deputat de Vauclusa, vèn de prepausà una lèi conlra
lou derrabage das ouliviès : « Tout prou»prieiàri que voudrà derrabà dins
» soun terren un ouliviè serà tengut
» d'averti lou maire de sa coumuna e
» de demandà la permissioun au Prefèt,
» se se vòu pas veire apegà un verbau
» de 500 à 5000 fr. »
Aqui una bona lèi que farà plesi
au proufessou Flahault e à touìes lous
amics das aubres e de la terra.
Es vrai! dins lout lou terraire lous
ouliviès
sount
estals sacrificats à
Bacchus. De prouprietàris egouïstes e
avares an soulament vist dins un ouliviè la plaça de qualre soucas. E pamens, nautres Miejournaus, counouissèn la valou d'aquel aubre de Prouvença
e de Lengadoc. Sans coumtà que nous
baila las oulivas pèr... la sauça au
canard e lou bon òli per Uensalada,
Vouliviè baiia encara au paure traválhadou
un pauc d'oumbra e de
frescou, quand tomba la raja dau sourel. Que fai bon se repausà au pèd d'una
« estaca », una bella journada d'estiéu.
Enfin, l'ouliviè es un enfant de nosta
terra e lou simbole de la Pas. Aqui
autanl de rasous que duvoun nous
faire aimà e respetà aquel aubre.
E, après toui, perqué pas aplicà la
lèi à toutes lous aubres ? — J. C.-N.

MOUNT-PELIÈ

COUNFIRMACIOUNS
l'a 'nabella osca, disun vièl prouvèrbe,
entreJan e Mossen Jan. Tamben, as iols
de fossa Miejournaus, esbarlugats pèr
lou mirage de Paris, dèu i'avudre una
brava diferença entre lous articles d'un
redatou dau Gal e lous que mantun
escrivan counougut publiea dins lous
grands journals de la Capitala.
Pamens, de fes que i'a, nous rescountran; pot èslre utille d'hou faire remarcà.
Dins Le Figaro, Emila Bergerat prècha
la decentralisacioun, e emplèga aqueste
argument:
Invariablement, depuis Arminiua, le plan
politique des hordes germaines a toujours
été basé sur la prise des capitales, à la fois
centripètes et centrifuges, des Etats civilisés...
C'est le système des pêcheurs de pieuvres.,.

Es esatament ce que disiè moun
article : « Lou Poufre » dau 15 de nouvembre ; en parlant de « pieuvres »
Bergerat emplèga mèma la couparesoun
que me soui servit.
Parla pioi das Giroundins, e, à tant
faire, auriè pougut sounà carrament:
federalisme, ce qu'apella timidament :
decentralisacioun. Dins Le Pags (3 de
decembre) Jòrdi Renard recuèula pas
davans lou mot. L'article de l'eminent
proufessou es entitoulat: « L'idée fédérative », e coumença antau :
S'il est une idée qui doive sortir triomphante
de eette guerre, c'est bien celle-là, semble-t-il.
Preuves en soient les progrès visibles
qu'elle a faits ces temps derniers dans les
Etats et entre les Etats, et cela en tout
domaine !

Lous que se souvènoun de moun
article : « Dau 4 au 14 », en tèsta dau
Gal dau 15 de julhet, n'en troubaran
aqui una elouquenta counfirmacioun.
Se la relève ioi es pas pèr vanitat ;
môs i'a belèu dins aquel urous rescontre
una liçou pèr quauques ignourents — e
pèr quauques sabentasses abestits.
L.

Jm

W/
Y_

CH.

Lou Gal es pas un
joumal à vendre, mès
tout lou mounde lou
potcroumpà pèr 3sòus.

�d'obra de Vauban nous parei mai amirable. E, à sous pèses, la baisant de
sous
vai

poutous raviscoulaires, la
poueticament

cascadis canta

soun

cami e soun

la lausenja de la four-

Mès, quanta plouma pourrà jamai pintrà
lou campèstre verdunenc ? Quau pourrà
faire reviéure à nostes iols enneblats pèr
lou fum de la poudra dau coumbat lous

de-las-Taulas,

antica

patrouna

dau

Clapàs, es estat celebrat tou maridage
de noste amic
medecina,

JAN

emé

BARDIN,

estudiant en

Madoumaisella

MARIA

detals preloucants e tragics
riéus

ensannousits,

d'aqueles

d'aqueles

— Ah ! e's pèr tout acò que fai aquela scèna
Laissa-me m'en anà poudà à moun Peirou !

Musa

taressa e de sous sublimes aparaires.

Dijôus 6 de decembre, à Nosta-Dama-

La jouinessa l'an pres pèr faire regagnou.

bosses

Lou lendcman dau jour qu'aquel fèt se passava
Lou gal afrescadet se metèt à cantà
Tant fort que touta sourda e couma au lièch

[rouncava
Filomèna entendèt soun gai cacaracà:
« Dequ'es ? diguèt entre ela, es pas moun gal
[que canta ? »
Vita sauta dau lièch, passa soun coutilhoun,

A mous camaradas G. B. e G. N.

Lou sabatous au pèd, sus l'esquina sa manta,

Aiçò se passava dins un vilajou proche

Davala dins la cour, e arrapa un bastoun.
Lougal èra quilhat fièr e la testa nauta

lou Clapàs, renoumat pèr la bèutal de

mulilats, d'aquelas coumbas ressoundi-

Sans se doutà de ço que i'anava arribà

sas demouisellas, acò vòu vous dire que

guenl encara das plagnuns das mouri-

E quand la devistèt, canta un cop e pioi sauta

n'enrestava pas ges au croc, sount toutas

bounds e empestadas de I'audou aspra

Pèr veni dins la cour prene soun dejunà.

croucadas à l'avança e an toutas

lou

filhòu. Aquela passa arribèt tout

una

Ni d'òrdi, ni de mil, ni ges d'aqueles grans

fournada

dau

N'arrapèt un sabou, una destiblassada

frount pèr jouï de quauques jours de

e penibla das cors mièch-entarrats ou

Mès 's que pèr lou paure el seguèt pas de
[civada

Dins Ventimetat d'aquela ceremouniè,

meses à jour pèr las boumbas ou las

que las tristas circounstenças de ioi cou-

minas ? Quante poueta nouvèl escriéurà

mandavoun, Lou Gal aviè sa plaça mar-

per l'immourlalitat las estrofas d'aquela

Que dau cop iè faguèt passà lou goust dau
pan !

cada : Jòrdi Maillet e Pèire Azéma Van

epoupèia sans parièira ?...

BOUQUET.

lenguda. An dich la granda part presa

Souvenis de Permissioun

L'ome

rèsta

davans

lous

lous

pus

que venièn

urouses

à-m-aquel

moument èra lous que venièn de l'A. 0.,

MOURALITAT

enclausit

perma,

de pialuts

sabès be ! Alai tantliont? avièn trenta

Moussus, ara jujàs, pioique sabès la fabla,

pèr Bardin di?is la foundacioun, la reda-

resultats sauvages dau grand chaple e se

Quau es qu'a lou mai tort, Filomèna ou lou gal?

jours e n'en plouravoun

cioun e l'aministracioun de noste jour-

demanda, pensaliéu, ounte dèu cercàlou

Ièu, à moun oupinioun que crese rasounabla,

i'aviè longtems que ié lous avièn prou-

nal. E au noum de la jouinessa felibrenca

fruch san e melicous de la Civilisacioun.

Filomèna m'a ben tout l'èr d'un carnaval...

meses,

— esparpalhada

Lou

as quatre

caires de

camp-batalhè es

un

lamentable

l'immensa batalha — an trenat la gar-

desert : lou sòu es revirat de tout caire;

landa amistousa das coumpliments e das

lous aubres asclats, descarnats, desrus-

souvèts venguts dau cor.

cals, esquiarlats, deracinats e ajassats

UN JOUINE MATELOT.

pas, car

se

i' aviè aussi ben, ben longtems

que lous esperavoun !

»»——-

Pendent vingt à trenla meses èroun

Una bona Liçou

eslats privats de veire las charmantas
gazellas, aussi n'en proulîtèroun e vous

Que l'aflat de l'Eslella sanla coumpli-

sount lous souls temouèns agounisents

gue aqueles souvèts, pèr lou bonur das

de la lucha titanesca... de la granda dou-

nòvis e la joia de sous amics.

lou — necessària belèu à l'enfantament

l'Ouliviè restava una fenna, vèusa

de

pas qu'aquel bruch. Talament que lous

d'un mounde nouvèl.

soun troisièma ome, qu'aviè la 'reputa-

abitanls s'en planiguèroun sou-diguent

cioun d'avudre lou fege blanc, e sustout

perqué acò lous empachava de dourmi.

de pourtà las culotas.

Es vrai, qu'à lous que sounl pas abi-

Lou fort de Vaux desfendut jusqu'à
la mort pèr lous dau 142ma e lou Mort-

Tablèu de Guerra

VERDUN

enniboulit,
d'un

estoumpat

pèr

endrechs

azur palle e tacat pèr lou

fum

blanc ou gris dasesclatamenlsd'oubusses
contra lous aviouns, la vila de Verdun

Lou souèr, sus l'Avenguda, s'entendiè

Sous vesis e sas vesinas aprenguèroun

dau 96ma nous renouvelloun, entre cent,

un bèu jour que s'anava, mai, remaridà.

lousempachà debarrà l'iol.Alors que lous

dous souvenis qu'empusoun dins noste

Grands cacalasses e grossas charradas

pialuls roupilhoun maugrat lou boum-

cor de Miejournau una justa fìertat.

manquèroun pas dins lou quarfiè. Lou

bardament, aquel mounde lous poutous

nouvèl pretendut èra un bardot qu'aviè

lous

pas frech as iols, mès couma la parlicu-

decidèroun de se pas quità faire. Sabèn

piousament

Jout un ciel autounenc, laugièirament

l'a quauques ans d'acò qu'au Plan de

Ome représ pèr lous valhents dau 81 ma e

Fague Diéu que garden longamai e
A Filhou.

proumete que lous poutous petavoun.

la

remembrança

nouissenta das sacrifices

recou-

subre-umans

que nostes pialuts an coumplit pèr aparà
Verdun

e

dau

meme

cop

sauvà

la

França e lou genia luminous de la Latinitat.
VlALOU

DE

LA CERÈIRADA.

tuats à la guerra n'i'en cau pas gaire pèr

derevelhoun !...

Nostes

pialuts

lièira èra una fenna de tout crin, lous

toutes que pèr faire una bona aume-

vesis crenissièn que

lela

lou

nouvèl

ome

subiguèsse lou sort de sous davansiès.

cau

brisà

fossa

iòus ;

n'i'aviè

quauques-uns-uns qu'avièn apourtat de

Marioun (èra lou noum de la fenna)

granadas (d'aquelas que fan fossa bruch

aviè toujours goubernat à soun oustau,

e pas ges de mau) e decidèroun de las
poulous

martire.

à sas mias. L'Avenguda seguèt causida

counouscuda,

couma camp de lir.

Car, es sus Verdun que lou Bòchou
tala a trach
sus Verdun

soun

gigantesc

Lou Oal

assaut ;

qu'a estrassat ce

CONTE

VRAI

emplegat toutes lous

fort que lous

mouièns. Aussi enlre que la causa seguèt

coufle d'ourguiol e afamat de glòria bru-

aviè

faire petà pus

soufris estouïcament soun long e crudèl

e pèr acò

avertiguèroun

caritabla-

miècha-nioch

nostes pialuts doubriguèroun lou fioc—

roun :

noun un tir de barrage, mès un tir de

— Sabes, ta pretenduda es una fenna

milhou

A

ment Marius, lou pretendut, e ié diguè-

derevelhage — e as prumiès cops lou

de soun material e de sous omes ; e,

Era un bèu galichou de sièis ou sèt mesadas,

terribla qu'a toujour pourtat las bralhas

quarliè

seguèl en

es tamben sus las parets d'aquela citat

Emb'una cresta rouja, un bèc ben agusat,

e qu'a toujour gimblat sous omes. Tus

cresièn

qu'èra

D'iols couma de mirals e d'alas ben sarradas

faràs lou quatrièma, e couma lous tres

que dau port de la Capeleta boumbar-

touta la força de l'Ideau latin e d'un

E d'arpiéus mai pounchuts que las grifas d'un
[cat.

autres ié passaràs. T'avertissèn en amic

dava lou vilage, d'autres s'imaginèroun

pople armat pèr aparà lou Drech ensultat

Era soul dins la cour, soul pèr trenta galinas,

pèr que refîechigues avans de t'engajà

lou Zeppelin e fauta de cavas davalèroun

e la Libertat menaçada.

Aussi n'èra countent/fièr, e mèma ourgulhous,

d'à-founs.

estacats emé de cordas dins lous pouses.

que Wilhelm a sentit, pèr lou prumiè cop,

O ! paures ouslaus! couma sount tristament

bellas

vostas

blassaduras

e

Sabiè faire courri Ious cats, lous chis, la chinas,
Que s'en venièn troublà soun règna tant urous;
Lou mati fossa avans que lou sourel paresque

— Vous remercie ben, mès n'ai pas

l'èr.

N'i'aviè

que

un jout-marin bòchou

Enfin, lous pus fis se diguèroun : « Pardiéu ! es la revoulucioun! » e, resourguts

pòu !
Lou jour de la noça arribèt e tout lou

a tène
fusils.

jusqu'au bout

s'armèroun de

couma sount esmouguents lous creches

Quilhat sus la muralha, emé soun col tibat,

que pourtàs à vostes flancs! Fenèstras

Bèl e majestuous couma l'es un avesque,

mounde dau quartiè languissié d'èslre

desvitradas, façadas ascladas, muralhas

Lançava vers lou cièl soun cant acoustumat.

au lendeman pèr saupre couma acò s'èra

Urousament, èra pas res de tout acò ;

Mès un bèu jour lou gal manquèt à l'arribada,

passat. Una vesina (i'a pas qu'una fenna

souls lous pialuls farcejavoun en faguent

budeladas, pourtaus espoutits, tiéulals
engrunats, fustages desmargals, vejaqui

Era un jour de counsel — m'en souvendrai
[toujour.

pèr avudre aquel toupet) escoutèt, à la

fossa bruch pèr outène la libertat de

lou tablèu de desoulacioun e de mort

E quand s'en avisèt, en desequilibrada

porta de l'apartament, pèr èstre fissada e

poulounejà e l'aguèroutí. La prouba n'es

La patrouna dau gal s'en anèt faire un tour,

pourre racounlà ço qu'aviè entendut.

que la Municipalitat batejèt l'Avenguda

que reverta, ioi, la vila musenca d'autres
cops tant gaia, risoulièira e pimpanta
couma una jouva de sege ans.

Lou troubèt pas en lioc ; alors, enfurounada,
Lou mantau relevat e perdent soun chignoun,
Lous iols grands .alandats, la figura virada,

A pena intrats

chès eles,

qu'aviè un brin de cresança, après s'èstre

Fasiè tramblà lou cièl de sas esclamaciouns :

desabilhada, s'aginoulhèt pèr

massacre ludesc, las dos tourres de la

« Oi, es eles, disiè, es eles, la jouinessa,

pregària.

catedrala,

Que m'an raubat moun gal... Es mèma moun
[cousi

Pamens,

escapadas

pèr miracle au

carradas couma

s'aubouroun
de las rouïnas,

drechas sus
couina

un chafre,
la

majestat

dins unaatituda de

jouta

soun espés relai de terra

rassiès, tranquillassa e serenousa,

e de
de-

mora imbrandabla joula lous percutants

minula de mai apeguèt sus las gautas
de sa fenna un parel de boufas à la virà.

Voudriè mai que dejà seguèssoun â la guerra,
Tout' aqueles vaurièns, aqueles sacripans 1 »
Dau toun que

lou

disiè tout

lou mounde
[s'acoussa :

que la vènoun tustà chaca jour e que

— Dequ'es qu'es arribat? — Hè! quaucun s'es
[tugat ?

s'escrachoun emb'un bruch d'infèr sus

= Ai!

la roca de sa cenlura de granit. Ansi, las

— Hòu !

quaucas graufignadas que ié fan ajustoun

encara à

sa bèutat e

lou

cap-

Mès l'ome velhava e sans esperà una

L'a tugat, davans ièu, d'un soul cop de fusil!
Aqueles jouines gens sount couma d'Alemands,

Lacitadella espetaclousa e impausanta

faire sa

Que, couma revenièi de la prumièira messa
Ah! cresès qu'acò's ben, hou dirai à soun pèra...

suplicacioun au Diéu de la Pas...

la fenna

moun Diéu, n'i'a dejà pèr agudre la
[froussa...
lous Bòchous, pareis, au Crès an
[desbarcat...

— Mès no! as pas coumprés: lou gal de Filo[mèna

— Moun Diéu, cridèt Marioun,e dequé
t'ai fach ?

dau noum de lous que l'avièn presa —
à la rigoulada — d'assaut...
Se vous

Pareis que desempioi
lous

pasibles abitanls

podoun rouncà à soun
nioch.

aquela

epoca

dourmissoun...
aise touta

la

BERCA-SABRES,

m'aviès

fach

La fenna se sentiguèl doumtada e pareis que seguèt, desempioi, douça couma
un agnèl.
DE L'UNIVERSITAT.

lè de decembre 1917.

vrai !

de Vila-Nova-ras-Magalouna.

quicon !

CHARLOU

es qu'es

l'apelloun despioi aquel jour l'Avenguda
des Pialuls.

Marius ié respoundèt :
— Pas res ! ! juja ce

hou dise.

è

La Lanterne de Diogène, journal
bi-mesadiè das estudiants de MountPeliè, vèn de pareisse. Ié souvetan
: benvenguda e longa vida, emél'espèr
que farà bona obra pèr l'agrament

de sous letous e pèr l'ounou de l'Universitat
clapassièira.

�La Vida au Clapàs
Lous estudiants au pensiounat. — Aiçò 's

Nostes Souldats

Guijinglau dis sa pouesia

au mens autant poulit qne Les Mousquelaires

Toutes lous journals an parlat de l'evasioun

au Couvenl, e a l'avantage d'èstre arribat i'a

dau coumandant Louvis de Goys, que vèn de

pas que quauques jours, à Mount-Peliè mèma
— oi, oi, oi! Un bèu mati à dos ouras de la

s'escapà d Alemagna, après mai d'un ensach

(Seguida e fìn.)

malurous e maugrat la

nioch, ou una bella nioch à dos ouras dau
mati, una banda galoia de jouines estudiants
íèroun be quatre ou cinq dougenas) es dintrada
en boumba dins lou pensiounat... meten, se
voulès, lou pensiounat de l'Arcànjou Grabièl,
menant un chafaret dau dîable, derevelhant las
poulidas e vesiadas pensiounàrias,

faguent

esfralhà las bravas mestressas e survelhantas
de l'oustau...
Seguèroun quitas pèr l'esfrai; i'agèt mai de
pòu que de mau ; e lous estudiants, countents
de soun aissablige anèroun pas pus liont — es
pas l'enveja, belèu, que ié mancava...
Couma acô se capita! — Tout Mount-Peliè
es estat inoundat de papièirets-reclama anounciant que lou cinemà Peugeot, dirijat pèr lou
sacrestan de St-Danis (crese, au mens, qu'es
acò), vai bailà un film espetaclous : L'Affaire
Clemenceau. D'aquel tems, l'autre Clemenceau
fai anouncià que vai suprimà lèu lou degalhage
dau papiè emplegat as prouspetus. Acò s'endevèn mai que ben.
Singlar e poucèls. — A prepaus de nosta
nota : « Un singiar au Clapà.s «, M. Bacou, gardian-pourcatiè

à l'Asila

de

I'ont-d'Aurellas

nous escriéu. Tèn à nous faire assaupre qu'a
souègnat sous pensiounàris en bon paire de
familha, e qu'eles an proufìtat de soun milhou :
la prouba n'es que toutes lous qu'an sannat
aqueste an an pesat de 180 à '200 Uilòs,

car de

cavilha.
Ajusta que pot pas nous dire se lous cambajous das porcs de l'Asila sount bons, perdequé,
amai lous

engraisse,

n'i'en

fan pas

jamai

manjà. Ai las ! lous gardians-pourcatiès sount
couma l'autre : Sic vos non vobis...
Tradusèn pas, car M. Bacou a de letras, se
n'en jujan d'après la que nous a mandada.
A la Canourga. — Lou counsel municipal
s'es reûnit l'autra senmana ; francament,
à

es

se demandà se nostes counselhès restoun

à Mount-Peliè ou se vivoun dins lous nibous.
A l'ordre

dau jour

prou d'afaires

d'aquela sesilha

mai ou mens

interessants. Mès

(pulèu

vesèn pns

vesèn
mens)

que digus

se

siègue oucupat de la questioun qu'interessa
mai que tout, d'aquesta oura, toutes lous Clapassiès: la de la securitat dins las carrièiras e
dins lous oustaus. Lous vols e lous cambrioulages se seguissoun de pus fort en pus fort,las
atacas de nioch e de jour se renouvelloun de
longa. On resca d'un moument à l'autre de
reçaupre à chaca cantou una bona rousta e de
troubà sous apartaments

devalisats, en i'arri-

bant assucat à mièjas...
Mount-Peliè coumença de veni pire que Marselha. Es una superiouritat que nous fai pas
lega, e que noste counsel dèuriè nous

espar-

gnà. On aimariè de saupre que s'en oucupa.
Un remèdi. — Dèuriè pas èstre soul à s'en
oucupà. Lous mau-farasses que fan sas pièças
dins

Mount-Peliè

portoun,

trop

souvent,

l'abilhage de souldat. L'àbi, que fai pas

lou

mouine, amaga mai d'un cop de trassas de
pelerins. Mès ce qu'es pas escrich sus sa figura hou es en quicon mai, sus de papiès que
las autouritats duvoun counouisse, e que i'endicoun

lous

estafiès à survelhà.

Lous qu'an

passat au regiment saboun de quante biais, un
pauc atissous de fes que

i'a

(roundas, pa-

troulhas, counsinna, contra-apèl, etc.) es
poussible de tène lou mounde embarrat, sustoutloubrave mounde, respetuouses de la disciplina. Mès lous que la respètoun pas de bon
grat i'a pas que ié la faire respetà pèr força.
E un autre. — Lous souldats rapinaires e
amalugaires an pas l'èr de se rapelà las darnièiras paraulas dau malurous Butard ; lou
fusilhat dau Poligogna ié disiè de se mesfisà
de las fennas, qu'es elas que l'avièn perdut. Es
elas,

lous

tres-quarts

perdoun d'autres.

dau tems, que

n'en

La tranquilletat de nostas

pochas e de nostes osses es una questioun
destrechament ligada — pèr quau ié reflechis
un pauc — 4 l'assanissament das troutadous.
La pouliça que ié disoun « des mceurs » a fossa
à faire ; se fai soun

perqué ajudarà bougra-

ment la pouliça tout court. Mès aqui la questioun : fai-ti tout ce que dèu e tout ce que pot 1
Ensacharon un autre jour de veire la responsa.

LûU

POUHTIÈ DAU

CASTÈL-D'AIGA.

pus destrecha

velhança., Lou valhent oufìciè,

Naluralamenl, èra jusle; mès lou
capoural-sapur troubèt que Mountmejò
èra un espelucaire e aicesle diguèt pas
pus res.
Jacoutoun recounouguèt parfètament
las juslas remarcas que se fasiè, mès
ajuslèt :
— Cau tène comte que Guijinglau fai
pas mestiè de liieratour. Discutà sus la
forma seriè bon, s'on vouliè, mès es mai
rasounable encara de recounouisse qu'
ambé lou pauc de counouissenças qu' a
'prés dins lous lesirs de la guerra, Guijinglau toul en restant dins las prencipalas règlas d'aquel art n'a pas mens
esprimat claramenl sa pensada, dins una
lenga goustousa e nourrida, sans fard,
ambé simplessa e assegurança ; que sas
« viòuletas » sount pas d'aquelas que
vènoun dins lous jardis ou dins las serras
de Paris, soun perfum sentis las Cevenas !
E dequé dounc voulès mai ?
MOUNTMEJÒ. — Mai de tenguda dins la
forma, dins l'interèst e pèr lou respèt de
soun aulour e pèr l'amour de nosta
lenga!
JACOUTOÚN. — Bon, tout acò t'acorde,
coumprene la naula pourlada de toun
rasounament e vole recounouisse ambé
tus que, se voulian, troubarian encara de
decas al pouèma de Guijinglau. Mès se
nous amusan à furgà las rimetas, lous
iatùs, ou balançà las emistichas pèr veire
se la cesura es ounle cal, ai pòu que
perdren noste tems, car l'aulour es pus
fort. qu'acò. Remarcàs, messius, l'estructura de sas estrofas courtas, rapidas,
remarcàs lou mouvamentde la prumièira
partida coussi s'endevèn pla ambé la vida
de l'efant courriguèire, galabontems e
que s'en vai pèr lou campèslre culi las
poulidas flours... Aquela manièira viva,
escarrabilhada, counvendriè pas à-n-un
sujèt d'amour, e Guijinglau hou a talamai coumprés que quand vèn à l'age
amourous nourris un pauquet mai l'estrofa, la rend pus saja, pus moufla, mai
pausada, e n'adoucis antal la marcha que
vai en raport dal sujèt, toul en ié counservant lou ritme inicial. E pas qu'acò,
vesès, es una prouba que l'autour counouis suíisamenl lou mestiè de rimaire,
pèr inluicioun ou counouissença. E se
voulian d'à-founs analisà la fachura de
soun vers, ié troubarian de qualitats que
la sciença de la prousoudia e de la versificacioun miejournalas nous permetrièn
d'afourti: lou pouèta es un, lou versificalour un autre, dins I'art de fà de vers
on pot èstre eisselent pouèta e michant
versificatour ou lou rebous encara. Mès,
de pèr lous soundages que venèn de faire,
ai idèia que Guijinglau es un pouèta que
joun à l'imaginacioun la lecnica musicala
dal vers, enspirada dins una doubla
armounia de la pensada e dal cant...
Toutes s'espilhèroun d'un èr de dire :
« Cresian pas Guijinglau tant fort, e
nimai Jacoutoun !» E se faguèt un grand
silença que Louïsou entrecoupèt pèr
inlerpelà Guijinglau :
— Ah ! oc ! Guijinglau, d'ounte siès
tus?
— E hou sabes ben...
— Te dise : D'ounte siès?
— Ebé, sièi dal Vigan... de Gange...

sur-

un das chèfs

lous pus brilhants de nostas escadrilhas d'avia-

de l'un e de l'autre... quitère Lou Vigan
qu'avièi sèt ans.
— Bò! ebé, à quante moument vènoun
las viòuletas al Vigan ? En printems ou
en estiéu ? A St-Bèuzèli, à moun païs !
vènoun à la fin de l'ivèr, vènoun pas
l'estiéu... Sabe pas s'hou sabes,pelerin!...
— Mès à Gange tabé.
— A Gange! à Gange... es pas ço qu'as
l'èr de dire dins ta pouesia ; legiràs
aquela apostrofa:

cioun,

es un

Mount-Pelièirenc

que

saludan

emé fiertat au noum de toutes sous coumpatriotas.
— Après avudre reçachut la

caravata de

coumandou de la Legioun d'ounou, le coulounèl Corbière vèn d'èstre cìtat à l'ordre de
l'armada, dins de termes que sount à l'ounou
d'aquel valerous Narbounés e de sous braves
pialuts dau 142ma.
— Mandan toutes nostes coumpliments au
C.lapassiè Grabièl Ricome, dau 81ma A. L.,
decourat de la medalha militària emé crous de
guerra ; e à l'abat Estièine Amiel, de Flou-

E seguèt un vèspre d'estiéu

rensac, ajudant telefounista, citat à l'ordre pèr

Que las viòuletas hou faguèroun...

lou 5ma cop.

E m'as coumprés! Pèr un pouèla... se
fasiès emprimà acò, hou t'apelarièn una
« laurentalhada «... e m'as sesit !... E
toutes tant que sès aqui, hou aviàs pas
vist? Sès de poulits merles!... E l'autre
cresiè dejà que li demandave d'ounte èra
pèr li fà levà une eslatuia... T'en foutran
d'estatuias, ambé de verses couma acò !
Mès, fai pas ren, dounarai dous sòus
quand mèmes, aquel jour, à la coundicioun que renjes aquela aposlrofa... E ti
guèite, sabes!...
Causa que Guijinglau a fach dempioi,
e que dounan aqui dejousl (1).
Permelrés al rapourtaire d'ajustà,
davans de fini aquel interminable raport,
ço qu' el entendèt de la bouca de dous
gradats superioursd'una bregada italiana
en liasoun ambé nautres, e que s'en
anèroun au moument ounte dous arlilhaires un pauc canfrats se chamalhavoun
'mbá de mots d'« argot ».
— Avès entendut aquelas gens, diguèt
lou pus vièl e lou mai gradat en lenga de
soun païs, acò sount d'efanls dau Miejour, sount lous pichols-fìls dals Troubadours, sount jous disciples de Mistral,
soun grand pouèla. L'avenir de la França
es dins soun païs, aquela partida de la
França guidarà un jour l'univers, e
l'Umanilat s'en sauprà pas mal...
... E tout seguèt finit aqui, moussus,
d'aquela poulida vesprada sus lous serres
de la Vratta.
DELPON-DEI ASCABRAS.

Oìobre

— Sount estals citats pèr la segounda fes
lous

Mount-Pelièirencs :

Auguste

Salles,

capoural an 109ma; lou fusiliè brevetat Francés Baby;

Jan Franchó, ajudant mitralhaîre

au 281ma; e lou capoural mitralhairo Andriéu
Vassal.
— An ressachut aquesta passa la crous de
guerra : lou canouniè telefounista Jùli Baylet;
Carles Lavit ;

Louvis

Sube,

bregadiè au

lè dragoun ; lou jout-lioctenent Emila Soutou;
Jousè Bousquet, dau 8ma coulounial; lou bregadiè Ramound Coqueau; Clement Malaval,
mèstie-pouènlaire au lloma A. L., toutes de
Mount-Peliè :

lou granadiè Grabièl Serbel,

Auguste Rouvier, e lou serjant mitralbaire
Massimin

Segondy,

de

Loudeva;

Louvis

Peguy, de Plaissan ; Louvis Baux, de Beziès;
lou serjant Eugèna Ricard, de l'rountignan :
Pau Cabassut, de St-Pergòri; Leoun Benezech, de Mudasou, brahcardiè au 141ma;

lou

bregadiè Eugèna Reverbel, de Mount-bazenc;
lou coulounial Francós Jappe, de St-Flourent;
lou serjant Jôrdi Vidal, de St-.lòrdi.
A toutes van nostas milhounas felicitaciouns.
L'AGENT DE I.IASOU.

EN MEMÒRIA
Dau coumandant en retrèta Oudiloun Teiasier, defuntat à Mount-Peliè, dins sous bèus
84 ans. Nobla figura de souldal, avíè fach las
campagnas de

Crimèia,

d'Italia e de 1870.

Medalhat militàri sus lou camp de batalha de
Magenta, èra estat, en Setanta, citat dous cops
à l'ordre general de l'armada e decourat de la
Crous d'ounou.
A soun fll, noste amic e coulabouraire lou
lioctenent Leoun Teissier, renouvelan aici, pèr
el e sa familha, lou temouniage de nosta simpatia sincèra.
— Das Mount-Pelièirencs : Albert Buffard,

/3/7.

capoural-fourriè

áu

4ma

zouavas ;

Jòrdi

Massol ; Enric Reboisson (lè inf.); Ernest
(1) Era al tems qu'on ftnfarlejava
Que lou miéu cor toun cor cercava
I.ou miéu vouliè l'amour dal tiéu,
E las viòuletas hou faguèroun
Dins un poutoun endevenguèroun
Toun cor al miéu.

Assiè (lOma sec. ('.. F. C.): Albert Falgueirettes (24ma coul.); Enric Monjou; Antounin
Fournier (2ma zoù'avàs) : Francós de Villeneuve,

pilota aviatou;

Jaques Haas, jout-

lioctenent au 2ma geniai
— Dáu jouUioctenent Estièine Estève, $
de Ceta (30ma inf.): Emila Pagés, de

Çtar-

Lous prouverbes dau mes

mount, capouralau 122ma territourial; Leoun

Nadau porla l'ivèr dins soun sacàs,

,,i ssiBVí ti demandadas pèr iouines piaII1 \\ Ì'Ì I \ luts.dauClapàs edeVilamanda:
illllIlllLiillJ Paul Soulier e Slanislas Senèqre 3me Cùlonial, Ume lìaiaillon, 30me Cie,
'S. P. 187.

Quand l'a pas davans l'a detràs.

Anglade, de Poupian.

11

A Pareisse :

Se Nadau es umide
Aurés pas lou celié vide.

Que pèr Nouè se sonrelha
Pèr Pascas brulla sa legna.

Conte
Fourmaud.

de

Nadau,

Pèr Pascas courris dins lou orat.

Lauvis

A Flourensac se fiançoun pas pus,
pèr Milou.
Camelados, pèr lìenal.
Lou Coundutou,
l'Ouliviè.

Quepèr Nouè rèsla embarral

pèr

pèr

Caussou

de

Las ensegnas dau 4ma Coulounial,
pèr Delpon-Delascabras.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

Abounàs-vous au " GAL

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.

Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Ecole "REMINGTON"

VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirîgée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATHÉNÉE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran^aquel journal
Oue ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins
de Nouveautés

í}ap*Fumoip au Sous-Sol

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

LUNETTERIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LaREVUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES
IVEeneuelle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

ỳsîffîi4

lm

C.l.0.0.
3ÈZIERS

Ix'Imppimepiç "L'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaúau£
qui lui sont eonfiés.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

P- L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262060">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262061">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262062">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435371">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108143">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°60 (15 de decembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108144">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°60 (15 de decembre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108145">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435362">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435363">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631515">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108148">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;60 - 15 d&amp;eacute;cembre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108150">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108151">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108156">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108157">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108158">
              <text>1917-12-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108160">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108161">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108162">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108163">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108164">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108165">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108166">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1968"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1968&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262055">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262056">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262057">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/5d02e77e2f10abe6c54675a5c0cfd231.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262058">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262059">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435364">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435365">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435366">
              <text>Vialou de la Cerèirada</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435367">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435368">
              <text>Berca-Sabres</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435369">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435370">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594778">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594779">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594780">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640578">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718119">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
