<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1970" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1970?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:44:54+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="975">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/243537a6c81c9c78188ea88c712c760c.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108255">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108256">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108259">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108260">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139220">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/39740fdecd3f44e646c77345c8347479.pdf</src>
      <authentication>106384d9542891e3d72aa6eba05bf453</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631415">
                  <text>U.D.O.

Quatrièma Annada. — Not 62

15 de Janviè 1918

SÊZiE RS

En 1916 la vida coustava
pas tant qu'en 1917
En 1917 lous«Espetacles &gt;
de Mount=Peliè an fach
50.000 fr. de mai qu'en 1916
Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

LOUS UNS...
Counouissès, sans manca, lou
conte de mèstre Lanchoia que
veniè
de croumpà una lèbra
reblada qu'auriàs dich un agnèl;
e couma soun apendris Tistet
ié veniè emé tout soun bon sen :
— N'anan faire un bon pèr
soupà!
Lanchoia respoundèt:
— Lous uns, pichot, lous uns...
Ai pensat à-m-aquel conte, que
n'en dis mai que ce que n'a l'èr,
en legiguent lou darniè message
dau president \Vilson. Ui ! oi !
hou
sabe davans que m'hou
digués : n'i'a dejà prou que vous
an segat la guèta emé sous coumentàris. Es pas una rasou pèr
pas ausi lous nostres. Vese pas
trop perdequé nous calarièn, au
Gal, sus de questiouns ounte tout
lou mounde s'avisa de pausà soun
petàs. Lous tres-quarts e passa
de nostes redatous e de nostes
legiguèires sount de pialuts; an
pamens drech à la paraula autant
que louspatrioutissimes que reprenoun chaca jour la riva gaucha
dau Ren à la pouncha de soun
porta-plouma, ou qu'aquela mena
de pacilìstas qu'an l'èr de voudre
la Pas pèr pourre pus lèu se batre
entre Franceses.
L'amirable message de M. Wilson parla d'autounoumia as poples
sus quau pesa la dura pougna
germanica.
Es una paraula de nauta esperança — brilhanta couma un fàrou
dins la nioch e dins la tempèsta —
que cau pas quità passà couma
acò.
Lous douns qu'oufrissèn à-maquelas vitimas, saique lous mespresaren pas pèr noste comte?
Es bèu de prouclamà de prencipes ; es pus bèu de lous aplicà.
A-m-aquel regard, nous bailoun
l'esemple nostes aliats de Belgica
e d'lngla-Terra. Es vrai que, dins
sa poulitica de libertat e de generousitat pèr la Flandra el'Irlanda,
lous Flamands e lous Irlandeses
sount pèr quicon...
Nautres, dequé fasèn pèr liberà las prouvinças francesas dau
centralisme estoufaire, pèr recoun-

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

quistà sus lou goubèr parisenc un
pessuc de nostas franquesas ?
Pecaire ! pas res ou pas gaire.
Es pamens oura de ié pensà.
Es pas poussible que veguen
mai s'agroumouli «davans la caro
cVun gendarmo » lous qu'auran
fach recuéulà lou Bòchou, e trambla davans un jout-prefèt lous que
trambloun pas davans lamitralha...
Se,de l'ourrible chapladis,quiconet
de bon dèu sourti pèr «lous uns »,
tachen au mens de pas èstre das
autres.
Lou CHIVALIÈ.

De rasous majouras nolis oublijoun de
remandà la publicacioun de l'article dé
noste coulabouraire lou Doutou Bénech.
Nostes letous voudran ben nous desencusà.

UN BÈU NOUM
Pèr una Plaça que Vespèra
fìeçabèn aquesta coumunicacioun, que
nous vèn de trop bona part pèr que ié
fayuen pas bona aculida:
La plaçq ounte i'áviè la Plaça de
las Coulounas espèra toujour que la
batejoun. Lou Gal, jalous de gardà la
memòria de las glòrias mount-pelièirencas, demanda pèr ela un noum que tout
bon Francés, tout bon Miejournau, tout
bon Clapassiè l'aproubaran; demanda
qu'en plen cor de nosta Citat i' aje la
« Plaça dau 81 ».
E, pèr que, touta la vida, l'esemple
d'erouïsme das omes de l'Eraut e das
alentours siègue chaca jour vivenl e
brilhant jout nostes iols, demandan que,
sus la plaça que pourtarà aquel bèu
noum, siègoun grabadas aquestas menciouns :

PLACE DU 8P
THIAUMONT - MORT-HOMME
Le Qéaéral Pétala a accordé la lourragire
au Drapeau du 81'

Lous qu'an escrich emé soun sang
las pajas glouriousas de Thiaumont e
dau Mort-Homme an drech à nosta recounouissença.

Abounament :

4

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

francs l'An

MOUNT-PELIÈ

A Tusta = Limbusta
I'a pas de lougica maijusta, mai simpla, mai linda qu'aquela das chifres.
Lous que bailan ioi en mancheta parloun
toutes souls. Empacha pas que bailoun à
reflechi. Lou que couma nautres a lou
tems de reflechi, perdequ'a pas mai à
faire pendent las longas niochs d'ivèr en
prumièira ligna,pensa à debellas causas.
Pensa presemple à sa darnièirapermissioun. Toutes lous qu'a vist àsadavalada
de trin ou lou prumiè jour de soun arrìbada, i'an cantat sus lou mème èr la sansònia-rèssa : « Siès maiaqui!— Chaval!
couma te portes ben, asengraissat.— L'èr
dau front dèu pas èstre michant! —Eres
pas tanl galhard avans la guerra ! —
Duvès manjà sans pregà Diéu e mai que
voste sadoul! »
E zou loujour! la bouta es destapada...
Quauques jours après la rèssa-sansònìa
counthnia : « Siès pas 'ncara partit ? —
Se vei pasque tus!—As troubat una engoulumpa pèr pas revirà au front, alors que
moun ome es à Verdun, au Cami de las
Damas, elc, etc. »
Ie' sèn mai ! la bouta es tournà deslapada...
A-m-aquela sansònia, i'a 'n refrin. Un
refrin qu'es encara pus poulit que lou
coublet: « Mancan de tout, avèn pas ges
de carbou, pas ges de sucre ! — Lou pan
es negre,destraca l'estoumac.— Uncaulet
costa trenta sòus. — Lou vi es à cent
francs l'elò. ■-— Es una vergougna que
la guerra dure ianl longtems... »
Cau arremarcà pamens que lous que se
fachoun lou mai de la guerra, es aqueles
que n'en soufrissoun pas, que i'an pas
digus, ou que duguent i'èstre ié sount
pas.
Planisse de tout moun cor de pialut
las familhas ounte la guerra a semenat
lou dóu. Planisse lous oustaus ounte lou
mèstre mancant, lous pichots qu'an fam
badoun,sans que la maire posque ié bailà
la becada. Mès es pas aqueles que se planissoun, es lous autres.
Lous autres, acò 's aqueles que sans
gousl, sans amour de l'art, sans autra
idèia que l'ourgul de se mounstrà roumplissoun lous teatres, pèr escoulà un
tenor gamat, una cantaira broulhada

eme' lous èrs, un Pau Mounet se pagant la
lèsta de soun public. Lous autres, acò's
aqueles pèr quau lous Zigomars e toutes
lous Mistèris de New-York an pas pus de
sicrèt. Lous teatres sount ples, lous cinemàs refusoun de mounde. Quante carbou
s'escounoumisariè em' aquel lum que
s'estrassa !
Davans aquel succès tout lou mounde
fai de cinemàs. Me demande perdequé
i'a' ncara d'escoubilhaires prou sots pèr
se crebà à enlevà depesetas coumoulas de
saloupariès, à respirà una poussa pudenta, alors qu'en mountant una barraca
de quatre sòus em'un ciné en mitan gagnarièn de centse de milas.
E lous viéures podoun aumentà. Lous
caulets se vendran vint sàus la fìolha, lou
jauvert, cinq francs lou pessuc e lou vi
dèch francs lou litre, acò empacharà pas
lous teatres e lous cinemas de faire foula.
E 's acò que nous es lou mai penible, à
naulres que palhoulhan dins la nèu e la
fanga, d'ausi lou mounde se plani: « Tout
aumenta. »
La vida es crusenta, couma caniava
Caussou, mès poudriè hou èslre mai. Lou
vi se vendriè be pus car, se las poumpas
aviènpas tanl ben marchat. De pous ou de
cisterna,de font oude valat, l'aiga aquelas dos darnièiras annadas a vargut sèt
cents francs lou mioch. Tout lou coumerce
es pas estat qu'un afaire de boursa. Lous
coumerçanls an croumpat tant bas qu'an
pouscut, an gardat dins sous rèires-magasins de bonas reservas que pioi an
vendut naul, ben naut.
E diguen-z-hou, sèn de Franceses,
milhou sèn de Miejournaus, aiman pas
de manjà pauc, ni de mau-manjà : fossa
e bon, couma disiè moun papeta. Ara
que las raciouns arriboun, es du. Es du
de sarrà d'un soul cop la courreja au
darniè cran. A quau la fauta ? A lous
que nous goubernoun, un pauc, as civils,
fossa.
Lous que nous goubernoun aurièn
degut preveire una guerra longa e coumençà l'espargna au debut epas ioi. Lou
countraste seriè pas' stat tant fort. Caliè
pas que nous faguèssoun cridà, pèr sous
varlels dau grand journalisme, que lous

�Alamans crebavoun defam, amor que de
l'autra man dau fíen s'enstituavoun las
carlas de carbou, de pan, de sucre.
Lous avèn aguts lous jours sans car e
las cartasde toula mena. Lou avèn aguls
e acò 's estat mai du perdequé i'èren pas
prèstes. Lous civils à l'abric dins sous
oustaus pensavoun pas prou à lous quese
batièn, que chaca jour espausavoun sa
pèl. Ioiquau es lou civil que pensa ben à
la guerra ?Tout a représ soun plan-plan
nourmal! Chacun fai soun pichot afaire.
La vida a aumentat, lou petròli es rare,
i'a pas pus d'essença, lous pipaires an
pas ges de tabat, lou pan es negre, lou vi
es negat, mès... la loucacioun marcha
couma jamai a marchat, lous direlous de
teatre, qu'autres cops s'arrouïnavoun, ioi
fan de fourtunas.
Oi, se dessoublida trop que sèn en
guerra e que lou quatrième an es coumençat. Perdequé lous uns jouirièn dau tems
que d'autres se fan crebà ?
Toules lous endrechs ounte se festeja
dèurièn èstre barrats : leatres e councerts,
cinemàs, liocs de joia e liocs de plesi; la
guerra pèr tout lou mounde. Lous que se
batrièn aurièn pas l'idèia de mouri pèr
pas res, pèr lou plesi que ié troboun.
E lou mounde qu'acò fai viéure, lous
artistes, las dansairas, dequé n'en fasès,
m'anàs dire ? Quand n'i'a, d'abord, que
lou teatre fai viéure ? Lous jouines sount
moubilisats(ou duvoun l'èstre !),lousvièls
an degut s'amassàde braves sòus :gagnavoun prou pèr acò. Las cantairas das
cafès-councerts, las dansairas d'operà ?
Avèspas jamai cresegut que lou teatre las
nourrissiè! E lous vièls abounats, à
dequé servirièn alors ?
A l'oura d'ioi, i'a pas qu'un tealre que
dèu coumlà : es lou ounte se joga lou pus
grand drame, e ounte chaca jour i'a de
morls
e pas pèr rire couma à la
coumedia.
FlLHOU.

Pensadas d'un Vièl
Una bella fenna es lou paradis das
iols, l'infèr de l'ama, lou purgalòri de
la boursa.
*

La veriiat vèn tèu en òdi as omes ; cau
de messorgas pèr iéplaire e lous amusà.
*

Lou bonur es en dedins de nautres,
nous es estat dounat; lou malur es en
defora e l'anan querre.

Avèn pas de besoun d'anà querre l'infèr
dins l'autre mounde ; es dins aquesle,
dins lou cor das omes michants.

Çops de Gapganta
e Gops d'flppiéus
FÍSSADAS E PLAGAS
D'una circulària de M. le Prefèt de
l'Eraut, à prepaus de las restriciouns
necessariàs, cresènbon de relraire aquestas regas :
En multipliant les défaillances individuelles
on faisait aux flancs de notre

Patrie bien-

aimée mille piqûres par lesquelles s'écoulaient
son sang et ses forces aussi sûrement que par
les plaies ouvertes sur les champs de bataille.

« A bèn parlà ; fai-lou bèure ! » couma
disiè moun amic lou Carpentrassenc
Aymes.
Malurousament lous bons counsels an
lou mau de la vièlhas fennas : es ben rare
qu'on lous seguigue.
M. lou Prefèt vòu pas que íissen la
patria; lous CIapassiès,que counouissoun
lous mouissaus de Latas, coumprendran
aquela coumparesou.
E quand coumpara aquelas fissadas à
las plagas doubertas sus lou camp de
batalha,ié veiran una nouvella prouba de
sa simpatia pèr l'interessanta soucietat
das Mutilats de l'Eraut.
Simpatia touta naturala, car couma a
dich M. Clemenceau : « Ces Français que
nous fûmes contraints de jeler dans la
balaille, ils ont des droits sur nous» —
mèma e sustout se la batalha nous lous a
renduts macats dins sa car ou estroupiatsdins sous membres.
DINS UNA GAfíA
I'a proche de Mount-Peliè, dins unpaïs
ounte se fai de bon muscat (no, Moussu !
s'agis pas de Lunèl), una gara. Aquela
gara es nauta, espausada à toutes lous
vents, à toutas las cisampas. Urousament
que i'a 'na sala d'espèra pèr lous nèscis
de vouiajurs que s'imaginoun que lous
trins passoun à l'oura. Dins aquela sala,
i'a'n calourifèra. Aquel calourifèra es ben
plaçat pèr caufà, mès
oufrissèn un
abounament d'un an, à gratis, à lou que
nous dirà quante jour d'aqueste ivèr
aquel calourifèra es estat alumat... Franc
que siègue lou jour ounte lou chèf de
gara à fach enlevà las esterigagnas de sa
gara !
COUMUNICACIOUN
Nous an mandat aquesta nota, que
publican voulountiè :
Encara lou pichot serjant. — Pareis
que lou pichot serjant, que vòu doumtà
loutes lous Franceses mès pas l'Alemand,
es pas de tout countenl dau cacaracà que
traguères en sou ounou.
Anèt pas jusqu'à s'en prene à d'inoufensivas íilhetas que, lou Gal en man,
risièn qu'agèssoun tant ben dich sas
veritats. Mès se laissèroun pas faire e lou
metèroun à sa placa.
Bravo ! gentilhas cantairas, qu'avès
pas pòu de matà aquel moussu trop ourgulhous. — MIMIOU.
Ajusten nostes coumplimentsà lous de
noste courrespoundent. E nous estounen
pas se las doumaisellas de la Perseverença
de Sanl-Pèire aimoun lou Gal : après
tout, se sant Pèire lou renegaire se
repentiguèt, lou gal n'en seguèt be un
pauc l'encausa...
CfíOUNICA LOUCALA

A las poupulaciouns jaladas
Dequé portes dins ta carreta,
Oue fagues la mina tant reta ?
— Es de carbou... ou de caladas'.

Un quoutidian dau Clapàs a menciounat aquestes jours, dins soun « estatcivil », la mort de :
Pierre Tichet, 7 jours, époux Eymar.

Sembla pas de bon ! Es be dich de
veire d'enfants avançals pèr soun age,
mès pas à-m-aquel pount. Pèr tant pauc
que la fenna dau paure mort siègue pus
jouina qu'el, es lou cas de dire qu'es pas
nascuda.
Quauques jours après, un coumunicat
pouliciè rendent comte d'un cambrioulage (asard !) dins la Grand'carrièira (reasard !) nous dis :
... 0 tira un coup de revolver dans la direction d'un individu qui faisait le guê à hauteur
de la rue du Cheval-Blanc.

« Gai-gué-guet ! » vai-ié toujour, tout
acò n'es. Gasà ou faire la guèita es pamens pas ce mèma... E la pouliça dèu
pas counfoundre la carrièira dau ChivalBlanc emé lou Riéu de las Vacas qu'es à
l'autre bout de la vila. Amai pamens
qu'on pogue se ié troumpà.
BRAFAMIL.

Las Ensegnas dau 4ma Goulounial
V

LI BON MANESCAU
Ensegna pèr lou bregadiè-marechal
Marioun e sous omes
Ei nautre li bon manescau
Qu'avèn l'ensigno en prouvençau.
Maugrat la plueio e la frejuro
E la nèu e la jaladuro,
Sempre tenèn lou ferre caud!
Ei nautre li bon manescau
Qu'entretenèn la caussaduro
Dì miòu que, subre lis auturo,
Carrejon mangiho e pinard
Pèr li noste bràvi sòudard
Qu'arraparièn la crebaduro
Se li miòu avièn pas caussuro I
Ei nautre li bon manescau
Qu'avèn l'ensigno en prouvençau...

VI

MOUN EPITAFA
fíemessa à moun serjanl-major
pèr s'en servi en cas de mort...
e lou pus tard poussible
Aici Delpon es entarrat.
Aguèt ni titre, ni medalha.
Pousquèt èstre una nullitat
Mès seguèt pas una canalha !

VII

A moun serjant-major VERUNA
que vourguèt pas lou sòus d'una boutelha
que ié croumpave, de pinard S. V. P.!
Toujour aimable e sourrisent
Rend dos gentilhessas pèr una ;
Es un ome d'à-founs plasent,
Noste serjant-major Yeruna !
MOURALITAT

Sabès pas dequ'acò varguèt ?
Qu'una autra boutelha El paguèt !
DELPON-DELASCABRAS.

D'en Serbia, nouvembre 1917.

CACARACA

LETRAS DAU FR_ONT

Après la Permissioun
Retour de perma, Alfred rejougnèt
soun regiment en Ûurient. Arribat au
camp se metèt au traval couma sous
camaradas ; aviè ben un pauc lou cafard,
mès en travalhant acò passa. Quauques
jours après seguèt designat de garda as
avans-posles ; parliguèt countent mès...
sa pensada èra toujour au Clapàs, car es
aqui que se tènoun loutes lous qu'aima.
Sa pus tendra pensada èra pèr sa pichola
amiga Enrieta. Arribats au posle, relevèroun la garda e... las faciouns coumencèroun...
Alfred agèl la de dos ouras à qualrc.
Lou souèr quand la soupa arribèt, mangèt pas. Dintrèt dejoutl'abric, s'alounguèt
à sa plaça sus lou pougnat de palha que
ié servis de matalas, se laissèt anà à la
sounjariè... Se revesiè au Clapàs. Finalament barrèt lous iols e se quitèt gagnà
pèr lou som. Soun pantai s'arreslèt pas
pèr acò — èra emé sa ben-aimada, à la
Passejada-bassa dau Peirou, sarrant sa
miga conlra soun cor... De sa man drechaleniè sa gaucha que dins soun sounge
cresiè d'èstre la de soun Enrieta... e... la
sarrava, aquela fina maneta... Sa bouca
mièch-douberta ié dounava de poutounets ples d'ardou ; Alfred aviè l'èr siau e
soun alé èra reguliè couma lou tica-taca
d'un reloge... Pèr moumenls parlava emé
la douça foga d'un amourous au cor
brullant...
Era urous car... maugrat l'espaça que
lous desseparava, èra au coustat de la
qu'aima tant.
Dos ouras dau mati arribèroun... Lou
capoural ié piquèl sus las cambas, mès
Alfred èra tant urous que bouleguèt pas,
creseguent saique avudre brouncat à
quauque banc de la Passejada. Lou
capoural lou samboutiguèt alors, mès
n'en tirèt pas que de: « Heu... ou, heu...
ou », lou bouleguèt pus fort, e quand
Alfred doubriguèt lous iols seguèt tout
susprés de veire... un pialut à coustat
d'el que ié diguèt: « Es l'oura ! zou !
despacha-te... la relèva ! » D'ausida
sourliguèt emé sas armas, metèl baïounela au canou e, en routa pèr relevà la
santinella dau poste avançat. Un cop
arribals, Alfred prenguèt la counsinna e
lou capoural redavalèf emé lou faciounàri relevat, lou quitant soulet.
Das iols, alors gueitèt lous alentours,
repausèt l'arma, e la tenguent de las dos
mans apuguèt sa tèsta pensativa conlra
la baïouneta. E tout en libant l'aurelha
pensèt à sa migueta que, quand lou quitèl
davans lou darniè poulou, i'aviè recoumandat la prudença mès aiissi de ben
faire sous debé de Francés...
Oi, ié pensava; ...ié mandèt un poutou
pèr la gramecià.Couma un ànjou gardian,
l'amour velhava sus el que velhava sus
tant d'aulres...
BERCA-SABRES,

de Vila-Nova-ras-Magalouna.

Un galant assabé prouvençau nous fai part
dau nouviage de noste amic Francés
emè Madoumaisella Fíosa

POUZOL

CHAMBOREDON.

Dins la bella cola das felibres \de la guerra,
Pouzoles un cap-de-jouvent; lou baile de l'Ecò
dòu Bousquetoun, lou cabiscòu de /'Escolo dòu
Boumbardamen, a proubat un fîèr talanl de
pouèta e las vertuls d'un ome d'acioun.
En soun ounou, en l'ounou de la lìosa requisla
qu'a culit en lerra cevenola, lou Gal trai à plen
gargatet soun cacaracà.

22

de Decembre 1917.

�sjpiouin
Dins lou triste lems que passan i'a
toujour quauca galejada que se vèn
mesclà à las doulous, e lous pialuts nous
bailoun l'esemple que nous es pas defendut de rire quand se n'en trapa l'aucasioun.
Aici ço que me countèt moun amic
Arlabossa quand tournèt de la Souïssa
ounte èra anat cercà soun fraire presouniè que ié mancava un iol e una
camba, e que, dins acò, se fasiè pas de
michant sang pioique lou moument èra
proche de se pourre veni ensourelhà e
de mirà lou cièl dau Glapàs.
« Es pas tant aisit de passà la frounlièira couma de passà lou pont dau Lez
à Castèl-Nòu. En plaça d'aqueles braves
emplegats d'autrè — que mai que mai
fumoun la pipae demoroun au fioc quand
fai frech —i'a un foutrassau de fennassa
que s'apella Madama La Douana que
jamai dourmis pas e qu'assecuta lou
mounde couma una cata aganta un rat.
Noun countenta de furà lous còlis e
las caissas ié cau encara ficà sas arpas
pèr las caussas ou lous coutilhouns e
faire quità las camisas pèr furà lou pèu
e las ancas.
Omes d'un vanc, l'ennas d'un autre,
tout tou mounde passa la visita e quand
a cargat sas lunetas la Fennassa espargna
pas digus.
Aquel jour que vous parle, se menava
grand bruch dins la barraca de las damas.
Pèr touta la gara se passava qu'un
espioun veniè d'èstre pres e qu'una dama
ou doumaisella, poulida couma un sòu
e fresca couma un àpi, aviè quicon
d'escrich sus las gautas — mès pas sus
las gautas d'en-naut...
Dequé tron èra aquela escritura? Venguèt un espert, pioi un autre. De loupas,
de lunetas, de rasounaments n'en vos
aqui n'as; e tout acò cercava de legi
sus las ancas e sus la car de la paura
filha que plourava de toutes sous iols e
coumpreniè pas res à l'afaire.
Quand seguèt oura de s'esplicà, la
paura ela countèt soun malur.
Pèr èslre poulida couma un sòu e
fresca couma un àpi, acò empacha pas
de senti lou mau dau ventre e de s'encourri ounte se dèu quand la coulica
vous arrapa.
Entre arribà au sèti traucat, la fenneta
s'èra avisada que lou round èra pas trop
propre e i'aviè fach una courouna de
papiè embé las letras qu'èroun dins soun
sac.
S'assetèt dessus, l'ancra marquèt sa
pèl, e seguèt l'encausa de tout aquel

La Vida au Clapàs
La nèu. — Se pot pas dire qu'es pas toumbat de nèu, i'a 'na quinzenada. Mès n'i'agèt
talament à peneta que cau dire ben douçament
que n'es toumbat. Juste prou pèr faire un pauc
couma tout lou mounde... amai que digoun
que lous Clapassiès sount reboussiès.
Acò a pas empachat Paris-Midi d'escriéure :
« A Montpellier, la neige tombe abondammenl. »
Qu'aquel titre vous engane pas; Paris-Midi es
pas un journal parisenco-miejournau, mès un
journal parisenc que pareis à miejour — e que
vai de fes querre soun miejour à quatorze
ouras. A part acò, i'a pas que dins iou Miejour
que sèn d'alandaires.
Lous Rùssis. — S'aviè nevat de bon, soulament la mitat couma Paris-Midi aviè l'èr de
dire, aurian pougut demandà un cop de man
as blassats rùssis qu'an acabat de se recauquilhà jout lou cièl dau Clapàs.
Un cop de man ? Aubé ! nous aurièn belèu
mandat un cop de pèd. An pres à bon lou
refrin que cantan aici à la rigoulada : aimoun
pas que lou traval fach.
E hou an fach saupre as que ié demandavoun, au mens, de travalhà — pioique voloun
pas pus se batre.
A-m-una epoca, se remenava en francimand
una sansònia : « Les Russes sont nos frères. »
D'aquesta oura, sount en trin de jougà lou
rolle de fraires salops...
Au Musè. — Lou Musè dau Clapàs vèn de
faire las ounous d'una de sas bijoutièiras
à-m-una seria de mans, escultadas em'una
espressioun de veritat e de força ounte se sentis quicon dau faire pouderous de Rodin. Es
pas un eritage dau Mèstre, mès d'un de sous
bons escoulans, lou Clapassiè Durand, defuntat i'a quauques ans; à la demanda de sa
familha, es Rodin que causiguèt aquelas estùdias pèr noste Musè — qu'a ben fach de las
sourti enfln de l'oumbra.
Renouvelen qu'un fraire de Durand, escultaire tamben, es l'autou dau « Pastourèl » dau
jardi Planchoun; lou Musè a encara d'el, perdut dins un recantou, un «Jougaire de flahuta »
que nous 'n an dich fossa ben.
Lous dous remèdis. — Avian endicat dous
remèdis, pèr gari Mount-Peliè de la cassibralha
que l'empouisouna.
Duvièn pas èstre michants, pioique sount
estats emplegats emé prou de succès.
D'un coustat, l'autouritat militària a fach
quicon. I'a rnèma agut de patroulha de voulounìàris — ce que prouba que lous souldats braves
e ounèstes n'an un tibou de pati dau vauriennige d'un pougnat de falibustiès.
D'un autre coustat, l'autouritat civila s'es
derevesida. L'aplicacioun de la lèi d'otobre sus
lous cafès a fach barrà de moulous de bouètas
pudentas de Pasquiè, de la Califournia e de la
carrièira Fourfoulhèira (la ben noumada). Sans
coumtà las patrounas qu'an rendut sa licença
un cop qu'an vist que lou mestiè veniè michant.
Au cop que vèn. — A fauta de large duvèn
arrestà pèr ioi nosta crounica clapassièira, e
remandà au cop que vèn quaucas nostas interessantas, mai que mai sus la vida municipala.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

petard. »

Crouniqueta

I'a encara de PIALUTS que
n'an pas ges de MAIRINAS
o que s'adrèssoun au Gal pèr
n' i' en troubà una. Nostas aimablas legiguèiras voudran pas,
soulide, se faire pregà, un cop
que s'agis de faire plesi à de
braves souldats. Fasèn apèl à
soun bon cor, sus l'èr de la cansou celèbra de
Marsal :
Venès, mairi-mairinas,
Un fûhòu,
Quau n'en vòu ?

Nouminacioun. —- Venèn d'aprene
la nouminacioun couma juge de pas
d'Oyonnax, dins l'Ain, de M. Bérard,
loji simpalic secretàri de la Facultat de
Drech. M. Bérard a de moulous d'amics
au Clapàs, e sèn dau noumbre. Es un
abounat dau Gal de la prumièira oura;
es un Gascoun afeciounat, escriguent e
parlant emé biais sa lenga mairala; es
un zelat mantenèire de l'assouciacioun
Gascougna e Biarn. Nous souvenèn emé
quanta amistança, au bèu tems de la pas,
n'en fasiè las ounous as jouines felibres
clapassiès.
Regretan sa partença; em' aqueles
sincères regrèts, nostes milhous vots
l'acoumpagnoun.

Bachoucadas
Manca pas de mounde que s'apelloun :
Amourous, Pouderous, Gay, Cabassut,
Grasset, Gaularèl, Barbasta ou dequé
tron te sabe iéu. Tout lou mounde sap
dequ'acò vòu dire e digus es pas estounat.
Mès dequé pensariàs de quaucun que
sounarièn Vaicagà ?

Trisle noum! m'anàs dire. Pamens
n'i' a be que ié disoun — en bon francés:
Vachier. Pèr esemple lou famous medeci
passat sus la raca que vèn de faire tant
parlà d'el.
*

Remarca generala. Pèr faire parlà de
vous, veire voste noum dins toutes lous
journals e voste retrach dins quauquesuns, lou pus quite es de faire una bòfia,
una grossa bòfia — dau mai es grossa,
dau milhou acò vai.
S'aquel Vachier aviè countùniat soun
mestiè de drouguista, s'aviè tranquillament vendut de lessiéu pèr las oulivas
e de poudra pèr tugà las panatièiras,
digus se seriè pas jamai oucupat d'el,
digus (à part sas praticas) auriè. pas
soulament sachut s'esistava.

Vachier qu'aviè pas pougut fini d'èstre
medeci, reiissiguèt mai que ben à èstre
major, e major à tres galouns!
Lou mot: major, dins l'armada, se
mes à toutas las sauças (es couma la
tintura d'ioda que gueris toulas las
malautiès). I'a de majors tout court, de
capitànis-ajudants-majors (acò's pulèu
long), de medecis-majors,d'eslats-majors,
de farmacians-majors, de tambours-majors, de troumpelas-majors (pas de clerouns : acò manca), d'infirmiès e d'infirmièiras-majors. E belèu n'en dessoublide.

Lou major de contrabanda Vachier,
medeci-chèf de tres espitaus (un pèr
galoun !) duviè se pensà souvent couma
lou doutou Nouzat. Counouguère aqueste
à Roudés ounte èra moubilisat, venguent
de la Capitala oimte batiè l'antifa. E
quand vesiè l'infirmariè e lous courredous ples de souldats que s'èroun fachs
pourtà malautes, veniè couma acò : « Je
n'avais pas tant de clients à Paris ! »

L'afaire Vachier s'es passat à Niça.
Se n'i'en passa de toutas, francament,
sus aquela Cosla d'Azur! A la Cambra
das deputals, lou 20 de decembre,
M. Brousse a esplicat en detal de quante
biais tals e tals grands otèls requisiciounats couma espilaus èroun aministrats...
Degalhage, estrassage, gaspilhage (e
belèu: grapilhage) sembla qu'èra lou
mot d'ordre... Lous ouficiès gestiounàris, trop sadouls, èroun pulèu d'ouficiès
digestiounàris, fasièn pas milhou soun
mestiè que ce que Vachier fasiè lou
siéu...

Kcepcenick que se fassèt passà pèr capitàni, e que tout lou mounde alai prenguèt pèr un veritable ouficiè.
Acò prouba queK se l'àbi fai pas lou
mouine, de fes lou galoun fai l'ouficiè ;
e qu'à l'aucasioun... I'estoumac fai lou
medeci.
Lou GAVACH BOURRUT.

Nostes Souldats
Avèn aprés emé plesi la decouracioun dau
Clapassiè Enric Sénógas, capoural mitralhaire
an 416ma, tres fes citat, que vèn de reçaupre
la medalha militària.
— Vènoun tamben d'èstre citats pèr lou tresenc cop lous Mount-Pelièirencs : Andriéu
Fourestier, lioctenent à l'armada d'Ourient, e
Marius Ambrogi, ajudant pilota à l'escadrilha n01 90.
— Relevan, aquesta passa, dins las citaciouns à l'ordre dau jour, las de : Pèire Siau,.
bregadiè au 22ma d'artilhariè coulouniala, lou
medeci-ajuda-major Jùli Desfour; Jùli Gelly,
dau 44ma coulounial, Francés Galtier, lou
capoural Marius Olombel, toutes de MountPeliè.
— E pioi de Grabièl Gilles, de St-Aunès ;
^ou lioctenent Jùli Gilly e lou fusiliè-mitralhaire Jousè Delprat, de Ceta; lou zouava
Clement Durand, de Viols-lou-fort: Jan Alabert, de Lansargues ; lou zouava Francós
Sollier, de Niana ; Emound Astier, de Mèza ;
lou capoural Leoupold Crebassa, de Caussiniojouls.
— Noste coumpatriota Leoun Fóraud, de
Mount-Peliè, vèn d'èstre noumat aspirant dau
genia. Felicitaciouns.
L'AGENT DE LIASOU.

EN
MEMÒRIA
Dau general Grossetti, G. O.
de
l'ivèr 1914 à sa partença pèr l'Ourient, coumandèt noste valerous XVIma Cors que, jaut
sous ordres, faguèt marmanda en Belgica e en
Champagna, davans de s'ìllustrà à Verdun.
— De Ludouvic Tavan, souldat au 58ma,
toumbat sus lou front d'Ourient. Fil dau pouèta
d'Amour e plour, èra felibre pèr amour miejournau e pèr tradicioun de familha. Nous
assoucian de tout cor au dòu de sa paura
maire.
— Das Mount-Pelièirencs : Teoufile Delmas
(29ma dragouns); Fau Marger (2ma genia);
Pèire Couró, capoural au 25ma; M. Fontugne
(9ma artilhariè).
— De Jousè Cassan, de Ceta ; Louvis Bólaman (356ma inf.), de Beziès; Jousè Brunel, $
de Nimes, lioctenent au 118ma.

De Massilhargues, nous es venguda la trista
nouvella de la mort de Dona Fourmaud,
maire de noste afecionnat coulabouraire e
amic Louvis Fourmaud. Ié renouvelan, pèr el e
toutes lous siéus, la part sincèra que prenèn à
sa granda doulou.

POSTA RESTANTA
Albert de Gremount. — Avèn fossa coupia
e pas trop de large. Ausan pas vous proumetre
una proumta publicacioun.

*

Lous repoutegaires (dequé voulès ? i'a
toujour de repoulegaires!) an renouvelat l'afaire dau faus-capitàni de Kcepcenick, e an dich : « Avièn pas sauve, alors,
de nous trufà das Alemands. » Vous 'n
rapelàs, belèu, d'aquel choumacre de

Sigaud. — Retenèn aquela cansou pèr quand
publicaren un suplement; i' aurà sa plaça.
Gustava Abriac — Vesès nosta anounça
dins aqueste numerot; s'avèn de responsas,
vous'n faren part.
Elia Bouvier. — Mèma responsa que pus
naut. Es à gràtis.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

Abounàs-vous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
nuinerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATHÉNÉE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

MONTPE LLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran'aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Qap«Fumoip au Sous-Sol
Consommations de Premier Choix

UJNETTERIE MONDIALE

Lisez

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

La RE VUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES
Mensuelle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes
jgggjp^

Les Grands Magasins
de Nouveautós

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

C.I.D.O.
StZIERS

L'ImppimeMe " It'flbeille M
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaûaug
qui lui sont confiés.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'AbeilIe, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerenl:

MII.A-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262076">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262077">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262078">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435425">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110087">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°62 (15 de janviè 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110088">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°62 (15 de genièr 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110089">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435415">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435416">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631517">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110092">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°62 - 15 janvier 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110094">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110095">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110101">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110102">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110103">
              <text>1918-01-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110105">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110106">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110107">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110108">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110109">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110110">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110111">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1970"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1970&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262071">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262072">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262073">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/243537a6c81c9c78188ea88c712c760c.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262074">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262075">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435417">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435418">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435419">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435420">
              <text>Brafamil.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435421">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435422">
              <text>Berca-Sabres</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435423">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435424">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594784">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594785">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594786">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640580">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718121">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
