<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1972" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1972?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-30T02:44:47+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="977">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/51c623d8a18a3536c506be5ba59b7ec4.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108404">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108405">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108408">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108409">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139227">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/e4fa80e6ba081c5ba31ea772f08dc4d6.pdf</src>
      <authentication>c0d470036855a19c9dc3d88882028cf9</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631436">
                  <text>C.i.D.O.
Quatrièraa Annada. —

Not

15 de Febriè 1918

8ÊZIERS

64

De pan e de vi,
Lou rèi pot venL.
(Vièl prouvèrbe).

...tsem acotrona
Tomba pas encô d'un
f

&gt;

A

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres Sôus

Noste Aveni sus VAiga
Dins soun Boulel Rouge, brullant de pura flamba patrioutica,
noste amic Leoun Teissier encadra
de bons coumentàris aquesta paraula de M. Lémery, jout-secretàri
d'Estat à la marina merchanda :
« La France doit redeoenir une
grande nation marilime. » « Redevenir » es ben lou mot. Una granda
nacioun maritima, la França hou
es estada, dins de tems dejà lionts :
lous bèus tems dau canau dau
Miejour e de la navigacioun roudanenca, l'epoca que la fìèifa de
Bèu-Caire èra un das grands mercats dau mounde, lou tems ounte
èroun viventas e animadas las
citats qu'un autou a pougut dempioi sounà : « Les villes mortes du
golfe de Lyon. »
S'agis pas de plourà de longa
sus aquela descasença; s'agiriè
pulèu de n'en cercà las causas e
de se metre au traval pèr remountà
lou courrent. Diguen-z-hou francament: es pas dequé que siègue,
e l'esfors à coumpli es talament
grand que i'a dequé n'èstre esfraiat.
La mecanica centralisaira, crestaira de cervèls e de voulountats,
nous a trop desabituats de pensà
e de decidà librament, e sèn devarilhats entre que cau proubà un
pessuc d'iniciativa, agi en defora
de las direciouns dau goubèr.
Regarden, pèr esemple, ce que
se passa pèr lou port de Ceta,
qu'interessa prencipalament noste
parage, e ounte se déuriè metre
en pratica lou prougrama de nosta
renouvacioun maritima. Tout lou
mounde sap, tout lou mounde dis
quante grand rolle lou port de Ceta
auriè à jougà dins la renaissença
ecounoumica dau Bas-Lengadoc.
Dins una seria d'articles doucumentats la Revue Méridionale des
Idées a estudiat à founs aquela
questioun de nauta impourtencia.
Ebé! à part quaucas ececiouns
ounourablas e preciousas, mès
malurousament trop pauc noumbrousas, digus s'en es pas virat.
E, à lioga derepoutegà contra l'un
e l'autre, vòu mai recounouisse
francament que Iou prumiè tort
vèn das qu'agent lou tems e I'ar-

Aministracioun:

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

gent, las relaciouns e l'influença,
saboun pas ou voloun pas lous
emplegà pèr lou ben de soun terraire; lous que mouienant que lou
vi se vende e que sas rendas tomboun, s'enchautoun de tout Iou
rèsta. Pamens, I'amour dau païs
es pas soulament l'afaire das
pouètas e das artistas; es tamben
lou debé das omes de traval e
d'acioun. Es paslou tout que nosta
terra siègue bella, la voulèn richa
e prouspèra; noste patrioutisme
miejournau demanda pèr acò la
coulabouracioun de toutas las
energiase de toutas las capacitats.
Demanda, pioi, que lous omes
marcants qu'unirà un prougrama
de respelida lou sachoun faire
respetà pèr lous pouliticaires.
Lous omes poulitics— couma n' i a
— qu'an I'ime de prene counsel
proche dau mounde coumpetent
e de servi emé devouament e ativitat lous grands interèsses generals, an drech à nostes coumpliments. Lous pouliticaires que parloun e desparlounà tusta-limbusta,
ou que passoun soun tems à
empusà l'isagna e l'ahirança de
las passiouns eletouralas, fan un
triste mestiè que dèuriè — se la
guerra nous a aprés quicon — pas
pus troubà de praticas. Mès es pas
dich que Ia guerra nous ague aprés
grand causa ! En tout cas, jusquas
ara, sustout en ce que pretoca
nosta regioun, lou prougrama
Lemery de resurrecioun maritima
a pas troubatdins las assembladas
pubjicas lous aparaires afeciounats
e elouqnents qu'auriè agul de
besoun.
E a pas troubat nimai, hou cau
dire, l'argent que i'auriè cargut. A
agut lou mau de toutas las grandas entrepresas industrialas, vitimas d'una ourganisacioun íinancièira malastrousa, que la França
es soula à subi. N'avèn dich un
mot i'a quauque tems, e nous ié
caudrà tournà, soulide. Noste sistèma de bancas sembla fach esprès
pèr arrouïna lou païs ; la centralisacioun, aqui mai, a fach soun
obra de destrucioun. A engrunat
lous tres-quarts e passa de las

Avenguda de Toulousa

MOUNT-PELIÈ

Abounament : 4 francs l'An

pichotas bancas qu'ajudavoun lou
coumerce e l'industria de sas regiouns. Pioi, quand touta la fourtuna naciounala — à quicon proche — es estada amoulounada dins
lous nouvèls castèls-forts de tres
ou quatre nauts barouns de la
íìnança, l'an prestada à drecha, à
gaucha, dins d'emprounts de Pamparigousta ou de Mascoulhounat —
ou d'emprounts rùssis, queioi lou
goubernament es oublijat de n'en
pagà lous interèsses... de nostes
sòus. Dins aquel tems, à fauta
d'argent, d'aquel argent quc degalhaven à l'estrange, noste coumerce e nosta industria s'anequeIissièn, nosta marina agounisava,
avian — d'un paucmai— louspus
trassas camis de ferre d'Europa,
de canaus à la moda de i'a tres
cents ans, de milhouns d'energia
electrica estrassada, etc...
Es pas permés qu'acò dure.Acò
durarà, pamens, tant que lou
« fetichisme de Paris » nous esbarlugarà couma un miral à lausetas,
tant que lou poufre parisenc nous
suçarà la mesoula das osses.Nous
cau sourti d'aquel avuglament e
d'aquel aflaquiment, e ourganisà
las forças vivas dau pa'ïs sus toutes lous terrens d'ativitat. Hou cau
pèr noste aveni sus I'aiga couma
pèr nosteaveni tout court.
Lou

14,

CHIVALIÈ.

Gaptas de Gueppa
Cansou nouvella
Sas un èr de Mèstre Francés Vlllon

Au tcras de las primas baftdhas
So carravoun sus las muralhas,
Cartas d'aici, d'amount, d'alai,
De toutes lous « fronis », amai mai!
Era lou bèu tems ai, ai, ai!
Ioi, de l'Europa e de l'Asia,
Dequó tron las cartas nous fan 1
Nous cau de sucre e de bougia,
De petrol, de carbou, de pan...
... Ounte sount, o Vierja Maria,
Ounle sount las cartas d'antan ?
JAN-SANS-PÈU.

Libres Prepaus
LOU ROUMA.NAL
Counouissès lou Roumanal ? Es pas,
couma hou poudès creire, una pouiinga
pèr gari lous agacisses ou empachà lous
pèusses de toumbà. Es pas nimai una
invencioun contra lous Gothas que van
sus Paris ou sus Loundres. Vai pas remplaçà lou campet, que se servissièn nostas
grands pèr tintà sas vièlhas raubas. Es
pas de cirage sans acide, de crèma pèr la
pèl passida de las vièlhas gaulas. Es pas
res de tout acò. Lou Roumanal es una
lenga nouvella.
Oui Moussu, oui Madama, lou Roumanal es una nouvella lenga. Aquela lenga
louta simpla, que dèu veni inlernaciounala es un mescladis de latin, de francés
e d'inglés. Toutes lous que l'auran apresa,
la saupran belèu parlà e belèu poudran
s'en servi pèr charrà entre eles. Car
aquela lenga s'aprend touta soula quand
on sap las autras precitadas. Es tout ce
que i'a de mai facille à prounouncià, soulamenl pague ioi un paniè de frèsas à
lou que coumprendrà un Rùssi, un Inglés,
un Mòrou e un Francés parlant lou Roumanal.
Saludan emé plesi aqucla lenga nouvella, souvetan à lou que l'a troubada lou
succès de l'Esperanto, car se loules lous
Miejournaus fan couma nautres, parlaran la soula lenga que ie' counvèn : la que
parlan aici.
APRÈS LOUS « GOTHAS »
Lous Gothas an visitat Paris. An
semenat la mort un pauc pertout. An
escampat sans vergougna sas boumbas
sus d'ouslaus tranquilles. An tugal sans
pielat de fennas e d'enfanlous.
Em' emoucioun saludan aquelas vitimas de la barbaria ludesca ; e souvelan
de grand cor que siègoun las darmèiras...
amai aquelas siègoun de trop.
Pamens la visita das Golhas empacha
pas teatres e cinemas de se roumpli. Ce
que disièn i'a un mes es toujour vrai.
Lous Gothas revendran belèu, mès fai pas
mai: lou tealre pèr lous uns, la guerra
pèr lous autres.
Se soulament una boumba ben plaçada
FILHOU.

�En legiguent lous Journals
Coumentàri de Pialuts
sus lou pouèma de M. Rostand:
« Fondons la Cloche »
— Dequé penses d'aquel Rostand
E de sous verses sus « la Clocha «?
Fai un pialut, tout en gueitant
Dèu la tranchada ounte es lou

bocha.

— Iéu, respond l'autre en regardant
Soun coulèga d'un èr finocha,
Pense qu'aquel moussu Rostand
Déu èstre un
... Que sap,

foundèire de cloclias...
tabé, soundà

las pochas...

Ourasou funèbra
sus lou « Bulletin des Arme'es »
Lou « Bulletin » ara es plegat
Poudès creire qu'es grand daumage!
Car mai d'un s'en èra tourcat
Davans lous jours de grand cagage.
*

Au doutou Dumas
Pèr soun arlicle dau « Petit Méridional»:
« Patriolisme et Hygiène »,
ounie l'autou afourtis que de manjà pauc
es la santat.
Oh!

— M'a dcmandat quant i'aviè de Diéus?
— Ebé ! i'as dich un ?
— Oi! Vai-ié, tus, embé loun un ; iéu
embé dous m'a foutut defora !
Dins aquel tems lou priéu diguèt à
Janot:
— Tus que siès inteligent diga-me
quanle jour Jèsus-Crist es mort ?
— Moussu ! moussu! sabièi pas soulament qu'èra estat malaute !
Janot, couma Gustou, seguèt renvouiat.
— Tè ! Marius, diga-me un pauc
dequ'es que l'esperança ?
Marius tout eslabourdit respoundiè
pas res quand lout à-m-un cop, Pierrota
levèt la man.
— Eb' anen, pioi que tus hou sabes,
diga-z-hou ?
— Moussu, « l'Esperança » es un
garçou charpentiè que vèn veire ma
mèra quand moun pèrai'es pas !
Lou curat n'en vouguèt pas mai entendre e tout courrouçat e vergougnous
levèt la seença. Lous renvouièt au dimenche d'après en ié proumetent de suprimà
la prumièira coumunioun se respoundièn pas milhou à sas questiouns.

que sès bèu, segne Dumas

Journaliste en la medecina
Quand disès que trop de cousina

CHAHLOU DE L'UNIVERSITAT.

Mount-Peliè, lou 25 de Janviè 1918.

De fà passi nosta coudena

G-eloj ada

E destibà nosta bedena

Mès 'ncò d'una noumbrousa clica
Que viéu dins nosta P&gt;epublica
E que, belèu, vous ignouràs,
Ço qu'es daumage, car saupriàs
Que voste truc patrioutique
De se «metre un roc à la dent »
Se nous rend l'ome dyspeptique
... Lou fai pla crebà dal talent!
DELPON-DELASCABRAS.

D'en Serbia, 11-18 de Janviè 1918.

La Liçou de Gatechisme
A Jacou, coumuna procha de MountPeliè, lou curat aviè recoumandat as
pichots que seguissièn lou catechisme
d'èstre ben esats lou dijòus qu'anava
veni car aquel jour deviè faire una revisioun generala.
— Repassàs ben tout ço qu'avènvist,
chapitre pèr chapitre, perdequé serés
toutes questiounats. Sabès que dins
quaucas senmanas serà la prumièira
coumunioun e enlende que seguás toules
ben preparats.
Lou dijùus arribèt c toutes se rendèroun, franc Louïset qu'èra anal ajudà sa
grand à faire d'erbas pèr lous lapins.
Lou priéu, après lous avudre felicitals
de soun assiduitat, coumencèt de lous
questiounà.
— Diga-m'un pauc, Gustou, quanl i'a
de Diéus!
Gustou soulided'el respoundèt: «Dous,
moussu lou curat! »
— Poulissoun! estourdit! coussi es
aquela responsa que me fas après lous
esemples que vous ai dounat sus aquela
questioun ? sourlis que le vegue pas pus,
me fas vergougna.
Gustou tout plourant sourtiguèt de
la glèisa e justamentrencountrèt Louïset
que tout saulant anava au rendès-vous
dau capelan.
— Dequ'es que as, Gustou, que ploures ?
— Ai ! ai! que moussu lou curat m'a
renvouiat.
— E perdequé?

pausat una transacioun à la Vila de Mount-

(dins de cours dau vèspre) as que travalhant

Peliè, es qu'èra quasiment soulida de perdre

dins lous atalhès de la vila voudran coumpletà

soun proucès. Es ce que la transacioun aprou-

sa fourmacioun proufessiounala.

—

bada pèr noste Counsel sembla un pauc trop

A lioga de frasas vouidas la creaeioun de l'Es-

dessoublidà. car es avantajousa mai que mai

cola proufcssiounala de tipougrafia aporta una

pèr la

realisacioun pratica que tout bon Miejournau

Coumpaniè, e pas gaire ou pas de

tout pèr lou counsoumatou
tène

clapassiè.

Cau

comte que dempioi lou lè de l'an 1917

la prumièira

perioda dau

councurrença

es

aquela epoca

lous

regime de

coumençada,

e

libre

dempioi

Dins una cagnà, quauques pialuts charroun d'un pauc de tout, agroumoulits
dins sas couvertas de lana, tandis que
de la tola dau plafound l'umiditat perla
en una gouta d'aiga qu'espilla couma
un gran d'argent viéu e lomba panpaneta sus lou plancat de la guitouna.
Sount toules de braves Miejournaus
que lous dangès partajats ensen an ligatcouma de fraires ; pamens, s'endevènoun
pas loujour sus las questiouns pouliticas
ou religiousas.
Aquel vèspre la counversacioun es toumbada sus lous prouvèrbes dau mes que
retrasiè un journal ben counougut tìas
pialuts : « Lou Gal ».
Jacou fai arremarcà que n'an dessoublidat quauques-uns e que seriè pas estat
mau à prepaus de dire que cau

— Oi ! s'hou dis Tòni, acò es un prouverbe de nouvembre; aqueste d'aici es
mai d'atualitat:
A Sant-Antòni
Cor de Vivèr.
— Sant-Antòni! de quau me parles aqui,
dis Jacou ; l'ai toujour vist pintrat
acoumpagnat d'un poucèl. Aquel sant
es pas flatous pèr Iou calendriè de la
glèisa : es un pourcagnàs !
— Vos dire un pourcaliè ? Ma fe! ia
pas ges de sot mestiè.
— No! mès, diga-me un pauc dequé
fasiè Sant-Antòni d'aquel porc ?
— Ah ! paure de sen! Hou as pas devignat?Emb' el cercava de trufas pèr perfumà lou merlussat qu'alestissiè lou
cuistol de Noste-Segne.
... Dau cop Tòni sachèt pas pus ounle
penjà soun lum e... envalèt soun escouroiJRFOULHA.
(De La Vie Poilusienne, journal dau 142ma
en campagna).

car aquel

succès farà ounou à Mount-Peliè.
« L'ama serba »•

—

I'a

una quinzenada,

proufltà das preses de 20 e 18 centimas lou

Clapier faguèt une counferença sus « l'Ama

mèstre cube En causa de la guerra, la municipalitat decidèt alors de mantène lous ancians

Serba ».
Dins una estùdia tout ple interessanta, a

preses ; auriè pougut decidà ara de lous man-

mounstrat la grandou sublima d'aquel pichot

tène encara tout lou tems de la guerra, mès

pople qu'a sachut mantène soun independencia

noun pas, couma hou a fach, jusqu'à la fin de

en mitan de tant d'enemics, en gardant piousa-

l'annada 1926.
Es estat dich que la

ment lou culte de sas legendas erouïcas, de

la Coumpaniè un

Vila fasiè antau à

cadot d'un

milhoun ; lou

sas cansous maniflcas, enfin de touta la pout;sia ounte se miralha soun ama ; car couma

chifre dèu pas èstre liont de la veritat. Pèr lou

lou

saupre au juste, caudriè counouisse la coun-

Serbe l'es dins las naciouns. Aquela dicha

roussignòu es demèstTous aucèls

lou

soumacioun dau gaz encò das particuliès ; s'es

seguèt justificada pèr la pichota courala d'es-

estada en mouièna (couma nous hou afourtis-

tudiants serbcs que cantèroun — emb' armou-

soun de mounde ben ransegnats) de 4 à û

nia e embé goust— après la Marselhesa, l'Inne

milhouns de mèstres cubes pèr an, nous sarran,

serbe

pèr una pounlannada de 8 ans : 1918-1920, de la

seguèroun caudament aplaudidas.

guda pèrM. lou Maire.
Fai un bèu diniè,e 's lous counsoumatous de
gaz que lou pagaran. Serà pas una counsoulaquicon mai lou gaz se paga 30 ou 40 centimas,
A Paris ou quicon mai avièn pas un artiele 40
que lous aparèsse ; e una fes pèr asard que
Mount-Peliè pot avudre quicon à bon comte
èra pas lou cop de se quità engarçà.
Es

malurousament pas ce qu'es

arribat.

Nostes counselhès an trop mancat de clarvesença ou d'energia : e lous interessats an
agut lou tort de se pas prou derevesi pèr ié
bailà de courage e pèr ié faire lum. Regreten,
un cop de mai, d'èstre toumbats... sus un bèc
de gaz !

e d'autras cansous

naciounalas

La questioun teatrala.
moudiflcaciouns de forma

—

Emé

quaucas

que

Sus l'Esplanada. — Se jamai un dimenche
au tantosl, tout en vous passejant, quaucun
vous dis : « Pagues parés ? » ié pourrés respondre sans vous embaurà : « Se vos, te pague
una arencada. » Una arencada? oi, una arencada ! Pas besoun d'unà ben liont. Au founs de
l'Esplnnada troubarés quaucas merchandas de
sucrariès que coumouloun

las founcìouns de

pasiissièiras, charcutièiras e espicièiras. Au
mitan de bonbons e de cocas de touta mena, à
coustat dau saucissot cru e quioch, enlre lous
iranjes e las mandàrinas, pourrés veire sus un
poulit platèu una dougeua

d'arencadas ben

dauradas e ben perfumadas. Me sièi demandat
quau diable anava manjà una arencada sus
l'Esplanada ?

Crese

pas

s'amuse à-m-acò : d'abituda
pèr faire

qu'un

passejaire

on se permena

la digestioun après un bon dinnà.

demandadas pèr

Crese pas que lous souldats n'en crompoun

M. lou Prefèt — talament rasounablas que lou

fossa, car au pres ounte es lou vi, noun soula-

Counsel municipal auriè degut las faire de

ment une arencada ié secariè la bouca mès

soun sicap — lou nouvèl caïè delas cargas dau

tamben lou porta-mouneda. Crese pas nimai

Grand-Teatre (sasous 1918-1919 e 1919-1920) vèn

qu'una arencada baile jamai fossa lach à las

d'èstre voutat... Caliè, pèrlou metre à pount,

nourriças !

toutas las belugas de l'esprit de M. Belugou, e

« jandarmas » de l'Esplanada ? Vous hou vau

aqueste a fach de soun milhou.

Mès alors, pèr quau sount lous

dire : i'a de mounde qu'an talament la fouliè

N'i'a, pamens, que faran remarcà qu'èra pas
taciouus, se la guerra dèu durà; e que las an pas
prou aumentadas, se la guerra dèuèstre flnida.
Partiran d'aqui pèr dire que lou nouvèl caïè es
ni tus, ni vous, mitat guerra e mitat pas — e

dau cinemà ou dau tcatre que dessoublidoun
de manjà à soun oustau, e que pendent l'entrate se van refaire soun estoumac en manjant
pèr tres sòus
Una arencada
Sus l'Esptana-a-a-a-da.
(èr counougut).

qu'auriè tant vougut n'en faire dous...
— Ou pas ges, replicaran d'autres, car cau-

LOU POURTIÈ DAU CASTEL-D'AlGA.

driè carrament barrà lou teatre tout lou tems
de la guerra.
— Ou alors, rebecarà

quancun

mai,

pioi

qu'es proubat pèr tres ans d'espeiiença que lou
teatre raporta gros e à pichots frèsses,

que

quanta pèça que siègue jougada pèr quau que
siègue fai sàla coumoula, la Coumuna aviè pas
qu'à prene lou Teatre à soun comte, e auriè
encaissat de braves sòus...
— Oi, se voulès, mès es estat dich, dins lou
Gal darniè, que las idèias ouriginalas

e las

decisiouns energicas sount pas l'afaire de noste
Counsel.
Una Escola de tipougrafia.

—

I'a

de

mounde que parloun de longa ; n'i'a quauqucsuns qu'agissonn : sount pus rares, e lous cau
cità en esemple.
Noste counfraire Darsac vèn
Mount-Peliè, sus

de

creà

à

lou Boulevard dau Joc-de-

Pauma, una «Escola proufessiounala de tipougrafla » que se recoumanda à nosta simpatica

pigna.

un grand succés à soun initîativa,

jouta la presidença de M. Valery, Dona Genina

l'oura d'aumentà lou noumbre de las represen-

Pèr Sant-Marti
Tapà la bouia e lastà lou vi.

dèu encourajà. Felicitan M. Darsac e souvetan

particuliès aurièn degut

cioun pèr eles de saupre qu'à Paris ou en

Pèr nous alienchà dau trepàs,
I a'n brave briéu que se pratica,
Noun pas'ncò dal mounde trop gras

seriousa estrucioun tipougraflca noun soulament as apendrisses de l'Escola, mès tamben

La questioun dau gaz.

souma de 800.000 francs — d'alhurs recounou-

Fai veni lou mounde trop gras ;
E lou counsel que nous dounàs

Avèn dich que se

la Coumpaniè dau gaz aviè, la prumièira, pre-

atencioun.

S'es prou parlat de la

crisa de

l'apendrissage; esista dins l'industria dau Libre
couma pertout, e l'urousa iniciativade M. Darsac mes à nosta pourtada lou milhou das
remèdis.
L'Escola es larjament douberta, mès

lous

mutilats e lous ourfelins de la guerra iè seran
mai que mai lous benvenguts.
De proufessous coumpetents bailaran una

Pensadas d on ïièl
Cocha-te enlre quas enveja de dourmi;
lèva-ie tanl lèu que te derevelhes ; travalha pas pus lèu levat.
— Manjes pas qu'à ta fam; bugues pas
qu'à la set.
— Parla quand hou cau, e digues pas
que la mitat de ce que penses.
— Escrigues pas que ce que pos sinnà,
e fagues pas que ce que pos dire.
— Oublides pas jamai que lous auires
coumlaran sus tus mès que duves pas
coumlà sus eles.
— Estimes pas l'argenl ni mai ni mens
que ce que vòu; coumedis lou prouvèrbe:
es un bon servitou e un michant mèslre.
— Mespresa lous cancans, las caloumnias : es de venl que sourlis de las tripas
das omes ; que parloun ou que petoun, es
de bruch... pas mai.
— Quand soufriràs,regarda la doulou
en facia : te counsoularà e t'aprendrà
quicon.

�sonoun lou garçou que

— E iéu soui Moussu Pesoulhet, ié

s'espetava dau rire, alors que dos dame-

respoundèt lou pichot; e fiquèt lou camp

tas, assetadas au coustat, cacalassavoun.

en

Finalamenl

ous Flourensaquencs
sourtissoun de França

faguent

un

gros

pan de

nas

au

— Garçon, cet outill esl engorgué.

« Moussu », que restèt aqui tout mou-

Lou garçou sans dirc unaparaulaprend

quet de se veire tant pauc respelat.

lou sifoun e lou fai rajà au sòu.
— Encha ! fai

Pipela,

qu'aviè

pas

encara vist ounte caliè quichà, es pas
Chacun au mitan de quatre soucas,

Mèza sount estounals de pas veire de

Michoui e Pipeta travalhavoun àdescaus-

grosses balèusdins Festang. Enfin couma

E,

sans

selà pèr lou comte de la

dous ravits de la crècha desbarcoun à

malur

de

Boumbaus. Poudès èstre segus qu'avièn

Mount-Peliè.

pas. Alors lou garçou ié dis de fourçà

pas frech, amai seguèssoun en mancha

dins un traval ! Sabièn pas ounte gagnà.

de camisa ; alabé se gèinavoun pas pèr

— Seguiguen lou mounde ! fai Michoui.

faguèroun ensemble, touta l'aiga parti-

repausà sous membres , e rafrescà lou

E, metent aquel counsel en pralica,

guèt, agèroun pas pus res dins lou veire

granja

das

Es aqui que sieguèroun

gousiè amé de jus de gavèl qu'avièn dins

s'agandiguèroun daus Favenguda de Tou-

una gourda, amagada jouta un tamaris.

lousa, ounle lous rals das trams estounè-

N'en prouíilavoun tamben pèr faire la

roun Pipeta :

charrada :
susan

travalhan,

couma de negres, bufan

touta

l'annada, alors que n'i'a que se regaloun

quichà,

vòu

malur !

voujà,

tournamai

mès,
rajava

sus la baguela. Michoui e Pipela

lou

— Ara coumprene perdequé una pelha
vostre argent...

de camis de ferre dins las carrièiras ! enfin
se cau pas eslounà deres, aici tout se ié

E s'en van au mitan de la risèia generala.

fai au rebous de noslre païs.

SACAFLOUS.

dau mati au vèspre, e acò dau prumiè de

Marchoun, marchoun, viroun à drecha,

Fan à la Sant-Silvèstre. Dequén'en dises,

viroun à gaucha, e tomboun au mitan de

Pipeta ?...
— Es vergougnous, mès bota! sieguen

la plaça de la Coumedia.

pas tant lindaurels. Vos qu'un jour de la

Teatre, aqui i'as un oustau dount lou

senmana que vèn anen faire un tour à

prouprietàri dèu pas manjà souvent à

l'estrangè, e que sourtiguen pèr un cop

Fespitau, dèu èstre quauque president de

d'aquesta França ?
— As belèu resou; undouroude maiou

quicon !...

de mens à Foustau, n'i'a pas pèr raissejà,

veni Faiga à la bouca. Cau pensà à se

lou tout es de saupre ounte poudèn anà

roumpli lou fafà; enatendent, anenbèure

dins

nous perdre !
— Escouta !... ai entendut parlà mai

un cop, es pas lous cafès que mancoun

èstre de bonas lamas, sount de bonas

d'un cop de

Mount-Peliè ; toutes lous

que n'en vènoun, n'en sounl ravits, alors
me sembla que poudrièn tentà la traves-

(^l

segui.)

m'as

Pesoulhet e Galhardou

fach

Ouau

counoui

pas

à

Mount-Peliè

aqueles drolles que servissoun la messa
las

glèisas,

lous acoulitas? Pèr

lamas, toutes, mès lous de la Catedrala,

aici !
Anèroun s'enstallà dins la granda sala

pèr esemple! sount veritablament d'acoulitas de catedrala, sount pas mousits!

dau Cafè Riche.

L'autre jour, en dintrant dins Sant-

— Ma mia ! s'enclamèt Michoui, acò

Pèire, entendère de crids, de crids, de

sada.
E Michoui, d'un toun que dèu prene

n'esun de cafè !

lou president de la Republica,

èroun embalausits. Agachavoun de tout

Couma aqueles crids

coustat sans jamai s'assadoulà.

de daus la sacristia, vite! ié courrissc

quand

esculla un grand discours :
— Ebé,

faguèt,

dimècres que

vèn,

sans res dire à diguspartissèn pèr MountPeliè...
Aquel jour n'en diguèroun pas mai.
Mès duvès pensà quantes preparatifs se
faguèroun jusqu'au dimècres !
Loujour vengut, de bon mati, s'acaminèroun daus la gara de l'lnterèst-Loucal.
Aqui, Pipeta se metèt au pichotfenestrou

N'en poudièn pas mai dire, talament

Pamens, troumpat pèr las glaças, Pi-

— Deusses Monlpellier, allez le tour! se

— Ai, tron ! dèu agudre au mens un

la tèsla dau pichot serjantetla del'acou-

que cresièi que se poudiè pas faire un

lita Pesoulhet. Pèr

cafè mai poulit que lou rl'Ariston ! Enfin,

que Facoulita vouliè

dau pichot ome ; mès nàni! Pesoulhet

que sèn pas de païsans.

es una bona lama mès n'es pa* michant.

Lou garçou recounoui vite à quau a

— Oui.
— Dequ'es

countent d'el, se virèt dau coustat de

manda

Michoui pèr ié dire :
— As vist acò ? bota ! as pas besoun

partit.

d'agudre pòu amé iéu ; ai pas souvent
mès sabe ce

mourdi l'aurelha

Simplament ié cridava dins Faurelha :
— Françouès ! Françouès !
L'aulre èra sourd. Pesoulhet countu-

— Deusses vermoutt, fai Pipeta.

couma

Paguèt sous sèt francs dous sòus ; e,

ma fe! creseguère

lou tout es de se pla tène,cau faire veire

— Avec siphon ?

ferre,

dos tèstas apegadas l'una contra l'autra,

Uiloumèslre de long! paspoussible ! e iéu

metèt à cridà pèr faire veire que poudiè
d'autres parlà lou francimand.

semblavoun veni

au secous, e pas pus lèu sus lou pas

à faire, se presenta.

ounte dounavoun las cartas :

pres lou cami de

crids, couma s'cscourchavoun quaucun.

de la porta, dequé te vese, avalau founs:

peta faguèt:

nièt:
— Galhardou ! Galhardou!

acò un « siphon » ?

Michoui quand lou

de-

L'aulre èra mort.
Tout d'un cop, se Ièva drech couma

garçou es

un ressort sus sas cambetas, s'aloungant

— Sabes pas dequ'es ? es una pelha.

la talha. Boudiéu ! qu'èra grand! Levant

— E a dequé nous pot pla servi aquela

lou det, couma
la

pelha ?

l'avesque quand dona

benedicioun, regardant

lou

qu'es, car pendent dous cops sièi anat

— Hou sabe pas, mès dins lon grand

jusqu'à Mèza.
— Oi, mès me sembla qu'auriès pou-

mounde belòu se fai antau ; dèu èstre

quand vòu espouventà lou souïssa, lou

quauque suga-man pèr se pas dourdejà.

campaniè e lous acoulitas, cridèt:

gut mercandejà un pauquetou ! Vendre

Lou garçou porta dous veires emé dous

aquel floc de cartou tres francs ounze

sifouns, e s'en vai un pauc pus liont pèr

sòus, es un crime

agachà aqueles dous particuliès.

— Soui Moussu Galhardou !
— Mès, ié dis Facoulita, i' a nostas
poulidas

(couma

poulidas

canlairas

acò, Fardit!) nostas
que vous

fan dire

— Taisa-te vai! sabes pas qu'aici couma

— Adessoublidat las pelhas, fai Pipeta,

encò das espiciès es un « préfixe » e que

mès acò fai pas res, nous empacharà pas

de ié pourtà sous canticas qu'an dessou-

se marcandeja pas ? Se me creses,digues

de bèure.

blidat passat-ièr.
— Soui Moussu

E prenguent un sifoun pèr roumpli

pas pus res, e laissa-me faire.
Justa à-n-aquel moument lou trin arri-

Moussu

soun veire d'aiga :

Galhardou !

Galhardhou

I

!

respond

soui
lou

lou

— Ai pas jamai vist de boutelhas an-

mancà, s'embarcoun e lous vejaqui en

tau, dèu èstre pèr pas que las mouscas ié

pichot ome.
— Mès, vèn mai l'acoulita, i'a aval

routa pèr la vila.
A tout lou mounde aquelas tres ouras

dintroun dedins.

lou ciraire dau Plan

(quand es pas mai) qu'on passa dins lou

voujà ; faguèt lou gèste, mès davalava

trin, sembloun longas, ebé! nostres dous

pas res. Lou de Michoui, ce mèmes...

lou vicàri!
— Poulissoun !

passerats sourtits dau nis ié languissièn

Lous viroun, lous reviroun, picoun, ié

pichot serjant, pèr quau me prenoun!

pas, fasièn la charrada amé toutes lous

bufoun dedins, aubé ! pas mouièn !

Creses dounc que soui lou

bava ;

ié courrissoun de pòu de

que dintravoun, parlant sustout de Flou-

Mès el cresiè que i'agèsse pas mai qu'à

— Es pas la pena d'agudre un cafè

rensac e de sous abitants. A Font-Mars

tant

demandoun ounte se troba lou vilage, à

engourgat!

grand pèr

nous

servi

un

outis

vòu balejà

touta

soun

aquela

de l'Espitau que

darniè:

anàs sounà

bramèt

racalha ?

alors

Soui

— Nostas felicitaciouns encara au Clapassiè
Pau Monternier, lioctenent au 95ma, que vèn
de passà capitàni ; e au jout-lioctenent Payan,
de Ceta, noumat lioctenent.
— Sount estats citats pèr lou segound cop :
lous Clapassiès Maurice Alméras, serjant au
164ma, e lou coulounial Jousò Majurel; lou
telefounista Louvis Sire, de Ceta.
— An ressachut la Crous de guerra, aquesta
passa, e sount estats pourtats à l'ordre : Jan
Rauzier, dau 6ma batalhoun alpin, lou sapur
Jordi Marquez, lou jout-lioctenent Auguste
Deshons, Marius Vaysse, l'alpin Louvis
Souche, lou serjant Marcian Eenoît, toutes
de Mount-Peliè.
— E pioi encara : lou capitàni Emound Girard, engeniaire das Ponts e Levadas, e lou
serjant Fermi Roques, de Ceta ; Andrióu
Durand, de St-Andriéu-de-Sangònis ; Louvis
Causse, de Brissac ; EnricFabre, de St-Pousde-Mauchiens ; Maurice Galtier e Emila
Doulez, de Milhau; l'abat Achila Barthès, de
Bedarriéus, brancardiò au 52ma ; Benjamin
Vailhé, de Clar-Mount-d'Eraul, marechal-daslougis au 29Cma d'artilhariè. A toutes, toutes
nostes coumpliments.
L'AGENT DE LIASOU.

Das Mount-Pelièirencs : LeounBerard.íjíï, J,
capitàni au 15ma cassaires; Enric Paubló
(166ma inf.); Bertoumiéu de Saizieu, capoural
au 170ma ; Pèire Baudou (2ma genia): Froucand Cougrac (13ma batalhoun alpin); Emila
Delcroix (127ma inf.); EmilaBrun (U5ma inf.};
doutou Reiniè Mages, i, medeci-ajudamajor; Enric Marquet (5ma inf.); Albert
Quittet, adjudant aeroustiè ; Jan-Pèire Jullian (llma secioun); Baltazar Martinez
(lra legioun estrangèira).
— De Francés Trouilhet, de Beziès, matelot
mecanician au Voltaire II; Numa Galibert, de
Lecques, capoural au lè coulounial.

lou

varlet de
Moussu

Galhardou ! Soui MOUSSU Galhardou !!
Soui MOUSSU Galhardou ! ! !

— L'ajudant Paumaret, du 281ma, counselhè municipal de Ceta, citat 5 cops, es estat
decourat de la me'dalha militària. L'an encara
gagnada, emé la crous de guerra palmada:
lou serjant Jan Truel, lou coulounial Jan
Larmande e lou brancardiè Jan Vineent,
de Mount-Peliè; Jan Vigourel, serjant au
122ma, e Anglade, de Loudeva. A toutes nostas felicitatiouns.

manit

em'aqueles iols rounds e negres couma

1

Sèn estats urouses d'aprene la nouminacioun
couma chivaliè de la Legioun d'ounou dau
coumandant Jaques Fóvrier, lou simpatic
architèta mount-pelièirenc, que coumanda au
front unbatalhoun dau 122ma territourial. Osca
pèr mèstre Febriè, e que longamai Mars lou
souste!
— Nostes coumpliments au tloutou L. Villeneuve, de Mount-Peliè, farmacian-majorà la
direcioun dau service de santat de la XVIIma
regioun, que vèn tamben de reçaupre lou
riban rouge.

— Boudiéu, fai Pipeta en vegent lou

— En parlent de manjà,

Nostes Souldats

car tout èra sus las vestimentas.
poudiè nous èstre utilla ! Tè, aqui avès,

— Tè ! faguèt, sabièi pas que i'agèsse

— S'acò se pot, nautres

dificille. Tè...

111)1)1^
LlDflL^

Se voulès
enlengad'oc
vendre de
vièls ou nôus
avès pas qu'à escriéure au « Gal » que
vous farà faire pache dins de bonas
coundiciouns.

�Bons Miejourncms,
Mairinas de Guerra!

— Digàs, Marioun,
D'ounte vòn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

— Es qu'abilha embé goust,

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

Mandàs-nous d'aclrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Soulide e d'un pris dous...

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHÏE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MÁ6LI0

ï

LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13
8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

TOUS LES SOIRS

wvwww

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MAÏINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupranjiquel journal
Que ié porla la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap«Fumoip au 6ous»5ol

P ARIS - M ONTP ELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

Lisez

C.i.0.0.
BÉZIERS

CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sisíre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Fonl de Sant-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou iems e las Grisetas de Mount-Peliè,

La RE VUE
MEMDIONALE
DESIDEES

de 15. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Laserì.

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Mensuelle. — Illustr»ée

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat.

L'Imppimepiç " lí'fìbeille "
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liope papicíement les tpaûau^
qui lui sont eonfiés.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262092">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262093">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262094">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435452">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109551">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°64 (15 de febriè 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109552">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°64 (15 de febrièr 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109553">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435441">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435442">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631519">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109556">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°64 - 15 février 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109558">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109559">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109566">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109567">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109568">
              <text>1918-02-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109570">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109571">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109572">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109573">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109574">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109575">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109576">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1972"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1972&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262087">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262088">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262089">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/51c623d8a18a3536c506be5ba59b7ec4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262090">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262091">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435443">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435444">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435445">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435446">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435447">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435448">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435449">
              <text>Fourfoulha</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435450">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435451">
              <text>Sacaflous</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594790">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594791">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594792">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640582">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718122">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
